Pp curs terrassa_03

Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització

PLA D’OCUPACIÓ DE DIGITALITZACIÓ DE CATALUNYA

MÒDUL B: PREPARACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ PER A LA

DIGITALITZACIÓ


• SESSIÓ Nº 1: Gestió de fons/ col·leccions. Planificació i establiment de prioritats per a la digitalització.

• SESSIÓ Nº 2: Tractament de documents textuals. Condicionament, control i instal·lació.

• SESSIÓ Nº 3: Tractament de documents no textuals.

Neteja, control i instal·lació. • SESSIÓ Nº 4: La gestió de documents electrònics.

11/04/23 2(c) David González Ruiz


11/04/23 (c) David González Ruiz 3

3.1. CARACTERÍSTIQUES DE L’OBJECTE FOTOGRÀFIC

Els manuals de conservació classifiquen les fotografies entre els materials “molt sensibles” que necessiten una atenció molt especial.



3.1.1. Estructura d’una fotografia.

Entendre la tècnica fotogràfica ens ajudarà a avaluar millor el valor HISTÒRIC, ARTÍSTIC I DOCUMENTAL de la imatge.

SUPORT: Superfície plana, opaca, translúcida o transparent de paper vidre, metall o plàstic.

AGLUTINANT: Material transparent que té com a funció mantenir les partícules que formen la imatge. Les actuals són de gelatina.

MATERIAL FORMADOR DE LA IMATGE: partícul·les microscòpiques metàl·liques o minerals en suspensió. Com més nombroses més densa la

imatge



3.1.2. Les tècniques fotogràfiques més comunes




















Els positius a la gelatina i els negatius sobre poliester si estan ben processats són molt resistents.


3.1.3. Esperança de vida dels materials fotogràfics

No tots els materials fotogràfics són igual de fràgils.

Protegir de la llum natural i conservar en un ambient fred, sec i estable.

Els més sensibles: Fotografies en estoig, albúmines, papers salats, negatius en placa de vidre, fotografies en color i

fotografies digitals.

Nitrats i acetats de cel·lulosa són inestables i no passen dels 100 anys.



3.1.3. ESPERANÇA DE VIDA DELS MATERIALS FOTOGRÀFICS.



3.1.4. DETERIORACIONS DELS MATERIALS FOTOGRÀFICS.



3.1.4.1. CAUSADES PER L’HOME.



3.1.4.2. CAUSADES PER FACTORS AMBIENTALS.



3.1.4.2. CAUSADES PER FACTORS AMBIENTALS.



3.1.4.3. CAUSADES PER AGENTS BIOLÓGICS.



3.1.4.3. CAUSADES PER AGENTS BIOLÓGICS.



3.2. MESURES DE PROTECCIÓ DELS FONS/COL·LECCIONS NO TEXTUALS

3.2.1. CONTROL DE LES CONDICIONS AMBIENTALS

•El clima a Catalunya es caracteritza per les fluctuacions, la presència de gasos i elements contaminants que poden provocar la deterioració dels elements fotogràfics.• És aconsellable utilitzar sistemes de climatització artificial.• Si no és possible estudiar quines zones de l’edifici són més estables climatològicament.• Monitorització del clima.



3.2.1. CONTROL DE LES CONDICIONS AMBIENTALS



3.2.1. CONTROL DE LES CONDICIONS AMBIENTALS. FONTS DE CONTAMINACIÓ



3.2.2. PRESTATGERIES, ARMARIS I CALAIXOS



3.2.2. PRESTATGERIES ARMARIS I CALAIXOS









3.2.2. CAPSES D’ARXIU



3.2.2. CAPSES D’ARXIU







3.2.4. PROTECCIÓ DE DOCUMENTS INDIVIDUALMENT

La protecció del document pot ser una funda, carpeta, sobre, muntatge especial, etc...

Al utilitzar un embolcall s’està creant un microclima. És molt important utilitzar materials de conservació: Reserva alcalina i un PH entre 7 i 9 per retardar l’acidificació.

Històricament s’ha utilitzat sempre el paper i el cartró. Però fa uns 20 anys s’han introduït plàstics considerats innocus. PAT (Photographic Activity Test).

