Visquem Terrassa número 138 (novembre 2010)

La ciutat,sempre

a puntProp de 10 milions d’euros

s’han destinat els darrers dos anys al manteniment urbà

28 de novembreEleccions autonòmiques

p. 6

Habitatgesamb local-tallera Torre-sana

p. 10

El Parc Agroforestal ésuna realitat

p. 9

visquemterrassa

| 138 | Novembre l 2010 | revista mensual d’informació municipal i ciutadana

La ciutat Terrassa inverteix en manteniment urbà28 de novembre: eleccions autonòmiquesInclusió escolar a l’Aula Tabalet - El PiEl Parc Agroforestal ja és una realitatPromoció d’habitatges amb local a Torre-sana

ProtagonistesTenim la paraula: 6è curs de l’Escola AndersenTreballem als barris: AV Sant LlorençEntitats: Club Deportiu Terrassa Hockey

L’AjuntamentConeguem els serveis: Serveis FunerarisAnem de visita!L’entrevista al regidor/a: Jordi PlanaL’opinió dels grups municipals

3689

10

111212

13141515

2 | novembre visquemterrassa

138 | Novembre 2010 Revista mensual d’informació municipal i ciutadana

Edita: Servei d'Imatge i Comunicació. Ajuntament de TerrassaDirecció: Montse PratCoordinació i redacció: Josep Manel Martínezi Jordi Garreta Col·laboradors redacció: Isabel Marquès,

Eduard Martín-BorregónDisseny i maquetació: Marta Serrán i MarcosA. GarcíaProducció: Olga Cabús, Pi lar Ordoño,Assumpta OlivéCorrecció: Montse Fernàndez

Fotograf ies: Badia Casanova (por tada iinterior), Isabel Marquès, Eduard Martín-Borregón, Juan J. Domínguez i arxiuImpressió: GratesaDipòsit legal: B-16102-82 080.000 exemplars. Revista gratuïta

Horaris d'atenció ciutadana

010 Informació i tràmits i oficines centrals de la plaça Didó:

de dilluns a dijous de 8 del matí a 2/4 de 7 de la tarda i diven-

dres de 8 del matí a 2/4 de 3 del migdia

Oficines municipals de districte

de dilluns a divendres de 9 del matí a 2 del migdia

RECORDEU...

Contacta amb l’Ajuntament

www.terrassa.cat

i Raval de Montserrat, 14. 08221 Terrassa

010 / 93 739 70 00

[email protected]

Més informació

www.visquemterrassa.tv

Informació i tràmits

Des de mòbil o fora de Terrassa

010 per a persones amb disminucions auditives

Ajuntament de Terrassa (centraleta)

Atenció a les dones en situació de violència

(24 h i gratuït)

Autobusos municipals (TMESA)

Targetes bus (més de 65 i discapacitats)

Baumann Servei Jove

Biblioteca Central de Terrassa

Centre Cívic Montserrat Roig

Centre Cívic Alcalde Morera

Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany

Centre Cívic Avel·lí Estrenjer

Centre Cívic President Macià

Centre d'Atenció d'Animals Domèstics

Cinema Catalunya

Consulta Sexual Jove

Oficina Municipal d'Informació al Consumidor

Educació

Egarvia (grua municipal)

Foment

Funerària (gratuït)

Manteniment urbà (brigades municipals)

Neteja i estris vells (gratuït)

Polítiques de gènere (informació i atenció)

Retirada de vehicles abandonats

Serveis Socials

Síndic Municipal de Greuges

Terrassa Mediació

Turisme (Oficina de Turisme)

Canal Terrassa Vallès | 95.2 Ràdio|

www.terrassadigital.cat

EMERGÈNCIESParc de Bombers de Terrassa

Emergències (tot Catalunya)

Policia Municipal Urgències

Des de mòbil i no urgències

Policia Nacional

Mossos d’Esquadra

Taxis

visquemterrassa

01093 739 70 6093 739 70 3193 739 70 00900 900 120

93 788 23 3293 731 59 8293 784 83 9093 789 45 8993 736 24 1293 786 91 5993 733 30 9893 734 91 0393 735 74 3893 727 68 4193 727 50 59 93 788 53 7693 731 59 8293 731 59 8293 780 35 11

93 784 27 1193 789 11 11900 268 268 93 736 34 60900 720 13593 739 74 0893 780 55 5593 731 59 8293 739 74 2193 733 77 0693 739 70 1993 736 14 14

93 783 44 44112092

93 780 55 55091088

93 735 77 7793 735 66 66

TELÈ

FON

S D

’IN

TER

ÈS

visquemterrassa ttvv

novembre visquemterrassa |3

Petites grans obres

Pere NavarroAlcaldede Terrassa

De la mateixa manera que són ne-cessàries les grans infraestructuresi actuacions urbanístiques en mar-xa, hi ha milers d'accions de man-teniment i millora que incideixenen la qualitat de vida de les perso-nes. Les primeres van més orien-tades cap a projectar una estratè-gia de futur, les segones són mésdel dia a dia: la renovació d'uncarrer, podar els arbres, mantenirels jardins, les actuacions poc visi-bles però imprescindibles al clave-gueram, l'enllumenat, les petitesaccions de reparació als carrers iplaces de tota la ciutat, la reformad'una vorera… El manteniment ur-bà és un signe de progrés per auna ciutat i també d'eficàcia muni-cipal: hi destinem cada vegadamés recursos, perquè volem tenirmillor la ciutat, però també perquètenim més coses a mantenir, per-què la ciutat evoluciona, avança, iaixò és nota -i molt- a l'espai pú-blic. El civisme i la responsabilitatdels ciutadans i ciutadanes és clauper gaudir de tot allò que, ambl'esforç de tots i totes, hem anatconstruint; tanmateix, l'incivismeés encara un repte per a la nostrasocietat i genera despeses que enspodríem estalviar. La suma del ci-visme, de les actuacions a granescala i de les micro-actuacionsurbanístiques o de mantenimentés la clau de la millora en benes-tar i qualitat de vida que es notaa tots els barris i districtes de laciutat.

