Nom Alumne:

BLOC 1

T’agraden les ciències?

Per què?

BLOC 2

QÜESTIONARI SOBRE L’ACTIVITAT DELS MODELS D’OS

“Haver treballat l’activitat dels models d’os en parella...” (Marca la casella amb una X)

Molt d’acord

Bastant d’acord

Neutre Poc d’acord

Gens d’acord

...m’ha ajudat a aprendre més

...m’ha divertit més

...m’ha facilitat resoldre dubtes

...ha fet que m’interessi més l’assignatura

En general, l’activitat m’ha agradat

Quins avantatges penses que té treballar en parelles?

I inconvenients?

BLOC 3

QÜESTIONS FINALS RELACIONADES AMB LA CONSTRUCCIÓ

DELS NOSTRES MODELS

Quines dificultats heu tingut alhora de construir el vostre model?

Creieu que els models de fang s’ajusten a la realitat? Per què?

Creieu que els ossos son així de massissos per dins? Com creieu que són?

Per a què creieu que volen models com aquests els científics?

Nom Alumne:

QÜESTIONARI D’IDEES PREVIES: L’ESPORT

Creieu que hem de cuidar la salut dels nostres ossos, músculs, lligament,

articulacions?

De quina manera creieu que podríem cuidar el nostre cos?

Heu tingut alguna lesió alguna vegada (trencament d’os, esquinç, luxació)?

Heu tingut mal d’esquena alguna vegada?

Com creieu que podem associar això a practicar exercici regularment?

L’estil de vida d’un esportista és diferent del d’una persona que no fa esport? En

què es diferència?

Quines avantatges i quins inconvenients té la pràctica de l’esport?

Per tant, perquè és important l’esport?

Pràctiques algun esport al llarg de la setmana? Quin?

T’interessa l’esport? Segueixes algun esportista o club pels diaris, televisió o

mitjans de comunicació?

Tens algun hobbie que no sigui l’esport? Quin?

QUESTIONS A RESOLDRE A LA FITXA TÈCNICA

És un esport de muntanya o d’aigua?

És un esport d’equip o un esport individual?

És un esport competitiu?

Perquè ens interessa aquest esport?

Quines parts del cos es treballen practicant l’esport seleccionat:

Quins ossos estan movent-se i quin moviment fan?

Quins músculs estem fent funcionar?

Quines articulacions pateixen més?

Recomanaríeu practicar habitualment aquest esport?

ESPORTS QUE PODEM PRACTICAR

Llegeix les següents descripcions i decideix quina descripció correspon a l’esport que hagis seleccionat.

1.

Aquest esport es practica mitjançant l’ascens per una paret vertical o indret difícil, utilitzant les quatre extremitats, i gràcies a unes cordes que permeten progressar per la paret. Utilitzarem el casc com a mitjà de seguretat, l’arnés, els mosquetons, les cordes que ens mantindran subjectats i unes sabates especials “peus de gat” per a tenir més adherència per les roques. Aquest esport té diferents disciplines segons l’indret on vulguem escalar, el medi, l’estil d’ascens, etc. Podem practicar-lo per roca i neu. Aquest esport es pot practicar en grup però també sol, encara que representa major dificultat i perillositat. La tècnica bàsica consisteix en la utilització de la corda per assegurar la progressió de l'escalador. Els escaladors s'agrupen per "cordades" o grup d'escaladors units per una o més cordes. Les cordades acostumen a ser de dues o tres persones. El primer escalador comença l'ascensió col·locant "punts d'assegurança" (o ancoratges) a la paret assegurat pels seus companys que hauran de retenir la corda en cas de caiguda per evitar que pugui estavellar-se contra el terra.

2. Aquest esport es practica mitjançant el descens del cos per una paret vertical o indret difícil, mitjançant l’ús de cordes, arnés, mosquetons, “peus de gat” i utilitzant un casc com a mitjà de seguretat. Per a poder descendir, utilitzarem les cames per subjectar-nos a la paret i els braços per moure poc a poc la corda. Es troba relacionada amb altres activitats com pot ser l’alpinisme, l’escalada i el descens de barrancs. Per poder practicar aquests esport haurem de conèixer molt bé les característiques de l’indret on volem descendir. Sempre haurem d’estar supervisat per un altre persona que ens subjectarà des de a baix. El descens es produirà quan deixem lliscar la corda de manera controlada per l’arnés que portarem fixat a les cames on la corda lliscarà a partir d’un nus dinàmic.