La frase “APTE PER ARXIU” vol dir que està pensat per a guardar fotografies, però no vol dir que sigui apte per a la conservació.

El paper cristall o glassine contribueix al deteriorament de les fotografies, s’acidifica i engrogueix creant un microclima nociu.





3.3. TÈCNIQUES DE NETEJA ELEMENTALS DE FONS/ COL·LECCIONS FOTOGRÀFIQUES.



3.3.1. MATERIAL NECESSARI.



3.3.2. CRITERIS DE MANIPULACIÓ.



3.3.3. NETEJA DEL SUPORT PAPER

Per treure la pols en dos temps:1.Pera d’aire.2.Pinzell de pèl fi.

Nota: Els pèls poden deixar estries a la superfície de l’emulsió. Primer fer una prova al marge. Les emulsions de gelatina especialment sensibles.

Es desaconsella tota intervenció sobre taques, brutícia, plecs, estrips o resta d’adhesius. Es necessita personal especialitzat.



3.3.4. NETEJA DEL SUPORT VIDRE

Parts:1.Desempolsegament de l’emulsió (part mat).

1.1.- Pera d’aire1.2.- Pinzell de pel fi.

2.Neteja de la brutícia a la superfície del vidre (part brillant).

2.1.- Cotó humitejat amb aigua destil·lada. No massa humit.

2.2.- Eliminar mecànicament residus.

2.3.- Eixugar el vidre amb un cotó sec per eliminar humitats.

2.4.- No netejar els costats del vidre. Pot afectar l’emulsió.Nota: si hi han màsqueres o notes del fotògraf abstenir-se de fer la neteja humida.




• Funda de quatre solapes on esguarda una placa de vidre després de ser netejada. • La emulsió sempre mirant amunt.• Cada funda s’ajusta al format de la placa de vidre.• Són individuals i en el marge superior dret es sol apuntar amb llapís la signatura topogràfica.• Emmagatzematge vertical dins de la unitat d’instal·lació.




• Caixa de cartró permanent per a conservar negatius de vidre.• Estan protegits per fundes de paper de quatre solapes. • Emmagatzematge vertical i evitant que el balanceig dels vidres.



3.3.5. NETEJA DEL SUPORT PLÀSTIC

Poden presentar afectacions de pols, brutícia, fongs o

curbatures.

•Neteja en sec.•Instal·lació en plàstics de conservació de polietilè, poliopropilè o poliester.



3.3.6. TRACTAMENT PREVENTIU CONTRA FONGS I BACTERIS

Factors ambientals que afavoreixen els fongs i bacteris:1.Temperatura entre 23ºC i 28ºC.2.Aigua o humitat constant.3.PH àcid al voltant de 5.4.Aireació. Creixen en superfície.5.Llum. Estimula l’esporulació dels fongs.

Els més bacteris freqüents en els documents:1.Bacillus sutilis (foto1): Molt resistents. Formes allargades i vermelles.2.Pseudomonas (foto2). Pigments verdosos. Forma de bastonets. Poden provocar malalties respiratòries.3.Micrococcus. Arrodonits, de color groc.



3.3.6. TRACTAMENT PREVENTIU CONTRA FONGS I BACTERIS

• El Penicillium són els fongs habituals a la zona metropolitana de Barcelona i poden presentar-se en molts tipus de pigmentacions i alteracions.Què fem?1.Separar la documentació afectada.2.Anàlisi ambiental de la superfície. Obtenció de mostres amb una placa de petri i anàlisi per un laboratori especialitzat.3.Identificació de microorganismes.4.Estratègia.5.Actuació interna i externa. Espai de treball:1.Ventilació natural.2.Aïllament dels dipòsits.3.Aïllament del sistema de climatització.4.Neteja amb aspirador amb filtres HEPA no amb pinzell.



3.5. CARATERÍSTIQUES DELS DOCUMENTS DE GRAN FORMAT

3.4.1-2. CARTELLS I PLÀNOLS.

• Documentació de gran format que per les seves dimensions no ajuda a l’emmagatzematge.• Suports diferents: Vegetals, contravegetals, paper cristall, fotografia de gran format, etc…• Alhora de instal·lar-lo cal buscar l’equilibri entre l’espai físic i els recursos econòmics.• Problema futur: Canvis tecnològics, plànols digitals dissenyats amb softwares com Autocad, Photostation O Photoshop.



