1

Treball final de grau

Grau d’Educació Social

1r. semestre 2018-2019

2

Assignatura: Treball final de grau Crèdits: 6 ECTS

Professor responsable de cada àrea

– TFG de Pedagogia: Teoria i Història: Segundo Moyano – TFG d’Infància i Adolescència: Jordi Solé – TFG d’Exclusió: Eva Bretones – TFG de Dependència i Autonomia: Brígida Cristina Maestres – TFG d’Animació Sociocomunitària: Jordi Planella – TFG de Recerca Aplicada: Julio Meneses – TFG de Feminismes i Diversitat Sexual: Nizaiá Cassián

3

Índex 1. Introducció 4

2. Requisits per a cursar el TFG, tria del tema i adjudicació dels tutors 5

3. Característiques del TFG 7

4. Competències i resultats d’aprenentatge 9

5. Coordinació de l’assignatura i tutorització del TFG 10

6. Modalitats i estructura del TFG 11

7. L’avaluació del TFG 13

8. Recomanacions generals per a arribar a bon port 17

9. La portada del TFG 18

10. Com s’han de citar les referències bibliogràfiques 18

11. Bibliografia 21

4

1. Introducció

Cuando estás enfrascado en un trabajo de escribir, para hacerlo bien tienes que vivirlo: las notas que tomas sobre los libros que lees, los significados que percibes en los sucesos, incluso el modo como ves lo que pasa en la calle. C. WRIGHT MILLS, carta a Dwight MACDONALD, dissabte 20 de novembre de 1948

Sovint hem sentit a parlar, potser fins a l’avorriment, que els educadors socials tenim un ofici àgraf, que se sosté mitjançant una certa transmissió oral, i que no són gaire nombroses les ocasions en què els professionals d’aquest sector es dediquen a escriure i transmetre una part de les seves pràctiques per escrit. Amb l’arribada de l’espai europeu d’ensenyament superior (EEES), ha aparegut una nova assignatura anomenada Treball final de grau (TFG) —en algunes universitats la diplomatura d’Educació Social ja preveia la realització d’un treball final de carrera per a obtenir la totalitat dels crèdits necessaris—, que, entre altres finalitats, té la d’iniciar, de manera rigorosa, el futur educador social en l’escriptura professional i en les pràctiques de recerca. No és redundant insistir en la idea que els professionals de l’educació social escrivim —l’escriptura l’heu treballada en diverses assignatures al llarg del grau— i que aquesta praxi pren la forma d’informes de seguiment, protocols d’observació, actes de reunions, diaris de centres, projectes educatius de centres, projectes educatius individuals, memòries d’activitats, articles en revistes professionals o acadèmiques, etc. El que moltes vegades queda aturat és la circulació d’aquest coneixement. Perquè el cert és que es tracta d’un coneixement, d’un saber elaborat a foc lent durant molts anys, però que no surt de la cuina, dels fogons de l’educació social. Fet i fet, la reconversió dels estudis universitaris ja apunta amb claredat (BOE número 260, capítol III, article 12) que la formació teòrica i pràctica que adquireix l’estudiant ha de concloure amb l’elaboració i la defensa d’un treball final de grau, que s’ha de fer en la fase final del pla d’estudis i que ha d’estar orientat a l’avaluació de les competències associades al títol. Mitjançant el TFG es vol que es puguin desenvolupar al màxim les competències associades al títol de graduat en Educació Social, i també mostrar la capacitat de reflexió sobre el mateix procés d’aprenentatge i el nostre camp professional i de coneixement.

5

2. Requisits per a cursar el TFG, tria del tema i adjudicació dels tutors Aquest apartat de la guia docent s’adreça especialment als estudiants que s’han de matricular de l’assignatura Treball final de grau (TFG). Per a matricular-se’n, és un requisit imprescindible haver superat 180 ECTS del grau d’Educació Social, que han d’incloure necessàriament els crèdits de les assignatures Pràcticum I i Pràcticum II. El TFG i el Pràcticum III es poden cursar de manera simultània, però cal tenir en compte que són dues assignatures que requereixen una dedicació intensiva. Perquè l’estudiant es pugui matricular del TFG, prèviament ha d’omplir una sol·licitud en la qual ha d’exposar l’enfocament del treball. Sol·licitud del Treball final de grau d’Educació Social Prèviament a la matriculació de l’assignatura Treball final de grau (TFG), l’estudiant ha d’omplir un formulari relacionat amb el treball que voldrà elaborar el semestre següent. Per a matricular-se del TFG, l’estudiant ha de tenir el formulari d’inscripció validat pel professor responsable de l’àrea corresponent. Aquest procés s’ha d’haver acabat el semestre previ a la matriculació del TFG i consta dels passos següents:

PAS

1

Informar-se dels requisits i del contingut de l’assignatura Per a matricular-se del TFG, cal haver superat 180 ECTS del grau d’Educació Social, que han d’incloure els crèdits de les assignatures Pràcticum I i Pràcticum II. El TFG i el Pràcticum III es poden cursar de manera simultània, però cal tenir en compte que són dues assignatures que requereixen una dedicació intensiva.

