46
Pragmàtica i gènere epidíctic Corpus de Salutacions de les Festes de la Mercè Barcelona (1871-2007) Contingut: 1871, 1877, 1918, 1944, 1952, 1969, 1971 i 72, 1975 i 76, de 1983 a 1986, 1988 i 89, de 1998 a 2002, 2004, 2006 –salutació i ban– i 2007. Compilació: Daniel Pina Martín Direcció: Xavier Laborda Lingüística. Universitat de Barcelona

Fm Barcelona 1871-2007_daniel_pinamartin_erwandambrine

  • Upload
    laborda

  • View
    374

  • Download
    9

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Recopilació de salutacions de festa major elaborada a l’assignatura de Pragmàtica (Grau de Lingüística de la UB). Els repertoris de salutacions formen part del corpora “Celebratio et oratio” http://www.linred.es/articulos_pdf/LR_articulo_31102008_2.pdfI del repertori ReCoLi: http://bibliotecavirtualut.suagm.edu/Glossa2/Journal/march2010/Retorica_y_memoria.pdf

Citation preview

Pragmàtica i gènere epidíctic

Corpus de Salutacions de les Festes de la Mercè

Barcelona (1871-2007)

Contingut: 1871, 1877, 1918, 1944, 1952, 1969, 1971 i 72, 1975 i 76,

de 1983 a 1986, 1988 i 89, de 1998 a 2002, 2004, 2006 –salutació i ban– i 2007.

Compilació: Daniel Pina Martín

Direcció: Xavier Laborda

Lingüística. Universitat de Barcelona

,,~,~,.-,-~- - -~- --,~---~---~' ;'..~~, G/ ,,

/ ~,;":\ ,~

12.".fjt' '~~

r:/ .~.,.¿ J

~ !

~ ~

S ~

~ ~, '¡ ~

~ :, ¿t, . \

! ¡ .\ ~\ ~i BARCELONA. (: ; - ~¡ ¡ ",," .:, \:1,...,:.,." ~¡ " ..-;f' '"" .,~-'..,~ S,! \ ~,"a ~

í r;,~:~"E;~~~¡;:n. :" ~,o,~~¡ ,

I

!

Q t'~, ~::v\0.0

.,

-'. h~~ '

IAJt",~c.Bl

,,¡

, f

1,

1;¡'

[J

r

~, ! r-.,1, 7;,:::,;",'J,/"');;"

'-;) )~

~'.}>j

~~,;;::::o,, \? ,l~'"... "~\, ~-

~. GJ'-"¿", '"

"~

1, PROGRAMAGENERAL it~~

~,~

~2í~

DE 1..\3

. ~

~"" Tit

"

~

"

i,

,l~-r F" 'a-;

s,'

,

,

!." ~"

, , $'

"

,4~~~" ~'~,

::' "\J'1~,

'.-

fllt"

,

""

",o

,

'

,~",

'

,

,~\; , A- --Vi' r¡..~,'

,

,

"-

,' ,.,~ '~-='

""

,= ," ,

J?

",

"

," ~ '<: '

..;:.""~ o, o', "

J'~'h .. ,~=;'¡/¡¡f"'7 " "-~ " ~").\, 4j~ l/i;

A.{

,

""

1

~

n.TT

~~(

~~' \'\,

\\~' ~..10 ¡'l'J i ~ I l.n~' :\\~u ¡iJ~ lLtI .

r 1" r:' . .,. .r:'"

o

"

,~1'

,

"

,

"",

',r7,"",c;, I'..¡ ', ":' ,""

,,Mro '-"" ¡l°'111-",,:o

~l¡";'~ l;~~":,,:¡. a::.!. ~.. a.::.;:. i>.i: ",G ¡"Q w:l;.;.'l u

(FESTIVIDADiE LAVÍR(fENLELA8~lERCEDES)¡

~

~;~.

~

i

y TER~U"'A!1.\.;';

dI. tlt @dnhrel1.rI prt$cntcañcrJ8iJ.-~~~/":)~

PROc\RAMA,~-

La Cilldad lL~Barcelona que en todas épocasJ'

l .:l r"

1"" l U" !J ",,'1r " ll " '-"I~r\ 11'-~-~

]"'1 :'-'-1" L"- 1 -11':">I

-' I -::. '- r;;,,-,c. ,,/.,-.,,¡ ,:, ~ O.lo .lc':S '_::::t~,~', I.'-~! t, l: lLU

UIB ll1alD Pl'otedorn ~t la i.ndi;.1;3neia \" er;'J~1..Uall-'- . ....

do lf1Slágrima3 ;:1:=1 desvalido, no puede ni quie-, re trUl1c:,l' su tl'D.~UG¡0n::.;101'1033.,

.' ~

'E.'?:tosupuesto, I;Üprimer acu2rdo tomado por

la Junta Directi \"a de la Comision or~anizadorilha sido el de!

Dotar á. cuatro huérfanas pobres con, ,

la cantidad de 500 pesetas para cadauna.

Repartir limosnas á. los necesitados,

Pagad.' ~3te justo tributJ ¡\ lO3S211tln.lientCli3huma-,

nitarios de nuestro; co;:¡eiudadan.n, yamas á reseñar

-y-

Ú ~r;:tlLi.~s r::5;:':3 :o~,p;'incil1,-i.L:'3 fe3'~',::J)~ y S::Ü8:11nLi~,-

J'2.~ q:l::; ,;,J :',JJ,liz:rC:n (h:c,:tnt,:; l::t~ ~).I.'Ó::L-.::.:; :1 :;)i:\"~23e:' d

1?1.~:n'Ú(;~8l' ~:.: L'..8.a,,;';,:~':,l,:.~ d3 L:s c.'::c::~ ,;;":l,;,",si'~")s.

'::::'-~':;':::;:-::-. :J5 2::¡::';1':;:1~J:';~:'::~.? L~LE~:'lcl~. ;-;J,J;".::;;.:~::i!,

,. :;~3) 23~:2:~';E~:)t,') '~:U":.j'::l ,\ ~:d:,,:; l.>::: :~l':Jj:...l::t::',:,:",'l. C',.J'~"""' l - '1') ""

(l'--' """""' 1'-' 11 '°'' , ,.",I.",~,..., t -',.

,,'~' _'L:",""~.",,-.,, ,_.',~ ,..',o',."d, "', ,-o'.! ;",,;,~~.,..¡":;.;..I;~ ,:,'

nn¡:"L,c::b.:l':~;; ~'.:~

EX~_PC;SICIOrTGEHEHAL!>E LAS Ct::.-\TRO ?ROVlli'CaS CATALANAS

'l:,>~ '!;? [u, i:'t:::Jtll:l'l')?ll .:::1L,,~::,l d,;) ,b ~Yil.e' CI CilL,o':'.-

..1.,',,'1 o:~" ",""""""'" " l'

oPI'-")' !.""""- "',"I""" lI ,..1.,-, \' (""' l i ll'C

'! Y l ':'o,~

.. ,",0 '_..J... "",1;;:;:)""..., '-',., -"u.o o.l..l.., .,., J ...,..1 ~ .. ',"" ""°'

T~':':') hJi1 b.:'ch::. pÚbUc>'=. ElT.ll'.:vl) adjudL:urÚ prl,-'

::1iO3 y lncnci.:Ill~S hOll0riuCJS:1 lo::; E~p E:itOl"~3 (1'~

~¡P; ~G :le:y,':n i¡::;~b2'l.iLlj.

CoJn-.)C;l ~:,:y¡bi::.m ;', r:::¡'.I:J":L.s ,;':u::vJ':.")5 ij2.~'.J qu:'

lümel1 porte; ea b

;:: C"'R- IA ,,(. L. ¡ , Ex n. O

t"I

IC¡'."'I ~I

e t 1) iJ .\i DE GANADO

qa~ s': im:t~L:j';} en 1.1 innE~I.1bci')n del P2:$20 de St~n

Jnan, á Cl.IY,)('.fe~to se c;;;t:\blúccl.'Ónen ctleho sitio '"arias

cnadra~, rcd~les, eledH YbJ"l;) lo no.~e,;ario p:lfU¡la de.-

bido separacion ente el ganado lanar, cabrio, vacuno

d,c cerda, caballar. mu!t\f y asnal. '

PROGRAMADE LAS

ilW t matut__UI8QUE SE CELEBRARÁN

I1R RA.CB~.. ~

btlbt tI bitt 24 ~t .$tfitmlirt i11.0bt (Dttnlirt

DEL PRESENTE AÑO 1877.

BARCELONA.--...--

ESTABLECIMIENTO'TIPOGRÁFIOODE N. RAMIREZy o.a

pasaje de Escudillers, número 4.. 18""'"

~.~arcelona ha, sido sienlpre benéfica y genero-sa, y nunca, en sus dtas de bienestar y espansion,

ha olvidado á los infelices que lloran víctimas de

la desgracia. Al reanudar hoy las Ferias y Fies-

tas Populares debe, ante todo, tender su mano al

pobre y al desvalido. Esta Junta Directiva 'Se

complace, pues, en empezar su programa anun-

ciando como los primero~ de sus acuerdos:

Dotal~con 500 pesetas á cada una de seis don-

cellas huérfanas, pobres, de la mejor conducta, na-

turales y vecinas de esta. ciudad, "quecontraigan ó

hayan contraído matrimonio durante los meses

de Setiembre ú Octubre dd presente año:

"Repartir limosnas domiciliarias á los pobres

vergonzantes:

Distribuir nueve mil libras de pan á los me-

t1esterososé indigentes:

Dar el1 otro de los días de las Fiestas una co-

n1ida extraordinaria á los albergados en las Ca-

sas Municipales'.de Misericordia,Infantes huérfa.

nos y Correccion:

Entregar all\fonte-Pío de la Esperanza y al

Barcelonés la cantidad de MIL' PESETAS á

cada uno para la liberacion de prendas de menorvalor.

:~I'@J11 'I'~~

. DlA23DE SETIEMBRE.

Las Juntas de Gobierno de las Casas Provin-

cial de Caridad y Maternidad darátt respectiva-

mente una comida extraordinaria á los asitados y

otra á los presos la Auxiliar de Cárceles.

