ASSOCIACIÓ CATALANA D'UROLEGS DE COMARQUES

ALBARRAN

Butlletí Núm. 1 Prat de la Riba 77- baixos. 25004 LLEIDA

Tel (973) 220303 - Fax (973) 221848 Any 1994

Estimats companys:

La nostra associació, l'ACUC, en el decurs del temps va fent-se més coneguda i té un major

poder de convocatoria. Les previsions per la 11 Jornada es van veure desbordades i aixo ocasiona

problemes d'hosteleria que en un futur mirarem d'evitar.

Per altra banda, des d'altres comunitats ens han demanat 1tinformació sobre la nostra asso­

ciació per implantar el projecte en els seus respeetius ambits. La idea d'escampar la Urologia que

es realítza fora deis grans centres hospitalaris, sembla dones, que es va acceptant en altres Iloes

de ¡'Estat.

El nostre primer objeetiu fou el d'oferir un forum on l'Uroleg de comarques mostrés la seva

tasca real i les dificultats professionals amb les que es troba. Pero un cop assegurat aquest, es

poden plantejar altres metes. En la darrera Assemblea de l'ACUC varen sorgir diferents propos­

tes. Entre les quals vull destacar I'elaboració d'una base de dades deis urolegs existents a les

" comarques i ambulatoris de Catalunya, així com els centres hospitalaris on es realitza la nostra '-./

tasca assisteneial. Coneixer qui som i on estem situats, sembla ser un requisit basic que hem

d'obtenir per a que la informació ens arribi puntual a tots nosaltres... Per recollir aquesta infor­

mació adjuntem una enquesta que hauríeu de remetre a la seu de l'ACUC.

Un altre objectiu per desenvolupar, és I'elaboració de protocols de les principals patologies

que tractem. El protocol és un instrument de treball que permet tant un control de qualitat assis­

tencial, com un mecanisme de defensa en front de possibles demandes judicials. És per aixo, que

des d'aquest butlletí us animem a que elaboreu els vostres esquemes de selecció de tractament

de les principals patologies i els presenteu en les futures reunions de I'ACUC.

Finalment, us recordem que aquest butlletí informatiu sortira periodieament i aquí hi tenen

cabuda totes les iniciatives i propostes que vosaltres ens envieu. L associació esta al nostre ser­

vei, utilitzem-Ia! Jesús Guaíardo Guaíardo,

President

RESUM DELS EXTRACTES DELS CASOS BREUS I DE LES COMUNICACIONS

PRESENTADES A LA I JORNADA DE LACUC CELEBRADA A LA SEU D'URGELL

EL 29 DE MAIG DE 1993

1. ADENOCARCINOMA QUISTÓS RENAL.

J. Gomez Parada i M.Puyol Pallas. Hospital Sant Joan de Déu de Martorell.

És el cas d'un adenocarcinoma quistós renal que es presenta com una gran massa quística que no complia els

requisits d'un quist simple. El diagnostic de certesa el dóna I'elevació de LDH intraquistós.

Discutim la valua de les proves radiológiques, així com I'escas valor de la citologia quan és negativa.

2. L1POSARCOMA MIXOIDE RETROPERITONEAL.

R. Puig Giró, J. Guajardo Guajardo, C. Berbegal Colás, M. Gómez Agudo, J.R. Bordalba Gómez, J. Ramos Nañez.

Hospital Arnau de Vilanova de L1eida.

Cas c1ínic d'una dona de 19 anys amb dolors a la cama esquerra I'any 1984. Es descobreix en I'exploració físi- '--'"

ca, urografica ¡complementada per TAC, una tumoració de 10x15 cm próxima al ronyó esquerre. Practicada

I'exeresi: Sarcoma retroperitoneal indeferenciat Estadi 3B (G3 T2 NO MO). Es fa Quimioterapia amb CYVADIC.

