INTRODUCCIÓ: SEGLE XIX TRADICIÓ I MODERNITATINTRODUCCIÓ: SEGLE XIX TRADICIÓ I MODERNITAT

L'ARQUITECTURA HISTORICISTAL'ARQUITECTURA HISTORICISTA

L'ARQUITECTURA DEL FERRO I DELS NOUS MATERIALS L'ARQUITECTURA DEL FERRO I DELS NOUS MATERIALS

L‘ESCOLA DE CHICAGO: LLAVOR DEL FUNCIONALISMEL‘ESCOLA DE CHICAGO: LLAVOR DEL FUNCIONALISME

EL MODERNISME: UNA PORTA AL SEGLE XXEL MODERNISME: UNA PORTA AL SEGLE XX

ÍNDEX

1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ

El segle XIX és un segle convuls , en el que la societat europea pateix una profunda profunda transformaciótransformació econòmica, política, social i cultural.

Els canvis iniciats a finals del segle anterior s’accentuen i aprofundeixen configurant un nova societat marcada principalment per la intensificació del procés intensificació del procés d’industrialització, l’expansió del liberalisme d’industrialització, l’expansió del liberalisme i per la consolidació de la burgesia la consolidació de la burgesia com nova a classe social hegemònica.

És un segle on l’enfrontamentl’enfrontament , la lluita, entre tradició i modernitat entre tradició i modernitat seran una constant marcant bona part del seu devenir.

L’ARQUITECTURA DEL SEGLE XIX: ENTRE LA TRADICIÓ I LA MODERNITATL’ARQUITECTURA DEL SEGLE XIX: ENTRE LA TRADICIÓ I LA MODERNITATL’ARQUITECTURA DEL SEGLE XIX: ENTRE LA TRADICIÓ I LA MODERNITATL’ARQUITECTURA DEL SEGLE XIX: ENTRE LA TRADICIÓ I LA MODERNITAT

1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ

LA RECUPERACIÓ DE MODELS I LA RECUPERACIÓ DE MODELS I ESTILS DEL PASSATESTILS DEL PASSATLA RECUPERACIÓ DE MODELS I LA RECUPERACIÓ DE MODELS I ESTILS DEL PASSATESTILS DEL PASSAT

LA UTILITZACIÓ DE NOUS MATERIALS I LA UTILITZACIÓ DE NOUS MATERIALS I LA CREACIÓ DE NOUS TIPOS D’EDIFICISLA CREACIÓ DE NOUS TIPOS D’EDIFICISLA UTILITZACIÓ DE NOUS MATERIALS I LA UTILITZACIÓ DE NOUS MATERIALS I LA CREACIÓ DE NOUS TIPOS D’EDIFICISLA CREACIÓ DE NOUS TIPOS D’EDIFICIS

L’arquitectura , com totes les arts, és farà ressò d’aquesta situació, mostrant una gran diversitat de propostes i estilsgran diversitat de propostes i estils que oscil·laran entre

Façana catedral de Barcelona Josep Oriol Mestres 1882

The Crystal Palace Joseph Paxton 1852

Gran part de la història de l’arquitectura del segle XIX és també la història de la discrepància la discrepància entre enginyers i arquitectesentre enginyers i arquitectes..

ElsEls arquitectesarquitectes continuaren utilitzant materials tradicionals, com ara la pedra, i prenen del passat els models per les seves construccions

Els enginyersEls enginyers, , en canvi, recorren als nous materials impulsats per la revolució Industrial, ( ferro, vidre, formigó ) i realitzen també nous tipus de construccions

1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ

Palau de l'òpera de ParisCherles Granier 1875

Pont de Lluís I en Oporto Théophile Seyrig 1886

Al llarg del segle XIX l’arquitectural’arquitectura buscabusca adaptar-se i donar resposta a les necessitats donar resposta a les necessitats de la nova societatde la nova societat, donant lloc a una gran diversitat d’estils i propostesgran diversitat d’estils i propostes:

1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ

El historicismeEl historicisme L’arquitectura del ferroL’arquitectura del ferro L’Escola de ChicagoL’Escola de Chicago El ModernismeEl Modernisme

El segle XIX és, doncs, un temps de gestació un temps de gestació en que l’arquitectura busca donar resposta a les necessitats de la nova societat que s’està configurant. Una resposta que no serà plenament satisfactòria fins el segle XX.

Varis són el factorsel factors que influeixen en l’aparició d’una arquitectura tan diversa:

1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ

busca en el passat les arrels de les nacionalitats i la inspiració arquitectònica, especialment en l’època medieval. El gòtic serà l’estil més evocat, però també hi trobem elements clàssics, mudèjars,... Gran EclecticismeEclecticisme..