Despues de haber 'contribuido a.si en lo posible

á que todos los vecinos de esta ciudad participen

de la conlun alegría, y cumplido el primero de

los deberes que su mision le impone, pasa esta

Junta á enumerar las principale$ Exposicio:1~S,

Ferias y Fiestas que constituyen su

~.I

Alas tres de la ,tarde de ,~tedia, víspera .de

.las Fiestas, saldrán de las Casas Consistoriales á

:recorrer las ,calles los Giga11:tesd~la Ciudad, Ca-

,bez,udes, Bastoneros, ,Xiquetsde Valls, Jos titula-

dos Xiquets de Barcelona y diversas Mojigat)gas'

.á 'difundir fa 'ammacion en él vecindario.

. Al anochecer, 'despu~sde unr~pique general

.de ca.mpanas, á la lijz ,de las ,antorchas y de

los cien faroles 'de los Barrios.y de los hechos. .

<:onstruir por .la Junta Dire~tiva, recbtrerá di-

versos puntos -de la Ciudad .el 'Pasa-Calletra-

* '* ~ ;j;; ~ ~ ~ ~ ~ -*--*- -* '*.* * * ~* ~ ~ ~ Flt.* * * ~~~~~~~~.J..~~~~

LA DUU DEL POUBTEROpor J. -AGRAMUNT

Barcelona 23 Septimibre I9O2.

c- ~ ~-

Bien venidos todos

):~ f, bel..

lísimas señoras y muy.apreciables lectores: seáis todos bien veni-~ dos á esta ciudad de Barcino, u hospitalaria por esencia y cuna de lamás pura hidalguía. . .

Seáis bien venidos todos, y abrid vuestras intelectuales potencias alcontemplar ó examinar los adelantos industriales que atesora esta hermosaciudad, dentro de suantiguó y moderno casco, de día én día más y másadmirados por propios y extraños, dado el estado de aterradora orfandad enque años ha se halla este desgraciado país, digno de. mejor suerte, y mayorsi cabe en .todo cuanto pudiera referirse a 10 que más dignifica al hombre.

He dicho mal; he dicho orfandad aterradora, por la carencia absolutade protección por parte de es~distas' y hombres llamados de gobierno, paratodo aquello que constituye- progreso material y -hasta moral; cuando enrealidad, loque aquí se siente tiempo ha, es el efecto de inmensa mole quetodo lo tritura. '.

La fabricación, el comercio, las industrias, las artes todas, las ciencias, -y hastalamismísima literatura que aquí.podéis admirar, son sólo hijas detitánicos esfuerzos de nuestros' fabricantes, comerciantes, industriales, artis-tas; hombres científicos y literatos; con la particula¡ idad de que, para haberpodido llegar al actual floreciente estado, insuperables son las vallas quehan tenido y tienen que salvar, viviendo siempre en continuo sobresalto,por las asechanzas y certeros golpes del hampa de blusa, de americana, de -

levita y frac; más, muchomás "dañinos los últimos que los primeros. .

IY Dios quiera que todo ello no se agoste en flor el mejor día! .

Bien venidos seáis entre nosotros; y al examinar los adelantos que estacapital atesora, considerad lo que ella sería de haber disfrutado de buenosadministradores y hombres de buen gobierno, que cumpliendo con sus inelu-dibles deberes, dedicaran el tiempo ó una buena parte de él, si no á laimplantatión de c~sas útiles y productivas, á la protección y buena acogida

de la grandiosa iniciativa de nuestros laboriosos é intelectuales conciudada-nos, sin miras á bastardos intereses y á ruindades de baja y devastadorapolítica.

Aquí.. todo se debe á la il1iciativa particular; porque de la oficial, asísean ti1ios como troyallos, no hay que hablar.

y menos mal que sólo se careciera de la tal iniciativa y protección.Lo peor es que, cuando hay alguna, resulta de contraproducentes efec-

tos; pues nos viene á modo de potente prensa, para estrujar nuestros pro.ductos intelectuales, á {panera de racimos de uvas. .

. Por supuesto, que siempre resulta ser hecho sin malicia alguna.Porque respecto á nuestros estadistas y hombres de gobierno, hállanse

á la altura de cualquier medianía, en todo aquello que enaltece y dignificaá los pueblos. .

Son ciegos con vista; son sordos con oídos.y lo peor es, que no se vislumbra en lontananza claro horizonte.Para que así fuera,. precisaran unos cuantos años, en los que se hiciera

la menor cantidad posible de política y la mayor de administradónpuIcray atinada, sin vistas á bastardos intereses.

***

Bien venidas.. pues, bellísimas lectoras' y amables lectores; y ¡ojalá seáisfelices cual otros tantos dioses del Olimpo durante vuestra estancia ennuestra culta ciudad, que por falta de distracciones no será! .

Empero, no badéit ni poco ni mucho; porque la caterva de MSCltiderOSy demás de la ilustre profesión del timo.. en sus múltiples clases y categorías,a:bunda aquí cual orégano en los montes.

No fiéis, no fiéis en la aparente (por lo inútil) vigilancia de nuestrosdistintos cuerpos á ella dedicados; porque la mayor parte de sus miembrostienen la desgracia de no conocer lo que conoce el menos avezado á distin-guir á los amigos de 10 ajeno.

. No hagáis caso á cuanto pueda dcciros el más encopetado señorón, deno identificaras su personalidad, porque presumo, y .::reo presumir bien, queel ejército del hampa base' colocado en inmejorables condiciones de ataquey defensa, y no son pocas que digamos, las estrategias que posee, y que sinduda alguna desarrollará con tino y maestría, en tiempos que, comQ losactuales, no parece sino que campa por sus resp 1:os. '.

¡Ni que fueran colegiados y de profesión oficialmente reconocida!*

* *.

, Bien venidos seáis.. pues, todos; y al volver á vuestros lares, deseamospodáis contar á cuantos deudos y amigos tengáis, tan sólo felicidades aquísentidas, sin que ni por asomo siquiera sufráis en vuestra estancia la máspequeña sombra de disgusto; el más insignificante contratiempo.

y al ensefiarles este modesto regalo que os hacen unos cuantos señores.industrial~ que aquí constan, podéis decirles que lJeváis para ellos mi ,salu-tación más cumplida, para quienes, como para todos vosotros, desea felici-dades mil "

EL ~UTOR.

- .ARCELONAATRACCiÓN.

. .

SEPTIEMBRE 1918 .

DÉTALLE .DE LA PINTURA DE CODlNA LANOLlN, QUE DJ;:CORA EL INTERIOR DE .LA.

. CÚPULA DE LA REAL BASíLICA DE NTRA. SRA. DE LA MERG.ED

SOCIEJ)A/)DEATRACCIÓNOEFOHASTfHOSSYN.DICAT .D'INITIATIVE .

IRAM BLA DELCENTR O, NUM.30 :~:~~~~~~:;~:;:E:

.HA RC EL O N A -. E~~~~~'D~;:;;ET ',1

LASFIEST AS DE LA MERCED§)2~§P

PROGRAMA PARA LOS MESES DE SEPTIEMBRE

A DICIEMBRE DE 19IB

ESDEel mes de Mayo último han ido ce-lebrándose en la Basílica de N. S. de laMerced, las solemnes fiestas con que

Barcelona' conmemora el VII centenario del Des-censo de ]a Virgen en esta ciudad.

Millares de peregrinos han acudido a nuestraciudad de todos los puntos de España, y son asi-mismo innumerables los que se disponen a presen-ciar los festejos que Barcelona dedicará a su excel-

.sa Patrona, durante e] mes presente y los venide~ros hasta Diciembre.

Corporaciones y particulares se apostan a con-tribuir al.mayor esplendor de las fiestas, anuncián-dose grandes iluminaciones, conciertos y diversosactos y festejos de iniciatíva particular que no vie-nen consignados en el programa oficial, que a con-tinuación transcribimos.

A ruego de algunos de nuestros Delegados re-sidentes en diversos puntos de España, nos com-placemos en insertar más adelante las condicionesgenerales para obtener lás rebajas de precios en elviaje a Barcelona. por ferrocarril, durapte los días -

de 17 Septiembre a 10 de Octubre.

PROGRAMA

D

SEPTIEMBRE

Dias 18, 19,20 Y21.-Congreso Mariano Mont- .

fortiano. (Las sesiones se celebrarán en la iglesiade Nuestra Sefiora de Belén.)

Día 2L-Comunión gel\eral de la EsclavitudMariana. Tarde: Los congresistas irán, desde Be]én,en procesión, al templo de Nuestra Señora dela .Merced, en donde se cantará la Salve Sabatina. .A las diez de la noche, conciertos populares en lasplazas, por los orfeones de la ciudad.

Solemne Tríduo.-Día 22.-En el Santuario deNuestra Señora de la Merced: A las diez, OficioPontificaly sermón, cantándose la misa de Bonvin,a coro mixto, con acompañamiento de orquesta decuerda y órgano. Tarde, a las cuatro, saldrá de la

Merced la procesión popular, con asistencia de lasasociacionescatólicas de sefioras y caballeros, coninsignias, estandartes y músicas, para acompañar laImagen de la Merced a la Catedral. Al llegar la pro-cesión a la plaza de Cataluña, acto de consagracióna la Virgen y canto del himno del Centemirio porlos asistent~s. El curso de la procesión será el si-guiente: Ancha, Dormitorio de San Francisco, Ram-blas, .Plazade Cataluña, Puerta del Angel, Plaza deSanta Ana, Archs, Plaza Nueva, Obispo, Santa Lu-cía y Catedral. o.

Día 23.-En la Santa Catedral Basílica: A lasdiez, Oficio Pontifical con sermón, cantándose lamisa Lauda Sion, de Vifias,-por una gran masa co-ra] e instrumental. Tarde: a las seis y media, Trisa-gío mariano, sermón y Salve. .

