1. 1. Dificultats daprenentatge i trastorns del desenvolupament. Tema 2.3
2. 2. 1. DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE, ADQUISICI I EVOLUCI 2. TRASTORNS DE COMUNICACI SEGONS EL DSM-IV. 3. DIFICULTATS EN LADQUISICI DEL LLENGUATGE.
3. 3. Ladquisici del llenguatge per part del xiquet es dna grcies a... ...la comprensi dintercanvis comunicatius previs. Mitjanant ls actiu en contexts dinteracci (Bruner, 1989).
4. 4. El procs dadquisici del llenguatge requereix uns mecanismes interns al propi xiquets(afsia), a ms a ms duna experincia interactiva per a desenvolupar- se (Vctor dAveyron).
5. 5. Dos etapes en el desenvolupament del llenguatge: Prelingstica (fins els 10 mesos ms o menys). Escs valor comunicatiu. Lingstica Desenvolupament semntic, 12-18 mesos (holofrases) Desenvolupament sintctic, 18 24 mesos (parla telegrfica) Expansi gramatical. Aspectes a estudiar en altres assignatures de psicologia.
6. 6. El desenvolupament del llenguatge pot donar-se amb diferents ritmes devoluci. Per hi ha uns marges de normalitat. El desenvolupament del llenguatge es retarda quan existeix un desfasament en lelaboraci del mateix respecte a les edats normals en que es donen les adquisicions sempre que no presenten trastorns de laudici, deficincia intellectual, trastorns de la personalitat o dificultats motores globals.
7. 7. Per a tractar les dificultats en el desenvolupament del llenguatge, vorem dos criteris: DSM-V Perspectiva descriptiva Trastorns de la comunicaci (APA, 1995): Trastorn del llenguatge Trastorn fonolgic. Trastorn de la fludesa dinici en la infncia (quequeig). Trastorn de la comunicaci social (pragmtic). Trastorn de la comunicaci no especificat. Se solen distingir: Dificultats de la comunicaci. Dificultats del parlar. Dificultats del llenguatge. Avantatge del DSM-V: ofereix criteris clars per a establir el diagnstic (ja que no sempre est clar si hi ha un trastorn o no). Aquesta classificaci es inexacta, ja que la majoria de dificultats es poden enquadrar en vries categories a la vegada.
8. 8. DSM V
9. 9. Segons el DSM V, el Trastorn del llenguatge es caracteritza per (seria equivalent a TEL o Disfsia): Limitaci quantitativa del parlar. Vocabulari redut. Errors devocaci de paraules i vocabulari (no utilitza les paraules adequades o no les recorda). Dificultat per a aprendre paraules noves. Frases molt curtes i simples. Estructures gramaticals limitades. Lent desenvolupament del llenguatge. Ordenaci poc freqent de las paraules. Dificultat en produir frases llargues.
10. 10. A. Dificultats persistents en l'adquisici i s del llenguatge en totes les seues modalitats (s a dir, parlat, escrit, llenguatge de signes o un altre) a causa de deficincies de la comprensi o la producci que inclou el segent: 1. Vocabulari redut (coneixement i s de paraules). 2. Estructura gramatical limitada (capacitat per a situar les paraules i les terminacions de paraules juntes per a formar frases basant-se en regles gramaticals i morfolgiques). 3. Deterioraci del discurs (capacitat per a usar vocabulari i connectar frases per a explicar o descriure un tema o una srie de successos o tenir una conversa). B. Les capacitats de llenguatge estan notablement i des d'un punt de vista quantificable per sota de l'esperat per a l'edat, la qual cosa produeix limitacions funcionals en la comunicaci efica, la participaci social, els assoliments acadmics o l'acompliment laboral, de forma individual o en qualsevol combinaci. C. L'inici dels smptomes es produeix en les primeres fases del perode de desenvolupament. D. Les dificultats no es poden atribuir a una deterioraci auditiva o sensorial d'un altre tipus, a una disfunci motora o a una altra afecci mdica o neurolgica i no s'explica millor per discapacitat intellectual (trastorn del desenvolupament intellectual) o retard global del desenvolupament.
