Embed Size (px)
DESCRIPTION
Apunts sobre la Literatura Catalana dels anys 20-30 del segle XX i el Cafè de la Marina de JM Sagarra. Professores: Carme Codina i Sílvia Caballeria
Citation preview
LITERATURA CATALANAanys 20-30
El Cafè de la MarinaJM Sagarra
Índex
1. Context històric, convulsió política2. Context literari a Europa: Poesia, Narrativa,
Teatre3. Context literari a Catalunya4. El teatre de Sagarra (repàs caract. del
gènere teatral)
5. JM de Sagarra, vida i obra
6. El cafè de la Marina
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
● Supressió de la Mancomunitat
● Dissolució de la xarxa institucional noucentista
abandonament de l'acció política dels catalanistes
● Mecenatge cultural (com a contrapartida a l'abandonament polític)
La Segona República Espanyola i la Generalitat de Catalunya (1936-1939)
● Generalitat de Catalunya, nom de la nova institució del govern autònom
● Oficialitat de la llengua catalana,la seva introducció a l'ensenyament reglat i l'administració
● Institucionalització de la cultura i la literatura pròpia des d'una òptica esquerrana
La guerra civil (1936-1939)
● Catalunya dins del bàndol legítimament constituït, la República
● Malgrat la guerra, la Generalitat continua impulsant el procés de normalització cultural:
(biblioteques al front, fira del llibre a BCN, Comissariat de Propaganda de la Generalitat...)
● Compromís dels intel·lectuals i escriptors per mantenir la cultura, en unes circumstàncies excepcionals, una guerra.
EL CONTEXT LITERARI a Europa
LA POESIA :El postsimbolisme (hereu del simbolisme del XIX, de Verlaine i Mallarmé)
Els poetes que influirien en la literatura catalana:● Paul Valéry (1871-1945). Poesia entesa com un
procés d'elaboració, d'un llenguatge vàlid per si sol. ● Rainer Maria Rilke (1876-1926) Poesia
entesa com la solució única del problema existencial.
EL CONTEXT LITERARI a Europa
LA NARRATIVARenovació del gènere amb propostes de novel.la psicològica, nou concepte narratiu proper a la consciència individual dels personatges. Autors: Marcel Proust: A la recerca del temps perdut James Joyce UlissesFranz Kafka La metamorfosi
EL CONTEXT LITERARI a Europa
EL TEATRE També viu una renovació però que no arribarà a Catalunya fins unes dècades més tardAutors: Luigi Pirandello (1867-1936) Teatre que permet reflexionar sobre la natura del teatreBertolt Brecht (1898-1956) teatre de compromís ideològic amb l'espectador
EL CONTEXT LITERARI a Catalunya
RENOVACIÓ Després de l'esgotament del Noucentisme a principis dels anys 20 i del desenvolupament de les avantguardes, el panorama és de renovació● Consolidació del mercat literari:Creació de revistes especialitzadesNoves editoralsDesenvolupament d'una crítica especialitzadaProjecció internacionals d'algunes obres i autors
CONTEXT HISTÒRIC
● Situació de crisi a l'Europa d'entreguerres (les dues mundials)
● A Catalunya i a l'Estat espanyol situació política convulsa:
- Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)- La Segona República Espanyola i la Generalitat de Catalunya (1931-1936)
- La guerra civil (1936-1939)
EL CONTEXT LITERARI a Catalunya
● Aprofundiment i continuació de model noucentistes, sobretot en poesia
● Bandejament o superació dels esquemes noucentistes, en novel.la i teatre, ja que havien estat gèneres menystinguts durant el Noucentisme
PANORAMA TEATRAL
1. Poema dramàtic, en vers de caràcter popular, de gran riquesa lingüística i oposat al Noucentisme. JM.Sagarra, gran èxit de públic
2. L'alta comèdia burgesa pretenia refinar els costums de la societat -ideari noucentista. Josep Pous i Pagès i Carles Soldevila
3. Crítica ideològica: als anys 30 superen l'alta comèdia burgesa. Josep M. Millàs-Raurell i Joan Oliver
