Sessió 4Unitat 3: La variació lingüística:1. Varietats lingüístiques i àmbits d’ús

Factors de la variacióTipus d’intercanvi comunicatiu (individual, social, institucionalitzat)La norma i l’estàndard. Institucions de referència

normativa2. Les varietats lingüístiques en l’ensenyament. L’estàndardPresència de varietats en l’àmbit educatiu

Caracterització d’un estàndard oral i escrit valencià

Conceptes bàsics Comunicació, és el fet de

transmetre un missatge que puga entendre aquell a qui va dirigit

Llengua és el codi que conté les lleis per expressar-nos.

Cada parlant té un domini lingüístic concret i parcial que està determinat per un conjunt de

factors: econòmics, culturals, geogràfics: parla

Norma: modificacions acaben convertint-se en normals. Element regulador entre les possibilitats del codi i el context en què cada parlant ha d'expressar-se.

Varietats lingüístiques i àmbits d’ús

Ús diversificat de la llengua segons els parlant i les situacions comunicatives.

diferències associades a grups de persones o a situacions d’ús concretes.

Varietats lingüístiques

Llengua (grups de parlants)

Diatòpiques(geogràfiques)

Diacròniques (històriques/generacionals

Diastràtiques( sociolectes/argots)

Parla (situacionals)

Diafàsiques(registres)

Col.loquial

Literari

Científic

Estàndard

La variació lingüística

Factors de la variacióTipus d’intercanvi comunicatiu (individual, social, institucionalitzat)

• Les variacions degudes al context o a la situació són conegudes amb el nom de registres o varietats funcionals, contextuals, situacionals, i també variacions estilístiques

El Registre varia en funció • del context, • qui parla, • de què parla, • amb qui en parla,• amb quina intenció o

propòsit, • com en parla (oralment

o per escrit), etc.

La varietat estàndard (E): correcta, uniforme, precisa i clara

• Facilita la comprensió i la comunicació entre parlants de les diverses varietats territorials, generacionals o socials.

• És una varietat a disposició de tota la comunitat -o, almenys, aspira a ser-ho- i no pas d'un sol grup.

• Cal no confondre varietat estàndard amb "manera obligatòria d'usar la llengua" per part de tothom. L'estàndard no és una obligació d'ús, és simplement una manera d'utilitzar la llengua a disposició de tots els parlants.

Funció: comunicació social, la transmissió d’informació adreçada al gran públic

http://www.glogster.com/judithrodriguez/la-llengua-estandard/g-6m3olvht2fdh2p35u2o7pa0?old_view=True

condicions:

a) Ha de ser conegut o compartit per tothom (per això s'utilitza i s'ensenya a les institucions escolars, és el llenguatge de l'ensenyament i dels mitjans de comunicació...).

b) Ha de ser acceptat per tots els parlants -pels usuaris dels diferents dialectes, ja que cadascun hi renuncia a aspectes propis i n'adopta d'altres.

c) Ha de tenir un caràcter utilitari, econòmic, fàcil d'aprendre i de manejar... (com tot el que arriba a ser estàndard).

d)L'estàndard té també valor aglutinador i identificador: és un punt de referència de tots els parlants dels diversos dialectes de la llengua i serveix per diferenciar una determinada llengua de les veïnes.

Processos d’estandardització

• Selecció. prendre una opció per una determinada varietat lingüística, a partir de la qual es desenvoluparà el procés.

• Codificació. Etapes: fixació de l’ortografia, de la gramàtica i de l’inventari lèxic. Objectiu: reduir la variació de la llengua. (La concurrència de variants formals (nosaltres, nosatros, noltros; vivint, visquent) és un obstacle

per a la funcionalitat de la comunicació.)• Vehiculació. Ensenyament de la llengua codificada a la

població i en la seua implantació a tots els àmbits de comunicació formal, desallotjant l'E que fins al moment els ocupava. (de poc serveix que els diccionaris donen com a sinònims desocupat, aturat i parat si els mitjans de comunicació només usen un d'aquests mots).

