11.7 RENAIXEMENT

PINTURALA PINTURA: DE LA NORMA A

LANTINORMA

11.7 LA PINTURA: DE LA NORMA A LANTINORMA

Les arrels cal buscar-les a Giotto.

El veritable renovador s Masaccio, soposa a la tradici gtica i est en lnea amb les investigacions de Brunelleschi i Alberti.

La Trinitat de Masaccio recull les lleis de la perspectiva matemtica. Anticipa la concepci de lespai i les solucionsarquitectniques de Brunelleschi.

Resumeix els principals trets

de la nova pintura a la

capella Brancacci.

Els pintors miren de

representar el cos hum i les

cares de manera realista.

Inters per la natura i el

paisatge, sense detallisme

flamenc.

Inters pel volum, la perspectiva, el tractamentde les robes.

Enmarcat tot en un context clssic: harmonia, proporci, simetria.

La temtica: continua la religiosa, persintrodueixen molts temes pagans.

Estticament:importnciadel dibuix. Buscan la profunditat i enquadrament de les figures.

Tcniques: fresc, tremp i a finals s.XV, loli.

Jo vaig ser abans el que vosaltres sou i el que sc ara vosaltres tamb ho sereu

La pintura florentina

Florncia capital de la pintura: Masaccio, Fra Anglico, Filippo Lippi, Paolo Ucello i Botticelli.

Apareixen altres centres. Urbino: Piero della Francesca (llegenda de la Creu a Arezzo)

Les escoles del nord

Les trobem a Vencia, Pdua, Mntua i Ferrara, totes:

1. sota la influncia dels correntsnrdics de Van der Weyden i

2. per la recuperaci del llenguatge de les runes el mn rom.

Andrea Mantegna, Camera degli sponsi a Mntua.

A Vencia: Giovanni Bellini

A Ferrara; Cosme Tura

A Roma: il Perugino i Il Pinturicchio, antecedents de la pintura del Cinquecento de Rafel i Miquel ngel.

En Cinquecento

Noves tcniques: pintura a loli. Nou suport: la tela

s del clarobscur (zones ombrejadesi zones illuminades de les figures)

Es qestiona ls de la perspectiva lineal, ara es far servir Leonardo-el sfumato i la perspectiva aria.

La Gioconda

Miquel ngel: accentua el conceptede terribilit a la Capella Sixtina.

Rafael: a les Estances Vaticanes, introdueix solucions manieristes(moviment dels personatges i dramatisme). El segueix Giulio Romano a Mntua.

Disputa entre el dibuix (florentins, parmesans i romans) i el color (venecians)

Florncia deixa de ser la capital artstica i Roma agafa el relleu fins el sacco di Roma. Dispersi dartistes i Florncia torna a tenirpaper amb artistes manieristes: Pontormo Bronzino Rosso Fiorentino Parma amb: Correggio Il Parmigianino

Vencia: Escola pictrica molt peculiar.Trets

Unitat cromtica ms gran, perd el dibuix. Exaltaci de la riquesa (grans palaus, rics

vestits, joies) Valoraci del paisatge i s de larquitectura

clssica com a marc. Distorsi de les figures. Ruptura de la simetria renaixentista, punt de

fuga fora del quadre, ms dun punt de fuga

Fra Anglico

Convent de sant Marc de Florncia

Masaccio

Filippo Lippi

Paolo Ucello

Botticelli

Piero della Francesca

Andrea Mategna

Giovanni Bellini

VENCIA

Cosimo Tura

FERRARA

Antonello da Messina

-Relaci amb Piero i la pintura flamenca- Pintura a loli

Perugino

ROMA

Perugino

Pinturicchio

Luca Signorelli

LEONARDO DA VINCI

Anunciaci

Adoraci del Mags

Verge de les roques

ltimsopar

Sta Anna, la Verge i el Nen

Altres obres

Dibuixos

Autoretrat

Miquel ngelBuonarrotti

Sagrada Famlia

Capella Sixtina, sostre

Profeta

Ignudi

Medall, que aguanten els ignudi

Medall, que aguanten els ignudi

Petxines

Avantpassats de Crist

Capella Sixtina,Judici Final

Rafael Sanziode Urbino

Desposoris de La Verge i sant Josep

Madonna del Granduca

Autoretrat

Altres obres

MANIERISME

Florncia, ManierismePontormo

Florncia, ManierismeBronzino

Florncia, ManierismeRosso Fiorentino

Parma, Manierisme

Correggio

A Vencia

Giorgione

Tici

La bella

Juli II

Carles V

Il Tintoretto

Jess a casa de Sim

Jess a casa de Lev

Textos del llibreHISTRIA DE LARTde lEditorial Vicens Vives