Facebook: Pere Navarro MoreraBlog: www.perenavarro.blogspot.comCorreu: [email protected]

la ciutat l’editorial

Les zones verdes, l'arranjament de voreres, el manteniment del mobiliari urbà i el dels col·lectors cen-tren principalment els esforços del servei de Manteniment Urbà de l'Ajuntament. En total, s'han desti-nat 9.887.345 euros a aquestes actuacions durant els darrers dos anys. A banda de garantir el man-teniment de la ciutat, l'Ajuntament dóna resposta a les inquietuds o peticions que fan els ciutadans, jasigui com a particulars o a través d'associacions veïnals o entitats locals. Moltes d'aquestes demandestenen com a objectiu la instal·lació de bancs o espais infantils nous o bé la remodelació d'espais públicsque s'han anat deteriorant.

Més de 9,8 milions d'eurosinvertits en el manteniment dela ciutat en els darrers dos anys

Nous projectes en curs

A la xifra d'inversió en manteniment urbà dels dar-rers dos anys cal sumar 1.350.000 euros del Plad'Actuació per a la Millora de l'Espai Públic, unconjunt de 25 petits projectes que portaran aterme petites i mitjanes empreses locals. Els cri-teris que s'han seguit per triar aquestes actua-cions, repartides per tota la ciutat, recullen lesreivindicacions veïnals de projectes pendents i re-

forcen la senyalizació, la seguretat viària, l'arbrat iles zones verdes. Aquestes actuacions s'iniciarande manera imminent i finalitzaran a finals de março principis d'abril de l'any vinent. Entre els pro-jectes trobem, a tall d'exemple, l'adequació de laplaça de Miguel Hernández, la millora de l'accés al'Institut Torre del Palau, la plantació d'arbres a di-versos punts de la ciutat, com ara la plaça de Sal-vador Dalí o el barri del Segle XX, o la neteja depintades a façanes particulars.

Metres quadrats d’actuacions envoreres20.352 l'any 20098.867 fins el setembre del 2010

Metres quadrats de pavimentació23.510 l'any 200910.177 fins el setembre del 2010

Sots reparats556 l'any 2009278 fins el setembre del 2010

Fitons col·locats1.049 l'any 2009323 fins el setembre del 2010

Desbrossament de terrenys403.716 metres quadrats l'any2009411.350 fins setembre del 2010

Arbres plantats832 l'any 2009666 fins el setembre del 2010

Flors plantades49.659 l'any 200947.490 fins el setembre del 2010

Arbustos plantats29.776 l'any 20094.234 fins el setembre del 2010

Neteja de pintades8.823 metres quadrats netejats el20094.724 metres quadrats netejatsfins el setembre del 2010

Bancs136 de nous l'any 200921 de nous fins el setembre del2010

Jocs infantils68 construïts l'any 200917 construïts fins el setembre del2010

Algunes xifres


la ciutat

Col·lectors i clavegueram

Col·lector del carrer del Plade la Font de l'Apotecari

Col·lector del carrer d'IscleSoler

Col·lector del carrer d'Èga-ra

Col·lector del carrer deSant Jaume, 55

Col·lector del carrer de Pi-got, 28

Col·lector del carrer deConcepción Arenal

Clavegueram del carrer deProvença

Clavegueram del carrer deSant Jaume

RemodelacionsPasseig de l'OliveraPlaça del TreballParc de Sant JordiMillora dels accessos i

aparcament de l'edifici delsnous jutjats

Remodelació de la plaçade la Poetessa Caparà

Enjardinament de les ille-tes de la zona d'aparcamenti de la rotonda de l'estacióTerrassa Est

Enjardinament i formacióde camí al carrer de Joa-quim Vayreda

Grans obres de manteniment urbà fetes el 2009

VoreresAmpliació de voreres del

carrer de Sant IldefonsRenovació de voreres del

carrer de Sant TomàsVoreres dels carrers de l'Ai-

re, del Foc i de l'AiguaVoreres de la plaça del Tre-

ballVoreres del carrer de MontserratVoreres de Can Boada del PiVoreres de la carretera de Rubí, al barri de Segle XXVoreres del carrer de Sant DomènecReforma de les voreres del passeig de les Lletres

AsfaltatgesCarrer de Sant GenísCan Boada del PiPlaça de l'Anònima

AltresMur del passeig del 22 de

Juliol entre els carrers deSant Cosme i Santa Cecília

Treballs de millora d'accésa les escales de Can Boada

Millora dels accessos al'escola Nicolàs Marià Galí,de Can Boada

Remodelació de les escalesdels carrers d'Abla i del Teide

Reforma d'escales per a laformació de rampes al carrerde Francesc Oller

Neteja de l'abocament il·legal del carrer de Caterina AlbertFormació de paret al carrer de Pau Casals amb el carrer d'Ibá-

ñez AldecoaEnderroc i transport de runes dels quioscs de VilardellEnderroc del carrer de MorellaArranjament i millora de l'accés del Camí dels Monjos al pont

de la Renfe del barri de la GrípiaImpermeabilització de l'estany de la rambleta del Pare AlegreImpermeabilització de l'estany de la plaça del Doctor RobertImpermeabilització de la paret del carrer de l'EraReparació de bandes antilliscants i pavimentació de Can Pa-

let de Vista AlegreReparació de bandes antilliscants i pavimentació del carrer de

TordReparació del paviment de la plaça del Doctor ZamenhoffReparació del talús de la ronda de Ponent amb el carrer

d'Orà


la ciutat

Obres enllestides o enexecució

Rehabilitació del pou de laplaça del Pla de la Font del'Apotecari

Rehabilitació del col·lectorde Vallparadís (Torrent Mon-ner)

Reparació del col·lector dela cruïlla dels carrers d'Anto-ni Torrella i Marconi

Substitució de l'arbrat dela rambla de Francesc Macià

Grans obres de manteniment urbà fetes del gener al setembre del 2010

Obres programades o en execució

Remodelació de la plaça de Miguel HernándezRehabilitació del col·lector del carrer de MarconiReparació de les juntes d'asfalt del passeig del 22 de JuliolReparació de les jardineres del carrer de les Borges BlanquesPavimentació del carrer dels TelersReparació de les eflorescències de la xemeneia de la plaça de