PAS 2

Omplir el formulari d’inscripció del TFG Aquest formulari consta de diverses informacions vinculades al projecte del treball final de grau que l’estudiant haurà de dur a terme el semestre següent: títol (aproximat) del TFG, objectiu general, descripció del treball i metodologia que es vol seguir. En el mateix formulari es detalla tota la informació que cal donar. El formulari d’inscripció del TFG és revisat pel professor coordinador de l’assignatura i es classifica en una de les set àrees existents en l’assignatura: 1) Recerca Aplicada

6

2) Infància i Adolescència 3) Pedagogia: Teoria i Història 4) Exclusió 5) Dependència i Autonomia 6) Animació Sociocomunitària 7) Feminisme i Diversitat Sexual Un cop s’ha assignat l’estudiant a l’àrea que li pertoca, el professor coordinador d’aquella àrea concreta és l’encarregat de validar o no la proposta de treball i, si escau, emet per escrit l’autorització per a matricular-se del TFG, que adreça a l’estudiant.

PAS

3

Confirmar la intenció de matricular-se Un cop el formulari de la proposta de treball ha estat validada i l’estudiant ha rebut l’autorització per a matricular-se del TFG, ha d’enviar un missatge electrònic al professor responsable de l’àrea que se li ha assignat en el qual ha de confirmar la intenció de matricular-se del TFG el semestre següent. No s’admeten les confirmacions que es lliurin més tard del termini establert.

PAS 4

Formalitzar la matrícula del TFG i de la resta d’assignatures Una vegada s’han publicat les notes, abans de formalitzar la matrícula del TFG l’estudiant s’ha d’assegurar que compleix tots els requisits (haver superat 180 ECTS del grau d’Educació Social i tenir aprovades les assignatures Pràcticum I i Pràcticum II). L’autorització per a matricular-se del TFG no substitueix el tràmit de matriculació habitual que ha de fer l’estudiant. Per tant, quan hàgiu rebut l’autorització, heu de formalitzar la matrícula del TFG i de la resta d’assignatures, habitualment des de l’espai Tràmits / Matrícula / Matrícula de graus i màsters universitaris.

El TFG està organitzat per àrees temàtiques, però a l’hora de matricular-se de l’assignatura només hi ha un sol codi: Treball final de grau (02.559). Un cop l’estudiant ha fet la matrícula, és assignat a l’aula de l’àrea de l’assignatura amb la qual es vincula la seva proposta de TFG. Hi ha les set àrees següents:1

02.556 TFG Animació Sociocomunitària 02.555 TFG Exclusió 02.553 TFG Infància i Adolescència 02.554 TFG Dependència 02.557 TFG Pedagogia: Teoria i Història 02.560 TFG Recerca Aplicada 02.5?? TFG Feminismes i Diversitat Sexual

1 El codi de l’àrea té a veure amb l’organització de les aules de l’assignatura.

7

3. Característiques del Treball final de grau El Treball final de grau té un valor de 6 ECTS, és individual i el document que s’ha de presentar ha de tenir com a màxim 25-30 pàgines (sense comptar les imatges ni els annexos; equivalen a una extensió d’entre 8.000 i 10.000 paraules). Excepcionalment, i segons el criteri del tutor del TFG, el treball pot tenir una extensió diferent de la que s’indica. L’assignatura Treball final de grau té una durada d’un semestre. Al final del semestre s’activa el procés de lliurament, defensa i avaluació del TFG. Les indicacions per a fer aquest procés es donen amb prou temps d’anticipació al tauler de l’aula. Com a suport per a elaborar el TFG es disposa del llibre següent: Sancho, J. (2016). Com escriure i presentar el millor treball acadèmic. Guia pràctica per a estudiants i professors. Vic: Eumo Editorial (2a. ed.). Aquest llibre ofereix orientacions bàsiques a l’hora de fer un treball acadèmic com el que heu de presentar per a superar aquesta assignatura. La proposta d’índex de treball acadèmic que mostra el llibre de J. Sancho segueix l’estructura de les publicacions científiques del camp de les ciències socials, sobretot les que es fan en revistes especialitzades. Aquestes publicacions, com ja sabeu, segueixen l’estil APA, l’estàndard elaborat per l’American Psychological Association. És important que conegueu aquest model, però en el TFG no se us exigeix que seguiu fidelment aquest format. Cada TFG determina una estructura pròpia que pot coincidir, o no, amb el model que exposa Sancho. Així, doncs, tal com veureu en un apartat posterior d’aquesta guia, no és el mateix redactar un treball en què es vulguin presentar els resultats d’una recerca bàsica que l’escriptura d’un assaig o l’elaboració d’un projecte d’intervenció en el camp de l’educació social. Sigui com sigui, recomanem la revisió d’aquest manual de suport, perquè ofereix orientacions molt vàlides a l’hora de planificar i redactar un treball acadèmic com el que heu de presentar. Els aspectes que cal tenir en compte en tots els TFG són els següents:

