TEMA 3.

ART ROMÀ.

Index

1.- Cronologia de la civilització romana.

2.- Expansió territorial.

3.- Antecedents: els Etruscos.

4.- Trets culturals de la civilització romana.

5.- Arquitectura romana: religiosa, civil i

domèstica.

6- Escultura romana: retrat realista i relleu

històric.

7.- La fi de l’Imperi romà i l’aparició del

Cristianisme.

L’Expansió terriotorial:

L’Imperi romà.

1.- CRONOLOGIA BÀSICA DE LA

HISTÒRIA DE ROMA

MONARQUIA.(753-509 a.C.) Sota domini etrusc.

REPÚBLICA. ss. III-I a.C. (509-31 a.C.)

IMPERI. ss. I a.C. – V d.C. (31 a.C. – 476 d.C.)

Edicte de Tessalònica 391 d.C. Conversió al Cristianisme.

395 d.C. Mor l’Emperador Constantí. Divisió de l’Imperi: Imperi romà d’occident i Imperi Romà d’Orient.

2.- L’EXPANSIÓ TERRITORIAL.

La Mediterrànea en temps de la

República de Roma.

Enfrontament entre romans i

cartaginesos: la II Guerra Púnica

Els temps de Juli César: a la fi, la

Roma Imperial.

3.- ANTECEDENTS: ELS

ETRUSCOS.

Poble indígena de l’actual

Toscana.

Comerciaven amb els grecs,

sabins i llatins.

La seva època d’esplendor

són els ss.VII i VI a.C.

L’art etrusc sempre està

relacionat amb les creences

religioses i els rituals

funeraris.

Culturalment rep influència

de l’art grec arcaic.

3.1.- L’arquitectura etrusca.

El temple etrusc es construia sobre un podium

elevat al que només es podia accedir per una

escalinata frontal, que definia amb claredat una

façana frontal.

L’arquitectura etrusca utilitza columnes d’ordre

anomenta “toscà”: d’aspecte robust, fust llis i

amb o sense basa.

L’arquitectura etrusca també introdueix l’ús de

l’arc i la volta en arquitectura

Tombes de Certeveri.

3.2.- L’escultura etrusca.

Es va realitzar en argila i bronze.

La quimera.

Sarcòfag dels

esposos de

Cerveteri.

En l’escultura etrusca es denota influència de

l’escultura grega arcaica. Encara que, a

diferència d’aquesta que tendeix cap a la

idealització, l’escultura etrusca tendeix cap al

REALISME.

bronze

incrustacions (pasta vítria i vori)

influència grega en cabells i barba

mirada penetrant

nas llarg i ganxut

solcs molt ben marcats

gran realisme

pòmuls ossis

Es pensa que aquest cap formava part d’una estàtua de considerables dimensions. Actualment el cap és damunt d’un bust del Renaixement

voluntat d’eternitzar i glorificar el primer cònsol de la República romana

terracota policromada

sarcòfag / urna cinerària

túnica llarga kliné

actitud tranquil·la i serena

escena plena de tendresa

tors nu

cames quasi atrofiades

petit capitell

sabates acabades en punxa

somriure arcaic

gestualitat de les mans

possible flascó de perfum

muller

espòs

barret

Els romans van ser PRÀCTICS en

arquitectura; van ser la primera civilització

d’enginyers.

El tret més particulat de la seva escultura és el

REALISME.

Van posar l’art al servei del PODER de

l’Estat.

4.- TRETS CULTURALS DE LA

CIVILITZACIÓ ROMANA

INFLUÈNCIES CULTURALS

GREGUES ETRUSQUES

Bust de Lucius Iunius Brutus.

Maison Carré (Nimes)

Les calçades

romanes.

5.-ARQUITECTURA ROMANA. 5.1.- El sistema constructiu romà. 5.2.- Arquitectura religiosa: el temple. 5.3.- Arquitec civil i lúdica: teatre i amfiteatre. 5.4.- Obres d’enginyeria: vies, urbanisme, aqüeductes i ponts. 5.5.- Arquitectura commemorativa: arc de triomf i columna commemorativa. 5.6.- Arquitectura domèstica: la domus romana.

Urbanisme romà.

Urbanisme hipodàmic.

Foro: espai central.

Cardo i Decumanus: principals carrers.

Fundacions sobre campaments militars.

Forum Romà.

Vocabulari de tema: Forum, Basílica, Banys,

Cardo, Decumanus, Teatre, Anfiteatre, Circ, Arc

de Triomf, Columna commemorativa i

Aqüeducte.

5.1.- El sistema constructiu romà:

ORDRES ARQUITECTÒNICS

DÒRIC

JÒNIC

CORINTI

TOSCÀ

COMPOST

Atenció: fust llis o amb arestes.

