Tema 16

L’ORGANITZACIÓ

POLÍTICA I TERRITORIAL D’ESPANYA I CATALUNYA

(Geografia, ed. Vicens Vives, tema 16)

INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ (BARCELONA)

2L (2n de batxillerat), curs 2011-2012

Professor: Rafael Palomero Caro

1. Les formes de govern. La democràcia

2

Segons la forma de govern, les societats s’organitzen en: - Règims totalitaris - Règims democràtics - Règims intermedis (sistemes autoritaris, règims liberals...)

Introducció

3

Formes d’organització política de l’Estat

4

Formes d’organització de l’Estat

Formes d’organització política de l’Estat

5

1.1. Els principis democràtics: la participació

La democràcia comporta el dret de participació.

Consisteix en: - intervenir de manera activa en l’organització política.- Poder expressar lliurement la pròpia opinió

6

Què implica la participació? Les autoritats públiques informen. Voluntat institucional d’escoltar. Cooperació i col·laboració. Els partits i coalicions han de canalitzar les orientacions ideològiques dels

ciutadans. La sobirania la té el poble. La votació és secreta i personal.

Febrer del 2013: Ada Colau, portaveu de la

Plataforma dels afectats por les hipoteques (PAH),

presenta al Congrés la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) para la modificació de la llei

hipotecària

VIDEO:España 2012(Orales; 4:03 m)

7

1.2. Espanya, un Estat democràtic

8

Què és Espanya?Espanya és un Estat democràtic fonamentat en el constitucionalisme i el parlamentarisme.

Com s’organitza?Espanya s’organitza com una monarquia parlamentària que es regeix pels principisde llibertat i igualtat i que reconeix la participació ciutadana com a base dels seus principis democràtics

La Constitució - La mort de Franco significà un canvi polític que va portar a la implantació d’un Estat social i democràtic, plasmat en la Constitució del 1978- La Constitució recull les normes que regulen el govern d’Espanya i garanteix els drets individuals i col·lectius a tots els espanyols.

- La Constitució estableix que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol. Per tant, el poder es troba en mans dels ciutadans.

VIDEO:La transición(5m)

• Espanya és una monarquia parlamentaria: el cap d’Estat és el rei, però tant les lleis com el govern emanen del Parlament. Per tant, el rei regna però no governa

Una democràcia parlamentària

• El rei és el símbol de l’Estat i el representa dins i fora del país, modera el funcionament de les institucions i s’ha d’atenir en tot a les normes que estableix la Constitució

11

12

1.3. La pràctica democràtica a Espanya

- Tot ciutadà espanyol major d’edat és convocat periòdicament per escollir els seus representants.

- El ciutadà elegeix en quatre nivells territorials: Parlament Europeu, les Corts Generals, parlaments autonòmics i ajuntaments.

Tipus de convocatòries

1.4. Les convocatòries electorals

13

• Els ciutadans dels països de la UE elegeixen per votació 736 parlamentaris que constitueixen el parlament europeu.

• Els membres del Parlament Europeu són escollits cada 5 anys.

• Espanya té 54 eurodiputats, sent el cinquè país darrere d’Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit.

El Parlament Europeu

14

• Els ciutadans elegeixen els representants al Congrés dels Diputats i al Senat.

• En el Senat, els representants s’escullen per lliure elecció (llistes obertes) i per representació territorial (CCAA).

• En el Congrès dels diputats, els representants s’escullen per sufragi universal (llistes tancades). El Congrés elegeix el cap de govern.

Les Corts Generals (eleccions generals, legislatives o

parlamentàries)

15

x

16

• Els ciutadans elegeixen els diputats del Parlament autonòmic respectiu.

• El nombre de diputats varia segons el nombre d’habitants de la comunitat.

Parlaments autonòmics(eleccions autonòmiques o regionals)

17

• Els habitants dels pobles/ciutats d’Espanya elegeixen cada 4 anys els membres de l’ajuntament (regidors).

• Els regidors elegeixen l’alcalde.