Després, al 1985 un segon look marcat amb c1ips metal.lics i anatomia patológica negativa. En el control anual

amb TAC I'abril de 1988 s'observa recidiva de la neoformació practicant nefrectomia esquerra, exeresi de la

tumoració i de part del múscullumbar amb anatomia patológica Leiomioma Mixoide Estadi 2B (G2 T2 NO MO).

S'instaura Radioterapia fins 50 grays. Actualment no hi ha recidiva.

Els Sarcomes són tumors d'una gran incidencia de recidiva local, el tractament d' elecció es la cirurgia radical.

La Quimioterapia i la Radioterapia són justificades per I'alt grau d' anaplasia d' aquest cas.

3. HIPERNEFROMA RENAL POST LITOTRICIA PER OI',IES DE XOC.

E. Martinez, J. Mora, M. Closas, P Sarquella. Institut d'Urologia de Girona.

Es presenta el cas d' una pacient amb litiasi renal bilateral que al 1989 i al 1990 va ser sotmesa a Litotricia

Extracorpória per ones de xoc, amb destrucció total deis calculs. Els estudis radiológics eren els corresponents

a litíasi sense cap altra alteració. Als 2 anys consulta per hematúria monosimptomatica, apreciant per ecogra­

fía massa renal esquerra que per TAC es confirma com un possible Hipernefroma.

Es realitza Nefrectomia ampliada esquerra amb la constatació d'un Hipernefroma de gran tamany (12 cm).

Estudiada la bibliografia sobre lesions secundaries a les Ones de Xoc, no podem trabar un cas similar.

4. RESPOSTA COMPLETA DESPRÉS DE QUIMIOTERApIA DE METAsTASI DE TUMOR TESTICULAR.

F Pujol Bosch, R. Pons Robert, A. Pont Salvadó. Hospital de Sant Joan de Déu de Reus.

5. HEMANGIOMA CIRSOIDE DEL CORDÓ ESPERMATIC. NOTA CLÍNICA.

C. Pellice (Jr.), E. Alert i S. Comas. Seguretat Social de Granollers (ICS-Area 7)

Presentem el cas clínic d' un nen afecte d'una tumoració benigna del cordó espermatic que es manifesta amb

dolor i augment de volum de la bossa escrotal.

La raresa de I'entitat i I'obligat diagnóstic diferencial que s'imposa, motiva aquesta comunicació. Hom fa un con­

junt de consideracions d'ordre clínic, diagn6stic i terapeutic.

6. TUMOR VESICAL PER CEL.LULES OAT-CELL.

A. Pont Salvado, F. Pujol Bosch, R. Pons Robert. Hospital Sant Joan de Déu de Reus.

7. NEFRECTOMIA TRANSTORÁCICA.

J. Ferré, J.L. Balañá, J.M. Viladoms i "I.M. Urmeneta. Hospital General de Catalunya de Sant Cugat del Valles.

Presentem I'accés transtoracic a I'espai lumbar per procediments quirúrgics del ronyó i glandula adrenal. Des

de maig de 1988 a mary de 1993 hem fet sis nefrectomies esquerres amb disecció segmental aorto-renal deis

noduls linfatics per carcinoma renal i una nefrectomia parcial per quist multilocular del ronyó. En tots els casos

hem obtingut un excel.lent resultat quirúrgic especialment en les estructures hiliars. Res remarcable en tots els

casos en el postoperatori, sense que es trobin seqüeles tardanes.

Per tant recomanem aquest accés per casos de lesions al ronyó esquerre.Obviament aquest accés sera utilit­

zat amb grans avantatges per la cirurgia de les glandules adrenals.

8. TRACTAMENT DE L'HEMATÚRIA POST RTU PER PAPILOMATOSI VESICAL.

E. lV1artinez, J. Mora, M. Closas, N. Busquets, P. Sarquella. Institut d'Urologia de Girona.

Es presenten 3 casos en els que s'ha aplicat aquest metode de tractament amb bons resultats. L'hematúria post

RTU de papilomatosi vesical, és una de les complicacions freqüents, degut a la presencia de nombroses neo­

formacions a nivell de tota la paret vesical. L'hemostasia, és de vegades difícil i en ocasions, si la tumoració és

molt sagnant, repeteix el sagnament durant el postoperatori immediat.

