Reportatge Lluís Llach passa pàgina El cantautor s’acomiada dels escenaris amb un concert a Verges PÀGINES 2, 3 I 4. Entrevis-ta Felip Ortega «Llegeix el que vulguis» PÀGINA 5. Entrevista Filip Vucak «Iugoslàvia i Espanya no es poden comparar» PÀGINA 9.

Dom

inic

alDiumenge 18de març de 2007

Diari de Girona

ReportatgeLa vida dels sants

Olot inaugura un museudedicat a la indústria

artesana de la imatgeriareligiosa. PÀGINES 6, 7 i 8

MisterSofà

Ctra. Barcelona (l’Avellaneda)Tel./fax 972 20 82 14 - GIRONA

2 DominicalDiumenge 18de març de 2007

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: MARC MARTÍ (DUES IMATGESDE LA VERGE, UNA ACABADA I L’ALTRA PEN-DENT D’ALGUNS DETALLS FINALS, AL MUSEUDELS SANTS D’OLOT)

18 de març de 2007

5 EntrevistaFelip OrtegaAcaba de posar en marxaLa Llibreteria a l’Eixamplede Girona i defensa que cadalector llegeixi el que vulgui.

6, 7 i 8 ReportatgeLa vida dels santsOlot inaugura un museu querepassa la història i el presentde la centenària indústriaartesanal de la imatgeriareligiosa.

9 EntrevistaFilip VucakVa començar la seva carreraprofessional representant un«touroperador» a la Costa Bravai ara és l’ambaixador de Croàcia.

11 RutesLa Mare de Déu del Mont

13 GastronomiaGranotes, insectes...

14 Col·leccionismeMúsica dels anys 60

SUMARI 2 3

1

4 5

El meu treball de cantautor ha acabat».Lluís Llach va sorprendre molta gent el2 de febrer de l’any passat quan, amb

aquestes paraules, anunciava la seva decisióde deixar de fer grans concerts i gravacions.«Crec que hi ha una altra manera de viure(al marge de la música) i vull descobrir no-ves coses», comentava. Una mica més d’unany després, el moment de la retirada ha arri-bat. Després d’una gira en la qual ha presentatel seu últim disc, i., al mateix temps que s’aco-miadava dels seus seguidors, Lluís Llach pas-sa pàgina definitivament dissabte a la nit aVerges, la localitat on va viure la infància. L’ac-tuació coincideix a més pràcticament de ma-nera exacta amb el quarantè aniversari del seuprimer recital en públic: el 22 de març de 1967,Lluís Llach (que havia nascut a Girona el 7de maig de 1948) s’enfilava per primer cop aun escenari, a Terrassa. Quaranta anys des-prés, obre una nova etapa en la seva trajectòriaartística, professional i personal.

La retirada de Llach arriba en un momentàlgid de la seva carrera. La gira de presenta-ció d’i., convertida arran del seu anunci enuna gira de comiat, ha omplert recintes arreude Catalunya i més enllà –a Madrid, a Valèn-cia, a París, a Granada...–. En els últims me-sos, a més, Llach havia compost la banda so-nora de la pel·lícula Salvador (basada en l’afu-sellament de Salvador Puig Antich), per la qualva ser candidat als premis Goya. I fa pocs diess’estrenava el film Llach: la revolta perma-nent, un documental que recrea els fets quevan portar el músic a compondre una de les

seves cançons més emblemàtiques, Campa-nades a morts: la intervenció policial en unaassemblea de treballadors a Vitòria va provo-car la mort de cinc persones. Trenta anys des-prés, Lluís Llach va tornar el passat tres demarç a la localitat basca per interpretar-hi eltema en homenatge a les víctimes.

Després del concert que va oferir diumen-ge passat a Manresa, Llach es referia preci-sament a la intensa activitat d’aquests últimsmesos: concerts plens i amb entrades exhau-rides en pocs dies, estrena de la pel·lícula...«No ha sortit com volia. Això de la pel·lículam’ho van proposar fa tres anys, quan encarano havia decidit plegar. Jo volia acabar en pe-tit i acabo massa fort. Però a la vegada emsento molt afalagat d’haver rebut tanta esti-ma. No es pot desitjar res més. Tinc una cançóque diu Adéu d’amor. Doncs és precisamentaixò». Encara podia haver acabat més al’engròs, aquesta etapa de la carrera de LluísLlach, si hagués fet cas de la proposta que livan fer i en fes ara de les persones que, uncop esgotades les entrades per al concert dedissabte a Verges, en reclamen –bàsicamenta través d’Internet– un altre en un escenariamb més capacitat, com ara el Camp Nou –queLlach ja va omplir amb 100.000 persones l’any1985–: «He vogut anar-me acomiadant delsPaïsos Catalans i acabar a Verges. Em van ofe-rir el Camp Nou però aquesta em semblavala manera més coherent», deia a Regió 7.

Després d’aquest mateix concert de Manre-sa de fa una setmana, Llach precisava elsmotius del seu comiat: «Plego perquè no vull

abaratir aquesta relació que tinc amb el pú-blic. Quan un s’acostuma a això el mínim quepot fer és agrair-ho. I la meva manera és ple-gar quan encara estic bé. Per respecte. Elpúblic m’ha permès que jo hagi pogut teniraquest ofici contra corrents culturals, de mo-des i polítiques. La data l’he escollit a l’atzar,podria triar entre el fer 60 anys o els 40 decantant. La segona opció era més elegant». Iquan se li demana què farà l’endemà del con-cert de Verges, explica que «vull tenir una vidanormal, obrir una nova etapa. Això no vol dirque ara em posi a escriure, ni res semblant...Vull començar una nova etapa sense fer resespecial. I fins i tot avorrir-me, que fa molttemps que no en tinc l’ocasió». Ja havia ditque aquesta decisió no responia a «cap crisicreativa», sinó a la voluntat d’«administrar d’unaaltra manera l’última etapa de la meva vida».

El mateix Llach no tanca, però, la porta atornar a pujar als escenaris, com ja va deixarclar el desembre passat, en la presentacióde l’àlbum i.. Es va referir a l’«adéu» a la seva«carrera artística de creació», però va matisarque «això no significa que en dos o tres anysem senti amb la necessitat d’agafar el pianoi anar-me’n a un teatre». El que no té la in-tenció de fer és enregistrar nous discos, ni tor-nar a enregistrar àlbums antics. No rebutja,però –ho va dir quan va anunciar la seva re-tirada– que la seva discogràfica reediti aqueststreballs i el que sí li agradaria és que veiésla llum «la integral de Martí i Pol», amb totsels temes que ha gravat amb els seus poemes.

El concert de Verges de dissabte que ve, dia

24 de març, reunirà unes 5.000 persones enuna carpa als afores de la localitat on el can-tautor va passar la seva infantesa. Lluís Llachera el segon fill del matrimoni Llach-Grandei va néixer a Girona el 7 de maig de 1948. Elseu pare era metge, procedent d’una nissa-ga de carlins i d’una família de terratinents deSant Martí Vell; va servir militarment en el bàn-dol franquista i va ser alcalde de Verges du-rant vint anys. La seva mare, mestra –va exer-cir a la Pera, Verges i Jafre–, havia nascut aBarcelona en una família vinculada amb Por-rerra, i havia estat educada en un ambientburgès.

Va ser precisament ella la que va fer queLluís Llach i el seu germà gran, Josep Maria,estudiessin música. Per aconseguir-ho, va llo-gar un piano i aviat es va adonar de l’habili-tat del seu fill petit. Víctor Mansanet escriu aLluís Llach. Alè de revolta (Editorial La Màs-cara, 1998): «Conscient del bon oït del seufill i de l’atracció que el nen sent pel piano,Maria Grande decideix confiar l’educació mu-sical de Lluís, amb només sis anys, a QuimGil, que l’instruí en el solfeig, i després al’esposa del rellotger saxofonista vergelià LauRoure, una noia forastera que havia estudiatmúsica i piano i que li deien Montserrat. Notrigaren gaire Lau i la senyoreta Montserrat adescorir la intuïció musical de l’infant».

UN JOVE REBELL’octubre del 1957, Llach va ingressar com aintern a La Salle de Figueres –als Fossos–, iaquí es va acabar de consolidar la rebel·lia

que ja havia mostrat de més petit. El mateixLlach parla de «l’empresonament que repre-senta l’internat» i explica que «es van començara obrir els mecanismes de protesta; fins ales-hores jo era una persona que deia “sí” i capals tretze o catorze anys vaig començar a dirque “no” i hi vaig trobar un gran plaer. Vaigcomençar a fer les meves protestes estranyes:no anava a combregar perquè els frares vo-lien que anéssim a combregar i si no hi ana-ves començaves a ser dolent» (Ignasi Riera,Lluís Llach. Companys, no és això, Rosa delsVents, 2002). Malgrat això, era un alumne quetreia bones notes i es mostrava brillant i in-tel·ligent, tot i que rebutjava l’esport, excep-te la natació. I continuava dedicant-se ambinsistència a la música, tocant el piano horesi hores.

Lluís Llach passava el seu temps lliure ambla colla d’amics de Verges –Carandell, Pi, Geli,Nin, Feliu, l’avi del qual inspira el personat-ge de L’estaca– i als estius anava a Porrera–on el cantant té actualment una propietat ielabora vins–. I als quinze anys marxa a Bar-celona, a estudiar preuniversitari a l’Acadè-mia Peñalver. A la capital catalana s’integraen una colla d’empordanesos amb cognomscom Feliu, Pallí, Botei, Costei, Oviedo i Ser-vià. És precisament Josep-Miquel Servià, au-tor d’Un trobador per a un poble (Puntual Edi-cions, 1982), qui explica com a anècdotaque «a tots ens agermana i ens escalfa, ultral’adversitat de la nova situació, el joc –inva-riablement nocturn– de la botifarra, que és,juntament amb la tra-

Reportatge

3 DominicalDiumenge 18de març de 2007

Fotos:Sobre aquestes lí-nies, cartell delsconcerts que LluísLlach va fer al Palaude la Música de Bar-celona l’any 1975.1Lluís Llach, de nen,tocant el piano.2Lluís Llach, de nen.3Amb el seu germàgran, Josep Maria.4Durant una actuació,molt jove encara, aLa Gavina de S’Aga-ró.5A classe.6Concert a Verges elsetembre de 2003.

(Continua a la pàgina 4)

passa pàginaLluís Llach

En un moment àlgid de la seva carrera, el cantautor posa punt i final amb un concert a Verges, lalocalitat on va passar la infantesa, a una etapa de la seva trajectòria artística, professional i personal.

TEXT: ALFONS PETIT

6

muntana i la sornegueria,un dels elements constitu-

tius del nostre orgull nacional d’empordane-sos».

Inicialment va estudiar enginyeria, però aviates va passar a econòmiques. I tampoc no lidurarien gaire, aquests estudis. Immers en elsambients estudiantils antifranquistes, va en-trar en contacte amb el col·lectiu Els setze jut-ges –ell en seria el setzè– i el 22 de març de1967 cantava per primer cop en públic, aTerrassa. «Em vaig passar tot el temps amb elsulls tancats i les cames tremolant», ha con-fessat el cantant en més d’una ocasió. Haviacomençat la carrera musical en la qual araobre un parèntesi, i que en els seus anys ini-cials va ser meteòrica: el 1968 quedava segonen un concurs de cançó a Barcelona i signa-va un contracte amb Concèntric per editar undisc –amb cançons com Que feliç era mare,La barca, En Quitero o El parc–. El mateixany compon L’estaca, i el 1969 edita el seuprimer llarga durada, Les seves primerescançons. La seva popularitat creix gràcies altema Irene –escrit arran d’un desengany amo-rós amb una noia francesa que havia cone-gut a l’Escla– i ven 100.000 còpies del discen el qual apareix. I el 13 de desembre ac-tua al Palau de la Música Catalana davant dela crítica especialitzada del moment, que s’hirendeix. El 1970 actua a Madrid i a Cuba icomença a tenir problemes amb les autoritatsfranquistes, que el porten a marxar una tem-porada a París; el 1971 actua a França, Suïs-sa, Alemanya; el 1972 edita tres discos –Comun arbre nu, un recopilatori i un àlbum endirecte–; el 1973 debuta a l’Olympia de Pa-rís i actua a Mèxic; el 1974 torna al Palau dela Música per presentar I si canto trist; el 1975edita Viatge a Ítaca –en ven 150.000 còpiesen poc temps–, és detingut per la policia acu-sat de «proferir expresiones atentatorias alas instituciones y a la legislación vigente vi-gente» durant un concert i torna a marxar al’estranger i actua a Londres i a París; el 1976reuneix 30.000 persones en tres concerts aBarcelona que es recollirien en el disc endirecte Barcelona, gener del 76; el 1977 pu-blica Campanades a morts; el 1978 actua alLiceu i el 1980 treu al mercat Verges 50, un

homenatge a la seva terra i a la seva infàn-cia. En una entrevista que li va fer Josep M.Espinàs a TV3, Llach va confessar que haviamitificat el país de la seva infància: «Semprehe pensat que el record de les meves arrels,dels meus horitzons, dels meus paisatges emfeia bé. La simplicitat de les línies, els arbrespetits, les muntanyes petites, gent petita... emfeia bé. Sempre he tingut no sols una nostàl-gia i un amor, sinó que m’obligo quasi a unamor desmesurat cap a... el mitifico voluntà-riament».

EVOLUCIÓ, AMICS, RECONEIXEMENTSDes del 1980 fins ara, la trajectòria de LluísLlach ha estat marcada per l’evolució musi-cal –amb discos com T’estimo, Maremar (unhomenatge a la seva mare arran de la sevamort), Astres, Geografia, Torna aviat, Un pontde mar blava, 9, entre d’altres–, la col·labo-ració amb artistes de primer nivell ben di-versos –de Miquel Martí i Pol a Raimon i Se-rrat, passant per Josep Carreras o Cristina Ho-yos, com a exemples– i el compromís polítici social –va participar en una tancada de can-

tants contra la política cultural de la Genera-litat; es va manifestar contra l’OTAN i va arri-bar a denunciar el PSOE per incomplimentdel programa electoral; s’ha pronunciat con-tra la línia d’alta tensió; ha col·laborat ambentitats solidàries diverses; s’ha manifestat sen-se embuts sobre la situació política de cadamoment...–. Tot plegat, completat amb reco-neixements diversos a tot el món –al margedels que li ha proporcionat el seu públic om-plint els seus recitals i comprant els seus dis-cos–, com la Creu de Sant Jordi de la Gene-ralitat, la Mosca de Sant Narcís del Col·legi dePeriodistes de Girona o la declaració d’«Ar-tista per la pau» que li va atorgar la Unesco,entre molts altres.

Després d’aquesta llarga, intensa i exitosacarrera, Lluís Llach torna dissabte a Verges pertancar una etapa de la seva vida. No ha dei-xat mai de tenir relació amb el poble de laseva infantesa i, per exemple, cada any, quanarriba el Dijous Sant, canta amb el Cor de laDansa de la Mort. Quan va anunciar el seucomiat dels escenaris no en va parlar, d’aques-ta actuació musical anual. Segurament no

Reportatge

4 DominicalDiumenge 18de març de 2007

Fotos:Lluís Llach durantl’actuació al CampNou de 1985, en laqual va reunir100.000 persones7Amb el cor de laDansa de la Mort deVerges, la SetmanaSanta de 1999.8Actuant amb CristinaHoyos al Festival deCap Roig, el juliol de2002.9Llegint un manifesten una manifestaciócontra la MAT, a laJonquera, el maigde 2005. 10Conversant amb elpoeta Miquel Martí iPol, l’any 2000.

(Ve de la pàgina 3)

7

8 9 10

L a primera referència a Lluís Llacha la premsa gironina es troba al dia-ri Los Sitios del 22 d’octubre del

1967. En la secció diària Alminar, i sotael títol «Ferias a la vista», l’articulistaCierzo comentava alguns dels atractiusdel programa de les immediates Fires iFestes de Sant Narcís, entre els quals hihavia un festival de la «Nova cançó ca-talana». «Cuatro cantantes en total. Gui-llermina Mota, María del Mar Bonet, Ra-fael Subirachs y –oído al parche– LluísLlach, un gerundense de diecinueveaños, hijo de Verges, estudiante de Eco-nómicas, que el pasado día 11 fue pre-sentado con éxito extraordinadio enel “Palau de la Música”, de Barcelona».Cierzo centra el seu comentari en LluísLlach i comenta que «forma, con los ci-tados Subirachs y Bonet, la más jovenaportación a la canción catalana, quese va abriendo camino, y que ha de-mostrado, en el último festival de la Can-ción Mediterránea, que emociona a lospúblicos españoles de habla no catala-na (...) Lluís Llach cantó por primeravez en el pasado julio, y ya tiene gra-bado un disco y en preparación otro.Forma en “Els setze jutges”, del que esel número 16 precisamente. No sólo in-

terpreta, sino que crea sus canciones.Es tenido como una destacada prome-sa de la “Nova canço catalana”».

