Herbolari Mediterrani

INDEX

Aliaga. All porro. Arboç. Argilaga. Aritjol. Baladre. Blet. Blet de paret. Bruguera. Bufalaga. Càdec. Calèndula. Canya. Clemàtide.

Corretjola. Coscoll. Crespinell. Dauradella. Dent de lleó. Esbarzer. Escabiosa. Esparreguera. Espernallac. Espígol. Estepa. Falguera. Farigola. Fenàs.

INDEX

Figa de pala. Figuera de moro. Floreta de gos. Fonoll. Galzeran. Ginesta. Ginesta en flor. Ginjoler. Jonc. Llapassa. Llentiscle. Lleteresa. Lleteresa de fulla estreta. Lleteresa dentada.

Lleteresa en flor. Lletsó. Llimoner. Llorer. Malva. Marfull. Margall. Margalló. Margalló florit. Margarida de prat. Moixera. Molsa. Olivarda. Olivera.

INDEX

Panical. Pi blanc. Pica moros. Pica moros florit. Pinya de Sant Joan. Pitera. Pitera blanca. Pollancre. Rabet de gat. Ravenell. Rogeta. Romaní. Rosella.

Ruda. Sanguinària blava. Savina. Sempreviva borda. Tamariu. Verdolaga. Xuclamel de roca.

Nom Científic: Ulex parviflorusNom Vulgar català: ArgilagaNom Vulgar portuguès: Ajonc de Provence Nom Vulgar castellà: Aliaga Morisca

Usos per als humans: Aquesta planta ha estat utilitzada per la saviesa popular per tractar el mal de cap i cardíac, així com de estamínic.

ALL PORRO

Nom comú català : All de serp. All porrer. All porro. Porradell.

Nom comú castellà : Ajo-puerro. Puerro silvestre.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Època de floració : Juny. Juliol. Usos i propietats : Aromàtica. Característiques : Aquest all és fàcil

de reconèixer per la seva inflorescència gran, esfèrica, amb flors de color rosat o purpurina, es pot fer molt alt, fins a un metre i mig o més. L'espata de la inflorescència té una sola valva que cau al madurar les flors. Floreix al final de la primavera.

ARBOÇ

Nom comú català : Alborçó. Arboç. Arbocer. Arbocera. Cirerer dárboç. Llipoter.

Nom comú castellà : Madroñera. Madroño.


Època de floració : Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris.

Característiques : L'arbocera és un arbust que es pot arribar a fer un arbre, es reconeix per la seva escorça vermellosa i les fulles serrades als marges. També són molt característics els seus fruits esfèrics, vermells quan estan madurs i comestibles; els fruits tarden un any en madurar i coexisteixen amb les flors de l'any següent. La floració i fructificació es dona a la tardor.

ARBOÇ

ARGILAGA BORDA

Nom comú català : Argelaga. Argelaga negra. Argilaga borda. Gatosa negra.

Nom comú castellà : Aliaga. Aulaga. Distribució per províncies : Alacant.

Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig.

Hàbitat : Matollars, prats secs, camps abandonats, boscos esclarissats, indrets rocosos...

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.

Característiques : Arbust genistoide d'un verd grisenc, gairebé afil·le (foliós a la primavera). Fa unes espines axil·lars robustes i estriades, que formen un angle molt obert amb la tija. Les fulles són simples, alternes i subsèssils. Les flors es reuneixen en fascicles. El calze és campanulat i bilabiat, amb els llavis més curts que el tub de la corol·la. Aquesta és de color groc fort tendint a carbassa. El fruit és un llegum oblong i comprimit.

ARÍTJOL Nom comú català : Aritja. Arítjol. Eura del diable. Matavelles.

Nom comú castellà : Zarzaparrilla. Distribució per províncies : Alacant.

Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Època de floració : Agost. Setembre. Octubre. Novembre.

Hàbitat : Enfilada per parets roques bardisses arbres i arbusts.

Usos i propietats : Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.

Característiques : Liana coberta d'agullons, tant a les tiges com a les fulles. Les fulles tenen una forma que recorda a un cor, que potser més o menys ample o allargat en la punta, però sempre amb les orelles bassals arrodonides. Les flors formen umbel·les que pengen d'un peduncle. La subspècie típica es diferencia de la subsp. balearica en que aquesta quasi no té fulles i les tiges són molt gruixades, a més no forma lianes sinó mates espinoses. D'altre banda la subsp. altissima té fulles molt amples quasi més amples que llargues i sense espines. De totes maneres hi ha moltes formes de transició entre les tres subspècies. Floració de tardor.

BALADRE Nom comú català : Baladre. Llorer rosa. Nom comú castellà : Adelfa. Distribució per províncies : Alacant.

Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.

Usos i propietats : Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Tòxica.

Observacions : El baladre és una planta tòxica de fort sabor amarg, que produeix la mort de l´home i dels animals que la mengen. Aquesta propietat ha estat exagerada fins el punt de dir que només dormint a la seva ombra o beure de láigua dón viu per a sofrir els seus efectes.

Descripció : Arbust verd tot lány que pot arribar a uns 4 m dálçada ; el tronc té léscorça llisa de color bru-cendrós. Fulles oposades, gruixudes i coriàcies, amb el nervi medi blanquinós i ben marcat; el contorn és llargament lanceolat, té el marge sencer i dún color verd intens. Les flors neixen formant ramells, a lácabament de les branques,de 3-5 cm de diàmetre, de color rosa, vermellós o menys freqüent blanquinós. El fruit és un doble folícul, dúns 8-16 cm de llarg, amb secció arradonida i parets coriàcies.

BALADRE

BLET

Nom comú català : Blet. Nom comú castellà : Bledo. Distribució per províncies : Girona. Illes

Balears. Lleida. Tarragona. Època de floració : Juny. Juliol. Agost.

Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.Característiques : Herba que pot infestar els camps de conreu durant l'estiu formant comunitats denses monoespecífiques o barrejades amb altres espècies d'Amaranthus. Té fulles romboïdals amb l'àpex agut, són de color verd sense cap taca blanca. La forma de les fulles ens permetrà diferenciar-lo d'Amaranthus blitoides que viu als mateixos indrets i també pot ocupar masivament els camps de secà, aquesta espècie té fulles amb l'àpex obtús i sovint una taca blanca al limbe. Floreix a l'estiu i durant la tardor.

BLET

Nom Científic: Parietaria judaicaNom Vulgar català: Blet de paretNom Vulgar castellà: Hierba de muro

Usos tradicionals de la planta: En qualsevol cas sempre apareix a prop d'on viuen els homes. Això és un problema perquè aquesta és una de les plantes més al·lergògenes que hi ha, de fet les al·lèrgies les provoca el seu pol·len.

BLET DE PARET

BLET DE PARET

BRUGUERA Nom comú català : Brossa. Bruguera.

Bruguerola. Nom comú castellà : Biércol. Brecinilla.

Brezo. Distribució per províncies : Barcelona.

Castelló. Girona. Lleida. València. Època de floració : Juliol. Agost.

Setembre. Octubre. Novembre. Hàbitat : Pròpia de landes i brolles acidòfiles (on pot fer-se dominant), també es fa en clarianes de boscos, camps abandonats i torberes.

Usos i propietats : Medicinal. Característiques : Arbust de fulles sèssils,

oposades i decussades, disposades de forma imbrincada en 4 fileres. Les infloresecències són espiciformes, terminals i multiflores. Les flors presenten un cal·licle a la base format per 4 bràctees. El calze està format per 4 peces petaloides, d'un color violaci. La corol·la és més petita que el calze, de forma campanulada i d'un color rosat.

Observacions : Pot trobar-se des del nivell del mar fins a l'alta muntanya.

BUFALAGA Nom comú català : Bufalaga. Distribució per províncies : Alacant.

Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Desembre. Característiques : Planta perenne, dioica, de consistència llenyosa. Té les tiges de color rogenc a grisenc, on s’observen cicatrius foliars. Presenta nombroses fulles de color verd blavós, allargades, de secció més o menys semicircular i més o menys carnoses. Les flors es disposen en les axil•les de les fulles, són solitàries, de color groc intens, es desenvolupen prompte, sobre un xicotet peduncle pilós.

CÀDEC Nom comú català : Càdec. Ginebre.

Ginebró. Nom comú castellà : Cada. Enebro. Distribució per províncies : Alacant.


Època de floració : Abril. Maig. Hàbitat : Alzinars, pinedes i garrigues.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Tòxica.

Característiques : El ginebró és un arbust freqüent a molts pinars de Mallorca i d'Eivissa, a Menorca és una planta molt rara. Fa unes fulles punxents amb forma d'agulla, verticil·lades en grups de tres i que tenen dues línies blanques al anvers. Les branques joves normalment pengen donant a la planta un aspecte "despentinat". Si pelem els gàlbuls amb l'ungla podrem sentir l'aroma característica del ginebró.

CALÈNDULA

La Calèndula és una planta que creix espontàniament en el camp i la podem trobar molt estesa a la zona mediterrània.

Les seves flors poden ser grogues o taronges i la seva floració dura quasi tot l’any, tancant-se a la nit i obrint-se a l’albada. Pot arribar a mesurar fins a 45cm i es recol·lecta a l’estiu. Desprèn una olor desagradable i té un gust amarg.

La Calèndula resulta beneficiosa per a les cremades del sol ja que les calma i en redueix la inflamació, a la vegada ajuda a una curació més ràpida.

Nom Científic: Arundo donaxNom Vulgar català: CanyaNom Vulgar portuguès: CanaNom Vulgar anglès: CaneNom Vulgar castellà: Caña

Usos per als humans: S'utilitza com a tallavent . Els pagesos la fan servir clavada a terra per sostenir plantes conreades com les tomaqueres o les mongeteres. També per el seu ús musical.

CLEMÀTIDE Nom comú català : Clemàtide. Herba de

llagues. Vidalba. Vidauba. Nom comú castellà : Clemátide. Hierba

de los pordioseros. Muermera. Parrilla. Sogaza. Vidalba. Vidarra. Vidraria de hojas anchas. Virigaza.

Distribució per províncies : Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València. Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Hàbitat : Torrents i bardisses.

Usos i propietats : Medicinal. Tòxica. Característiques : De les tres espècies de

Clematis aquesta és la més rara a les Illes Balears, de fet només es troba a Mallorca i està molt localitzada. És caracteritza perquè les fulles que són compostes com a Clematis flammula, són molt més grans que a les altres dues espècies i els folíols estan dentats (a Clematis flammula són enters). Les flors són de color blanc verdós. Es troba esporàdicament enfilada entre els arbusts i arbres dels torrents, a llocs ombrívols. Floreix al final de la primavera i principi d'estiu.

CORRETJOLA Nom comú català : Capells de

serp. Corretjola. Corretjola de serp. Nom comú castellà : Corregüela

grande. Correhuela rosa. Distribució per províncies : Alacant.

Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València. Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Hàbitat : Voreres de camins, terrenys secs i erms Característiques : Les corretjoles de serp tenen les flors d'un rosa vi, i les fulles bastant dividides, mentre que la corretjola (Convolvulus arvensis) té les flors d'un rosa molt clar i les fulles senceres en forma de més o menys de punta de fletxa.

CORRETJOLA

COSCOLL

Nom Científic: Quercus cocciferaNom Vulgar català:Garric,CoscollNom Vulgar portuguès: CarrascoNom Vulgar anglès: Kermes oakNom Vulgar castellà: Coscoja

Usos per als humans: Únicament s'utilitza com a combustible i per obtenir carbonet.

