Upload
daniel-climent-giner
View
397
Download
4
Embed Size (px)
Citation preview
LES ESTACIONS
ENTRE LA REALITAT I L’ARTICIFI CULTURAL
Daniel Climent Giner
LES ESTACIONS SOLARS ↓ Solstici d’estiu: sant Joan
↑ Equinocci de primavera: sant Josep
↑ Solstici d’hivern: Nadal
↓ Equinocci de tardor
Estem tan habituats a usar aquesta divisió que pensem que sempre s’ha fet així, que el concepte és fàcil de definir i que les “estacions” són les mateixes per a tot el món. Però res d’això és cert.
ALGUNS «PROBLEMES» RESPECTE DEL MODEL1) Des d’un punt de vista «LUMÍNIC»•A l’hemisferi austral les estacions «estan canviades» respecte del boreal: quan a Europa el dia acurta, en gran part de Sudamèrica i Àfrica o a tot Austràlia, s’allarga, i viceversa.•A l’equador dies i nits duren el mateix tots els dies de l’any, 12 hores cada periode.•A les zones polars hi ha èpoques sense «dia» o sense «nit».
2) Des d’un punt de vista «TÈRMIC» Si «estiu» equival a “època calorosa” (> 18ºC de temperatura mitjana mensual), i «hivern» a “període fred” (<10ºC), hi ha zones [en blanc] que només tenen una «estació».
3) Per la relació entre ↑↓ LLUM i ↑↓ TEMPERATURA Els màxims i mínims lumínics no es corresponen amb els tèrmics: hi ha un desfasament de ≅ 40 dies.
Festes «dels 40 dies» (després de):•Solstici hivern (23 del XII)
• + 40 dies → 2 de febrer: Candelera, Imbolc cèltic,
Murmeltier (dia de la marmota)
•Equinocci primavera (22 del III)•+ 40 dies → 1 de maig:
Vera Creu, May Day, Beltane cèltic,
Walpurgis germànic
•Solstici d’estiu (22 del VI)•+ 40 dies → 2 d’agost:
Lugnasad cèltic•Equinocci de tardor (22 del IX)
•+ 40 dies → 1 de novembre:Tots Sants/Difunts,
Samhaim cèltic, Halloween
4) Des d’un punt de vista «FENOLÒGIC» Les manifestacions de la natura en cada estació no són equivalents en biomes diferents.
Pizza quattro stagioni
Le quattro stagioni. Antonio Vivaldi. S. XVIII
Bioma «BOSCOS
CADUCIFOLIS»
Bioma «MEDITERRANI»
TABARCA. ESTIU. CADUCIFOLIA ESTIVAL.
CABEÇÓ D’OR. HIVERN. PERENNIFOLIA. FLORACIONS.
“LES” ¿QUATRE? ESTACIONS. REVISIÓ DEL TEMA
¿Iguals en l’espai (tota la Terra)
i en el temps (simultànies)?
Hivern: < 10 ºCEstiu: > 18 ºC
¿selves? / ¿sabanes? / ¿zones polars? / ¿Alacant?
¿hemisferis sud/nord?
¿Sempre s’ha fet igual, la classificació en “quatre estacions”?
¿Climátiques?: Tèrmiques?
Pluviomètriques?
¿Fenológiques?
¿Lumíniques?
LA IDEA PRIMITIVA:LES DUES ESTACIONS, SEGONS
CONDICIONS METEOROLÒGIQUESBON ORATGE / MAL ORATGE
Per Tots Sants, guarda l’avanico i trau els guants
Si per la Candelària flora, l’hivern ja està fora,i si no flora, ni dins ni fora.
Juan Ruiz, Arcipreste de Hita (1279): «[el febrero] pártase del invierno, con él viene el verano»
Gonzalo de Berceo (┼1264), en Milagros de Nuestra Señora considera només les dues estacions de verano i invierno
Hibernum tempus “mal oratge” 1 de novembre
Vernum tempus “bon oratge” 2 de febrer (solstici + 40 dies)
1 de maig (equinocci + 40 dies)
LA SUBDIVISIÓ DEL VERNUM TEMPUS O BON TEMPS
VERNUM TEMPUS
VERNUM
PRIMAVERA
VERNAL
AESTAS
ESTIU
ESTIVAL
AUTUMNUS
TARDOR
TARDORAL
PRIMUM VERNUM AESTAS AUTUMNUSVERNUM
PRIMUM VERNUM AUTUMNUSVERNUM
EN CASTELLÀ
Juan de Mena (1438): [...] el verano es março, abril e mayo. Juan Ruiz, Arcipreste de Hita (1279): [...] el mes era de março, salido [=comenzado] el verano,
Ramon Llull: 1235-1315: [...] ivern, ver, estiu, autumne [...]Shakespeare: probably woke up early to celebrate May Day ... [A midsummer Night's Dream]
PRIMAVERA OTOÑOVERANO
LES QUATRE ESTACIONS
ANGLÉS ALEMANYSPRING (“brollar”) FRÜHLING/FRÜJAHR (früh, inici+ Jahr, any)
SUMMER (< indoeur. sama, “mig any”>) SOMMERAUTUMN (< ll. autumnus; harvest >) HERBST (“collita”; Colchium autumnale)
FALL (“caiguda”; als EEUU)WINTER (deessa Wintar) WINTER
(wind, vent + wet, humit)
CATALÀ CASTELLÀ FRANCÉS ROMANÉSPRIMAVERA PRIMAVERA PRINTEMPS PRIMĂVARĂ ESTIU VERANO ÉTÉ VARĂ TARDOR OTOÑO AUTOMNE TOAMNĂ / ¿CĂDEA?
HIVERN INVIERNO HIVER IARNĂ
1) El concepte d’estació és una elaboració intel·lectual de caràcter utilitari, s’ha modificat al llarg del temps i només té sentit dins un context concret (agronòmic, social, històric, climàtic...)
2) La distinció en estacions pot mancar de sentit fora del context apropiat, ser inapropiada o simplement no correspondre a cap variació detectable en el transcurs de l’any.
3) Les paraules emprades per a designar les «estacions» han patit canvis, morfològics i de significat.
EN RESUM
I, conte contat, ja s’ha acabat
Daniel Climent Giner