2. Art rom1. OrgensArt grecArt etruscPrincipals influncies de
lartrom 3. 1.1 Art etrusca)Culte als morts- Tombes decorades amb
frescos- Escenes alegres- Caracteritzaci individual- Retrats reals
(no idealitzats)- Sensaci realismeb) Arc- Influncia de Mesopotmia-
Tcnicament perfecte- Columna toscana 4. 1.2 Art grec- Romans
captivats per la bellesa i refinament delart grec.- Vaixells
sencers descultures i elementsarquitectnics portats de Grcia a
Roma.- Artistes grecs que treballen a Roma, esclaus olliures, fan
cpies de les obres gregues. 5. 2. Arquitectura- Els romans van ser
enginyers i arquitectes, msque artistes (ponts, ports, aqeductes).-
Extraordinari talent per lorganitzaci i laplanificaci.Gombrich: Les
realitzacions ms fabuloses dels romanses van produir en
larquitectura civil. Tots coneixemles seves carreteres, els ponts,
els aqeductes... Lesseves runes continuen sent
impressionants.Aquestes runes han fet perdurar la glria deRoma. 6.
Cicer:Va qestionar la despesa de fons pblics entemples.s millor
gastar els diners en estructures dutilitatpblica (aqeductes,
ports...).Negaci total de la creena de les civilitzacionsantigues
que cap obra era ms til a lacomunitat que els temples. 7. 2.1
Materials- Formig- Ciment- Totxo- Marbre de Carrara (Itlia)- Marbre
de colors (sia Menor, Egipte)Materials propis dels romans 8. 2.2 s
de larc- Caracterstica ms important de larquitecturaromana.- Difcil
proesa enginyeria- Influncia etrusca (els grecs no fan servir
larc). 9. 2.3 Monuments pblicsa) Baslica- Lloc de reuni (relacions
comercials i justcia)- Volta de can- Model de les esglsies
cristianes 10. b) Termes- Coberta de volta can- Tots ciutadans
poden anar-hi 11. c) Teatres- Segueixen el model grec- Edificats
(no aprofiten el vessant de lamuntanya)- Passadissos posteriors que
permeten rpidacirculaci. 12. d) Amfiteatre- Novetat romana- Lluites
de gladiadors i jocsColosseu: la ms famosa construcci
romana,desperta admiraci en totes les poques 13. e) Circ- Adaptaci
de lestadi grec 14. 2.3 Monuments commemoratiusa) Arc de triomf-
Desig de grandesa- Perpetuar triomfs romans 15. b) Columnes-
Decoraci escultrica- Proclamar victries, descriure campanyes-
Realisme 16. 2.4 Edificis religiososDedicats a dus particulars, a
familiars... Ladevoci pblica sadrea a lemperador.Caracterstiques
del temple roma) Influncia gregab) No sn perptersc) Columnes
adossades a la cella (funcidecorativa)d) 1 prtic dentradae) Sobre
un gran pdiumf) 1 escala daccs a la porta principalg) Cpula
(apreciable a linterior) 17. 3. EsculturaLes arts figuratives
(escultura i pintura) delsromans van ser fonamentalment
realistes.Caracterstiques:- Influncia etrusca (retrats i pintures
funerries)- Sentit prctic- Inters per la histria, deixar constncia
delsfets.- Dos corrents:- Idealitzat (elits)- Realista (popular)
18. 3. 1 Relleus- Personalitat prpia- Representen esdeveniments
dignes de serrecordats- Arcs, columnes i temples 19. 3. 2 Retrats-
Tema ms apassionant de lescultura romana- Deixa de banda l'
idealisme grec per afavorir elrealisme.- ExpressivitatBust:-
Aportaci romana mes important a lescultura(abans sempre cos
sencer)- Origen en mscares de cera dels difunts(privilegi dels
patricis)- Marbre i bronze 20. Bust de lemperador:- Temor religis-
Cremen encens (demostrar fidelitat iobedincia)- No busquen afalagar
21. 4. PinturaLes cases romanes es decoraven amb pintures, apartir
del S.III dC tamb es decoraran temples ipalaus amb pintures
murals.Eren pintures realistes, al fresc, cobertes duna capade cera
per donar ms vida als colors.Tamb trobem retrats (sobre taula o
frescosmurals), obres realistes i plenes de vigorrealitzades per
artesans (tcnica grega) a baixpreu. 22. 5. MosaicSutilitzava per a
decoraci dinteriors,especialment al terra.a) El opus tesellatum s
la ms freqent i es forma afora de pedretes cbiques o tessellesi de
diversos colors. La tessella sempre t uncolor natural i estan
perfectamentescairades.b) El opus sectile sn llosetes irregulars
pintadesuna vegada que s'han collocat. s unsistema ms fcil i barat
i t ms possibilitats decara a les composicions difcils, per es
donavamolt menys.