3.4.3. PERGAMINS

http://es.wikipedia.org/wiki/Pergamino

http://es.wikipedia.org/wiki/Pergamino



3.5.1. INSTAL·LACIÓ EN CAPSA

• En formats de paper de DinA4 o foli.• Utilitzat per documentació d’arquitectura com: Memòries, plecs de condicions, pressupostos, medicions, etc.• És el sistema d’emmagatzematge més assequible.• Ocupa espai reduit.• Pels documents de gran format és un sistema agresiu ja que obliga a plegar-lo. Això desvirtua el format i l’agradeix.• La capsa és recomanable que sigui ample, de material de PH neutre i sense coles sintètiques.• Han de tenir un forat que permeti la seva fàcil extracció i la renovació de l’aire.



3.5.2. INSTAL·LACIÓ SUSPESA

• Poden emmagatzemar fins a mida DinA0.• Demana un aprenentatge en el funcionament.• És un sistema més car que l’anterior i ocupa més espai físic.• Ocupa una superfície d’un metre quadrat.• Conservació més eficaç i menys agressiva que les capses d’arxiu.• Si el document que es vol emmagatzemar té una mida superior que la planera els problemes d’erosió també seran greus.• Com es suspèn el document? Amb una tira de plàstic o paper adherida al plànol amb els forats previstos per a inserir en les guies metàl·liques.• Preferiblement de metall a la fusta. Perill en cas d’incendi i afavoreix la fauna.



3.5.3. LA INSTAL·LACIÓ EN TUBS

• Document enrotllat sobre si mateix i col·locat dins d’un tub. Utilitzat per plànols de gran format que superen àmpliament el DinA0.• El format dels tubs pot ser molt versàtil.• Els materials són de plàstic o cartró rígid.• Poca operativitat en la consulta.• Ocupen molt d’espai en dipòsit.• S’utilitzen pesos en els extrems dels plànols per evitar els vicis de curbatura.• La massificació a l’interior del tub afecten les fibres i creen problemes alhora de desplegar-los• Emmagatzematge del plànol dins d’una bossa de plàstic per preservar de la pols i els cops.



3.5.4. LA INSTAL·LACIÓ EXTESA.

• Els documents reposen horitzontals en calaixos anomenats planeres.• De fusta o de metall solen allotjar documents de fins a DinA0.• Tenen panys amb clau que augmenten el nivell de seguretat.• Són molt cars i ocupen una gran superfície. • Manipulació dels documents ideal.• Els documents d’un mateix projecte es posen dins de carpetes.• Si els documents no els uneix cap nexe es poden organitzar per mides.• Controlar el número de documents per planera per facilitar l’extracció.



3.5.5. LA INSTAL·LACIÓ EN MARCS.

• No és una solució lògica per a grans volums documentals.• Sistema molt car, demana marcs a mida i ocupa molt d’espai.• Sistema idoni per la conservació de documents de la mateixa manera que les planeres. El document no pot patir cap manipulació que el deteriori.• Es recomana l’ús de marcs metàl·lics.• Es recomana l’ús de paspartú en l’emmarcat.

Resumint el millor sistema d’emmagatzematge pels documents de gran format és la planera i en el cas que el plànol superi el DinA0 optar per l’emmarcat o enrotllat.



3.5.6. MESURES PER A LA CONSERVACIÓ D’ORIGINALS I CÒPIES

• Majoritàriament en suport paper, però la seva digitalització té peculiaritats:

1.Els plecs afecten a les fibres. Facilitat de trencament.2.Tractament individualitzat segons el tipus de paper.3.Tonalitats dels colors.4.Trobar una instal·lació adecuada on reproduir-los (METIS-ICC).Condicions d’emmagatzematge:

1.Temperatura entre 18 i 20ºC+-2.2. HR 40-50% +-5%.3. Llum natural evitada o filtrada.4. Intensitat de la llum 50-80 lux.5. Sistemes de renovació de l’aire.



3.6. CARACTERÍSTIQUES DELS DOCUMENTS AUDIOVISUALS

El projecte PrestoSpace va quantificar el

patrimoni audiovisual en 25 milions d’hores .