MATERIALS

MORTER

COMBINACIÓ TOTXA-PEDRA

RECOBRIMENTS MARBRE

ELS MURS

COBERTURES.

ARQUITECTURA DE VOLTA. ARC

DE MIG PUNT, VOLTES I CÚPULES.

ARQUITECTURA ARQUITRABADA:

SOSTRES PLANS

IMITACIÓ DECORATIVA

REVOLUCIÓ ESTRUCTURAL

De Architectura. Vitrubi.

5.2.- Arquitectura religiosa: el

temple romà.

PODI

ESCALA D’ACCÉS FRONTAL.

ACCÉS PRINCIPAL I FRONTAL.

COLUMNES ADOSSADES. CULTE

INTERIOR

AMPLIACIÓ DE LA CEL.LA A TOT EL

PERÍMETRE DE LA PLANTA.

Maison Carré (Nimes)

columnes adossades pseudoperípter

pòdium i pòrtic hexàstil

columnes d’ordre corinti

timpà sense ornamentació

arquitravat

teulada a dues vessants

escalinata

pòrtic hexàstil

nao o cel·la

pòdium

pronao

El va fer construir Agripa, mà dreta de l’emperador August, que es va encarregar d’organitzar la infraestructura de la Gàl·lia. El temple fou erigit en honorar de l’emperador August i de la seva família, estava dedicat a les divinitats romanes i a Gai i Luci

Cèsar, néts d’August i fills de la seva filla Júlia i d’Agripa. August

El Panteó

d’Agripa

PLANTA

VOLUMETRIA

SECCIÓ

Agripa

porxo o pòrtic

octàstil rectangular arquitravat

inscripció de l’amtic temple d’Agripa

nau central amb accés a la zona cupulada

columnes de granit egipci amb base de marbre blanc

capitells coríntis

absis

Naus laterals

frontó

L’ÒCUL O LLENTERNA.

VISTES INTERIORS

Murs de maó i “opus ceamenticum” revestit de marbre

Tomba de Rafael

PANORÀMICA INTERIOR

Teatre Marcellus. Roma

5.3.- Arquitectura civil i lúdica:

teatre i amfiteatre.

Teatre romà. Turquia

Teatre romà d’ Orange: scaena

Plantes de teatre romà i grec

L’AMFITEATRE FLAVI. O

COLOSSEU.

Colosseu: exterior

Planta el·lipsoidal

càvea arena

Vuitanta accessos

primer nivell d’ordre dòric

segon nivell d’ordre jònic

tercer nivell d’ordre corinti

àtic o quart nivell (estructura massissa)

Sistema esglaonat de galeries amb voltes

vomitoria

5.4.- OBRES D’ENGINYERIA

XARXA VIÀRIA. Víes i mil.liaris

URBANISME HIPODÀMIC CARDO I DECUMANUS

FÒRUM

AQÜEDUCTES

CLAVEGUERAM

PONTS.

AQÜEDUCTE DE SEGÒVIA

AQÜEDUCTE DE LES

FERRERES

AQUEDUCTE DE NERJA

PONT ROMÀ DE CORDOBA

PONT D’ALCÀNTARA

Arcs de triomf i Columnes

commemoratives.

5.5.- Arquitectura

commemorativa.

ARCS DE TRIOMF

A MITJAN CAMÍ ENTRE

ARQUITECTURA I ESCCULTURA.

FUNCIÓ CONMEMORATIVA.

HONOR DE L’SPQR

DESFILADA TRIOMFAL

Arc de Titus

Arc de Berà

Arc de Constantí

COLUMNES CONMEMORATIVES

FUNCIÓ CONMEMORATIVA .

FUNCIÓ FUNERÀRIA: ALBERGAR LES CÈNDRES DE L’EMPERADOR.

MONOLÍTIQUES O NO.

ESCULPIDES AMB ESCENES DE CAMPANYES MILITARS:

EN ESPIRAL

SENTIT NARRATIU

ENMARCAMENT PAISATGÍSTIC

CORONADES AMB UNA ESCULTURA DE BROZE DE L’EMPERADOR.

Fòrum de Trajà

Fust de cent peus romans (29,78 m.) 12 tambors de marbre

4 m. diàmetre

coronada antigament per l’estàtua de Trajà (actualment per la de Sant Pere)

relleus narratius de forma helicoïdal

capitell dòric

base en forma de dau amb una cambra interior i una escala de cargol que puja fins a la part superior

40 m. d’alçada

COLUMNA TRAJANA. ROMA.

Columna de Marc Aureli

5.6.- Arquitectura domèstica.

Analitzem la vivenda de les classes patricies.

Organitzada al voltant d’un o més patis oberts.

