Embed Size (px)
Citation preview
1.4 LA PINTURA
1.1.1 Introducció i Característiques Generals
1.1.2 Quattrocento: Massacio, Mantegna i Boticelli.
1.1.3 Cinquecento: Leonardo, Rafael i Miquel Àngel.
L’Escola Veneciana: Giorgione i Tiziano.
Manierisme: Il Parmigianino.
1.1.4 Arquitectura del Renaixement a Espanya
1.3.1 Introducció i Característiques generals de la Pintura del
Renaixement
La pintura del Renaixement pren com a punt de partida l’afany de veritat, l’intent de representar el món com és a la realitat.
L’altre punt de referència és l’emulació de l’antiguitat clàssica, tot i que el coneixement de la pintura antiga era més literari que real.
D’aquests dos punts de partida deriven les característiques pròpies de la pintura del Renaixement.
Característiques generals de la Pintura del Renaixement:
La perspectiva lineal com a sistema per a representar les tres dimensions sobre una superfície plana és el resultat de la investigació sobre les lleis objectives de la natura i esdevé l’instrument mitjançant el qual les representacions pictòriques s’aconsegueixen de situar en un espai il·lusori que reprodueix fidelment el real.
A finals del segle XV la perspectiva lineal és substituïda per la perspectiva aèrea.
Molts d’artistes busquen donar volum a les figures aplicant els efectes de perspectiva al tractament del cos. A més de la visió frontal i del perfil pur, es domina l’escorç.
Les composicions són coherents, creïbles.
La pintura religiosa continua tenint gran importància, amb la introducció de nous temes i de nous tractaments tradicionals, que ara s’humanitzen (la Verge amb el Nin).
L’aspiració a captar la realitat, l’estudi de l’Antiguitat i les exigències dels nous mecenes de les arts comporten l’aparició de nous gèneres i nous temes:
a) Retratb) Al·legoriesc) Paisatged) Temes mitològics
La figura humana és el centre de la representació: els estudis anatòmics, l’intent d’establir un canon ideal de les mides del cos humà, la importància del nuu, afany de dotar a les figures de volum i relleu.
La utilització de gradacions tonals en els colors permet captar efectes de llum i d’ombra que afavoreixen el modelat de les figures i contribueixen a donar naturalitat a les composicions.
Les tècniques també evolucionen, tant pel que fa als suports (el llenç) com a les pintures (introducció de la pintura a l’oli, barreges de tremp i oli, vernissos).
La perspectiva lineal és el sistema de representació mitjançant el qual les línies de les figures son convergents cap en el fons, cada vegada més petites a mida que se’ls vol representar allunyades de l’espectador. Les figures disminueixen d’acord amb les anomenades línies de fuga que convergeixen cap el punt de fuga. El domini de la perspectiva permetrà experimentar efectes com ara la simulació del cel en el sostre, i organitzar les composicions en diversos plans.
Perspectiva cavallera (Edat Mitja)
Perspectiva lineal (Renaixement)
A finals del segle XV la perspectiva lineal és substituïda per la perspectiva aèria. En la perspectiva aèria el color i la nitidesa dels contorns se degraden quan s’augmenta la distancia, fins arribar que quasi desapareix en el fons paisatgístic.
Molts d’artistes busquen donar volum a les figures aplicant els efectes de perspectiva al tractament del cos. A més de la visió frontal i del perfil pur, es domina l’escorç.
Les composicions són coherents, creïbles.
Piero della Francesca (Renaixement)
Duccio (Gòtic)
La pintura religiosa continua tenint gran importància, amb la introducció de nous temes i de nous tractaments tradicionals, que ara s’humanitzen (la Verge amb el Nin).
Edat Mitja Renaixement
L’aspiració a captar la realitat, l’estudi de l’Antiguitat i les exigències dels nous mecenes de les arts comporten l’aparició de nous gèneres i nous temes:
a) Retrat
b) Al·legories
c) Paisatge
d) Temes mitològics
a) RETRAT:
Se representen els trets físics i psicològics del personatge encara que existeix una certa tendència a la idealització.
La figura se representa normalment de perfil o de tres quarts (lleugerament girat cap a l’espectador); primer només se representa el bust però més tard serà representat de cos sencer.
b) AL·LEGORIES:
Una al·legoria és la representació simbòlica d’idees abstractes, per mitja de figures, o grups d’aquestes o atributs.