11. 11. Segons el DSM V, el trastorn fonolgic es caracteritza per: Incapacitat per a utilitzar els sons del parla esperables evolutivament i propis de l'edat i idioma del subjecte (errors en producci fonolgica, articulaci). Als 4 anys d'edat quasi tota la pronunciaci hauria de ser intelligibles, mentre que als 2 anys de doneu noms el 50% l's. Els xiquets amb trastorn fonolgic continuen usant processos de simplificaci fonolgics immadurs passada l'edat en la qual la majoria de xiquets poden produir les paraules clarament. Definici equivalent a disllia.
12. 12. A. Dificultat persistent en la producci fonolgica que interfereix amb la intelligibilitat del parla o impedeix la comunicaci verbal de missatges. B. L'alteraci causa limitacions en la comunicaci efica que interfereix amb la participaci social, els assoliments acadmics o l'acompliment laboral, de forma individual o en qualsevol combinaci. C. L'inici dels smptomes es produeix en les primeres fases del perode de desenvolupament. D. Les dificultats no es poden atribuir a afeccions congnites o adquirides, com a parlisi cerebral, problemes al paladar, hipoacsia, traumatisme cerebral o altres afeccions mdiques o neurolgiques.
13. 13. Segons el DSM V, el trastorn de la fludesa d'inici en la infncia (ms comunament conegut com a quequeig o disfmia): Es caracteritza per un problema en la fludesa i el ritme del parla. Inclou freqents repeticions o prolongacions de sons o sllabes i un altre tipus d'interrupcions, incloent paraules trencades (pauses dins d'una mateixa paraula), bloquejos audibles o silenciosos, circumloquis (paraules substituint a altres per evitar pronunciar-les), paraules produdes amb un excs de tensi, i repetici de paraules monosillbiques. Afecta en diferents contextos i normalment s'agreuja quan hi ha especial pressi o estrs a l'hora de comunicar (parlant davant una audincia, per exemple). Pot disminuir o desaparixer en lectures orals, cantant, o parlant a objectes inanimats o animals. Pot anar acompanyat de moviments motors (picades d'ullet d'ulls, tics, tremolors, moviments del cap...). Sol comenar entre els 2 i els 7 anys d'edat, podent ser el seu inici tant progressiu com a sobtat. Entre el 65% i el 85% recupera la fludesa del parla.
14. 14. A. Alteracions de la fludesa i l'organitzaci temporal normals del parla que sn inadequades per a l'edat de l'individu i les habilitats de llenguatge, persisteixen amb el temps i es caracteritzen per l'aparici freqent i notable d'un (o ms) dels segents factors: 1. Repetici de sons i sllabes. 2. Prolongaci de so de consonants i de vocals. 3. Paraules fragmentades (p. ex., pauses enmig d'una paraula). 4. Bloqueig audible o silencis (pauses en la parla, plenes o buides). 5. Circumloquis (substituci de paraules per a evitar paraules problemtiques). 6. Paraules produdes amb un excs de tensi fsica. 7. Repetici de paraules completes monosillbiques (p. ex., Jo-Jo-Jo-Jo ho veig). B. L'alteraci causa ansietat en parlar o limitacions en la comunicaci efica, la participaci social, el rendiment acadmic o laboral de forma individual o en qualsevol combinaci. C. L'inici dels smptomes es produeix en les primeres fases del perode de desenvolupament. (Nota: Els casos d'inici ms tard es diagnostiquen com a trastorn de la fludesa d'inici en l'adult.) D. L'alteraci no es pot atribuir a un dficit motor o sensitiu del parla, disfluncia associada a un dany neurolgic (p. ex., ictus, tumor, traumatisme) o a una altra afecci mdica i no s'explica millor per un altre trastorn mental.