Les diferents modalitats de tractament, que van des de la nova revisió de la bufeta amb desbloqueig, a la for­

molització, 9 a la irrigació amb solucions d'Alumina, Nitrat de Plata, etc... , no sempre tenen resultats satisfac­

toris i alguns d'ells podenser fins i tot perillosos.

La col.locació d'una sonda uretral del 22 fr. amb baló de 120 cc i la compressió abdominal amb una compresa

de gases i embenat elastic amb pinyament deis dos canals de la sonda i posterior reinici de la irrigació contí­

nua, és un metode, que en aquests 3 casos ha aconseguit suprimir I'hematúria, sense necessitat de reinterve­

nir al pacient.

9. SARCOMA RABTOIDE RENAL.

J.M. Caballero, P. Borrat, L1. Marti. Mutúa de Terrasa. Terrasa.

10. PIELOPIELOPLASTIA. A PROPOSIT D'UN CASo

F Torrente Castro, J.R. Recasens Guinjuan i J. Cortada Robert. Quinta de Salut I 'Alianya de L1eida.

Presenten un cas d'una pacient de 35 anys amb dolor lumbar no relacionat amb la micció, sense símptomes

miccionals, ni febre. A I'exploració destaca dolor a la pressió en la fossa lumbar dreta amb percussió renal posi­

tiva.

L'analítica sistematica d'orina i sang normals. A les urografies s'observa duplicitat pieloureteral dreta amb dila­

tació del pielo superior, que després del cateterisme ureteral es confirma ureter doble amb ectasi de I'ureter

corresponent al pielo superior.

Es practica pielopieloplastia, sense nefrostomia ni cateter doble J, amb ressecció ureteral fins al sacre.

Al cap de tres anys comenyen infeccions d'orina de repetició amb ecografia dins de la normalitat i a la cisto­

grafia s'observa reflux de la resta ureteral, que comporta ressecció de la resta ureteral dins del curs d'una mio­

mectomia, que deixa la pacient asimptomatica.

11. L' OTOSCOPI EN EL DIAGNOSTIC I CONTROL DELS CONDILOMES ACUMINATS DE FOSSA NAVICULAR.

E. Peyri Rey. Hospital Sant Jaume de Blanes.

Amb I'otoscopi veurem nítidament i facil la fossa navicular, permetent que en el propi consultori, sense causar

molesties al malalt, amb un baix cost economic i a I'abast de qualsevol metge, el diagnostic i control post trac­

tament del 80% deis condilomes acuminats intrauretrals.

12. IMPORTANCIA DE L.:ANAMf\IESI EN INFERTILrrAT A PROPOSIT O' UN CASo J. Cortada Robert, J.R.

Recasens Guinjuan, F Torrente Castro.Quinta de Salut l'Alianga de L1eida.

Pacient de 36 anys d'edat, amb estudis superiors, amb 10 anys de parella estable, 4 de matrimoni que consul­

ta per infertilitat. Aporta seminograma de desembre del 89: 10 MI mi, motilitat grau III 10%, grau II 20%, formes

norrnals 45% i un altre de marg del 9'1: 17 M Iml, motilitat grau 111 10 %, grau 11 10% i formexs normals 53%.

Tractat amb clomifeno, tarnoxifeno i quinolones.

En l' anamnesi protocolaritzada es descobreix que no hi ha hagut mai penetració en les seves relacions sexuals

les qual consisteixen en tot tipus de joes pero no tenen la culminació en la penetració degut a la desaparició de

I'el"ecció en I'intent. Se li pratica un estudi de la disfunció mitjangant estímul visual més injecció intracavernosa .

de PgE1 i es qualifica la disfunció d'origen psicogen.