3. Aquest esport es practica caminant a l'aire lliure. Generalment ens prepararem la ruta que volem seguir, les hores que durarà i si hem de portar provisions. Seguint camins o senders marcats, gaudirem de la natura, els paisatges i els seus elements d'interès històric i cultural. Es considera una de les formes d'excursionisme o muntanyisme, oberta al gran públic perquè no necessita una gran preparació física o tècnica. El traçat dels senders eviten tant com poden el pas de carreteres i camins asfaltats, així com els grans desnivells que suposen l'ascensió a pics i muntanyes. Aquest esport és per practicar-lo acompanyat sempre. Si anem sols a la muntanya i ens passés alguna cosa, no podríem avisar!

Quan practiquem aquest esport hem de tenir present que els camins poden tenir diferents distàncies i haurem de seleccionar el nostre itinerari segons la nostre preparació física.

Quan veiem unes franges pintades en paral·lel això voldrà dir que estem en continuïtat a un sender i anem per bon camí! Si trobem franges creuades en "X" indiquen direcció equivocada.

Existeixen diferents tipus de senders: Vies verdes, per fer a peu o en bicicleta, marcades amb senyalització verda de l'Agència Catalana de Turisme; Itineraris senyalitzats com a parcs naturals, generalment per recórrer a peu, marcats amb senyalització del Departament de Medi Ambient o com a Xarxes comarcals de senders, amb senyalització pròpia.

4. Aquest esport es practica dirigint un cavall en un recorregut determinat. Aquest esport relaciona coneixements de l’hípica i saber muntar un cavall amb la natura i l’orientació del indret on ens trobem. Els genets i els cavalls hauran d’orientar-se per l’itinerari prèviament seleccionat. Aquesta pràctica normalment es porta a terme en grup, on hi haurà un genet que encapçalarà i guiarà la resta de cavalls, que el seguiran al darrere. Es una pràctica perfecte per passejar per la muntanya, i trobar-se a la natura d’una forma diferent. És important que en tot moment portis agafades les corretges del cavall, que et serviran per indicar al cavall que camini més despresa, o perquè giri cap als costats o perquè pari. Mentre el cavall està en moviment el genet haurà de mantenir una posició recta i en equilibri constant.

5. Aquest esport es practica navegant per l’aigua amb una embarcació petita, per aigües planes o per aigües braves. Apareix com a conseqüència de la necessitat que té l'home per a desplaçar-se per l’aigua d’un indret a un altre i per això, totes les civilitzacions han dissenyat embarcacions senzilles, de característiques molt peculiars, però d'una gran maniobrabilitat, seguretat i eficàcia per moure's. L’embarcació que farem servir en aquest cas s’anomena piragua. Existeixen diferents modalitats, depenent del nombre de persones que naveguen sobre l'embarcació o de la superfície aquàtica sobre la qual es desenvolupi (mar, riu, llac).

Les disciplines que hi ha són:Aigües tranquil·les, Eslàlom, Estil lliure, Descens d'aigües braves, Caiac de mar, Caiac polo.

6. Aquest esport consisteix en descendir per aigües “braves” com la dels rius quan baixen a molta velocitat, mitjançant una barca pneumàtica. És un esport d’equip on els tripulants de la barca han de aconseguir, amb l'ajuda de pales, sortejant les roques del camí, evitar en tot moment la caiguda dels tripulants a l'aigua. L'embarcació, és molt segura i té una gran resistència als cops. La capacitat és de sis o vuit persones, que van assegudes a les vores de la llanxa. Els tripulants disposen d'unes subjeccions per als peus, per la qual cosa resulta realment fàcil mantenir l'equilibri quan arriben els sots i els bruscs moviments del corrent. Durant

el trajecte, que es fa en el riu normalment, es realitza en companyia d'un o dos monitors, que es col·loquen a la part posterior de l'embarcació per a pilotar-la.

La seva funció és marcar el rumb amb la pala i donar les instruccions necessàries a la resta del grup per a avançar riu avall. No és un esport excessivament arriscat. La caiguda a l'aigua no sol representar cap problema, ja que els tripulants van amb l'equipament estàndard d'un casc, armilla salvavides i amb vestit i botes de neoprè.

7. Aquest esport està pensat per a recórrer llargues distàncies per la muntanya, mitjançant una bicicleta adaptada. Aquests bicicleta està dissenyada per a recórrer rutes per muntanya o camps a través. Es caracteritza per tenir: un quadre de marxes adaptat, més “canvis de marxa”, seran més resistents als impactes del terreny i estaran proveïdes, en molts casos, per un sistema de suspensió a la forquilla davantera i amortiguació al darrere. Les rodes tenen molt gravat per a adherir-se bé a les irregularitats del terreny. Es recomanable no anar mai sol, en cas d’accident sempre tenir algú que et pugui ajudar. Els conductors de les bicicletes hauran de mantenir recte el cos. Les cames pedalejaran per a poder avançar, els braços dirigiran la direcció del recorregut i portaran un casc com a mesura de protecció en cas de caiguda.