Día 24.-fiesta titular de Nuestra Senara de laMerced.-A las siete y media, en la Santa CatedralBasílica:Misa de Comunión cantada por la Esco]a-nía de la Merced. A las diez, en la misma CatedralBasílica:Oficio Pontifica] con asistencia de las Au-toridades y señores Obispos. Se cantará, por e] Or-feó Catalá, la misa en re menor Gregorius-Messe(primera audición), de J. E. Habert, a coro mixto,gran orquesta y órgano. Después del Oficio, so-lemne presentación del centro de oro, ofrenda dela ciudad a su Patrona. Tarde, a las cuatro:. Saldráde la Catedral solemnísima procesión, acqmpafian-do a la Santísima Virgen las asociaciones de caba-lleros de la Diócesis,con estandartes, músicas e in-signias. El curso será el siguiente: Santa. Lucía,Obispo, Plaza Nueva, Archs, Plaza de Santa Ana,Puerta del Angel, Paseo de Gracia, Cortes, Ram-

.bias, Dormitorio de San Francisco, Ancha y entra-da a la Merced. A las diez de la noche, audición desardanas en las plazas de ]a ciudad por las mejores -.cobles> de Cataluña. Los sermones del Tridl1oirán a cargo de los sefiores Obispos.

Los días 22, 23, Y24, exhibición de imágenes ycuadros de Nuestra Señora de ,la Merced, en bal~canes, escaparates, etc., e iluminaciones.

::w-:....,:,~:,~~,-,::"/,:,,::,,:,.~c,,,:>:

",'"

'DDI,""

':' . :~ .' '.' '-:

'~' ';:"JIII, ",' ,

" ","':"~::";':',>~~; e .f I .1 .f .t c'

"//l/u f? J- f ~ d ~ e Ij ,,"t' il

." '

"" I

!Iba'< i

l 4! / t',t'l '

/ / '

-/' .' , e: t .i ..l

¡¿elel1.liJ'C4 le Ca,."t i vO's~":"""C.;;/,..~:;;,,":=~":':."~~~2,-':-:'~ ~

1)"/r'~/tl:l .t~' C,t~rr" l~, pri~i"lfel'

\ \'..J"'--.

~erl;t!"'trc

'/944

prisi.';" C' e f u. L ti. e .te /!!Ja. r t: e l ,~ If a

;

r

=~ Ie1.iCtlf,,~'(;id :

Careciendo de medios

propios para unas I=II;STAS

de realce y tono con motivode la conmemoración de las

'-:.liol.lJ ,ti /.l ¿..IIt?'lcei,

Patrona de Barcelona y de los

presos españoles, nos hemosasomado a la calle en busca de

ayuda y cooperación. la res-

puesta la tenemos en la brillantez

del Programa que os ofrecemos,testimonio del sentimiento

de todos hacia nosotros.

Por las facilidades recibidas,

ello ha sido posible; que

sea de vuestro agrado es

nuestro deseo, y consideramosun deber dedicar los actos

a los que nos han ayudado

con su aliento y cooperé\.ción.

.1'01 e _'misi.."

LA FIESTA MAYOR DE BAR<;ELONA

IN duda ninguna BarceJona es de Ia$ ciudades que ha conser-vad() a través, de los tiempos, el mayor acopio, de costumbres,

tradiciones, modos y máneras de vivir característicos; en una -palabra, todas estas grandes y pequeñas cosas que forman esto

, que se ha dado"en llamar-:-usandoparadógicamente,paradesignar lo más propio y genuino de los pueblos, una palabra-extranjera"": el folklore~Pero, con ser ellas; muchas, creo que son más .aunlas que hemos ido ,perdiendo' o:dejandoabandonadaspor el camino. " , "

, y lo' Peor del caso'es que, esta ciudad nuestra, que tiene un patrimoniodemagniftcencias. de siglos, ha abandonado ~lJchas de aquellas costumbres~ y deaquellás tradiciones, y ,de aquellos modos y maneras de vivir característicos, porrazones dignas de cualquier- nuevo 'rico; POrque ¡den pOble.¡<;:omo'si el «hacerpueblo» fuese algún descrédito.p~ra una ciudadl. ':

Justamente Barcelona tiene, en su abono, una psicología como, no la tienenmás que las ciudades muy grandes ~ grandes en el sentido de la dignidad; no enel del 'tamaño. Barcelona,posee el raro privilegio de tener dos almas: el alma magní-fica emprendedora, poderosa, capaz, de concebir y realizar lasmayóres empresas ~alma de ciudad o, aan más, de metr6poli,- y «;1alma sencilla, humilde, ~entimental,juguetona, romántica propia 'de lIn pueblo. Así :es Barcelona: alma de Oficio PoRtifi-cal y alma de misa primera; alma de'Catedral y alma de ermita; alma de artista, dejurisconsulto, de historiador, de industrjal,' de, conquistador; de héroe, y alma. deniño con sueños de Reyes Magos o picardía de,día de In()centes, Por esto un día escapaz de organizar el más ,extraordinario Congreso E,ucarístico de su historia glorio- '

58 Yentretenerse, el día inmediato, con las cucañas' y los globos de papel de lasfiestas de San Roque: en la plaza Nueva: ,

~ - y estas almas están tan íntimamente,enl32adas que, si se ignora' tina de:'ellasse desconocerá a Barcelona. Por ign()rar, lá '!1áshumilde de las dos, hemos abando-nado muchos de nuestros tipismGs::la ciudac;lde tos zapatos de brocado ha olvidadoque podía haber una Cenicienta con zapatos de cristal.

Porque ¡den pObledésapareci~n las Restas de la Merced de mis años deinfancia, en el períodod'e mis años' juveniles: la exposició,n de '1888'/,1 suS 'conse-cuencias de grandezas ysuntuosidades y alardes de poder, se nos habían subido a la

cabeza y al inaugurar el siglo nuevo, nos sonrojamos de Its sortijtS,que adornabanlas calles (en las que quizás habíamos trabajado), y de los faroles «a la veneciana»,que las iluminaba, y del piano de manubrio, y de los terctlos y Cllarldos de barrio, y .de las iniciativas decorativas del carpintero o del lampista, y de las carreras de sacos,y de las cucañas que organizaba ti fadrí dt ¡'adr(lgl/trcon premios comprados encasa del paptrairt,y de los concursos de coros, y de los.bailes vecinales, y de las rifascallejeras en que se sorteaba el ramillett, reproducción de la cascada del Parque ode la torre Effe!... En nuestra vanidad de ciudadanos de primera clase transigimostan sólo con las Ramblas, iluminadas con arcos de farolitos de gas, y con la fiestareligiosa de la Merced, brillante de uniformes y cruces y bandas de autoridades, ycon una paradamilitar como la del 93 en la que, por primera vez, tomamos contacto,los barceloneses, con las bombas anarquistas de gran envergadura; pero - he decreer que sin damos cuenta de lo que hacíamos - suprimimos, de aquellos progra-mas, todo lo que. tuviese sabor y perfume de Fiesta. Mayor. Y no obstante la RestaMayor es una de las razones del vivir de los pueblos: el Comercio, la Industria, laAgricultura, la Pesca, sostienen la vida material y económica de ellos, durante elaño; pero, la Fiesta Mayor, mantiene la vida de su espíritu. Diríase que los pueblosson un reloj y que la Fiesta Mayor les dá cuerda todos los años, con precisiones decronómetro, para vivir - con la esperanza, con la realización o con el recuerdo -trescientos sesenta y chIco días de vida. .

iHagamos de pueblo durante unos. días! Quizás este sea el mejor procedi-miento para hacer de ciudad dignamente el tiempo que reste de año. Ved que elsecreto es éste: hacer de pueblo con potencialidades económicas de ciudad, y hacerde ciudad con delicadezas espirituales de pueblo. En aquella gran tentativa de re-instauración de las Fiestas de la Merced que se realizó el año 1902,visitaron Barce-lona más de medio millón' de forasteros. c.Vinieron para visitar las grandes exposi-ciones monográAcas o para asistir a los extraordinarios conciertos, a las corridas detoros, a los festivales deportivos?.. Indudablemente muchos vendriaQ para eI1o;pero, la mayor parte, hiCieron el viaje a Barcelona para ver las calles adornadas y,...el mayor concurso de gigantes que se ha celebrado en el mundo; o sea para vercómo hacía, una ciudad, una Fiesta Mayor de pueblo.

Si estas líneas tuviesen que ser un pregón de fiestas, en honor de NuestraSantísima Virgen de la Merced, a la cual, con apariencias de paradoja y esencias derealidad, lIamaría la Soberana de todas las humildades, yo diría a guisa de estímuloa cuantos me leyeren: i Vamos a poner todas estas vanidades que «hacen ciudad»al serviciode todas estashumildadesque fati poblt!

JOAQuíN M. DE NADALCronista Oficial de Barcelona

CONVOCATORIADElA CIUDADENFIESTAS

En la vertiente de las estacIones, al filo del otoño, cuando el largoverano se repliega, forzando el regreso de las gentes a sus afanes, Bar-celona viste sus mejores galas y lanza al aire del mar y de la tierraadentro, en jubiloso crecimiento, el grito alegre, estimulante y promete-dor de sus fIestas, en un programa apretado donde elegir no es fácil, tales el fabuloso despliegue de actos, atracciones, libertimentos y activida-des suscitadoras de múltiples y sugestivas atenciones.

La gran ciudad -pese 8.la enorme y excepcional dificultad de llegara todos- mantIene vIva, con ternura y con gracia, la espléndida tradi-ción de sus fiestas en loor y homenaje a la VIrgen de la Merced, bajocuyo litico y devoto madrinazgo ha ido creciendo, ensanchándose, ensuma de fuerza y de potencia, con sentIdo de urbes gigantescas en laque a pesar de todo perdura la corriente sutil de una cultura ancestralreposada y creadora, envuelta en el esplritu abierto y generoso de sumaravillosa capacidad de Integración. Por variados motivos y abundan-tes razones, Barcelona -a la "que no hace mucho alguien de voz autori-zada y sabiduría vigente, calificaba de "capital económica del pals"-lleva haciendo desde hace siglos una muy compleja operación Integra-dora, primero cerca de la propia y cara diversidad catalana, hasta con-vertirse en el "cap I casal" de los hombres que viven y trabajan entre elbajo Ebro y los Pirineos, proyectándose más allá!de la costa y de esasno muy exactas fronteras y de la lengua y de la historia. Rebasada estafase en el lento caminar de los sIglos, está ahora Barcelona -la granBarcelona de los tres millones de habitantes en un área de bien definidascaracter/sticas metropolitanas- metida de lleno en la casllncre/ble em-presa de integrar en su seno, sin perder personalidad, sino acreciéndolacon originalesy valiosas aportaciones, a una fuerza de desbordante pre-sencia aparcada definitivamente en su suelo y en su fisonomfa urbana.Evitar a toda costa la caida en una masificada aglomeración de casas ygentes, de fábricas y comercios, sin que flote sobre esta palpitante y evi-dente realidad el esplritu que dio vida e impulso a la ciudad, perpetui-dad en sus monumentos, en sus instituciones, en su folklore, en su len-gua y en su cultura es, sIn duda, el mejor servicIo a un futuro de trascen-dente convivencia. .