COSCOLL

CRESPINELL Nom comú català : Arròs. Arròs de pardal.

Crespinell. Crespinella. Pinyons de rata. Nom comú castellà : Arroz de moro. Hierba

puntera. Uña de gato. Distribució per províncies : Alacant.


Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Hàbitat : Teulades, murs, encletxes de roques. Característiques : Aquesta espècie viu a llocs

amb molt poca terra, sovint el trobarem a les teulades i parets seques i entre les escletxes de les roques. Té les bases de les tiges una mica lignificades, les fulles són carnoses i agudes. Les flors són de color groc, es formen a la part de dalt d'una tija fèrtil, que està coberta per menys densitat de fulles que la resta de la planta. La inflorescència s'obri en vàries branques, com si fossin radis. Es diferència de les altres espècies del gènere per la seva major mida. De Sedum album, per les fulles agudes en lloc d'obtuses, i de Sedum dasyphyllum per no tenir pèls. Floreix al final de la primavera i principi d'estiu. Les plantes de les Pitiüses han estat reconegudes com Var. dianium , perquè les fulles són marcadament més grans que les de les formes normal de l'espècie.

CRESPINELL

DAURADELLA

Nom comú català : Dauradella. Nom comú castellà : Doradilla. Distribució per províncies : Alacant.


Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Hàbitat : Escletxes, penyals, roques i murs de la vora del mar fins a la muntanya.

Usos i propietats : Medicinal. Característiques : Aquesta és una de

les falgueres que resisteixen ambients més càlids i fins i tot la insolació solar directa. Pot fer-ho perquè al revers de la fulla hi ha moltes escates de consistència membranosa que fan de mirall i reflexen la llum solar quan la falguera queda exposada a la insolació. El marge ondulat és molt característic d'aquesta espècie.

DAURADELLA

DENT DE LLEÓ Nom. La dent de lleó (Taraxacum officinale),

també anomenada camaroja, lletsó d'ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella, lletissó de ruc, lletsó, lletissó i xicoira de burro, és una planta de la família de les asteràcies.

Aspecte. És molt característica i fàcil de

reconèixer, no sol superar el 40-50 cm. d'alçada. Les fulles son alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats. La flor és composta (en forma de margarida) i d'un color groc daurat. En madurar forma un papus, amb aspecte sedós, recobert d'una esfera de plomalls. Les llavors es dispersen amb el vent que les escampa per tot arreu.

Usos. Les seves fulles tenen usos gastronòmics

i es poden menjar crues, bullides, fregides o en truita. També les flors es poden menjar. És una planta molt resistent i fàcil de cultivar al jardí. Les varietats conreades donen fulles molt grans, bones per a amanides.

A la medicina casolana tradicional se li atribueixen nombroses propietats medicinals a aquesta planta.

DENT DE LLEÓ

ESBARZER

Nom Científic: Rubus ulmifoliusNom Vulgar català: EsbarcerNom Vulgar portuguès: AmoraNom Vulgar anglès: blackberryNom Vulgar castellà: Zarza, Zarzamora

Usos per als humans: La mora que es el seu fruit, s'utilitza per fer melmelades i licors i en altres temps es feia servir per tenyir la llana. El esbarcer bollit és excel·lent per el resfredat.

ESBARZER

ESCABIOSA

Nom comú català : Cardetes. Escabiosa. Viuda. Viuda borda.

Nom comú castellà : Escabiosa. Viuda. Distribució per províncies : Alacant.

Barcelona. Illes Balears. Tarragona. València.

Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre. Hàbitat : Prats secs. Marges de camins. Característiques : Herba molt ramificada des de la base, on pot estar lleugerament lignificada. Les fulles estan molt dividides amb lòbuls irregulars, i el segment terminal més gran que els altres. Les flors són de color violaci, estan reunides en capítols on les flors perifèriques tenen els pètals més grans. Floreix pràcticament durant tot l'any i viu a vores de camins, herbassars i lloc alterats.

Nom Científic: Asparagus acutifoliusNom Vulgar català: EsparragueraNom Vulgar portuguès: AspargoNom Vulgar anglès: Bot asparagusNom Vulgar castellà: Esparraguera

Usos per als humans: Els caps de setmana la serra s'omple d'aficionats als espàrrecs que recol·lecten els brots tendres de l'esparreguera abans de que es tornin llenyosos per tal de consumir-los.

ESPERNALLAC

Nom comú català : Espernallac. Nom comú castellà : Abrotano hembra.

manzanilla amarga. Distribució per províncies : Alacant.


Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.Hàbitat : Matollars secs, erms i terrenys alterats.

Característiques : Arbust de talla petita, molt ramificat, fortament aromàtic i viscós al tacte. Les fulles estan dividides en segments molt reduïts encara que molt junts -podent parèixer senceres al primer cop-, són tomentoses i de color grisenc. Les flors són grogues, totes tubuloses i reunides en capítols solitaris. La distingim de la resta de subespècies per les seves bràctees involucrals glabres, llises i escarioses sobretot en l’àpex. També pels segments foliars curts i els capítols de 7-15 mm d’ample.

ESPÍGOL

Nom comú català : Barballó. Espígol comú. Espígol de fulla ample. Espígol mascle. Espigoler.

Nom comú castellà : Alhucema. Espigón. Espliego. Lavanda.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València. Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre.Hàbitat : Cultivada com ornamental i a vegades subespontànea.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Perfumeria.

Característiques : Arbust de fulles oposades, enteres, pubescents i estretes (5-8 mm) de color verd cendra. La inflorescència és terminal, molt pedunculada i ordinàriament ramificada, composta per flors petites de color violaci pàl·lid. Les bràctees florals són sub-linears i no ovades com passa a L. angustifolia.