El projecte PrestoSpace va quantificar el

patrimoni audiovisual en 25 milions d’hores .

El control de les condicions ambientals no garanteix que les cintes de vídeo es puguin

reproduir en un futur.

El control de les condicions ambientals no garanteix que les cintes de vídeo es puguin

reproduir en un futur.

La majoria dels arxius de 41 països enquestats per TAPE no

tenen les condicions adequades ni programes per a la

preservació a llarg termini de les cintes de vídeo.

La majoria dels arxius de 41 països enquestats per TAPE no

tenen les condicions adequades ni programes per a la

preservació a llarg termini de les cintes de vídeo.

El projecte TAPE determina un període màxim de 20

anys per transferir el contingut d’una cinta

analògica a format digital.

El projecte TAPE determina un període màxim de 20

anys per transferir el contingut d’una cinta

analògica a format digital.



La producció de les TV locals omple un buit informatiu en l’àmbit local.

Escassetat de recursos

Continguts en cintes magnètiques de consum

domèstic o semiprofessional

El patrimoni audiovisual generat per les TV locals a Catalunya està en perill de

desaparició.

Abril de 2008 Creació de l’Observatori (OPATL) per

afrontar de forma conjunta la problemàtica



3.6.1. ESTRUCTURA FÍSICA I DURABILITAT DELS SUPORTS MAGNÈTICS

•Base film: el suport utilitzat per construir aquest substrat és pel PET (Polyethylene Terephtalate) o el PEN (Naphthalate de Polyethylene), uns tipus de polièster amb bones propietats com a barrera als processos de descomposició. El PET és un component altament estable que amb unes condicions d'emmagatzematge basades en un ambient fred, sec, estabilitzat i allunyat dels raigs ultraviolats de la llum pot arribar a viure centenars d'anys. El PET ha estat comercialitzat als Estats Units i a Anglaterra amb el nom de Mylar.•Recobriment magnètic: està constituït per una complexa barreja de partícules magnètiques, adhesiu, lubrificants per reduir la fricció mecànica, agents per netejar els capçals de lectura i altres productes químics especials que poden variar en funció del fabricant. El gran nombre de variants a l'hora de fabricar el recobriment magnètic de les cintes de vídeo és un dels secrets industrials més ben guardats per les firmes comercials i fa quasi impossible de poder determinar amb exactitud l'esperança de vida de les bandes magnètiques dels vídeos. •Adhesiu aglomerant: el que la literatura tècnica especialitzada anomena binder. Afegit al recobriment magnètic serveix per unir les partícules magnètiques a la base de la pel·lícula. En funció del tipus d'adhesiu emprat i les condicions ambientals d'emmagatzematge de les cintes, alguns adhesius poden començar a degradar-se al cap de pocs anys. •Revestiment dorsal o backcoat: a finals de la dècada de 1960 la majoria de les cintes de vídeo portaven un petit revestiment dorsal fet de partícules de carboni sintètic o "carbon- black" amb una triple funció: en primer terme redueix l'acumulació d'electricitat estàtica quan la cinta és reproduïda a alta velocitat en el magnetoscopi, en segon lloc afavoreix la unió de les diferents capes de la cinta incrementant la seva durabilitat i finalment disminueix els fregaments mecànics i protegeix de possibles esgarrapades. •Partícules d'òxids metàl·lics: estan integrades en l'adhesiu i poden ser de diòxid de crom o òxid de ferro. A les cintes de bona qualitat s'hi incorpora a més a més una substància antifúngica per preveure la proliferació de floridures.



3.6.1. ESTRUCTURA FÍSICA I DURABILITAT DELS SUPORTS MAGNÈTICS

• Una temperatura de 20ºC i HR del 50% li concedeix a una cinta de vídeo una esperança de vida de 30 anys.• L’esperança de vida es redueix 5 anys si supera els 20ºC i el 80% HR.• Les altes temperatures i HR acceleren la hidròlisi amb la contrcacció i expansió de les bandes magnètiques causant lesions irreparables.• Poliéster uretà és l’aglutinant més utilitzat, alta capacitat per absorvir humitat.



