Upload
hanan
View
215
Download
1
Embed Size (px)
Citation preview
HISTRIA INS PREMI DE MAR 1
UNITAT 4:
EL SEXENNI DEMOCRTIC
(1868-1874)
4.1 Les causes de la revoluci.
4.2 La Revoluci de Setembre de 1868.
4.3 El regnat dAmadeu de Savoia (1871-
1873).
4.4 La Primera Repblica Espanyola (1873-
1874)
HISTRIA INS PREMI DE MAR 2
4.1 Les causes de la revoluci* Crisi econmica:
- Financera: Davallada de les cotitzacions de les accions
ferroviries, del Deute Pblic i daltres entitats financeres.
- Industrial: Pujada del preu del cot per la guerra de
Secessi dels EUA.
- Crisi de subsistncies, 1866-1868, per la carestia del blat.
Crisi poltica: fins i tot els unionistes safegiren al Pacte
dOstende.
4.2 La Revoluci de Setembre de 1868 Els generals Serrano i Prim, i lalmirall Topete, van
encapalar laixecament militar que el 19 de setembre*, des
de Cadis, va escampar-se per tot lEstat. *Consultar els documents de les pgines 78 i 79
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francisco_Serrano_Dom%C3%ADnguezhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Prim_i_Pratshttp://es.wikipedia.org/wiki/Topete
Els municipis i provncies organitzaren Juntes
revolucionries que constituen els rgans provisionals de
poder poltic amb ple suport popular. El cop prengu caire
dautntica revoluci, la Gloriosa, i la reina sexili.
El 8 doctubre de 1868 es form un govern provisional
presidit per Prim sota la regncia de Serrano, qui va
dissoldre les juntes, massa radicals (iniciant-se el perode
amb un primer element de conflicte).
Les posteriors eleccions a Corts Constituents, amb sufragi
universal mascul, donaren representaci a carlins i
republicans.
La Constituci del juny de 1869 establ una monarquia
democrtica.
Sintent reactivar leconomia:
- Establiment de la pesseta com a unitat monetria.
HISTRIA INS PREMI DE MAR 3
http://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_de_1868http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1869http://ca.wikipedia.org/wiki/Pesseta
- Supressi dels consums i imposici dun tribut personal i universal.
- Soluci del caos a la Hisenda Pblica mitjanant la venda o concessi del patrimoni miner (Llei de mines del 1871).
- Liberalitzaci dels intercanvis exteriors.
El panorama poltic rest dibuixat aix:
- A la dreta els moderats.
- Al centre una conjunci de monrquics formada bsicament per unionistes, progressistes i democrtics.
- A lesquerra, el gruix del Partit Demcrata va transformar-se en el Partit Republic Democrtic Federal, dirigit per Francesc Pi i Margall.
La conflictivitat social es va mantenir per la frustraci de les aspiracions populars:
- Reclamaci dun repartiment de terres entre els jornalers.
HISTRIA INS PREMI DE MAR
4
http://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Democr%C3%A0tic_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Democr%C3%A0tic_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Democr%C3%A0tic_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Democr%C3%A0tic_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Democr%C3%A0tic_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Democr%C3%A0tic_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Democr%C3%A0tic_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pi_i_Margallhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pi_i_Margallhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pi_i_Margallhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pi_i_Margallhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pi_i_Margallhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pi_i_Margallhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pi_i_Margall
HISTRIA INS PREMI DE MAR 5
- Protestes contra les quintes i les pujades de preus.
- Millores salarials i de les condicions dels proletaris.
Lestiu del 1869 es produren insurreccions a favor duna
Repblica Federal (el federalisme propugnava articular
lEstat a partir de lestabliment de pactes entre les diverses
regions historicoculturals). El seu fracs encara radicalitz
ms alguns sectors.
Les llibertats constitucionals permeteren la penetraci de
lanarquisme i del socialisme entre els obrers.
*Consultar documents de les pgines 80 a 82.
4.3 El regnat dAmadeu de Savoia (1871-
1873)* Prim havia de trobar nou monarca, problema que es va
resoldre molts mesos desprs i sense consens.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_Federalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Federalismehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Anarquismehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Socialisme
HISTRIA INS PREMI DE MAR 6
Les Corts de novembre del 1870 van acceptar com a rei
Amadeu de Savoia, fill del rei itali Vctor Manuel II. Tres
dies abans que arribs, Prim, el seu principal defensor,
mor en un atemptat. El 2 de gener de 1871 fou proclamat.
En contra tenia els republicans (noves insurreccions
federalistes el 1872), els carlins (alats en armes per tercer
cop el 1872), sectors burgesos moderats simpatitzants
duna restauraci borbnica en la figura del fill dIsabel II, i
els sectors populars que continuaven patint unes pssimes
condicions de vida i de treball.