• Elaboració. Desenvolupament de l'obra codificadora. Comprèn: actualització, enriquiment i especialització dels recursos expressius de la llengua.

Comenta:“L’existència de normes per a l’ús correcte

satisfà les necessitats dels membres d’una comunitat: la seguretat en la seva activitat comunicativa. Per això, quan una societat té a la seva disposició una llengua amb un E definit i conegut, i una altra amb un E deficitari com a model de referència, tendirà a triar el primer, perquè proporciona un nivell de seguretat (d'aquí que la lleialtat lingüística s'hagi de relacionar amb la inseguretat lingüística).”

Norma, normativa, normativització, normalització

La normalització consisteix sobretot en l'elaboració i la implantació de normes d'ús lingüístic que tenen per objectiu incidir en tots els àmbits de la vida d'una societat.

Abasta dues vessants: la lingüístico-cultural i la sòcio-política. En aquest segon aspecte necessita la implicació de les forces polítiques i ue s'exerceisca un cert grau de sobirania.

La normativització és el procés sociocultural a través del qual una llengua no cultivada, o un parlar, s'adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical (normativització o estandardització) i, al mateix temps, accedeix a àmbits d'ús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat d'aquella.

La norma i l’estàndard. Institucions de referència normativa

http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/01316108600682054644802/index.htm

Les Normes de Castelló

http://ccsocials.blogspot.com/2007/12/normes-de-castell-textos-i-documents.html

Institucions de referènciaAcadèmia valenciana de la llengua

• Determinar la normativa oficial del valencià• Fixar, a sol·licitud de la Generalitat, les formes

lingüísticament correctes de la toponímia i l'onomàstica oficial del País Valencià, per a la seua aprovació oficial

• Emetre i difondre informes o dictàmens i realitzar els estudis sobre la normativa i l'onomàstica oficial valenciana,

• Vetlar per l'ús normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat

• Informar sobre l'adequació a la normativa lingüística de la AVL dels textos produïts per les Institucions Públiques o que requerisquen l'aprovació oficial, així com de la producció audiovisual del País Valencià

Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

• Article 2L’objectiu de l’IIFV és la recerca sobre el

valencià, com a varietat específica de la llengua catalana, en tots els vessants de la comunicació social, de la producció literària i de les manifestacions col·lectives de la cultura pròpia.

http://www.ua.es/institutos/inst.filovalen/Guiausos.pdf

(guia d’usos lingüístics)

El paper de l’escola

A. Emplena el següent qüestionari:Sóc nascut/a a ................................................ Visc a .......................................... a la comarca de ............................Treballe a la població de/d’.............................................. a la comarca de ......................

1. Tinc com a llengua familiar o habitual el ..............................................................2. A mon pare, a ma mare i als meus germans i germanes els parle en .......................3. Als meus fills i als fills dels meus amics els parle en ...............................................4. En les tertúlies i relacions amb els amics parle habitualment en ..............................5. Quan vaig al metge li explique el que em passa en ................................................6. Quan pregunte o demane alguna cosa a persones desconegudes ho faig en ..............7. Als bars, restaurants, botigues, grans magatzems m’expresse en ............................8. Quan vaig a l’Administració per a sol.licitar o per a reclamar alguna cosa, em dirigisc a la funcionària o al funcionari en ..............................................................................9. Si estiguera declarant davant d’un jutge m’expressaria en ......................................10. Si m’he d’adreçar a un policia per renovar-me el DNI em dirigisc a ell en ..................11. Em para la Guàrdia Civil en carretera. En quina llengua li conteste...........................12. M’he comprat una casa. Al notari, li indicaré que me l’escripture en ..........................13. Quan em trobe una persona que se’m dirigeix en valencià responc en .......................14. Quan em trobe una persona que se’m dirigeix en castellà responc en ........................15. Sóc valencianoparlant, davant d’un castellanoparlant m’expresse en .......................16. Sóc castellanoparlant, davant d’un valencianoparlant m’expresse en .......................17. Si pots escollir entre escoltar les notícies en valencià o en castellà, què tries? Per què?18. En quina llengua et dirigeixes o t’has dirigit als teus professors de llengües? ..............19. Et consideres més competent en una llengua en particular? ..................... Per què?