ESTEPA

Nom comú català : Estepa blanca. Estepa déscurar. Estèpera blanca.

Nom comú castellà : Estepa blanca. Estepa fina. Estepa margalidera. Jaguarzo blanco.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Hàbitat : Pinars i matorrals sobre substractes carbonatats.

Usos i propietats : Mobiliari, construcció i eines.

Caracracterístiques : L'estepa blanca té les flors roses, però les fulles són d'un verd molt clar. Només es pot confondre amb Cistus incanus, que a les Balears viu exclusivament a Menorca, però aquest últim té les fulles de color verd fus incanus, que a les Balears viu exclusivament a Menorca, però aquest últim té les fulles de color verd fosc i amb pecíol; totes les altres estepes tenen flors de color blanc.

FALGUERA

Nom comú català : Falguera. Nom comú castellà : Helecho

común. Distribució per províncies : Alacant.


Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre. Hàbitat : Boscs, bardisses, voreres de torrents però sempre a llocs humits ts Usos i propietats : Medicinal. Característiques : La falguera pot arribar a dos metres d'alt, és la planta autòctona de les Illes que té les fulles més grans; pot cobrir superfícies relativament grans a partir dels rizomes que estenen per davall de la terra. Viu a terres fresques, incloent camps de conreu abandonats i llocs pedregosos de la muntanya.

FARIGOLA

Nom Científic: Thymus vulgaris Nom Vulgar català: Farigola o

timó Nom Vulgar portuguès: Tomilho Nom Vulgar anglès: Thyme Nom Vulgar castellà: Tomillo

Usos per als humans: És una planta amb forces aplicacions medicinals i amb notables propietats antisèptiques. S'utilitza a la cuina com un condiment i per fabricar perfums i sabons.

FENÀS

Nom comú català : Fenal. Fenàs. Fenàs de cuca.

Nom comú castellà : Cerrillo. Triquera borde.


Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.

Hàbitat : Prats secs. Vores de camins. Característiques : Planta alta, normalment

de més d'un metre, que apareix formant gespes, dons té rizomes subterranis. Es reconeix perquè les espigues, llargues i de colors grocs o marrons, es troben per parelles i són bastant piloses; a més a la base de les branques que porten les espiguetes hi ha una bràctea amb forma d'espata. Viu a llocs secs i calents, sovint a talussos, vores de camins i límits de marges. Pot estar en flor quasi tot l'any.

FIGA DE PALA

FIGUERA DE MORO

Nom comú català : Figa de pala. Figuera de moro. Figuera de pic. Figuerassa. Nopal. Palera.

Nom comú castellà : Chumbera. Tunera. Tuno. Distribució per províncies : Alacant. Barcelona.

Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Hàbitat : Cultivada y naturalitzada. Vores de camins, garrigues, penya-segats litorals.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques : Planta robusta, erecta (fins 5-6 m) i espinosa formada per tiges aplanades (artells) que es poden separar espontàniament de la resta per la part més constreta. Aquests artells són grans (30-50 cm) i tenen les areoles prominents amb nombrosos pèls rígids (gloquidis) terrosos i caducs, i normalment amb espines molt variables en densitat (3-6) i mida, són divergents i blanques. Les flors són molt grans (7-8 cm diàmetre) i vistoses de color groc lluent o taronja intens. El fruit és carnós i profundament deprimit a l’àpex de color ataronjat fins vermell quan madura.

FLORETA DE GOS Distribución geográfica :regió

Mediterránea y de la Macaronesia , Canarias, Azores).

Localización Ampliamente distribuida, desde zones

costeres fins mitjana o alta muntanya; en la península ibèrica, apareix en zones altes de Sierra Nevada. Descripción

Es una planta perenne de curt periodo vegetatiu) que fa de 10 a 30 cm de altura. Desenvolupa una inflorescencia amb nombroses flors blanques (rarament roses ó lavenda) petites, amb quatre pètals, que cubreixen tota la planta. Les flors tienen una dulça fragancia.

FONOLL

Nom comú català : Fonoll. Fonollera. Herba de les vinyes.

Nom comú castellà : Hinojo. Distribució per províncies : Alacant.


Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Hàbitat : Camps, camins i prats secs.

Usos i propietats : Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques : El fonoll és una de les umbelíferes més corrents dels camps de conreus abandonats i les vores de camins, es coneix per les seves fulles dividides en lacínies, les inflorescències de color groc-verdós i, sobre tot, pel seu fort aroma a anís. Floreix durant l'estiu.

GALZERAN

Nom comú català : Boix marí. Boix mascle. Brusc. Cirerer de Betlem. Cireretes o Guingues del Bon Pastor. Galzeran. Llorer bord.

Nom comú castellà : Arrayán morisco. Brusco.


Època de floració : Febrer. Març. Abril. Hàbitat : Llocs forestals humits. Esporàdicament a sistemes dunars.

Usos i propietats : Medicinal. Tòxica. Usos simbòlics.

Característiques : Petit arbust que es caracteritza perquè ha substituït les fulles, per branques aplanades que semblen fulles (cladodis), les autèntiques fulles són petites escates molt poc aparents; fa unes flors solitàries i poc aparents de color verdós o lila que surten a sobre dels cladodis (demostrant així la seva naturalesa caulinar), els fruits són arrodonits i vermells, destacant força sobre el color verd de la planta. Floreix a l'hivern i la primavera.

Nom Científic: Spartium junceumcNom Vulgar català: GinestaNom Vulgar portuguès: GenisteaeNom Vulgar anglès: broomNom Vulgar castellà: Retama

Usos per als humans: Antigament s'emprava la llenya d'aquesta espècie per abastir als forns de pa, per la qual cosa era fins i tot conreada.

GINESTA EN FLOR

GINJOLER

Nom comú català : Ginjoler. Nom comú castellà : Azufaifo. Distribució per províncies : Alacant.

