3. La construcció de l’Estat liberal (1833-1868)

3.1. La primera guerra carlina (1833-40) i 3.2. El procés de revolució liberal (1833-1843)

La construcció de l’Estat liberaltravessa

anys de predomini progressista (1833-43)

a la vegada que1ª guerra carlina

(1833-39)

enfronta

carlins (tradicionalistes i antiliberals) / isabelins o liberals

afecta

-principals nuclis: País Basc, Navarra, interior català, nord de

València i sud d’Aragó-zona d’influència: bona part del

nord d’Espanya i Meseta N.

acaba Conveni de Bergara (Abrazo de Vergara) (1839) entre Espartero

i Maroto

destaca-Zumalacárregui, mort al setge

de Bilbao (1835)-Cabrera: incursions pel Maestrat i el Baix Aragó

-fracàs de l’expedició a Madrid, dirigida per Carles (1837)

-tàctica de guerrilles i actes propis de delinqüència rural i

bandolerisme

destaca

governs de transició (1833-6):- absolutistes moderats: tímides reformes sense canvis essencials (províncies)

-liberals moderats: Estatut Reial (1834): amplis poders al monarca, dues cambres (aristòcrates i d’elecció molt restrictiva), sense sobir. nacional ni separació de poders

-divisió liberal: moderats (suport de la corona) i progressistes-revoltes populars, formació Juntes (estiu 1835) i govern progressita (Mendizábal)

-destitució, noves revoltes, motí de La Granja i tornada progressista (1836)

progressistes en el poder (VIII-36/X-37):-reforma agrària: dissolució règim senyorial conservant propietat (1837), abolició delmes (1837), desvinculació patrimonis (1837), desamortització terres dels ordes

religiosos i incautació estatal (1836)-liberalització de l’economia: abolició privilegis Mesta (1936), dret de vallar les terres i

explotació lliure de muntanyes o vinyes (1833-4), llibertat d’arrendaments agraris, llibertat de preus i de comerç interior de molts productes (1836), abolició privilegis

gremials i llibertat d’indústria i comerç (1836)-Constitució (1837): sobirania nacional, declaració de drets i llibertats, divisió de

poders, segona cambra (Senat), concessió poders a la corona (vet, dissolució parlament, nomenar i separar ministres lliurement)

-altres: llibertat d’imprenta, Llei electoral (sufragi censatari: 2,4% població)

alternança moderats-progressistes (1837-43):-victòria electoral i govern moderat (1837-40): mesures que es responen amb revoltes

populars (Juntes) i la dimissió de M.Cristina-lliurament del poder a Espartero (1840) com a regent: actuacions contra les posicions

radicals, aranzel lliurecanvista de 1842 (revolta a Barcelona i bombardeig ciutat)-1843: aixecaments armats de moderats (Narváez) i progressistes (Prim) contra

Espartero i revoltes populars a Barcelona (Jamància)-nou govern progressista: enfrontament amb les revoltes radicals (Jamància: IX/XI-

1843) i bombardeig Barcelona (Prim)-proclamació majoria d’edat Isabel II (XI-43)

3. La construcció de l’Estat liberal (1833-1868)

3.3. Les agrupacions polítiques

Absolutistes (Fernandins)

Carlins(1ª guerra:1833-39)

Carlins (2ª guerra o “dels Matiners”:

1846-49)

Carlins (3ª guer.:1869-75)

Afrancesats (Bonapartistes)

Liberals

Moderats (Mtnez. de la Rosa)

Moderats (Narváez)

Monàrquics (Amadeistes i

Alfonsins)

Exaltats (Riego)

Isabelins

Unió Liberal (O’Donnell)

Progressistes (Mendizábal,

Espartero, Prim)Demòcrates

Republicans:-Federals (Pi i

Margall)-Unitaris

(Castelar)

Guerra de la Independència

Ferran VII Isabel IISexenni

Democràtic

Moderats:-terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors amb vella noblesa, clero i

militars-sobirania compartida Corts-corona

-dret de propietat com a garantia d’ordre i sufragi censatari restringit

-partidaris de l’autoritat i l’ordre social-drets limitats (premsa, opinió...)