Paper de l’escolaActivitat 5 pàg. 7• En grups de 3 o 4 companys,

analitzeu la presència de varietats lingüístiques en el vostre centre detreball i exposeu al grup de classe les vostres conclusions.

a) Com s’integra aqueixa variació lingüística en l’ensenyament?

b) Quin registre o model de llengua empra el professorat a l’aula?

c) Cal tenir un estàndard de referència? Quines serien les característiques bàsiques de l’estàndard oral i de l’escrit?

Activitat 10: (Del decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del’Educació Primària a la Comunitat Valenciana) Llig el següent fragment i reflexiona sobre la manera en què el teu centre pot contribuir a la dinamització de les llengües, en concret, del valencià.

“Esta educació lingüística (valencià, castellà) s’ha d’impartir a alumnat de procedència molt diversa.Açò comporta, d’entrada, unes competències desiguals respecte a les llengües que configuren el currículum. Les alumnes i els alumnes arriben a l’escola amb una llengua familiar o habitual, amb un repertori verbal i amb unes experiències culturals diferents, que han anat adquirint en les seues interaccions amb altres parlants a casa o en l’entorn immediat. Així mateix, tenen un coneixement en potència sobre els diferents tipus de discursos o textos, divers en cada cas, segons el major o menor contacte amb l’alfabetització o amb els mitjans de comunicació en el seu entorn social de procedència.

D’esta manera arribarà als primers cursos de l’Educació Primària alumnat bilingüe, monolingüe iplurilingüe, tant nascut a la nostra Comunitat, com procedent de llengües o cultures diferents. El paper de l’Educació Primària serà ampliar esta competència lingüística i comunicativa inicial de manera que siguen capaços d’interactuar en els diversos àmbits socials en què es voran immersos.

D’estos s’han seleccionat aquells que s’estimen més apropiats per al treball escolar: el de les relacions socials que conformen la vida quotidiana en l’aula i en el centre, el dels mitjans de comunicació, el literari i, de manera privilegiada, l’àmbit acadèmic. En tals àmbits s’interpreten i produïxen els distints textos i és ací on s’han de desenrotllar les diferents habilitats lingüístiques.

Els objectius de l’aprenentatge de llengües, propis de l’educació plurilingüe, han de ser comuns per a totes les alumnes i els alumnes, independentment de la seua procedència geogràfica, lingüística i cultural, i del nivell social i cultural de les seues famílies. (...)

El tractament del valencià en el currículum de les àrees lingüístiques ha de tindre unes característiques específiques, tant si es tracta d’alumnat valencianoparlant com si no. Les competències de l’alumnat valencianoparlant estan relacionades, generalment, amb el discurs col.loquial familiar i amb les competències formals adquirides en Educació Infantil. Durant l’Educació Primària cal enriquir els recursos expressius i la competència oral: s’ha de depurar la llengua de barbarismes i de formes incorrectes i substituir-les per les formes correctes i genuïnes, i han d’incorporar el llenguatge propi dels usos formals tant orals com escrits. Si el valencià no és la llengua primera de l’alumnat, cal seguir el mateix procés −progressió del llenguatge col.loquial al formal− però utilitzant un plantejament propi de segones llengües.

L’educació plurilingüe i pluricultural exigix, a més del tractament curricular de les llengües,considerar l’estatus de cada una dins la societat, per a quines funcions les utilitzen els parlants,com les valoren i quines actituds tenen cap a unes i altres, i finalment quins valors han de configurar una societat tolerant, solidària i integradora.”