L ’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I ADMINISTRATIVA

D’E SPANYA I CATALUNYA

GEOGRAFIA 2 BATXº

INS MOIANSÈ

L’ORGANITZACIÓ TERRITORAL, ADMINISTRATIVA I POLÍTICA A ESPANYA

· DELIMITACIÓ DEL TERRITORI ESPANYOL. LES FRONTERES.

-La superfície del territori espanyol és de 505.990 km²

-Unit a la resta d’Europa pels Pirineus. Distància amb Àfrica 14 km. Punt d’unió entre els dos continents.

-Aigües jurisdiccionals (12 milles mar endins) i l’espai aeri formen part del territori

-2032 km de frontera França, Portugal, Marroc, Andorra i Regne Unit. Resultat de la conformació històrica de l’estat espanyol.

-Contenciosos fronterers:

-Llvia, enclau a França

-Gibraltar, territori d’ultramar britànic d’ençá el tractat d’Utrech, Espanya reclama la sobirania.

-Olivenza, municipi de cultura portuguesa radicat a Badajoz, el govern de Portugal no reconeix la sobirania espanyola. Creació d’una Euro-Regió.

-Ceuta, Melilla, illot de Perejil, penyal de Vélez de la Gomera i d’Alhucenas, i les illes Chafarinas són reclamats pel Marroc.

FIRMADA LA ´DECLARACION DE OLIVENZA´ POR NUEVE CIUDADES PROXIMAS A LA RAYA.Europacto en la frontera hispano-lusaLos municipios extremeños de La Codosera, Alburquerque, Olivenza y Badajoz, y los alentejanos de Arronches, Campo Mayor, Estremoz, Portalegre y Elvas crean la primera euro-región ibérica.

Responsables municipales de nueve municipios de la frontera hispano-portuguesa firmaron ayer la Declaración de Olivenza , por la que se constituye la primera Eurorregión ibérica con un población de más de 260.000 habitantes. Tras meses de trabajo, el encuentro de ayer en Olivenza concluyó en un acuerdo histórico y los munícipes decidieron firmar al constitución. La euro-región quedó constituida por cinco municipios lusos --Arronches, Campo Mayor, Estremoz, Portalegre y Elvas-- y cuatro españoles --La Codosera, Alburquerque, Olivenza y Badajoz--, con el liderazgo de ésta última por decisión del resto. El objetivo de la nueva entidad es presentar "proyectos conjuntos a Europa y obtener fondos con los que desarrollar la zona".

PEREJIL ALHUCENAS

VELEZ DE LA

GOMERA CHAFARINAS

Espanya posició estratègica entre Europa i Àfrica

1. Frontera exterior de la UE: disminució del control de les fronteres interiors de la UE (tractat Schengen); increment de la vigilància a les fronteres exteriors per evitar la immigració il·legal. Espanya clau en aquesta vigilància.

Agència Frontex és l’Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa de les fronteres exteriors dels estats membres de la UE, creada en 2004 amb seu a Varsòvia, coordina i facilitat als estats l’aplicació de les mesures necessàries per dur a terme les polítiques comunitàries de fronteres i seguretat exterior

2. Com una zona estratègica dins de la OTAN. A l’Estat Espanyol hi ha cinc bases militars que pertanyen a aquesta organització.

· ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA

· La Constitució de 1978 és la llei suprema de l’Estat. Regula els aspectes més importants del sistema polític espanyol Garanteix els drets individuals i col·lectius

Trets dels sistema constitucional espanyol:

-Monarquia parlamentària

-Sobirania nacional

-Estat social i democràtic

-Organització territorial basada en CCAA

-Divisió de poders: executiu, legislatiu i judicial

1. Monarquia parlamentària (funcions de la monarquia, recollits al Títol II de la Constitució):

- Cap d’estat màxim representant del país i comandant en cap de les forces armades.

- Càrrec vitalici i hereditari.

- Símbol de la unitat i permanència de l’estat

- Sancionar les lleis, proposar candidat a president i nomenar-lo

- Convocar i dissoldre les Corts

- Signatura dels tractats internacionals i amb autorització de les Corts declarar la guerra i signar la pau.

2. Sobirania nacional:

- el poder resideix en el poble, tot ciutadà major de 18 anys pot votar i ser votat. La democràcia espanyola es representativa, els candidats que volen ser elegits presenten les seves candidatures integrats en partits polítics o coalicions.

