Upload
ostrolica
View
581
Download
2
Embed Size (px)
Citation preview
gJ
.E
o
tt
tn|!
r!
oT'o
G!to
sancaixaiP
kcrnrnnLrnrNVALENCIANA
Ril\N7
ffiffi{**
Levantenmtnnnrat tm!
ELq#MUNDO
El Misteri d'Elx,el drama assumpcionistam6s antic d'EuropaA I'edat moderna, entre els segles XVI iXVlll,
el teatre en valenci) entra en una etapa de
franca decaddncia. Les representacions pu-
bliques en la llengua propia son escasses i
a banda del teatre humanistic *en llati, de
caire satiric i reduit a l')mbit universitari-,
es digna de mencio la genesi d'un teatre
<nacional> que no arriba a consolidar-se.
Cal destacar, d'aquesta epoca, les tres far-
ses del Cortesano (1561), de Lluis de Mild, i
La Vesita, de Joan Ferrandis d'Herddia, totes
bilingues. Tot i aixo, en l'irmbit religios, el
teatre autocton conserva l'esplendor here-
tada de I'dpoca medieval, amb gran diver-
sitat de representacions al nostre territori -itambe per tot Europa- en honor de la Mare
de Deu. Pero l'0nic drama assumpcionista
d'aquella dpoca que ens ha arribat quasi in-
tacte fins als nostres dies, i integrament en
valenci), es el Misteri d'Elx. Es per aixo que
I'any 200'l la UNESCO el va declarar <Obra
Mestra del Patrrmoni Oral i lmmaterial de la
Humanitat>.
Representacions per tot Europa
La Festa o Misteri d'Elx 6s una representacio
mariana, de culte a la Mare de Deu, d'origen
medieval, que es representa tots els anys, els
dies '14 i 15 d'agost, a la Basilica de Santa
Maria d'Elx. Aquesta devocio es va estendre
per tot Europa entre els segles Xlll i XVll,
amb diverses manifestacions que comme-
moraven la mort i I'assumpcio al cel de la
Mare de D6u. Les representacions dram)ti-
ques foren, sens dubte, els rituals m6s visto-
sos d'aquella devocio insolita estesa per tot
el continent... Fins que el Concili de Trento
va prohibir les representacions a l'interior de
les esglesies. L'unica que va poder continuar
celebrant-se anualment va ser la del Misteri
d'Elx, gracies a la butla que el papa Urb) Vlll
concedi I'any 1632 a la ciutat il'llcitana, i que
www.llegirenvalencia.org
ens ha permes, als valencians, de conseryar
el drama assumpcionista m6s antic d'Europa,
i en valenci).
Els origens del Misteri
Els origens de la Fesfa son tan misteriosos
com llegendaris. A principis del segle XVil,
l'historiador Cristofol Sanq els va situar amb
la conquesta cristiana de la ciutat d'Elx, l'any
'1265. Un segle mes tard, l'any 1717,losep
Anton, procurador general del Marquesat
d'Elx, va atrrbuir I'inici del Misteri a un fet fa-
bulos: I'any 1266, arribA a una platja d'Elx una
misteriosa <arca de les tres claus> que conte-
nia la imatge de l'Assumpcio i la consueta o
llibre amb la lletra i la musica del drama.
Una escenificaci6 espectacular,
A banda del contingut religios, de veneracio
a la Mare de Deu, dos son els eixos materials
que sustenten aquest espectacle litfrgic i fes-
tiu: Ia musica i la representacio dram)tica. E/
Misteri combina el cant gregorid -hereu de
la salmodia jueva i del cant grecorom)-, les
polifonies renaixentistes i barroques i el colofo
de les veus blanques dels xiquets, anomenats
popularment <els cantors de la Festa>. El dra-
ma es divideix en dos actes principals, la Ves-
pra i la Festa.ToIs dos escenifiquen moments
d'una gran vrstositat, com ara quan la Mare
de Deu desitja reunir-se amb el Senyor, o quan
els jueus irrompen de sobte en la basilica amb
la intencio de profanar el cos, ja mort, de la
Verge Maria i d'impedir-ne aixi la resurreccio.
Tot aixo, unit al marc incomparable en qud te
lloc la representacio, a la decoracio ia la gran
faramalla d'aparells i d'elements escenogra-
fics que s'hi utilitzen (la mangrana, I'araceli, la
coronacio, el cadafal, I' andador, els diferents
espais de la basilica, etc.), contribueix a l'es-
plendor d'una representacio dramdtica d'una
gran bellesa i fortes connotacions emotives,
la qual cosa fa que siga especialment atractiva
per al visitants, pero tambe per al public de la
mateixa ciutat.
El Misteri o la Festa d'Elx 6s, a hores d'ara,
una de les manifestacions religioses i cultu-
rals mes genuines del poble valenci) i, alhora,
mes universal. Una joia 0nica i un simbol de
concordia i d'excel lencia civilitzada que ens
dignifica i identifica com a poble.
. i. ... . ,.,r.,:... i ..:r.... r.. .. . ....
r El drama assumpcionista, en honor a
la Mare de Deu, es va estendre per
tot Europa entre els segles Xlll i XVll.
