Qu saps de l'autor de l'Espill? Conta on i quan va nixer.

Jaume Roig va nixer a lany 1478 a Benimmet. I va ser un metge prestigis. A ms, era de famlia burgesa.

Sabem que Jaume Roig va viure molt a Valncia, per per qu a Callosa d'En Sarri li tenen molta estima?

Perqu la seua obra mestra "L'Espill" va ser escrita a Callosa d'en Sarri. L'escriptor va fugir de la ciutat de Valncia, que estava patint un brot de pesta, i es va installar a aquesta localitat de La Marina per a enginyar un dels llibres ms ressenyats a la literatura en la nostra llengua.

Qu i on va estudiar?

Va estudiar medicina en Lleida i tamb en Paris.Per qu li diuen metge? Quina relaci va tindre amb Isabel de Villena i amb la reialesa?

Li diuen metge perqu era metge. Es creu que Jaume va tindre la ocasi de compartir les seues idees literries amb Isabel de Villena, ja que, Jaume era metge al mateix convent que ella. I tenia relaci amb la reialesa perqu era metge personal.

L'Espill, l'obra

En quina persona o persones est narrat?

Jaume Roig va escriure lEspill en primera persona ja que era una autobiografia.

Quants versos t?

L'Espill est escrit en ms de 16.000 versos de quatre sllabes.

En quantes parts es divideix lEspill? Com sn els versos a cada part?

Es divideixen en quatre grans parts. Els versos sn heptasllabs.

Qu sens conta en cada divisi de lobra? (Ac fars un resum de largument de les diferents parts.)

En la consulta l'autor explica que ha escrit el llibre a Callosa d'en Sarri, fugint de la pesta que castiga la capital.En l'endrea es manifesta el tema del llibre (el sexe femen) i la tesi, s a dir, la consideraci de les dones com a ssers malvats, orientats al mal. S'explica tamb el ttolEn el prefaci s'introdueixen les quatre parts en qu es dividir la falsatobiografia de l'autor:

En el primer llibre, De sa joventut, coneixem el protagonista, que parla sempre en primera persona i explica ara la seua infantesa. Es veu obligat a guanyar-se la vida i emprn un viatge aventurer, primer per Catalunya i desprs per Frana. Combat en la guerra dels Cent Anys al costat dels francesos i, a Pars, ja ric grcies als botins que ha obtingut, interv en la vida cavalleresca.

El llibre segon, De quan fon casat, narra els successius fracassos matrimonials del protagonista.

En el llibre tercer, De la lli de Salom, el protagonista, desesperat per no poder trobar una dona adequada, pretn casar-se amb una parenta seua. s aleshores quan se li apareix en somnis Salom, el savi bblic per antonomsia, el qual profereix una llarga invectiva contra les dones que corrobora amb exemples bblics les males experincies relatades en els dos llibres anteriors.Al llibre quart, D'enviudar, el protagonista, decidit a fer cas a Salom, desprs d'un pelegrinatge per diversos monestirs catalans, es retira a Valncia i duu una vida de pietat, totalment apartat de les dones. Al final, per, s'hi reconcilia i en salva dues de la crtica general: la Verge Maria i la dona de l'autor, Isabel Pellicer, que ja era morta i que elogia dient que pel seu comportament virtus i exemplar "a tots paria ms hom que dona".

Quin s lestil de LEspill? Quin tipus de llengua empra lautor?

LEspill s una obra escrita en vers, i aquest factor aconsegueix un major efecte cmic i tamb pot dificultar la lectura. Per lo que lestil de lEspill s cmic.

La llengua que empras una altra de les magnfiques aportacions de l'Espill. L'autor afirma explcitament al prefaci que no ha fet sin manllevar el llenguatge dels habitants de l'horta de Valncia. A partir d'aquesta base lingstica inicial, que constitueix un mosaic amplssim del vocabulari colloquial de la Valncia de l'poca, l'autor realitza tota mena de girssemnticsifontics.

Explica de manera resumida la problemtica de lautoria i del ttol de lobra.

Al segle XVI, lobra va ser editada tres vegades, per el que els ttols van canviant. A la primera edici i a la segona sanomena Llibre de consells, per a la tercera canvia a Llibre de les dones.

Explica el carcter autobiogrfic de lEspill.

No es sap quins sn els elements autobiogrfics de lobra ja que encara que est escrit en primera persona la seua vida era molt diferent.

Concepte de misoginia medieval.

Aquest consepte s lodi a les dones.

Antecedents de la misoginia.

Desde ledat mitjana.

Misognia a lEspill.

La misoginia es pot trobar al llarg de tota lobra amb els diferents personatges femenins.