Barcelona es la amplia y bella ventana, el orgulloso balcón, desde elque los españoles todos se asoman a ese mar Mediterráneo, destinadoa ser otra vez y siempre eje y cruce de culturas, camino y competencIade honrosas participaciones comunes. Sentida asl la responsabilidadde esta Barcelona entrañable, sutil y vigorosa, sentimental y agarrada ala realidad de cada dla y a la demanda de los tIempos, alta la miraday firmes los pies, caliente la Imaginación y frio el cálculo, corresponde-como por demás sucedió en toda ocasión Interesante- a los hombresde mente creadora y de Ideas que han ido I/mándose en dificil slntesls através de la historia, ir tejiendo las /lneas del porvenir con un claro sen-tido de lo mejor y lo posIble.

Es esta la Barcelona que un año más echa al vuelo las campanas ylos cohetes, la sardana y el discurso para anunciar y convocar las gran.des fiestas de otoño, las fiestas de la Merced, como invitacióna propiosy ajenos --que nunca extraños- al disfrute de la serena alegrfa de unasjornadas con dedicaciones maltiples. Barcelona enarbola su bandera enMontjuich y lanza a la rosa de los vientos las señales universales deque está abierta a todos los encuentros de la amistad, de que sus gen-tes, sus barrios y sus calles, sus palacios y sus templos están en fiesta.y ellas sean con todos.

lfl~9]V. DOMINGUEZ ISLA

Director de "La Prensa"

. BARCELONA

"", , ,'FESTIVALES

, , ",,"',' ",.".',DEOTORJO

,'.'f~lU)

BRJM8~(=ENJENARIO ." """"'>"":':"" ~

'<::"'. r¡":"':"""'

I

""

1

'

g': '::" [7"'.""":',

,

"

"

"""

,

'

,

'

,,

"

,

'

,

'

:,

"

,

"

,,,,

'

,

:'"

,

'

1,

'

,

'

,.

"

",,

'

,.

"

,

'

,'.

"

"

""

"

"

"

"

':"

"

""

"

.""

""""

','.',

'

,

,

"

"

'"",

'

,,

'

,

'

.,,

'

",

'

,

'

,"""',

"'

","',:"',

""

,

,

:'

".",'.",",

"

. , " , ',' , , . " : ::' " ,

/' "',":'<.;,.::~':.-:.:.,>\\",.:::-::,:'.>";;:..,:.>;'~':':,:.':'.~'"

. .18m

\~

.1900

~. I

1950.

~aciónVuelven las Fiestas de la Merced, en el recobrado

sosiego del ritmo ciudadano otoñal, a inscribir la múltiplesugestión de un programa diverso, centrado por el presti-gio de unos Festivales de Otoño y alegremente pespunteadopor íntimas. y emotivas celebraciones de todo orden. Unavez más, Barcelona se dispone a vivir estas fechas entraña-bles y de una tan profunda significación espiritual.

y este año, la celebración adquiere una singular fos-forescencia por el hecho de. cumplirse el primer centenariodel anual homenaje ciudadano a la Virgen mercedaria.Un siglo brinda ya perspectiva más que suficiente para pati-nar con gracias singulares el espíritu de unos festejos. Elpeso de una tradición, de una historia, han de tintar aunsin quererlo las más profundas raíces motivadoras de losmomentos de expansión de la gran ciudad.

Barcelona, la mediterránea Barcelona, contra todaclase de conjuros colosalistas, qmere preservar su sonrisa,su cortesía, su mejor estilo. Y convoca de nuevo a todos susamigos a las Fiestas de la Merced brindándole un variadomosaico de actos y celebraciones en ese otoño aunque jubi-loso, sosegado, alegre pero sin perder jamás el sentido de

,la mesura, abierto y vivaz pero animado del "seny" tradi-cional que otorga a todas las invenciones barcelonesas unsello inconfundible hecho de' ponderación y de equilibrio yque constituye ciertamente uno de nuestros orgullos. '

La gran ciudad, la enorme gran ciudad de inconteni-ble empuje demográfico, agradece como un bálsamo el

. oasis de sus fiestas septembrinas. Y los visitantes, encon-trarán en la ciudad durante estas fechas, el pálpito inequí-voco de unas horas de excepción y el contrapunto amoroso,acogedor y sonriente de su dilatada teoría de festejos, sua-vizando la fuerza y la rudeza de la lucha cuotidiana.

Desde Mont¡juic al mar y desde el Llobregat alBesós,banderas y cohetes y tenor as proclaman el paréntesis festi-vo ; Barcelona vive sus fiestas y aspira acompartirlas concuantos quieran acompañarla. con la esperanza y el deseode que junto a los gallardetes ya las músicas descubrirán,tambi6n la profunda, so-.terrada y penetrante espiritualidadque esel:rno.~ 'f¡tt~~~s~c1;:t~c:.ijqones.,'," ," ,', " '",'" ,,',",'" ,"'"'"",,,,',"'., ,,", ~',

Presentación

Las Fiestas de la Merced que con tanta ilusión como entusiasmo,creara en 1871 Don Francisco de P. Rius y Taulet, el alcalde a quienel destino reservaba el honor de organizar la Exposición Universal de1888,primera que ha tenido España y que le valió el trtulo de Marquésde Olérdola, se encontraron ya en su primer aniversario con grandesdificultades para sobrevivir, debido, principalmente, a las circunstan-cias poHticas que atravesaba nuestra Patria. Pero a pesar de ello, enaquel año 1872, la "Junta de Ferias, Exposiciones y Fiestas Popularesde Barcelona", con el tesón proverbial de los catalanes bJpor ende, delos barceloneses, logró montar unas fiestas que el escritor AntonioPeinado, en su obra "Datos curiosos de Barcelona", no duda encalificar como"...las más lucidas bJ esplendorosas de cuantas con estemotivo se han celebrado en nuestra ciudad", lo que, por cierto, no esdecir mucho pues, anteriormente, sólo se hablan celebrado las de 1871.Colaboraron en aquellas fiestas de hace ya cien. años, todas lasentidades barcelonesas y asl vemos como ell nstituto Agrrcola Catalánde San Isidro, tuvo a su cargo la preparación de una Exposición deProductos de la Tierra y de las Industrias Agrlcolas; la SociedadBarcelonesa de Amigos del Pais, por su parte, montó en el Salóngótico de la Casa Lonja, una Exposición Marrtima, que también fué laprimera de su clase en España; además, hubo los correspondientesdesfiles, música, toros, festival de coros, entoldado en la Plaza deCatalufla y hasta se convocó un concurso de luces eléctricas quedebla celebrarse en las torres de la Universidad, pero...nadie concurrió.ElAyuntamiento, por su parte IJcomo siempre, corrió con los gastosIJ la supervisión y colocó la primera piedra del actual Mercado de SanAntonio, que fué inaugurado diez años después, dla por dla. Tambiénpuso el retrato del pintor Antonio Viladomat, nacido en 1678, en laGalerla de Catalanes Ilustres y dotaron a cuatro huerfanas pobres conquinientas pesetas de las de entonces. Asimismo, fué inaugurada en sunuevo emplazamiento en la Parroquial Basflica de Nuestra Señora de laMerced y San Miguel Arcangel, la puerta procedente de la derruidaiglesia de Sa"n Miguel, que hizo el francés René Ducloux en 1561.Todas estas manifestaciones, tuvieron una nota triste IJ fué que, porfallecimiento de su esposa, el alcalde Sr. Rlus IJTaulet, muy queridode los barceloneses, no pudo asistir a ninguno de los actos progra-mados. También se quiso organizar para el dra 24, festividad deNuestra Señora de la Merced, una procesión, por lo que la JuntaParroquial, hizo un llamamiento para que fieles IJCofradras acudierana la misma, pero una titulada "Academia de la Juventud Católica",publicó una invitación para que sus simpatizantes fueran a la pro-cesión, "...elevando fervorosa súplica a la Redentora de Cautivos, paraque nos libre del yugo de la revolución impra". Se referlan a la llamadaRevolución de Septiembre. Inmediatamente, fueron tlldados de

carlistas y los elementos replubllcanos por su parte, hicieron otrosmanifiestos, la cosa fué poniendose al rojo vivo y se esperaba que laprocesión, más que manifestación de fé cristiana, se convirtiera enenfrentamiento poUtico en plena calle. En un periódico de entonces,puede leerse: "...mañana se tomarán grandes precauciones militares,a cuyo amparo podrá llevarse a cabo la procesión". Finalmente ydespués de una reunión celebrada entre la Junta Parroqulal y elAyuntamiento celebrada en la misma mañana del dCa24, se decidiósuspender la procesión, dando como motivo la inseguridad del tiempoque amenazaba lluvia, cosa bastante corriente en Barcelona duranteel mes de Septiembre.

Las fiestas quedaron malheridas y, como era de prever, en 1873 ya nose celebraron. En lo que restaba de siglo, sólo las hubo en los alíos1875, 1877,1879, 1881,1882, 1883,1888 (coincidiendo con la ExposiciónUniversal), 1892(coincidiendo con el IV Centenario del Descubrimientode América) y aqur quedaron paradas hasta que en el afto 1902,lasresucitó Don Francisco Cambó. Después de 1939, en esta quepodrramos llamar su segunda época, se celebrán cada año desde1951,aunque por dos veces han tenido que ser suspendidas a causade las inundaciones que asolaron nuestra región.