La casa queda a l’interior de l’espai, deixant els espais exteriors per als comerços o tabernae.

Compluvium i Impluvium: per recollir l’aigua de la pluja.

Cubiculum: estances d’us privades.

Lararium: altar dels déus lars (els avantpassats).

Tablinium: estança principal: per rebre les visites.

Decoració: mosaics al terra i pintures a les parets.

Pompeia: vista aèria i interior d’una

domus.

L'Emperador Justinià (St. Vital de Ravenna)

El mosaic

calç/ guix/ morter

suport

tesel·les

Opus tessellatum Opus sectile

Opus vermiculatum

Opus vermiculatum

tesel·les

Mosaic romà de tipus

geomètric

Mosaic figuratiu: els actors.

TIPUS D’ESCULTURES.

ESCULTURA EXEMPTA

RETRATS DE BUST.

RELLEUS HISTÒRICS.

ESCULTURES EQÜESTRES.

6- Escultura romana.

FUNCIONS

DECORACIÓ EDIFICIS URBANS. FUNCIÓ

ESTÈTICA.

LEGITIMAR EL PODER. FUNCIÓ

PROPAGANDÍSTICA.

ESTATUA

EQÜESTRE DE

MARC AURELI.

MUSEI CAPITOLINI, ROMA

ESCIPIÓ CAP DE BOSTON

ADRIÀ SÉNECA

RELLEU HISTÒRIC

TEMA: GESTES IMPERIALS

FUNCIÓ: PROPAGANDA DEL PODER i

HISTÒRIA DE ROMA.

CARACTERÍSTIQUES FORMALS:

CARÁCTER NARRATIU (com si fóssin vinyetes)

ENMARCAMENT ARQUITECTÒNIC O

PAISAGÍSTIC.

PERSONATGES REALS I IDENTIFICABLES.

INTERPRETACIÓ FÀCIL I CLARA.

Fust de cent peus romans (29,78 m.) 12 tambors de marbre

4 m. diàmetre

coronada antigament per l’estàtua de Trajà (actualment per la de Sant Pere)

relleus narratius de forma helicoïdal

capitell dòric

base en forma de dau amb una cambra interior i una escala de cargol que puja fins a la part superior

40 m. d’alçada

Trajà

- 155 escenes - més de 2500 figures - Trajà hi és representat 70 vegades

guerra contra els dàcis: primera guerra dàcia 101-103 i segona guerra 107-108

Campanya contra els dacis (Columna de Trajà)

Columna Trajana

Columna Trajana

Sarcòfag (s I dC)

Sarcòfag (s II dC)

Sarcòfag Ludovisi (s III dC)

“Ara Pacis” d’August

Tres elements= TERRA-AIRE- AIGUA Simbolitza la prosperitat en l’època d’August

Personatges reconeixibles.

Reconstrucció Palazzo Fiano a Roma

Registre inferior amb decoració vegetal de fulles d’acant

Registre superior amb relleu narratiu

Greca

altar

recinte descobert

pòdium

rampa esglaonada

accés façana oriental

porta a la façana oest

senefa amb decoració de fulles d’acant

relleus narratius

Crònica en imatges d’un fet important en la vida de Roma 4 juliol 13 aC

Relleus commemoratius de la pau i prosperitat assolides en el temps d’August

Fa servir models grecs per explicar i expressar idees romanes: Fris de les Panatenees

Processó: August-oficials d’August- familiar d’August-Senat-dones i nens de la cort d’August

Retrats coneguts

Temps concret

Disposició continuada dels personatges

Profunditat= més a prop més volum = més lluny menys volum = més a prop més gran

Moviment= varietat de posicions

Processó: August-oficials d’August- familiar d’August- -Senat-dones i nens de la cort d’August-

primera vegada que en un monument públic són representats

Personatges important primer terme

AUGUST DE PRIMA

PORTA. MUSEI VATICANI.

Còpia en marbre de Carrara d’un original de bronze

2 m. apx

Dempeus Com un general victoriós

Capot roig de general

Cuirassa molt cenyida

Descalç, original calçat

Eros/Cupido i dofí de Venus

Ceptre

Mostrava insígnies

de la legió / Gest de comandament

CONTRAPPOSTO Pes equilibrat

És la romanització del Dorífor de Policlet

Retrat idealitzat ple de serenitat

Cabell arrissat

Relleu narratiu

de les gestes de l’emperador i dels seus deus protectors

Divisió de l’Imperi Romà.

7.- La fi de l’Imperi romà i l’aparició del Cristianisme.

Crist amb Sant Pere i Sant Pau.

Relleu en marbre del sarcòfag de Junius Bassus, c.389 d.C.

Cripta de Sant Pere (Roma)