S'aconsegueix I'embaras amb injecció intracavernosa de PgE1 en dia ovulatori.

13. FIBROSI RETROPERITONEAL. A PROPOSIT D'UN CASo

R. Pons Robert, A. Pont Salvado, F. Pujol Bosch. Hospital de Sant Joan de Déu de Reus.

'14. AUTOTRASPLANTAMENT DE MELSA EN. POLlTRAUMATISME ABDOMINAL.

E. Mmtinez, J. Mora, M. Closas, I\J. Busquets, P. Sarquella. Institut d'Urologia de Girona.

Es presenta. el cas d'un politraurnatitzat, amb contusió renal ¡ruptura esplenica a nivell de I'hil esplenic, al qual

se li va practicar Esplenectomia i Autotrasplantament de teixit esplenic a cara posterior deis músculs rectes

anteriors i a epipló.Per estudi isotopic es pot comprovar l' existencia de funcionalisme de I'empelt. Una de les

conseqüencies de I 'esplenectornia és la faciíitat deis pacients de patir alteracions en el sistema inmunitari, de

desenvolupar infeccions sobreafegides, sobretot per germens capsulats del tipus pneumococ.

Sembla que la reinstauració del teixit esplenic, encara que sigui per autotrasplantament, logra evitar aquestes

alteracions.

15. EXPERIENCIA EN UROLOGIA D'UNA UNITAT DE CIRURGIA SEf\JSE INGRÉS.

C. Vargas Blasco i G. Rius Espina. Hospital Sant L10reng <de Víladecans.

La cin,l\'gia sense ingrés és una alternativa a la cirurgia c1assica, ja que no comporta estada hospitalaria, la qual

cosa es tradueix en la reducció de les despeses hospitalaries i pot evitar les demores i successius retardaments

d' intervencions quirúrgiques degudes a la multiplicació de la demanda quirúrgica, podent reduir les Ilistes d'es­

peta.

A la Urologia hi ha moltes patologies que poden optar a aquest tipus de cirurgia, a Inés de les que ja es fan

10 rnalment amb anestesia 10cal.Considerem que poden entrar en el concepte de cirurgia sense ingrés tota la

cirurgia peno··escrotal, la cirurgia del varicocele i part de la cirurgia endoscopica.

En el nostre Hospital des de 1990, de les 965 intervencions urologiques ambulatories que hern realitzat, 2Tl es

poden classificar com a cirurgia sense ingrés. Totes aque tes intervencions van resultar satisfactories per

nosaitres i pels pacients. Cap d'eiles va requerir· reingrés p stquirúrgic i les escasses complicacions van ésser

resoltes arnbulatoriament a través de la Unitat de Círurgia st::nse ingrés en el nostre Hospital.

F'resentem ¡'estructura j organització que requ ¡'eiJcen aquest tipus d'unitats i el seu funcionarnent

16. UB TITUCIÓ VESICAL TOTAL P RUNA 80 SA ..··c NTINENT DE "MAINZ".

R. Puig .Airó, ,J. Guajardo Guajardo, C. B rbegal >olás, M. Gómez Agudo, J.R.Bordalba GÓmez. Hospital Arnau

de Vilanova de L1eída.

Introducció. ~ús de segments intestilíals de. tubulitzats per a substituir una bufeta urinaria deprés d'una cis­

tectornia radical és cada dia més freqCient. I\Jo altres utilitzem un segment ileocolic segons la tecnica de Mainz.

Els objectius són: Obtenir un reservori de bona capacitat, baixa pressió ¡alta adaptabilitat, sense reflux, con­

tinencia de nit i de dia que durant la fase de buidat, feta amb forga abdominal, es faci en un temps raonable i

amb poc residu miccional.