Barcelona. Girona. Illes Balears. Època de floració : Abril. Maig.

Observacions : A Xina les fulles s´han emprat per alimentar un cuc de seda. Descripció : Petit arbre caducifoli que pot mesurar fins a 10 m dálçada de tronc dret i escorça molt clivellada. Fulles alternes, poc peciolades, amb estípules espinoses. Limbe oblongue-oval o oval-lanceolat, de 2-6 cm de longitud i marge dentat. Flors petites, verdoses situades en grups de 2-5. El fruit és el gínjol, drupa ovoide comestible, de forma semblant a una oliva, vermell a la maduresa. Època floració : Juny-juliol.

Nom Científic: Juncus acutusNom Vulgar català: JoncNom Vulgar portuguès: EsteiraNom Vulgar anglès: spiny rushNom Vulgar castellà: Junco espinoso

Usos per als humans: La palla es fa servir per teixir cistells, com fibra vegetal per al lligat.

JONC

LLEPASSA

Nom comú català : Llapassa menor. Lleparassa.

Nom comú castellà : Bardana. Lampazo.

Distribució per províncies : Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Època de floració : Juliol. Agost. Hàbitat : Herbassars humits, en llocs ombrívols i nitrificats.

Usos i propietats : Medicinal. Usos simbòlics.

Característiques : Herba robusta de grans fulles basals (fins a 80 cm de llargada). Fa inflorescències paniculiformes, les quals porten uns capítols grossos (15-35 mm de longitud). Les bràctees involucrals són típicament ganxudes. Es distingeix de A. chaberti per tenir capítols ± llargament pedunculats i per l'absència de glàndules a l'exterior de la gorja floral.

Nom Científic: Pistacia lentiscus Nom Vulgar català: LlentiscleNom Vulgar portuguès: LentiscusNom Vulgar anglès: ShrubNom Vulgar castellà: Lentisco,mata

Usos per als humans: S'en treu una resina que es fa servir per fabricar ciments dentaris i per fer varnís.

LLENTISCLE

LLENTISCLE

LLETERESA DE BOSC Nom comú català : Lleteresa de bosc. Nom comú castellà : Lechetrezna de

bosque. Titimalo macho. Distribució per províncies : Barcelona.

Castelló. Lleida. Tarragona. Època de floració : Març. Abril. Maig.

Juny. Juliol. Hàbitat : Principalment clarianes de boscos caducifolis, però també a herbassars humits, alzinars frescals, vorades, matollars, etc. Usos i propietats : Medicinal.

Característiques : Herba vivaç ramificada i pubescent. Les fulles són enteres, oblongo-obovades i peciolades. La inflorescència és una umbel·la terminal amb 5-11 radis. Les fulles bracteals són amplament ovades, les dicasials concrescents a parells. Les flors estan agrupades en ciatis, els quals tenen glàndules nectaríferes grogues, amb apèndixs subulats convergents. El fruit és una càpsula tricoca i puntejada, que conté llavors llises.

LLETERESA DE FULLA ESTRETA

LLETERESA DENTADA

LLETERESA FLOR

LLETSÓ

Nom comú català : Lletsó. Nom comú castellà : Cerraja. Lechuguilla. Distribució per províncies : Alacant.


Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre. Característiques : Herba bastant gran, pot arribar a un metre i mig d'alçada, les fulles són lobulades, amb un segment terminal més gran que els altres. El diferenciarem de Sonchus tenerrimus perquè els lòbuls de les fulles són bastant amples, i també pel pecíol que és ample i d'aspecte foliaci, a més les lígules de les flors són curtes i estretes i d'un color groc pàl·lid en comparació a les de l'altre Sonchus. De Sonchus asper el diferenciarem perquè aquest darrer té les aurícules de les fulles aferrades a la tija.

LLETSÓ

Nom Científic: Citrus limonumNom Vulgar català: LlimonerNom Vulgar portuguès: limãoNom Vulgar anglès: LemonarNom Vulgar castellà: Limonero

Usos per als humans:Les llimones es una fruita que podem menjar els humans.

Nom Científic: Laurus nobilisNom Vulgar català: LlorerNom Vulgar portuguès: LoureiroNom Vulgar anglès: LaurelsNom Vulgar castellà: Laurel

Usos per als humans: Les seves fulles s'utilitzen per condimentar el menjar. El llorer és una planta molt utilitzada en medicina, es reconeguda les seves propietats com a digestiu i estomacal .

MALVA

Nom comú català : Malva. Malvera. Vauma. Vaumera.

Distribució per províncies : Barcelona. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Hàbitat : Penya-segats litorals, talussos i roquisars on el sòl reb aportacions de nitrogen per par de colònies d'ocells marins. També la trobam com a ruderal. Característiques : Aquesta és la malvàcia més gran que viu a les illes, pot arribar a fer fins a tres metres d'alt i és llenyosa a la base. Es reconeix de les altres malvàcies per la seva mida i sobretot perquè la calícula és clarament més llarga que el calze. Lavatera arborea viu tant a espais litorals, especialment als illots, com a l'interior ocupant llocs degradats i marges dels torrents. Floreix des de final de l'hivern i durant la primavera.

MALVA

MARFULL Nom comú català : Llorer bord. Marfull.

Oriola. Picabaralles. Santjoanera. Nom comú castellà : Barbadija. Duraznillo.

Durillo. Sanquillo. Tino. Distribució per províncies : Alacant.


Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Hàbitat : Màquies i boscos d'alzinars. Jardins.

Usos i propietats : Medicinal. Característiques : El marfull és un arbust

que es pot arribar a fer com un petit arbre. Té fulles oposades, grans i amples, relativament dures i lluents per l'anvers; el marge de les fulles és sencer i suaument pilós. Les flors són petites i blanques, es troben agrupades en inflorescències que semblen umbel·les. Amb aquest caràcter no es pot confondre amb altres arbusts de la nostra flora. És una planta de llocs ombrívols i humits, pròpia dels alzinars o de lloc on ha existit aquests arbres.