a) S’han de seguir els criteris de citació que apareixen en aquesta guia. És obligatori que tots els treballs que es presentin tinguin les citacions fetes seguint aquests criteris. El fet de no elaborar el treball seguint aquestes pautes en comporta la retirada.

b) En cas que es tracti d’un treball de recerca, s’han de complir les normes ètiques bàsiques de tota recerca; és convenient, doncs, que l’estudiant faci esment de la reflexió entorn d’aquesta qüestió a l’apartat de metodologia.

c) Cal tenir una cura especial amb el plagi. L’estudiant ha de declarar l’originalitat del treball quan en lliuri la versió definitiva. En cas que es

8

detecti el plagi d’algunes parts o de la totalitat, el treball se suspendrà i s’obrirà un expedient disciplinari d’acord amb la normativa establerta per la UOC. Aquest fet el considerem molt greu en la formació i en la futura carrera professional d’un educador social.

9

4. Competències i resultats d’aprenentatge Les competències que es vehiculen mitjançant l’assignatura TFG són les següents:

Anàlisi i síntesi. Comunicació efectiva per mitjans diferents i en contextos diversos. Reflexivitat i autocrítica entorn del treball propi i de les seves implicacions. Adaptació a noves situacions i problemàtiques socials mitjançant

l’aprenentatge permanent. Argumentació en valoracions, judicis, crítiques, exposicions o defenses. Ús i aplicació de les TIC en l’àmbit acadèmic i professional. Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius

per a millorar la pràctica professional. Diagnosi de situacions complexes que fonamenten el desenvolupament

d’accions socioeducatives. L’estudiant pot assolir altres competències més específiques segons la temàtica en què se centri el treball final de grau. D’altra banda, amb l’assignatura TFG se cerquen els resultats d’aprenentatge següents:

Iniciar els estudiants en la pràctica d’una recerca bàsica. Adquirir les capacitats analítiques i metodològiques que aquesta

pràctica requereix. Dur a terme un treball empíric articulat per mitjà d’un marc teòric. Produir un coneixement teòric que aclareixi alguns aspectes concrets de

la pràctica professional dels col·lectius amb els quals treballa l’educador social, a més dels contextos de l’acció socioeducativa.

Contribuir al desenvolupament de la professió amb la creació d’algun tipus de coneixement que s’hi relacioni.

Pensem, en definitiva, que l’estudiant és capaç de fer aportacions significatives i rellevants en el camp de l’educació social.

10

5. Coordinació de l’assignatura i tutorització del TFG La figura del professor responsable del TFG de cada àrea assumeix la coordinació del desenvolupament general de l’assignatura. En ell recau la funció de coordinar els professors-tutors que dirigeixin el TFG, comunicar les informacions generals que afectin el grup d’estudiants de l’aula necessàries per a un desenvolupament correcte del TFG, organitzar l’acte acadèmic de la defensa del TFG, etc. Cada estudiant té assignat un professor-tutor, que el guia al llarg del procés de realització del TFG. Aquest professor és el director del TFG i exerceix les funcions següents:

Ajuda l’estudiant a concretar l’estructura del TFG. Ajuda l’estudiant en l’elaboració del TFG, partint de l’objecte del treball

que l’estudiant s’ha marcat i que ha elaborat. Orienta l’estudiant en la cerca d’informació i en l’elaboració del marc teòric

(bibliografia, models, autors, etc.). Ofereix assessorament en els aspectes metodològics per a la realització

del TFG. Assegura que l’estudiant tingui en compte tots els aspectes vinculats amb

la perspectiva ètica de la recerca, sobretot pel que fa a la necessitat de mantenir l’anonimat de les persones en les quals se centra el treball i tenint present la llei de protecció de dades.

Vetlla pel compliment del pla de treball acordat amb l’estudiant. Corregeix els esborranys i els lliuraments previs del TFG. Avalua el TFG, que val el 50% de la qualificació final de l’assignatura.