Material i metode: 9 pacients (8 homes i 1 dona) d'una edat mitjana de 52 anys, van ser cistectomitzats; els

homes per carcinoma vesical i la dona per cistopatia cronica. La tecnica quirúrgica utilitzada va ser la de Mainz

descrita per Thüroff i cols. (Journal of Urol. 136/: 17-26,1986). Els pacients han estat controlats al postoperatori

per un estudi urodinamic.

Resultats: I'aparell urinari superior es va mantenir normal excepte en un cas que va fer una hidronefrosi unila­

teral.

No hi ha reflux. La continencia diürna i nocturna és bona excepte en dos casos que s'escapa una mica d'orina

per la nit i que se soluciona fent un autocateterisme abans d'anar a dormir. En dos pacients el reservori va aug­

mentar la capacitat més de 1500 ml.La micció, estudiada per fluxometria, es realitza amb premsa abdominal,

dura una mitjana de 6 minuts i resten uns residus miccionals de 200 mI.

Conclusions: Els resultats subjectius són bons: preservació morfologica i funcional deis ronyons. Miccions fetes

"---..- amb premsa abdominal i continencia de dia i de nit, encara que es necessiti autocateterisme abans d'anar a

dormir.

17 VASECTOMIA SENSE BISTURí: LA MILLOR TECI\lICA.

J.M. Viladoms Fuster. Hospital Gneral de Catalunya de Sant Cugat del Vallles.

La tecnica de vasectomia sense bisturí (VSB) fou creada i desenvolupada a la Xina pel Dr. Li Shunqiang,

Director del Chongqing Family Planning & Scientific Research Institute, I'any 1974. Als Estats Units d'America

fou introdurda pel Dr. Marc Goldstein I'any 1986.

Mitjangant aquesta comunicació s'introdueix oficialment al nostre país, presentant el material necessari per la

seva realització i es comenta la morbilitat que hi ha hagut en els primers 100 pacients que ha estat del 0%.

Les 7 raons per fer la vasectomia sense bisturí que la diferencien de la tradicional: No hi ha incisió. No hi ha

punts.

Més rapida. Recuperació més rapida. Menys probabilitats de sagnar i d'altres complicacions. Menys molesties.

Igualment efectiva.

La vasectomia sense bisturí constitueix la millor tecnica descrita fins al moment actual. Té els mateixos índexs

de seguretat donat que no varia el metode oclusiu, pero elimina els problemes derivats d'incisions i sutures.

18. URETROPLASTIA AMB L10DURA.

J.R. Recasens Guinjuan, F Torrente Castro i J. Cortada Robert. Quinta de Salut L Alianga de L1eida.

19. ADENOMA DE PRÓSTATA I HERNIA INGUINAL EN EL MATEIX PACIENT. PROTOCOL DE TRACTAMENT.

M.Rodriguez, E.Corbella, J.M. Vicente, S Gottschalk, R. Pla. Pius Hospital de Valls.

Introducció. L adenoma prostatic és un problema molt freqüent a partir deis 60 anys. El mateix passa amb I'her­

nia inguinal. La coincidencia de les dues patologies, fa que alguns malalts siguin sotmesos a més d'una inter­

venció o actitud quirúrgica. Seguint un protocol conjunt urologia-cirurgia, aquestes dues patologies són opera­

des en un sol acte quirúrgico

Material i metode. Els pacients són explorats i diagnosticats en la consulta externa per I'uroleg i el cirurgia. Si

es fa prostatectomia per via oberta s'efectua cura radical de I'hernia amb malla preperitoneal. Si s'efectua RTU

la curació de I'hernia es realitza per via anterior, si no és recidivada.

Resultats i conclusions: El postoperatori no presenta més problemes que en una sola de les intervencions per

separat.

En un seguiment d'un any, les complicacions postoperataries no són de més alt percentatge, ni més greus que

en el grup en el que tant sois s'han realitzat intervencions prostatiques (en el mateix tall d'edat). Per tant, per

la comoditat del pacient i I'escur<;:ament en la curació deis seus processos patolagics, recoman en I'aplicació

d'aquest protocol.