ElEl romanticismeromanticisme

Portarà l’exotisme de llocs allunyats com l’Índia, Àfrica... a les metròpolis.

Era necessari donar resposta a les noves necessitats que porta el desenvolupament industrial (Estacions de ferrocarril, ponts, fàbriques...) i a la implantació de la nova societat burgesa i liberal ( museus, biblioteques...

Les noves necessitatsLes noves necessitats

La utilització en la construcció de nous materials com el ferro colatferro colat, que permet fabricar bigues llargues, ornaments.. El vidreEl vidre, produït en làmines de gran tamany, per hivernacles, estacions, museus, pavellons... I a fi de segle el cimentel ciment.

ElEl nous materials

ElEl colonialismecolonialisme

1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ

Per últim, a tot això cal afegir que al llarg del segle XIX, al llarg del segle XIX, tant a Europa com als EUA és Produeix un intens procés de creixement urbà resultat de la d'industrialitzacióprocés de creixement urbà resultat de la d'industrialització, la qualcosa generarà una gran activitat constructiva.gran activitat constructiva.

L’Eixample de BarcelonaIldefons Cerdà 1859

El Ring de Viena (1860-1900 )

Les velles i mil·lenàries ciutats i capitals europees pateixen remodelacions i remodelacions i ampliacions ampliacions que busquen donar resposta a les necessitats de la nova societat que s’està gestant.

Amb l’aparició dels nacionalismes durant el segle XIX sorgeix la necessitat de buscar les arrels autèntiques en el passat . L'arquitectura es farà ressò d’aquest moviment donant lloc a l’aparició l’arquitectura historicista.

L’arquitectura historicista pretenia recuperar l‘arquitectura de temps passats, L’arquitectura historicista pretenia recuperar l‘arquitectura de temps passats, imitant estils ja desapareguts i en relació amb l’afany nacionalista del moment.imitant estils ja desapareguts i en relació amb l’afany nacionalista del moment.

L’arquitectura historicista tractava d'imitar estils arquitectònics d'altres èpoques adaptant-los a les necessitats del moment: bancs, museus, parlaments...

L’ARQUITECTURA HISTORICISTAL’ARQUITECTURA HISTORICISTA L’ARQUITECTURA HISTORICISTAL’ARQUITECTURA HISTORICISTA

Parlament britànic (neogòtic) Museu britànic (neoclàssic)

L’ARQUITECTURA HISTORICISTA (L’ARQUITECTURA HISTORICISTA (ECLECTICISME)ECLECTICISME)L’ARQUITECTURA HISTORICISTA (L’ARQUITECTURA HISTORICISTA (ECLECTICISME)ECLECTICISME)

L’ARQUITECTURA HISTORICISTAL’ARQUITECTURA HISTORICISTA L’ARQUITECTURA HISTORICISTAL’ARQUITECTURA HISTORICISTA

Façana neogòtica de la Catedral deBarcelona, 1882

Conjunt de la ciutat de Carcassona, (França)Restauració duta a terme per l’arquitecte fiancés Viollet-Le-Duc

En l’arquitectura historicista es donaren diverses tendències però sens dubta va ser el neogòtic el que més es va utilitzar, com paradigma d’un nacionalisme que buscava en la Edat Mitjana les seves arrels més autèntiques.

Pavelló reial de Brighton, (1818-21) de John Nash on són perceptibles les influències del colonialisme i on es barregen elements de l'arquitectura oriental.

L’ARQUITECTURA HISTORICISTAL’ARQUITECTURA HISTORICISTA L’ARQUITECTURA HISTORICISTAL’ARQUITECTURA HISTORICISTA

Derivat de l’arquitectura historicista al segle XIX sorgirà l’arquitectura eclèctica una arquitectura en la que es barregen diferents estils donant forma a quelcom de nou.

Castell de Neuschwanstein. Babiera Alemanya 1866 convina eclècticament varis estils arquitectònics.

Edifici que exteriorment exteriorment és un dels millors exemples da construcció neoclàssica un dels millors exemples da construcció neoclàssica ( forma de temple romà inspirat en La Maison Carrée de Nimes ).

L’ARQUITECTURA HISTORICISTAL’ARQUITECTURA HISTORICISTA L’ARQUITECTURA HISTORICISTAL’ARQUITECTURA HISTORICISTA

Un clar exemple d’arquitectura historicista i d’eclecticisme ho trobem a l'Església de la Madeleine de Paris.

