1. Dificultats daprenentatge i trastorns del desenvolupament.
Tema 1.
2. ndex 1. APROXIMACI HISTRICA AL CONCEPTE DEDUCACI ESPECIAL 1.
Antecedents 2. Institucionalitzaci 3. Normalitzaci i integraci 4.
Inclusi 2. CONCEPTES RELACIONATS 1. Diversitat 2. AANESE (ACNEAE)
3. NEE 4. DEA 5. Adaptacions Curriculars. ACI i ACIS 6. NAC i NCC
7. Factors de risc
3. Concepte dEducaci Especial L'educaci especial s una forma
enriquida d'educaci general tendent a millorar la vida d'aquells
que sofreixen diverses minusvalideses, enriquida en el sentit de
recrrer a mtodes pedaggics moderns i al material tcnic per a
remeiar certs tipus de deficincia. s una disciplina amb mltiples
dimensions: biolgica, psicolgica, social i educativa.
4. Aproximaci histrica 1 Esquema de levoluci histrica 1.
Antecedents 2. Institucionalitzaci 3. Normalitzaci i integraci 4.
Inclusi
5. Aproximaci histrica 2 - Antecedents En l'Edat Antiga, Mitja
i Moderna, els discapacitats han sigut considerats ineducables,
endimoniats, malets, etc. Depenent del moment histric, eren
abandonats, sacrificats, marginats, eliminats, o rebien un
tractament merament assistencial (caritat). Noms va haver unes
poques institucions que se van fer crrec de persones amb
discapacitat, per exemple: Escola per a sordmuts de Ponce de Leon
(s. XVI) Escola per a cecs de Hauy (s. XVIII), u dels seus alumnes
va ser Braille. Va durar, aproximadament, fins finals del segle
XVIII.
6. Aproximaci histrica 3 Institucionalitzaci 1 El perode
d'institucionalitzaci comena, aproximadament, al segle XIX, desprs
de la Revoluci Francesa, juntament amb l'aparici dels sistemes
educatius. En aquell moment van comenar a plantejar-se
l'educabilitat de les persones (Itard, Pinel, Esquierol...)
Predominaven els conceptes "dficit i segregaci". Per atendre a les
persones discapacitades es van crear Centres Especfics. En aquesta
etapa trobem, grosso modo, tres fases: Etapa mdica Aparici de la
Psicometria Protagonisme del Conductisme
7. Aproximaci histrica 4 Institucionalitzaci 2 Etapa mdica: La
societat es fa conscient de la necessitat datendre a aquestes
persones. La consigna va incloure protegir a la societat d'aquestes
persones, per a lo qual van construir centres especialitzats per
ubicar-los fora de les ciutats, on no molestaren ni es vegueren. La
persona amb discapacitat passa de ser un subjecte d'assistncia a un
subjecte d'estudi fonamentalment psico-mdic-pedaggic. Es segueix
considerant que les deficincies sn innates i poc modificables.
8. Aproximaci histrica 5 Institucionalitzaci 3 Alguns autors
rellevants en els inicis: Gall (1758 1828): El primer a insinuar
que el llenguatge tenia un rea prpia: les funcions mentals
resideixen en rees especfiques del cervell. Va fundar la
frenologia: la forma i disposici del crani prediu la personalitat
del subjecte. Broca (1824 1880): Va descobrir on es produeix el
llenguatge en el cervell (rea de Broca). Wernicke (1848 1905): Va
descobrir on es descodifica el llenguatge en el cervell (rea de
Wernicke). Orton (1879 1948): va proposar que la no dominncia d'un
hemisferi cerebral, produa la inversi de sllabes i lletres
(estrefosimblia). Hinshelwood (1897 1967): va proposar la
localitzaci cerebral de les alteracions de la lectura.
9. Aproximaci histrica 6 Institucionalitzaci 4 Aparici de la
psicometria: Binet i Simon van desenvolupar uns tests (1905) que
servien per a "mesurar" la intelligncia de les persones. Aquests
tests permetien i facilitaven catalogar o classificar als subjectes
(p.e. idiota, imbcil i subnormal). L'Educaci Especial comena a
vincular-se a la Psicologia i a la Pedagogia.