Este año, participarán en el desfile, 17 grupos totalizando 896 majo-rettes Y 546 músicos y en el Festival de Bandas, tomarán parte oncebandas extranjeras, de las cuales, cinco vienen por primera vez anuestra ciudad.

También participará en el desfile del dra 24 el 6rupo Folklórico La6arriga, de Montpellier, que presentará "Le Chevalet", espectáculoque se remonta a los tiempos del gran rey Don Jaime I de Aragón yque, según la tradición, es en recuerdo del caballo que. montabaPedro 11cuando fué a aqueila ciudad hermana, donde se encontró conla romántica sorpresa de la noche que debCadar lugar al nacimientode nuestro rey Conquistador. Se canta aún en estas representaciones.la copla que un fellbre olvidado compuso en la lengua de los dulcesy amados acentos de nuestras tierras hermanas de Occitania y quedice:

"Dona la cibada au paurechivalet .

"ques mort de 1am,ques mort de sét"la flatta, la gratta"et lou riban vert"a la moda de Vaubert"en cas abadessas"et sous abbadis"a la moda de ParCs",

Sólo queda esperar que este año, la benignidad del tiempo, permitacelebrar las fiestas con el esplendor que todos deseamos y nuestraquerida Barcelona merece.

por: Antonio Ros Torner

arcel8natestes~5merce

setembre .

1975J

.

" ~)::,},,/,,': 1

,'" 1!:8;,>"o('- ~-:-"'""" "', -'"

, '(o 0:"'- L.~~';"""'I(~. ,

/,~ \:'..t,'" ~:.

,~ '~,,~,~ ",,'

-~

El programa d'aquest any es cenyelX estrictament als dies' mercedaris, tali com s'havia fet fins l'any 1962, que fou quan es Considera oportú d'afe-gir-hi els actes integrl!.ts en eIs Festivals de Tardor. El programa es redactaen versi6 bilingüe per primera vegada, d'enya que el 1871, l'AlcaIdeFrancesc de P. Rius i Taulet va crear la cComissi6 de les F:ires, Exposicionsi Festes Populars de Barcelona», per tal d'organitzar les primeres Festesde la Merce en la seva nava versi6; d'aquesta manera s'acompleix lapromesa feta l'any passat a la premsa per l'actuaI Alcalde Enric Masó.

Els actes que tindran per marc el Saló de Cent, es veuran rea1~ts per la,faDiosacoRecci6de tapissos, que decora de non les pedres venerables dela més antiga, noble i senyorial dependencia de la Casa Gran. Forenconfeccionats com un homenatge de la ciutat als antics pobles que enintegrar-se a Barcelona van ser factors decisius de la seva grándesa aseen.,.dent. ,Aquests domassos podran també recordar als barcelonins, que laciutat ha merescut des de sempre els elogis de tots aquells pobles que lareconeixencom a «cap i casal». ~, els Jurats de Girana ja dejen el 1449:«Barcelona no solament deffen de prejudicis sos ciutadans mes encara 10publich de tot lo Principat»; i els Consellers de Manresa, l'any 1610 reco-neixen a Barcelonacom a «insigneciutat, cap del stament real e metropolise mare d'aquest regne», frases que podem veure esciites en eIs domassos,iunt a d'altres que senyalen que, «Ciutat deu esser composta, hono-rable i ordenada» o bé, «corona e noblesa de regim!mtes fa en veritate justicia a mantenir».

SECCIO MONTADA

DE LA POLlCIA MUNICIPAL

La Guardia Urbana muntada

fou creada l'any 1859

I

í

Celebrem, demés, aquest any el VII ~ntenari de la mort de ~t RaUnonde Penyafort, el gran canonista que dicta les regles de conducta de rOrdreMercenaria i la del beat Fra Bemat de Corbera, a qui, dejen «el jove».primer mestre de serveis de l'Ordre i director espiritual de Santa María.de Cerv'elló o deIs Socors. Així mateix s'escau. el segon centenari delSantuari de Nostra Senyora de la Merce. la primera pedr.a del qua! escoBocava el 25 d'abril de 1765, i den anys Inés tard tenia lloe la bene-dicció: exactament, el 9 de setembre del 1775.

I ja nomes ens cal demanar ajut i protecció a la nostra Patrona, en honorde la qual celebrem aquestes restes, per assolir que una vegada. méssiguiniBusionades, obertes i cordials, tal i coro les imaginava en els seusversos el poeta Josep Carner: .

Tu véns . en la gentil escampadissade fulles voleiant sense date:sota la pluja dol~ i fonedissaMare de Déu de la Merce.

Ambel ten hAbit blanc de catalanapassapel món, fes-lo tomar sere;estronca l'ira de la gent llunyanaMare de Déu de la Merce.

I aquí que som entre divins efluvisde pietat, de delectan~ i fe,que tots els cors vagin tomant-senuvisMare de Déu de la Merce.

D!\QCeLOrl/\

f eST;\) De L/\ !\e((CeD

1976

¿Formarían parte de laprogramación de las Fiestasde la Merced las' sardanasque interpreta aquí la«Gobla Popular»?

Barcelona es una ciudad juiciosa ---el famosísimo «seny»-, trabajadora y agradecida. Y añotras año, en el pórtico de las horas otoñales, se dispone a celebrar, alegremente, la FiestaMayor, para honoríficar, con sentimiento de filial ternura a su excelsa Patrona, laVerge de La Merce. .

Ninguno de los pueblos de Cataluña, por pequeño que sea, deja de celebrar suFiesta Mayor. Barcelona, ciudad metropolitana, «Cap i Casal» de Catalunya, se siente,asimismo un pueblo grande y corno aquellos, dedica también unas jornadas a dis- Ifrutar, de una manera espontánea y ruidosa, de su fiesta anual. .

Un amplio abanico de posibilidades piadosas y de diversión, queda reflejadoen este programa. Por unas horas, diríase que Barcelonadeja de trabajar. La alegría de las bandas de música, dlas sardanas, de las masas corales, de lasr.manifestaciones deportivas y de'.ascabalgatas multicolores, trans- !

f9fInan la ~ serena fi-nomía de nuestras

'calles.

Pero las fiestas mercedarias de este año, se enriquecen con unanueva faceta. Es una conmemoración a celebrar, íntimamente vinculadaa la historia de Barcelona y de la gran Merce. Coincide este año con elVII Centenario de la Muerte de Juame I el Conqueridor, importantísimaefemérides de la que la ciudad quiso hacer el oportuno recordatorio,en alianz~ con sus fiestas de septiembre. Fue durante el reinado deJaume 1, cuando se operó el cambio que detenninó que los rectoresde la Ciudad, el baffle y el veguer, fueran asesorados en sus decisionespor el Consell deIs Cent Jurats, de donde arranca la primera forma degobierno autónoma de Barcelona, origen de la Institución municipal.

Que volteen pues las campanas anunciando la Fiesta Mayor; queel solemne Pregón convoque a todo el vecindario; que los actos pro-gramados obtengan la esperada aceptación y que todo este conjunto detradiciones, efemérides históricas y folklore -junto con la lengua, losmonumentos y las Instituciones que integran una Cultura- consiganalentar y mantener bien viva la personalidad de Barcelona.

Que todos disfrutemos en paz de la Fiesta Mayor y que el her-manamiento y la amistad sean otros tantos vínculos que nos agrupen.

JOAQUIN VIOLAAlcalde de Barcelona

Presentació [~Cj~3J

Barcelona invita de nou barcelonins, forans iviatgers a la seva Festa Major. Pr~curarem que laFesta Major sigui de pinyol vermell, que sigui, pertant, una Festa Major Uuida i que ens tregui lotes lescabories que ens angoixen durant l'any i que,segurament, retrobarem a l'endema de la festa.Voldríem que la gran Barcelona veiés en aquestaretrobada Festa de la Merce una invitació de la vellaciutat que encara resta en el cor de la immensa afeametropolitana. Busquem en el record col.lectiu unsmotius d'alegria i convivencia. Ens agrada imaginarque alguna cosa bona, divertida, agradable ens haquedat d'aquella petita ciutat, cenyida de muralles.No l'enyorem gens; ens agrada molí més laBarcelona gran, la que es va anar fent amb els poblesi viles que l'envolten; la que s'ha anat fent amb eltrebaU de gent del sud; la que s'ha anat engrandint atort i a dret, de vegades més a tort que a dret, peroque t~mateix velero assumir coro deja el gran poeta,perque amb tots els seus pecats aquesta és laBarcelona nostra. És, dones, la ciutat petita, la ciutatque esta dios de tots els ciutadans barcelonins la queinvita avui a festa major. No hi cabrero a la Pla~a de

Sant Jaume, ni a la Rambla, ni al Passeig del Marpero precisament aq'uesta consciencia que no hi '

. cabem, pero que ens agrada anar-hi de tant en tant,perque tanmateix en aquest petit espai que ja no pOicontenir tata la ciutadania barcelonina, hi ha elrecord d'aquella ciutat historica, d'aquella ciutat queens ha fet coro som: ciutadans lliures a la vora de laMediterrania, enamorats de la vida, entusiasmats decara al futur, de vegades empesos per una rauxaexcessiva, pero tanmateix amb un projecte ben ciar,ben nítid i permanent en el temps. Una ciutat ésessencialment una trabada deIs esperits lliures,d'aquells homes i d'aquelles dones que no volensimplement servir a un senyor, sinó, de comú acord,servir una realitat més alta que és la humanitat. Nosempre Barcelona ha estat assenyada i justa, nosempre ha gaudit de festes, molt sovint ha patitmaltempsades, pero avui tenim tots, malgrat penes ientrebancs, la certesa que construim un futur millorque el nostre passat i, fins i.tot, que el nostre presentoNo hi ha moment millar que el moment de festa ialegria. L'alegria uneix la humanitat, així coro lespenes separen els homes.

Volem, dones, que aquest any sota el patronatgede la Mare de Déu de la Merce ~la invocació mésciutadana de la Mare de Déu-sigui per a tots:barcelonins, passavolants i convidatsun motínde .

comunicació, de felicitat i, també, per que no, d'unmesurat tant per cent d'embriaguesa.