Enllaços SAGARRAPresentació autor
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27602AUTOR escriptors.cathttp://www.escriptors.cat/autors/sagarrajm/pagina.php?id_sec=2279
POEMES: Balada de Fra Rupert text::http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/sagarra/sagarra.html àudio: http://youtu.be/CcXPr_tKce4 Vinyes verdes http://youtu.be/3BsVbzc0orE
TEATRE, textos i teoria Malonshttp://www.xtec.cat/~malons22/personal/teatrexix.htm
Enllaços SAGARRA
POEMES: Balada de Fra Rupert, text::http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/sagarra/sagarra.html àudio: http://youtu.be/CcXPr_tKce4 Vinyes verdes http://youtu.be/3BsVbzc0orELa dansarina del cafè concert: http://audioboo.fm/boos/720374-la-dansarina-del-cafe-concert
TEATRE, textos i teoria Malonshttp://www.xtec.cat/~malons22/personal/teatrexix.htm
El teatre de JOSEP Mº de SAGARRA
1918: Rondalla d'esparvers. Inici de la seva carrera teatral1961: El fiscal Requesens darrera obra teatral● Escriu teatre en vers i en prosa● Teatre versificat, molt important i paral·lel al
poema dramàtic● GÈNERES:
o Comèdia costumista sentimental farsa
o 1 tragèdia
TEATRE POÈTIC A EUROPA
A finals del XIX i primeres dècades del XX a Europa floreix el teatre poètic:1. El neoromanticisme: Cyrano de Bergerac2. El simbolisme-decadentista: Maeterlinck,
Adrià Gual, S. Rusiñol3. El neopopularisme: Yeats, Valle-Inclán,
Lorca, Alberti4. El teatre grotesc o guinyol: Valle-Inclán5. El text dramàtic: Josep Carner, T.S.Eliot
TEATRE EN VERS DE SAGARRA
Sagarra escriu teatre en vers:o Antirealisme de la representació, contrari al teatre
naturalistao El teatre ha de partir de les emocions i ha de
remuntar l'espectador a la bellesa i al somnio Ambients tradicionals idealitzatso conflicte sentimental sense problemàtica socialo renúncia al psicologisme i tendència a l'estereotipo Comportaments violents i passions desfermadeso vers encès i sonor
TEATRE EN VERS DE SAGARRA
1. 1930: Màrius2. 1931: L'hostal de la Glòria3. 1933: El cafè de la Marina: influència del
dramaturg francès Marcel Pagnol, en una trilogia de drames portuaris
EL CAFÈ DE LA MARINA
● Teatre versificat: vers blanc, sense rima● Intenció: registrar unes formes de vida
típiques de la costa catalana● Lloc: una taverna com a microcosmos● Geografia: "Un poble de la costa empordanesa, vora
el cap de Creus". Port de la Selva? ● Personatges: la clientela, pescadors joves i
vells, bevedors de rom i jugadors de cartes● Unitats teatrals:
o Respecta la unitat de lloc
EL CAFÈ DE LA MARINA
● Indefinició temporal:o Claudi vol anar a les Amèriques i tornar ric (finals del
XVIII-finals del XIX)
o Libori es queixa a Claudi que el cafè rajava més "quan la guerra": És la guerra de Cuba? (1898) Si és així, se situaria a principis del segle XX
o Interessa situar l'obra en un temps inconcret, per idealitzar i mitificar el món presentat
EL CAFÈ DE LA MARINA
● Indefinició temporal:o Acte I: és "de tarda" i la Rosa es casa "demà"o Acte II: "és al vespre i encara dura la xerinola del
casament"o Acte III: és "a ple sol". Rosa i Rafel fa quinze dies
que són casats
● La llum de cada acte té a veure amb els fets: tristesa i soledat, casament forçat, amor
EL CAFÈ DE LA MARINA- acció
● L'obra té un esquema de triangle amorós
● S'insinua el triangle:Caterina/Claudi/Artista.¡
CATERINA
CLAUDI Mussiú BERNAT
propietària
pescador localestranger
EL CAFÈ DE LA MARINA
● La solució al conflicte arriba del mateix grup (autòctons): o entesa de dos representants: Claudi i Caterina
● La desestabilització ve de fora, de França (visitants):o Colliureo Banyuls