Rafael. Estances Vaticanes. L’Astronomia
c) PAISATGE:
Se cerca el naturalisme, però el paisatge a vegades encara segueix apareixent com un teló de fons.
El paisatge serveix per obtenir els efectes de profunditat i per emmarcar les figures.
GòticRenaixement
d) TEMES MITOLÒGICS:
Són temes específicament humanistes: els artistes s’inspiren en les descripcions literàries i en les obres de l’antiguitat clàssica.
Se vol exaltar els valors que representen aquests temes mitològics. Gran importància del nuu.
La figura humana és el centre de la representació: els estudis anatòmics, l’intent d’establir un canon ideal de les mides del cos humà, la importància del nuu, afany de dotar a les figures de volum i relleu.
La utilització de gradacions tonals en els colors permet captar efectes de llum i d’ombra que afavoreixen el modelat de les figures i contribueixen a donar naturalitat a les composicions.
Les tècniques també evolucionen, tant pel que fa als suports (el llenç) com a les pintures (introducció de la pintura a l’oli, barreges de tremp i oli, vernissos).
1.4.2 Quattrocento
MASACCIO (1401-1428):
-El tribut de la Moneda.
-El fresc de la Trinitat.
ANDREA MANTEGNA (1430-1506):
-El Crist Mort.
SANDRO BOTICELLI (1444-1510):
-La Primavera.
-El Naixament de Venus.
Masaccio
El Tribut de la Moneda (1424-1427)
La Trinitat (1426-1428)
Andrea Mantegna
El Crist Mort
Sandro Botticelli
La Primavera (1478)
El Naixement de Venus (1484-1486)
1.4.3 Cinquecento
LEONARDO DA VINCI (1452-1519):-Mare de Déu de les Roques.-El Sant Sopar.-La Gioconda
RAFAEL SANZIO (1483-1520): -L’Esposori de la Mare de Déu.-Madonna de la Prada-Madonna de l’Ocellet-Escola d’Atenes
MIQUEL ÀNGEL BUONARROTI (1475-1564):-La Capella Sixtina
Leonardo
Verge de les Roques (1483-1486)
El Darrer Sopar (1495-1497)
La Gioconda (1503-1506)
Rafael
L’esposori de la Mare de Déu (1504)
Madonnes
L’Escola d’Atenas (1508-11)
Miquel Àngel
Pintures de la volta de la Capella Sixtina
Sibil·la
Ignudis
Creació d’Adam
El Pecat Original
El Judici Final
L’ESCOLA VENECIANAA Venècia es desenvolupa una escola pictòrica que arriba a l’expressió d’un classicisme amb trets específics. La característica formal més remarcable és la importància del color i de la llum com a elements essencials de la pintura, així com la sensualitat en el tractament de les figures femenines i dels temes mitològics.
GIORGIONE (1478-1510)-La Tempesta.-La Venus Adormida.
TIZIANO (1386-1466):-Retrat eqüestre de Carles V a la batalla de Mühlberg.-La Bacanal.-Dànae.
Giorgione
La Tempesta (1505)
La Venus Adormida (1510)
Tiziano
Retrat eqüestre de Carles V a la batalla de Mühlberg (1548)
MANIERISMEUn tret definidor del Manierisme pictòric és la introducció de la “llicència”, entesa com la llibertat per a innovar: estilitzar les figures, trair els colors de la realitat, violentar la perspectiva… Així s’estilitzen els cossos fins a deformar-los, se’ls fa adoptar postures artificioses com la forma serpentinata...
IL PARMIGIANINO (1503-1540)-La Madona del coll llarg.
Il Parmigianino
La Madona del Coll llarg
1.4.4 La Pintura del Renaixement a Espanya
La pintura espanyola, com l’escultura, està orientada profundament cap a la religiositat i per això els temes profans i mitològics hi són molt escassos.
JUAN DE JUANES-El Sant Sopar.
LUIS DE MORALES:-Verge amb l’infant.
DOMENICO THEOTOKÓPULOS, EL GRECO (1541-1614):-L’enterrament del compte d’Orgaz.- El cavaller de la mà al pit.
Juan de Juanes
Sant Sopar
Luis de Morales
Verge amb el Nin
El Greco
Enterrament del compte d’Orgaz
El cavaller de la mà al pit
