7
Martí i Pol POEMES IES JOANOT MARTORELL, VALÈNCIA FERRAN E. RUIZ

Martí i Pol, poemes

  • Upload
    ferrane

  • View
    198

  • Download
    7

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Martí i Pol,  poemes

Martí i PolPOEMES

IES JOANOT MARTORELL, VALÈNCIA FERRAN E. RUIZ

Page 2: Martí i Pol,  poemes

ARA MATEIX L’àmbit de tots els àmbits. Ara mateix enfilo aquesta agullaamb el fil d’un propòsit que no dici em poso a apedaçar. Cap dels prodigisque anunciaven taumaturgs insignesno s’ha complert i els anys passen de pressa.De res a poc, i sempre amb vent de cara,quin llarg camí d’angoixa i de silencis.I som o som; més val saber-ho i dir-hoi assentar els peus en terra i proclamar-noshereus d’un temps de dubtes i renúnciesen què els sorolls ofeguen les paraulesi amb molts miralls mig estrafem la vida.De res no ens val l’enyor o la complanta,ni el toc de displicent malenconiaque ens posem per jersei o per corbataquan sortim al carrer. Tenim a penesel que tenim i prou: l’espai d’històriaconcreta que ens pertoca i un minúsculterritori per viure-la. Posem-nosdempeus altra vegada i que se sentila veu de tots, solemnement i clara.Cridem qui som i que tothom ho escoltiI, en acabat, que cadascú es vesteixicom bonament li plagui, i via fora,que tot està per fer i tot és possible.

Page 3: Martí i Pol,  poemes

SOLSTICI

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,a poc a poc i amb molta confiança,no pas pels vells topants ni per dreceresgrandiloqüents, sinó pel discretíssimcamí del fer i desfer de cada dia.Reconduïm-la amb dubtes i projectes,i amb turpituds, anhels i defallences,humanament, entre brogit i angoixes,pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,reconduïm la vida amb la certesaque cap esforç no cau en terra eixorca.Dia vindrà que algú beurà a mans plenesl’aigua de llum que brolli de les pedresd’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

MIQUEL MARTÍ I POL, L’àmbit de tots els àmbits.

Page 4: Martí i Pol,  poemes

No demano gran cosa:poder parlar sense estrafer la veu;caminar sense crosses;fer l’amor sense haver de demanar permisos;escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:escriure sense haver d’estrafer la veu;caminar sense pautes;parlar sense haver de demanar permisos;fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:fer l’amor sense haver d’estrafer la fer;escriure sense crosses;caminar sense haver de demanar permisos;poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa...

MIQUEL MARTÍ I POL, Vint-i-set poemes en tres temps.

Page 5: Martí i Pol,  poemes

Estimada Marta

Des de les hores mortes, talaiot, m’omplo la pell de dibuixos obscens i tu hi ets, Marta, en tots. Minuciós, et ressegueixo sines i malucs, el ventre lleu i el sexe ardent i obscur amb la punta dels dits extasiats. Ets una sola i moltes. Complaent i complaguda alhora, rodolem per un pendent insòlit. Cada gest perfà l'extrema intimitat del joc desmesurat i estricte. Marta, els mots que ens diem sense dir-los no són pas escuma sinó aigua, i el desig és un vast horitzó. Si tanco els ulls te'm fas present i esclaten els colors. L'arbre de llum tan densa dels sentits poblat de nou de fulles i d’ocells.

Page 6: Martí i Pol,  poemes

Ben poca cosa tens (Del llibre Autobiografia)

Ben poca cosa tens: La taula i uns quants llibres, l'enyor d'ella, que és lluny i tampoc no l'oblides, i aquest silenci, dens de paraules no dites. Si ara escrius, a recer de tanta melangia, et perdràs pels camins d'una tristor benigna, la veu se't tornarà poruga i malaltissa i a cada mot creuràs que perds un tros de vida. Deixa-ho tot. Al carrer fa una tarda tranquil·la. Camina. Hi ha gent per fer-te companyia. No et refusis a cap dels horitzons que et criden. Quan tornis, tot serà més assenyat i digne. No hauràs oblidat res –no és més lliure qui oblida–, però duràs les mans plenes de llum fresquíssima.

Page 7: Martí i Pol,  poemes

NOVA ORACIÓ DEL PARENOSTRE

Pare nostre que esteu en el cel,sia augmentat sovint el nostre sou,vingui a nosaltres la jornada de set hores,faci’s un xic la nostra voluntataixí com la d’aquells que sempre manen.

El nostre pa de cada diadoneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,perdoneu el nostres pecatsaixí com nosaltres perdonemels dels nostres encarregatsi no ens deixeu caure a les mans del director,ans advertiu-nos si s’apropa.

amén.