MARGALL

Nom comú català : Margall. Margall trepitjat. Raigràs anglès.

Nom comú castellà : Ballica, Ballica inglesa. Césped inglés. Raigrás inglés. Raigrás perenne. Vallico.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Hàbitat : Camps de conreu i vores de camins. Característiques : Gramínia perenne i de creixement cespitós. Les flors estan reunides en espiguetes compactes, assegudes sobre la tija, disposades en un sol pla. Té l’eix principal flexuós i les fulles llises, lluents i simples. Lolium rigidum és anual, amb la tija de la inflorescència més rígida i la gluma de les espiguetes quasi tan llarga com elles.

MARGALL

MARGALLÓ Nom comú català : Garballó. Margalló. Nom comú castellà : Palma de escobas.

Palmito. Distribució per províncies : Alacant. Barcelona.

Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Hàbitat : Llocs oberts i secs, als roquissars i vessants de muntanya, sempre a prop del litoral.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.

Característiques : El garballó és l'única palmera autòctona de les Illes Balears. Té les fulles palmades i un tronc columnar que es pot fer de varis metres de llarg, normalment més curts. La seva distribució a les illes és una mica erràtica, a uns llocs és abundant mentre que a altres de semblants no hi viu. Aquesta planta resisteix els incendis, rebrota després d'un foc, per això es abundant a algunes zones molt castigades pels incendis, com la península d'Artà.

Observacions : Les fulles han estat emprades per a fer graneres, capells...

MARGALLÓ FLORIT

MARGARIDA

Nom comú català : Margarida de prat.

Distribució per províncies : Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Hàbitat : Prats de muntanya i vorades de boscs.

Característiques : Herba perenne, consistent i elevada; fulles en part profunda i irregularment dividides fins quasi el nervi mitjà, les caulinars amb dents basals més llargues que amples. Flors reunides en capítols nombrosos amb bràctees involucrals de marge pàl•lid.

MOIXERAG

DESCRIPCIÓ: Arbre de branques ascendents. Pot arribar als 15 metres d'alçaria. Es molt semblant als server (Sorbus domestica L.) que podem trobar a l'estatge montà. Les petites flors, de color blanc trencat, s'agrupen en nombrosos ramells al llarg de les branques. Els fruits, primer de color taronja, i després vermell, donen a la tardor un color molt característic als boscos on hi viu.

HABITAT: Boscos de coníferes de terrenys àcids, principalment al estatge subalpí, fins als 2400 metres.

FLORACIÓ: Maig-Juliol.

Nom Científic: Bryophyta sensu strictoNom Vulgar català: MolsaNom Vulgar portuguès: Verde MusgoNom Vulgar anglès: MossNom Vulgar castellà: Musgo

Usos per als humans: Es comercialitza i es cultiva. També serveix per a decoracions.

OLIVARDA

Nom comú català : Olivarda. Nom comú castellà : Olivarda.

Pulguera valenciana. Època de floració : Setembre.

Octubre. Novembre. Hàbitat : Camps abandonats, vores de camins, llits de torrents, llocs de sòl remogut.

Usos i propietats : Aromàtica. Característiques : L'olivarda és un

petit arbust cobert de flors grogues a la tardor, és tracta d'una espècie colonitzadora de camps abandonats, marges de camins i llocs remoguts. Aquesta planta fa una olor particular que algunes persones consideren desagradable. Hi ha altres compostes grogues que poden coexistir amb l'olivarda: Dittrichia graveolens s'assembla però aquesta té les flors i les fulles molt més petites; els lletsóns (Sonchus spp.) són de port herbaci.

OLIVARDA

Nom Científic: Olea europaeaNom Vulgar català: OliveraNom Vulgar portuguès: Olive Nom Vulgar anglès: Olive treeNom Vulgar castellà: Olivo

Usos per als humans: De l'oliva s'extreu l'oli . En medicina s'utilitzen les fulles i l'escorça en infusió per rentar tota mena de nafres .

PANICAL Nom comú català : Card corredor. Card

girgoler. Card panical. Centcaps. Panical. Nom comú castellà : Cardo corredor. Distribució per províncies : Alacant.


Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Hàbitat : Camps de conreu,garrigues, pastures, erms... Usos i propietats : Afrodisíaca. Medicinal. Característiques : El gènere Eryngium és bastant particular a dintre de la família de les Umbel·líferes, perquè les flors estan agrupades en inflorescències que semblen capítols més que umbel·les. L' Eryngium campestre viu als camps i clarianes de les garrigues. Té unes fulles molt dividides. La forma de les fulles és clarament diferent a les d' Eryngium maritimum , que és l'altra espècie del gènere present a les Balears, però tanmateix aquestes dues plantes mai coexisteixen, doncs Eryngium maritimum viu sempre a les platges i dunes. Floreix al final de la primavera.

PANICAL

Nom Científic: Pinus halepensisNom Vulgar català: Pí blancNom Vulgar portugués: PiñoNom Vulgar anglès: Pine treeNom Vulgar castellà: Pino carrasco

Usos per als humans: La fusta es fa servir per fer caixes per la fruita i pasta de paper. És utilitzat en la repoblació forestal per la seva capacitat per colonitzar terrenys pobres i secs .

PICA MOROS

DESCRIPCIÓ:

Herba pilosa de tiges erectes. Les fulles tenen el limbe ovat i el contorn dentat que recorden a la ortiga (Urtica dioica L.). Les flors blanques es disposen en verticils a l'axil.la de les fulles superiors. La corol.la molt corbada te els dos llavis molt separats, el superior en forma de casc i es troba cobert de llargs pèls. Aquesta espècie es molt semblant a la ortiga borda(Lamium flexuosum Ten.) que podem trobar a les vernedes de la terra baixa pero es pot diferenciar perquè la ortiga morta te les anteres piloses mentre que en l'ortiga borda son totalment glabres.