● La sinceritat i la bondat triomfen sobre el materialisme (mussiú Bernat) o la corrupció moral (L'Artista i el Valent)
EL CAFÈ DE LA MARINA
● Dicotomies:o camp/ciutato vida tradicional, agrícola i pura/ vida moderna,
industrialitzada i impura
● Final feliç
ESTRUCTURA INTERNA
● Estructura interna: P-N-DACTE I:
● introdueix les informacions i els antecedents dels personatges:o passat de Caterina i Liborio el futur de Rosao La relació Salvadora/Claudio la projectada fugida a Amèrica de Claudio S'hi presenten els personatges secundaris
ESTRUCTURA INTERNA
ACTE II:● El conflicte s'hi defineix:
o Aparició de mussiú Bernato Libori pacta lliurar la filla a un pretendent ric però
repulsu, en contra dels sentiments de Caterina, que espera un noi jove a qui estimar
o Aparició del triangle sentimental
ACTE III● Tancament del conflicte:
o Mussiú Bernat retira l'oferta de matrimoni per la mala fama de Caterina
o Final feliç
ESTRUCTURA INTERNA
● Subdivisió amb escenes equilibrada:o Acte I: 18 esceneso Acte II: 16 esceneso Acte III: 17 escenes
● Els canvis d'escenes els marquen les entrades i sortides de personatges
● Un quadre coral inicia cada acte:o partida de canari acte Io el convit de casament acte IIo les tafaneries sobre Caterina acte III
ESTRUCTURA INTERNA
Escenes importantso Escena IV acte II: Libori i Mussiú Bernat pacten el
casamento Escena XIII acte II: Libori explica a Caterina eltracte
amb mussiú Bernato Escena XVII acte II: Entrevista Caterina i Claudio Escena XIII acte III: escena amorosa Claudi-
Caterina
COSTUMISME
L'obra és una estampa, un cromo mariner, té pintoresquisme
o Els pescadors denuncien la seva pobresa, però no tenen cap conflicte col·lectiu, ni hi ha tensió social
o Només Claudi alerta que Rufina i algun altre comerciant paguen malament: explotació
o Frase de Libori: "és la vida"
L'AMOR
● L'amor és propi del Romanticisme: suposa la redempció dels protagonistes.
● La salvació és doble:o Claudi allibera Caterina del seu passat i de la
soledat presento Caterina allibera Claudi del seu interior trasbalsat
● L'amor regenera dues ànimes condemnades a la soledat
● El final usa el recurs deus ex machina: es proposa un final ràpid, una passió sobtada que ho resol tot
L'AMOR
Claudi: es pot sospitar que estima Caterina de fa temps, sense adonar-se'n:
o sembla gelós quan li diuen que Caterina es casa amb mussiú Bernat
o No vol anar al casament de la Rosa, li cou
El clímax sentimental esclata insospitadament, per un atzar imprevist:
o parla d'anar a Amèrica, mira el paisatge mariner des de darrere el taulell, veu la Caterina i s'adona de l'amor
LES MALES LLENGÜES
● Les males llengües són una amenaça permanent a l'obra
● La por del "què diran" dirigeix les decisions de Lliborio obliga Caterina a avortar, encara que ella la vulguio s'oblida dels sentiments de la filla i de les seqüeles
psicològiques● Rufina és la representant de la xafarderia:
o sempre fa al·lusions a la Caterinao ajuda a la difusió de la notícia
● El "cor" és el responsable que mussiú Bernat es desdigui del casament
LA MATERNITAT
● Dicotomia de l'obra entre maternitat desitjada (Rosa) i maternitat frustrada (Caterina)
● Rosa entén el casament com un mitjà de tenir fills
● Rufina, pol oposat: la seva esterilitat pot contribuir al seu mal caràcter
● A l'obra hi ha una mare patidora: la Salvadora, i una mare morta, la de Caterina -igual que la mare, a qui supleix- i la Rosa
LA DONA A L'OBRA
● L'obra descriu una societat patriarcal● Molts personatges masculins destil·len
misogínia: Rufí, Claudi, Rafel
ELS PERSONATGES
"El que m'interessa dels personatges són els sentiments, la moral, la mentalitat de cada un, i aquestes coses són gairebé eternes."