15. 15. El trastorn de la comunicaci social (pragmtica) es caracteritza per una dificultat primria amb l's pragmtic o social del llenguatge i de la comunicaci, manifestat per dficits en la comprensi i el seguiment de regles socials de comunicaci verbal i no verbal en contextos naturals, canviar el llenguatge d'acord a les necessitats de l'interlocutor o de la situaci. A causa que l'habilitat pragmtica del llenguatge depn de l'adequat nivell de desenvolupament en pronunciaci i llenguatge, aquest trastorn s rar entre xiquets menors de 4 anys. A l'edat de 4 o 5 anys la majoria de xiquets haurien de posseir adequada pronunciaci i habilitats lingstiques com per a permetre identificar dficits especfics en la comunicaci social. Alguns casos poden no manifestar-se fins a l'adolescncia, quan el llenguatge i les interaccions socials es converteixen ms complexes.
16. 16. A. Dificultats persistents en l's social de la comunicaci verbal i no verbal que es manifesta per tots els segents factors: 1. Deficincies en l's de la comunicaci per a propsits socials, com saludar i compartir informaci, de manera que siga apropiada al context social. 2. Deterioraci de la capacitat per a canviar la comunicaci de manera que s'adapte al context o a les necessitats del que escolta, com parlar de forma diferent en un aula o en un parc, conversar de forma diferent amb un xiquet o amb un adult, i evitar l's d'un llenguatge massa formal. 3. Dificultats per a seguir les normes de conversa i narraci, com respectar el torn en la conversa, expressar-se d'una altra manera quan no s's ben comprs i saber quan utilitzar signes verbals i no verbals per a regular la interacci. 4. Dificultats per a comprendre el que no es diu explcitament (p. ex., fer inferncies) i significats no literals o ambigus del llenguatge (p. ex., expressions idiomtiques, humor, metfores, mltiples significats que depenen del context per a la interpretaci). B. Les deficincies causen limitacions funcionals en la comunicaci efica, la participaci social, les relacions socials, els assoliments acadmics o l'acompliment laboral, ja siga individualment o en combinaci. C. Els smptomes comencen en les primeres fases del perode de desenvolupament (per les deficincies poden no manifestar-se totalment fins que la necessitat de comunicaci social supera les capacitats limitades). D. Els smptomes no es poden atribuir a una altra afecci mdica o neurolgica ni a la baixa capacitat en els dominis de morfologia i gramtica, i no s'expliquen millor per un trastorn de l'espectre de l'autisme, discapacitat intellectual (trastorn del desenvolupament intellectual), retard global del desenvolupament o un altre trastorn mental.
17. 17. Aquesta categoria s'aplica a presentacions en les quals predominen els smptomes caracterstics del trastorn de la comunicaci que causen malestar clnicament significatiu o deterioraci en el social, laboral o altres rees importants del funcionament per que no compleixen tots els criteris del trastorn de la comunicaci o de cap dels trastorns de la categoria diagnstica dels trastorns del desenvolupament neurolgic.
18. 18. Fins ara hem vist la definici de l'APA (DSM-V). Ara vorem una classificaci molt popular per no tan rigorosa (aix s, la utilitza quasi tot el mn): Dificultats de la comunicaci. -Dificultats greus de comunicaci -Mutisme selectiu Dificultats de la parla. -Disllies -Disglssies -Disrtries -Retard de la parla -Disfmies Dificultats del llenguatge. -Afsia -Disfsia / TEL -Retard Simple del llenguatge
19. 19. Les dificultats greus de comunicaci sn els problemes lingstics que collateralment acompanyen a problemes del desenvolupament psicolgic, tals com l'autisme o la psicosi infantil. El DSM V no inclou aquest trastorn perqu considera que els autistes ja tenen suficient amb la seua etiqueta.
20. 20. Absncia total i contnua de llenguatge en determinades circumstncies o davant persones concretes, en xiquets que han desenvolupat normalment el llenguatge, comunicant-se perfectament en altres circumstncies o davant d'altres persones. Cal descartar l'existncia del mutisme de base biolgica (lesions cerebrals, sordeses profundes, o autisme). El problema de comunicaci es vincula al context, la comprensi no est afectada i hi ha expressi no verbal. El DSM-V ja no ho inclou com a trastorns de la comunicaci, sin com a Trastorn d'Ansietat.