10. Aproximaci histrica 7 Institucionalitzaci 5 Protagonisme
del conductisme (1930 1960 aprox.): Consideren la importncia dels
factors ambientals. El subjecte no ha rebut l'estmul adequat per a
oferir la resposta esperada. Per primera vegada es considera que no
s'han donat els processos d'aprenentatge idonis. A causa daix, es
plantegen Programes de Modificaci de Conducta i Programes de
Desenvolupament Individual (PDI). Mantenen el concepte de segregaci
(centres especfics d'educaci especial per a atendre de manera
especfica).
11. Aproximaci histrica 8 Normalitzaci 1 Raons poltiques,
socials, psicolgiques i educatives canvien el concepte de
deficincia i d'educaci especial. A mitjans dels anys 50 apareix el
principi de normalitzaci: Que els deficients mentals duguin una
existncia tan prxima a la normal com siga possible. Bank Mikkelsen,
1955. Per primera vegada saposta per la integraci dels subjectes
d'educaci especial en el mateix ambient escolar i laboral que els
subjectes considerats normals.
12. Aproximaci histrica 9 Normalitzaci 2 El fracs escolar dels
xiquets normals fa replantejar els conceptes de normalitat i
deficincia, ja que posa de manifest lexistncia de factors
socioculturals i educatius. Canvis en la concepci: ABANS
(Institucionalizaci) EN AQUEST MOMENT La resposta educativa es
determinada per les caracterstiques de la seua discapacitat
(importncia de la etiologia). La resposta educativa s determinada
per la resposta educativa que siga necessria. Se li dona molta
importncia al desenvolupament evolutiu del subjecte. Se li dna
molta importncia als processos daprenentatge. Lavaluaci serveix per
a definir, classificar. Lavaluaci s funcional, per a orientar sobre
laprenentatge.
13. Aproximaci histrica 10 Normalitzaci 3 El principi de
normalitzaci va comenar a tenir presncia en la poltica, i sobre tot
en les poltiques d'intervenci sobre la discapacitat. La principal
conseqncia d'aquest fet va ser l'aprovaci al Regne Unit en 1978 del
document conegut com "Informe Warnock". A partir daquest moment,
apareix el concepte Integraci.
14. Aproximaci histrica 11 Integraci 1 Informe Warnock (1978).
Tots els nens tenen dret a assistir a l'escola ordinria, sense
possible exclusi. Cap xiquet ser considerat, en lo successiu,
ineducable. Hi ha alumnes que presenten una necessitat especial i
qu, per tant, precisen tamb atencions especials, per respectant el
dret a leducaci dins del sistema ordinari.
15. Aproximaci histrica 12 Integraci 2 LInforme Warnock va
proposar: No s bo agrupar als escolars en categories fixes, per:
Pot haver vries discapacitats simultnies. No tots els xiquets
classificats dins de la mateixa categoria precisen la mateixa
intervenci educativa. Les categories per a etiquetar als estudiants
solen tenir una crrega pejorativa. Per aix es va apostar per
canviar al terme Necessitats Educatives Especials.
16. Aproximaci histrica 13 Integraci 3 Repercussions de
lInforme Warnock: Aparici del terme N.E.E. (substitueix a
deficincia). Substituci de la segregaci per la integraci. Les
causes del problema no estan noms en el subjecte, sin tamb en el
sistema educatiu (la resposta educativa que es dna). El concepte s
ms ampli, passant d'una prevalena del 2% al 20%.
17. Aproximaci histrica 14 Integraci 4 Qu s la integraci? La
Integraci escolar tracta de proporcionar als alumnes amb
dificultats d'aprenentatge i necessitats educatives especials
permanents la resposta educativa ms adequada en situacions
educatives normalitzades. Avantatges principals: Apropar l'escola
al medi del xiquet. Relaci i adaptaci social. Conseqncies positives
per a l'alumne i per al grup.
18. Aproximaci histrica 15 Inclusi 1 A partir de la dcada dels
90. Consisteix en no deixar a ning fora de la vida escolar ni
fsica, ni educativa, ni social. La resposta educativa est centrada
en el currculum (global per a tots els alumnes). s l'escola qui sha
d'adaptar a la diversitat de l'alumnat.
