(1750-1820)

EL CLASSICISME

INS. NICOLAU COPÈRNIC, TERRASSA

• Les monarquies absolutes del segle XVII i XVIII desapareixen amb la revoluciófrancesa i posen fi a l’abús de poder (despotisme il·lustrat).

• Auge de la burgesia: una nova classe social com a conseqüència del desenvolupament del mercantilisme i de la revolució industrial.

• Alguns grans invents de la modernitat: el parallamps (Benjamin Franklin), la màquina de vapor (James Watt) o el teler mecànic (Edmund Cartwright). Descobriments físics (Antoine Lavoisier) i biològics (Charles Darwin).

• La il·lustració serà un moviment intel·lectual, que promourà els ideals d’igualtat i benestar per a tothom a través de l’educació i el coneixement.

• Cal destacar la primera Gran Enciclopèdia de Diderot i d’Alembert (1747-1772).

MOMENT HISTÒRIC, SOCIAL I

CULTURAL

• Què és? Un moviment cultural

• Què significa? Es posa llum a la ignorància (religió) a través de l’educació

i la ciència. “Segle de les llums”.

• Qui l’afavoreix? La burgesia, petita nobles i filòsofs com Kant, Voltaire o

Russeau.

• Què comporta? La fi de l’antic règim i la fi de les monarquies absolutistes.

• Què defensen? Una societat més justa i igualitària.

• Els seus ideals? L’educació, la llibertat política i la naturalesa.

LA IL·LUSTRACIÓ

• Música delicada i brillant, alegre i elegant.

• Perfecció formal: nombre compassos, frases i estructures.

• Retorn a l’estètica dels clàssics: degut als descobriments arqueològics

(Pompeia i Herculà).

• Ritmes més regulars.

• Gran importància de la melodia, amb frases regulars.

• Textura homofònica: s’abandona el contrapunt i el baix continu. Apareix el

“baix Alberti”.

• Predomina la música instrumental per sobre de la vocal, tot i que també es

fan moltes òperes.

• Música completament tonal (desaparició dels modes).

CARACTERÍSTIQUES MUSICALS

INSTRUMENTALS

• Sonata: peça per a instrument sol. Té quatre moviments. Forma complexa.

• Simfonia: és una gran sonata per a orquestra.

• Concert: semblant a la simfonia però amb parts de lluïment per al solista

(solo i tutti). En tres moviments.

• Música de cambra: duets, trios, quartets, quintets,…

- El quartet de corda: invenció purament clàssica (Haydn)

FORMES MUSICALS

FORMA SONATA

Sonata en C, J.Haydn Sonata en C, W.A.Mozart

Sonata “el clar de lluna”, L.V.Beethoven

• Evoluciona, s’amplia i es converteix en el mitjà d’expressió més important.

• Dependrà de cada lloc i dels recursos, però l’orquestra clàssica tindrà la

secció de corda, la secció de vent i la secció de percussió.

• Es comença a pensar en el color de l’orquestra, el director comença a

treballar les seccions per separat.

• S’incorpora el crescendo i el diminuendo.

• Els primers, els trobem a Alemànya: Johan Stamitz i l’escola de Mannheim.

L’ORQUESTRA

• MÚSICA VOCAL RELIGIOSA: en declivi.

- Continuem trobant la missa i l’oratori, i apareix el réquiem o míssa de

difunts.

- La missa serà brevis, per als diumenges, o solemnis per a les festivitats

més importants.

FORMES MUSICALS

Réquiem, W.A.Mozart

• ÒPERA SÈRIA:

- S’eliminen els excessos ornamentals del barroc.

- Tendència a la naturalitat.

- Acostament al públic, temes menys complexos, però seriosos.

…Al 1752, G.B.Pergolesi estrena La serva padrona, que tingué molt d’èxit, però

va generar una gran discussió i rebombori…anomenada, la Querella dels

bufons:

MÚSICA VOCAL PROFANA:

L’ÒPERA

Defensors de

l’òpera sèria

(Rameau)

Defensors de l’òpera

còmica o òpera bufa

(Russeau)

• L’obertura tindrà relació amb la resta de l’obra.

• S’opta per música més senzilla que la que s’haviautilitzat en l’òpera sèria.

• Els recitatius es fan més expressius perquè siguimés entretingut.

• L’argument de l’òpera ha de ser senzill i comprensible.

• La música ha d’estar al servei de la lletra i lahistòria narrada.

• Llengua: s’utilitzarà l’alemany, l’italià o el llatí.

• Els cors i ballets no seran només ornaments comfins ara, si no que tenen identitat pròpia.

REFORMA DE L’ÒPERA:

W.C.GLUCK

Orfeo ed Euridice, W.C.Gluck

ÒPERA SÈRIA DEL BARROC ÒPERA CLÀSSICA (BUFA)

Temes mitològics i heroics,

preferits de l’aristocràcia

Temens més quotidians, preferits de la burgesia

Papers de déus, o herois, increïbles Personatges i situacions properes i creïbles

Decorats fantàstics Decorats realistes, del dia a dia

Àries virtuoses (castratti) Melodies més senzilles i naturals

Caràcter solemne Caràcter popular

Gran contrast entre àries i recitatius Es substitueixen recitatius per passatges dialogats.