. L~~gtQ""

./1. P.rr.. ~~\ .'?"- . q/~ ,

r~ ': ~1 3-'\'~ '.. 'R>.~-'I .1 f"

'

.

"

.

'

..

'

, 1 re~~ 9if~-'() , . Lí". "',o "

~ wv:,~'

~@ tF/rl.IGUICOMSIGUI, latesta és u.napart importantdela vida, no sois parque és un temps de lIeure, és adir un temps durant el qu.al ens podem estalviar de

.treballar, ~inóque la decisió de la testa ~estimula la nostra imaginació i

.éexpressa, mésencara que no pas la. urgenciadeltreball,lacondiciódeis .. W

individusideispobles.Ijaqueparlemdepo s, valla ~pena que escoltem el pensament popular a través dels'-. .. ..',

seus adagis, com, par exemple, el que ja hemcitat amb lasaya variant que diu: avui fos i dema.t.estl;

f quese sol usar, naturalment,par ....

if1. JI

..'

expressar un desig fervent d'algY.!la~.

...

'.

"

.

r i, també, parter galad'un iocde~ns..,I . ,'. el pobleja eoneixiamoltabans que hi' ,.

. """,,' diguessinlasevaelspoetessimboliste~\

EL POBLE SOVINT és optimista i recordaque lestestes no són endebades quan diu, par exemple:aprés la festa, lo goig ne resta. Die que el poble és

optimista, pero el poble esta compost de gent de tota'mena i els más esceptics pesen tambá en el judici de les

! coses, de tal manera que l'eSceptic r;nalevolens avisaj quelatestanoseramaI coml'havíemdesitjat:defesta19 la vespra,és a dir, que no hi ha moment más teli« que laf vigiliade la testa, parque encara ens ho podem

iJ11aginartot i no ens arriba encara ¡'inevitable desencrs.Es, fet i fet, aquella mateixa conviceió.malintencionada

, del polític trances, quan deja que no hi ha día más bell

~ '"' ",.

1de la '¡'lija de la

.

revolució.

¡'~~' r=

.". "...

ILA E?;fi¡STA MAJORés, eom et s~u nom indica, la másimpditant de les testes que, precisament par la seva

.. grandariaiperk!sevaimportancia,poitenir malesc6nseqüencies: qti$présde la festa majo" una sopad'oli. "",per tal1!/'é1 PQpf~.,que també és gasiu,

. recomana: fe$, de vilá'/t8hca la portai fila! I ja ..

,!iqis8~t-al ~';jbsok.!É derrotisme sent~nc.ia: les.'~-'";!~i,!,l/~ ~selJ.gplor.s."fj,Ré, no tan pesslmlsta, dlu amb

.. trOnta :.Ié$/~ste's~Jorsle$.1f!tn els forasters. D'altres , ".,,!,:..'.

;..

,

.

.

.te~"..

...

egal¡les;i.

'

.

'de¡I..,.

.¡¡W

..,.,..

.Ia festa~..

rveix per a avisar-te q.

ue,.

-,

:pe

~

' os¡f.:' i1.d~'unja eslftfet! i perdemostrar-~~,'

.

-

.

.

.

".

~.

...

u.

e ., "

.

'

.

°' '

.

'

.

:

.

'

..

' '

..

h

..

~~O~t¡lcióus

.

ad

,

v

.

ert

,..

eixe"

.

: toqueuaféSfT

.

ú~

',... e. 'as~ ' morfI..' ES'

t.~. ,

..

~irES'PE

.

RÓ:"'nO s61s s~.d!1e'brensinó que es,~ fa' i tb!TImáses tan i r#éses uéixenmes:l1 fe, f$'són, i peraixodrem: una{estaque"os ditimenges.Ija'fe.neld' paraulesens

podem permetre elluxe d~ sentits:no éspas tat u repicar(¡"" . hovoleud'una manera mes r¡festa i unaaltra fes;gdita, que no hi{!aimetaforic ¡;;g,¡pet,

i,..,..

r.,ers

.

dtfá.

' a c1utat" ,Iag~raquefm or'H';a festam

~'. ~,¡ .'1' ",jlOo

Usinvitemdenoua lesFestesdela Merce.Vives,

Festeres,a lesacaballesdel'estiu,3mbperill deplujaperoambbenvingudafrescatardordl,ompliremdenouelscarrers.Seremal carrerpermohesi molt diversescoses:per felicitar3mbmúsicaelscentanysdelaBandaMunici¡rcd;peroferiraIsbarceloninsel regaldelesveusmésboniquesdela nostraMediterclniajno hifaltacllaguitarrani tampoclanost2lgicaevocaciódeis~~. .

PerolaMerceésfestaa la intemperie,aquestaéslasevambima caricteristica.la ciutatacuIla vessartata

lagentquevedeisravalsi delamésmarginal .

Barcelona,queenaquestsdies faseu,mésquemai,elcordela ciutat.

Hi baurienrenoui hi hauri músicaestridenti música

suaui ba1ladesi cantúries.Durant UDSdiesla Festa

Majorserala.mestressadel carrer i es film perfinestresi balconsfins a la tauladel menjador.Perosón

nomésUDSquantsdies,pocs,. abansquearribil'hivernieostanquemperunaIlargatemporadadiosles paretsdelesnostrescasesi <klsnostresllocs de reina.

Desitgemque la FestaMajor d'enguanysiguirecordadacorouna de les més alegres,comunicativesiparticipatives,Festes delaMerce.

L'ALCALDEDE BARCELONA

Q~~ ¿.Á ~t1Pasqual MaragaIIi Mira

Merce88

PASQUAL MARAGAU..Alcaldede Barcelona

Más espai,más testaL' any 1979,els barcelaninscomenyarema ocupar, encara

- que tímidament, els carrers i les placas de la ciutat amb lavoluntat d'agermanar la cultura amb les testes populars.

- Des d'aleshoresha passatel temps i s'han tet maltes Mer-ceso Aquest any celebrem la deseos, que vol ser un proleg deles activitats que es portaran a terma l'any vinent amb motiu deldese aniversari del restabliment deis Ajuntarnents democratics.

Cada cap más, la testa s'ha anat consolldant Iha recuperatel seu caracter d'autentica tradició a la ciutat. que cada vegadanecessita más espaisí más graos parque puguem participar-hitots.

Varem c~menyar tent els balls a la playa de Catalunya icon-tinuarem_-alMall de la Fusta, _coincidintambla recuperaci6d'aquest passeig par a la ciutat. Más tard varem seguir aquestatónica amb MontjuTci ara, gracies a -les obres de remodelació

_quees taran en aquella muntanya par a les Olimpíadas, recupe-raremel Pare del-Migdiá,un espa; que en al Mur ha-de servirparales graos concentracions ciutadanes.

-B¡:¡lrs,dracs, diables, rack, castellers i els barceloníns alsSeus carrers i a les seves placas cof1figurenel que ja és la Fes-taMajordeBarcelona. .

_'~_M~ ~~Tres diesdeMerce. Gom una de les dates assemyalades quecada any s'esperen amb delit, -laMeree acu-deix puntuál ala Cita,tot i que enguany s'hanretaRat dos dies deis -cinc que tenia el calenda-r;de les testes de "anypassat Lesnovetatscomencenja amb el mateixpregoner, queaquest any no és un erudit, sinóuna de les fi.-gures popularsque Barcelona fabrica periódi-cament,genuihament.

com a gueststar,. ésuna áltra novetat quepermetr"8que es revalidiI'exitde fa tres aoys ies recuperiel Born, un deIs espaisque, benutilitzats,más agrada BIsciutadans.

Uncop más, gis actes music8lsrri~nans de MontjtJiCconstitueixen un deis pinyolsmás atractius de la festa~Sobreelpaper, WilIyde ViReés I'atracciómés interessant.Peró,potser, la curiositat demolía gentes tX>nCen-

JosepCarreras,cantantjoved'una gran trara en el nou emplagament.e/Sotdel Mig-bonhomia, há entrat ja en el nucli de les figu- dia, Quedins de la mateixaml,Jrrtaflyade Mont.-'res pOpuIars,que des ,deJosep Samitier finaa juiCsut?stit1Jeixla ja inuti~itzableReCtade"f$:;Mary'$antpere;pas$ant par EmiliVendrel/, ..tadi,sotmesa a les obres oIímpiquesi que par~~ cilJtatsap crear; 8!1una estranya i tant jáés tan sois un record peIs Seguidors deentf'anyablealquímiade.capital moderna i tantesMerces. ,'" -

poblegran. La mateixa, alqufmiaque h,a fet .possible, CóntraJots,els pronostIca, que la Larestad'~fertes de la Merce88s6n bao~e$Qevingués!.Hmfestapopular; , ,substancioses. ElmiIIorque podenfer. par al-

',',', - ,- '" . ""..,' . " xó,ésgirarfulllespigolar les que {J1és'el$ar$tOfndel musicha~, amb NormaDuvaI ¡:jIaguin. ' . ..'.

..

B~~u

Un any més, a Barcelona, tancarem l'estiu rent La Merce, la nostIaFesta Major.

Altra vegada, la cultUl"a,la música, els focs d'artifici, els nostresge-gants, castellers,dracs i diables, i tot allo que constitueix la no5tta ttadiciófestiva, envairan carrers i places de la ciutat en un esclat d'entusiasme;d'aquest entusiasme que sempre ens ha caraCterittat, a nosaltres els barce-lonins, a l'hora de divertir-nos.

Enguany,a causa de les obres de la Pla~ de la Catedral, s'han ttasIla-dat alguns deis acresque s'bi feien a la Pla~ de Catalunya, on podrem gau-die d'uns magníficsconcerts. .

El 1989 ha estat l'any del vinre aniversari deis Castellers de Barcelo-na. Amb ells,la Pla~ de SantJaume esdevindra, durant les restes, una granpla~ casrellera. .

ElMoll de la FUStasera el Moll del Moviment: tot un conjunt de mO-duls i esttuaures permetran que els més petits s'ho passin bé en un joc par-ticipatiu i fanwtic.