11

6. Modalitats i estructura del TFG El treball final de grau és un treball acadèmic que es pot concretar en (a) un assaig, (b) una recerca o (c) el disseny d’una proposta o projecte d’acció socioeducativa. Aquests formats decanten el TFG vers una opció de recerca o una opció professionalitzadora. En tots dos casos s’ha de partir del plantejament d’una problemàtica precisa i concreta, fet des d’una pregunta de recerca inicial que ha de servir de motor del procés que s’haurà de seguir al llarg del TFG. Per bé que les modalitats del treball final de grau que es presenti poden ser diverses, totes han de tenir el mateix punt de partida: el qüestionament, la pregunta, quelcom que cal respondre mitjançant la consulta bibliogràfica (llegint i estudiant) o bé partint d’un posicionament empíric, la qual cosa, en definitiva, significa utilitzar dades o informacions que es refereixen a una part de la realitat que ha estat «registrada» (textos, imatges, relats, entrevistes, històries de vida, audiovisuals, etc.), o bé de dades que hem obtingut nosaltres mateixos a partir d’enquestes, entrevistes, diaris de camp, etc. El que s’espera de l’estudiant és que, amb el treball final de grau, aporti coneixement al camp de l’educació social. Aquest aspecte esdevé fonamental a l’hora de fer l’avaluació final del treball. Cada TFG té una estructura particular. Qui opti per la modalitat de l’assaig, ha de dividir el text en diversos apartats o capítols seguint un fil argumental que ha de tenir, forçosament, una introducció, un desenvolupament i unes conclusions o consideracions finals. Qui opti, en canvi, per fer una recerca o una proposta d’acció socioeducativa articulada per mitjà d’un projecte, pot seguir els guions que s’indiquen a continuació. Es tracta tan sols de dos exemples possibles, d’acord amb aquestes dues modalitats de TFG. Tal com hem dit abans, cada estudiant ha d’anar concretant la seva proposta i hi ha d’anar donant forma juntament amb el tutor. Un esquema possible, a tall d’exemple, d’un TFG de recerca podria ser el que es detalla a continuació. En aquest tipus de treball, es recomana seguir, també, la proposta d’índex del llibre-manual de Jordi Sancho:

0. Portada 1. Resum 2. Introducció 3. Plantejament (justificació) i objectius (si escau, hipòtesi de partida) 4. Emmarcament teòric del TFG 5. Metodologia i disseny del procés de recerca

5.1. Perspectiva metodològica 5.2. Determinació de fonts i instruments

12

5.3. El disseny i el procés de la recerca 5.4. Aspectes ètics de la recerca

6. Anàlisi de la informació (presentació dels resultats, anàlisi i discussió) 7. Conclusions i consideracions finals 8. Referències documentals: bibliografia, bibliografia web i materials de les

assignatures del grau d’Educació Social 9. Annexos

Un esquema possible, a tall d’exemple, del TFG d’innovació d’una proposta i/o projecte d’acció socioeducativa podria ser:

0. Portada 1. Resum 2. Introducció 3. Plantejament i objectius (si escau, hipòtesi de partida) 4. Emmarcament teòric del TFG 5. Metodologia de recollida de dades 6. Diagnòstic de la situació 6.1. Descripció de l’entorn 6.2. Marc normatiu 6.3. Característiques dels destinataris 6.4. Descripció i ubicació del projecte 7. Disseny i procés de la proposta d’innovació 7.1. Objectius 7.2. Descripció 7.3. Desenvolupament de la innovació 8. Avaluació de la proposta 8.1. Indicadors recollits durant el procés 9. Conclusions i consideracions finals 10. Referències documentals: bibliografia, bibliografia web i materials de les assignatures del grau d’Educació Social 11. Annexos

13

7. L’avaluació del TFG

El TFG exigeix l’elaboració d’un treball de recorregut llarg. No s’hi preveu, per tant, el lliurament de PAC com si es tractés de qualsevol altra assignatura, entre altres coses, perquè cadascú fa un treball personal d’acord amb una gran diversitat temàtica que requereix, alhora, un format propi (revisió d’estudis previs, recerques aplicades, assajos, projectes, anàlisi de casos, etc.). Per a ajudar en la planificació del treball, es poden establir diversos terminis en el registre d’avaluació contínua (RAC), per tal que els tutors del TFG puguin disposar de lliuraments parcials que permetin fer un retorn (feedback) de l’evolució del treball. Més enllà d’aquests terminis, les dues parts (tutor i estudiant) també poden acordar un calendari de treball adaptat a les necessitats de cada estudiant. El TFG se sotmet a una primera valoració del tutor, en la qual es decideix si l’estudiant pot fer la defensa pública del treball. En cas que hi hagi desacord (per exemple, si l’estudiant manifesta la seva voluntat de presentar el treball en contra del criteri del tutor), el TFG també serà avaluat pel professor responsable de l’assignatura (PRA). Un cop el PRA hagi revisat el treball, i sempre abans de les dates establertes per a la realització de la defensa pública del TFG, es prendrà una decisió final, juntament amb el tutor, a l’hora de determinar si l’estudiant pot dur a terme o no la defensa del TFG. El TFG és avaluat pel tutor i per qualsevol dels altres professors de l’aula o pel professor responsable de l’àrea. El TFG requereix la realització d’una defensa pública. En les dates prèvies al lliurament del TFG, s’informarà de les característiques i l’organització d’aquest acte acadèmic. Es preveu adoptar diferents tipus de mesures en les defenses públiques dels estudiants que resideixen a l’estranger o que requereixen una atenció especial, justificada de manera adequada. Aquests casos es resoldran de manera personalitzada.