Uns mesos més tard, l’11 de gener del1969, el mateix Cierzo a la mateixa sec-

ció Alminar es feia ressò de l’actuació,l’endemà, de Lluís Llach al Teatre Mu-nicipal. I explica que «nuestro deseo hu-biera sido entrevistar a Lluís Llach. Nonos fue posible». Enlloc d’això, l’articlecontenia una entrevista amb Núria Ba-talla, que llavors era mànager de Llach,per a qui la cançó del cantautor «es sen-cilla: “tomada del pueblo y vuelta a él”,como el mismo cantante dice; pero suemotiva voz la hace ideal para la trans-misión masiva. Él mismo dice que can-ta lo que ve y vive, día a día». En aquellrecital –en el qual també van actuar En-ric Barbat, Miquel Cors i Regina Buira–,Lluís Llach va aconseguir un gran èxitamb temes com El bandoler, A cara ocreu i Cop de destral.

El mateix any 1969, concretament el24 d’octubre, Lluís Llach tornaria a ac-tuar a Girona, concretament al TeatreMunicipal, en un festival organitzat perRàdio Nacional d’Espanya dins del pro-grama especial «La unidad de las tierrasde España». Maria Dolors Laffite, LoneStar, Los Unos, Estels Blaus, Els Llampsi Fernando Mendoza (cantant de l’Or-questra Meravella) van ser alguns al-tres dels artistes que van participar enaquell recital.

Primeres referències a la premsa local

Felip Ortega (Còrdova, 1960) va ser llibre-ter de la Llibreria 22 de Girona, de la qualn’és soci. Ha estat editor de la Magrana i

ha dirigit la Casa del Llibre de Planeta a Bar-celona. Torna a Girona amb un nou projecte:La Llibreteria, al barri de l’Eixample.

No és una bogeria posar una llibreria aaquestes alçades del segle XXI? Hi ha unaqueixa oficial, que el llibre no es ven. Queles llibreries desapareixeran. Jo penso que elllibre no desapareixerà mai. El format paper téuns avantatges estètics i físics que altres su-ports no tenen. El llibre va a qualsevol lloc, iés molt personal.

Té molta experiència professional. Tincl’avantatge que he estat als dos costats: a lapart de l’edició, a la part de llibreria mitjana,a una llibreria molt gran. Estic d’acord queno és un negoci per fer-te ric, però ben ges-tionat, et permet viure, com qualsevol nego-ci.

Quan dirigia la Casa del Llibre a Barcelo-na, volien crear una gran superfície del lli-bre? La Casa del Llibre parteix de la Casa delLibro de Madrid, d’Espasa Calpe. Era una deles llibreries més antigues d’Espanya, i ambmés fons físic. En adquirir-la Planeta, van cre-ar un pla d’expansió seguint la moda ameri-cana de cadenes. Són llibreries grans, a gransciutats. Em va servir molt en la qüestió de lagestió, en l’aprenentatge d’un públic exigint,i en moure grans volums.

Per fer una llibreria cal un bon fons dellibres; i què més cal? No especialitzar-te,però tenir clar quines matèries tocaràs. Si nosaps de què va, no toquis economia, o dret.He volgut fer una llibreria de ficció i no fic-ció. No molt especialitzada, sinó divulgativa.Una no ficció assequible per a tot tipus depúblic.

Diuen que hi ha treballadors que no co-neixen prou el sector, és cert? Jo opto peragafar gent professional. És important que elpersonal sàpiga com funciona aquest món. Te-nim un bon equip. És cert que m’he trobat ambgent que tenia dos idiomes i dues carreres, ino sabia què era un ISBN. És increïble. O nosabien com funciona un distribuïdor.

Això diu poc del sistema educatiu. Sí. Ambla meva companya vam encetar un curs a laPompeu Fabra, i una de les finalitats era for-mar llibreters: cal un llibreter que domini lamatèria i sàpiga gestionar. Pensa que un au-xiliar de farmàcia té uns coneixements gaire-bé de farmacèutic. El llibreter s’ha de formar,i li ha d’agradar llegir com un afegit.

Va participar en la consolidació de la Lli-breria 22; ara que torna tindrem dues Lli-breries 22 a Girona? Respecto molt tots elsllibreters de la província, i també els quios-cos que venen llibres. És una feina admirablei dura. La 22 va ser molt important i és moltimportant. Però jo vull una llibreria diferent,més de venda de llibres i de cerca de llibres.I no de promoure actes culturals.

S’ha de disfrutar llegint o no? Sempre he es-tat un gran lector. No pots deixar aquest oficiperquè és tan verinós per a tu com per al client.Verinós en el sentit que transmets un llibre moltbo a algú. La conseqüència de fer de llibreterés instantània. La sensació és directa: a la per-sona que li recomanes un llibre, si li agrada,sempre t’estarà agraïda.

Quines descobertes ens recomana, que no

siguin autors molt consolidats? He tingutpoc temps per llegir amb aquest projecte. Peròet parlaria d’un llibre de Seix Barral, La ofen-sa, de Ricardo Menéndez, un autor espanyol.I una novel·la de William Maxwell, Vinieroncomo las golondrinas. Són precioses. M’agra-da l’estil i el que narren.

Què li diu la gent, ara que torna? La gentde l’Eixample ha respost molt bé. Crec queLa Llibreteria aporta alguna cosa. La futurabiblioteca de Girona i el futur museu com-pensaran altre tipus d’equipaments. La gentpodrà trobar llibres que de vegades no es tro-ben. No vull dir que el nostre negoci tinguimés llibres que d’altres, perquè per exemple,Can Geli és un dels llibreters més bons deCatalunya. Però la novetat de 3-4 anys sol de-saparèixer de les llibreries. Et costa trobar-los.

Són novel·les interessants de mantenir sem-pre? Sí. Pots trobar autors clàssics contempo-ranis de llarga vida. La novetat té una vida cur-ta, d’uns tres mesos, fins i tot menys. Què fasper destriar allò que creus que val la pena?Hi ha molts criteris: la venda, la qualitat, quesempre és personal, i la resposta del client.

Què opina del best-seller? Veig que en téun petit fons. Mai menyspreo cap lector. Lameva frase és: «llegeix el que vulguis». Tu potsaconsellar, només.

El best-seller dóna oxigen a la indústria delllibre? Crec que sí. Best-seller vol dir el llibremés venut. I sempre ha existit. Però l’editor arafabrica best-sellers, i amb això no hi estic tand’acord. Fa trenta anys existien autors multi-vendes que ara ningú no recorda. El best-se-ller és un producte creat per l’editor, amb una

campanya de marquèting. Quan la campanyafalla, tenim una crisi.

Torna la novel·la rosa? La novel·la romànti-ca té un públic, molt oblidat fins ara. Confi-nat als quioscos, i ara ha entrat al circuit deles llibreries i grans superfícies.

De la seva etapa d’editor què és el pitjorque recorda? Que cada vegada més la feinaestà més allunyada de la literatura. Que la nor-ma és ser rendible.

I el millor? El contacte amb els autors.

Tenen moltes neures? Els que jo he cone-gut són gent molt interessant. Conscients de lafeina. Com a anècdota, alguns aconsellen ti-pus de portada. Normalment equivocades. ARBA vaig aprendre moltes coses del meu di-rector general, Oriol Castanys, una de les per-sones que més entén del món editorial a Ca-talunya i Espanya.

Hi ha llibres que es venen per la portada?Hi ha llibres que es venen per la portada i noes llegeixen.

Tenim gairebé mil autors catalans; dónaper a tant la nostra llengua? La literaturacatalana està en un bon moment. Però no espot fabricar un autor en dos anys. Hi ha au-tors que editen un llibre cada any, i això noés bo.

Vol afegir alguna cosa més? Que tothom téel seu espai. I el que cal fer és treballar. Tre-ballar i treballar. Vull destacar la feina delscomercials editorials. Que són un element fo-namental, perquè enllacen la feina de l’edito-rial amb les llibreries.

Entrevista

5 DominicalDiumenge 18de març de 2007

FELIP Ortega Director de La Llibreteria de Girona

Els seus coneguts li suggerien que muntés un restaurant a la ciutat. Però ell ha escollit continuaramb la seva trajectòria dins del món del llibre impulsant La Llibreteria, una llibreria a l’Eixample deGirona. Felip Ortega ens fa cinc cèntims sobre el món del llibre.

“Llegeix el que vulguis”TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA

“Jo penso que

el llibre nodesapareixeràmai. El formatpaper té unsavantatges

estètics i físicsque altressuports no

tenen. El llibreva a qualsevollloc, i és molt

personal.“

L ’1 de novembre de 1880 obria les sevesportes a Olot El Arte Cristiano. J. Bergay compañía, el primer taller de sants de

la ciutat, que impulsaven Josep Berga, Joa-quim Vayreda i Valentí Carrera. L’edifici neo-gòtic que va ser la seu d’aquesta indústria mésque centenària –que continua en actiu, tot iels canvis en l’accionariat i d’emplaçament, jaque s’ha traslladat a un edifici annex a l’ante-rior– és des d’aquesta setmana la seu delMuseu dels Sants d’Olot, un equipament cul-tural que segons l’Ajuntament de la ciutat, «amés de suposar un nou al·licient turístic, téun component emotiu i de reconeixementhistòric, econòmic i cultural als olotins ques’han dedicat a aquesta activitat». L’objectiudel Museu és, segons Pilar Ferrés, la seva di-rectora, «donar a conèixer aquesta artesaniaque té una tradició centenària i promocio-nar els tallers que encara s’hi dediquen percontribuir que puguin durar cent anys més».

El Museu dels Sants repassa la història d’a-questa particular indústria olotina, en mos-tra algunes de les seves creacions més des-tacades i, en una agosarada i innovadora pro-posta museística, permet al visitant contemplarcom continuen treballant en l’actualitat elsempleats del taller de sants L’Art Cristià: comque els dos edificis estan de costat, i de fetcomparteixen espais, s’han incorporat al recor-regut uns finestrals que permeten observarels treballadors en plena feina en les diferentsfases de producció de les imatges. Una pro-ducció que, de fet, no ha canviat massa desque El Arte Cristiano. J. Berga y compañíava començar a produir sants.

En el naixement d’aquesta indústria a la ca-pital garrotxina hi van influir tant els viatgesde Joaquim i Marian Vayreda a París, on a mit-jan segle XIX s’havien instal·lat les primeresbotiges d’objectes religiosos i on hi haviavenedors ambulants d’imatges procedentsd’Itàlia, com la intenció de Josep Berga i Boix–«l’avi Berga»– d’oferir una sortida als apre-nents d’artistes que ell mateix formava a l’Es-cola Pública de Dibuix d’Olot –entre altresdeixebles va tenir escultors tan notables comMiquel Blay, Josep Clarà, Josep Berga i Boa-da, Celestí Devesa o Martí Casadevall–. En elsorígens d’El Arte Cristiano, Berga actuaria coma director tècnic del taller, Joaquim Vayredaes faria càrrec de la direcció artística, i ValentíCarrera de la part comercial.

Durant més de vint anys, El Arte Cristianova ser l’únic taller de sants de la ciutat, i enaquest període va començar a utilitzar un noumaterial per a l’elaboració de les imatges,l’anomenada pasta-fusta, que abaratia i acce-lerava el procés de fabricació, allargava la vidade les peces –a les que estaven fetes ambaltres materials, com ara guix, a la llarga hiapareixien esquerdes–, les feia més lleuge-res i en feia més fàcil la reparació. Tot ple-gat va contribuir a popularitzar els sants d’Olot,que van començar a ser reclamats des de di-ferents indrets de l’Estat espanyol i fins i totde l’estranger, després d’haver superat, aixòsí, alguns entrebancs que la jerarquia de l’es-glésia catòlica va posar per acceptar que lesimatges elaborades amb pasta-fusta pugues-sin ser venerades als temples.

UN MILER D’EMPLEATSAmb el temps s’anirien creant a Olot noustallers d’imatgeria religiosa –el segon va serbatejat amb el nom d’El Sagrado Corazón–:sovint eren empleats d’El Arte Cristiano quemuntaven el seu propi negoci en uns mo-ments en què tant la qualitat del material ambquè es feien les peces, com l’elevat nivellartístic dels models –obra en ocasions de re-coneguts artistes olotins– feien créixer arreula fama dels sants d’Olot. Abans que comen-cés la Guerra Civil hi havia a la ciutat 14 ta-llers que donaven feina a un miler de perso-nes i que rebien comandes de tot el món.

Després de la guerra els tallers de sants vantornar a viure una altra època de bonança,perquè moltes imatges havien estat destruï-des durant el conflicte, però a partir del Con-cili Vaticà II –que va restringir el nombred’imatges als temples– el negoci va començara davallar, la qual cosa va obligar alguns ta-llers a reconvertir la seva producció a objec-tes i figures decoratives, maquetes geogràfi-ques i nines o bustos humans –peces, d’altrabanda, que alguns tallers ja havien elaboratamb anterioritat, en especial durant el tempsde la República–, a més de centrar-se en lesfigures del pessebre, una altra activitat artis-ticoindustrial molt lligada a Olot.

En l’actualitat a la capital de la Garrotxaqueden en funcionament set tallers de sants–L’Art Cristià, Sant Antoni Maria Claret, Sty-lart, Artidecor, Alot, s.a., Les Arts Decorati-ves i Artesania Juvanteny, a més de la distri-buïdora Dimosa–, que donen feina a un cen-tenar de persones. A l’Estat espanyol,Andalusia i Llevant són els seus principalsclients, i també en tenen en països com Ità-lia, Estats Units i Polònia, que demanen pe-ces de qualitat. Igualment conserven obertsimportants mercats a Sud-amèrica, si bé enaquesta zona es detecta una davallada deles vendes perquè hi estan entrant amb forçapeces de menys qualitat, i per tant més ba-rates, procedents del mercat asiàtic. En aquestsentit, dissabte passat, aprofitant la visita delpresident de la Generalitat per a la inaugu-

ració del Museu, els representants dels ta-llers de sants li van demanar que contemplila possibilitat d’introduir modificacions en lafiscalitat d’aquestes empreses, tenint en comp-te el caràcter artesanal de la seva feina. Se-gons alguns càlculs, aproximadament el 80%del cost de producció correspon a la retri-bució del personal que elabora les imatges.

«INJECCIÓ D’AUTOESTIMA»L’obertura al públic del Museu ha suposat «unainjecció d’autoestima per a l’ofici i de fet pera tots els olotins», assegura Pilar Ferrés, quedefensa que tot i que es vol que sigui unelement de promoció exterior d’Olot, «ha deser sobretot per a la gent de la ciutat, per-què coneguin les seves coses». Pilar Ferréssosté que «és important que els olotins esti-

santsLa vida dels

Olot acaba d’inaugurar un museu que repassa la història de lacentenària indústria artesanal de la imatgeria religiosa a la ciutati permet contemplar com es continuen elaborant aquestes peces.

TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

6 DominicalDiumenge 18de març de 2007

1

Reportatge

7 DominicalDiumenge 18de març de 2007

guin contents per aquest museu i per tot elque implica, que tinguin autoestima per aques-ta activitat, perquè així serà més fàcil que ladonin a conèixer i la comparteixin amb lespersones de fora; si la gent d’aquí està conten-ta, tot funciona». La directora del Museu afe-geix en aquest punt que «pràcticament dos decada tres olotins tenen relació amb algú queha treballat en un taller de sants o en algunade les empreses que els proporcionaven com-plements, com corones, ulls...».

El projecte per convertir l’antic edifici neo-gòtic d’El Arte Cristiano en museu es va co-mençar a gestar l’any 2000 i ha necessitat qua-tre anys d’obres i una inversió de 2,5 mi-lions d’euros –xifra que inclou la compra del’immoble per part de l’Ajuntament– proce-dents de diferents administracions. La refor-

ma i adequació de l’edifici com a museu s’hafet seguint el projecte dels arquitectes JosepMaria de Solà-Morales Capdevila, Xavier Mont-salvatge Pérez i Joaquim Vayreda Casadevalli ara només queda pendent l’enderroc d’unanau vella (que també pertany a l’empresa L’ArtCristià) per urbanitzar un aparcament amb en-trada per la carretera de Santa Pau.