Salvat-PapasseïtReparació de les bandes antilliscants de Can Palet de Vista

AlegreAsfaltatge de la cruïlla del carrer de la Unió amb carrer MajorAsfaltatge del CAP Sud a l'avinguda de Santa EulàliaRemodelació de la plaça de les MagnòliesEnjardinament i millora de la plaça de Benito Martínez

Pla Extraordinari d'Ocupació Local

1. Rehabilitació dels escocellsdels arbres de les vies públiquesde la ciutat per facilitar la mobili-tat de les persones discapacitades.Carrers executats fins ara:

Prat de la RibaBartomeu AmatSant DamiàSant CosmeAmpleSalmerón

2. Millorar l'eficiència energètica en les instal·lacions de reg de ro-tondes i espais públics de la ciutat amb la substitució del reg per as-persió pel de degoteig:

parc de la Cogulladacarrer d'Igualadaavinguda de Can Jofresaplaça d'Antoni Escudéblocs Vilardellplaça de la Tecnologiailleta Renaixement - avinguda del Vallèspont de les Arenesavinguda de Béjar - carrer d'Alcoiplaça de Puigcerdàcarretera de Castellar - Avinguda del Vallès (ponts nord-oest i

nord-est)

3. Rehabilitació de 80 voreresdels espais públics adaptant-les ala normativa vigent respecte a laseva accessibilitat per a les perso-nes discapacitades.


Un total de 150.000 electors de la ciutat,inclosos els terrassencs i les terassenquesque resideixen a l'estranger, estan convo-cats a les urnes per escollir els seus repre-sentants a les eleccions del Parlament deCatalunya del dia 28 de novembre. Prop de2.400 electors podran votar per primeravegada. El dispositiu electoral d'aquestscomicis conté alguna variació (vegeu elplànol) respecte a les darreres eleccions,amb l'objectiu de fer més còmoda la vota-ció a la ciutadania. Tot i que els electors re-bran una targeta censal en què figura elcol·legi assignat, l'Ajuntament editarà fullsinformatius amb els canvis i els repartiràpels domicilis dels sectors afectats. Tambépodeu consultar el col·legi on esteu ads-crits a: www.terrassa.cat/eleccions., Les noves tecnologies faciliten

l'escrutiniCom ja s'ha fet en els darrers processoselectorals, la comunicació de les dades departicipació i escrutini es farà amb ordina-

dors de butxaca. D'aquesta manera es ga-ranteix més transparència en el procésd'enviament dels resultats.

la ciutat

28 de novembre Eleccions al Parlament de Catalunya

Informació pràctica per a lajornada electoralLes preguntes:

Estic inscrit al cens?On haig d'anar a votar?

Trobarem la resposta a:Pàgina web de l'AjuntamentTelèfon d'informació municipal: 010Telèfon d'informació de la Generalitat:

012

Oficines centrals de l'Ajuntament. PlaçaDidó, 5 (obertes de 8 del matí a 8 delvespre durant el 28 de novembre)

Oficines municipals als centres cívics(obertes de 8 del matí a 8 del vespredurant el 28 de novembre)

Preguntant als representants de l'admi-nistració acreditats als col·legis electoralsel 28 de novembre

Delegació Provincial de l'Oficina delCens Electoral. Tel. 901 101 900

Local Social Vapor GranPasseig del Vapor Gran, 39

Escola Industrial Carrer de Colom, 1

Prop de 15.000 electorscanviaran de col·legi electoral i exerciran el seu dret a vot enquatre nous espais: el Local So-cial Vapor Gran, l'Escola Indus-trial, l'Escola Enxaneta i el Ca-sal Cívic Can Tusell


la ciutat

Del 5 d'octubre al 18 de novembre:sol·licitud de vot per correu

30 d'octubre: sorteig dels presidents i vocals de meses electorals

Del 12 al 26 de novembre: campanyaelectoral

27 de novembre: jornada de reflexió28 de novembre: eleccions

Les xifres

150.388 electors43 col·legis electorals236 meses electorals706 presidents i vocals de mesa

Calendari electoral

www.terrassa.cat/eleccions www.parlament2010.cat

+info

Modificacions de col·legis electoralsi electors afectats

Casal Cívic Can TusellCarrer de Tarragona, 101

Escola EnxanetaCarrer del Sometent Castella, 169

Per millorar el mapa dels col·legis electorals s'han introduït canvis. Els objectius d’aques-tes modificacions són els següents:

Aprofitar els nous equipament cívics disponibles (Local Social Vapor Gran i Casal CívicCan Tusell)

Donar resposta a obres en curs (el Centre Cívic Avel·lí Estrenjer es trasllada a l'EscolaEnxaneta)

Descongestionar altres equipaments, com és el cas del Conservatori de Música, amb lacreació de nous col·legis (Escola Industrial)

El paper de la JEZ

La Junta Electoral de Zona (JEZ) actua coma àrbitre i moderador de tot el procés elec-toral, i, entre d'altres funcions, garanteixque a cada mesa electoral hi hagi els mit-jans necessaris per a la votació, supervisa elnomenament dels membres de les meseselectorals, distribueix els emplaçaments pera la col·locació de cartells i els llocs públicsper fer-hi actes electorals i és l’òrgan res-ponsable de la recollida de la documentacióelectoral al final de la jornada.

Edifici dels jutjats (on se situa la JEZ)Rambleta del Pare Alegre, 112


Inclusió escolar a l'Aula Tabalet- El Pi, una resposta a la diversitatL’Escola Bressol Tabalet aculluna aula d’educació infantil,amb alumnes d’1 a 4 anys del’Escola Municipal d’EducacióEspecial El Pi. Es tractad'alumnes amb paràlisi cere-bral i altres discapacitatsque, per les seves necessitatsde suport, no poden ser ate-sos en una escola bressolordinària. Amb aquesta mo-dalitat educativa poden com-partir activitats amb el con-junt del centre d'acord ambles seves capacitats i necessi-

tats. També es comparteix elmenjador, les festes, el pati iel dormitori. Aquest projectede treball suposa que l'escolaEl Pi destina part de les sevesaules i personal especialitzata l'escola bressol, les dues di-reccions es coordinen i lesdecisions que es prenen sóncompartides.