20. PRIMERES VALORACIONS EN ~ASSOCIACIÓ DE FS.H. PURA A TECI\lIOUES DE REPRODUCCIÓ ASSIS­

TIDA Ef\1 LA INFERTILlTAT PER FACTOR MASCULí.

J. Cortada Robert, J.R.Recasens Guinjuan, FTorrente Castro. Ouinta Salut l'Alian<;:a de L1eida.

S'han seleccionat 35 parelles infertils presumiblement per factor masculí, en les quals el component femení de

la parella reuneix Temperatura. Basal, Moc Cervical, Histerosalpingografia i Biopsia d'Endometri, dins de la nor­

malitat.

Els homes són oligoastenozoospermics amb menys de 20 M/ml, motilitat de Grau 1II < 5% i formes normals >

30%.

En el primer grup de 9 parelles es practiquen com a maxim 6 cicles d'inseminació amb semen capacitat de

marit (amb gradient de Percoll). En el segon grup de 15 parelles, s'administra la FS.H. pura en dosis de 225 U.1. ~

(3 vials de 75 en un sol disolvent) dilluns, dimecres i divendres durant un maxim de 7 mesas. En un tercer grup

de 11 parelles s'administra la FS.H. en les dosis anteriorment citades durant quatre mesas i es continua durant

3 mesas més practicant I.A.M. de semen capacitat.

Els primers resultats són: En ell grup (IAM.) 1 embaras en el 4art cicle. En el grup II (FS.H.) 1 embaras en el

4art cicle, 1 embaras en el Se cicle i 1 embaras en el 7e. En el grup 111 (FS.H. + IAM.) 2 embarassos en el 6e

cicle (un d'un ex-alcohalic azoospermic) i 1 embaras en el 7e cicle (geminat).

Encara que estadísticament no són resultats significatius, sí que semblen trabar-se en la línia argumental de

que la FS.H. augmenta el poder fecundant del semen.

21. PROBLEMÁTICA PLANTEJADA PER LES DENOMINADES "PAPIL.LES RENALS ABERRANTS". APORTA­

CiÓ I VALORACIÓ CRíTICA D'UNA SERIE ICONOGRÁFICA.

C. Pellice (Jr.), X. Sala, E. Alert i S. Comas. Seguretat Social de Granollers (ICS-Area 7)

Hom aporta tres casos de "papil.les renals aberrants", diagnosticades a rel de practicar estudis iconografics a

pacients afectes de patologia urolagica diversa (hematúries, prostatisme i calics renals). .'---.J

~obligat diagnastic diferencial que imposa tot defecte de repleció pielic i la seva raresa (prop d'uns 60 casos

referits per la literatura) és el que motiva aquest estudi i comunicació.

Es fan un conjunt de consideracions i s'indica en que es basa la presunció diagnostica de I'entitat i es propa­

sa un protocol diagnastic per reduir el número d'exploracions a practicar.

22. MODULACION DE LA RESPUESTA BIOLOGICA EN EL CANCER RENAL METASTASICO. MONITORIZA­

CION DE LAS POBLACIONES L1NFOCITARIAS.

J. Guajardo Guajardo, X. Gomez Arbones, M. Gallart Blanco, J. Macia Virgili, J.M. Cardona Vernet, M. Gomez

Agudo, R. Puig Giro, C. Berbegal Colas, J.R. Bordalba Gomez. Hospital Arnau de Vilanova de L1eida.

Introducción. El cáncer renal metastásico supone un problema al que la cirugía no aporta una solución com­

pleta.EI tratamiento con modificadores de la respuesta biológica (IV1RB) del tipo Interleukina-2r junto con

InterferónO-alfa 2B se ha prop'uesto en estos casos con respuestas variables que algunos han cuantificado en

un 35% (Rosenberg, 1989). El mecanismo de acción de estos MRB es potenciar la capacidad inmunológica

citotóxica. Cuando esto no sucede, puede ser un indicador de mal pronóstico y de recidiva tumoral.