3. Estat social i democràtic:

- amb una organització territorial basada en les autonomies

4. Divisió de poders:

- LEGISLATIU: Parlament Bicameral: Congrés dels Diputats, Senat

- Congrés: té el poder de legislar, elaborar, aprovar i derogar les lleis que regeixen la vida del país. S’encarrega també d’aprovar els pressupostos de l’Estat. Està format per 350 diputats que són escollits per sufragi universal. S’assignen dos escons per província, un per Ceuta, un per Melilla i la resta es distribueixen per criteris poblacionals. L’assignació dels escons es fa segons el Sistema D’Hondt

- Senat:és una cambra de representació territorial, la seva principal funció és la de revisar les propostes legislatives, que han de ser ratificades per aquesta cambra. El Senat també té la facultat d’aprovar els tractats internacionals. Els senadors són escollits marcant tres noms de cada llista electoral. Aquesta elecció es fa mitjançant un sistema mixte:

- A) per una banda s’escullen quatre senadors per província, tres per cada una de les illes majors, un per cada una de les illes menors, i dos per cadascuna de les ciutats autònomes

- B) els parlaments de les comunitats autònomes designen un senador, i un altre més per cada milió d’habitants del territori autonòmic.

- EXECUTIU: format pel president del govern i els ministres. S’ocupa de dirigir la política de l’Estat, administrar els recursos, establir la defensa nacional, les rr.ii., executar les lleis i promulgar decrets.

Elecció mitjançant procés d’investidura on demana la confiança política per portar a terme llur programa.

El president del govern rendeix comptes davant el Congrés dels Diputats, qui pot demanar-li explicacions i fins i tot plantejar una moció de censura.

- JUDICIAL: Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és l’òrgan de govern de tots els jutjats i tribunals que integren el poder judicial i amb subordinació a ell, exerceixen les seves funcions: Tribunal Suprem, Audiència Nacional, Tribunals Superiors de Justícia de les CCAA

La seva funció principal és garantir la independència dels jutges en l’exercici de la seva funció.

El CGPJ està format per 20 membres: 12 procedeixen de la carrera judicial: 6 nomenats pel Congrés i 6 nomenats pel Senat; els altres 8 són juristes reconeguts amb més de 15 anys d’experiència, 4 nomenats pel Congrés i 4 pel Senat.

5. Participació democràtica eleccions en les diferents convocatòries electorals:

- Eleccions Europees (al Parlament Europeu): tots els i les ciutadans dels països membres de la Unió escullen els 736 parlamentaris que el constitueixen (Espanya escull 54 diputats).

- Eleccions Generals: elecció dels diputats i senadors.

- Eleccions Autonòmiques: els ciutadans escullen els seus diputats autonòmics.

- Eleccions Municipals: els habitants dels pobles i ciutats de l’Estat escullen el seu alcalde/alcaldessa i la resta de membres de la corporació municipal.

Les eleccions s’organitzen per províncies (circumscripció electoral). Després del recompte de vots s’adjudiquen els escons a cada partit segons el nombre de vots obtinguts, en una proporció que afavoreix als partits més votats. Quan un partit no aconsegueix la majoria absoluta pot pactar amb altres partits o governar en minoria.

Elecciones generales de España de 2008

Partido Portavoz % Dif.Escaño

s%

Esc.Dif.

Partido Socialista Obrero Español (PSOE) José Antonio Alonso43,8

7+1,2

8169 48.29 +5

Partido Popular (PP) Soraya Sáenz de Santamaría39,9

4+2,2

3154 44.0 +6

Izquierda Unida (IU) - Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)

Gaspar Llamazares 3,77-1,1

92 0.57 -3

Convergència i Unió (CiU) Josep Antoni Durán i Lleida 3,03-0,2

010 2.86 =

Partido Nacionalista Vasco (EAJ/PNV) Josu Erkoreka 1,19-0,4

46 1,71 -1

Unión Progreso y Democracia (UPyD) Rosa Díez 1,19+1,1

91 0.29 +1

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Joan Ridao 1,16-1,3

63 0.86 -5

Bloque Nacionalista Galego (BNG) Francisco Jorquera 0,83+0,0

22 0.57 =

Coalición Canaria (CC) Ana Oramas 0,68-0,2

32 0,57 -1

Nafarroa Bai (Na-Bai) Uxue Barkos 0,24 = 1 0.29 =

- ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I ADMINISTRATIVA D’ESPANYA

TITOL VII, article 137, estableix tres àmbits en tres nivells territorials diferents

- Municipis:

· Són les unitats territorials i administratives més elementals i poden estar formades per un o més nuclis de població.