19. Aproximaci histrica 16: Inclusi 2 Diferente matiz entre
integracin e inclusin: INTEGRACI INCLUSI Fer la vida lo ms normal
possible. Incideix en la valoraci de la diversitat com una
realitat. L'heterogenetat s lo normal. Es centra en lalumnat amb
NEE. Es centra en tota la comunitat educativa. Adaptar el currculum
per a superar les dificultats. El currculum es inclusiu, i
implcitament incorpora adaptacions; no per aprendre coses
diferents, sin per aprendre de diferent manera. Es facilita que el
xiquet sadapte al sistema ordinari. El sistema ordinari sadapta a
la diversitat de la poblaci escolar.
20. Conceptes relacionats 1 Anem a aclarir alguns conceptes
relacionats amb lEducaci Especial: Diversitat AANESE NEE DEA
Adaptacions curriculars, AAC, ACI i ACIS NAC i NCC Factores de
risc
21. Conceptes relacionats 2 Diversitat 1 La diversitat est
lligada al concepte de normalitat i excepcionalitat, qu s normal?
Qu s excepcional? Excepcionalitat: diferncia o desviaci de la
normalitat. Per, com es valora la normalitat? Criteris per a
establir la normalitat: Estadstic (propi de la psicologia). Mdic.
Sociocultural. Legal. Subjectiu (tamb propi de la psicologia).
22. Conceptes relacionats 3 Diversitat 2 Qualsevol diferncia
individual representa una desviaci de la normalitat, i, per tant,
una necessitat educativa; per el grau dexcepcionalitat ser el que
delimite si s especial o no. Alguns factors poden provocar aquesta
diversitat: Factors psicolgics, com motivaci, intelligncia, estil
d'aprenentatge... Factors educatius, com els coneixements previs,
dificultats amb el llenguatge, reforos Factors socioculturals, com
diferncies culturals, econmiques (...)
23. Conceptes relacionats 4 Diversitat 3 La Diversitat als
sistemes educatius contemporanis s'entn, grosso modo, de dues
maneres: AMPLIA o RESTRINGIDA CONCEPCI AMPLA CONCEPCI RESTRINGIDA
a) Regne Unit i alguns pasos dEuropa b) Categories amples. c) Poca
atenci a letiologia. d) Estableix un continu de necessitats. e)
Criteris curriculars. f) mfasi en la resposta educativa. g)
Tradueix les dificultats del subjecte en termes de necessitats
educatives: Necessita desenvolupar sentiments de competncia.
Necessita desenvolupar la seua autonomia personal. a) EE. UU. i
Canad. b) Categories i subcategories especfiques. c) Inters per
letiologia. d) Estableix categories especfiques. e) Criteris
diagnstics especfics. f) mfasi en la diferenciaci diagnstica. g) Es
tracta en funci del diagnstic. h) Necessita establir les
caracterstiques i lorigen de la dificultat: La seua dificultat en
la lectura prov duna dislxia evolutiva profunda, i com a tal es
tractar"
24. Conceptes relacionats 5 AANESE / ACNEAE Correspon a les
Administracions educatives assegurar els recursos necessaris per a
que els alumnes que requerisquen una atenci educativa diferent a la
ordinria, per presentar necessitats educatives especials, per
dificultats especfiques daprenentatge, per altes capacitats
intellectuals, per incorporaci tardana al sistema educatiu, o per
condicions personals o de histria escolar, puguen aconseguir el
mxim desenvolupament possible de les seues capacitats personals, i,
en tot cas, els objectius establits amb carcter general per a tot
lalumnat. LOE (2006), Ttol II, Captol 1, Article 71.2
25. Conceptes relacionats 6 AANESE / ACNEAE 2 ACNEAE AaNEE DEA
ALTES CAPACITATS INC. TARDANA, CONDICIONS PERSONALS O DHISTRIA
ESCOLAR
26. Conceptes relacionats 7 NEE 1 "S'entn per alumnat que
presenta necessitats educatives especials, aquell que requereix,
per un perode de la seua escolaritzaci o al llarg de tota ella,
determinats suports i atencions educatives especfiques derivades de
discapacitat o trastorns greus de conducta." LOE (2006), Ttol II,
Captol 2, Article 73 Per en l'actualitat, degut a la gran influncia
que va tenir la LOGSE (i, per qu no dir-ho, que la legislaci vigent
que regula l'atenci a la diversitat en la CV est obsoleta, ja que s
del 2001), el concepte NEE s'utilitza amb ms accepcions que la LOE
i la LOMCE (cosa que genera cert "limbo" conceptual). De totes
formes, intentarem utilitzar el concepte AaNEE (alumne amb
necessitats educatives especials) noms per aquells que presenten
condiciones derivades de discapacitat o trastorns greus de
conducta.