HABITAT: Herbassars nitrofils

FLORACIÓ: Abril-Setembre.

PICA MORO FLORIT

PINYA DE SANT JOAN Nom comú català : Carxofeta. Carxofeta de

muntanya. Cigala. Culleres de pastor. Guitarra. Herba de ronya. Perdiuetes. Pinya de Sant Joan.

Nom comú castellà : Cuchara de pastor. Distribució per províncies : Alacant.

Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València. Època de floració : Juny. Juliol. Característiques : Aquesta espècie es troba freqüentment als pinars,generalment la veurem en forma d'una roseta de fulles grisenques que estan cobertes de pèls sedosos, sobretot pel revers, que poden arribar als 30 cm de llarg. Quan floreix forma un capítol a la part de dalt d'un curt peduncle. El capítol també és molt característic perquè té forma d'una petita pinya amb l'involucre format per bràctees amb una textura de paper. Els fruits són negres i porten un llarg vilà sedós. Floreix al final de la primavera.

PITERA

Nom comú català : : Maguei. Agave. Atzavara. Donarda. Figuerassa. Pita. Pitera. Piterassa. Punyalera.

Nom comú castellà : Pita. Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló.

Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València. Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre. Hàbitat :

Planta de cultiu molt naturalitzada al mediterrani i a altres parts. Pot colonitzar molts d'hàbitats com penya-segats molt exposats a la mar, màquies litorals i de l'interior, camps de conreu i llocs alterats.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Tèxtil.

Observacions : Les saponines de les fulles sémpraven per a rentar roba negre de dol perquè el sabó normal deixava cercles blanquinosos. És una espècie morfològicament molt variable, per exemple podem trobar espècies amb les fulles variegades

Descripció : Planta amb una tija molt poc desenvolupada, amb fulles de color cendra, carnoses, lanceolades, enormes fins a 2 m amb l'extrem puntiagud i el contorn espinós de secció triangular. La part distal de la planta acaba en una punta còrnica dúns 3 cm de color vermellós-negrós. El marge de les fulles és subsinuat amb espines dún centímetre, primes, tortes i espaiades. La inflorescència és una panícula dúns 5 a 8 m amb flors de color groc pàl·lid i apareix quan la planta té uns 10 anys. Aquesta està composta per 20-30 branques horitzontals, cada una provista dúna inflorescència plana amb flors grogues. Després de la floració, la planta mor.

PITERA

PITERA BLANCA

POLLANCRE Nom comú català : Poll. Pollancre. Nom comú castellà : Álamo negro. Chopo.

Chopo lombardo. Distribució general (Fitogeografia) :

Eurosiberiana Època de floració : Febrer. Març.

Hàbitat : Cultivat i ocasionalment naturalitzat. Estatus : Introduïda. Origen : Quasi tota Europa i Àsia Sud-

occidental Descripció : Arbre caducifoli que pot arribar

als 30 m dálçada, amb léscorça gris blanquinosa i llisa al principi, tornant-se un poc arrugada longitudinalment i apareixent unes costelles negroses, sovint amb gruixats bonys que simulen tumors. La forma de la copa és molt variable. Branques robustes. Branquetes groc-brunes que passen a grisoses-verdoses, amb lenticel·les, arrodonides o poc anguloses. Fulles de les branquetes verdes per ambdues cares, romboïdals, més o menys acuminades, de 5-10 cm de longitud i poc menys dámplada ,amb els marges translúcids finament crenats, sovint en forma de serra que séstrenyen cap a l´àpex en punta allargada. Les flors són molt petites, unisexuals, i ságrupen en aments que pengen, separats a arbres femelles i mascles.

POLLANCRE

RABET DE GAT Sideritis angustifolia Sinónimos: [=S. tragoriganum Lag.] Nombre vernáculo: rabo de gato,

rabet de gat, hierba de la almorrana, adsabra.

Caracteres diagnósticos: mata

leñosa. Hojas enteras, lineares (±4-8 veces más largas que anchas),a veces las superiores con algún diente. Brácteas de longitud similar o mayor que los cálices. Tubo corolino incluido en el cáliz.

______________________________________

Floración: marzo -julio. Biot ipo: caméfito sufruticoso. Hábitat: matorrales secos calcáreos _____________________________________

_________ Distr ibución: iberolevantina. Grado de endemicidad: recomendable

intensificar su estudio para tomar medidas de conservación.

RABET DE GAT

RAVENELL

Nom comú català : Ravenell. Ravenissa.

Nom comú castellà : Jaramago. Mostaza amarilla.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Lleida. València.

Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Hàbitat : Prats secs terofítics i subnitròfils. Vores de camins. Característiques : Herba anual, amb tiges cobertes de pèls patents, sobretot a la part inferior. Les fulles estan quelcom engrossides, les basals són piloses, tenen el lòbul terminal de grandària semblant als laterals. Desenvolupa un fruit en síliqua de 3-5 mm de llargària, estretit cap a l'àpex, més llarg que el seu peduncle.

RAVENELL

ROGETA

Nom comú català : Rogeta. Distribució per províncies :

Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Hàbitat : Màquies, garrigues i boscs escleròfil·les. Característiques : La subspècie típica de la rotgeta també és enfiladissa però les seves fulles són amplament lanceolades i d’un verd més clar que a la subsp. longifolia, estan disposades en verticils de 4-6. Les flors, poc cridaneres, són d’un color verd-groguenc.

Nom Científic: Rosmarinus OfficinalisNom Vulgar català: Romaní,RomerNom Vulgar portugués: RomeiroNom Vulgar àngles: Rosemary Nom Vulgar castellà: Romero

Usos per als humans: És una planta utilitzada en medicina natural, té propietats estimulants, antiespasmòdiques diürètiques i altres . La seva essència s'utilitza a la indústria del perfum .