Per aquest tipus d’esport també haurem de tenir clar el nostre itinerari o recorregut i tenir en compte que no en tots els indrets de la muntanya es pot passar amb bicicleta.

Si volem anar per camins de muntanya, haurem de tenir en compte la distància que volem recórrer i ens haurem d’assegurar que circulem per una via verda i no per un Parc Natural, ja que aquests tenen prohibit el pas a les bicicletes.

8. Aquest esport està pensat per a creuar en suspensió un punt a un altre mitjançant cordes. Podem creuar una distancia mitjançant dues cordes, una subjecta als peus i una a les mans, que ens permetrà desplaçarnos a través, també podrem creuar a partir d'una politja suspesa per cables muntats en un declivi o inclinació. Es dissenyen perquè siguin impulsats per gravetat i pugui lliscar des de la part superior fins al fons mitjançant un cable, usualment cables d'acer inoxidable. Aquests

muntatges de cables i politges es troben en diferents formes i sovint són emprades per a entreteniment. Les més llargues i grans (100-150m) són sovint emprades per accedir a regions poc accessibles (com selves tropicals, per exemple).

Un dels principals perills d'aquesta activitat és fer-se mal amb el frec de la corda i sobretot si es posa la mà per davant de la politja, cosa que adverteixen especialment els monitors.

9. Aquest és un esport consisteix en el llançament de fletxes mitjançant un arc per encertar una diana situada a diferents distàncies. Aquest esport es pot practicar com a torneig de tandes de tirs de diferents distàncies a dianes fixes, tornejos de circuit sobre blancs diferents i torneigs sobre dianes amb formes. Es un esport molt senzill de practicar, requereix precisió al tir i força als braços. Es pot jugar de manera individual.

10. Aquest esport consisteix en desplaçar-se sobre el gel mitjançant la utilització de patins sobre gel.

Són diversos els esports que basen una de les seves característiques en el patinatge sobre gel. La pràctica de patinatge artístic sobre gel es classifica com a categoria individual o en parelles. Es basa en fer girs, salts i altres moviments sobre el gel de forma artística i rítmica al compàs de la música. Existeixen altres pràctiques sobre gel, com poden ser el Ringette (marcar gols amb un estic i una porteria), patinatge de velocitat o el Tour skating (patinar llargues distàncies sobre gel natural).

11.

És la ciència que estudia les coves, grutes o altres fenòmens càrstics, un cop les coves s’estan assegurades poden ser visitades per la resta de públic. També s'anomena així l'exploració de les coves i avencs, activitat esportiva per la qual necessitem un equipament tècnic adient i sovint, certa preparació en escalada. Per la practica d’aquesta activitat necessitarem casc, cordes i mosquetons per la subjecció i fixació. La Federació Catalana d'Espeleologia atorga cada any el premi "Norbert Font i Sagué" als millors treballs espeleològics realitzats a Catalunya i a Espanya.

12. Aquest esport consisteix en la navegació i control d’una embarcació petita propulsada només pel vent que empeny les veles. La embarcació no disposarà de motor només veles. Aquest esport pot ser per divertir-se o per competir.

Per a poder-lo conduir haurem de tenir en compte la direcció del vent i l’onatge. Normalment cada veler es tripulat per més d’una persona.

Les competicions s’anomenen regates i les embarcacions velers. Aquest esport exigeix la utilització una terminologia molt específica que evita, en gran mesura, la possibilitat de cometre errors a les seves maniobres.

13. Aquest esport consisteix en l’ús d’una embarcació al mar i la propulsió per rems. Són petites embarcacions marines amb coberta, on el conductor de la embarcació anirà assegut a l'interior i semicobert per una faldó propulsant-se amb una pala de dues fulles. Es un esport que es practica en parelles, on es essencial que vagin coordinats.

Aquesta modalitat és de recent creació a nivell competitiu, no obstant és una pràctica molt arrelada al litoral a nivell recreatiu. A nivell competitiu, es diferencia entre aigües tranquil·les i aigües braves. En aigües tranquil·les existeixen competicions d'un (K1), dos (K2) i quatre caiaquistes. Les embarcacions són dissenyades especialment per aguantar els cops de les onades i van equipades.

Aquesta embarcació de mar és la seva manifestació més aventurera i de contacte amb la natura, que alhora combina les exigències i coneixements de diverses disciplines com navegació, orientació, excursionisme, amb l'esperit contemplatiu del viatge i l'exploració.

Aquest estil d’embarcació es diferència perquè esta construït d’una forma més hidrodinàmica i un material més resistent, per no volcar al mar.