21. 21. AQUESTA DIAPOSITIVA EST REPETIDA !!! Dificultats de la comunicaci. -Dificultats greus de comunicaci -Mutisme selectiu Dificultats de la parla. -Disllies -Disglssies -Disrtries -Retard de la parla -Disfmies Dificultats del llenguatge. -Afsia -Disfsia / TEL -Retard Simple del llenguatge
22. 22. Les disllies sn trastorns d'omissi, d'addici, de substituci o de deformaci en l'articulaci dels fonemes, causats per retards, inadequats aprenentatges, inadequades praxis buco- fonatries, escassa discriminaci auditiva, etc. Segons la causa que els origina, les classifiquem en: evolutives, funcionals, orgniques i audiogniques; encara que tamb poden donar-se per limitacions cognitives o problemes psicosocials.
23. 23. RGANS ARTICULADORS: a) El paladar s la volta dura que constitueix el sostre de la boca. b) El vel del paladar es un teixit penjant i bla situat darrere del paladar. Acaba en una punta anomenada vula o campaneta. c) Els alvols sn els forats on estan encaixades les dents; per en fontica aquesta paraula es refereix nicament a les genives superiors, per la part de dins. s a dir, la zona en que es recolza la llengua al pronunciar la ena. Actius: llavis, llengua, dents inferiors, vel del paladar Passius: Dents superiors, alvols superiors, paladar
24. 24. Classificaci segons la causa: a. Disllies evolutives (o de desenvolupament): sn els problemes d'articulaci que mostren els xiquets ms menuts que no han completat el desenvolupament o l'adquisici del llenguatge. El procs dadquisici del llenguatge no ha finalitzat. Es dna en infantil. No preocupant. Desapareixen amb l'edat. b. Disllies funcionals: trastorns d'articulaci de causa desconeguda o dubtosa. Mal funcionament dels rgans perifrics del parla, sense que haja lesi o malformaci dels mateixos. El xiquet que la pateix no utilitza correctament aquests rgans a l'hora d'articular un fonema a pesar de no existir cap causa de tipus orgnic. La ms freqent. c. Disllies orgniques: sn els problemes d'articulaci causats per lesions en els rgans implicats en el parla: Disrtries (si hi ha alteracions de tipus motriu per lesions en el sistema nervis). Disglssies (si hi ha malformacions en l'aparell buco-fonatori: llavi lepor, fre, mandibular, palatines). d. Disllies audiogniques: problemes d'articulaci originats per dificultats auditives.
25. 25. Diferncia entre so i fonema: El so fa referncia a lemissi que es fa al parlar, s una entitat fsica per la vibraci de laire quan passa per les cordes vocals i per la transformaci que pateix eixa columna daire al seu transcurs per la boca i la cavitat nasal. El fonema s una entitat abstracta i fa referncia al concepte que tenim del so. s la imatge mental dun so. En la ment de qualsevol parlant no hi ha ms que una /t/ o una /r/; encara que desprs, en la realitat, hi ha moltes maneres de pronunciar-les. Eixa /t/ ideal i nica s el que anomenem fonema.
26. 26. Tipus de fonemes: Fonemes voclics: Quan articulem els sons voclics, laire no troba obstacles en la seua eixida des dels pulmons cap a lexterior. Fonemes consonntics: Consonant: sons que es produeixen quan hi ha obstrucci de laire. En larticulaci dels sons consonntics sempre hi ha un obstacle ms o menys gran que impedeix eixir laire des dels pulmons a lexterior. Es classifiquen per la modalitat darticulaci, el punt darticulaci i la sonoritat.