Els ajuntaments(eleccions municipals)

18

2.La divisió de poders

19

2.1 El poder legislatiu• Resideix al Parlament (també anomenat

Corts Generals)

• Es tracta d’un sistema bicameral dividit en

Congrés dels Diputats i Senat

20

El Congrés dels Diputats (o cambra baixa)

Funcions:o Reuneix els representants dels ciutadans espanyols• Discuteix i aprova o deroga les lleis• Exerceix el control sobre el poder executiu• Aprova els pressupostos generals • Elegeix el President del govern

21

• Els diputats i diputades s’elegeixen per mitjà d’eleccions legislatives, on hi concorren partits polítics, coalicions i agrupacions d’electors.

• Actualment el Congrés està format per 350 membres. Es distribueixen de la manera següent:

Un mínim de dos representants

per cada província, més un de

Ceuta i un de Melilla

Els 248 diputats restants es

distribueixen de manera proporcional

a la població de cada província.

22

La campanya electoral• Cada opció política manifesta les seves

propostes i els seus plantejaments

23

La llei electoralEs vota per províncies, és a dir, la província és la circumscripció electoral.La llei electoral vigent a Espanya és la llei d’Hondt.

Video: llei d’Hondt (1:40 m)http://www.youtube.com/watch?v=lXpK1f928Ik&feature=endscreen&NR=1

Video: Quequicom. Votem? (31:29m)http://www.youtube.com/watch?v=QvmJGhWtIx8

24

• Una vegada constituït el Congrés, el rei proposa un president del govern, que és votat al Parlament després de presentar el seu programa.

25

El president designa els ministres del seu equip de govern, que, un cop proposats, són nomenats pel rei.

26

El Senat (o cambra alta)• És una cambra de representació territorial

• La seva funció principal és la de revisar les propostes legislatives del Congrés.

• També està facultat per denegar o autoritzar els tractats internacionals.

• A la pràctica, el Senat no té competències pròpies. Sovint s’ha proposat la seva supressió.

27

Formació del Senat

• Cada comunitat autònoma designa un senador, i un altre més per cada milió d’habitants de la comunitat.

• Sistema d’elecció: llistes obertes. Els votants elegeixen tres noms de cada llista i els més votats seran senadors.

• A cada província s’elegeixen quatre senadors, i a les províncies insulars, 3 per cada illa gran i 1 per cada illa petita.

28

2.2. PODER EXECUTIU

El Govern està format per:

President Ministres

29

El Govern és l’organisme del poder executiu que s’encarrega de:

- dirigir la política de l’Estat. - administrar-ne els recursos. - establir la defensa nacional i les relacions

exteriors. - executar les lleis. - promulgar decrets.

30

2.3. PODER JUDICIAL

• El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és l’òrgan de govern suprem dels jutjats i tribunals que integren el poder judicial.

31

Hi estan subordinats el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i els Tribunals Superiors de Justícia (un a cada comunitat autònoma)

La seva funció principal consisteix en garantir la independència dels jutges en l’exercici de la funció judicial.

De fet, és un organisme molt dependent del poder executiu i dels partits polítics, com passa amb els altres tribunals importants.

32

La constitució del 1978 va reconèixer Espanya com un Estat unitari no centralista, i va establir que les nacionalitats i les regions disposessin d’un principi d’autonomia.

Condició juridicopolítica d'aquelles entitats o d'aquells organismes que, dins l'estructura constitucional d'un estat, tenen la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis.

Condició juridicopolítica d'aquelles entitats o d'aquells organismes que, dins l'estructura constitucional d'un estat, tenen la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis.

VIDEO: comunidades autónomas (2;04)m33

• Cada comunitat està regida per un estatut, en el qual s’estableixen les característiques del Parlament, el Govern i l’Administració pública autonòmica, i pel qual es negocia amb el govern central les competències a gestionar i el finançament.

34

• Segons el que preveuen la Constitució i els estatuts, les Corts deleguen en les comunitats autònomes part de la seva sobirania (competències transferides).

• Les comunitats posseeixen algunes competències plenes (organització de la sanitat i l’educació), i d’altres de compartides amb l’Estat (administració jurídica, legislació laboral i gestió d’infraestructures).

35

President autonòmic

Aprova lleis i pressupostos; també controla l’acció del govern autonòmic.

Assemblea o parlament Govern(president i consellers)

• Representa la comunitat i en forma i dirigeix el govern.

• És elegit per el parlament autonòmic i nomenat pel rei.

Executa i fa complir les lleis.