· Estan administrats i governats pels Ajuntaments (formats per l’alcalde i diversos regidors) amb unes competències reconegudes per la Llei de Bases Locals (1985) com poden ser: la planificació urbana, la seguretat dels llocs públics, els transports públics, el subministrament dels serveis bàsics, la protecció del medi ambient, la prestació de serveis de recollida de residus, la provisió d’escoles i guarderies...

· Actualment a l’Estat Espanyol hi ha 8116 municipis amb una extensió desigual, el més gran és el Càceres (1750,33 km²) sent Bàdia del Vallès un dels més petits amb només 0,9 km²

· L’alteració dels límits d’un municipi, ja sigui per fusió o per segregació d’alguna part del seu territori, ha de ser aprovada per la Comunitat Autònoma corresponent.

- Províncies:

· La Constitució les defineix com entitats locals amb personalitat jurídica pròpia formades per l’agrupació dels municipis. Són els òrgans d’administració territorial de l’Estat, i per tant totes les actuacions del mateix s’organitzen en l’àmbit provincial.

·Estan administrades i governades per les Diputacions Provincials on hi ha els delegats del govern central, anomenats Diputats Provincials que són escollits entre els alcaldes i les regidors de la província. Les seves competències més importants són: la recaptació d’impostos, l’organització del trànsit, l’educació, la sanitat...; actuen com circumscripcions electorals.

·Procés de la divisió provincial a Espanya:

- La divisió provincial espanyola actual té el seu origen en la Constitució de 1812. Entre 1812 i 1833 es van anar produint una sèrie de propostes i estudis sobre la divisió territorial de l’Estat. Finalment el Decret de 30 de novembre de 1833 va establir una divisió territorial en 33 províncies que només ha tingut dues variacions importants:

a) 1857, Requena i Utiel i les seves comarques van passar de Conca a València

b) 1927, divisió de les Illes Canàries en les dues províncies actuals: Sta Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canàries.

· Actualment hi ha 50 províncies

· L’alteració territorial d’una província és competència de l’Estat i ha de ser aprovada per les Corts Generals mitjançant una Llei Orgànica.

- Comunitats autònomes:

· Aquesta divisió té el seu origen en la Constitució de 1978, on es recull i es garanteix el dret d’autonomia a les nacions i regions que conformen l’Estat.

· Segons l’article 143 les comunitats autònomes estan formades per:

· Les províncies limítrofes que tenen trets culturals i econòmics comuns.

· Els territoris insulars.

· Les províncies amb un passat històric comú.

· Estan administrades i governades per unes institucions que són pròpies de cada CC.AA.:

· Els Parlaments (Assemblees Legislatives), on radica el poder legislatiu autonòmic.

· Els Governs Autonòmics, amb poder executiu distribuït en àrees de gestió (conselleries).

· Els Tribunals Superiors de Justícia, tenen el poder judicial de la respectiva CC.AA.

· Cadascuna d’aquestes comunitats té reconegudes un seguit de competències que corresponen a la capacitat d’autogovern, d’autonomia administrativa i legislativa en els diversos aspectes que estableix la constitució. L’execució d’aquestes matèries es duu a terme mitjançant el finançament, els ingressos generats per la comunitat, els que cedeix l’Estat i els que es reben de la Unió Europea. La norma bàsica de cada CC.AA és llur Estatut d’Autonomia.

· L’Estat està format per 17 comunitats i dos ciutats autònomes. Les CC.AA. Poden col·laborar entre si però tenen prohibida la federació.

- Altres divisions territorials:

- Parròquies: entitats submunicipals de Galícia i Astúries.

- Divisió Comarcal: agrupacions de municipis (àmbits supramunicipals) només han estat reconegudes oficialment a Catalunya, Aragó, Galícia i al País Valencià.

- Els Consells Insulars a ses illes i els Cabildos a les Canàries.

- Els municipis poden agrupar-se en mancomunitats.

- A Galícia el municipi s’anomena “Concello” i a Astúries “Conceyu”.