Un altre focus de conflictes era Cuba, on els habitants no
tenien els mateixos drets que els peninsulars, i on persistia
lesclavisme en contra del parer de sectors abolicionistes.
La intransigncia dels poders econmics catalans contra
qualsevol intent de reforma foraren el sosteniment de la
guerra dels Deu Anys.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Amadeu_de_Saboiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Amadeu_de_Saboiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Amadeu_de_Saboiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Amadeu_de_Saboiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Amadeu_de_Saboiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Deu_Anyshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Deu_Anyshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Deu_Anyshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Deu_Anyshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Deu_Anyshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Deu_Anyshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Deu_Anys
HISTRIA INS PREMI DE MAR 7
Lactuaci del rei es va fer molt difcil. Sense prou
suports, va abdicar el febrer del 1873.
*Consultar documents de les pgines 86 i 87
4.4 La Primera Repblica Espanyola
(1873-1874) L11 de febrer es va proclamar una forma de govern no
experimentada abans a Espanya: la Repblica. El primer
president en va ser el catal Estanislau Figueras.
Lexperincia republicana no va prosperar gaire temps:
noms onze mesos. Durant aquest temps es succeren
les vagues i insurreccions populars que volien aprofundir
en les reformes socials, les conspiracions
antirepublicanes, i lescissi entre republicans
federalistes i unitaris (partidaris dun estat centralista).
http://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Rep%C3%BAblica_Espa%C3%B1olahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Estanislau_Figuerashttp://ca.wikipedia.org/wiki/Estanislau_Figuerashttp://ca.wikipedia.org/wiki/Estanislau_Figuerashttp://es.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_unitaria
HISTRIA INS PREMI DE MAR 8
Es pot dividir en dues etapes:
a) Repblica federal:
- Els republicans federals guanyaren les eleccions a Corts
Constituents (maig de 1873) grcies a una altssima
abstenci. El projecte constitucional preveia la formaci de
disset estats federals. Pi i Margall va substituir Figueras.
- Els republicans ms intransigents saixecaren en armes
el juliol, proclamant la independncia de petites unitats
territorials o cantons. Afect principalment Andalusia,
Valncia i Mrcia, i sacompany de vagues i insurreccions
obreres i camperoles. Pi i Margall, desbordat, dimit.
- Nicols Salmern va intentar restablir lordre amb duresa.
Dimit el setembre sense haver sufocat completament les
rebellions (el cant de Cartagena resistiria fins el gener
de 1874).
b) Repblica unitria:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cantonalismehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Salmeronhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Salmeronhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Salmeronhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Cant%C3%B3_de_Cartagenahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Cant%C3%B3_de_Cartagenahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Cant%C3%B3_de_Cartagenahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Cant%C3%B3_de_Cartagenahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Cant%C3%B3_de_Cartagena
HISTRIA INS PREMI DE MAR 9
- Emilio Castelar va fer girar el sistema cap el
conservadorisme i el centralisme, en un intent frustrat de
guanyar-se el vist-i-plau de la burgesia i dels militars.
- El 2 de gener del 1874, desprs duna suspensi
temporal de les seves funcions, les Corts van rebutjar la
poltica de Castelar. Lendem, el general Pavia les ocup
per evitar la formaci dun nou govern federalista.
Serrano va dirigir un nou govern provisional, va implantar
una dictadura i va dissoldre les Corts. Federalisme i
associacions obreres van ser declarades illegals. El
conflicte carl i lambient de tensi van continuar al pas.
El desembre del 1874, el general Martnez Campos es va
pronunciar a Sagunt per reclamar la coronaci dAlfons XII,
fill dIsabel II, fent-se ress de qui veia en la restauraci
borbnica lnica sortida al caos poltic (Manifest de
Sandhurst)*. El gener de 1875 hi torn Alfons de Borb.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Emilio_Castelarhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Emilio_Castelarhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Emilio_Castelarhttp://es.wikipedia.org/wiki/General_Pav%C3%ADahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Arsenio_Mart%C3%ADnez_Camposhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Arsenio_Mart%C3%ADnez_Camposhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Arsenio_Mart%C3%ADnez_Camposhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_XIIhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_XIIhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_XIIhttp://es.wikipedia.org/wiki/Manifiesto_de_Sandhursthttp://es.wikipedia.org/wiki/Manifiesto_de_Sandhursthttp://es.wikipedia.org/wiki/Manifiesto_de_Sandhursthttp://es.wikipedia.org/wiki/Manifiesto_de_Sandhursthttp://es.wikipedia.org/wiki/Manifiesto_de_Sandhurst
HISTRIA INS PREMI DE MAR 10
Govern provisional doctubre del 1868
Congrs obrer
Allegoria de la Primera Repblica
Caricatura de la divisi republicana
HISTRIA INS PREMI DE MAR 11
Amadeu I
Castelar
Prim Figueres
Pi i Margall
Martnez Campos
Salmern
Serrano