I que a l’interiorl’interior presenta un disseny d’estil barroc,un disseny d’estil barroc, barrejant de forma eclèctica de forma eclèctica dos estils i dues tiptologies arquitectòniques diferents: Arquitectura arquitravada Arquitectura arquitravada (exterior) i voltadavoltada (interior)

PAU14PAU14

PAU14PAU14

PAU14PAU14

Simultàniament a l’historicisme el progrés portà a cercar noves respostes als nous problemes:nous mitjans de transport (estacions ferrocarril, de metro, obres públiques); noves Indústries (nous edificis) l’augment de la població (necessitat de construccions ràpides i poc costoses); i necessitats culturals (museus, biblioteques...).

L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS

Els nous materials Els nous materials que el progrés tecnològic derivat de la Revolució Industrial el progrés tecnològic derivat de la Revolució Industrial oferien van ser utilitzats van ser utilitzats primer pels enginyers, i més tard pels arquitectes, per tal de donar per tal de donar resposta a les noves necessitats que es plantejaven.resposta a les noves necessitats que es plantejaven.

Entre els nous materials els nous materials destaquen:

-EL FERRO COLATEL FERRO COLAT: un material de gran resistència que permet crear grans bigues per cobrir grans espais.

-El VIDREEl VIDRE: làmines de gran tamany, per hivernacles, estacions, museus, pavellons...

-A finals de segle El FORMIGÓEl FORMIGÓ, un material que dominarà l’arquitectura del segle XX.

Al darrer terç del XIX les estructures metàl·liques serviren com a element de suport, Al darrer terç del XIX les estructures metàl·liques serviren com a element de suport, limitant la funció dels murs a elements de tancament, i el vidre permetia el pas de la limitant la funció dels murs a elements de tancament, i el vidre permetia el pas de la llum substituint el murllum substituint el mur.

L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS

L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS

Les Exposicions Universals, que s’organitzaren per mostrar les innovacions produïdes en la segona revolució industrial es van constituir com els millors exponents d’aquest tipus d’arquitectura per la necessitat de disposar de locals de grans dimensions on d'encabir-hi tota una diversitat de productes, màquines, nous invents, etc

Construccions efímeres que exigien un gran desenvolupament tècnic.

Crystal Palace de Joseph Paxton, (1850-51) per la Primera Exposició Internacional de Londres, 1851. Considerat el paradigma de l’arquitectura del ferro i el vidre.

L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS

En el darrer terç del segle XIX els nous materials, van permetre la construcció de grans edificacions metàl·liques com ara ponts, fàbriques, edificis d’oficines, mercats, magatzems o estacions de ferrocarril, entre d’altres, que resultaven necessaris per a satisfer les necessitats del desenvolupament de les grans ciutats industrial

Les estructures metàl·liques serviren com a element de suport, limitant la funció dels mursa elements de tancament, i el vidre permetia el pas de la llum substituint el mur.

L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS

Malgrat el caràcter majoritàriament racional i funcional de la majoria de les construccions que es van realitzar mitjançant l’ús dels nous materials, també és van realitzar edificis singulars i emblemàtics com les biblioteques realitzades per l’arquitecte Henry Labrouste a Paris, on va utilitzar el ferro coma element estructural i decoratiu.

Biblioteca de Sainte-Genevière, (1843-1861).

Sala de lectura de la biblioteca nacional de França., (1862-1868).

L’Edifici més emblemàtic de l’arquitectura realitzada amb nous materials és la Tour Eiffel construïda a Paris entre 1887 i 1899 amb motiu de l’exposició universal de 1889l’exposició universal de 1889.

La Torre Eiffel és el màxim exponent de l’arquitectura del ferro deixant a la vista els elements de la seva estructura.

Va ser el símbol del progrés i la modernitat

L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS

L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSL’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS

PAU 2014PAU 2014

PAU 2014PAU 2014

PAU 2014PAU 2014

L’arquitectura dels EE.UU. Va seguir fins la segona meitat del segle XIX les pautes dictades a Europa. Poc després, l’augment continuat de les seves ciutats els va dur a cercar novessolucions arquitectòniques.

L’exemple més clar d’això fou la reconstrucció de Chicago, arrasada per un incendi el 1871.i que va fer necessari reconstruir-la totalment

L’ESCOLA DE CHICAGOL’ESCOLA DE CHICAGOL’ESCOLA DE CHICAGOL’ESCOLA DE CHICAGO

(LLABOR DEL FUNCIONALISME)

Molts arquitectes participaren en la reconstrucció, però L’arquitecte més destacat fou Louis Sullivan. considerat per molts el pare dels gratacels moderns...

Louis SullivanLouis Sullivan. Estudià arquitectura a Massachusets i a París on rebé la influència del decorativisme modernista.