- Al País Basc cada província té la seva diputació foral (Foru Aldundia) i tenen unes competències més àmplies que a la resta del territori.

- Delimitació del territori català

El territori català està dividit en dues parts repartides entre França i Espanya: la Catalunya Nord i el Principat de Catalunya.

- La Catalunya Nord forma part de França des del Tractat dels Pirineus (1659). No disposa d’autonomia pròpia, forma part del departament Pirineus Orientals, integrat dins de la regió Llenguadoc-Roselló, amb la capital a Montpeller.

- El Principat conforma una de les comunitats autònomes espanyoles i té la seva capital a Barcelona.

- ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I ADMINISTRATIVA DE CATALUNYA

- Organització política a Catalunya

D’acord amb la Constitució, Catalunya és una de les 17 CC.AA., estant el seu territori dividit en províncies i municipis, però també en comarques.

La condició de CC.AA. atorga el dret d’autogovern, a elaborar les seves pròpies lleis i gestionar els seus recursos, sempre amb els límits establerts per la Constitució.

Les lleis bàsiques de convivència queden recollides en l’Estatut d’Autonomia. A Catalunya el 2006 la ciutadania catalana va refrendar el seu nou estatut, el qual defineix a Catalunya com una nació, s’amplien notablement les competències de la GenCat, s’estableixen un nous principis de finançament autonòmic.

- Estructura política a Catalunya

· President de la GenCat:

- És el màxim representat de Catalunya i del Consell Executiu.

- Es elegit pel Parlament entre els diputats i nomenat pel rei.

- Exerceix funcions representatives i governatives. També li pertoca convocat les eleccions al Parlament.

- El Consell Executiu

· És el govern de la GenCat, està format per departaments (12) , al capdavant dels quals hi ha els consellers, sota la direcció del president. És l’òrgan que determina les actuacions polítiques de Catalunya i ha d’aplicar les lleis aprovades pel Parlament.

· L’Estatut de Catalunya estableix que la GenCat té tres tipus de competències. Les exclusives, on disposa de tota la capacitat de decisió (llengua, turisme, urbanisme...); les concurrents, on Estat i GenCat disposen de les mateixes funcions; i les compartides, on disposen de diferent tipus de poder.

- Parlament de Catalunya

· Exerceix la funció legislativa

· Els seus membres son elegits democràticament cada quatre anys pels majors d’edat

· Les seves funcions són:

I. – Elaborar i aprovar les lleis

II. – Controlar o debatre les actuacions de govern

III. – Elegir al president del govern, i aquest escull als consellers.

- Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

· Organisme judicial del sistema polític català

- Altres institucions importants

· Síndic de Greuges

· Consell Consultiu

- Organització territorial a Catalunya

· Catalunya constitueix una de les CCAA de l’Estat Espanyol d’acord amb el que determina la Constitució de 1978. Per mandat de la Constitució està dividida en províncies i per mandat de l’Estatut per comarques i municipis.

- Comarques

· Són entitats locals de caràcter territorial constituïdes per l’agrupació de municipis continguts amb una personalitat jurídica pròpia.

· El Consell Comarcal són les institucions on s’agrupen els municipis estructurant la comarca; els seus membres, el conjunt del regidors de la comarca, són els Consellers Comarcals, variant el seu número segons la població.

· Les competències del Consell Comarcal estan estipulades pel Parlament: ordenació del territori, la sanitat, els serveis socials, la cultura, l’esport, l’ensenyament i el medi ambient.

· Catalunya es divideix en comarques per:

- La consciència tradicional de la societat catalana de pertànyer a unitats territorials petites i delimitades.

- El fet de que el nacionalisme català va considerar la divisió provincial espanyola com una imposició aliena que dificulta la unitat del territori català.

- Origen i procés de la divisió comarcal:

· 1936 La Generalitat republicana va realitzar una divisió de Catalunya en 36 comarques i 9 regions, aprovant-se oficialment en 1936, sent legal només tres anys, fins la victòria feixista a la Guerra Civil, que va suprimir les llibertats individuals i col·lectives. La regió agrupava diferents comarques.