Només d’entrar al Museu –després de pa-gar 3 euros–, el visitant es troba en l’anome-nada Sala d’Iconografia, que vol «començara familiaritzar el visitant amb el que es tro-barà en el seu recorregut pel Museu». Al cos-tat d’imatges de Santa Teresa, Sant Josep i elNen, Santa Maria Magdalena o Santa Mariad’Alexandria, hi ha explicacions sobre els santscom a producte i com a símbol, i una panta-lla tàctil permet accedir a informació sobre

la iconografia del santoral (història i vida delssants, llegendes, vestuari, atributs...). En unasala annexa s’hi projecta un audiovisual queexplica la història de la indústria artesanalde la imatgeria religiosa a Olot.

Seguidament, al soterrani, comença la partmés innovadora de la visita: les dependènciesdel Museu van en paral·lel a les instal·lacionsactuals de L’Art Cristià –el taller es va traslla-dar a una nau annexa quan l’Ajuntament vaadquirir l’edifici original per fer-hi el Mu-seu– i a través d’uns finestrals es pot contem-plar com els empleats del taller –inicialmentreticents a ser observats pels visitants, peròen l’actualitat satisfets perquè entenen queaixí es coneix millor i per tant es valora mésla seva feina– converteixen els models deles imatges en motllos,

2

3 4 5

Fotos:Sobre aquestes lí-nies, a dalt, treballa-dors d’El Arte Cris-tiano en una imatgeantiga (Foto: Museudels Sants ), i, abaix, un dels modelsdins del motllo.1Diversos models desants, exposats alMuseu d’Olot.2Empleats de l’ArtCristià pintant i re-passant imatges.3Un empleat al talleron s’obtenen les pe-ces a partir dels mo-dels i els motllos.4Una de les pecesque es mostren a laprimera planta delMuseu.5L’escut d’El ArteCristiano, obra deCelestí Devesa.6Un empleat col·lo-cant els ulls a unaimatge. Foto: Mu-seu dels Sants.7Hi ha imatges ques’han de fer en di-verses peces. Foto:Museu dels Sants.8Imatges del Nen Je-sús acabades. Foto:Museu dels Sants.(Continua a la pàgina 8)

6 7 8

com els motllos s’omplenamb pasta-fusta, i com finalment neixen elssants. A més d’aquesta observació directa,unes pantalles projecten audiovisuals sobretots aquests processos productius, donant-ne tota la informació i afavorint que la visitaes pugui fer els dies –com dissabtes o diu-menges– que els empleats de L’Art Cristià notreballin. En aquesta zona –i a més d’objec-tes i material que s’usen en la fabricació delssants– també es pot veure el que s’anomena«magatzem en blanc», que és on es guardenles peces que s’han fet de més a més –peraprofitar els motllos, que s’han de renovar pe-riòdicament– a l’espera de ser venudes –elsacabats de cada peça poden ser molt variats,i per tant també en canvia molt el preu–.

De retorn a la planta baixa de l’edifici, hiha una àmplia mostra de diferents modelsde sants, alguns dels quals obra d’escultorstan reconeguts com Blay, Llimona, Atché,els germans Vallmitjana, Alentorn, Fuxà, Aleu...I seguidament es continua observant el pro-cés d’elaboració artesanal de les imatges aL’Art Cristià, en aquest cas en les fases deretoc, pintura i decoració: totes les peces sónrepassades per eliminar imperfeccions i al-gunes a més s’han d’acabar de «muntar» per-què no han pogut ser emmotllades en unasola peça, a causa dels gestos o postures que

mostren, o bé dels elements que porten. Enaquesta fase també es col·loquen els ulls devidre de les imatges –que també són elabo-rats artesanalment–, i seguidament són pin-tades a mà, sense plantilles, en un procés queacaba de configurar la categoria de cada imat-ge: hi ha acabats més senzills i d’altres moltluxosos, amb l’ús de pa d’or, per exemple.

En aquest apartat del Museu el visitant tam-bé rep informació sobre l’elaboració dels com-plements que porten algunes imatges, comara les corones, els altars..., i es mostren pe-ces en diferents fases d’acabat per donar unaidea de la categoria de la feina dels artesans.

SANTS, GEGANTS I ALTRES PECESUn cop conegut el procés d’elaboració delssants d’Olot, a la primera planta del Museuse’n repassa l’evolució, amb una exposició defigures procedents d’una vintena dels apro-ximadament quaranta tallers que hi ha ha-gut a la ciutat en la història d’aquesta indús-tria. Però no només hi ha sants, en aquestespai, perquè els tallers d’Olot han creat moltsaltres tipus de peces: així, hi ha reproduccionsdel cos humà per a l’estudi de la seva ana-tomia, elements decoratius, una àmplia mos-tra de figures de pessebre –inclosa una partde la col·lecció de la família Renart, que jatenia el Museu Comarcal de la Garrotxa–, i

elements de la faràndula olotina, entre elsquals destaquen les figures originals dels ge-gants d’Olot, obra de Miquel Blay (el ge-gant) i Celestí Devesa (la gegantessa).

Aquesta primera planta de l’edifici d’El ArteCristiano havia estat el domicili la família Vay-reda, i s’hi han conservat, entre altres ele-ments, els mosaics del terra i la sala dels vi-tralls, que també té una espectacular xeme-neia i on havia tingut el seu estudi l’escriptorMarian Vayreda –les inicials del qual són enun d’aquests vitralls–. En una petita cambrasituada just al costat hi ha la intenció de re-produir l’estudi de l’escriptor.

Finalment, la segona planta de l’edifici s’hareservat per a les dependències administrati-ves del Museu i s’hi ha adequat un espai pera exposicions temporals relacionades ambla imatgeria religiosa. Josep Berga i Boix. 1837-1914. Pessebres i sants és la primera d’aque-tes mostres, dedicada precisament a un delsfundadors d’El Arte Cristiano. En aquesta plan-ta del Museu també s’hi ha reservat espaiper fer-hi activitats didàctiques per a grupsd’escolars i cursets de tècniques artístiques.

A la sortida, el visitant es pot aturar a labotiga del Museu, que ofereix productes delsset tallers de sants que continuen en actiu ala ciutat, a més de diverses publicacions so-bre la imatgeria i alguns souvenirs.

12

9

1413

10 11

Reportatge

8 DominicalDiumenge 18de març de 2007

Fotos:Sobre aquestes lí-nies, a dalt, les figu-res originals dels ge-gants d’Olot, i, abaix, una reproduc-ció del cos humàfeta en un taller desants.9Muntatge amb imat-ges de diferents ta-manys del Crist Cru-cificat que s’ha ins-tal·lat a la sala delMuseu dels Sants ones projecta l’audiovi-sual sobre la històriade la indústria.10La façana de l’edificineogòtic on s’ha em-plaçat el Museu.11Els visitants obser-ven els empleats deL’Art Cristià en plenafeina.12Vitralls de l’habitaciódel primer pis del’edifici on va tenir elseu estudi MarianVayreda.13Ulls de diferents mi-des i models, fetstots amb vidre. 14Un artesà enllestintuna imatge d’unaVerge. Foto: Museudels Sants.

(Ve de la pàgina 7)

Tenim trets centreeuropeus molt semblantsa Viena o Budapest, però també medi-terranis. A més, el nostre patrimoni cul-

tural és molt important i la gastronomia, moltrica. Però no puc oblidar les més de mil illesque tenim, el que ens converteix en el Ca-rib de la Mediterrània, tot un paradís per alsamants del mar i dels seus esports». Aquestssón els arguments que utilitza Filip Vucak (Vo-dice, 1951), ambaixador de Croàcia a Espanya,per promoure el turisme al seu país. Bonconeixedor del sector a l’Estat espanyol –vatreballar a la Costa Brava, Mallorca i Teneri-fe–, assegura, a més, que «el turisme de mas-ses no és el nostre model a seguir».

Perquè es faci càrrec del tipus d’entre-vista: Hi ha gent a Croàcia que sostinguique «amb Tito vivíem millor»? Pràcticamentningú, encara que hi pot haver nostàlgics en-tre els partisans octogenaris de la vella guàr-dia del comunisme, amb pensions no massaelevades.

Alguna vegada es va sentir iugoslau? Vaigtenir aquest passaport, però mai no vaig seriugoslau. Sempre em vaig sentir nacionalis-ta croat. Sent estudiant, vaig passar tres me-sos a la presó, per oposar-me al comunis-me.

Era conservador, doncs? Es pot dir així.El nacionalisme equivalia a la dreta.

Cal reivindicar la memòria històrica? LaSegona Guerra Mundial va ser un tabú a Croà-cia, on tot s’interpretava en blanc –els parti-sans comunistes– i negre –els anticomunis-tes reaccionaris–. Des de la independència,es parla de tot de manera més oberta.

En una guerra civil es cometen matan-ces pels dos bàndols? Sí, absolutament. Croà-cia tenia dret a alliberar el seu territori, peròno es pot negar que l’exèrcit croat va come-tre actes criminals. S’ha jutjat a militars i ci-vils pels excessos, que es van produir en lavenjança després de l’alliberament del 95.

Vostè va defensar el general Ante Goto-vina, detingut finalment a les Canàries.Va ser un dels generals rellevants en l’alli-berament de Croàcia. En no lliurar-se al Tri-bunal Penal Internacional, es va convertiren un heroi per a una part dels croats. Se liva demanar un últim sacrifici, perquè no en-torpís les negociacions amb la Unió Europea.

Li deuen vostès la independència a JoanPau II? Vam tenir el suport del Vaticà desdel principi, però crec que s’exagera la sevaimportància. El suport decisiu va correspon-dre a Alemanya, però la situació de Iugoslà-via era insostenible.

Catalunya o el País Basc li recorden Croà-cia? Quan sóc a Catalunya o al País Basc sem-pre em pregunten el mateix, però Iugoslàviai Espanya no es poden comparar. Aquí lademocràcia funciona, i sempre es troba uncamí per a l’acord. Si Iugoslàvia hagués en-trat a la Unió Europea, la seva història hau-ria estat diferent.

S’anuncien a la CNN amb l’eslògan «Croà-cia, la Mediterrània com era abans». Ésun lema que ha tingut molt èxit. Durant els

anys de la guerra no es va construir res, perla qual cosa la costa està molt conservada. Te-nim problemes en algunes illes, però la le-gislació és molt estricta.

Els conflictes al Líban els queden a prop.De moment no influeixen en el turisme, unaaltra cosa és que hi entrés Síria. En canvi laguerra de Kosovo, a 500 quilòmetres de Du-brovnik, sí que ens va fer perdre moltíssimsdiners.

Per què tothom et diu «visita Croàcia abansque s’espatlli»? Croàcia ja no és tan barata,i l’interès per construir és molt més gran delque realment es construeix. Aspirem a unturisme d’elit.

Reivindiquen un passat austrohongarès

per aïllar-se dels Balcans? Vam formar partde Iugoslàvia durant vuitanta anys, i vam es-tar quatre segles en l’imperi austrohongarès.És una imatge usada sovint, perquè és certa.Si una persona es trobés de sobte enmig deZagreb, no la distingiria de Viena o Budapest.

El viatge croat somiat? Vol directe a Split illoguer d’un cotxe, per recórrer en una set-mana els 200 quilòmetres fins a Dubrovnik,visitant illes molt ben comunicades per ferri.

Drazen Petrovic continua essent el mésgran artista que ha donat Croàcia? És elJames Dean del bàsquet. Hi ha alguna cosad’extraterrestre, en un esportista que fascinajoves que mai no el van veure jugar. La sevadesaparició va engrandir el mite, i la seva mareha creat un museu a Zagreb.

Entrevista

9 DominicalDiumenge 18de març de 2007

FILIP Vucak Ambaixador de Croàcia a Espanya

Va començar la seva carrera professional a la Costa Brava i en altres destinacions turístiques del’Estat espanyol com a representant del «touroperador» Atlas. Ara és l’ambaixador del Govern deCroàcia, una destinació turística emergent que és un dels nous competidors per al litoral gironí.

“Iugoslàvia i Espanyano es poden comparar”

TEXT: MATÍAS VALLÉS FOTOGRAFIA: B. RAMON

“Croàcia ja noés tan barata,i l'interès perconstruir és

molt més grandel que

realment esconstrueix.

Aspirem a unturisme d’elit.“

Establimentsantics

10 DominicalDiumenge 18de març de 2007

L’any 1930, un jove Carles Fontfreda i Xau-diera va tenir la sort que li toqués la lo-teria. Amb aquells diners va comprar una

botiga al número 26 del carrer de Sant Este-ve d’Olot, i hi va muntar una drogueria. Al’establiment s’hi venia una mica de tot: pin-zells, pintures, sucre, oli, olives, perfumeria,caramels i tota mena de coses necessàries pera la llar. Aleshores Olot era una ciutat moltpetita, força mal comunicada per carreteraperò amb un correcte transport ferroviari, queva ser un dels motors de l’economia de lazona.

Carles Fontfreda estava casat amb TeresaGratacós i van tenir tres fills. Va ser CarlesFontfreda i Gratacós, el fill mitjà, qui va aga-far les regnes del negoci per continuar-lo,però els projectes van quedar tallats per l’es-clat de la Guerra Civil, a l’inici de la qual Car-les Fontfreda i Xaudiera va haver de marxarsobtadament de la ciutat, escapant dels re-publicans que el volien afusellar per motiuspolítics. La botiga, no obstant això, va con-tinuar oberta i no va patir cap dany. Va sera la postguerra quan l’establiment va tenirmés problemes. Quasi no hi havia fàbriquesde pintura per falta de materials i el poc quees fabricava anava a parar a mans de l’exèr-cit per a la reforma de les casernes o a mansdels estaments oficials per posar en marxaserveis de l’administració franquista.

VENDRE AL CARRERCarles Fontfreda i Gratacós va tornar a Olotdesprés de fer el servei militar, amb la volun-tat de donar una forta empenta al negoci.Va fer ampliacions i va agafar més personalamb la finalitat de sortir al carrer a vendrepintures, ja que la situació econòmica del paísanava millorant, encara que de mica en mica.

La dècada dels anys 1960/1970 va ser la delboom del paper encolat sobre les parets deles habitacions. Tothom canviava la pinturaper paper, i va ser llavors quan Carles Font-freda va decidir obrir una altra botiga al ma-teix Olot i al mateix carrer de Sant Esteve, da-vant de la que ja tenia. En aquella botiga–abans i ara–, només s’hi ven paper per de-corar habitacions.

De mica en mica es va anar deixant el ne-goci de la drogueria i els aliments, quedantnomés els serveis de pintura i productes pera decoració, així com la perfumeria. CarlesFontfreda i Gratacós va muntar un magatzemde pintures al carrer Bolós d’Olot i una grannau a l’avinguda d’Antoni Gaudí, que era ma-gatzem de fustes.

El fill de Carles Fontfreda, Carles Fontfre-da i Cabrafiga, de petit aprofitava les vacan-ces d’estiu, Setmana Santa i Nadal per anara ajudar el seu pare als negocis. Alternava elsestudis amb la feina, però l’any 1980 es vaquedar a Olot, a la botiga de pintures, men-tre la seva germana Maria Teresa va agafarla direcció de la perfumeria. Aleshores la casadel carrer Sant Esteve número 26 es va de-

dicar exclusivament a la venda de pinturesper a belles arts i s’hi van començar a fer cur-sets per a joves i grans que vulguin apren-dre a pintar –que encara continuen–. Enaquest establiment, en l’actualitat, s’hi ven detot per als pintors i artistes.

Carles Fontfreda es va dedicar al negoci dela pintura i la decoració, ampliant el mercat,fins que, al ser soci d’una empresa de Fi-gueres, Comercial Crusi SL, la va comprar totareconvertint-la en una gran nau de venda, ala zona industrial figuerenca, només dedica-da a pintures per a la construcció i decora-ció i amb el nom de Pintures Fontfreda.

Carles Fontfreda i Cabrafiga té dos fills, peròencara no és segur que algun d’ells vulguicontinuar amb el negoci del seu pare.

Can FontfredaOlotUn premi de la loteria va fer néixer la inicial botiga d’aliments i

drogueria, que amb el temps es va convertir en establiment depintures i més tard també es dedicaria a la formació artística.