Auditorium Building, Chicago (1886-1890)

L’ESCOLA DE CHICAGOL’ESCOLA DE CHICAGOL’ESCOLA DE CHICAGOL’ESCOLA DE CHICAGO

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE L’ESCOLA DE CHICAGOCARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE L’ESCOLA DE CHICAGO

1.- Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de ferro) que, entre altres coses, permetrà realitzar edificis amb gran alçària. (gratacels)

L’ESCOLA DE CHICAGOL’ESCOLA DE CHICAGOL’ESCOLA DE CHICAGOL’ESCOLA DE CHICAGO

2.- Ús del pilar de formigó com a suport o fonament.

3.- Eliminació dels murs de càrrega (gràcies a aquesta estructura metàl·lica)

4.- Finestres esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions que es desitgi, ja que no són necessaris els murs de càrrega)

5.- Incorporació de l’ascensor elèctric (inventat per Siemens 1887)

6.- Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a l'arquitectura artística de finals del segle XIX). S’opta per superfícies llises i acristallades. Predominen les línies horitzontals i verticals.

PAU14PAU14

PAU14PAU14

PAU14PAU14

El modernisme neix al voltant del canvi de segle 1890-19101890-1910 com un nou moviment arquitectònic que reacciona contra l’historicisme acadèmic i proposa una arquitectura decorativistes inspirades en la natura. .

L’enriquida burgesia industrial burgesia industrial reclamen unes formes més refinades unes formes més refinades de les que ofereix la producció industrial.

El modernisme adoptà diferents denominacions segons els països: Art Nouveau a Bèlgica i França, Jugendstil a Alemanya, Sezessionstil a Àustria, Stile Liberty a Itàlia, Modern Style a Anglaterra i Modernisme a Catalunya.

No obstant en tots els casos presenta unes característiques característiques comunes:comunes:

- Trencar definitivament amb la tradició

- Aprofitar el avantatges que ofereixen la tècnica i la Indústria

- Integració de les diferents art (arquitectura, escultura, pintura...)

- Reivindicació del treball artesà.

EL MODERNISMEEL MODERNISMEEL MODERNISMEEL MODERNISME

EL MODERNISMEEL MODERNISMEEL MODERNISMEEL MODERNISME

Al Modernisme es donen dues tendències:

Modernisme Modernisme ondulat ondulat posa l’èmfasi en la plasticitat i emotivitat de les seves creacions amb formes orgàniques i línies ondulants (Bèlgica,França i Catalunya),

Modernisme Modernisme geomètricgeomètric, línies més rectes i volums prismàtics que es juxtaposen creant arquitectures aximètriques (Anglaterra i Àustria)

EL MODERNISMEEL MODERNISMEEL MODERNISMEEL MODERNISME

En una època dominada per la Revolució industrial i la fabricació en sèrie es va produir una revaloritzaciórevalorització del treball artesà del treball artesà i així va sorgir el moviment Arts & Crafts Arts & Crafts contra la lletjor del productes industrials.

L’estètica modernista es va reflectir en mobles, vidres, dissenys tèxtils, joies i un gran nombre d'objectes decoratius.

EL MODERNISMEEL MODERNISMEEL MODERNISMEEL MODERNISME

EL MODERNISME A CATALUNYAEL MODERNISME A CATALUNYA

A Catalunya el modernisme s’inscriuen el context cultural de la Renaixença, moviment cultural de caràcter nacionalista que fomenta el redescobriment dels valors històrics i tradicionals catalans.

EL MODERNISMEEL MODERNISMEEL MODERNISMEEL MODERNISME

En arquitectura destaquen:

Antoni GAUDÍGAUDÍ

EL MODERNISMEEL MODERNISMEEL MODERNISMEEL MODERNISME

EL MODERNISMEEL MODERNISMEEL MODERNISMEEL MODERNISME

Casa Milà ( La Pedrera) 1906 - 1912

PAU14PAU14 PAU14PAU14PAU14PAU14

Lluís DOMÈNECH I MUNTANER

EL MODERNISMEEL MODERNISMEEL MODERNISMEEL MODERNISME

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA ( 1905 – 1908)

PAU14PAU14

PAU14PAU14

PAU14PAU14

PAU14PAU14

AMPLIAR INFORMACIÓAMPLIAR INFORMACIÓ

AMPLIAR INFORMACIÓ

INFO 1 (HISTORICISME)INFO 1 (HISTORICISME)

INFO 5INFO 5

INFO 3 (ESC. CHICAGO) INFO 3 (ESC. CHICAGO)

INFO 4 ( MODERNISME )INFO 4 ( MODERNISME )

VIDEOS

INFO 2 ( ARQ. FERRO)INFO 2 ( ARQ. FERRO)