Les comunitats autònomes tenen competències molts escasses quant al poder judicial

36

37

3.2. El poder local: l’administració municipal i provincial

(Apartat procedent d’un PDF penjat per Jordi Manero a Slideshare. Gràcies, Jordi.)

- La Constitució de 1978 estableix que Espanya és un “Estat unitari, amb autonomia de les nacionalitats i les regions”. - L'Estat és unitari, ja que la unitat nacional és un principi suprem de la constitució, però a la vegada és descentralitzat, ja que el principi d’autonomia s’aplica a tots els nivells (autonòmic, provincial i municipal).- El títol VIII de la Constitució, “sobre l’organització territorial d’Espanya”, estableix que Espanya s’organitza territorialment en municipis, províncies i comunitats autònomes. - Així, a Espanya conviuen 3 tipus d’administració pública: la local, l'autonòmica i la central.

38

Divisió provincial de Javier de Burgos de 1833, basada en criteris topogràfics i d’extensió i població homogènia. Aquesta divisió s’ha mantingut amb pocs canvis fins l’actualitat (el canvi més important: divisió de Canàries en dues províncies). Mireu el mapa de Catalunya a veure si trobeu algun canvi!.

Les províncies

39

La província és una “entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l’agrupació de municipis”.Actualment les províncies:

1) Són la divisió territorial de l'administracióperifèrica de l'Estat.  

2) Són l'entitat local de rang més alt.

3) Són la circumscripció electoral de l'Estat.

40

Les províncies són la divisió territorial de l'administració perifèrica de l'Estat. És a dir, és la divisió territorial perquè l’administració central de l’Estat pugui complir les seves activitats. Cal recordar que l’Estat central exerceix les competències exclusives sobre 32 matèries, com ara emigració, defensa, hisenda general..., de les quals s’encarrega el subdelegat del govern a cada província (antic governador provincial).

Les Delegacions i Subdelegacions del Govern i dels diferents ministeris són òrgans de l’Administració central de l’Estat que tenen un marc d’actuació provincial.

Delegació del Gobiernoa Barcelona

41

Les províncies també són l'entitat d'administració local de rang més elevat. Ha de cooperar amb els municipis a través de les diputacions provincials. Del govern de les províncies s'encarreguen les diputacions provincials o d’altres corporacions de caràcter representatiu.La diputació provincial és un òrgan intermedi de caràcter representatiu i d’elecció indirecta. És formada pels diputats provincials, triats pels càrrecs municipals de la província. La diputació provincial coordina els serveis municipals, ajuda als municipis de menor capacitat econòmica i presta serveis públics supramunicipals. Per tal de complir aquestes funcions, municipis i diputacions es nodreixen fonamentalment de tributs propis i de la participació en els de l’Estat i les CCAA.

Les diputacions provincials

42

Per últim, a Espanya les províncies també tenen una funció electoral, ja que són circumscripcions electorals

Distribució d’escons per província, 2012

43

- Els municipis són “l'ens menor territorial primari”. La constitució garanteix l’autonomia dels municipis, que tenen personalitat jurídica plena.- Els ajuntaments governen i administren els municipis. Són formats pels regidors (aquests varien en funció dels habitants) elegits per tots els empadronats en el municipi, majors d’edat. - Els regidors elegeixen l’alcalde.- El terme municipal és el territori on exerceix les seves funcions. - - Les competències dels ajuntaments es centren bàsicament en l’ordenació territorial, la seguretat en llocs públics, el transport d’abast municipal, la salubritat, obres i serveis i la protecció del medi ambient.

Els municipis

44

Així, són competències dels municipis:- Organitzar l'administració pública municipal- Recaptar i administrar els ingressos municipals- Atorgar llicències (en les seves competències)- L'ordenació territorial i l'urbanisme- L'enllumenat públic- La recollida de residus i la neteja- La gestió dels cementiris- La gestió dels mercats- El control del trànsit dins el terme municipal- El transport públic- Fomentar les activitats educatives, culturals, sanitàries i esportives...

Es poden crear mancomunitats de municipis, amb la finalitat de compartir serveis i despeses.

45

Mapa dels termes municipals de Catalunya (2007)

Hi ha potser massa municipis?