27. 27. Classificaci dels fonemes consonntics: a. Segons el mode darticulaci: Segons la postura que adopten els rgans que produeixen els sons. Oclusives S'uneixen dos rgans fortament per a impedir el pas de l'aire durant un determinat temps cap a l'exterior. Si intentem pronunciar-les sense una vocal ens adonarem que els rgans impedeixen l'eixida de l'aire. /p/, /t/, /k/, /b/, /d/, /g/ Fricatives Dos rgans articulatoris estan molt prxims de tal manera que l'aire cerca una eixida i en passar forma un soroll turbulent. /f/, /s/, /j/, /y/, /z/ Africades Realitzen dos moviments o b es llisquen d'un punt d'articulaci a l'altre. /ch/ Nasals La corrient daire s expulsada per la cavitat nasal. /m/, /n/, // Laterals La llengua es sita al centre superior de la cavitat bucal provocant la eixida de laire per els laterals. /l/,/ll/ Vibrants La llengua sapropa a algun dels rgans immbils i fa un moviment vibratori. /r/, /rr/
28. 28. Classificaci dels fonemes consonntics: b. Segons el punt darticulaci: s el lloc on prenen contacte els rgans que intervenen en la producci del so. c. Segons la sonoritat: Si les cordes vocals vibren o no quan pronunciem el so. Tret rgans Exemples Bilabial Els dos llavis. /p/, /b/, /m/ Llavidental Llavi inferior i dents superiors. /f/ Interdental Llengua entre els dents. /z/ Dental Llengua darrere dels dents superiors. /t/, /d/ Alveolar Llengua sobre larrel dels dents superiors. /s/, /l/, /r/, /rr/, /n/ Palatal Llengua i paladar. /ch/, /y/, /ll/, // Velar Llengua i vel del paladar. /k/, /g/, /j/ Tret rgans Exemples Sord No vibren las cordes vocals. /p/, /t/, /k/, /ch/, /z/, /s/, /j/, /f/ Sonor Vibran les cordes vocals. /b/, /z/, /d/, /l/, /r/, /rr/, /m/, /n/, /ll/, /y/, /g/
29. 29. Disllies fontiques: consisteixen en errors articulatoris de tipus motriu (erra i egga: ggatol) Disllies fonolgiques: es produeixen tots els fonemes alladament per no sestableixen contrastos de significat (pellica, ptan, tetfon) La diferncia s que la fontica es produeix sempre, i la fonolgica noms en la parla espontnia, per no quan es pronuncien alladament.
30. 30. Disllia / trastorn fontic: En funci del fonema alterat rep un nom o un altre. Disllia fontica Fonema alterat Lambdacisme /l/ Mitacisme /m/ Deltacisme /d/ Rotacisme /r/ Sigmatisme /s/ Betacisme /p/ i /b/ Jotacisme /x/ Kappacisme /k/ ...
31. 31. Disllia / trastorn fonolgic: Lalteraci es produeix a nivells perceptiu i organitzatiu, s a dir, en els processos de discriminaci auditiva, afectant als mecanismes de conceptualitzaci dels sons i a la relaci entre significant i significat. Els errors sn fluctuants, ja que el xiquet/a produeix b els sons allats, per al pronunciar la paraula, els sons salteren.
32. 32. Disllia / trastorn fonolgic. Errors tpics: Tipus Subtipus Exemples: Substituci Substituir un so per altre, encara que sap produir els dos Punt darticulaci Frontalitzaci Consonants posteriors substitudes per anteriors. /k/ per /t/ totxe Posteritzaci Consonants anteriors substitudes per posteriors. /b/ per /g/ agusar Mode de producci Oclusivitzaci Les consonants no oclusives soclusivitzen. /s/ per /t/ cata Nasalitzaci Les oclusives i laterals es produeixen amb so nasal. /t/ per /m/ fumbolista Absncia de vibrants /r/ i /rr/ es produeixen sense vibraci. /rr/ per /g/ gatol Absncia lateralitzaci La /l/ es substitueix per /r/ o /d/. /ll/ per /d/ dapis Assimilaci Assimila un so per altre prxim Segons direcci Progressius El so anterior influeix en altre posterior. tetfon Regressius El so posterior influeix en altre anterior. blobus Deformaci de sllabes Reduir sllabes a lesquema C-V Omissi Inicials Omissi del fonema o sllaba inicial. Avall Finals Omissi del fonema o sllaba final. ganive Consonants intervocliques Omissi de la consonant que va entre vocals. Tortua Reducci de diftongs Omissi duna de les vocals que formen el diftong. Atobs Simplificaci grups consonntics Omissi de la consonant en sllabes travades o inverses. Totuga, tipes Addici A linici, en mig o final de la sllaba Sagreguen elements a la sllaba, normalment per facilitar travades i inverses. parat, per de prat Mettesis En qualsevol lloc de la paraula Alteraci de la seqncia delements que conformen la paraula. matela, per maleta
33. 33. Est causat per lesions en el sistema nervis. Parlar lent, amb to i volum irregular, articulaci defectuosa i respiraci poc coordinada. Tret tpic del parlar dalguns subjectes amb Parlisi Cerebral.