A l’hora de lliurar el TFG, cal seguir els passos següents:

1. Penjar el TFG a l’espai de lliurament d’activitats de l’aula (RAC).

2. Enviar-ne una còpia per correu electrònic tant al tutor del TFG com al professor responsable de l’àrea.

La nota final del TFG surt de l’encreuament de l’avaluació que en faci el tutor i de l’avaluació del tribunal o comissió avaluadora, d’acord amb els criteris d’avaluació que es recullen en aquesta guia. El percentatge de cada avaluació en la qualificació final de l’assignatura és del 50%.

14

El tribunal del TFG avalua globalment la memòria que es presenta i per a determinar la nota té especialment en compte els elements següents: – La lògica del TFG en conjunt. – La coherència entre les diferents parts. – Les aportacions del TFG al camp de l’educació social.

– La pertinença i la novetat de les propostes concretes que fa l’estudiant. El TFG s’ha de presentar de manera presencial i s’ha de fer en format de pòster. Indicacions per a la presentació: format de pòster dels TFG Per a la presentació del TFG en l’acte de defensa del grau d’Educació Social, els estudiants han d’elaborar un pòster i l’han de portar imprès el dia i l’hora assignats. Aquest pòster ha de complir els requisits següents:

Un pòster és la representació d’una informació disposada en un paper per a enganxar en una paret o en un plafó. En termes generals, es tracta d’una composició d’imatge i de text que se sol emprar per a comunicar al lector els resultats d’una recerca o d’un treball acadèmic o qualsevol altre tipus d’informació. Els pòsters se solen exposar en un espai obert al públic per tal que els autors puguin respondre les preguntes de qualsevol persona interessada en el tema que s’hi exposa. Aquest format de comunicació científica acostuma a ser habitual en congressos i actes acadèmics per a facilitar l’exposició del màxim nombre de recerques i treballs entre els participants. En el cas de la defensa del TFG, la composició del pòster es fa amb la finalitat de comunicar als avaluadors els aspectes fonamentals del treball. Per a més informació, podeu consultar la guia de competències lingüístiques Argumenta (wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_14/tot_t14.html) i aquest tutorial https://youtube.com/watch?v=Gqwp1B5rAV0.

El pòster es pot elaborar en diferents suports informàtics, com ara Word,

PowerPoint o Prezi, i ha de reflectir, com ja apuntàvem, els elements principals del TFG que es presenta a defensa relacionats amb el plantejament, la metodologia, els resultats principals obtinguts i, si n’hi ha, les implicacions pràctiques per a l’exercici professional de l’educació social.

La impressió del pòster, que ha de tenir com a mínim una mida de DIN A1

(841 mm d’altura × 594 mm d’amplada), es pot fer en blanc i negre, sense textures especials (setinats, etc.). S’accepten les impressions en color —que en cap cas són obligatòries— si els estudiants consideren oportú de fer-ne.

15

Els estudiants disposen d’un plafó per a penjar-hi el pòster el dia de la defensa. La Universitat proporciona els adhesius (blíster, pasta adhesiva tipus Blu Tack o cinta adhesiva) per a poder-ho fer. La presentació dels pòsters es distribueix en franges horàries de dues hores. Es fan dos torns al matí (de 9.30 h a 11.30 h i de 12 h a 14 h aproximadament) i dos torns a la tarda (de 15.30 h a 17.30 h i de 18 h a 20 h aproximadament), els dies que s’indicaran oportunament. Cada estudiant, d’acord amb el sistema d’organització de cada àrea, ha de fer la presentació en una de les franges horàries que s’han indicat. Es preveu que uns quants companys de l’àrea coincideixin en un mateix torn. Durant aquest temps, l’estudiant ha de romandre al costat del seu pòster per tal d’anar responent les preguntes que li plantegin els avaluadors. No cal preparar una presentació prèvia, sinó que s’han de respondre les preguntes que es facin amb la finalitat de poder mantenir una discussió entorn del treball. L’acte és públic. Hi poden assistir altres professors i companys del grau, que també poden fer preguntes sobre el treball, i familiars i acompanyants. Específicament, en l’avaluació es tenen en compte tots els elements que consten a la graella següent: AVALUACIÓ DEL TRIBUNAL

FASES ÍTEMS PER AVALUAR NOTA (entre 0 i

10)

Presentació del TFG (pòster) 20%

Expressió oral en la presentació Ús del vocabulari adequat, construcció correcta de les frases, claredat de l’exposició.