Experiència conso-lidadaL'acord entre els centres, quepertanyen al Patronat Munici-

pal d'Educació, és vigent desdel curs 1997-98. La valo-ració que en fa tot l'equip detreball després d'aquests anysde funcionament, és moltpositiva. Així mateix, lesfamílies d'ambdós col·lectiusd'alumnes també ho valorenamb un alt grau de qualitat.L'Equip d'Assessorament Psi-copedagògic (EAP) informa iorienta les famílies d'aquestalumnat de la possibilitat queels seus fills siguin atesos enun servei tan específic.

L'experiènciaofereix respostes pràcticament in-

dividualitzadesa infants ambparàlisi cere-

bral i altresdiscapacitats

La Tardor Solidàriacontinua al novembre

Durant tot aquest mes es portaran a ter-me una vintena d'activitats de les més de40 que formen part de la Tardor Solidà-ria. El programa d'enguany té com aobjectiu sensibilitzar sobre els vuit Objec-tius de Desenvolupament del Mil·lenni,subscrits per 189 estats membres de lesNacions Unides l'any 2000, que mar-quen el camí a seguir en la lluita contrala pobresa. Aquest any, una vegada més,la Tardor Solidària, a través de la Regido-ria de Solidaritat i Cooperació, coordinatotes les activitats de sensibilització quedesenvolupen 25 entitats solidàries deTerrassa en aquesta època de l'any i que,fins a mitjan desembre, inclouen exposi-cions, conferències, jornades, sopars so-lidaris, concerts, cinema, teatre i activi-tats infantils.+ infowww.terrassasolidaria.org

la ciutat

L'Aula de Tabalet - El Pi rep al llarg de cadacurs diverses visites de professionals educa-tius d'EAP de fora de Terrassa que s'inte-ressen pel funcionament d'aquesta experièn-cia. En aquest cas, la divulgació del projecteés un fet molt positiu, tot i que la gestiód'aquestes visites implica molta coordinació iplanificació per part de les direccions per nointerferir en l'activitat diària dels alumnes.L'Aula també acull estudiants en pràctiquesque estiguin cursant Magisteri en EducacióEspecial o bé Fisioteràpia.

Important ressò entre elmón educatiu

Terrassa col·labora en21 projectes de soli-daritat internacional

L'Ajuntament ha signat els convenis ambles 21 ONG que han obtingut subven-cions en la convocatòria d'enguany per al'execució de projectes de cooperació aldesenvolupament. La majoria d'actua-cions es fan a l'Àfrica, però també trobemprojectes a l'Amèrica Llatina i a l'Índia.En total s’han destinat a aquestes accions350.000 euros. L'administració local s'hacompromès a continuar destinant l'1%dels seus ingressos a la solidaritat i a lacooperació internacional.

El Parc Agroforestal de Terrassa neix com un nouespai natural i de lleure de 320 hectàrees situatal nord de la ciutat, just per sobre de l'autovia or-bital B-40. El terreny, bàsicament de propietatprivada, està format per sòl agrícola i forestal i di-versos torrents el travessen. A les obres d'ade-quació de l'espai s’ha desbrossat i eixamplat unaxarxa de camins interconnectats i senyalizats de15 quilòmetres. El Parc engloba els espais delLlac Petit, el mirador de Can Candi i els espais deCan Bogunyà, Ca n'Amat de la Muntanya i CanCarbonell. Els camins d'aquests últims quatre es-pais són els d'accés al Parc; tot i que també s'hipot accedir per la carretera de Rellinars i la deMatadepera.

Espai sorgit dels pressupostosparticipatiusL'Ajuntament ha promogut la creació del ParcAgroforestal a partir d'una proposta sorgida delspressupostos participatius de la ciutat de l'any2006 per decidir a què es destinava una part deles inversions del pressupost municipal. Aquestaproposta, la més votada pels electors, volia dotarla ciutat d'un gran espai natural i de lleure, con-servar i millorar la riquesa i qualitat ambientald'aquests espais, i millorar-ne l'accessibilitat i elconeixement per part dels ciutadans. El pressu-post del nou Parc ha estat de 340.000 euros.

L'Ajuntament hi ha habilitat una xarxa de camins d'aproximadament15 quilòmetres per poderpassejar a peu i en bicicleta

Parc Agroforestal,un nou espai verdal nord de la ciutat

la ciutat

Aproximadament un 50% de la superfíciedel Parc és sòl agrícola de conreu, malgratque molts dels camps es troben en desús.En aquest sentit, l'Ajuntament ha signatconvenis amb alguns propietaris en què esrecullen diferents accions encaminades a larecuperació i promoció de l'activitat agríco-la. Així, s'aposta per una agricultura de va-lor, de proximitat i ecològica, estudiant laviabilitat de nous sistemes i mètodes decultiu més sostenibles, i promovent el cul-tiu de productes de qualitat i la creació d'u-na marca local que permeti crear un pro-ducte específic al municipi mitjançant elconreu d'aquests camps.

El futur implica potenciarl'ús agrícola


Neix el Consell Interreligiós de Terrassa

Les quatre confessions religioses més sig-nificatives de Terrassa han fundat el Con-sell Interreligiós, que treballarà per garan-tir la cohesió social entre la pluralitat decreences presents a la ciutat. D'aquestamanera, l'Arxiprestat de Terrasa, com aexpressió de l'Església catòlica a la ciutat,la comunitat musulmana, la comunitatbahá'i i les esglésies del Consell Evangè-lic de Catalunya de la ciutat acorden es-tablir un espai de debat i decisió sobre totel ventall de propostes i debats socialsque puguin sorgir a la ciutat sobre aspec-tes de religió. Tanmateix, estableixen elcompromís de mantenir unes relacionsde respecte i fraternitat, a més de treba-llar conjuntament per resoldre de mane-ra consensuada els conflictes de convi-vència que puguin aparèixer a la ciutat.