Història

La loteria va serl’origen d’unaempresa queara és de lesmés importantsen el ram de lapintura decora-tiva i industrial.Va començar –iencara hi conti-nua–, al carrerde Sant Esteved’Olot i amb elsanys es va obrirun altre establi-ment al davantmateix. L’em-presa va deixarels queviures ila drogueria perpassar exclusi-vament al ramde la pintura i ladecoració. Tam-bé es dedica al’ensenyamentde tècniquesartístiques i a lavenda de mate-rial per a pin-tors i artistes.

Origen1930.FundadorCarles Fontfre-da i Xaudiera.Propietariactual Carles Fontfre-da i Cabrafiga.TreballadorsVint-i-nou.ActivitatVenda al major ial detall de pin-tura i de mate-rial per a artis-tes.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

L a setmana passada tornava a obrir les por-tes el santuari de la Mare de Déu del Mont–situat entre els termes municipals de

Beuda i Albanyà–, després que els darrers me-sos s’hi hagin fet diverses reformes. Fins almaig, el santuari obrirà de divendres al mig-dia a dimarts a les 5 de la tarda, i a partir delmaig l’obertura s’allargarà fins el dimecres ales 5 de la tarda. És, doncs, el moment devisitar un dels indrets més emblemàtics de lescomarques gironines, que atreu visitants pelseu component religiós, per la bellesa del seuentorn natural –amb unes vistes espectacu-lars– i per la petja literària de mossèn JacintVerdaguer, que hi va fer estada –s’ha restau-rat l’habitació on es va allotjar–.

Hi ha diverses maneres d’arribar al santua-ri del Mont, i aquí reproduïm una ruta a peuque proposa l’Ajuntament de Beuda a la sevapàgina a Internet: «Sortirem de Beuda per lacarretera de Besalú. En un revolt proper aga-farem un altre vial, a la dreta, que va a lafont de la Quera i continua cap al Castell, dei-xant-lo a l’esquerra. Seguirem per la casa deColl de Jou, per un pla de conreus, travessa-rem el torrent de Cabanelles i baixarem persota de Can Vilà. Poc més enllà. Can Niergai una cruïlla. Seguirem a la dreta i fent bai-xada fins a prop de l’antic Molí d’en Guillot,enrunat. La pista està pavimentada i fa baixa-da. A baix, a la dreta, hi ha les restes del Mo-lí d’en Guillot. El Buranc, que es travessaper un passallís. Continuem per la pista pavi-mentada, que s’enfila sobtadament cap amunt.Hi ha un trencant. A la dreta es va a Besalú(és un PR, amb marques grogues i blanques);nosaltres hem d’anar cap a l’esquerra, direc-ció Beuda. A la dreta hi ha Can Nierga. Pas-sem pel cantó de Can Vila, a l’esquerra delcamí. Trenquem a mà esquerra, en direcció

a Can Tries. Trobem un antic forn de calç, amà dreta del camí. Entrada a Can Tries. Dei-xem la pista, entrem un moment dins la fin-ca i passem per la banda esquerra d’unes al-zines que hi ha davant de la porta. Hem d’anara agafar un corriol que passa per sobre de lacasa i continuar cap amunt. Per una momentsens pot semblar que hem perdut el fil de laruta però quan trobem el corriol, ja no hi hapèrdua. És un antic camí escaler, molt utilit-zat pels carboners. Trenquem a mà esquer-ra. Bassa d’en Tries, antiga plaça carbonera,molt fàcil de reconèixer pel color negre dela terra. Una vegada hem sortit de la plaça car-bonera el camí s’enfila per un caire i des-prés va baixant cap a l’esquerra. Trobem unaaltra antiga plaça carbonera. Encara hi ha res-tes d’una paret que hi havien construït per te-nir més planer per carbonar. Hi ha una bi-furcació. Tirem amunt, direcció a Pla de Solls.El camí s’enfila seguint una petjada que éscamí i rierol a la vegada. Tornem a trobar unaaltra plaça carbonera. El camí en aquesta zonapot ser una mica perdedor, però hem de te-

nir present que sempre es va enfilant amunt.Arribem a una pista forestal oberta expressa-ment per desbrossar. Després d’uns cent me-tres enfilem a l’esquerra, amunt, per la ma-teixa pista. Anem amunt, a l’esquerra. Tom-bem a mà dreta. Tombem, aquesta vegada amà esquerra. A primer terme veiem el Puigde Malveí, en forma de punxa i, al fons, elBassegoda. Trobem una torre de la llum. Enfi-lem a l’esquerra; a la dreta el camí queda mort.Girem a la dreta. A l’esquerra hi havia unaaltra plaça carbonera. Pla de Solls. Hi ha unacreu, erigida en record d’un aplec multitudi-nari que s’hi celebrà l’any 1929. Travessemla carretera i seguim recte per un corriol quepassa pel mig del bosc. Collet de les Sorreres.Hem de continuar amunt. Tornem a trobarla carretera asfaltada. Anem cap a la dreta.Cent metres després tornem a deixar la car-retera i tombem a la dreta per un corriol.Trobem el camí que puja des de Falgars. En-llaç amb el camí que ve del Coll de Jonca-nat». I, finalment, el santuari de la Mare deDéu del Mont (a 1.115 metres d’alçada).

Rutes per lescomarquesgironines11 DominicalDiumenge 18de març de 2007

Un indret emblemàticSituat entre Beuda i Albanyà, ha tornat a obrir les portes després d’uns mesos d’obres.

A peu fins al santuari de la Mare de Déu del Mont

Telèfonsi adrecesd’interès

– Santuari de laMare de Déu delMont972 19 30 74(hostatgeria) www.marede-deudelmont.com

– Ajuntament deBeuda , plaçaMajor, 4.972 59 05 34 www.beuda.com

– Ajuntamentd’Albanyà , ctra.de Figueres, 13.972 56 91 90 www.ddgi.cat/al-banya

JOVI TRANS-LOGÍSTIC, S.L.

P.I. CASA NOVA - C/ TARRAGONA, 63-65

Tel. 972 40 18 93 - Fax 972 40 18 92

girona@spaintir.es

17181 AIGUAVIVA (GIRONA)

CATALUNYA: 24/48 HORES convencional

ESPANYA: 24/48 HORES covencional

INTERNACIONAL

ILLES: BALEARS - CANÀRIES(servei marítim / aeri)

No sembla que el canvi climàtic hagi afectat elscostums de les llamprees: van començar a arri-

bar, com cada any, ben entrat el gener, i aquí se-gueixen i seguiran, se suposa, fins que canti el cu-cut, au a la qual ignorem si afecta l’escalfament glo-bal. Tan fidels com les llamprees en el seu retornanual han estat, evidentment, les referències endiversos mitjans de comunicació a la seva llegen-da negra, la que afirma que els romans alimenta-ven les seves llamprees, als vivers, amb esclaus vius,barbaritat de la qual no consta cap referència histò-rica. Tampoc no hi ha cap recepta per a la llampreaal receptari d’Apici (segle I), però sí que sabem que,en efecte, els romans van consumir i van apreciarla llamprea en el que val, que és molt.

Però aquest any deixarem en pau els romans, ifarem un salt en el temps, fins als segles XVI i XVII...quan també era molt estimada. Receptaris clàssicsespanyols com els de Rupert de Nola (1525), Domin-go Hernández de Maceras (1609) o Francisco Mar-tínez Montiño (1611) inclouen diverses, tampoc cre-guin que moltes, receptes per a aquest fòssil vivent;la més repetida, l’empanada. No l’esmenta, en can-vi, Bartolomeo Scappi al seu llibre de 1570.

De tota manera, la llamprea dista de ser el peixmés freqüent en aquests receptaris clàssics... i aixòque llavors pujava molts més rius que ara. El reide la cuina del peix en temps renaixentistes eral’esturió. El mateix Enrique de Villena, al seu ArsCisoria (1423), esmenta la llamprea, però desprésno s’hi atura, mentre que s’esplaia parlant de coms’ha de tallar l’esturió, del qual diu que «es noblepescado e sabroso». En aquells temps hi havia estu-rions no només al Caspi, sinó en molts cursos flu-vials europeus, entre ells el Guadalquivir –on n’hiva haver fins a mitjan anys 60 del segle passat– iel Po. Però als esturions els ha afectat fins i totmés que a les llamprees la degeneració ambientaldels rius europeus, i se’n van anar fa temps perno tornar; fins i tot al Volga corren perill.

Jo he menjat molta més llamprea que esturió,

almenys esturió fresc, i sincerament prefereixo lallamprea. Potser no he tingut la fortuna que em po-sessin al davant una ració d’esturió preparada comho feia Carème per a Talleyrand; no perdo l’esperan-ça, ja que si era un peix tan apreciat ho seria peralguna cosa, i suposo que no només per l’especta-cular de la seva mida... però qualsevol se’n refia.Això sí, proclamo la superioritat indiscutible delsous d’esturió, del caviar, sobre tots els altres ousde peix del planeta.

Avui els suggeriré una amanida de llamprea talcom la prepara al seu restaurant de Vigo un grancuiner, Juan Cisneros. Un cop amb la llamprea es-crupolosament neta han de dividir-la en dos tros-sos. Sofregeixin en una cassola, amb una mica d’oli,dues cebes i quatre grans d’all, tot picat, sensedeixar que prenguin color. Afegeixin la llampreai, a més, una branqueta d’api, una mica de juli-vert, una fulla de llorer, un aire de nou moscada,una estelleta de canyella i la sal que jutgin necessària.Mullin amb mitja copeta d’armanyac, deixin quees faci dos minuts i afegeixin un got d’Albariño. Bai-xin llavors el foc al mínim i cuinin la llamprea unstres quarts d’hora. Deixin-la reposar a la cassola,ja fora del foc, unes quantes hores. Quan vagin aprocedir, tallin-la en talls i amaneixin-la amb unamica de la seva pròpia salsa, que hauran tingut laprecaució de colar abans i que alegraran amb unsgrans de pebre verd. Ara ve l’artístic: combinar-laamb el vegetal, que en aquest cas constarà d’escaro-la, créixens, xicoira morada i uns quants pètals depensament: queden molt bonics i es mengen. Ama-neixin amb oli verge, llimona, sal i pebre... i a lataula. Jo, en aquest cas, abandono el meu costumd’acompanyar la llamprea amb un gran negre iem passo al blanc. Com que el cuiner és gallec, ele-giré un Albariño, per descomptat del 2005: pelsdel 2006 és millor esperar una mica més. Peròtambé li pot anar de meravella un d’aquests mag-nífics chardonnays que tan bé saben elaborar elsnavarresos. Un autohomenatge, en qualsevol cas.

Llamprea renaixentistaCAIUS APICIUS GASTRòNOM

12 DominicalDiumenge 18de març de 2007

AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

De color groc molt pàl·lid. Aro-mes fresques, afruitades, amb

records de pètals de rosa, flor detaronger i litxis. En boca es no-ten les petites bombolles que ex-citen i estimulen vivament el pa-ladar, ja que es tracta d’un vid’agulla, frizzante, com es diua Itàlia, d’on procedeix. Elabo-rat al 100% amb la varietat Muscato Bianco de Canelli a laDO Moscato d’Asti italiana. S’hade servir fred en una copa ti-pus Loira, i és molt apropiat pera la mousse de xocolata i per atota mena de pastissos.

El celler elaborador: CantineBava, s.p.a. Azienda Vitivinico-la embotella aquest vi per a lacol·lecció de vins d’assaig MasFerrant, que ofereix Caves MontFerrant, pensant en els seusclients més selectes. Més infor-mació: www.montferrant.com.

Curial

El vi

Moscato d’Asti

MAS BATLLER e s t a u r a n t

La nostra gran sala pot acollir còmodament fins a 150 persones perals vostres:

• Congressos

• Reunions

• Àpats d’empresa

• Banquets de noces

• Batejos

• Comunions

• Celebracions familiars

Gran Sala de banquets

Carretera dels Àngels km 0,217241 La Creueta - Quart - GIRONA

Tel. 972 469 866 - Fax. 972 469 855www.masbatlle.com - restaurant@masbatlle.com

A menys de 5 minuts del Centre deGirona, en una masia del segle XVII,magníficament restaurada, el Res-taurant Mas Batlle posa a la vostradisposició unes instal·lacions total-ment renovades.

Oferim una cuina moderna amb arrelstradicionals. Una cuina del país po-sada al dia, amb propostes diàries demercat i utilitzant els millors productesde la nostra terra.

Diuen els xinesos que tot allò que volaés comestible –excepte els avions, ésclar–; també ho és tot ésser viu que és

a l’aigua –naturalment, llevat dels vaixells– itot allò que camina amb potes –exceptuant-ne, és clar, les persones humanes–. No hi fares que també ho diguin els vietnamites: larealitat és que hi ha pobles afortunats que,efectivament, mengen tots els fruits de la ter-ra, amb potes o sense, amb ales o amb ale-tes, vertebrats o invertebrats.

I n’hi ha –sobretot la gent del centre i nordd’Europa– que arrufen el nas no solament da-vant d’una plata de cargols, d’unes anques degranota o d’unes delicioses formigues fregi-des, sinó que fan fàstics de menges per a al-tres exquisides com els calamars, els pops oles sèpies. Si, en canvi, mediterranis i orien-tals trobem exquisits aquests aliments –junta-ment amb els eriçons de mar o les espar-denyes–, per què ens hem de negar al plaerde les granotes, dels insectes o de les erugues?Tots aquests aliments –incloent-hi cargols, rat-penats, rates, aletes de tauró o saliva de niud’oreneta– es mengen en un lloc o un altredel món.

Dins l’espècie dels amfibis, les granotes gau-deixen d’un gran prestigi en la gastronomiafrancesa, però també són apreciades a Espa-nya, als Països Catalans, a Provença o a Ità-lia, a la Xina, al Vietnam, etc... Una varietatgegant, la granota toro, també es menja al Ca-rib. La granota es diu rana en espanyol, gré-nuoille en francès i frogg en anglès.

A Europa l’espècie comestible és la Ranaesculenta, comuna o verda. A Amèrica es men-ja la Rana catesbeiana, de mides petites. Lamolt més grossa Rana goliath és menjada al’Àfrica. Les granotes orientals –abundantsals arrossars– solen ser de l’espècie Rana ti-grina. No solament la Xina n’exporta, de con-gelades, sinó també Turquia.

Es fregeixen, s’empanen, es fan amb all i ju-livert, amb tomàquet o samfaina i se’n fan,fins i tot, arrossos i sopes. Les anques, queés la part que es menja i es comercialitza, espoden assecar aviat, per tant cal guardar-lescobertes amb un drap humit o recobrir-lesamb llet. Actualment les que es troben solenser de cria.

Vázquez Montalbán afirma al Carvalho gas-tronómico que la primera recepta documen-tada a Espanya són les «albondiguillas de an-cas de rana» del llibre Nuevo Arte de Cocinadel frare aragonès Juan Altimiras (1760). Enrealitat ja apareixia una recepta al Libro deArte de Cocina de Domingo Hernández deMaceras (Salamanca, 1617), titulada Cómo seha de hacer manjar blanco de ranas.

Al mercat es troben anques de granota con-gelades, normalment procedents de la Xina.Es descongelen com qualsevol altre produc-te i es poden fregir.

RÈPTILS GUISATSHi ha alguns rèptils considerats excel·lents co-mestibles. A Mèxic i al sud dels Estats Unitses menja la iguana, i en aquest país també aFlorida els indígenes americans cuinen el caimào cocodril. El llangardaix és molt apreciat, iabans es consumia a Extremadura, així comla serp, que els orientals consideren una ve-ritable exquisidesa, incloent la seva sang, queconsideren afrodisíaca.

La tortuga de mar ha esta un plat molt apre-ciat pels pescadors dels Països Catalans, i dónalloc a una clàssica sopa anglesa (que, no

obstant, se sol fer amb cap de bou). A Amè-rica es mengen tant les tortugues de mar comles de terra o d’aigua dolça. És molt aprecia-da la classe terrapin i, sobretot, la diamond-back, dels Estats Units. En alguns païsosd’Amèrica Llatina els seus ous, consideratsafrodisíacs, tenen una gran estima.

Els nostres pescadors també menjaven eldofí, un mamífer. A Llançà, per exemple, elfeien en suquet. La balena, un altre mamífermarí, també es menjava antigament abansde l’arribada del bacallà al s. XVI, i ara és moltestimada als Països Escandinaus i al Japó.