1 no cal dir res més, perque, com sempre, a La Merce, cadascú pottriar i remeDar Segonsles seves preferenaes.

Bona Festa Majo!; Barcelonins!

fY1 ~~PasqualMamgall

Alcalde de Barcelona

Periódico Dijous. 24 de setembre de 1998 PUBUCIT A T

a Merce,~

TaTA VOSTRBenvolguts conciutadans, benvolgudes

conciutadanes,

Barcelona ens ofereix ben sovint grans i petites

ocasions perque ens en sentim orgullosos.

Moments i espais per gaudir i per compartir.

La Merce, la nostra Festa Major, és el moment

més magic de tots, el més lúdic, f)l més gran

de rallY per als barcelonins i barcelonines.

La Merce és la testa d 'una Barcelona oberta al

seu entorn, que acull pobles i costums que

vénen de tara i que manté relacions de

col.laboració i amistat amb paises i ciutats detot el món.

Per aixo el Fregó d'aquest any el tara Eusebio

Leal Spengler, iJ.lustre historiador cuba i bon

coneixedor de Barcelona i de les relacions

entre Cuba i Catalunya.

Per aixo Barcelona ha volgut que la Merce del

98 aculli un gest simbolic en favor de la pau

amb la signatura d'un acord d'agermanament

11mb 111iSfIIC1i1l1111Tcl.Aviv i 111plllCNlinll 0117.11.

Un cap més, demostrarem que els lligams

entre ciutats poden anar més enlla de les

diferencies polítiques, religioses i culturals.

Per aixo hem programat actuacions i espectacles

d'altres punts de la Mediterrania, com són ara

el País Valencia, les mes Balears i Italia.

Per aixo la tradició mediterrania del foc, el

mar i el cel, seran emblemes de la Merce 98,

que comptara amb la novetat del Primer

Festival Internacional de Pirotecnia. Un festival

de focs refIectits a l'aigua que celebrarem

arran de mar, allí on Barcelona gap mostrar

tata la seva brillantor. tata la seva creativitat.

Barcelonines i barcelonins, durant aquests

dies feu que la vostrajoia s'encomani i sigueu

especialment generosos i tolerants. Cremeu

els darrers coets de l'estiu, compartiu-los amb

els vostres parents. amics. ve'ins i coneguts.

Compartiu aquesta testa amb tothom.

Sapigueu aturar-vos un moment abans de l'excés

pero gaudiu al maxim de la testa. Sortiu al

carrer: la ciutat és vostra. Respecteu-la,

pero feu-ne ús. Aquesta Merce també por

ser la millar. Entre tots, fem-ho possible.

Us hi espero!Barcelona. setembre de 1998

~-,0/L' Acalde10an Clo.'

}~r1J~

i haviaunavegadaunaciutatque,en arribarla tardar,esI/em;avaal carrer,ocupavaplaces,ramblesi avingudes,acomiadava/'estiuvestint-sede testa,

inantapatsespecials,ballantfinsa la matinada,'ientak;arcastellsde (ocsi castellshumans,fent!Iteixiturbaunagrancelebraciódela vida.

(l/uiaquella ciutat, Barcelona,torna a un cap méssoftiral carrer per demostrar les sevesganes deiurei degaudir,per retrobar-seambellamateixa,~rmostrar-seorgullosaBIsvisitants.Coro/'anyIssat,comI'anyqueve,corosempre,Barcelona:tade testa.Unafestaobertaa tothom,unafesve beudela tradiciói quemiracapal futur,uedescansaenactesimomentsdelpassatpe/ilve s'inventaa si mateixa,que es renova constaent. Una testa viva,que no estadissenyada1 daltsinóqueneixdesde baix,desdel riquí~¡tramatd'associacions¡de grups de la ciutat.

'nadutat ésmolt mésqueun conglomeratrquitectónic,un espaiméso menysordenar'edificisi carrers.Unadutatés,abansque ,

'es,persones,homesi donesque viuení treballe¡mis, que delimitenaquest territorioUngruprepersonesque comparteixenmoments historiessituacíonsquotidianes,queestroben cadadia,ue habitenmercatsí escales,autobusesi oficíne.)uecelebren,que decideixenunir-seper posar elmú elsseussomnis,lessevesiI.lusions.La testé" perdefinició,I'aglutinant,el punt de trobada"e toteslessensibilítats,de tots elsinteressos,d

tot alióquefa queelgrup esreconeguicoroa tal.

LaMerceésaquestgranmoment,aque~ excU$aque elshabitants de Barcelonahem imagiri.~tentretotsper trobar-nos,perpassar-nos-h~\iJJ~!lJi.entrara la tardarambbonpeu,persoparJ"(f¡¡~~",':-~"i':\"

fresca,per riurei per badar.Ésunatesta q,-".cc '

somiat entre tots, quehemdibuixatde micá;~,mica, posant i traient,sent respeáuososamtf.~/tresmoments, recuperant el passat, sent agosarats,creant coses naves. Una festa que aconsegueixseralhora tradicional i moderna, que es repeteixcada any i que es renova cada any.

tots¡ senzilla j perita, co.'uQ$a i inconformista, soleml

'nt c!utat que, cada día" tan "

r/;'es I dones enamorats de la"acóde món que avui vestÍ(mplim degegants,qued~Ófe,

15i tocs artíficialsperproclariJarque és Festa Majar, que volé(nlanda,que,per unsdies, l'eXQque tots plegats ens hem terreser una mica menysassen.és esbojarrats.

;ga tothom: Barcelona est''ir,;Merce a tothom.

,'-~Matheu

de Barcelona

~\)OoJ

De la ma de la Meree arriben, com cada any, un munt

de propostes par rugir de la rutina i sortir al carrer a

gaudir amb els altres de la nostra gran celebració

popular. I quan diem els altres parlem de tothom, de

tata aquella coHectius que nodreixen la ciutat i la

dibuixen más mediterrania i oberta que maí.

Amb I'horitzódel Forum Universal de les Cultures,

que acollirem I'any 2004 i que donara un nou impuls

a la ciutat, la testa major es vesteix de convivencia i

diversitat. Cadascú hi buscara alió que li agrada más.

N'hi ha par a tata als gustos: la Maree que recupera,

la que innova, la que passeja, la que baila, la que

sana, la que juga, la que vola... Només ens calla

iHusió de rebre-Ia i de participar-hí.

Durant aquests días se celebrara també la inaugura-

ció de la rambla del Rava!, al cor bategant de

Barcelona. Platana, xicrandes i palmeres donen color

i vicia a la nava arteria d'un barri renovat que, no par

aixo, ha perdut la identitat mestissa i I'ensenya al món

a peu de carrer i amb el cap ben aIt.

I si els carrera del Raval s'omplen d'oxigen amb la

nava rambla, els de tot el barri vell s'ompliran d'artis-

tea amb Barcelona Arts de Garrer, un nou argument

integrat a la Maree que vol potenciar les arta esceni-

ques, musicals i plastiques que utilitzen el paísatge

urba par jugar a transformar la nostra realitat más

quotidiana. Creiem que elnou miHenni condueix auna revaloració deis artistes de carrer i la Meree

aposta par ella amb tennesa.

la nostra festa major és viva, tan viva com tots els

que la somiem i després ens lIancem al carrer par

gaudir-ne. Deixeu el eotxe de banda icamineu par

aquesta testa que és vostra i os espera amb als bra-

<;os tan oberts com el segle.

Joan dos i Matheu .

Alcalde de Barcelona

[~AJ

És setembre... És Merce...

Éssetembre.Éstempsde tomara comen~r.d'obrirels .llibres.Tempsde retrobar la rutina, de tornar a lafeina,de tomar a veure els companys,de desfer la maleta.Tempsde fer-se bons propOsits,de recuperar alió quehem deixat a mitges,de reprendre I'activitat,d'iniciarnous projectes. Al setembre la ciutat viu un momentespecial: els carrers tomen a ser plens, les botiguesobertes... Elsaparadors mostren la roba d'hivem, elscines, les últimes estrenes, els teatres obren la navatemporada. Lestardes s'escurcen,lesplatges es buiden,¡'airecomen~ a ser mésfrese.Desprésdel parentesi de"estíu, Barcelona posa novament til a l'agulla.Enrealitat, durant tot I'estiu la ciutat ha estat en manca,en moviment. Pero és ara quan tot esclata, quan elritme de la vida toma a ser intenso.ÉsMerce. ~s temps de riure, de bailar,de c6rrer pelscarrers, d'anar-se'n a dormir tardo Temps de saltardavant les besties del Correfoc.d'admirar els castellsde focs a la platjá i a Montjuic.de descobrirlesúltimespropostes sanGresde la mildel BAM,de veure passarla Cavalcada.Éstemps de reinventar la ciutat, de fer-Ia més humana, de trobar-nos tots, un any més, perdemostrar que Barcelona mira cap al futur senseoblidar el passat, que treballa per ser una ciutatmoderna pero amb. arrels, ambiciosa pero senzilla.Una ciutat de les persones, respectuosa amb el mediambient, preocupada per I'entom, compromesa ambla pau i la solidaritat, rendida a I'encant que significahaver estat sempre un punt de trobada entre culturesdiferents. Una ciutat que creo en un m6n millor,on elprogrés economic no esta renyit ambl'etica, on lavida urbana no significala destrucci6de la natura. Unmón que, lIunyde ser una utopia, pot ser una realitat,si ens ho proposem. I ens ha proposem vestint laciutat de testa, vivint intensament aquests primersdies de tardor.

És setembre... És Merce.Feli~ Festa Major a tothom.

~O.2J

Mil cares. Mil registres. Mil Merces?No. Només una, pero hi cabem tots.

La Festa Major de Barcelona sobrevoIa de nou la ciutat a finals de

setambre. A tetes horas, a totes bandas, amb infinitat de propostes.

Par aJsqui busquen les arreIs tracflCionaJsde la ciutat Par aJsqui s'in-

teressen peIs nous corrents musicals. Par als qui ¡lIQuen amb el foco

Par aJsqLi posen e/s uJIsal celo Par aJsqul acostumen a embadalir-se

amb la mar Mediterrania i la história comuna deis pobIes que hi con-viuen.