· 1987 Aquest any va aprovar-se la Llei de la divisió i l’organització comarcals de Catalunya, adoptant-se la mateixa divisió comarcal que en 1936, creant-se només tres de noves: Pla de l’Estany (Banyoles), Pla d’Urgell (Mollerussa) i Alta Ribagorça (Pont de Suert). A més es reconeixia la personalitat pròpia de la Vall d’Aran (Conelh Generau d’Aran, amb competències pròpies que administra la comarca)

· 2004 estudis per establir una nova divisió supracomarcal, les vegueries.- Comunitat Autònoma de Catalunya

· Com la resta té el seu origen en la Constitució de 1978, i esta formada per províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes.

· Institucions d’autogovern GenCat (executiu), Parlament (legislatiu), TSJC (judicial)

· Competències de la GenCat educació, sanitat, medi ambient, gestió patrimoni, ordenació del territori i obres públiques, malgrat que alguns aspectes resten sota control estatal.

- Avantatges Possibilitat de prendre decisions sobre la gestió del seu territori- Inconvenients:

b) La superposició de diferents nivells d’organització i institucions

c) La diferent concepció de la autonomia per part de l’Estat i la GenCat

d) La discrepància pel que fa als recursos necessaris pel desenvolupament econòmic (finançament)

- Desequilibris territorials

· Contrastos territorials:

- La població (creixement desigual, tan vegetatiu com migratori)

- Les activitats econòmiques (desigual distribució de la indústria i el turisme, així com el diferent tampany de les explotacions agrícoles)

- Els serveis (desequilibris socials com ara la taxa d’atur, assistència sanitària, habitatge..)

· En aquest context, les vies de comunicació esdevenen indispensables i estratègiques per garantir la circulació de fluxos de tota mena, i permetre el funcionament d’un territori complexe i jerarquitzat com ho és el català.

· L’Administració Pública ha de vetllar per garantir l’equilibri territorial i impedir que la diversitat territorial no esdevingui en desequilibris socials mitjançant la planificació del territori.

Plans territorials per paliar els desequilibris

1. Pla territorial general de Catalunya (PTGC)

Defineix els objectius generals d’equilibri territorial a Catalunya i orienta a la resta de plans que depenen d’ell. Estableix:

- Els espais i els elements naturals que cal conservar per raons d’interès general

- Les terres d’ús agrícola o forestal que es necessari conservar o ampliar per raons d’extensió, situació o fertilitat

- Les àrees del territori en les quals cal promoure usos específics.

- Els niclis de població que per les seves característiques, han d’exercir una funció dinamitzadora i reequilibradora del territori.

2. Els plans territorials parcials (PTP)

Defineix els objectius d’equilibri territorial per cadascun dels set àmbits territorials de Catalunya i orienten les accions futures.

El seu contingut es presenta en tres sistemes bàsics:

- El sistema d’espais oberts: delimita el sòl que s’ha de destinar a ser considerat espais i elements naturals i les terres d’ús agrícola i forestal.

- El sistema d’assentaments: delimita el sòl que s’ha de destinar a usos residencials, industrials i terciaris i estableix la xarxa humana.

- El sistema d’infraestructures: delimita el sòl per a infraestructures de mobilitat i àrees logístiques.

3. Plans territorials sectorials (PTS)

Plans específics per àmbits temàtics determinats que defineixen les necessitats, les prioritats d’actuació i els criteris de distribució territorial. El més importants són:

- Pla d’infraestructures del transport de Catalunya: defineix de manera integrada la xarxa d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques per a Catalunya.

- Pla de ports de Catalunya: ordena i promou l’ús portuari eficient, sostenible i racional del litoral català.

- Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya: ordena o promou l’ús eficient de la xarxa.

- Pla de transports de viatgers de Catalunya: defineix les directrius i línies d’actuació per als propers anys respecte al transport públic a Catalunya.

- Pla d’Espai d’Interès Natural (PEIN): delimita quins han de ser els espais naturals protegits.

- Pla d’Organització Urbanística (POUM): estableix com han de ser els desenvolupaments urbans del municipis.

- Nova organització territorial de Catalunya:

· Creació de vegueries ajudar a resoldre l’equilibri territorial i millorar la qualitat i eficiència dels serveis.

· Creació de l’AMB entitat per gestionar els serveis, a una zona d’una gran densitat geogràfica, un elevat sistema urbà i on es localitzen un volum elevat d’activitats econòmiques.

· Creació de la Comissió de Coordinació Territorial llur objectiu és articular les relacions interadministratives i coordinar les polítiques entre els ens locals i els serveis territorials de la GenCat.