Arxius accessiblesper a les persones cegues

El conseller de Cultura i Mitjans de Co-municació, Joan Manuel Tresserras; l'al-calde, Pere Navarro, i la delegada territo-rial de l'ONCE a Catalunya, Teresa Pala-hí, han signat un conveni que farà quel'Arxiu Històric de Terrassa i l'Arxiu Co-marcal del Vallès Occidental siguin mésaccessibles a persones cegues o ambdeficiència visual. El projecte Arxius Ac-cessibles és una iniciativa innovadora alpaís atès que el sector dels arxius mai nos’havia dirigit tan clarament a aquestscol·lectius.

la ciutat

La Societat Municipal d'Habitatge posa a lavenda un nou concepte d'habitatge integrat enun edifici. Es tracta de 17 habitatges amb unlocal annex que conformen la primera promo-ció municipal d'aquestes característiques, con-sistent en un habitatge amb local annex i plaçad'aparcament. L'habitatge té accés directe al lo-cal i això fa que sigui ideal per a professionalso artesans interessats a treballar des de casa ievitar desplaçaments, i per a famílies que vul-guin disposar d'un gran espai diferenciat. Elshabitatges tenen 1, 2, 3 o 4 dormitoris, i la su-perfície dels locals varia entre 50 i 140 m2. Elspreus van dels 211.960 als 316.100 €.

Torre-sana, un nou entornAquests habitatges formen part dels nous edifi-cis construïts a Torre-sana. L'entorn es troba en-voltat de natura i compta amb un gran parc ur-bà de recent urbanització, el parc de Gernika,amb una superfície total de 20.000 m2. Lazona compta amb bones comunicacions, alcostat de l'estació Terrassa-Est i a cinc minutsde l'autopista. Els espais interiors s'han dotatamb solucions innovadores i els habitatges hanseguit criteris d'ecoeficiència i sostenibilitat.


Promoció d'habitatges amb local-taller annex a Torre-sana

Habitatge TerrassaSocietat Municipal d’Habitatge de Terrassa, SA

www.habitatgeterrassa.cat 93 733 61 71

i C/ dels Telers, 5, 1r. Local 1

+info

Es tracta de la primera promoció municipal

d'aquestes característiquesadreçada a professionals,

artesans i famílies

Es destinaran 96.000 eu-ros a netejar pintades

L'Ajuntament ha dissenyat un projecte integrald'actuació en l'àmbit dels grafits per evitar laproliferació de les pintades il·legals que embru-ten la ciutat i fomentar la realització dels gra-fits fets amb finalitats artístiques en espais au-toritzats. Això es completarà amb mesures decontrol i pedagògiques i amb un increment dela vigilància policial. El projecte s'iniciarà ambun pla de neteja dels grafits fets en espais pri-vats que s'iniciarà a finals d'any, costarà96.000 euros i durarà quatre mesos. Alhora,s'habilitaran nous espais autoritzats per fer gra-fits artístics. Es tracta de nou espais que se su-maran als vuit ja existents del projecte Aquípots!, impulsat pel Servei de Joventut i Lleuredes de l'any 2007. A més, també s'habilitaranvuit espais per a pintades permanents. En totalseran prop de 4.200 m2 de nova creació dedi-cats a aquesta expressió artística amb la volun-tat de dignificar i millorar determinats espaisde la ciutat, una acció que suposarà una inver-sió de 12.800 euros per condicionar i prepararles parets. Podeu consultar els nous espais ha-bilitats a la web: www.terrassa.cat/joventut. S’incrementaran les sancionsD'altra banda, des de la Regidoria de ServeisUrbans i Via Pública s'ha fet una crida a lacol·laboració ciutadana perquè les personesque presenciïn com es fan pintades il·legalstruquin al 092 per denunciar-ho, i s'ha advertitque s'incrementarà l'import de les multes demanera considerable. Actualment van dels150 als 450 euros i es pretén doblar l'importmínim de les sancions. La policia local tambéportarà a terme xerrades informatives i educa-tives als instituts per evitar la proliferació d'a-quest fenomen.


la ciutat

Dos nous vehicles per al Parc de Bombers

Un camió autoescala i un autobomba són les dues noves incorporacions de la flota del Parcde Bombers de Terrassa. El primer té una escala automàtica de fins a 32 metres d'alçadaamb un nou sistema informàtic que augmenta la precisió dels moviments de la cistella.Aquest vehicle substitueix l'autoescala semiautomàtica de 30 metres que s'ha fet servir finsara. Pel que fa al camió autobomba, té una capacitat de 10.000 litres d'aigua i incorporauna bomba de 4.200 litres per minut de cabal màxim. Està pensat per aprovisionar d'aiguao escuma els vehicles de servei durant les extincions forestals o per actuar en incendis in-dustrials o d'edificis que requereixin una gran quantitat d'aigua. Amb aquests camions, elParc de Bombers de la ciutat, on treballa una cinquantena de bombers, ja compta amb untotal de 7 vehicles.

Seixanta joves en aturaprenen un ofici

Un total de 60 joves participen a la nova edi-ció de les Cases d'Oficis que es va iniciar amitjan octubre. Es tracta de joves d'entre 18i 24 anys, sense estudis bàsics i que es tro-ben en situació d'atur. Se'ls ofereix la possibi-litat de formar-se durant un any i de trobaruna feina. Enguany les Cases d'Oficis oferei-xen sis mòduls amb deu alumnes cadascun.S'incorpora per primer cop un mòdul per di-gitalitzar l'Arxiu Municipal i també per reha-bilitar equipaments municipals com ara es-coles i centres cívics. Pel que fa a la resta,continuen els mòduls de tancament d'alumi-ni, electricitat, lampisteria, polimantenimentd'edificis i pintura.