INSECTES A LA CASSOLAEls insectes i altres invertebrats, com algu-nes erugues, s’han menjat tradicionalment alsud-est asiàtic, a Colòmbia, Perú, Mèxic, Xina,etc... A Tailàndia, per exemple, es mengengrills, formigues; a Colòmbia, escarabats d’ai-

gua; al Vietnam o Cambodja, cucs de magüey(un cactus), llagostes...

Actualment ja es comercialitzen al nostrepaís, al mercat de la Boqueria i en altres llocs:es presenten per cuinar, fregits, secs, en for-ma de piruleta, etc... Poden procedir de Tailàn-dia o d’una granja de Las Vegas, als EstatsUnits. L’assortiment comprèn més de 45 va-rietats. Hi trobem «hormigas culonas» fregi-des, escarbats gegants d’aigua, erugues, grills,poncelles de cucs de seda, llagostes i fins i totescorpins.

Els insectes es poden fregir o torrar en unrecipient especial de terrissa, com es fa aMèxic, i, en general, abans de cuinar-los escongelen o es maceren en alcohol –sobretotels escorpins–, a fi que deixin anar el verí.

Al mercat podem trobar licors amb cucs –deMèxic– o amb llangardaixos o serps –proce-dents de la Xina–.

Gastronomia

13 DominicalDiumenge 18de març de 2007

Rèptils, insectes, amfibis i fins i tot alguns mamífers com el dofísón aliments apreciats en alguns indrets i rebutjats en d’altres.

JaumeFàbrega

Us agraden les granotes?

L es granotes són un menjar molt apre-ciat a Itàlia, a Provença i a la penínsulaIbèrica.

ElaboracióCal tenir les granotes amb la pell treta, ne-tes i obertes per la meitat; les podeu tallaren dos trossos. Feu-les marinar durant unesdues hores amb sal, pebre i suc de llimo-na. Escorreu-les bé, passeu-les per farinai fregiu-les en una cassola, amb poc oli.Afegiu-hi el brou, just que només cobreixi,tireu-hi la copa de vi i el julivert trinxat i hofeu coure un quartet o uns 20 minuts. Pro-

veu-ho de sal i pebre.

NotesA Itàlia hi solen posar Marsala.– El brou pot ser de pollastre.

– Les granotes es fan de més maneres.La més coneguda és passar-les per farina(o pasta, o bé pa ratllat) i fregir-les, sovintservides amb all i julivert i talls de llimona.Aquesta recepta sol ser anomenada «gra-notes a la provençal», però també es fa ala península Ibèrica.– Altres receptes tradicionals són les grano-tes amb samfaina o amb tomata, les grano-tes amb arròs (recordem que a molts el seugust els recorda el pollastre) i fins i tot se’nfan sopes i guisats diversos, com el que ex-pliquem més amunt. Els xinesos les solenpresentar simplement fregides.

Ingredients

● 8 anques degranota.● Farina.● Oli.● 1 got de vi

blanc generós o viranci.● Brou.● Julivert.● Sal.● Pebre.● Suc de llimona.

Granotes amb sucLa recepta

MA

RC

MA

RTI

MA

RC

MA

RTI

Un dels col·lectius més importants d’afi-cionats a la música dels anys 60 –i perextensió, també a la dels 70-, i que man-

té viva aquella flama que va marcar tota unaèpoca, és el que està inscrit precisament ambla denominació d’Associació d’Amics de laMúsica dels Anys 60, que a les comarques gi-ronines té diversos centenars de socis i simpa-titzants. La seva adreça postal és al carrer JoanGoula, 26, de Sant Feliu de Guíxols (Codi pos-tal 17220); el seu correu electrònic ésaama60@mixmail.com; i els seus responsa-bles, Enric Àguila, Jaume Garcia i Eduard Me-rino.

Ahir dissabte, l’entitat celebrava l’habitualsopar de socis, la VII vetllada per lliurar elsPremis AAMA60, en un cèntric restaurant gui-xolenc, amb l’assistència anunciada d’un bonnombre de seguidors d’aquesta agrupació d’a-mants de la música pop i rock. Seguint el cos-tum ja instaurat des de la primera edició,l’Associació homenatjava aquesta vegada LosSalvajes, mereixedors del guardó d’enguanyper la seva important i extensa carrera musi-cal com a conjunt durant els anys 60, amb èxitscom Soy así, Es la edad o La neurastenia. L’en-titat també ha premiat el popular locutor Sal-vador Escamilla, per la seva tasca de tants anysa la ràdio, amb programes com Radioscope oNuestra Gente, on va apadrinar Joan ManuelSerrat. A més, va gravar diversos discos Ep’s,un d’ells de «cançó protesta». Un altre recor-datori nostàlgic de l’Associació és el de re-memorar en la persona dels seus propietariso responsables diverses discoteques i sales defestes de Sant Feliu i Platja d’Aro, com Clip-per’s Boite, Rivers, Las Vegas, o Maddox.

En la vetllada d’ahir a la nit estava previstal’actuació de Los Salvajes, tot i que de mane-ra simbòlica, per correspondre a les peticionsdel assistents; com a conjunt convidat hi ha-via Els Vampirs, de Palafrugell, una formaciórenascuda recentment, i que tant d’èxit vaaconseguir fa uns mesos en la festa-guatequedels Amics de la Música dels 60.

FIRA DEL DISC DE COL·LECCIONISTAQuant al col·leccionisme, la majoria d’aquestsnostàlgics de la música de fa no gaires dè-cades són bons aficionats a cercar, classificar,guardar, i gaudir en definitiva, de tot el queels recordi aquells anys, com per exemple elsmateixos discos de vinil, tant «singles» com«elepés»; fotografies i postals; cartells i bande-rins; xapes, i retalls de premsa. La mateixaentitat organitza anualment al passeig marí-tim de Sant Feliu una Fira del Disc, amb re-sultats molt dignes de públic, d’actuacions endirecte, i de parades de comerciants del ram,que posen a l’abast de la gent enregistramentsmolt diversos, presentats en diferents formats,i amb unes cridaneres caràtules, de dissenyben artesanal. Embolcalls com l’aprofitat perconfeccionar la darrera targeta de felicitaciónadalenca, dedicada a la cançó de The Be-atles Lucy in the sky with diamonds, inclosaa l’àlbum Sgt. Pepper’s Lonely Hearts ClubBand (1968), mentre que els dibuixos són dela pel·lícula Yellow submarine.

Les activitats que durant tota la temporadadesenvolupa l’entitat no s’acaben amb la fes-ta-sopar, la fira de col·leccionisme, i el guate-que a la sala de festes Las Vegas, sinó que or-ganitzen altres actes oberts a tothom, com laNit dels Anys 60, que s’acostuma a celebrar ala plaça mercat de Sant Feliu, i que en la darre-ra edició, el mes de juliol, va comptar amb lesactuacions de Johnny Clara & The HoundDogs, Rock’n Yayus, Jesús Lardin del Duo Ju-vent’s, i Marco Rossi (exguitarrista solista de

Los Mustang) & Toni Casalà Duo. Per il·lustrar aquesta crònica hem triat foto-

grafies i targetons publicitaris representatiusde tres àmbits diferents: Los 5 Diablos, un delsconjunts juvenils més populars de les comar-ques gironines en el tram final de la dècada

dels 60; Los Mustang, un dels grups em-blemàtics de l’època, en aquest cas de pro-jecció estatal, amb rica discografia i nombro-ses actuacions a la televisió; i finalment, enuna altra esfera, el Rei, Elvis Presley, l’indis-cutible número u del rock.

Col.leccionisme

14 DominicalDiumenge 18de març de 2007

Música dels anys 60

XavierRomero

L’Associació d’Amics, amb seu a Sant Feliu, celebra la seva festa anual, amb homenatges i actuacions.

NECESSITEM SOLARS i TERRENYS PER ALS NOSTRES CLIENTS

TEL. 661 814 351

Caracteritzada per parades respiratòriesdurant el son, que condicionen una som-nolència diürna excessiva, l’apnea del

son multiplica de 7 a 10 vegades la possibi-litat de patir un accident de trànsit i augmentade manera significativa el risc de patir hiperten-sió arterial i problemes càrdio i cerebrovas-culars. Es calcula que, en la seva forma méssevera, afecta entre un i dos milions d’espa-nyols, una mínima part dels quals estan cor-rectament diagnosticats i tractats.

La Fundació Respira i l’Organització de Con-sumidors i Usuaris (OCU) han presentat, dinsde les activitats de l’any de l’apnea, un estu-di sobre els recursos i demores diagnòstiquesen tot el territori espanyol, tant en centres pú-blics com privats. El temps mitjà d’espera per-què l’especialista valori en un centre públicun pacient amb sospita d’apnea de son ésde 69 dies (primera consulta) i 67 dies (revi-sió). Pel que fa a la realització de la polisom-nografia (PSG, la prova diagnòstica més impor-tant, que exigeix que el pacient passi la nital centre sanitari corresponent) la mitjana d’es-pera als centres públics és de 205 dies. A més,a Espanya la mitjana de llits disponibles pera aquesta prova és la meitat del recomanable.D’altra banda, al 67% li falta personal tècnicdiürn per realitzar les lectures dels estudis ial 63% personal administratiu. Seguramentaquestes carències poden explicar totalmento parcial el baix rendiment dels equips de po-lisomnografia: en teoria, caldria augmentar elsequips 5 vegades per reduir la demora a apro-ximadament 30 dies. Per a casos seleccio-nats es pot fer una prova de poligrafia respi-ratòria, més senzilla i que pot fer-se al ma-teix domicili. Però la mitjana d’equips d’aquesttipus disponibles és la tercera part del que se-ria aconsellable. Així, el temps mitjà de de-mora als centres públics és de 257 dies.

Encara que l’estudi posa de manifest unamillora global respecte d’enquestes anteriors,les demores continuen molt per sobre del de-sitjable, tant per a valoració en consulta comper a la realització de proves diagnòstiques.Hi ha a més importants diferències entre cen-tres i entre Comunitats Autònomes. Conside-rant l’escenari globalment, segons la Funda-ció Respira i l’OCU, hi ha una evident deficièn-cia de recursos materials i personals, cosa quedetermina una baixa rendibilitat dels equipsexistents i inacceptables llistes d’espera.

MOLT FREQÜENTEls especialistes creuen que almenys 4 de cada100 adults pateixen apnea del son, una pato-logia que es caracteritza per interrupcionsrepetides de la respiració superiors als deusegons. Com que es repeteixen al llarg delson nocturn, en molts casos s’arriben a sumarfins a més de dues hores d’oxigenació ina-dequada durant una nit. De tots els adults quela pateixen, només un de cada cinc és cons-cient del seu problema i sol·licita tractament.Un tractament que en un elevat percentatgede casos obté resultats espectaculars.

Fins fa molt poc temps no se li ha prestatmassa atenció; fins i tot es classificava dins deles noves malalties, com si no tingués massatranscendència. Però ara se sap que una deles seves conseqüències més serioses és la hi-persòmnia diürna, és a dir, un son excessiudurant la jornada, que impedeix pràcticamentla realització d’un treball sedentari.

L’ideal seria que aquestes persones detec-tessin el problema per poder-li posar remei.Quan les apnees es repeteixen o duren molttemps –es donen casos que l’absència derespiració pot prolongar-se més dels 90 se-

gons–, la suma del temps passat sense oxige-nació pot ser prou gran com per generarproblemes cardiorespiratoris, com hiperten-sió pulmonar i arterial, arítmies, impotència...

El control de la malaltia és també importanten pacients amb bronquitis crònica o emfi-sema pulmonar, ja que durant el son es regis-tren més alteracions del ritme respiratori.

Caldria recomanar un diagnòstic precoçde qui pot patir apnea. Hi ha dos signes quepoden cridar l’atenció: roncar i, sobretot, pa-tir molta son durant el dia. Com que la para-da respiratòria es prolonga, la reacció imme-diata és un ronc gran, com un mos a l’aire percompensar aquesta falta d’oxigenació. El se-gon gran símptoma és la hipersòmnia diürna.N’hi ha prou de seure a llegir el diari o unllibre o a mirar la tele, perquè la son arribi.

Té solució i no difícil. L’important és arri-bar al diagnòstic exacte, el que després dela sospita pot fer-se en un laboratori de son.Per descomptat cal eliminar els factors pre-disposants com són l’obesitat, el consum detabac i d’alcohol. L’administració d’hipnòticsper dormir afavoreix també l’aparició de lesapnees. El tractament més eficaç és l’aplica-ció d’una pressió positiva contínua per via aè-ria a través d’una màscara nasal. El pacientexperimenta tan aviat el benestar que supo-sa una nit de descans autèntic, que s’oblidade la possible incomoditat de la màscara.

Segons els especialistes, les persones ambapnea de son solen ser, en la seva immensamajoria, homes; tots ells grans roncadors iamb tendència a l’excés de pes. Dormen, peròles apnees els impedeixen descansar. El cer-vell, precisament per aquestes parades res-piratòries, no s’oxigena prou. Cal tenir encompte que es poden produir fins a 400 o 500parades respiratòries cada nit. Això suposauna alerta incompleta, de manera que estana prop del despertar sense arribar-hi, amb laqual cosa no tenen consciència d’haver-se des-pertat. Però tampoc d’haver dormit. El pro-blema és que aquesta falta d’oxigenació i labaixa qualitat del seu son fan que s’aixequincansats, malhumorats, sense ganes de treba-llar. A aquesta sensació de fatiga s’hi suma

el desconcert de no saber per què un s’haaixecat així, havent-se ficat al llit a una horaprudent. Només qui dorm amb ell pot saberalguna cosa del que ha passat. I no nomésperquè observa com ronca, sinó perquè hi haun ronc especial –el del final de l’apnea– onsembla voler recuperar-se la respiració per-duda, amb una inspiració forta i gran, amb unronc més gran. Es calcula que al voltant del15% dels que ronquen pateixen apnees.

EN QUALSEVOL EDAT I SEXESi normalment els experts identifiquen comel pacient tipus que pateix apnea del sonuna persona d’uns 45-55 anys, obesa o ambsobrepès i roncadora, aquest trastorn del sonpot donar-se a qualsevol edat i independent-ment del sexe, explica la Fundació Respira.Així, encara que l’apnea del son és una ma-laltia en la seva majoria masculina, ja que afec-ta més del doble d’homes que de dones, «lesdones que acudeixen a la consulta ho fanen un estat clínic molt pitjor perquè tant lasocietat com els metges triguem a sospitar ap-nea del son en la dona», explica el doctor Joa-quín Durán. I també es dóna entre els nens,normalment entre els 2 i 6 anys, encara quepot presentar-se fins i tot en els primers me-sos de vida. En la majoria dels casos, la cau-sa d’aquesta malaltia en l’edat infantil és l’aug-ment de la mida de les amígdales i/o vegeta-cions. Als nens no els sol produir somnolènciadiürna excessiva, però sí canvis en la conduc-ta durant el dia (hiperactivitat, falta d’atenció).

Un dels riscos més clars és el que es deri-va de la hipersòmnia diürna. Un treball queexigeixi atenció es pot veure compromès. Comho està la conducció. Per donar idea de la gra-vetat d’aquest problema, als Estats Units s’estàproposant que la falta de son sigui punibleen el trànsit, com ho és l’excés d’alcohol.

Per això seria important que els metges quepractiquen les revisions a persones de pro-fessió de risc (transportistes, taxistes, pilots,controladors de vol, personal que treballa ambmaterial de seguretat) dediquin una majoratenció als problemes del son i els seus tras-torns.

Salut

15 DominicalDiumenge 18de març de 2007

RamónSánchezOcaña

L’apnea del son multiplica de 7 a 10 vegades el risc de patir unaccident de trànsit i també de patologies com la hipertensió.

Son trencat

16 DominicalDiumenge 18de març de 2007 Homes audaços

Teixits tecnològics, peces entallades i profusió de metal·litzats i negre: lespassarel·les de Londres i Madrid han presentat la moda hivernal masculina.

A.E.T.