3.6.2. ELS FORMATS ANALÒGICS DE CINTES DE VÍDEO












3.6.3. PATOLOGIES DELS SUPORTS MAGNÈTICS

•Sticky - Shed Syndrome: procés de descomposició de l'aglutinant provocant la presència d'una massa enganxosa a la superfície de la pel·lícula fent impossible la seva lectura. La pega afecta als capçals del reproductor i provoca la pèrdua de senyal o fins i tot que la màquina s'encalli.•Deformacions a la vora de les cintes: poden provocar dificultats de reproducció i solen ser provocades per unes males condicions d'emmagatzematge. No obstant, el polièster és un material extremadament resistent que en cas de deformació pot tornar al seu estat original.• Mal senyal de reproducció: Aquesta patologia es pot evitar netejant les guies de la cinta, ajustant la tensió de la cinta o reproduint-la en un altre aparell lector. Els reproductors amb Time Base Corrector (TBC) utilitzen aquest sistema per estabilitzar-ne la imatge.



3.6.4. CONDICIONS DE CONSERVACIÓ. ELS DIPÒSITS

• A prova d'incendis eliminant del seu interior objectes que serveixin com a combustible tals com caixes de fusta, caixes de cartró o prestatgeries de fusta. Si el sistema antiincendis són aspersors d'aigua cal dissenyar la distribució de les prestatgeries per tal que els aspersors afectin el mínim possible les cintes. Cal garantir una correcta circulació de l'aire entre les cintes evitant que aquestes s'emmagatzemin al terra.•Les parets i el terra han d'estar sempre nets de pols i han de ser fàcils de netejar. Per evitar l'entrada de partícules i gasos contaminants es poden utilitzar filtres HEPA del 99,5%.•Aïllat i sense finestres per evitar l'entrada dels raigs ultraviolats (UV) de la llum natural que poden danyar les cintes.•Per sobre el nivell del terra per evitar els danys provocats per inundacions, fuites d'aigua o aspersors antiincendis defectuosos. Igualment, tots els espais de treball i manipulació de les cintes han d'estar per sobre el nivell del terra. •És aconsellable disposar d'una catifa adhesiva a l'entrada del dipòsit per prevenir l'entrada de pols de la sola de les sabates del personal que hi accedeix. El terra del dipòsit ha de ser de rajola i amb un sistema d'evacuació d'aigua en cas d'inundació.•En cas de disposar d'una còpia de les cintes, per mesures de seguretat, han d'estar emmagatzemades preferiblement en edificis diferents. D'aquesta forma, en cas de desastre, és més probable que un dels exemplars hagi sobreviscut.



3.6.4. CONDICIONS DE CONSERVACIÓ. ELS DIPÒSITS

02/07/2010 62Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització

•:

02/07/2010 63Guia de bones pràctiques per a la digitalització del fons de vídeo d'una televisió local

TIPUS DE CODIFICACIÓ PRECISIÓ FACTOR DE COMPRESSIÓ.

Sense pèrdues reals Bit a bit Baix

Subjectivament sense pèrdues perceptuals

Errors no perceptibles Mig

Subjectivament amb pèrdues perceptuals

Errors perceptibles però tolerables. Alt

El pes del fitxer és un problema però es vol preservar la qualitat

El pes del fitxer no és viable

Apte pels propòsits del centre

Suposa problemes

Pes del fitxer és viable

Avaluar format digitalAvaluar format digital

Arxiu per la preservació a llarg

termini

Arxiu per la preservació a llarg

termini

Arxiu temporalArxiu temporal

Migració d'un senyal analògic a digital

Migració d'un senyal analògic a digital

Migrar sense comprimir

Migrar sense comprimir

Migrar compressió sense pèrdues

Migrar compressió sense pèrdues

Migrar compressió amb pèrdues

Migrar compressió amb pèrdues


Font: Flux del “Joc de la migració per mantenir viu el contingut digital” elaborat per Presto Prime.


Utilitzar un còdec de compressió sense

pèrdues

Utilitzar un còdec de compressió sense

pèrduesEmmagatzemar fitxers

per sempre.Emmagatzemar fitxers

per sempre.

Estan els continguts audiovisuals en format digital?

Estan els continguts audiovisuals en format digital?