Material. Paciente de 44 años que consulta por molestias en porción distal de la tibia derecha. La Rx de la zona

evidencia una lesión lítica de unos 5 cm a dicho nivel. La biopsia de esta lesión muestra que se trata de una

metástasis de un hipernefroma. Por Ecografía y TAC se objetiva tumor renal derecho, de 8 cm de diámetro

situado en polo inferior del riñón derecho. La Gammagrafia ósea identifica únicamente la metástasis tibial. En

un mismo acto quirúrgico se efectúa Nefrectomia Radical + Linfadenectomia + Resección de la lesión tibial y

auto injerto óseo con material procedente del hueso ilíaco izquierdo del paciente. El paciente es tratado con

MRB tipo Interlukina - 2r junto con Interferón - alfa 2b por via subcutánea, explicándole los efectos secundarios

y el posible beneficio terapéutico de dicho tratamiento.

Tras su consentimiento firmado se inicia el tratamiento durante 6 semanas.

Se establece una monitorización de las subpoblaciones linfocitarias de sangre periférica con anticuerpos mono­

clonales, determinando las siguientes poblaciones:

Neg (cocentrol negativo), CD8 (Tsupresores/citotóxicos), CD4 (T inductores/ciooperadores), CD 20 (pan B), CD

2 (pan T), CD 57 (linfocitos natural killer). Las valoraciones se efectuan al inicio (basal), en la mitad, al final del

ciclo y tres meses después de finalizar el tratamiento.

Los efectos secundarios generales fueron un sindrome gripal con congestión nasal, artromialgias, rash cutáneo

eritematoso con prurito, cefaleas, fiebre y escalofrios, astenia y anorexia intensas, que fueron mitigados par­

cialmente con paracetamol y antihistamínicos. A nivel local se produjeron induraciones subcutáneas en el lugar

de la inyección.Todos los síntomas cedieron de forma inmediata tras la supresión de la medicación.

Resultados: La evolución clínica del paciente ha sido buena, reintegrándose a su actividad laboral habitual. A

lo seis mes_es la gammagrafia ósea no detecta otra hipercaptación que la existente a nivel de la lesión metas­

tásica resecada siendo de menor intensidad que la existente previamente a la cirugía, justificable por el proce­

so regenerativo local. No hemos detectado un aumento de la poblacion natural killer (CD57) sino más bien una

ligera disminución, la población de células B (CD 20) ha disminuido considerablemente durante el período de

tratamiento.

El resto de parámetros no presentó cambios. A los tres meses todas las poblaciones presentaban porcentajes

semjantes a los basales. A los ocho meses de la intervención el paciente presenta una recidiva tumoral a nivel

de la tibia, lo que pone de manifiesto una alteración importante de sus mecanismos de defensa inmunológicos,

detectados precozmente por la monitorización de las subpoblaciones linfocitarias.

23. PROTOCOL DEL TRACTAMENT I ESTUDI DE I..A L1TIASI RENAL.

~ N. Busquets, E.Martinez, J. Mora, M. Closas, P Sarquella. Institut d'Urologia de Girona.

Presentem rel nostre protocol de tractament i estudi de la litiasi renal. Els primers passos del diagnostic radiolo­

gic ilo ecografic.Les possibilitats de tractament del colic renal. Les actuacions endourologiques, amb les seves

diferents varietats. El tractament quirúrgic endourologic o per via oberta. Les indicacions de litotricia extra­

corporia per ones de xoc i el posterior seguiment del pacient de litiasi amb els estudis metabolics correspo­

nents, es posen de manifest en la nostra comunicació.

RESUM DE LA TAULA RODaNA "DISFUNCló ERECTIL.:'.

J.Cortada. Institut Medic Tecnologic. L1eida; J.M. Coso Vic; M. CLosas. Institut d'Urologia de Girona; J.M. Viladoms.