Davidelfín

Locking Shocking

Luxoir

Victorio & Lucchino

Spastor

1

2

3

4

5

13

12

11

CATIFES CORTINES ROBA DE CASA OBJECTES DE REGAL

L’ART DELDESCANS

Matalàs de mollesDouble offset. 25% més de mollesTeixit piqué

* diponible en altres mides

matalàs Tardor 2006(80 x 190 cm.*)

189 €

C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT

Làmines de faig de color grisElements de suspensió doblesCinc posicions ergonòmiquesBastidor color roure

Làtex 100%Desenfundable

Canals transversals de ventilacióTeixit stretch

799 € packsomier elèctric 2006+matalàs Làtex 2000

(90 x 190 x 15 cm)

Tendències

17 DominicalDiumenge 18de març de 2007

1Junya Watanabe(Londres).2Armand Basi(Londres).3Jean-Paul Gaul-tier (Londres).4Yohji Yamamoto(Londres).5Dries van Noten(Londres).6Kris van Assche(Londres).7Locking Shoking(Cibeles).8Francis Montesi-nos (Cibeles).9El Delgado Buil(Cibeles).10Devota & Lomba(Cibeles).11Antonio Alvarado(Cibeles).12Amaya Arzuaga(Cibeles).13Victorio & Luc-chino (Cibeles).14Davidelfin (Cibe-les).15Spastor (Cibe-les).16Luxoir (Cibeles).

086

78

910

16

1514

Catifes perses i orientalsHOMAYUN

Catifes artesanals perses, pakistaneses, afganeses, turques…

Ctra. Girona, núm. 27 - Tel. 972 46 89 85 - 17242 QUARTAMB SERVEI DE NETEJA

El símbol de qualitat

CATIFES HOMAYUN

El bluesman italià Zucchero emprèn unanova fase de la seva carrera musical ambFly, un àlbum en el qual ha buscat «melo-

dies fortes, que arribin al cor sense ajuda tec-nològica» i amb el qual, després de més devint anys de trajectòria, ha volgut tornar ales seves arrels. Un any després de publicarZu and Co, en el que recollia col·labora-cions amb artistes de la talla de Miles Davis,John Lee Hooker, B. B. King, Pavarotti, Sting,Tom Jones, Maná o Eric Clapton, i quatre anysdesprés de Shake, el seu últim àlbum de no-ves cançons, el músic italià, autor d’èxits comSensa una dona o Baila morena, ha volgutfer un nou pas amb Fly, un àlbum que deseguida ha estat número 1 de vendes a Ità-lia. «He volgut fer un disc modern amb so vin-tage, un disc molt orgànic, sense electròni-ca», explicava Adelmo Fornaciari, el veritablenom d’aquest artista al qual, de nen, un pro-fessor va donar el nom del sucre.

Amb aquest sobrenom que té ben poc aveure amb la seva imatge de veterà rocker

s’ha convertit en un dels artistes ita-lians més internacionals, desprésd’haver venut més d’onze milionsde discos, amb un estil en el quals’uneixen el soul, el blues i el rockand roll, amb l’aire mediterrani d’uncompositor italià.

Tretze cançons integren el seunou disc, uns temes que Zuccheroha compost a casa seva, en una vilamedieval i rural de la Toscana, onse sent a prop dels seus orígens.«Es nota molt en les lletres, és unàlbum ple d’harmonia i d’amor», ex-plica el cantant, que va arribar acrear 35 temes «només amb la mevaveu i la guitarra i el piano, perquèbuscava un so molt orgànic».

Després va buscar com a pro-ductor Don Was, «una llegenda delsoul que ha treballat amb artistescom els Rolling Stones o BruceSpringsteen» i que «estima treba-llar amb so autèntic i músics au-tèntics. Vam treballar quatre mesosa Los Angeles en la gravació deldisc», explica.

En aquesta ocasió Zucchero noha inclòs cap col·laboració estel·larde les que han marcat la seva carre-ra –diuen que és el músic que, des-prés de Bono, ha col·laborat ambmés artistes–, encara que sí queha comptat amb «grans músics», desde «llegendes dels seixanta» comBrian Auger (col·laborador de LedZeppelin o Jimi Hendrix) a músicsmoderns de primera línia, com elbaixista Pino Palladino. I és queZucchero assegura que Fly és «elprimer disc d’una nova sèrie», una

tercera fase d’una carrera que, segons co-menta, va tenir una primera etapa que es vainiciar el 1985 i va concloure el 1990, amb unconcert al Kremlim i una gira amb el seu amicEric Clapton, i una segona que va empren-dre el 1991 amb l’àlbum Misserere i va fina-litzar el 2004 amb el disc Zu and Co i un con-cert al Royal Albert Hall.

«Ara inicio un camí en el qual busco unamúsica essencial, sense grans produccions,amb un so brut i rude i concerts que seranmolt energètics», explica el cantant, que apun-ta que un dels duets que li queden per ferés amb Aretha Franklin, «la reina del soul,sempre l’he estimat. M’agradaria experimen-tar com sonen les nostres veus juntes».

Continua combinant idiomes en les sevescançons. «Als Estats Units o Anglaterra, si nocantes en anglès la teva música no sona»,assegura després de recordar que ell té «lasort de comptar amb amics com Bono o El-vis Costello que tradueixen les meves lletresa l’anglès».

Música

18 DominicalDiumenge 18de març de 2007

L’etapa del so

orgànicEl «bluesman» italià Zucchero sosté que amb el seu nou disc,«Fly», inicia «un camí cap a una música essencial, sense grans

produccions, amb un so brut i rude i concerts molt energètics».

Bandes sonores

Novetats

We all love Ennio MorriconeDiversosRCA-Sony BMG

Hollywood hareparat en l’úl-tima edició delsOscar forçadeutes pen-dents. Un d’ellsamb Ennio Mor-ricone, a qui du-rant anysl’Acadèmia vaobviar a l’horade premiar-lo.

Ara ha volgut reparar el seu error i reconèixer elpaper que ha tingut en el setè art el creador delso de l’spaghetti western i d’algunes de les melo-dies cinematogràfiques més memorables, com lesde Cinema Paradiso, La misión o Novecento. Alsseus 78 anys, l’Oscar honorífic no ha estat l’únicreconeixement que ha rebut. També s’acaba depublicar aquest disc de tribut en el qual artistes degèneres tan diferents com el pop, el rock, el jazz,l’òpera o la música clàssica homenatgen el mes-tre italià interpretant alguns dels seus temes mésconeguts. La llista inclou artistes de la talla deCeline Dion, Bruce Springsteen, Andrea Bocelli,Metallica o Dulce Pontes. Lluís Poch

Paloma San Basilio

Després de protago-nitzar el musical Víc-tor o Victoria, PalomaSan Basilio torna almón discogràfic ambInvierno sur, un tre-ball «intimista i de de-gustació», amb bole-ros i smooth jazz. «Hevolgut fer aquest discque jo em compra-ria», afirma l’actriu icantant. Invierno surconté 11 cançonssignades per autorscom Roberto Carlos,Armando Manzane-ro, Michael Franks,Hans Zimmer, JulioCésar Gutiérrez o Henri Mancini, que han estat ele-gides per ella mateixa, una artista que ha rebut eldisc de diamant per haver venut més d’un milióde còpies al llarg de la seva carrera discogràfica.Aquest reconeixement arriba després que l’any pas-sat celebrés els seus 30 anys de música –durantels quals ha publicat 32 discos– i fos guardonadaamb el premi Grammy a l’Excel·lència Musical.

Prin’Lalá: «Esto es... Prin’Lalá»Les cordoveses Prin’Lalá estrenen el seu primerdisc, Esto es... Prin’Lalá, un treball en el qual através de tretze temes presenten un món oníric, plede màgia i de referències cinematogràfiques. Lamúsica de Prin’Lalá és, segons el seu productor,Fernando Vacas, pop clàssic en el qual s’utilitzael llenguatge dels somnis amb melodies que re-corden bandes sonores de pel·lícules de Tim Bur-ton i també són un homenatge a La nit del caçador,de Charles Laughton. Les lletres d’aquestes tretzecançons parlen d’amor, de somnis i de la màgia.

Dept.: «Equilibri»El grup manresà de pop-rock Dept. ha posat a lavenda el seu nou disc, quart de la seva carrera, quees titula Equilibri. Dept. va aparèixer el 2001 a Man-resa, integrat per David Rosell, Txero Albà, PereBorralleras i Gabi Codina, i des d’aleshores ha pu-blicat els discos Estació zero, Sensacions, Visionsi, ara, Equilibri, que inclou peces com Tot el quemés desconeixo, Poetes, Quan alguna cosa, Equi-libri o Encendre.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 ▲ Ganas devivir Andy & Lu-cas 2 ▼ RecordandoShaila Dúrcal3 = El mundo seequivoca La 5ªEstación4 ▼ Siempre Il Divo5 ▲ Dreams: Lacolección defi-nitiva The Corrs

REGNE UNIT

1 = Yours truly,angry mob Kai-ser Chiefs2 ▲ Neon bibleArcade Fire3 ▼ Beautifulworld Take That4 ▲ That’s lifeRussell Watson5 ▼ DylanesqueBryan Ferry

ESTATS UNITS

1 ▲ DaughtryDaughtry2 ▼ Not too lateNorah Jones3 ▲ KonvictedAkon 4 ▼ Infinity ofhigh Fall Out Boy 5 ▲ The evolu-tion of RobinThicke RobinThicke

TEXT: ISABEL LAGUNA FOTOGRAFIA: JUAN M. ESPINOSA/EFE

LA MOSCA DE GIRONAESTÀ DE MODA I VOL VOLAR AMB TU

AFANYA’T PER ACONSEGUIR-LESA la venda l’adhesiu als quioscs i llibreries de Girona i també si ara voleu podeu aconseguir l’Auca amb la llegenda de les Mosques i Sant Narcís.

La podreu trobar al preu de 3 euros amb mosca inclosa a Carlemany, Llibreria 22, Can Geli, Papereria d’Aro (Fontajau) i Botiga Records (Pont de la Princesa).

Infiltrados

Director: Martin Scorsese.Intèrprets: Leonardo DiCa-prio, Matt Damon.Distribuïdora: Warner.Durada: 145 minuts.Més que un remake d’Infer-nal affairs (Juego sucio), ésuna relectura d’alguns delsseus plantejaments a partirdel concepte que té Scor-sese de la identitat i les du-alitats. Una cinta esplèndi-

da, molt ben rodada, amb un gran DiCaprio iuna magnífica música de Howard Shore. P. P.

Camino a la gloria

Director: James Gartner.Intèrprets: Josh Lucas, De-rek Luke, Austin NicholsDistribuïdora: Buena Vista.Durada: 106 minuts.El productor Jerry Bruckhei-mer té debilitat pels melo-drames esportius, com hodemostren títols com Tita-nes. Aquí documenta el casreal d’un entrenador de bàs-quet que va revolucionar la

lliga universitària. Només apte per a fans delsubgènere: tota la resta, sense excepció, s’hiadormirà als cinc minuts de metratge. P. P.

Amigos con dinero

Director: Nicole Holofcener.Intèrprets: Jennifer Aniston,Catherine Keener.Distribuïdora: Sony.Durada: 84 minuts.La directora de Walking andtalking (també protagonitza-da per Keener) insisteix aretratar dones en crisi enuna comèdia tirant a àcidaque sobresurt per la sevasenzillesa i per un esplèndid

planter d’actrius que inclou Joan Cusack i Fran-ces McDormand. P. P. Michael Bay va sorprendre tothom en

anunciar que, per primer cop en laseva desigual trajectòria, rodaria una

pel·lícula sense el mecenatge del totpode-rós Jerry Bruckheimer. I que, a més, ho fa-ria amb el suport d’un altre monstre indis-cutible de la indústria nord-americana: Ste-ven Spielberg. El film era La isla, un remakeno confessat de La fuga de Logan que esva estavellar –i de quina manera– a les ta-quilles d’arreu del món. Ara, Bay i Spielbergs’han donat una segona oportunitat ambTransformers, adaptació cinematogràficad’una sèrie de dibuixos animats que va acon-seguir una certanotorietat durantels anys 80 gràciesal marxandatgeque va generar enforma de joguina.Els números tor-nen a ser astronò-mics –més de 150milions de dòlarsde pressupost–, amb el repte afegit d’ha-ver-se d’enfrontar amb els grans títols de lacartellera estiuenca. Si no hi ha canvis d’úl-tima hora, el film s’estrenarà al nostre paísel dia 6 de juliol.

Transformers documenta la batalla quelliuren a la Terra dues races alienígenes,els Autobots i els Decepticons, que tenenla peculiaritat de poder-se transformar envehicles pesants. Així, els humans no per-ceben, al principi, la seva presència, peròquan la guerra salta a la palestra, civils imilitars es veuen obligats a mobilitzar-se per

sobreviure. Els fans de la sèrie televisiva –queno són pocs: això, els 80 ja ho tenen– hanposat el crit al cel amb el disseny d’algunspersonatges robòtics, però és d’esperar queBay i els guionistes Roberto Orci i Alex Kurtz-man (els mateixos de la sèrie Alias i La isla)ho sabran compensar amb unes bones doside ritme i espectacularitat.

Per més que els efectes visuals són elsautèntics protagonistes de la funció, adreça-da per fins a quatre muntadors (!), tambéhi ha espai per a un notable repartimentd’intèrprets reals encapçalat per Shia LaBe-ouf, Megan Fox, Josh Duhamel –protago-

nista de la sèrie Las Vegas, que també té pen-dent d’estrena la cinta de terror Turistas–,el veterà Jon Voight, Bernie Mac, Tyrese Gib-son, Rachael Taylor, Amaury Nolasco, KevinDunn, Ronnie Sperling, Anthony Andersoni John Turturro (què hi fa un noi com tu enuna pel·lícula com aquesta?). La banda so-nora original ve firmada per Steve Jablonsky,compositor format a les ordres de Hans Zim-mer que el mateix Bay va descobrir a La ma-tanza de Texas 2004 i que posteriormentes va consagrar amb la partitura de l’esplèn-did film d’animació Steamboy.

Camp de batalla:

la TerraTot i el fracàs de «La isla», Steven Spielberg i Michael Bay tornen a

unir esforços amb «Transformers», espectacular adaptació d’una de les sèries de dibuixos animats més populars dels anys 80.

TEXT: PEP PRIETO

DVD Cinema

19 DominicalDiumenge 18de març de 2007

Bandes sonores

Rocky Balboa. The best of...DiversosCapitol

Coincidint ambl’estrena del filmque ressuscitaun dels perso-natges cinemato-gràfics que mésdiners han ge-nerat, es publicaaquest disc re-copilatori, querecull la músicamés destacada

de Rocky i les seves seqüeles. Predominen elstemes –cinc– de la banda sonora del primer film,que és la que defineix el so de la resta de la sè-rie. El seu autor és Bill Conti, responsable de lamúsica de Karate Kid i de l’èpica Elegidos parala gloria, amb la qual va guanyar un Oscar. Si béConti va firmar la resta de partitures de la sèrie,la seva música va quedar eclipsada, a partir deltercer film, per les cançons de Survivor –Eye of thetiger, i que la gent identifica més fàcilment comel tema de Rocky, encara que no ho sigui– o Ja-mes Brown. Aquest CD també inclou el tema queel grup Three 6 Mafia intrerpreta a Rocky Balboa,la pel·lícula que tanca la nissaga. Lluís Poch

Autobots vs. DecepticonsEls prometedors Shia LaBeouf i Megan Fox

hauran de fer unes autèntiques filigranes persobreviure a la guerra entre robots alienígenes

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e llibreria22@llibreria22.net www.llibreria22.net

He relatat en algunes de les «Cròniques viatgeres»que vaig escriure amb ocasió de la meva estada

a la vila de Campillos (Màlaga), on vaig actuar, du-rant diversos anys, com a jutge de primera instàn-cia i instrucció, en el meu primer destí judicial, queen aquestes terres malaguenyes vaig conèixer i trac-tar un personatge pintoresc i molt culte: Don Ma-nuel Castellanos de la Fuente, amb qui vaig recór-rer tot el territori, ensenyant-me molts indrets pin-torescos i molt bonics i explicant-me històries delshabitants d’aquestes terres, entre les quals destaquenles relatives a Bobastro: coneguda com «La Cova-donga andalusa», i el seu cabdill Omar Ben Haf-sum, que es va convertir al catolicisme, de la ma-teixa manera que la seva filla, Santa Argentea.

Amb ocasió de les meves visites i recorreguts per

aquells paratges, em van conferir un títol de «Granvisir de l’Aljarafe a Catalunya» i «Visitador perpetu detotes les tavernes d’aquest feu, amb dret a copadoble...». En fi, els andalusos d’aquelles terres vanser molt amables...

Com no podia ser d’altra manera, fa un parell d’anysvaig tornar a Campillos, amb ocasió de la SetmanaSanta, les processons de la qual són molt especta-culars. I vaig aprofitar també per veure les d’Ante-quera i les de Ronda, doncs valen la pena. No po-dia deixar de veure aquestes localitats, que tantesvegades havia visitat; vaig voler tornar de nou alpantà d’El Chorro», que continua essent preciós i,naturalment, vaig estar a Màlaga, ciutat que per ami va ser una sorpresa sempre... I vaig arribar tam-bé a Granada. Però aquesta és una altra història...