34. 34. Problemes en la producci de fonemes que soriginen per alteracions o malformacions fisiolgiques o anatmiques en els rgans del parlar. Possibles disglssies segons l'rgan afectat (1 de 2): rgan Alteraci Descripci Labials Llavi lepor Forat en el llavi (normalment el superior). Diferents gravetats. Tractament quirrgic. Fre labial Part interna del llavi unida a la geniva. Tractament quirrgic. Parlisi Facial Normalment un costat de la cara paralitzat. Electroestimulaci. Palatines Fissura palatina La cavitat nasal i bucal estan unides degut a que el paladar est dividit. La gravetat va en funci de l'rea afectada. Paladar ogival Altura excessiva del paladar. Dificulta la respiraci nasal. Linguals Anquiloglssia o fre lingual Uni entre la llengua i la geniva inferior. Mobilitat lingual inferior a lo habitual. Tractament quirrgic. Parlisi lingual Degut a lesi en el nervi hipogls. Deformacions de la llengua Macroglssia (llengua molt gran), microglssia (llengua molt menuda), esquizoglssia (llengua dividida).
35. 35. rgan Alteraci Descripci Mandibular Atrsia Mandbula inferior reduda. Cara de pardal. Prognie Mandbula inferior lleugerament prominent. Disostosis maxillofacial Malformaci mandibular que, associades a altres alteracions constitueix el sndrome de Franceschetti. Nasal Rinollia oberta Les vocals es pronuncien amb ressonncia nasal. Rinollia tancada Es pronuncien mal les consonants nasals. Dentals Disposici Dents apilades, amb formes rares Ortodncia Absncia Dificulta el bufar i la realitzaci de la /s/. Possibles disglssies segons l'rgan afectat (2 de 2):
36. 36. Desfasaments cronolgics d'importncia en el sistema fonolgic que no afecten als mbits morfo-sintctics i semntics. Afecten de forma global a la producci de fonemes. El nen pronuncia com ho faria altre d'una edat inferior i el seu desenvolupament fonolgic s ms lent. Pot deure's a: trastorns de l'mbit afectiu, a privacions de l'estimulaci oral adequada dintre de l'ambient de criana, a malalties perllongades durant l'edat corresponent al primer cicle de l'educaci infantil (0-3 anys), a problemes de coordinaci muscular, etc.
37. 37. Les disfmies afecten a la fludesa de la parla i consisteixen en alteracions del ritme i la melodia, per repeticions i bloquejos (quequeig). No s el mateix que la taquifmia (alteraci en ordre i velocitat del parla), per precipitaci. Tipus de disfmia: Disfmia de desenvolupament: s molt com en els nens a l'edat en la qual comencen a organitzar el seu llenguatge i volen parlar ms rpid del que poden (3 anys). Es supera sense intervenci. Disfmia tnica: es caracteritza per bloquejos a l'emetre la paraula. Els bloquejos s'originen per espasmes que immobilitzen la musculatura implicada en l'emissi de la veu. El parla s entretallada. (la p, paraula que v, vull dir...). Disfmia clnica: es caracteritza per la repetici involuntria i convulsiva d'una sllaba en una paraula (generalment, la primera) o d'una paraula dintre d'una frase. Com a conseqncia, la parla s repetitiva. (la la la pa, pa, pa, paraula que vu vu vull dir...). Disfmia mixta: inclou aspectes de la disfmia tnica i de la disfmia clnica.