Se'n feien representacions a Umbria i
a la Toscana (ltllia), a Franqa, itambe
,'.
i, .a tsp.anya.:,a, euba 3,,{fqJ! d oJ ii.r so bre. r,
tot, a l'antiga Corona d'Arago: Va-
lencia, Castello de la Plana, Tortosa,
Tarragona, Mallorca, lgualada, Santa
Maria de l'Estany... Pero l'0nica que
ens ha pervingut fins als nostres dies
sancaixaiP
ffictntnnLtnts'VALENC|ANA
Ril\Af@E@
ffi"ff' HNErR,o,m*r *uu^
LevantetEgwstrlElr$anM'
ELtiiTMUNDO
Ggo,5Gcq)trf!
eancaixa4P
kcrNrRRLrrRr
SVALENCIANA
f,l\nf
Eduard Escalantei el sainetEl sainet es una de les manifestacions liter)-
ries mes prosperes de les nostres lletres del
segle XlX. A mes, es tracta d'una de les for-
mes amb m6s dxit dins del gdnere teatral i de
mes poderosa infludncia i perdurabilitat en el
temps. Fins al punt que, encara ara, es pot
detectar la seua influencia en representaci-
ons contemporanies.
Es tracta d'una peqa humoristica dramatica
breu, en un acte 0nic i rimada, sotmesa a una
elaboracio artistica sense grans pretensions
literaries, en qud es reprodueixen escenes de
la vida quotidiana protagonitzades per perso-
natges que pertanyen a diferents estaments i
que lluiten, de les m6s diverses i pintoresques
maneres, per ascendir en l'escalafo social.
Es aci on hi ha la clau del seu exit. La seua
presencia ha sigut constant entre els nostres
dramaturgs, fins i tot autors de m6s gran vo-
lada, com ara Angel Guimera, sovintejaren
el genere i contribuiren , aixl, a dignificar-lo.
El sainet transmet, des del punt de vlsta so-
ciologic i sociolinguistic, les contradiccions
que ens han caracteritzat als valencians des
de fa segles. Linguisticament, escenifiquen
el transrt, per part de la societat urbana, del
bilinguisme diglossic al monolinguisme en
castell). Un proces que encara ara 6s vigent,
ja que en I'actualitat la substitucio linguistica
s'ha estes a les comarques. Pero tots aquests
fenomens, que els nostres dramaturgs del
XIX van mirar de reproduir a les sales tea-
trals, van ser exposats en clau d'humor. Si no
f ora aixi, hauria sigut ben doloros i, probable-
ment, insostenible.
Els saineters valencians:
Eduard Escalante
D'entre els autors valencians que conrea-
ren el genere del sainet, cal fer mencio de
Josep Bernat i Baldovi (Sueca, '1809-Valdn-
cia, 1864), autor de L'aguelo Pollastre i El
ffi*m*"*
Levante@@@
EL,4$,MUNDO
www.llegirenvalencia.org
virgo de Vicenteta; Francesc Palanca i Roca
(Alzira, 1834-Valencia, '1905), que escrigu6
Dos gotes d'aigua i El secret de I'aguelo
entre altres obres, i, per descomptat i sobre-
tot, Eduard Escalante.
Eduard Escalante i Mateu (el Cabanyal,
'1834-Valdncia, 1895) obtingu6 el seu primer
gran dxit de public el 1861 amb Ia represen-
tacio del sainet F/ deu, el ddneu i el noran-
ta. D'altres obres seues que cal destacar son
El bou, la mula i I'angel bovo (1868), Bufar
en caldo gelat (1869), La Xala (1871), L'es-
caleta del drmoni (1874), Les xrquetes de
l'<entresuelo,, (1817), i aixi fins a un total de
quaranta-set sainets. Les seues obres, ambien-
tades als barris menestrals de Valdncia, conten
histories amoroses senzilles protagonitzades
per personatges que pertanyien a classes so-
cials diferents i que, al capdavall, resolen el
<conflicte> amb un final felig. Escalante no
pretenia canviar res, simplement retratava Ia
societat valenciana -capitalina, sobretot- de
la seua dpoca. La critica que traslluien les se-
ues obres no anava m6s enll) de les situacions
comiques que es desprenien d'un bilinguisme
social fictici, en qud els protagonistes, que pre-
tenien ascendir socialment, parlaven un caste-
lli farcit de valencianismes. Justament aixo, la
quasi absdncia de critica i la manca de morda-
citat, es el que alguns estudiosos han criticat
del conjunt de la seua obra dram)tica.
El teatre d'Escalante es la millor represen-
taio valenciana del genere sainetistic. De fet,
Teodor Llorente, que avorria aquest genere te-
atral per popularista i poc pretensios, va mos-
trar sempre un gran respecte pel dramaturg
del Cabanyal. No debades, era, entre tots els
sainestistes de I'epoca, el que tenia m6s pre-
paracio cultural i el que millor va saber treba-
llar aquest gdnere teatral tan caracteristic i tan
present en la historia de la nostra literatura.
!
;
-
, .irtduafd.,Escalantg$;,na,i1g:d !aba:.,
,,.,. npq... e..., .b. a,.rdpoca1,. ;.xn1,poble molt a prop de Valdncia i on
. :1, .:,dneaia1,'est,- B6ilava'.ma1oftta.r.la{Re.Ilt ;;,
uuf.nliu. Es queda orfe molt promp-
ff ctutnnLtntS"VALENCTANA
1g' ,';til$;\ trtu uM
= {!g-
sancaixa4P
Rn&fffi
LevantetsSE$tEii&llslM
ELii:'MUNDO