El sol agonitzava en el cre-puscle, deixant un rastre ata-

ronjat intensíssim. Va pensar enla seva paleta. Com podriaaconseguir aquell color? I el delstons esmorteïts d’aquelles pe-dres antigues? Li semblaven unacomitiva funerària acomiadantla claror del seu primer dia aRoma. Va respirar fondament,amb l’esperança d’encomanar-se d’aquella atmosfera fascinant.Una mà el va agafar per l’es-patlla:

– I què, Tomàs? Què et sem-blen els capvespres al fòrum?

Massa bonic per dir-ho en pa-raules, va pensar.

Tomàs Moragas Torras va néi-xer a Girona el 1837, però quanencara era un infant es va tras-lladar a Barcelona amb la sevafamília. A la capital catalana vacomençar a treballar d’aprenental taller de Josep Pomar Llaró,un reputat argenter i medallis-ta que, veient el talent del joveTomàs Moragas, diàriament lideixava dues hores lliures perpoder assistir a l’Escola de Be-lles Arts.

Una vegada va haver acabatels estudis, Moragas va intentarobtenir una plaça de profes-sor que hi havia vacant a Tole-do, però, en no aconseguir-ho,va decidir seguir els consells delseu amic Fortuny i el 1857 vamarxar a Roma, juntament ambJeroni Suñol. A partir d’aquellmoment, la seva trajectòria ar-tística quedaria lligada a Itàliaper sempre més, ja que durantvint anys va repartir la seva vidaentre Roma i Nàpols. I nomésfeia breus estades a Barcelo-na, on no s’hi instal·laria defi-nitivament fins el 1876.

Aleshores va fundar unaacadèmia de dibuix i pintura,on, entre altres alumnes, va te-nir el famós Santiago Rusiñol.A més, Tomàs Moragas a par-tir d’aleshores també va donarclasses a l’Escola de Belles Artsi a l’Arts i Oficis de Vilanova ila Geltrú.

A part, aquest pintor nascuta Girona va ser un dels asses-sors artístics de l’Exposició Uni-versal celebrada a Barcelonal’any 1888.

Tomàs Moragas Torras va mo-rir a la capital catalana el vintd’octubre de 1906, quan tenia69 anys.

Estilísticament, forma part delgrup d’artistes que van seguirl’estil i la temàtica de Fortuny.Això fa que Moragas, a més depintar moltíssimes obres rela-cionades amb Itàlia fruit de lesseves estades a aquell país, tam-bé fes teles dedicades al Mar-roc, per exemple, formant partdel moviment conegut comorientalista. Ara bé, una de lesparticularitats que va caracterit-zar la trajectòria de Tomàs Mo-ragas va ser la seva destresacom a aquarel·lista i, encara ara,les seves obres amb aquesta tèc-nica són molt valorades.

Lectures

20 DominicalDiumenge 18de març de 2007

MiguelPérezCapellaExpresidentde l’Audiènciade Girona

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Records andalusosTomàs

MoragasTorras

XAVIER CARMANIU

MIGUEL PÉREZ CAPELLA

Gironins del segleXIX

Josep Ma. Llaugerjml@grn.cat

Les addiccions a les drogues han esdevingut untema reiteratiu en els mitjans de comunicació.

Això és motivat per un costat pel seu avanç impa-rable arreu del planeta amb les seves implicacionssocials i delictives, i per altre pel coneixement cadavegada més ampli que es té sobre els greus perju-dicis per a salut que provoquen en les personesque les consumeixen. Algunes d’elles són verita-blement devastadores en els seus efectes, com l’he-roïna, que converteix la persona en un malalt men-tal absolutament alienat i de difícil recuperació. Elmateix podem dir de la cocaïna, una de les dro-gues de moda entre executius i gent que volt estarsempre «a tope», d’aquells que es volen menjar elmón a base de destrossar-se les neurones i el siste-ma nerviós. Fins i tot la «innocent» marihuana, elporro, ha deixat palesa la seva perniciositat provo-cant una pèrdua greu de l’anomenada memòria im-mediata, o sia no recordar-se d’allò que hem fet,escoltat o dit deu minuts enrere. I l’alcohol i el ta-bac malgrat ser dues drogues legals i àmpliamentpromocionades exhibeixen el seu poder destructiutambé de forma contundent. Es considera que eltabac és quaranta vegades més addictiu que la co-caïna, cosa que puc corroborar jo mateix en la mevaquotidiana pràctica professional.

Sabem també que les addiccions no es limitennomés a substàncies amb capacitat d’alterar les capa-citats volitives i cognitives de la persona, doncs aques-tes s’escampen vers totes les activitats humanes. Ad-dictes al menjar, al sexe, a les sectes, al treball, aInternet, etc... son els símptomes d’una societat ma-lalta, confusa i amb un alt índex de vulnerabilitat.

Hi ha encara un altre nivell pel que fa a les addic-cions, un nivell subtil, sensual i agradable, quotidiài permanent, admès com a tal només per metgesreciclats i persones culturalment inquietes. Em refe-reixo a addiccions a productes alimentaris que pre-nem diàriament, que ens entonen i ens agraden, ique tot i que fa anys que alguns especialistes ennutrició i científics investigadors de la ment ens es-tan posant en guàrdia preferim fer el sord i seguiramb els nostres hàbits alimentaris. Tot i això les in-vestigacions són cada vegada més contundents i dià-fanes i les persones amb una positiva preocupacióper la seva salut un dia o un altre s’ho hauran deplantejar.

Em refereixo a productes com el cafè i el sucre,productes estimulants que ens aporten més proble-mes que beneficis. La tassa de cafè o llet i cafè de

l’esmorzar ha esdevingut tan indispensable per a tan-tes persones i està tan integrada en els nostres cos-tums que sembla que és d’allò més sa i natural.Però hi ha no obstant múltiples estudis que demostrenel contrari. El Dr. Jorge D. Pamplona, metge espe-cialista en cirurgia i de l’aparell digestiu i autor d’unaenciclopèdia dels aliments de gran valor divulga-tiu, no dubta a considerar el cafè com una drogaaddictiva a causa del seu contingut en cafeïna. Pro-voca alteracions en el ritme cardíac, és un factor derisc en l’infart de miocardi, és causa d’alteracionsen el rendiment intel·lectual, ajuda en la hiperten-sió arterial, provoca acidesa d’estómac i augmentael risc de patir càncer de bufeta de l’orina. Per altrabanda el Dr. Nicholas Perricone, famós a tot el mónpels seus llibres sobre alimentació i salut, afirma quetan sols dues tasses de cafè al dia incrementen con-siderablement els nivells de cortisol, l’hormona del’estrès i la tensió, amb efectes negatius sobre elsistema immunològic, les cèl·lules del cervell, el me-tabolisme del sucre i l’augment de pes. Cal tenir pre-sent a més que essent el cafè exprés el que portauna concentració més alta de cafeïna, aquesta es tro-ba també de forma considerable en altres produc-tes com ara les begudes de cola, el te, les begudesper a esportistes, la xocolata negra, etc...

El sucre és també un gran estimulant, i moltes per-sones en són addictes. El problema del sucre blancés que provoca un ràpid augment del nivells de su-cre a la sang, provocant diferents problemes me-tabòlics i incrementant el greix corporal. El sucreblanc ha perdut en el procés de refinament el 90%de les vitamines i minerals. També segons el Dr.Perricone el sucre i els aliments que es converteixenràpidament en sucre, o sia els carbohidrats refinatscom ara els cereals no integrals, galetes, bescuits,dolços, etc... són importants agents inflamatoris.Per altra banda un augment ràpid de sucre en sangsi bé provoca en un primer moment certa sensacióestimulant, després provoca estats d’ansietat i alte-racions emocionals, fatiga, irritabilitat, vertigen, in-somni, falta de concentració, etc...

A les persones interessades en incrementar el seunivell vital, físic i intel·lectual els recomano les obresdels autors citats, a més de les de Patrick Holford,autoritat mundial en nutrició i psicologia experi-mental. Podran comprovar com hi ha aliments i hà-bits alimentaris que per més arrelats que estiguinen la nostra societat són veritables enemics del nos-tre benestar i la nostra salut.

Addictes camuflatsJOSEP M. LLAUGER

Com sorgeix la idea del Problemesdomèstics: Honoris Causa? I quèés, exactament? Neix, sobretot, de

la voluntat de compartir la nostra experièn-cia amb la gent que comença en el món dela comunicació. Hi ha una injustícia evi-dent: la gent que es vol dedicar als mitjansde comunicació ha de tenir una nota de tallmolt alta, i un cop acaben la carrera, les ex-pectatives laborals i de sou són molt tristes.El programa vol ser com una abraçada aaquests universitaris, que vegin que el quefan, o volen fer, té transcendència. I, alho-ra, volem denunciar aquesta situació. I hiha una altra cosa...

Quina? Al programa ens arriben molts mailsd’estudiants dient-nos que profes cabrons elsposen, com a treball, entrevistar gent comjo (riu). Així facilito les coses: torno a les uni-versitats –i dic torno perquè jo sóc llicen-ciat!– i així poden parlar amb mi tant comvulguin. A més, jo sempre he cregut que l’ex-periència de la comunicació és molt milloren directe que a través de la ràdio o la tele.I sé de què parlo, perquè tinc l’experiènciade la música –tinc el meu grup, i toquemen directe–. És important no oblidar que hiha un interlocutor, i amb aquests progra-mes el veus allà davant. És el moment deretrobar-nos amb els nostres interlocutors.

I com responen els estudiants? Fantàsti-cament. Per ara, tots els auditoris han estatplens, sempre ha vingut molta gent. A Giro-na estava ple a vessar, amb gent dreta... Estàanant tan bé que ja et puc dir que tornarema fer la gira l’any vinent. Em dóna molt bonrotllo.

Quina impressió li fa, que els universi-taris coneixen més el Manel Fuentes dela tele o el de la ràdio? Els que em conei-xen més de la tele em diuen Fuentes, i elsde la ràdio, Manel (riu). I la veritat és queem fa més il·lusió que em coneguin de laràdio. Problemes domèstics és com un fill iestic encantadíssim amb els resultats.

Entre Problemes domèstics i Caiga QuienCaiga sembla que s’està especialitzant eninformatius satírics... Sí. De fet és el quepensava fer ja a la universitat, quan feia Cièn-cies de la Comunicació. M’interessava oferirun punt de vista més humorístic, que et per-metés una certa distància de la informaciómés pura i dura.

I no és complicat explicar l’actualitat enclau d’humor? Per a mi, el que seria com-plicat seria fer una altra cosa.

Ja es pot fer conya de tot, o encara hiha temes tabú? Jo crec que ja es pot parlarde tot. Em sembla que hi ha hagut una cul-tura en la qual tots hem après a consumirproductes d’aquesta mena. Abans sí que nosabies com s’ho prendrien, però ara l’hu-mor ja forma part de la nostra cultura, tam-bé política. Jo vaig ser el primer a parodiarJordi Pujol a Catalunya Ràdio, deuria ser l’any

1997, i molts deien «aiaiaiiii...». També vaigser el primer a imitr el rei, a Crónicas Mar-cianas, i ho vaig fer sota la meva responsa-bilitat. Crec que obrir les portes és essen-cial. No s’ha de tenir por de res, i crec queels polítics també ho han entès.

És inevitable preguntar a un comunica-dor què li sembla que altres comunica-dors siguin el centre de polèmiques alsmitjans, casos com el d’Andreu Buena-

fuente i Federico Ji-ménez Losantos pelspremis Micròfon d’Or,o el de l’entrevista queJesús Quintero va fera José María García iTVE no va emetre... Elprimer que dius emsembla una cagada to-tal. Només serveix perfer publicitat de mane-ra matussera. Jo esticfins i tot en contra queels programes de ràdioemetin talls de veu d’enJiménez Losantos, ca-dascú ha de parlar delque li toca. I de vega-des, el que en realitats’està fent és fer granscoses que no ho sóntant. Perquè jo parlid’algú al meu programas’ho ha de merèixer. Ipel que fa al segonexemple que poses, tro-bo que és un cas clarís-sim de censura, encaraque jo no estigui d’acordamb moltes de les cosesque pensa José MaríaGarcía. Però no emetreuna entrevista no és elque hauria de passar. Enresum: en el primer cas,l’únic que es fa és do-nar-li publicitat gratis, ino cal. I en el segon, lesraons que va donar TVEem semblen males ex-cuses. I trobo molt greuque, a sobre, aquestesexcuses vinguin des del’esquerra.

Si a casa seva només pogués tenir tele oràdio, de què prescindiria? Home, noo-oo... això és com fer-me escollir entre el papao la mama! No prescindiria de cap! No con-cebo la meva vida sense tele o ràdio, són ele-ments que m’ajuden en la meva feina, i nopuc anar a la feina sense tenir ni idea de quèha passat. M’agraden els dos... encara quehe de confessar que, potser, sóc més con-sumidor de ràdio.

Televisió

21 DominicalDiumenge 18de març de 2007

TEXT: ANNA ESTARTÚS FOTOGRAFIA: MARC MARTI

MANEL Fuentes Periodista

“No s’ha detenir por de res”

La cinquena parada de la gira «Problemes domèstics: Honoris Causa» va portar Manel Fuentes a laFacultat de Lletres de la UdG. La gira per diverses universitats vol donar veu als futurs professionalsde la comunicació i fer-los còmplices del procés de creació del programa de Catalunya Ràdio.

Dilluns 19 de març22 DominicalDiumenge 18de març de 2007

Els més vistos(del 7 al 13de març)

Catalunya

Barça - R. MadridDissabte 10 demarç, LaSexta.1.182.000 especta-dors (45,7%).

CSIDilluns 12 de març,Tele 5. 1.168.000 es-pectadors (33,8%).

Camera CaféDilluns 12 de març,Tele 5. 976.000 es-pectadors (29,3%).

CSIDilluns 12 de març,Tele 5. 913.000 es-pectadors (35,8%).

BèstiesDimarts 13 de març,TV3. 912.000 espec-tadors (28,8%).

VentdelplàDilluns 12 de març,TV3. 836.000 espec-tadors (24,2%).

Espanya

Barça - R. MadridDissabte 10 demarç, LaSexta.7.251.000 especta-dors (44,8%).

CSIDilluns 12 de març,Tele 5. 6.191.000 es-pectadors (30,7%).

AídaDiumenge 11 demarç, Tele 5.5.306.000 especta-dors (28,1%).

Los SerranoDimarts 13 de març,Tele 5. 5.103.000 es-pectadors (28,6%)

Camera CaféDimarts 13 de març,Tele 5. 4.974.000 es-pectadors (26,3%).

CSIDilluns 12 de març,Tele 5. 4.973.000 es-pectadors (29,9%).

11.30

15.50

La 2María de la OUn jove al qual una caravana de gitanos hasalvat de la mort després de ser abatut delseu cavall per un misteriós tirador decideixseduir a qualsevol preu María de la O, la mésbella de la tribu. Melodrama folklòric que vaconstituir un dels grans èxits personals deLola Flores, a partir d’una altra exitosa pel·lí-cula dels anys trenta.

TV3El cor de la ciutatL’Àngela vol viure plenament la seva rela-ció amb en Peris, però veu que la Cinta noho permet. El senyor Felip descobreix elsecret de l’Enric, i en Max està rabiós. A laJuani se li fa molt difícil continuar a la feina;mentre la Mònica menteix sistemàticamentl’Albert.

Tele 5Yo soy BeaLa primera nit de Bea i Álvaro junts a casano surt com ella havia esperat. El seu esti-mat surt de casa amb l’excusa d’anar a ferfooting i se’n va a buscar Cayetana, amb laintenció de passar la nit amb ella en un ho-tel. Mentre Bea es queda sola a casa davantdel sopar, a Cayetana tampoc li agraden lesmaneres d’Álvaro i rebutja la seva propos-ta.

CuatroPartit contra la pobresaRonaldo i Zidane, ambaixadors del Progra-ma de les Nacions Unides per al Desenvo-lupament, uneixen forces per lluitar contra lapobresa al món. El quart Partit Contra la Po-bresa enfronta Zidane i els seus amics con-tra Ronaldo i els seus. Els futbolistes mésfamosos del món s’uniran a ells dos per for-mar una alineació estel·lar i solidària.