ESTEREOTIPSEls personatges són estereotips:● Libori: progenitor interessat en un casament
avantatjós● Salvadora: mare sacrificada, ase dels cops● Mussiú Bernat: home vell i ric, representa
l'amor fals
ELS PERSONATGES
● Claudi: jove, representant de la passió veritable
● Caterina: pecadora penedida, dona marcada per la vida, víctima de la seva candidesa, digna, honesta i valenta, no s'excusa del passat ni s'amaga, no és autocompassiva.
● Rufina: xafardera hipòcrita● Rufí: marit borratxo i calçasses● Artista: femme fatale, temptació carnal dels
pescadors
ELS PERSONATGES
● Caterina i Rosa representen un contrast de caràcters i actituds davant el treball, les responsabilitats, la manera de fer i de ser:o Rosa no li interessa el bar i li agrada voltaro Caterina és qui prepara tota la festa del casamento Rosa s'empolaina i Caterina és bonica però discreta,
té un encant naturalo Caterina es va enamorar de veritat i Rosa es casa
amb Rafel sense cap passió
ELS PERSONATGES
● Claudi:o és treballadoro s'emborratxa molt: més que Rufí i Luardo És un personatge solitari i esdevé esquerp i
agressiu (pega la seva mare), no obstant té més bon cor que Rafel
o És un marginat, un desarrelat.o Es rebel·la contra la seva sort i decideix fugir a
Amèricao Finalment troba el seu destí en l'amor redemptor:
dues criatures proscrites
EL PERSONATGES
● Rafel:o és treballadoro es manté sobrio aposta en el joc de carteso És un personatge integrat en la societat patriarcal
que representao Despòtic en la seva relació matrimonialo Veu la dona des de la perspectiva misògina
L'ESTIL. LA LLENGUA DE SAGARRA
● El cafè de la Marina es distingeix per:o lèxic viu i expressiuo lírica i retòrica menys brillant que en altres obreso Llenguatge col·loquial d'un grup social concreto L'ús del vers blanc sense rima acosta més al
llenguatge corrent el parlar dels personatgeso Es prioritza el registre i la versemblança lingüísticao No hi ha el lirisme d'altres obreso Ús de l'idiolecte de mussiú Bernat: dialecte
rossellonès
L'ESTIL
Els pescadors parlen un registre espontani i viu, amb usos lingüístics de les varietats no formals:● mots jòquer o mots comodí: termes
genèrics que reemplacen un sinònim més específic:
● mots paràsit o cues: funció fàtica● mots crossa o falques: fórmules que
ajuden a iniciar o continuar el discurs:● Frases inacabades
L'ESTIL
● interjeccions● barbarismes: sobretot castellanismes● formes no normatives generades a partir d'un
terme català correcte● reduccions fonètiques● repeticions intensificadores● fórmules de comiat familiars● eufemismes● rimes● Procediments poètics: metàfora, metonímia,
pregunta retòrica, hipèrbole, polisíndeton...
L'ESTIL. EXEMPLES
● "Pro elles, ui...se'n fumen": reducció fonètica, interjecció i vulgarisme
● "Tinc les mans més a to per 'questa feina": reducció fonètica
● "Jo sóc una altra cosa...": mot jòquer i frase inacabada
● "i tenen punxes, eh, com la Rufina": mot paràsit
● "I ja han pagat el gasto?": barbarisme, castellanisme
L'ESTIL. EXEMPLES
● "Doncs mira, conservar-shi": fórmula de comiat
● "Amb Mossèn Rofes que és aquell que s'empassa les garrofes: rima● I tu defenses el seu fill,i el portes a casa, i te'l veus sol, a dins la cuina i li eixugues la mica de llàgrimes i el guaites, i somrius...."
Departament de Filologia
![INDUSTRIAL SAGARRA SL - Aspackaspack.es/wp-content/uploads/INDUSTRIAL-SAGARRA-SL.pdf · 2020. 2. 26. · INDUSTRIAL SAGARRA SL Más información #03 [€Información mercantil€]](https://img.pdfslide.tips/doc/110x75/60b1f265d600551afd230b65/industrial-sagarra-sl-2020-2-26-industrial-sagarra-sl-ms-informacin-03.jpg)