General de Catalunya. Sant Cugat del Valles

En Cortada presenta el tema i I'oportunitat de la seva elecció donats els canvis a la societat que han permes que­

els homes s' atreveixin a parlar més i a consultar sobre aquests temes sexuals, i no són pas precísament molt bons

els coneixements actuals deis nostres urolegs ni les millores que en diagnostic i tractament han anat sortint en els

darrers temps.

El dilema psicologic versus organic, dins la immensa complicació es va definint ¡cada vegada tenim més mitjans

que ens ajuden a etiquetar el problema. Davant del malalt i després de les tres preguntes hipocratiques: que li

passa? des de quan? i a que ho atribueix? prengué la paraula el Dr. Cos que va resaltar la gran valua de la histo­

ria clínica "...miro el rellotge, les visites que em queden i.. !'. Remarca que s'han de perdre moltes hores parlant i

sobretot escoltant i potser podem evitar exploracions i agressions mediques si hem perdut molt de temps amb la

parella i amb el pacient sol i també perque de vegades són diferents les ambicions deis dos membres de la parella.

Qualsevol Ilibre exposa les pregunte que hem de fer i I'exploració física per la qual cosa i de forma molt amena va

continuar insistint en la comunicació oral extensa i en que les exploracions complementaries han d'ésser sobretot

barates, rapides i senzilles.

Del protocol d'exploracions complementaries se'n va ocupar el Dr. Miquel Closas que va referir-se a un protocol sen­

zill que el que intenta és objectivar I'erecció i per aixo ens parla de I'estimulació visual, del test de drogues vasoac­

tives, del doppler penea... i aixo combinat i orientat per la historia s'ha d'aplicar segons I'edat, la personalitat, I'e­

ducació sexual, I'ambit geografic, la situació ambiental i I'existencia o no de parella.

Respecte del tractament, el Dr. Cortada va esquematitzar-Io en 4 apartats: preventius (evitar toxics, farmacs, cirur­

gies... ), aleatoris (vacances, vitamines, yohimbina ... ) correctors (canvi de farmacs... ) o substitutoris (protesis externes,

químiques o internes). Aleshores es va exposar I'autoinjecció amb PgE1, les indicacions, la instrucció i les complica­

cions locals i generals. Es fa un esment especial de la signatura del full d'acceptació després de lIegida i explicada. '._/

De les protesis externes, és a dir deis vacuums, i de les internes en va exposar el Dr. Viladoms les indicacions,

avantatges, inconvenients, tipus i procediments quirúrgics.

Una vegada expo$ats els temes es va obrir un ampli debat en el que entre d'altres van intevenir els Drs. Rodriguez

Avila, Guajardo, Samsó i Puig.

RECORDA

UNTA DIRECTIVA 111 JORNADE5 DE L'ASSOCIACIÓ PRESIDENT 13 MAIG 1995 VIC JESUS GUAJARDO GUAJARDO. LLEIDA

HOTEL MONTANVA VICE-PRESIDENT 1r

ERNEST MARTINEZ MARSAL. GIRONA Comunicacions

VICE-PRESIDENT 2"

RAMON PONS ROBERT REUS Casos breus

SECRETARIGENERAL

JORDI CORTADA ROBERT LLEIDA Taller de treball:

TRESORER "Protocols a comarques" J. RICARD RECASENS GUINJUAN. LLEIDA

VOCALS Taller de treball: CARLES PELUCE VILALTA. GRANOLLERS "Endoscopia en la Urologia" CESAR VARGAS BLASCO. VILADECANS

ENRIC PEYRI REY. BLANES COORDINADOR MANUEL RODRIGUEZ AVILA. VALLS J. FERI\JAI\JDEZ ZUAZO

PER QUALSEVOL INICIATIVA POSA'T EN CONTACTE AMB NOSALTRES.

UTILlTZA L'ASSOCIACIÓ