Embed Size (px)
Citation preview
LA CONDUCTA LA CONDUCTA ASSERTIVAASSERTIVA
Procedir amb eficàcia i justícia
L’ ASSERTIVITAT:L’ ASSERTIVITAT:
És un concepte desenvolupat pels psicòlegs que treballen les habilitats socials.
La conducta assertiva es defineix com l’expressió adequada de les emocions en les relacions socials sense que es produeixi ansietat o agressivitat.
És una conducta, no una característica de la personalitat.
No és una vareta màgica que resolgui tots els problemes.
SER ASSERTIU SIGNIFICA:SER ASSERTIU SIGNIFICA:
Dir allò que penses, sents, vols o opines:
Sense perjudicar els drets dels altres a ser tractats amb respecte.
De manera franca, honesta i no amenaçadora.
Respectant els teus propis drets personals.
LA PERSONA ASSERTIVA:LA PERSONA ASSERTIVA:
Coneix els seus drets i els defensa respectant sempre els altres.
Té seguretat, relaxació corporal, parla de manera fluida, expressa els seus sentiments sense agressivitat, té capacitat per dir que no, i sap acceptar els seus errors.
Té una bona autoestima i la sensació de control emocional.
LA PERSONA AGRESSIVA:LA PERSONA AGRESSIVA:
Defensa únicament els seus interessos i drets sense tenir en compte als altres.
Té una parla poc fluida i amb un volum de veu elevat.
Parla de manera taxativa amb insults i amenaces, presentant tensió muscular.
Té una baixa autoestima, no respecta els altres, sensació d’incomprensió i falta de control emocional.
LA PERSONA PASSIVA:LA PERSONA PASSIVA:
No defensa els seus drets ni els seus interessos, respecta els altres, però no es respecta a si mateixa.
Parla de forma poc fluida, amb vacil·lacions i un volum de veu baix, amb una postura tensa i incòmoda.
Té l’autoestima baixa, no sap dir que no i no és respectada pels altres.
Té la sensació de ser incompresa i manipulada.
TÈCNIQUES ASSERTIVES:TÈCNIQUES ASSERTIVES:
Dir que no: Respondre de manera tranquil·la i amb
veu moderada. Mirar el rostre de d'interlocutor. Mantenir una posició corporal relaxada. Ser constant i, fins i tot, tossut en la
negativa. Decidir exactament quin és el missatge
que es vol transmetre i mantenir-lo. Si no es creu convenient, no cal donar
explicacions per la negativa.
TÈCNIQUES ASSERTIVES:TÈCNIQUES ASSERTIVES:
Realització i acceptació de crítiques: Acceptar clarament la crítica(si és certa). Negar de manera clara i contundent la
crítica (si no és certa) sense ofendre la persona que la fa.
No contraatacar amb una altra crítica. Mantenir un to de veu adequat, sense
crits però tampoc amb una veu massa feble.
Mantenir una actitud corporal relaxada i mirar l’interlocutor.
TÈCNIQUES ASSERTIVES:TÈCNIQUES ASSERTIVES:
Fer pactes: Respectar els nostres drets. Ser favorable per ambdues parts. Comportar concessions per ambdues
parts. No afectar negativament des del
punt de vista emocional.
TÈCNIQUES ASSERTIVES:TÈCNIQUES ASSERTIVES:
Fer compliments: Dir el nom de la persona a la qual
fem el compliment i elogiar-ne conductes o aspectes molt concrets.
No fer compliments si immediatament després hem de demanar un favor a l’altra persona.
TÈCNIQUES ASSERTIVES:TÈCNIQUES ASSERTIVES:
Mostrar els criteris i sentiments propis:
Parlar concretament de la conducta que t’ha disgustat i no criticar la persona.
Limitar-se en el discurs i evitar els llargs parlaments donant voltes sobre el tema i repetint-se.
Parlar sempre en primera persona i no generalitzar o fer afirmacions taxatives.
Si és el cas, es pot sol·licitar un canvi de conducta, sempre de la manera més concreta possible.
BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIA
- GÜELL M.; MUÑOZ J. (1998): Desconeix-te a tu mateix. Barcelona. Edicions 62.
- SEGURA, M. (2007):Jóvenes y adultos con problemas de conducta. Madrid. Narcea.
- PASCUAL V., CUADRADO M (coords) (2001): Educación emocional. Bilbao. CISSPRAXIS.
- GÜELL M. (2005): Per què he dit blanc si volia dir negre? Barcelona. Graó.
- GUIX X. (2006) : Ni m’explico ni m’entens. Barcelona. Granica.