14. Aquest esport consisteix en desplaçar-se per l’aigua sobre una taula de surf, aprofitant la força del vent amb una vela fixada. A diferència d’un veler, la vela d’una taula d’aquestes característiques, és articulat permetent la rotació lliure d’aquesta vela cap a totes bandes, al voltant de la unió de la taula (el peu de màstil). Això permet manipular l’aparell lliurement en funció de la direcció del vent i de la posició de la taula. Es un esport que es practica de manera individual i requereix de molta força als braços per a poder subjectar la vela en tot moment.

L’equip que necessitem per a practicar aquest esport és una vela, que impulsa la taula per la diferència de pressió existent entre els dos costats de la vela amb el vent.

Botavara, formada per dos tubs units per un extrem al màstil i per l’altre banda de la vela mitjançant una corda. Taula composta principalment per escuma de poliestirè recoberta d’una estructura composta de diferents fibres (vidre, carboni, keylar...) i resina. La seva longitud (eslora) forma i amplada (manga) variarà segons l’especialitat Deportiva a la que estigui enfocada i dependrà de l’alçada del windsurfista. La quilla , aleta o aleró, que va prop de la popa i evita la deriva en navegació de planatge. Arnès, utilitzat pel navegant per a penjar de la botavara mitjançant uns caps i ajuda a evitar l'esgotament muscular.

15. Aquest esport consisteix en nadar per la superfície del mar amb el cap submergit, que mitjançant un tub de plàstic i unes ulleres podrem observar el fons marí. Les ulleres adaptades a la observació del mar tenen el nas tapat i un tub que ens disposa aire del exterior sense tenir que aixecar el cap de l’aigua per a respirar. A més per tenir millor propulsió i ser més hidrodinàmics, podem disposar d’aletes per a poder desplaçar-nos més ràpid, només amb el moviment de les cames. Es recomana ficar-se a l’aigua de mar acompanyat, ja que si et passa alguna cosa un altre persona pugui avisar. El tub de plàstic estarà fixat a les ulleres de busseig mitjançant una ganxo per a que es mantinguin dues peces unides. El tub disposa d’una forma adaptada per posar la boca i respirar de manera més còmode i evitar que entri aigua. Si estem nadant en aigües fredes el més probable és que necessitem un vestit de neoprè. Amb les ulleres, tub i neoprè podrem observar el fons marí sense la necessitat de sortir de l’aigua per fred o perquè ens costa respirar.

16. Aquest esport consisteix en mantenir-se dret sobre una taula de surf i desplaçar-se mitjançant un rem. Esport variant del mateix surf. Aquest esport és un antic sistema de desplaçament, on el “navegant”. Aquesta pràctica te origen a les arrels dels pobles polinesis. Aquest esport el podrem practicar com alternativa al surf, que requereix d’onatge i mar de fons per poder-lo practicar.

17. Aquest esport consisteix en desplaçar-se i fer girs amb una onada, mantenint-se en peu sobre una taula. Dins d’aquest esport podem trobar dues categories bàsiques depenent de la mida i tipus de taula. El Shortboard, o de taula curta (de 1,5 m i 2,1m de llarg) i el Longboard, amb taules de longitud igual o superior a 2,75m. Aquest últim correspon a l’estil “clàssic” de surf practicat als anys 50 i 60 que va donar origen als Longboards de l’actualitat. També ho podem classificar segons categories de les onades que arriben: Surf per a referir-se genèricament al més ampli estil i competició. Surf d’onades Grans quan el surfista practica especialment en onades de més de 2 metres d’altura. Posteriorment va aparèixer el Bodyboarding, en el que es practica amb taules de goma espuma més blandes que les de fibra de vidre usuals, de aproximadament un metre de longitud i es “surfeja” estirat, o de genolls. Aquesta pràctica, degut a que tens menys risc de patir cops i ferides esta molt popularitzat. Hi ha una sèrie de moviments bàsics: • Take Off: És la primera maniobra que fan els surfistes: és el moment en què es deixa de remar estirat sobre la taula i es passa a la posició dreta, a punt per lliscar sobre l'onada. Es desenganxa sobre l'ona, més per la seva potència que pel vent. • Bottom Turn: Com el seu nom indica (en anglès, 'bottom' = a baix, 'turn' = girar), aquesta maniobra consisteix en el primer gir després del "take off". Un cop prenem impuls en la baixada de l'ona cal girar per escapar-nos de la part de l'ona que va trencant. • Cut Back: Consisteix en, un cop ens hem lliscat per la paret de l'ona, escapant de la ona que trenca, fer un gir de gairebé 180º per tornar a apropar-nos aquesta. • Reentry: consisteix a pujar fins a la cresta de l'onada i realitzar un gir brusc de 180 graus, tornant a baixar-la. • Floater: Consisteix en navegar sobre l'escuma d'una ona que trenca.