2. Desenvolupament histric La paraula estadstica ve de la
paraula estat i va nixeral segle XVIII com uns estudis que havien
de mostrar lesparticularitats prpies dun Estat ( condicions
poltiques,geogrfiques, econmiques, etc.)
3. Els primers estudis estadstics es varen limitar a fer
cens,on es prenien dades de tota una poblaci
(naixements,defuncions, ...). Aix es va fer fins al segle XX
Exemple de cens: IBESTAT
4. A partir dels anys 30 del segle XX neix lestadsticamoderna,
aquella que ens serveix per a fer prediccionssobre les
caracterstiques duna poblaci, sanomenainferncia estadstica.
5. Objectius de lestadstica Lestadstica s la cincia que socupa
de la recollida dedades, de la seva organitzaci, anlisi, aix com de
lesprediccions que es poden a partir daquestes dades. Hi ha dos
tipus destadstica:- DESCRIPTIVArecollida i organitzaci de les
dades, realitzaci de grfics iclcul de parmetres com la mitjana
aritmtica, mediana,desviaci tpica, etc.- INFERENCIALelaboraci de
prediccions o conclusions a partir de les dades.
6. CONCEPTES IMPORTANTS POBLACI: conjunt de tots els els
elements sobre elsque ens interessa estudiar una certa
caracterstica. MOSTRA: subconjunt de la poblaci, que utilitzarem
per atreure conclusions de tota la poblaci. CARCTER O VARIABLE
ESTADSTICA: caractersticaque es desitja estudiar. Es poden
classificar en:- QUALITATIVA: quan no prenen valors
numrics(nacionalitat, sexe, professi,...)- QUANTITATIVA: quan
prenen valors numrics- DISCRETA:prenen un n fnit de valors: edat,
n. Germans, ..- CONTNUA: prenen qualsevol valor dun interval de la
recta:pes, alada,...
7. TAULES DE FREQNCIES TAULA QUALITATIVA: tenim un grup de 40
alumnes,amb les segents qualificacions de matemtiques:
10Insuficients, 16 suficients, 10 bens i 4
notables.NOTAFreqnciaabsolutafiFreqnciaacumuladaFiFreqnciarelativahiF.
relativaacumuladaHi%INSUFIC. 10 10 0,25 0,25 25SUFICIENT 16 26 0,4
0,65 40B 10 36 0,25 0,9 25NOTABLE 4 40 0,1 1 10TOTAL 40 1 100
8. TAULA QUANTITATIVA DISCRETA: sha demanat a 10persones el
nombre de llibres llegits en un any i obtenimla taula
segent:LlibresllegitsFreqnciaabsolutafiFreqnciaacumuladaFiFreqnciarelativahiF.
relativaacumuladaHi%02 2 0,2 0,2 2013 5 0,3 0,5 3022 7 0,2 0,7 2031
8 0,1 0,8 104 1 9 0,1 0,9 105 1 10 0,1 1 10total 10 1 100
9. TAULA QUANTITATIVA CONTNUA: sha demanat a 50persones la seva
altura i shan obtingut 50 nombrescompresos entre 160 i 184, per aix
hem agrupat lesdades en intervals:Altura(cm)Marca declasse fiFihiHi
%[160, 164) 162 5[164,168) 166 9[168,172) 170 16[172, 176) 174
11[176,180) 178 5[180, 184) 182 4total 50
11. MESURES DE CENTRALITZACI MODA: valor, o interval, amb ms
freqncia absoluta.Mo MEDIANA: valor de les dades que obtenim quan
les tenimordenades de menor a major i triam la que es troba en
ellloc central. Exemple: 8, 2, 9, 5, 5 2, 5, 5, 8, 9Me MITJANA
ARITMTICA: valor que sobt de sumar totesles dades i dividir entre
el nombre total de dades, n.x= xi f in
12. MESURES DE DISPERSILes mesures de dispersi permeten conixer
el graudagrupament de les dades. RANG O RECORREGUT: Valor
mxim-valor mnim VARINCIA: DESVIACI TPICA: s larrel quadrada
positiva de lavarincia. COEFICIENT DE VARIACI:2=i=1nf i xix2n=i=1nf
i xi2nx2CV =x