A la Men:e, la de les mil caras, ti agrada ser la testa de tots eIs bar-

celonInS. Par aix6 manté les seves arreIs al COI"histOrie par6 aIhora

s'estén par dlferents Indrets de la clutat Enguany fa arribar els seus

bra<;os a un de ben nou, el pare Diagonal Mar, un gran espai verd

obert par a la Barcelona de/ futur, situat a les portes de tata "iIrea de

LJevanton es creuen la ciutat, e/ mar i el 8es6s, el ñu finalment viu.

Aquesta és la Barcelona de la iHusió coI.lectiva. La que esta acostu-

mada a graos reptes, la que es prepara par aixecar el 2004 les ban-

deras de la Pau, de la Sostenibilitat, del 00Ieg entre eIs pobIes. la

Merca' esdevé aixf un aperitiu del F6rum de les Culturas. i ded'1Cael

passeig de Gracia a aquests grans reptes locaIs i mundlaJs,

Festiva i reivincflCativa,artIstica i familiar, musical i dialogant, infantil i

madura. La Merce IIueIx mil caras, parque escolrlu les que vulgueu.

Bona Festa Majar!

LAlcalde de Barcelona

"Aquest any, que ha' estattan especial per Barcelona,la Merce i el Forum de lesCultures es clouran alhora,amb un immens Piromusicalcelebrat sobre el mirall

de I'aigua del mar nostre".

"1ja ens preparem per encetarl'Any del Llibre i la Lectura,qúe sera el 2005".

"La Merce expressa el queBarcelona és: una ciutatmediterrania, oberta, plenade marxa i d'entusiasme".

San de la Merce

Adéu Forum!Benvingut Any del Llibre!Barcelonins i barcelonines~,

Entre la calor i la tardar, arriba la Merce, la Festa Major de Barcelona.Ésla testa més polifacetica,quan la ciutat obre els seus carrers a desenesd'espectacles, de propostes, de sorpreses. Quan es barreja la tradicióamb la modernitat. Quan I'esport i la cultura es donen la ma amb lasolidaritat i la participació. Quan les músiques del món es mesclen ambels cantes d'arreu. Quan els focs artificials esberlen la nit, aquest anydes del mar.Quan grans i petits trobem motius per perdre I'ale iexpandirel somriure... En una paraula, la Merce és quan Barcelonaens fa viurela testa, alió que ens agermana, alió que oferim a visitants, forasters ials que arriben de nou.

Aquest any, que ha estat tan especial per Barcelona, la Merce i el Fórumde les Cultures es clouran alhora, amb un immens Piromusicalcelebratsobre el mirall de I'aigua del mar nostre.. Hemestat 141 dies treballantper ter un món millar, per pensar-hi, per compartir les preguntes i eljoc i la vivencia, a cavall entre Barcelona i Sant Adria, un espai per laciutat que a partir d'ara creixera amb la Universitat i amb habitatgeassequible. . ~..~

~UU~U

~'

Ija ens preparem per encetar l'Any del Llibre i la Lectura, que sera el 2005,peró que ja comen~a a néixer en les activitats de les nostres biblioteques,obertes a totes les inquietuds i totes les edats. "Aquí se imprimen libros"lIegeix el QÚixot passejant per Ciutat Vella, abans de sentir la canonadadel vaixell que surt a defensar la costa de la ciutat de I'atac del corsarioAra fa quatre-cents anys, i volem aprofitar I'avinentesa per parlar deislIibres, de la literatura i, és ciar; de la Barcelona d'ara, de la que refemcada dia, de la que canvia al ritme accelerat deis nostres temps.

LaMerceexpressa el que Barcelonaés: una ciutat mediterrania, oberta,plena de marxa i d'entusiasme. Itambé una ciutat cívicai solidaria. Aixívolem la Merce: expressió de cultures, de realitatsJ de valors, valorsque són una aposta de futur per la nostra ciutat.

Barcelonins, barcelonines: la testa és vostra. Compartiu-Ia amb els amics,vells i nous, celebreu-Ia, viviu-Ia.

-.:j"oo('1(1)

'"d

~.DS.~.....p..(1)'"(1)

'"d

-.:j"('1'"

a(1)

.....;;.

CZ).., ,~,...:¡¡:¡.¡

Barcelona, setembre de 2004

L'AlcaldeJoan Clos

~p Ajuntament de Barcelona www,bcn.es J!- merce

~)la merce06

"Participari viurela nostra Merce"

"Barcelona ha sabutconservar la tradició"

"A la Merce 2006hi haura representacióde les culturas de lescomarques de.Ponent,les Balears i el País Base"

"En aquesta participacióhi ha els millors valorsde Barcelona"

"Lá Merce de tothom"

"Prop de 800 activitatspar a tetas les edatsi gustos"

"La testa ens convidaa sortir alcarrer"

"Enguany tambédes del teleton móbil"

Ban de La Merce 2006Una Merce sempre renovada, una Merce de tothom.

És tot un honor iniciar aquesta nava etapa com a Alcalde de Barcelonaadre<;ant-me a tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona a través d'aquestaconvocatoria a participar i viure la nostra Merce, la fe sta majar de Barcelona,que del 22 al 25 de setembre aplega alegria, il'lusions, sentiments, participaciói convivencia.

La Merce és la pausa que es concedeix Barcelona, just acabat I'estiu, abansd'encetar el nou curso Barcelona ha sabut conservar la tradició de la testa majarde la millar manera possible: vivificant-Ia amb naves propostes, pero senseabandonar mai aquella arrel que ens identifica.

Tradicionalment, la Merce era I'ocasió de rebre convidats, d'obrir les portes.de casa a familiars i amics d'altres contrades. I aixo segueix molt presenta la Merce 2006: a les nostres tradicions hi sumem la representació de les culturesde les comarques de Ponent, gaudim d'activitats dedicades a les Balearso espectacles que arriben del PaísBase. .

~tJnaraltra invitació que--hafet Barcelona, i que referma aqu~sta vocació de coneixertradicions i cultures d'arreu, ésla nodrida i variada delegació~edelrín"ciutaramb la qual Barcelona comparteix projectes de desenvolupament. En aquestaparticipació hi ha els millors valors de Barcelona: I'acollida, la curiositat per altrescultures, la capacitat d'integració. .

La Merce és sens dubte la testa de tots els ciutadansi ciutadanes, tambédeis que aquests díesens visiten per compartir i gaudir de la nostra testa. Celebremla Merce oberta; la Merce de tots els barris, deis ve'¡'nsi les ve'¡'nes;la Mercedeis joves, deis infants, de la gent gran, de les famnies..., la Merce de tothom.

Prop de 800 activitats per a totes les edats i gustos: la música presenten tata mena d'escenaris, espectacles, joc i magia, entitats ciutadanes, balls, foc...i, com sempre les testes al mar i al cel, que amb les sevescelebracions subratllenel caracter mediterrani de la ciutat. Des del pregó fins al Piromusical, Barcelonasera la ciutat de tothom. Hi ha un profund sentit cívic en aquesta testa.

La testa ens convida a sortir al carrer, a retrobar-nos, a celebrar el moment,a compartir la ciutat i a ter-ha de manera respectuosa i cívica amb I'espaique ens és comú, I'escenari de la vida quotidiana i,durant la Merce, de les activitatsde la testa majar. .

Consulteu el programa, al qual podeu accedir enguany també des del telefonmobil. Feu la vostra tría i gaudiu de la Merce 2006.

Barcelona, 22 de setembre de 2006

Jordi HereuAlcalde de Barcelona

Barcelonaés una ciutatvivaquecanviaa cadamomentsen-se deixar de ser mai ella mateixa. Immersa en aquest dina-misme, torna a celebrar la Merce, que de totes lescelebracions és la que resumeix millar I'esperit de la ciutat.Una testa per a tots els qui tenen ganes de ter coses, de viu-re-les i de compartir-les.

És, a més, molí encoratjador i tot un honor iniciaraquestanava etapa com a alcalde de Barcelonaamb una celebracióque aplega alegria, iHusions, sentiments, i participació deisciutadans ¡les ciutadanes;.en definitiva,"essenciade laMerce.

A la Merce hi caben tata mena de coHectius: els narradors que es dediquen arescatar histories i lIegendes; els músics, la Banda Municipal,la gent enamoradade la cultura popular;artistes plastics, creadors de curtmetratges, acrobates igent de circ, artístes de carrer; associacions que valen que lesconeguin més...

Totsen som protagonistes, com a actors o com a espectadors. Molta gent treba-lla per ter possible el programa més extens i més intens del calendari barceloní,pero sense I'espectacle prodigiós de la gent al carrer, de I'esperit cívici compar-tit, la Merce no seria la Merce.

Detotes les propostes d'enguany, vull.destacar-ne una en particular: la presenciade Medellrna Barcelona. Lacapital del departament d'Antioquia, una de les mésdinamiques de Colombia, esta vivintun procés de reinvenció,en el qual ha tro-bat la complicitat de Barcelona. Lanostra ciutat va visitarMedellínI'any passat, ihi va portar el bo i millar de la cultura catalana. Ara és I'hora deIs antioquens,que vénen a presentar-se a si mateixos i, alhora, a ajudar-nos a coneixer una deles moltes cultures que en els últims anys han confluit a Barcelona.

Barcelonins 'í barcelonines, amb aquesta proposta, adrec;ada a tothom, volemque gaudiu de la Merce, que per a mi és també una testa molí especial. Uegiuaquest programa, obriu I'agenda, obriu els ulls i obriu el coro

Bona testa major!

[~,() O'J~

Jordi Hereu i BoherAlcalde de Barcelona

~~

Que.p.as.:;aria si dw<:rntQÚ;rtre mes tQtbor¡¡ sortis él!carrerii~~~~ ~@!J1f~'es convertís en un escenari? Aixo,a Barcelona,passa un cap I'anypels volts de! "

24 de setembre:Ja <;~}~~,~ l'estaMajor. '.".', .u",' ","~",."

Aquítenia rari1Plir~a~Ie!~

". ".., . ."

"'-~-'