Molts experts opinen que s’haurien de reduir, ja que molts petits municipis no tenen capacitat per gestionar els seus serveis

46

- A banda de municipis i províncies, també existeixen altres entitats territorials locals.- Poden donar-se mancomunitats de municipis i corporacions metropolitanes.-A les illes, existeixen els cabildos (Canàries) i els consells insulars (Balears).- A Catalunya existeixen les comarques (el consell comarcal és un organisme de coordinació dels municipis, amb poques funcions de govern efectives). Altres comunitats autònomes també han establert divisions comarcals..

Altres entitats territorials

L’ESTATUT DEL 1932

La proclamació de la segona República i l’aprovació de la Constitució del 1931 van fer possible el reconeixement autonòmic del govern de Catalunya.

4.1. L’establiment de l’autonomia política

4. L’organització politicoadministrativa de Catalunya

47

• Catalunya, regió autonòmica dins de l’Estat espanyol

• Llengües oficials: català i castellà

• La Generalitat obtenia competències plenes respecte al dret civil català i al règim administratiu.

VIDEO: l’Estatut de Núria (1931) 54:03 minutshttp://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25233

48

Oficialitat única de la llengüa

catalana

“Catalunya és un Estat autònom

dins la República Espanyola”

Cooficialitat del català i castellà

“Espanya és un Estat integral, compatible

amb l’autonomia dels municipis i regions”

PROJECTES INICIALS

REDACTATS FINALS

El projecte va ser aprovat per referèndum l’agost del 1931 pel 99,4% de votants

49

• L’Estatut del 1932 va ser suprimit pel general Franco.

• En el període de transició demogràfica, la demanda d’autonomia prengué força amb l’Assemblea de Catalunya.

50

• L’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 reconeixia aquesta com una nacionalitat, i la Generalitat com la institució política de l’autogovern.

• Atorgava al català el caràcter d’idioma oficial, juntament amb el castellà.

• Plantejava la possibilitat de disposar una policia pròpia.

Els Estatuts de 1979 i 2006

51

• 2003. Reforma de l’Estatut d’Autonomia per adaptar-lo a les noves necessitats de la Catalunya actual.

Debat al Congrés dels Diputats

18/6/2006: el nou Estatut va ser aprovat en referèndum

-Catalunya és una nació.-Ampliació de les competències de la Generalitat.-Estableix nous principis de finançament autonòmic.

VIDEO: Resultats del referèndum de l‘Estatut del 2006 (1:34m)http://www.youtube.com/watch?v=tQhCBdO2pC0 52

Posteriorment, el Tribunal Constitucional va retallar notablement el nou estatut, la qual cosa va contribuir a l’augment de l’independentisme

4.2 Les institucions de l'autogovern de Catalunya: la Generalitat

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Integra el Parlament, el President i el Govern. 53

El Parlament

Exerceix la funció legislativa, és l'encarregat d'aprovar pressupostos de la Generalitat i de controlar i impulsar l'activitat política i de govern.

Al Parlament està representada la democràcia catalana.

Videos. El Parlament de Catalunya (1, 7:29 m.; 2: m). http://www.youtube.com/watch?v=K1z4HjVK2Gk/ http://www.youtube.com/watch?v=U6NaT3NCVtw54

El President de la Generalitat

És elegit pel Parlament entre els seus membres.

Ès la representació més alta de la Generalitat

Ès el cap responsable del Consell Executiu.

Ostenta la representació ordinària de l'Estat a Catalunya.

55

El Consell executiu- També és anomenat Govern de la Generalitat.

- És la institució que dirigeix la política i l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

- Està format per diversos consellers.

56

4.3. Els poders efectius de la Generalitat

Título

57

• L'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix que la Generalitat de Catalunya té tres tipus de competències.

– Exclusives.– Concurrents.– Compartides.

58

Competències de la Generalitat a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)

Article 27. CulturaCorrespon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Catalunya (…)

Article 131. Educació

Correspon a la Generalitat la determinació dels continguts educatius del primer cicle de l'educació infantil i la regulació dels centres en què s'imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal…

59

• Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions.

Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d'interès general (…)

• Article 143. Llengua pròpia

Correspon a la Generalitat de Catalunya

la competència exclusiva en matèria de

llengua pròpia, que inclou, en tot cas,

la determinació de l'abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català (...)