Utilitzar un códec de compressió amb

pèrdues

Utilitzar un códec de compressió amb

pèrdues

No

Transferir a un format digital

Transferir a un format digital

El centre es pot permetre d'emmagatzemar els

fitxers sense comprimir o amb compressió sense

pèrdues?

El centre es pot permetre d'emmagatzemar els

fitxers sense comprimir o amb compressió sense

pèrdues?

Sí

El format està amenaçat per l'obsolescència?

El format està amenaçat per l'obsolescència?

Esperar 5 anysEsperar 5 anys

Emmagatzemar els fitxers temporalmentEmmagatzemar els

fitxers temporalment

No

Sí

NoSí

sense comprimir

comprimit sense

pèrdues

Font: Flux del “Joc de la preservació” elaborat per Presto Prime.


• Còdecs alternatius per falta de memòria de disc: MPEG-2, MPEG-4 o DV.

• Utilització d’estàndards.

• Formats no propietaris de codi obert.• Ús generalitzat en el mercat (domèstic i/o professional).

• S’ha de poder accedir, obrir i llegir amb eines de fàcil disponibilitat.

• Capturar la senyal analògica a la millor qualitat possible.

• El format i el còdec més aconsellats són: MXF i JPEG 2000.


http://ahds.ac.uk/index.htm

http://www.prestoprime.org/index.en.html

Resultats de l'enquesta elaborada pel projecte TAPETAPE analitzat els formats més utilitzats els formats més utilitzats per obtenir màsters digitals i còpies d'accés en els projectes de digitalització.


Ràtios de fallida de discs durs magnètics en funció de la seva utilització. Font Google Inc.


Resultats de l'enquesta elaborada pel projecte TAPE a 41 països l'any 2008 sobre quins suports emmagatzemen els

seus fitxers màsters i les còpies de consulta.

• La millor opció és un SAN (Storage Area Network). Costos elevats.• Decisió molt condicionada als recursos financers. • Les opcions més acceptades són els discs durs magnètics i les cintes digitals, descartant els discs òptics.




3.7. PROCEDIMENTS PER A UNA CORRECTA MANIPULACIÓ DE DOCUMENTS AUDIOVISUALS.

•L'estat físic del contenidor o capsa on es guarda la cinta. Si en l'examen visual el contenidor presenta danys estructurals, això indica una manipulació inadequada i és molt probable que els danys i/o contaminació també afectin a la cinta.•S'ha d'inspeccionar l'olor de la cinta una vegada aquesta és oberta o extreta del seu contenidor. La desintegració del poliuretà de l'aglomerant crea un olor molt característic a "mitjons bruts" o "cera" durant poc temps. Les cintes que han estat fabricades amb acetat emeten un olor a vinagre en cas de descomposició que és conegut com a vinegar syndrome o síndrome del vinagre. Si durant la inspecció es detecta alguna d'aquestes olors, la manipulació ha de finalitzar i cal contactar amb una empresa especialitzada pel tractament de fongs.•Les vores de les bandes magnètiques de la cinta s'han d'inspeccionar. Si es detecten patrons amb tonalitats de color mostassa, negre o marró això indica la presència de fongs que poden haver crescut després d'exposar les cintes a unes altes condicions de HR. Les cintes infectades han de ser aïllades i tractades per professionals ja que poden suposar un perill per a la salut.



3.7. PROCEDIMENTS PER A UNA CORRECTA MANIPULACIÓ DE DOCUMENTS AUDIOVISUALS.

•Examinar les vores de les cintes en busca de contaminació líquida fruit de la degradació dels suports. La seva presència indica un mal emmagatzematge o una manipulació inadequada i és necessari netejar els capçals del reproductor si la cinta ha estat visionada recentment.•Inspeccionar l'interior i els marges de les cintes a la recerca de pols blanca o residus cristal·lins. Si es detecta aquesta simptomatologia les cintes han de ser emmagatzemades en un ambient sec dins d'una bossa de plàstic amb tanca hermètica i un dessecant de gel de silici amb indicador de color.•Comprovar que la informació de l'etiqueta de la cinta es correspon amb l'etiqueta del contenidor. En cas de no ser així, es tracta d'un mal emmagatzematge i cal buscar el contenidor que li correspon.

Education

Pp curs terrassa_03