-defensen la confessionalitat de l’Estat

Progressistes:-burgesia mitjana i petita, oficialitat mitjana

militar, classes mitjanes urbanes-sobirania nacional i predomini del poder

legislatiu-dret de propietat i sufragi censatari no tan

restringit-enfortiment poders locals-amplis drets individuals

-reforma agrària i limitació de la influència de l’església

Demòcrates:-classes populars urbanes

-sobirania popular, sufragi universal masculí, cambra única

-ampliació drets i llibertats-elecció ajuntaments i diputacions

-presència estat en l’ensenyament i beneficència-llibertat de culte

Republicans:-defensa república com a opció més democràtica

-caràcter més social i popular

3. La construcció de l’Estat liberal (1833-1868)

3.4. La dècada moderada (1844-1854) i 3.5. El bienni progressista (1854-56)

La construcció de l’Estat liberaltravessa

dècada moderada (1844-54)

destacaConstitució (1845): manté declaració drets i llibertats anteriors (restringides amb lleis posteriors), sobirania

conjunta rei i Corts, molts poders a la Corona (nomenar ministres, dissoldre Corts, facultat de nomenar el Senat), restricció dret de vot (1% població)

bienni progressista (1854-56)

-desamortització béns de l’Estat, l’Església, ordes militars, confraries, institucions benèfiques i sobretot del ajuntaments o comunals (1855, Madoz)

-lleis de ferrocarrils i mines (1855), permetent el capital estranger-reforestació, telègraf, ampliació carreteres, fomentar societats anònimes

destaca

-eleccions 1844 i victòria electoral moderada (Narváez)-objectiu: estructurar el nou Estat a partir del liberalisme moderat (crear una legislació bàsica i normalitzar el

funcionament de les institucions liberals)

-Concordat (1851): accepta desamortització, finançament públic del culte i el clergat-reforma política i administrativa: llei de funcionaris, enfortiment governs civils i militars, Llei d’Administració Local

(1845) (nomenament d’alcaldes per corona i governadors civils)-reforma fiscal i modernització hisenda (1845): contribució directa segons propietat

-unificació i codificació legal: Codi Penal (1848) i projecte de Civil amb voluntat unificadora-reformes educatives: recuperació de competències educatives per part de l’Estat i sistema nacional d’instrucció

pública amb plans d’estudis únics (Llei Moyano)-dissolució Milícia Nacional i creació Guardia Civil (1844)

-unificació pesos i mesures i sistema mètric decimal

-2ª guerra carlista (dels Matiners) (1846-9) i revolta dels sectors urbans demòcrates-autoritarisme a partir de 1852: descontentament social i d’un sector moderat

-promunciament de Vicálvaro i Manifest de Manzanares (1854) elaborat per la unió de progressistes i alguns moderats, al que s’afegeixen caps militars i aixecaments populars

-Espartero cap d’un govern de progressistes, unionistes i demòcrates: restaurar principis del progressisme

-moviments radicals i obreristes (reducció impostos de consum, abolició quintes, millores salarials, reducció jornada treball; l’any 1856 va continuar amb destrucció collites, crema de fàbriques i revoltes populars)

-discrepàncies coalició govern, dimissió Espartero i govern O’Donnell

3. La construcció de l’Estat liberal (1833-68)

3.6. La descomposició del sistema isabelí (1856-68)

període unionista (1856-68)

governs unionistes (1856-63):-govern d’O’Donnell (Unión Liberal) (1856-63): restableix constitució del 45 i anul·la la legislació més progressista

del bienni mantenint-ne una part-política exterior agressiva: expedició a Indoxina (1858-63) amb F, intervenció a Mèxic (1862) amb F i GB i al

Marroc (1859-60: victòria de Wad-Ras; Tetuan, Castillejos, Sidi Ifni)dividit

La construcció de l’Estat liberaltravessa

governs moderats (1863-68):-govern Narváez: nova imposició de l’autoritarisme (marginació Corts i grups polítics, repressió oposició)

-noves insurreccions (sargents de San Gil, 1866)-crisi economica (agreujada per la guerra als EUA i la crisi de les finances europees iniciada al 1866)