Domini conceptual Domini del contingut, plantejament teòric rigorós, coneixement dels referents teòrics, etc.

Capacitat d’anàlisi i reflexió crítica

Creativitat en el format de presentació del pòster El pòster és entenedor. Recull l’esquema dels aspectes més rellevants del TFG i no té errors de forma ni de contingut.

Nota de la defensa

Aspectes formals 20%

Presentació formal del TFG El treball s’ajusta al format que es demana (per exemple, portada, índex, introducció, desenvolupament amb jerarquització de títols i subtítols que ajuden a identificar les parts del treball, conclusions, bibliografia i annexos).

Estructura del TFG adequada als objectius que s’han establert

16

El treball avança amb ordre i segueix un fil lògic: una part situa clarament el tema, una altra el desenvolupa i una altra resumeix i planteja les conclusions. Qualitat de la redacció del treball (estil) i de l’ortografia Les idees estan ben estructurades en paràgrafs i apartats, la terminologia és adequada al llenguatge d’especialitat, el lèxic s’utilitza amb precisió, s’eviten les frases massa llargues i buides de contingut, les seqüències del text són entenedores i adequades, el text segueix les normes gramaticals, no conté errors ni faltes de picatge.

Ús de les fonts d’informació L’autor fa un bon ús de les fonts: demostra capacitat de síntesi, fa un tractament honest de la informació, i cita i referencia els textos adequadament.

Bibliografia elaborada seguint els criteris que s’indiquen en aquesta guia del TFG.

Nota final dels aspectes formals

Aspectes qualitatius 60%

Claredat i rigor en el desenvolupament del TFG L’autor desplega el tema del treball amb capacitat crítica i amb arguments consistents. Els continguts són rellevants.

Fonamentació teòrica rigorosa Fonamentació pràctica rigorosa Originalitat de les idees aportades per l’estudiant Rigor metodològic i en el tractament de les dades Les conclusions són clares i responen als resultats assolits en el TFG

Nota final dels aspectes qualitatius

NOTA: ELS TREBALLS QUE CONTINGUIN FALTES D’ORTOGRAFIA O EN QUÈ L’EXPRESSIÓ ESCRITA O GRAMATICAL SIGUI DEFICIENT, SERAN RETIRATS I, PER TANT, NO PASSARAN A LA FASE DE LA DEFENSA PÚBLICA DEL TFG. ÉS POTESTAT DEL PROFESSOR-COORDINADOR DE L’ASSIGNATURA RETIRAR UN TFG DE LA DEFENSA PÚBLICA SI NO REUNEIX ELS CRITERIS MÍNIMS D’AVALUACIÓ.

17

8. Recomanacions generals per a arribar a bon port

Encetar la navegació del TFG per territoris desconeguts demana de l’estudiant que desplegui un gran nombre d’estratègies amb la finalitat d’arribar a la destinació que s’havia marcat. No es tracta, però, que navegui sol, malgrat que haurà de passar moltes hores tot sol davant dels papers, de les notes i dels llibres, revisant dades, fent entrevistes, recollint informacions variades, etc. El guiatge del tutor és fonamental, però no suficient. El TFG requereix un esforç important de l’estudiant, que sovint, si no es fa d’una manera ordenada i ben mil·limetrada, no obté els resultats que s’esperen. És per això que volem compartir amb vosaltres les recomanacions següents per a fer més fructífer el vostre treball: 1. El tema: el tema que hàgiu triat us ha d’interessar realment, n’heu d’estar plenament «enamorats», perquè us haureu de passar hores i més hores donant-hi voltes. El TFG arribarà a formar part de les vostres vides i val la pena que n’estigueu convençuts. 2. La metodologia del treball personal: en els manuals hi ha mil i un detalls de com fer una recerca, però molt poques vegades hi trobareu explicacions i recomanacions entorn del que s’anomena el treball intel·lectual. El TFG és una veritable posada en joc del treball intel·lectual. Una de les recomanacions és tenir molt definit el procés de treball que seguireu: començar a treballar de valent des del primer dia, disposar els materials d’una manera molt ordenada, ser molt precisos en la recollida d’informació, etc. Una de les qüestions que és fonamental és el consell que dona Jaime Nubiola: «El mejor consejo que recibí al iniciar mi tesis doctoral fue el de comenzar a escribir desde el primer día, aunque en el primer momento solo tuviera una idea genérica del posible índice de mi tesis. Escribir es la mejor forma de sintetizar» (2006: 41). 3. El plaer de la lectura: quan arribeu al treball final de grau, ja haureu llegit molts textos de la matèria, entre els materials didàctics (que tenen la categoria de documents científics), els articles i els llibres. Sovint, però, els estudiants de TFG, quan hi comenceu a treballar, feu taula rasa i us oblideu de tot aquest llegat de lectures. És important que les incorporeu a la vostra feina relacionada amb el TFG (tot i que, òbviament, aquestes lectures no poden ser les úniques). Tanmateix, el plaer de la lectura (que d’entrada és imprescindible) també pot arribar a ser el nostre enemic principal. Quantes referències podem trobar sobre infància en risc? I quantes més si les cerquem en anglès? És evident, doncs, que el plaer de la lectura ha de tenir un límit i hem de poder dir: «Les nostres lectures arriben fins aquí». 4. El «taller de pedagogia»: la producció del TFG pot arribar a tenir la categoria d’obra elaborada en un taller artesanal. Possiblement, no cal crear aquest espai físic d’un taller (tot i que el fet de disposar d’un despatx amb una taula on puguem tenir classificada i organitzada la informació que fem servir