La2Smoking RoomOpera prima de Roger Gual i Julio D. Wa-llovits, que entrecreua les dialogades vivèn-cies i inquietuds de diferents personatgesamb el denominador comú de la seva me-diocritat humana i la feina a la mateixa em-presa. Suposa una obra més carregant imonòtona que profunda o transgressora, jaque supedita la seva eloqüència exclusiva-ment al sentit del diàleg i a la interpretaciód’un repertori certament entregat.

Dimarts 20 de març

11.00

11.10

22.00

21.35

22.00

22.45

22.00

17.00

La 2Papá PiquilloTercer protagonisme fílmic de Chiquito de laCalzada que, en gran mesura, s’aparta dela tònica dels dos anteriors per aproximar-se a l’estil de tendresa social que va pro-porcionar tants títols de glòria al cine espanyoli l’italià, durant els anys cinquanta. Llàstimaque no es jugui a fons aquesta carta ni s’apro-fundeixi en els trets biogràfics. També cal la-mentar una realització desordenada.

33Meravelles naturals d’ÀfricaLa natura africana, quasi intacta, fascina perla seva bellesa i la seva diversitat. El pro-grama descobreix paisatges en una dotze-na d’indrets del continent: els Cedarbergs,el litoral del cap de Bona Esperança, els llacsde Lambaréné (al mig de la selva del Ga-bon), els boscos de Kokerboom al sud deNamíbia, els marbres de Zagado al cor deldesert nigerià, les dunes de Debaccha alsud de Tunísia, i les gorges del Dàdës al’Atles marroquí, entre d’altres.

TV3BèstiesL’àguila pescadora, la gavina corsa, el ga-vià argentat, les baldrigues i els dofins sónels protagonistes del capítol dedicat a lesbèsties del mar. A Catalunya hi viu el 70%de la població de l’espècie de gavines mésamenaçada al món, la gavina corsa, un fettotalment desconegut. A més, a les costescatalanes hi viuen diverses espècies dedofins, caps d’olla i fins i tot balenes i cat-xalots.

Tele 5Los SerranoDiego, immers en diversos problemes, repla visita de Marcos, que torna a casa del seupare perquè pugui conèixer la seva néta Ch-loé i trobi en ella un motiu d’alegria i distracció.Però l’arribada del jove farà sorgir algunsproblemes amb el seu amic Raúl, que pre-tén recuperar el confident per als seus pro-blemes amorosos amb África.

33Colors en sèrieEl telèfon vermell no va existir mai. Els torosno persegueixen aquest color. El color dela sang. El primer color que l’home va de-signar, el primer que veuen els nadons quanneixen i el que distingim amb més facilitatsobre qualsevol fons. El que els daltònicsconfonen. El vermell, el color de les emo-cions, del sexe i de l’amor.

Dimecres 21 de març

15.25CuatroFriendsChandler i Monica estan molt nerviosos perla prova de fertilitat que es faran. La visitaa la clínica es torna encara més incòmodaper culpa de l’aparició de l’eterna i inopor-tuna ex-xicota de Chandler, Janice. Però en-cara serà pitjor quan rebin els resultats: elsserà molt difícil, per no dir impossible, tenirfills de forma natural. Davant d’aquesta re-alitat, la parella intenta sobreposar-se i ana-litzarà quines opcions tenen ara per po-der-se convertir en pares.

K3Futbol galàcticEl Futbol Galàctic és l’esport més populara tota la galàxia. FG és futbol, però enriquitamb patades especials –la combinació depoders excepcionals creats per forces ano-menades fluids– i un medi d’alta tecnologia.Però el FG és, sobretot, un gran entrena-dor i uns jugadors joves i motivats provinentsde tots els punts de la galàxia amb l’objec-tiu de guanyar la competició suprema: laCopa de Futbol Galàctic.

Tele 5Mentes criminalesUna doble entrega de la sèrie que recull eltreball d’un equip d’elit de l’FBI –la Unitatd’Anàlisis de Conducta– que es dedica aanalitzar les ments més perilloses del paísper poder-los capturar. Els integrants d’a-questa unitat no examinen les proves al la-boratori, sinó que estudien el comportamentde l’assassí a través de diferents disciplinesper intentar avançar-se als seus passos.

CuatroEntre fantasmasEl matrimoni Clancy decideix fer una esca-pada romàntica al camp. Però aquesta aven-tura serà interrompuda per l’arribada d’unnou esperit, el d’una dona que abans demorir va abandonar el seu marit i la seva fi-lla petita i ara necessita l’ajuda de Melindaper poder descansar en pau.

La2El silencioMolt valorat per la seva admirable Gab-beh, l’iranià Mohsen Makhmalfab decepamb aquesta faula sobre el sentit del silen-ci i la música per relacionar cultures. La pel·lí-cula conté, però, alguns moments afortu-nats, sobretot els que se centren en el per-sonatge del músic ambulant, que ajuden aalleujar una mica la desil·lusió general queprovoca el conjunt.

22.00

19.05

22.00

00.00

Guia TV

23 DominicalDiumenge 18de març de 2007

Divendres 23 de març

11.15

14.00

17.55

23.35

33El Balapan, les altes de l’AltaiA la vall de Deloun, a l’oest de Mongòlia,Sheik Pawli lluita per mantenir sa i estalvi elseu ramat de bens dels llops famèlics. Aquestany, l’hivern ha estat força dur i un nombreinusual de llops ronda pels poblats. Si la gentde la vall no lluita, els seus ramats desapa-reixeran i ells es quedaran sense subsistènciaSheik Pawli ha decidit organitzar una cace-ra massiva de llops.

Antena 3Los SimpsonDesprés d’assistir al pícnic familiar de l’em-presa, Homer s’adona que la seva família ésun desastre. Per solucionar-ho, decideix ven-dre la televisió i, amb els diners, pagar unateràpia a un psicòleg familiar. En el següentepisodi, Bart defensa Lisa de Nelson, peròacabarà essent apallissat. Bart decideix or-ganitzar un petit exèrcit per donar una lliçóa Nelson i els seus amics.

La 2Kika SuperbrujaUna sèrie de dibuixos animats basada enl’exitosa sèrie de novel·les infantils del ma-teix nom. Kika és una noia que fa una vidanormal fins que un dia es creuen en el seucamí un misteriós llibre d’encanteris i un pe-tit drac anomenat Héctor. Ella i el drac esfaran amics i descobriran que, junts, podenfer màgia i traslladar-se a llocs fantàstics.

La2La dignidad de los nadiesEl fresc històric que Fernando Solanas vacomençar a fer sobre l’Argentina dels úl-tims anys a Memoria del saqueo continuaaquí. En aquest documental, Solanas par-teix de la gran catàstrofe social i econòmi-ca del país de les últimes dècades per traçarun recorregut per les diferents formes deresistència, i dóna veu i mostra la feina demilers de persones que han afrontat la de-bacle social de diferents maneres: menja-dors populars, piquets, recuperació de fà-briques, treball solidari en hospitals...

CuatroMetròpoliL’important fiscal Robert Colson és absolt,injustament, de tots els càrrecs que l’acu-saven d’haver assassinat la seva xicota. Peròels detectius volen fer justícia i decideixenunir les seves forces per treure a la llum totala veritat.

Dijous 22 de març

10.3533Mars del mónEls canals són les carreteres marítimes i unesdreceres molt útils. Els petroliers, creuers ivaixells contenidors que travessen el canalde Panamà s’estalvien uns 8.000 quilòme-tres sense haver de fer la volta a tot el con-tinent americà per anar del Carib a l’oceà Pa-cífic. El canal entre el mar del Nord i el Bàl-tic, al nord d’Alemanya, és la via de navegaciómés carregada del món.

TV3Godzilla, la sèrieUna sèrie d’animació en la qual l’objectiu delsprotagonistes és alliberar la humanitat demonstres gegants. Després de vèncer God-zilla, el biòleg Nick Tatopoulos troba la sevacria i se la queda. A partir d’aquí inicia un es-tudi de tot tipus de monstres mutants queamenacen la terra.

CuatroAnatomía de GreyEls interns del Seattle Grace s’hauran de de-dicar de ple a atendre les víctimes d’un ter-rible accident de trànsit, que no deixen d’arri-bar a l’hospital. Izzie haurà de guanyar-seuna altra vegada la supervisió dels seussupervisors. A més, Cristina tindrà proble-mes per la seva manera de treballar ambBurke.

Tele 5M.I.R.Carmen arribarà al límit en la seva addiccióa les amfetamines. En ple atac d’angoixa, in-tentarà agafar un flascó de pastilles de lafarmàcia, però no ho aconseguirà. Alesho-res s’adona que, si vol la seva dosi, haurà decreuar una frontera molt perillosa.

Antena 3Sin rastroL’equip investiga la desaparició d’un treba-llador social, Eric Hayes. Les tasques elscondueixen a una dona embarassada i sem-bla que, en principi, Eric i la dona haurienmantingut una relació amorosa. Però lescoses no sempre són tan fàcils...

TV3Lo CartanyàL’Anselmo crida en Cartanyà perquè faci uncurs de meteorologia en uns campamensescolars. Però les relacions d’en Cartanyà,com a professor, amb els alumnes no se-ran gens bones. Per això el meteoròleg re-cluta en Garretó per implantar el seu propisistema educatiu.

Dissabte 24 de març

10.30

15.35

21.30

22.20

21.55

CuatroNarutoMisumi immobilitza Kankuro amb el seu cos,que és molt elàstic. Quan sembla que li hatrencat el coll, resulta que no era Kankuro,sinó una titella que controla Kankuro ambel seu xacra. Aleshores Misumi es retira. Elcombat que ve ara és el de Sakura contraIno. I decideixen lluitar de veritat.

TV3Lawrence d’AràbiaLa vida de l’enigmàtic T.E. Lawrence, queva constituir un dels grans èxits de DavidLean, a més de convertir Peter O’Toole enuna estrella de renom internacional. S’insi-nuen l’homosexualitat i el massoquisme delprotagonista, però la veritat és que l’aspec-te espectacular i l’anàlisi psicològica mai aca-ben de casar convenientment. Completenl’esplèndid repartiment Anthony Quayle, AlecGuinness, Claude Rains, Arthur Kennedy iJosé Ferrer, amb una fugaç aparició de Fer-nando Sancho com el sàdic sergent turc.

CuatroTodo el mundo odia a ChrisChris està entusiasmat amb el seu regal d’ani-versari: una bicicleta. Està tan content que,tot i les advertències del seu pare, surt a pas-sejar pel barri. Un dels seus veïns, Mike, lidemana que li deixi però al final li acaba ro-bant. Mentrestant, la classe de Julius estàen vaga, així que, per ocupar el temps lliu-re, decideix ajudar a casa. I, encara que sem-bli mentida, a Rochelle això no li agrada gens.

TVE-1Espanya - DinamarcaEls homes de Luis Aragonés afronten al San-tiago Bernabéu un partit determinant per ala classificació per al proper campionat eu-ropeu. La selecció espanyola necessita unavictòria per no quedar eliminada.

33El documentalLa documentalista israeliana Nurit Kedarva ser autoritzada, de manera extraordinà-ria, a fer el seguiment del dia a dia d’algunsdels homes més perillosos del món: els franc-tiradors de l’exèrcit israelià que dediquenla seva jornada laboral a matar «sospitososde terrorisme» als territoris ocupats. A Oneshot, els franctiradors parlen del seu serveia l’exèrcit i de com els fan sentir les missionsque els ordenen els seus superiors: els mésjoves parlen de la sobtada estimulació queexperimente disparant contra persones, men-tre que alguns dels més grans es lamentend’un persistent sentiment de culpabilitat perles seves accions.

12.55

22.00

22.00

22.25

22.00

RecomanemTroia

Divendres 23TV321.40 h.La reina d’Esparta,Helena, abandonael seu marit Mene-lau després de sersegrestada pelpríncep troià Paris.El rescat d’Helenaes convertirà enuna crua guerra.Una superproduc-ció que recrea LaIlíada d’Homer ique, malgrat l’a-tractiu repartiment,no va més enllàd’un brillant em-bolcall que no con-té res més que dià-legs forçats i inter-pretacions planes.Això sí: hi ha es-pectaculars esce-nes de lluita. I pocmés.

Any2004.PaísEstats Units, GranBretanya i Malta.DirectorWolfgang Peter-sen.IntèrpretsBrad Pitt, OrlandoBloom, Diane Kru-ger, Eric Bana,Brendan Gleeson,Peter O’Toole.

01.35

✔ Parc infantil temàtic de 600 m2.

✔ Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

✔ Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitors

i els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

✔ Matinals especials per a escoles i grups.

✔ Bolera amb 12 pistes.

✔ Promocions cada dia de la setmana.

✔ Festes d’aniversari.

✔ Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

Aprimar-se definitivament d’una maneranatural, ràpida i duradora.La ciutat de Girona disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mètode naturalutilitzat a França des de fa 15 anys en més de 55 centres i basat en antigues tècniques orientals,Holovital aconsegueix reduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seubenestar general i el seu control d’ansietat.

Holovital té unes modernes instal·lacions al mateix centre de la ciutat de Girona.

Holovital

El centre de tractaments natu-rals Holovital va ser creat el1994 a Barcelona per Ana

Geli.A través d’un mètode comple-tament natural utilitzat a França desde fa quinze anys en més de 55 cen-tres i basat en antigues tècniquesorientals, Holovital aconsegueix re-duir el sobrepès.

Des de setembre de 2003 Holovi-tal s’ha establert a la ciutat de Gi-rona,al carrer Pare Maria Claret,14 2n 2a, des de l’abril de 2005 tam-bé els ofereixen les seves instal·la-cions,on Patricia Ribera i el seu equipja han solucionat el problema de so-brepès de molts homes i dones.

El mètode

És un mètode molt antic en les so-cietats orientals, que hem adaptat alsistema alimentari d’Occident.És untractament tàctil, basat en antiguestècniques orientals que consisteix enlleugeres pressions digitals sobrepunts concrets del cos;no s’utilitzenni agulles ni medicaments ni aparells.Activem els punts reflexos d’un òr-gan i regulem el funcionalment de totl’organisme mitjançant aquestspunts.

Amb aquestes sessions, s’aconse-gueix treure la gana, l’ansietat i regu-lar l’organisme perquè realitzi millortotes les seves funcions. Durant eltractament millora la pell, el cabell,les ungles, la persona dorm millor,esnormalitzen els paràmetres de co-lesterol i de glucosa,si estan alterats,i en els casos de menopausa es re-dueixen notablement les sufoca-cions, així com els dolors articulars.

Com a complement a la digito-puntura, és necessari seguir una die-

ta sana que cobreixi totes les neces-sitats nutritives amb el mínim aportde greixos.

Una dieta que,com que es treuenl’ansietat i la gana, no costa gens deseguir, sense carències, rumiada per-què la persona mantingui un to aní-mic òptim. Es proporciona una llistad’aliments naturals de la dieta medi-terrània que inclouen fruita,verdura,carn i peix;tot triat i combinat en fun-ció del tipus de pacient.

Els resultats

Depenent de cada cas el pacientpot sotmetre’s a un tractament curt(de 4 a 6 setmanes) en el qual és pos-sible perdre entre 8 i 10 quilos, o unde llarg (de 9 setmanes) en el qual espoden rebaixar de 15 a 18 quilos,sempre seguit d’una fase de mante-niment de 3 setmanes, que tenencom a finalitat estabilitzar el pes ad-quirit. Finalitzat el procés, vostèpodrà tornar a menjar normalmentsense guanyar pes.

És un tractament que poden se-

guir dones (fins i tot aquelles que estroben en període postpart –semprei quan no estiguin alletant–),homes inens a partir dels 18 anys d’edat,sen-se contraindicacions. Amb dietesadaptades a persones amb diabetis ovegetarianes.

Es tracta d’un mètode que té encompte el binomi cos-ment,ajudantels pacients a incrementar la sevaautoestima, el benestar general i elcontrol d’ansietat. Per a Holovital,el més important és la salut de lapersona.

A Holovital Aprimament, els re-sultats són ràpids i duradors.Les nos-tres tècniques són saludables. Aju-dem a portar un control sobre el cos,

i, el que és més important, a tro-bar-se més dinàmic i amb més ga-nes de viure.

Holovital té les seves instal·la-cions situades al c/ Pare MariaClaret, 14 2n 2a.Aquesta és unabona opció per a aquelles perso-nes que es vulguin aprimar sen-se passar-ho malament ni patirgana,i a la vegada gaudir d’un bonestat de salut i optimisme.

APRIMAMENT