ROSELLA

Nom comú català : Babol. Cacaraquec. Caputxí. Gaigallaret. Gall. Gallaret. Gallet. Màpola. Monges. Paparota. Quicaraquic. Roella. Rosella. Rovella. Vermelló.

Nom comú castellà : Amapola. Distribució per províncies : Alacant.


Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.Hàbitat : Comú en sembrats, voreres de camins.

Usos i propietats : Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques : La rosella és l'espècie més freqüent del gènere a les illes, pot arribar a cobrir els camps del vermell escarlata de les seves flors. Floreix, però, més tard que les altres espècies. Per diferenciar-la de Papaver dubium hem de fixar-nos en els pèls rígids i erectes de la tija, Papaver dubium els té aplicats, a més el color de la flor és un vermell molt més intens, generalment amb una taca negra a la base del pètal.

ROSELLA

RUDA Nom comú català : Ruda. Nom comú castellà : Ruda. Distribució per províncies : Alacant.


Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.Hàbitat : Garrigues obertes i camps

Usos i propietats : Aromàtica. Característiques : Mata llenyosa a la seva

base, fètida. Desenvolupa una tija principal erecte, que es va ramificant, i que acaba amb una inflorescència amb flors de color groc que tenen els pètals llargament ciliats. Les fulles estan molt dividides i tant la seva morfologia com el fort olor que desprenen són caràcters identificatius d’aquest gènere. Es diferencia de la subspècie angustifolia principalment per tenir les bràctees ovades més amples que el pedúncle (la subspècie angustifolia les té lanceolades i més estretes que el peduncle). Rutha graveolens, cultivada i subespontànea, es diferencia pel pètals denticulats, no laciniats.

SANGUINÀRIA BLAVA Nom comú català : Aspró. Herba de les

set sangnies. Sanguinària blava. Nom comú castellà : Hierba de las siete

sangrías. Sanguinaria. Distribució per províncies : Alacant.


Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Hàbitat : Crece en zonas de matorral seco sobre sustrato básico, con preferencia por suelos margosos. Usos i propietats : Medicinal.

Característiques : Petita planta arbustiva d’uns 2-4 dm d’alçada. Les fulles es disposen de forma alterna al llarg de les branques. Són xicotetes, revolutes, allargades i es cobreixen de pèls aspres a la superfície. Les flors tenen la corol•la vistosa, inicialment de color purpuri i canviant posteriorment al blau intens. Les peces de la corol•la estan soldades, formen un tub allargat que es divideix, en el seu extrem, en cinc lòbuls.

Nom Científic: Juniperus phoeniceaNom Vulgar català: SavinaNom Vulgar portuguès: Sabina-das-praiasNom Vulgar anglès: SavineNom Vulgar castellà: Sabina

Usos per als humans: La fusta molt resistent especialment per a fer bigues o mobles.

SEMPREVIVA Nom comú català : Flor de mort. Flor

de Sant Joan. Flors de tot l'any. Ramell de Sant Ponç. Ramell de tot l'any. Sempreviva borda.

Nom comú castellà : Manzanilla bastarda. Perpetuas de monte o silvestres. Siempreviva.


Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre. Hàbitat : Garrigues obertes i assoleiades, freqüentment a prop del mar. També a vores de camins.

Usos i propietats : Aromàtica. Medicinal.

Característiques : Aquesta petita mata viu a les garrigues, sovint a prop de la mar tant a llocs rocosos com als sistemes dunars. Les seves fulles fan una olor ben característica (que recorda al curri), són lineals, petites i blanquinoses. Les flors de color daurat també són ben característiques. Al litoral d'Eivissa també pot trobar-se, més rarament, Helichrysum italicum, que generalment és més gran, però cal tenir una bona clau de determinació per a diferenciar-los amb seguretat.

SEMPREVIVA

Nom Científic: Tamarix gallicaNom Vulgar català: Tamariu o gatellNom Vulgar portuguès: TamáriceNom Vulgar castellà: Taray

Usos per als humans: La fusta és molt apreciada com a combustible i per fixar els marges dels rius.

VERDOLAGA Nom comú català : Ensiam de patena.

Pulsallana. Verdalaga. Verdolaga. Nom comú castellà : Verdolaga. Distribució per províncies : Alacant.


Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Hàbitat : Camps de cultiu. Vegetació ruderal.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques : Única espècie silvestre que viu a les Illes Balears de la família Portulacàcies, n'hi ha però algunes espècies cultivades als jardins. Es tracta d'una herba de cicle anual de tiges i fulles una mica carnoses i lluents. Les fulles són oposades amb l'àpex més ample que la resta de la fulla, de vegades una mica escotat. Fa unes flors grogues, petites i sèssils (sense peduncle), poc aparents i amb els pètals caducs, pel que és més fàcil de veure les poncelles o els fruits capsulars. Sovint les tiges prenen unes coloracions vermelloses. Viu a sòls humits, als horts i jardins, i és considera com una herba invasora; malgrat això és una planta comestible i en èpoques de penúria se l'utilitzava per a fer enciams. Floreix a l'estiu i a la tardor.

VERDOLAGA

XUCLAMEL DE ROCA

Nom comú català : Xuclamel de roca.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Hàbitat : Escletxes de roques calcàries.

Característiques : Arbust no enfiladís, al contrari que la major part de congèneres que trobem al territori. Presenta fulles caduques, de limbe oblong i prou coriaci. Les flors tenen pètals soldats de forma acampanada, d’uns 15-20 mm, glabres i de color blanquinós-cremós.

HERBOLARI MEDITERRANIRealitzat per Marcos G. i Sergio C.

Education

Herbolari Mediterrani