18

ens ajudarà molt), però cal treballar com si fóssim artesans: artesans de la paraula i, per tant, artesans de l’escriptura i de la redacció. Això ens pot exigir disposar d’un quadern de notes (si voleu, de bitàcola) per a anar-hi apuntant els pensaments i les idees que estiguin relacionades amb tot allò que té a veure amb el tema que treballem. Les idees no esperen per a sortir quan estem asseguts davant l’ordinador, sinó que tenen vida pròpia i fan acte de presència en el moment menys esperat. Nosaltres hem de ser hàbils per a copsar-les i hem d’estar preparats per a prendre’n nota. 5. Planificar i dimensionar la feina: és fàcil que tot el projecte de TFG quedi en allò que els anglesos anomenen a castle in Spain (és a dir, fer castells en l’aire). Marcar les fites del projecte és fonamental, perquè les temptacions de deixar-lo córrer poden ser grans. Cal, doncs, seguir —només és un semestre— un pla de treball molt acurat, marcant-se petites fites setmanals per assolir. 6. Proactivitat de l’estudiant: el model d’assignatura que impulsem concep l’estudiant com un subjecte autònom, amb capacitat plena per a prendre decisions respecte al TFG que duu a terme. Això vol dir que ha de ser ell qui tiri endavant el projecte de TFG (amb el suport, l’orientació i la tutorització del consultor que té assignat). Seguir aquests sis petits consells pot ajudar a arribar a bon port: la superació del TFG. Que feu una bona feina.

9. La portada del TFG El TFG ha de tenir una portada en què han de constar els elements següents:

Títol del TFG (lletra de 20 punts com a mínim, majúscules, negreta) Treball final de grau (lletra de 18 punts, majúscules, negreta) Autor (lletra de 14 punts, majúscules, negreta) Tutor (lletra de 12 punts, majúscules, negreta) Any Fotografies (opcionalment) Nom de la universitat: Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Nom del grau: grau d’Educació Social

10. Com s’han de citar les referències bibliogràfiques Les citacions bibliogràfiques han de seguir la normativa APA (sisena edició), l’estàndard elaborat per l’American Psychological Association. En l’apartat Materials i fonts de l’aula hi trobareu un vídeo editat per la UOC que dona

19

alguns consells bàsics. El podeu veure si seguiu l’enllaç següent: https://www.youtube.com/watch?v=miyvrsi1lqg. El Servei de Biblioteca de la Universitat de Girona ha creat un programa de gestió bibliogràfica molt fàcil d’utilitzar per tal que pugueu citar correctament les referències bibliogràfiques. L’adreça web és la següent: http://www.udg.edu/biblioteca/Comcitardocuments/tabid/11962/language/ca-ES/Default.aspx. Així mateix, la Generalitat de Catalunya ha publicat un llibret d’accés obert que porta per títol Citació bibliogràfica, que ofereix orientacions precises per a abordar els dubtes que es poden plantejar en la redacció de treballs, informes o altres documents. Hi podeu accedir si seguiu l’enllaç següent: http://www.udg.edu/Portals/138/documents/La_Biblioteca_Forma/1_CitacioBibliografica.pdf. Finalment, i amb l’objectiu que aprengueu a referenciar les citacions en el cos de text, us oferim algunes orientacions bàsiques: Referències en el cos de text – Dins del text, hi ha dues maneres de referenciar les obres dels autors. Es pot indicar el cognom de l’autor (o dels autors) dins del text i posar l’any entre parèntesis a continuació, com es mostra en l’exemple següent: La antropología es la disciplina consagrada al estudio de la condición humana. Ahora bien, como afirma Claude Lévi-Strauss (2000) en su ensayo Raza y Cultura, esta humanidad se presenta a nuestros ojos de forma extremadamente diversa. O bé es pot posar entre parèntesis tant el cognom de l’autor (o dels autors) com l’any, separats per una coma. Si l’obra té més de tres autors, s’escriu el cognom del primer autor seguit de l’abreviatura et al. Podem veure aquests dos casos en l’exemple següent: La educación social es una profesión que se ha ido construyendo a lo largo del tiempo a partir de oficios que respondían a prácticas y modelos educativos desarrollados en múltiples ámbitos de actuación (Martínez, 1993; Amorós et al., 1994). En realidad, se trata de una profesión en constante crecimiento [...]. – Les citacions directes breus dins del text (fins a 40 paraules) s’han de posar entre cometes —cometes volades (“...”) o baixes («...»)— en el mateix paràgraf i, entre parèntesis, hi ha d’aparèixer el cognom de l’autor (o dels autors), seguit d’una coma, l’any, dos punts i la pàgina (o les pàgines). Exemple:

20

Molts comentaristes es limiten a desacreditar l’anarquisme titllant-lo d’utòpic i primitiu, incompatible amb les realitats d’una societat complexa: «No obstante, en momentos concretos hay toda clase de razones para desarrollar, en la medida en que lo permita nuestro entendimiento, una plasmación específica de esa tendencia determinada del desarrollo histórico de la humanidad, adecuada a las tareas del momento» (Chomsky, 2008: 20-21), on sempre planeja el problema d’alliberar l’ésser humà de l’explotació econòmica i l’opressió política i social [...]. – Les citacions extenses (més de 40 paraules) s’han de posar en un paràgraf a part sense cometes. Aquest paràgraf ha de tenir un marge més gran (a dreta i esquerra) i un cos de lletra més petit que el que es fa servir en el text. En l’exemple següent es pot veure, també, que, al final de la citació, es posa entre parèntesis l’any d’edició del llibre i la pàgina, sense el nom de l’autor, tot i que també s’admet l’opció de posar-lo: Autors com Žižek (2007) s’han mostrat molt crítics contra la proliferació d’aquestes polítiques identitàries postmodernes amb les quals es busca afirmar la identitat particular sense qüestionar el lloc que cadascú ocupa en l’estructura social. Així, aquest autor afirma que:

[...] Este continuo florecer de grupos y subgrupos con sus identidades híbridas, fluidas, mutables, reivindicando cada uno su estilo de vida, su propia cultura, esta incesante diversificación, solo es posible y pensable en el marco de la globalización capitalista y, precisamente así, es como la globalización capitalista incide sobre nuestro sentimiento de pertenencia étnica o comunitaria: el único vínculo que une a todos esos grupos es el vínculo del capital, siempre dispuesto a satisfacer las demandas específicas de cada grupo o subgrupo (turismo gay, música hispana...) (2007: 47-49).

La lluita per les diferències culturals ve a substituir, doncs, la lluita de classes, al convertir-se en l’única vàlvula d’escapament de l’energia crítica, però es tracta d’una lluita que deixa intacta l’homogeneïtat de base del sistema capitalista. – Normalment s’ha d’evitar col·locar aquestes referències en notes a peu de pàgina. Les notes a peu de pàgina cal reservar-les per a ampliar, exemplificar i comentar aspectes del text que es consideren importants. N’han de quedar excloses les referències bibliogràfiques que s’han descrit anteriorment.

21

11. Bibliografia

- Áprile, O. C. (2002). El Trabajo Final de Grado. Un compendio en primera aproximación. Buenos Aires: Universidad de Palermo.

- Bataller, A. (2010). La gestió de projectes. Barcelona: Editorial UOC.

- Cassany, D. (2002). La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries.

- Cassany, D. (2007). Esmolar l’eina. Guia de redacció per a professionals. Barcelona: Empúries.

- Celigueta, G. y Solé Blanch, J. (2013). Etnografía para educadores. Barcelona: Editorial UOC.

- Contreras, J.; Pérez de Lara, N. (2010). Investigar la experiencia educativa. Barcelona: Morata.

- Cunha, Iria Da. (2016). El trabajo de fin de grado y de máster: redacción, defensa y publicación. Barcelona : UOC.

- Fàbregues, S., Meneses, J., Rodríguez-Gomez, David y Paré, Marie-Hélène. (2016). Técnicas de investigación social y educativa. Barcelona: Editorial UOC.

- Moriña, A. (2017). Investigar con historias de vida. Metodología biográficonarrativa. Madrid: Narcea.

- Nubiola, J. (2006). El taller de filosofia. Una introducción a la escritura filosófica. Pamplona: EUNSA.

- Sancho, J. (2016). Com escriure i presentar el millor treball acadèmic. Guia pràctica per a estudiants i professors. Vic: EUMO Editorial (2ª Edició).