27. Conceptes relacionats 8 NEE 2 Per, quins criteris utilitzem
per a establir les necessitats? Criteris curriculars: L'alumne
presenta dificultats majors que la resta per a accedir als
aprenentatges propis de la seua edat. El professorat ha utilitzat i
ha esgotat tots els recursos ordinaris al seu abast (canvis
metodolgics, utilitzaci daltres materials, augment del temps, ms
dedicaci, etc.) i, a pesar d'aix, considera que l'alumne continua
necessitant ajuda extraordinria per a solucionar les seues
dificultats. Les necessitats educatives les entenem, en realitat,
com un continu Necessitats educatives usuals temporals Necessitats
educatives usuals permanents Necessitats educatives especials
temporals Necessitats educatives especials permanents Problemes
familiars, hospitalitzaci... Audifon, ulleres Incorporaci tardana,
hospitalitzaci llarga Disc. intellectual, autisme Menor Major
28. Conceptes relacionats 9 DEA 1 Possible definici de DEA: El
terme dificultat de l'aprenentatge especfic refereix a un trastorn
en un o ms dels processos psicolgics bsics necessaris per a
entendre o usar el llenguatge, parlat o escrit, que es pot
manifestar en la capacitat imperfecta per a escoltar, pensar,
parlar, llegir, escriure, o fer les matemtiques. () No s'inclou cap
dificultat de l'aprenentatge que t el seu origen de problemes de
vista, oda, ni motor, ni de retard mental, deficincies emocionals,
ni de desavantatges ambientals, culturals ni econmiques.
29. Conceptes relacionats 10 DEA 2 Criteris per a discernir una
possible DEA: Discrepncia: Hi ha diferncia entre el que aprn i el
que esperem que aprenga en funci de les seues capacitats (aprn
menys del que s'espera). Exclusi: No es pot atribuir a problemes
sensorials, motors, intellectuals, socials Especificitat: Es pot
concretar en quina rea tenen lloc les dificultats.
30. Conceptes relacionats 11 Adaptacions curriculars 1 Qu sn
les adaptacions curriculars? Les adaptacions curriculars sn les
modificacions necessries per a atendre les dificultats
daprenentatge i les necessitats educatives especials que presenten
els alumnes.
31. Conceptes relacionats 12 Adaptacions curriculars 2 Tipus
dadaptacions curriculars: Adaptacions daccs al currculum.
Adaptacions curriculars individualitzades no significatives (ACI).
No pot haver ms de dos cursos de diferncia. Es poden modificar
objectius, continguts, y criteris davaluaci sempre i quan no
superen els dos cursos de diferncia. Adaptacions curriculars
individualitzades significatives (ACIS). Requereixen un informe
psicopedaggic. Hi ha ms de dos anys de diferncia respecto al curs
en que es troba.
32. Conceptes relacionats 13 NAC i NCC El Nivell de Competncia
Curricular (NCC) o Nivell Actual de Competncies (NAC) s un recurs
que podem utilitzar quan creem detectar un possible alumne amb
dificultats. s una prova que ens dna informaci sobre el nivell
curricular del alumne. Aix, sabrem si ha superat els objectius i
competncies de 1r, 2n, 3r Qualsevol mestre pot dissenyar i
administrar els seus propis NACs / NCCs, encara que ho sol fer el
mestre de Pedagogia Teraputica.
33. Conceptes relacionats 14 Factors de risc GENTICS
Hereditaris Transms per progenitors. Estructurals Alteraci en ADN.
NO GENTICS Prenatals (teratolgics) Tamb es considera congnit perqu
es manifesta al naixement. Substncies, ambientals i condicions
maternals. Perinatals Frceps / anxia Posnatals Sociambientals Fsics
Factors de risc sn els factors de tot tipus que afecten o poden
afectar al desenvolupament dun xiquet, introduint distorsions en el
curs normal.