60

• Competències exclusives:– Urbanisme.– Organització de les institucions d'autogovern.– Ordenació del territori.– Explotació dels recursos hidràulics.– Obres públiques, carreteres, ferrocarrils, ports i

aeroports.

La Constitució Espanyola exerceix el control d'alguns d'aquests temes.

61

La Generalitat també té capacitat d'actuació sobre:

•-Regulació del crèdit.•-Banca.•-Assegurances.•-Mineria i energia.•-Protecció del medi ambient.

La Generalitat ...•… Connecta l'aplicació dels convenis internacionals en les àrees sobre les quals exerceix la competència.•… Té capacitat legal de signar acords amb altres comunitats autònomes de l'Estat.

VIDEO: traspàs de rodalies (2:10 m.)http://www.youtube.com/watch?v=2ItDeYo8PtM

62

Ingressos de la Generalitat de Catalunya

• De l‘administració central de l’Estat.• Taxes i impostos propis.• Deute públic.• Crèdits.La manca d’ingressos propis suficients i, per tant, la dependència financera de l’Administració central de l’Estat, redueix l’autogovern de Catalunya de manera extraordinària.

De fet, la negativa de l’Administració central a reduir el dèficit fiscal de Catalunya és un dels factors que més han influït en la pujada de l’independentisme entre la població catalana els darrers anys.

63

4.4. Organització territorial de Catalunya

64

Barcelona

Tarragona

Lleida

Girona

Províncies

65

ComarquesEns local de

caràcter territorial, format per l'agrupació de municipis38 comarques (Segona República)Més tres comarques afegides el 1988

66

Municipis

Resultat de l'organització de comunitats veïnals

946 municipis

311

231 221

184

67

Organització territorial

Províncies

Comarques

Municipis

Entitats municipals descentralitzades

Un o més nuclis de població sense ajuntament propi, que es regeixen conjuntament per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha un president 68

Vegueriesi

comarques

69

5. Els contrastos territorials: antecedents històrics

Gran diversitat regional, tant climàtica com edafològica (sòls)

5.1. ELS CONDICIONANTS DEL MEDI FÍSIC

70

Què va canviar amb la revolució industrial?

Abans de la revolució:- Blat, vinya i olivera.

- Ramaderia extensiva.

Després:- Mineria- Indústria textil

71

5.2. Dualitat centre-perifèria

Al centre de la península hi havia un gran estancament.

A Catalunya i al País Basc hi havia una burgesia industrial poderosa.

Política proteccionista.72

5.3. Economia i demografia La indústria

enfonsa l'artesania i la gent se’n va a la perifèria.

Augmenta el creixement vegetatiu però no la riquesa; aixó provoca més emigració. 73

Primer terç del segle XX: tres àrees econòmiques

- Pols d'industrialització (Madrid, Barcelona i Bilbao).

- Àrees próximes als pols (d’on procedien els immigrants).

- Espais sense modernitzar (emigració a Amèrica).

74

75

76

6.1. Diagnosi territorial: cap a la dispersió de la població

A partir de l’ últim terç del segle XX, s’ha produït una dispersió en l’ocupació urbana del territori de Catalunya (residencial, industrial o terciària), cada vegada més dispersa i de molt baixa densitat. Conseqüències de la dispersió territorial-Enorme increment de l’ocupació del sòl, del cost dels serveis i del consum energètic.-Fragmentació dels espais naturals i empobriment dels valors paisatgístics.-Increment de la necessitat de desplaçament de la població i sobrecàrrega de les xarxes de transport.-Empobriment de la vida urbana. -Banalització del paisatge (pèrdua de diversitat, de qualitat i d’identitat).

6. POLÍTIQUES D’ORDENACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA

6.2. Principis i objectius de l’ordenació territorial

Elaborar i aplicar uns plans d’ordenació territorial i urbanística per corregir:

- La dispersió urbana

- L’especialització funcional

- La segregació social

78

El planejament territorial

• Pla Territorial General de Catalunya:

– Sistema d’espais oberts

– Sistema d’assentaments

– Sistema d’infraestructures

79

El planejament urbanístic

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)

POUM de Mollet del Vallès

80

Plans Directors Urbanístics (PDU)

PDU d’Igualada

81

Planejament urbanístic

82

Planejament sectorial

Pla de les infraestructures de transport i mobilitat.

83