ANY 2005. QUART CENTENARI DEL QUIXOT.

MIGUEL DE CERVANTES SAAVEDRA, L’ANY 1605 VA ESCRIURE LA PRIMERA NOVEL·LA MODERNA DE LA LITERATURA UNIVERSAL.

Neix a la ciutat d’ Alcalá de Henares, l’any 1547. Morí a Madrid, l’any 1616. Quart dels fills del cirurgià Rodrigo de Cervantes i de Leonor de Cortinas. És el més il·lustre escriptor espanyol, conegut com el “Príncipe de los ingenios”.

Durant la seva infantesa va ésser en diverses ciutats d’Espanya, degut a la precària situació econòmica de la seva família, que el va obligar a canviar de lloc de residència contínuament.

Als vint i un anys va tenir de mestre a “Juan López de Hoyos i tres anys més tard va formar part del sèquit del Cardenal Julio Acquaviva i es va establir a Roma. Més tard, va participar a la “batalla de Lepanto”, això passava el 7 d’octubre de 1571. En aquesta acció va perdre la mà esquerra i per aquest motiu és conegut com “ el Manco de Lepanto.

Quatre anys després, va decidir tornar a casa i va treballar en petits treballs oficials i particulars.

Es va casar amb “Catalina de Palacios Salazar, però el seu matrimoni no va ser feliç. Va viure a Sevilla on va estar a la presó per uns diners que havia posat en un banc que estava en crisis.

Els últims anys els va passar a Madrid amb tranquil·litat però sense diners. Va morir als seixanta nou anys.

Miguel de Cervantes Saavedra va suplir la falta d’estudis amb l’observació directa de la vida. Dels seus viatges per totes les ciutats d’Espanya i els seus treballs en llocs públics, va adquirir coneixements de tots els ambients i classes socials. Aquestes impressions són aprofitades en la seva

obra, que s’agrupa en tres gèneres:

NOVEL·LA•La galatea. De tipo pastoril.

•El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha. La seva obra cabdal.

•Novelas Ejemplares. Doce novelas cortas:

-Rinconete y Cortadillo.

-La española inglesa.

-La señora Cornelia.

-La fuerza de la sangre.

-El amante liberal.

-La tía fingida.

-Las dos doncellas.

-La ilustre fregona.

-La gitanilla.

-El licenciado Vidriera.

-El coloquio de los perros.

-El celoso extremeño.

•Los trabajos de Persiles y Segismunda. Obra de aventuras y de carácter poético.

TEATREComedias:

-Los tratados de Argel

-El gallardo español.

-La gran sultana.

-Los baños de Argel.

-El rufíán dichoso.

-La casa de los celos.

-El laberinto de amor.

-La entretenida.

-Pedro de Urdemalas.

-El cerco de Numáncia.

Entremeses:

-El juez de los divorcios.

-La guarda cuidadosa

-El retablo de las maravillas.

La cueva de Salamanca

-Los habladores.

-El rufián viudo.

-La elección de los alcaldes de Daganzo.

-El vizcaíno fingido.

-El viejo celoso.

-La soberana virgen de Guadalupe.

-La cárcel de Sevilla.

-El hospital de los podridos.

POESIA-Viaje del Parnaso. Extensa poesía que elogia a la poesía y a los poetas de la época.

•-Poesías sueltas

La seva principal obra i més important és: “EL INGENIOSO HIDALGO DON QUIJOTE DE LA MANCHA”.

Aquesta obra, la primera novel·la moderna de la literatura universal, té dues parts: una primera escrita al 1605 i una segona al 1615. Els 126 capítols que conté es divideixen en 11 llibres i suposen una crítica a la literatura del seu temps que planteja un xoc entre la realitat i els ideals de Don Quixot.

“En un lugar de la Mancha” – és a dir en un poble qualsevol del centre d’Espanya – un jove de posició modesta ha perdut, llegint llibres sobre fantàstics cavallers, la noció de la realitat i decideix posar-se a imitar les seves nobles aventures idealistes.

“Don Quijote de la Mancha” va tenir un èxit fora de mida en la seva època; el primer any de l’aparició de l’obra s’en van fer set tirades diferents: dues a Madrid, tres a Lisboa i dues més a València.

Cervantes va conèixer tretze edicions impreses al llarg de la seva vida: sis a Espanya, tres a Portugal , tres a Bèlgica i una a Itàlia.

Molts exemplars es varen portar a Amèrica (molts amagats amb les tapes de La Biblia) i molt aviat es va traduir al francès i l’anglès.

Cervantes va dir al capítol III de la Segona part: “Tengo para mi que el día de hoy están impresos más de doce mil libros de la historia de Don quijote, y se me trasluce que no ha de haber nación ni lengua donde no se traduzca”.

A principis del S. XX, en un document de 1915, si acrediten les edicions que ja s’havien fet: 447 en castellà, 201 en anglès, 169 en francès, 96 en italià, 81 en portuguès, 70 en alemany, 13 en suec, 8 en polonès, 6 en danès, 4 en grec, 4 en rus, 2 en romanès, 3 en català, 1 en basc i 1 en llatí. Un total de 1076 edicions.

ACTIVITATS