Avui a Ciutadania hem parlat de Terrassa. Elprimer que hem fet ha estat queixar-nos, criti-car-ho tot i veure que hi ha moltes injustícies ala ciutat. No ens agrada que facin tantes obresi la ciutat estigui amb els carrers tallats perquèarribem tard a l'escola; critiquem la gent queno neteja les caquetes del gos perquè nosaltresanem despistats i les trepitgem, i trobem injustque es guixin les façanes i que hi hagi tanta zo-na blava… Després hem començat a veure lapart positiva, si la ciutat està en obres és permillorar. Tenim de tot: un gran parc dins de laciutat i un parc natural ben a prop, bones co-municacions, instal·lacions esportives, centrescívics, teatres, cinemes, hospitals, escoles uni-versitàries, l'Auditori, els Minyons, els Caste-llers, els Bastoners, bons actors, bons can-tants, bons esportistes, bons escriptors, bonsperiodistes… Terrassa té tot el que necessitem.Ens agrada la nostra ciutat que veu com cadadia ens fem més grans!

tenim la paraula

Alumnes de 6è de l'Escola Andersen

protagonistes


Sant Llorenç es troba a la partnord-oriental i forma part del Dis-tricte 6. Els seus carrers portennoms referents al massís de SantLlorenç del Munt. Va néixer a prin-cipis dels anys cinquanta amb l'e-dificació dels habitatges de l'ObraSindical del Hogar. La segona fasees va construir als anys seixanta ila tercera es va completar amb elsterrenys de l'antic campament mi-litar instal·lat a la zona propera aCan Montllor. Aquest campamentestà arrelat a la història del barri.Data del 1945, quan es va cons-truir un quarter destinat a un ba-talló de canons antitancs del regi-ment Numància de Barcelona. Vaperdurar fins el 1962 quan, arrandels tràgics aiguats en què vanmorir més de 300 terrassencs, l'A-juntament recuperà els terrenysper alçar nous habitatges per alsdamnificats.Antonio Aguilera Veïna i comerciant

Vaig néixer al barri i continuo vi-vint aquí perquè m'agrada. Troboque és un lloc bonic, ben comuni-cat i tenim parcs per on passejar.És una llàstima que la gent vagi acomprar a grans superfícies per-què aquí pots comprar de tot. Pelque fa a l’àmbit social tenim moltscentres i val la pena aprofitar-ho.Hi ha el Centre Cultural, el CentreCívic, el Poliesportiu, el CentreMuntanyenc, el Casal de la Gentgran… No cal sortir del barri.

Antonio Caparrós Veí

Hace 52 años que vivo en el ba-rrio, me trajeron de Málaga. Miprimer recuerdo es un tanque depiedra del campamento militar.Me impactó mucho ver que esta-ban cerca de mi casa; a veces lossoldados nos hacían exhibicionescon el caballo y ponían rancheras.Me gusta mucho el barrio y las ac-tividades que se hacen, yo mismome encargo del Club de Petanca yahora estoy haciendo un curso deinformática en la Asociación deVecinos.

César Morales President

En nuestro barrio hay mucha gen-te mayor, nos faltan jóvenes y másgente voluntaria para participar enlas actividades que organizamosen la Asociación. Estamos conten-tos de que ahora se estén insta-lando ascensores en los bloques,está previsto que hasta el 2013se pongan elevadores en unasveinte comunidades. Para la gen-te joven hace falta que se termi-nen las obras en el esplai, vanmuy lentas.

Habitants: 4.852Superfície: 0'21 km2

Dades de l'Anuari Estadístic deTerrassa 2008

+info

AV Sant Llorenç

César Morales, Antonia Aguilera, Antonio Caparrós

treballem als barris

El club degà de l'hoquei a Espanya i un dels primers clubs europeusva néixer ara fa cent anys; és per això que aquesta entitat tan arre-lada a la ciutat celebra el seu centenari amb activitats socials i es-portives que s'allargaran fins el juliol de l'any vinent. En el momentde la seva creació, l'any 1910, el CD Terrassa era el primer clubd’hoquei d'Espanya i va ser impulsat per un grup de joves de l'Ate-neu de Calassanç. Des de l'any 1970 el CD Terrassa es troba enuns instal·lacions a les Pedritxes (Matadepera) on, a més de l'ho-quei, compta amb pistes de tennis i de frontó i dóna cabuda a unamassa social de 1.000 persones. Entre els actes d'aquest centena-ri, les Pedritxes albergarà esdeveniments esportius de primer ordrecom ara la fase final de la Copa del Rei i de la Reina, les finals delCampionat de Catalunya i el Campionat d'Espanya d'Hoquei. Elssocis i aficionats al tennis podran gaudir del Màster del Circuit Ju-venil, d'un torneig de tennis adaptat i del Campionat de Catalunyade segona categoria. El gran esdeveniment social serà el 12 de no-vembre, quan es retrà homenatge al Club i als socis més veteransque l'han vist créixer.

El Club Deportiu Terrassa Hockeycelebra el seu centenari

SantiSantanach President

Ens fa una especialil·lusió celebrar aquest cente-nari tant pel que represententots aquests anys fent club iaportant jugadors olímpics compel caràcter identitari que hadonat a Terrassa. Convidem a

tothom, tant socis com no so-cis, a venir i gaudir dels múlti-ples actes que celebrem i de lescompeticions en què podranveure hoquei i tennis d'alt ni-

vell.

les entitats

+info

Club Deportiu Terrassa Hockeyi Ctra. Talamanca, km 5,6Matadepera 93 787 05 02


Serveis funeraris innovadors ide qualitat

La Societat Municipal de ServeisFuneraris de Terrassa, SA, s'ocupade la gestió del Complex Funerarii ofereix un servei integral que vades de la preparació del difuntfins a l'atenció als familiars. Estracta d'unes instal·lacions mo-dernes dotades de diversos espaisque permeten oferir una total co-moditat als familiars ja que dispo-sen de sala de vetlla, lloc de ceri-mònia i de sepultura en unes ma-teixes instal·lacions.

Confort i serenitat enun entorn verdEl Complex Funerari consta de di-verses infraestructures: el tanato-ri, el crematori, el Cementiri i elCentre Anatòmic i Forense.