ÒPERA BUFA EN ALTRES PAÏSOS:

Alemanya: Singspiel: La flauta màgica, W.A.Mozart

Espanya: Zarzuela i tonadilla

França: Ópera comique

Anglaterra: Mascarade, balad opera

ÒPERA BARROCA VS CLÀSSICA

• És l’única dansa que perdurarà al llarg del s.XVIII (recorda les danses

aristocràtiques).

• Dansa ternària i lenta.

• Sovint s’introduïrà a simfonies, sonates i en la música de cambra.

- Exemple: ABA (Minuet I – Minuet II (a vegades un trio) – Minuet I)

LA DANSA:

EL MINUET

• Per primer cop trobarem dones ballant.

• Per primer cop la dansa s’independitza de l’òpera. Ara un ballet pot

explicar una història sense cantants, només amb el moviment.

• Els primers coreògrafs són Anglioni i Noverre.

• Apareix el que coneixem com a dansa clàssica.

• S’abandonen les màscares, perruques i vestimenta incòmode que dificulta

la dansa.

LA DANSA:

EL BALLET

EL FORTEPIANO

• Aquí podem observar de manera molt clara les diferències amb el seu

antecedent, el clavicèmbal (www.musicajosedelcampo.blogspot.com).

Treball de la professora Mabel Presno.

• El piano modern és també força diferent i evolucionat respecte el piano

clàssic, anomenat fortepiano. Aquí pots veure’n les diferències.

ELS INSTRUMENTS

INSTRUMENTS EN DESÚS

D’ALTRES, S’AJUSTEN A LES

NOVES NECESSITATS…

Concert per a clarinet en A, W.A.Mozart Solo de trompa, 9ª simfonia, L.V.Beethoven

• Per les seves melodies naturals i equil·librades.

• Pels canvis graduals d’intensitat (fort – fluix)

• Pel gran predomini de la melodia acompanyada (també al barroc).

• Perquè creix l’orquestra, sobretot les seccions de vent i percussió (color

clàssic).

• Pel gran desenvolupament de la música instrumental.

• Per la clara imposició del piano.

COM RECONEIXEM LA MÚSICA

CLÀSSICA?

COMPOSITORS

Joseph HAYDN

(1732-1809)

Wolfgang Amadeus MOZART

(1756-1791)

Ludwig van BEETHOVEN

(1770-1827)

• Va treballar gairebé tota la seva vida al servei de la família Esterházy.

• Entremig, va viatjar a Londres per conèixer el món musical del moment on

va rebre un gran reconeixement.

• Finalment tornà a Àustria amb el seu patró i al seu palau.

JOSEPH HAYDNROHRAU, 1732 – VIENA, 1809

Obra de Haydn

104 simfonies 31 concerts

83 quartets de corda 62 sonates per a piano

21 trios de corda 40 trios per a piano

41 divertimentos 14 òperes

14 misses centenars d’obres més…

• Aprèn música de ben petit amb el seu pare, també músic, Leopold Mozart.

• Als 6 anys ja componia les seves obres i tocava el clave i el violí.

• Com el seu pare, va treballar per l’arquebisbe de Salzburg a pesar que seria

despedit per la seva vida desordenada.

• D’allà marxarà a Viena, a intentar viure de la seva pròpia música, on morirà,

pobre, i amb només 35 anys.

W.A.MOZARTSALZBURG, 1756 – VIENA, 1791

Obra de Mozart (626 obres)

41 simfonies 61 divertimentos Serenates Sonates

32 concerts Música de cambra 22 òperes Marxes

• El seu pare li ensenyà música amb la il·lusió que fos un altre Mozart.

• Ell va aprendre el classicisme de Haydn i Mozart, però trencarà esquemes

anticipant el Romanticisme (un estil més expressiu, grandiloqüent i emotiu).

• Fou el primer en revelar-se contra els seus mecenes. Ell volia fer la música

que ell volia, no la que li manaven.

• La seva sordesa, desenamoraments i conflictes polítics li comportaren una

vida ben dramàtica.

L.V.BEETHOVENBONN, 1770 – VIENA, 1827

Obra de Beethoven (més de 500 obres)

9 simfonies 18 quartets Sonates violí Cançons

8 concerts Duos, trios,… 1 òpera Altres peces…

Altres compositors del Classicisme:

D. Scarlatti (1685 - 1757) C.Ph.E. Bach (1714 - 1788)

G.B. Sammartini (c1701 - 1775) J. Stamitz (1717 - 1757)

G.B. Pergolesi (1710 - 1736) L. Mozart (1719 - 1787)

D. Alberti (1710 - 1740) L. Boccherini (1743 - 1805)

W.F.Bach (1710 – 1784) A. Salieri (1750 - 1825)

PER SABER-NE MÉS…