Aquests espais estan dissenyatsentre zones verdes per transmetreel màxim de confort i serenitat alsseus usuaris. Al Cementiri hi ha,també, el Centre d'Atenció al Visi-tant, on es poden fer totes les ges-tions adminstratives i encarregarserveis com ara la neteja, l'orna-mentació o el manteniment de lasepultura.

Pioners en l'atenció psi-cològica gratuïtaA banda d'aquestes infraestructu-res, la Societat Municipal disposad'un servei pioner i gratuït d'a-companyament psicològic als fa-miliars per afrontar la mort delséssers estimats, en el qual s'orga-nitzen grups de dol i es fan ses-

sions de formació destinades aprofessionals de l'àmbit sanitari,social o educatiu.

Francesc Frisach Gerent

Els Serveis Funerarisde Terrassa són pio-

ners en diversos aspectes, tant pelque fa a l'atenció psicològica comal servei d'incineració, que dónaservei a d'altres municipis propersque no en tenen. Aquest servei ésuna demanda que augmenta i ac-tualment és la voluntat d'un 30%dels difunts. Aquesta estadísticaaviat ens obligarà a pensar noususos i espais en els cementiris.

coneguem l’ajuntament

l’ajuntament

Núria Farré Recepcionista i ofi-

ciant de cerimònies

En la nostra feina ésbàsic oferir una atenció personalit-zada i càlida per fer menys dificul-tosa l'estada d’amics i familiars.Des de recepció també procuro ferel més àgil possible la gestió delstràmits pertinents en aquests mo-ments de trasbals. Des de fa 3anys també oficio cerimònies civilsde manera ocasional al TempleMulticonfessional o a l'Oratori.

Ho sabies?El 2009, el Complex Funeraride Terrassa va tenir cura de2.382 difunts, va celebrar1.592 cerimònies i va oferiratenció psicològica a 740persones. També es van fer5 cursos d'acompanya-ment en el dol.

+info

Societat Municipal de Serveis Funeraris de TerrassaÀrea a la qual pertany: Àrea de GovernPressupost del servei per al 2010: 7,5 milions d'eurosNombre de treballadors: 43i Carretera de Montcada, 789

93 786 9400Telèfon d'atenció gratuïta 24 hores: 900 268 268Horaris: sales de vetlla, de 8 a 22 h / Cementiri, de 9 a 18 h / gestions, dedilluns a divendres de 8 a 13 h i de 15 a 18 h; dissabtes de 9 a 13 h

Dispositiu especial pera Tots Sants: El 31 d'octubre i l'1 de novembre,el Complex Funerari ofereix tot unseguit de serveis per facilitar l'ac-cés i l'ús de les instal·lacions.

Autobús gratuït: Des de l'Estaciódel Nord fins a la cruïlla entre la ro-tonda de l'avinguda de Madrid i lacarretera de Montcada, seguint lesmateixes parades de la Línia 1.

Més places de pàrquing: darreredel cementiri s'habiliten 200 novesplaces d'aparcament, disposant,així, d'un total de 550 places decotxe a tot el complex.

Transport intern: Al cementiri hiha un servei de vehicles per acom-panyar visitants d'edat avançada obé amb problemes de mobilitat.

Servei de primers auxilis

L'Agenda de l'1 de no-vembre al Temple Mul-ticonfessional

12 h: cerimònia bahá’i16.30 h: cerimònia catòlica18.30 h: concert Elegies. La

música i la vida, i la vida i la mort,a càrrec del Quartet Hardgrave icombinat amb la narració de tex-tos a càrrec de Rosa Cadafalch

Tecnos

Maria Auxiliadora

Delta Ramon Pont

Maria Auxiliadora

Tecnos

anem de visita!

l’ajuntament


Us podeu descarregar el Visquem Terrassa en pdf a la web municipal:www.terrassa.cat/visquem.

+info

Grup Municipal Socialista

Grup Municipal de Convergència i Unió

Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa

Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya

Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya

[email protected]

[email protected]

[email protected]


[email protected]

l’opinió dels grups municipals

l’ajuntament

El dia a dia de la ciutat

[email protected]

Com es va iniciar la seva vocació política?Quan estava estudiant a la UAB, amb el pro-cés de la transició. Aleshores hi havia mol-tes ganes d'entrar en política i intentar millo-rar el país. Jo vaig iniciar-me en política alPSUC durant uns mesos i, passat aquest pe-ríode, vaig considerar que potser s’hi podiafer més des de l'òptica de CDC, aglutinadorad'una sèrie de moviments preocupats per lademocràcia però també pel país.Què li ha aportat el seu pas per la políticamunicipal? Més coneixement de la proble-màtica de tots els ciutadans. La política mu-nicipal és la més propera a la ciutadania. Siets a l'oposició, normalment et vénen aquellsciutadans que tenen més problemes ambl'administració. Això m'ha ensenyat a saberescoltar. Moltes vegades et fas teus els pro-blemes de la ciutadania i et fas insistent finsque aconsegueixes solucionar-los, això t'om-ple molt. Crec que he fet més amics queenemics, fins i tot entre altres forces políti-ques.Quin moment està vivint Terrassa ara ma-teix? Com la resta del país i de l'Estat estàvivint un mal moment, el de la crisi en quèestem immersos i l'atur que afecta moltíssi-mes famílies. Moltes empreses han quedattocades, molts autònoms s'han quedat sensefeina… De totes maneres, com a ciutat, te-nim ganes de tirar endavant. Tenim entitatseconòmiques, una societat civil i un empre-sariat potents, això farà que aconseguim sor-tir d'aquesta crisi, ens n’hem sortit d'altres.Per on passen els reptes de futur de la ciu-tat? Terrassa té molts elements per tirar en-davant i enfrontar bé el futur. Tenim el segoncampus universitari de Catalunya i som unaciutat industrial i empresarial. També és unaciutat ben comunicada; cal seguir apostant-hi fort de cara al futur. També hem de saberatreure la indústria de les noves tecnologies,no contaminant i de gran valor afegit. Final-ment, el mateix creixement de la ciutat, si esfa bé, sempre serà positiu.

Jordi PlanaRegidor a l'Ajuntament des del 1987 per CDC President local de CDC

des del 1995 fins el 2008Llicenciat en Ciències Biològiques

Nascut a Terrassa l'any 1957

[email protected]

entrevista: regidors/es

La millor prova dels avenços que hem fet enbenestar i serveis els darrers anys és que a l’e-conomia de l’Ajuntament té cada vegada méspes el manteniment de la ciutat: parcs i zonesverdes, voreres, clavegueram, enllumenat, mo-biliari urbà… Juntament amb les obrespúbliques de baix o mitjà pressupost, que esporten a terme de forma constant a tots els bar-ris, el manteniment ha esdevingut la clau de laqualitat de vida, com en altres països europeusavançats. Globalment, les partides destinades

a aquesta mena d’actuacions són molt impor-tants, però la majoria tenen costos individualsmodestos. Tanmateix, no hi ha obres petites,perquè totes incideixen positivament en la vidade les persones, en el paisatge urbà, en el diaa dia de la ciutat. El repte, per a l’Ajuntament,és que aquesta tasca constant i no gaire espec-tacular es faci amb la màxima eficàcia i querespongui a les necessitats de la ciutadania entot moment. Es a dir, que el dia a dia de la ciu-tat funcioni cada vegada una mica millor.

Terrassa: impunitat total a l'hora d'embrutar les paretsEl manteniment urbà hauria de ser una de lesprioritats d'aquest Ajuntament. Se n'ha parlatinfinitat de vegades. Probablement perquèaquesta és una de les competències més imme-diates i perceptibles de l'àmbit municipal. I enaquest context, les pintades a les parets tantd'edificis públics com privats i, més enllà, en elmobiliari urbà, esdevenen un dels principalselements de degradació de la nostra ciutat.Avui, la situació està totalment desbocada. Nohi ha quasi cap barri de la ciutat que estigui

lliure d'aquesta xacra. Els mateixos veïns afec-tats ja han desistit de fer-hi front davant delcost de repintar les parets afectades i, sobretot,de la rapidesa amb què es reprodueixen. A Ter-rassa s'ha estès un sentiment total d'impunitata l'hora d'embrutar l'espai públic i privat ambtags, grafits o pintades d'altra naturalesa. Desde CiU ens rebel·lem davant d'aquesta resig-nació del Tripartit. Es poden fer coses i s'han defer coses. D'altres municipis han guanyat labatalla de les pintades a les parets.

Economia i ecologiaEl món globalizat on vivim està sacsejat pertres crisis: l'econòmica, la climàtica i l'energèti-ca. Tres crisis que ens afecten i que no podemseparar del nostre dia a dia. La sortida d'a-questes crisis no es pot solventar amb lesvelles receptes de sempre, rebaixant costos la-borals i afeblint l'Estat del Benestar. La novaeconomia verda, l'impuls del sector públic i l'e-cologia com a font d'ocupació han de ser palan-ca de canvi i revulsiu per sortir de la situacióactual. Iniciatives com el Pla de la Innovació de

Terrassa han de contribuir al nou model de de-senvolupament i a l'economia ecològica. A lanostra ciutat també tenim el repte de continuaraprenent a relacionar economia i ecologia apos-tant per actuacions decidides que contribueixindes de l'esfera local a una sortida justa,solidària i ecològica de l'actual context de crisi.I ho haurem de fer de manera compartida recu-perant l'estima d'allò que és públic i col·lectiuper aconseguir que sigui la societat qui governil'economia i no al revés.

Seguretat ciutadanaDes del GMPPC de Terrassa defensem que ha de serun objectiu prioritari de l'Ajuntament incrementar igarantir la seguretat dels terrassencs i les terrassen-ques i que cal incrementar instruments i mitjans(materials i personals) de què disposa l'Ajuntamentper fer front a una problemàtica de la Terrassa real:que els índexs delictius no es redueixen a la nostraciutat. Davant aquesta situació valorem en positiud'una banda la presa de possesió al mes d'octubrede 8 nous agents de la Policia Municipal, si bé en-cara entenem que són necessaris més efectius per ala nostra ciutat, i d'altra banda l'anunci que segura-

ment s'instal·laran càmeres de videoviligància al parcde Vallparadís quan fa tot just un any, aproximada-ment, que es va refusar al Ple per l'equip de governla proposta de resolució presentada pel GMPPC deTerrassa sobre la instal·lació de càmeres de videovi-gilància en determinats espais públics, instrumentaquest darrer que ja ha demostrat allà on ha estatinstal·lat la seva eficàcia per a la reducció dedelictes i d'actes d'incivisme i vandalisme. Tot i així,cal avançar encara més en l'articulació de polítiquesde seguretat per incrementar i garantir la seguretatdels ciutadans i les ciutadanes de Terrassa.

Perdoneu..., però algú ho havia de dir!ERC és un partit que treballa per per transfor-mar la realitat, per fer ciutat en un país méslliure i en una societat més justa. Tenim vo-cació de majories, parlem de tot i amb tothom,i treballem amb la voluntat de construir i trans-formar la societat i el país. Nosaltres ho femdes de l’Esquerra, on no hi ha millor políticasocial que una bona política nacional i on lamillor política nacional són les polítiques decohesió social i d’igualtat d’oportunitats. Avuien dia, parlar d’independència, del dret a de-

cidir, de dèficit fiscal, de concert econòmic,d’impostos que van i no tornen, de dèficit d’in-fraestructures, de manca d’inversió, ha es-devingut un discurs 100x100 transversal, accep-tat per la gran majoria de la societat. Aquest ésun discurs nascut de l’independentisme parla-mentari (algú en va dir la victòria de les idees),i ara i per interessos exclusivament electora-listes, d’uns i altres i els de més enllà, interes-sa treure valor o fer veure que això tota la vidahavia estat així, i no és veritat.

Documents

Visquem Terrassa número 138 (novembre 2010)