38. 38. ATENCI! S LA SEGONA VEGADA QUE AQUESTA DIAPOSITIVA EST REPETIDA !!! Dificultats de la comunicaci. -Dificultats greus de comunicaci -Mutisme selectiu Dificultats de la parla. -Disllies -Disglssies -Disrtries -Retard de la parla -Disfmies Dificultats del llenguatge. -Afsia -Disfsia / TEL -Retard Simple del llenguatge
39. 39. Distorsions en la comprensi i/o en la producci del llenguatge en persones que ho parlaven i ho comprenien normalment. Solen ser degudes a lesions cerebrals (traumatismes, accidents vasculars, tumors, etc.), per shan mantingut sense alterar els rgans receptors o emissors i les capacitats intellectuals.
40. 40. Tipus dafsies (classificaci controvertida): Localitzaci Tipus Descripci Lesions limtrofs a les rees corticals del llenguatge Afsia de conducci Afecta connexi Broca - Wernicke. Comprn el llenguatge per no repeteix. No coordina. Afsia amb anmia Ms freqent i lleu. Dificultat en la denominaci, junt a una expressi fluida. Tenir la paraula en la llengua. Afsia transcortical motora Repeteixen correctament qualsevol enunciat. Per amb problemes al parlar. Afsia transcortical sensorial Repeteixen correctament qualsevol enunciat. Per amb problemes al comprendre. Lesions en les rees corticals del llenguatge (les ms clssiques) Afsia de Broca o afsia dexpressi. Afecta a lexpressi. Parla telegrfica. Afsia de Wernicke, afsia de recepci. Afecta a la comprensi. Parla fluida per sense sentit (logorrea). Afsia global Comprensi i expressi afectades. Verbalitzacions estereotipades. Possibilitat de mutisme.
41. 41. Afsia de Broca o Expressiva: La lesi es produeix en la circumvoluci frontal inferior de l'hemisferi esquerre del cervell (rea de Broca). Es caracteritza per: - Dficit de lexpressi del llenguatge, no estant compromesa la comprensi. - Construcci de frases duna o dos paraules, pel que el llenguatge s agramatical i telegrfic. - En la seua variant ms severa, el subjecte perd tota capacitat de parlar, lectura en veu alta o repetici. - En lectura i escriptura lafectaci s equivalent a la problemtica amb l'expressi. - La comprensi del llenguatge no t per qu estar afectada. - El pacient s conscient de la seua limitaci. Afsia global: La lesi ha destrut gran part de las rees del llenguatge de lhemisferi dominant. Afecta tant a l'rea de Broca com a la de Wernicke. Caracteritzada per: - Afectaci greu de les capacitats de comprensi i expressi del llenguatge. - Possible aparici de mutisme. - La construcci de frases i la repetici s impossible. - La comprensi s lleugerament millor que lexpressi. - La lectura i lescriptura presenten una afectaci total. Afsia de Wernicke o de recepci: Es localitza en la part posterior de la primera circumvoluci temporal de lhemisferi esquerre. Caracteritzada per: - Escassa comprensi de paraules, acompanyada dun deficient llenguatge expressiu. - Llenguatge abundant per inintelligible. - El subjecte no s conscient del seu inadequat llenguatge. - Dificultat per a denominar objectes. - Afectaci de l'escriptura i la lectura.
42. 42. La disfsia o TEL s una dificultat greu o molt greu per l'adquisici del llenguatge, a ms a ms duna llarga duraci en les seues dificultats. s a dir, trastorns profunds que afecten a l'adquisici del llenguatge i que distorsionen l'adquisici i la comprensi. Diagnstic normalment a partir dels 5 anys. s un tema que suscita gran controvrsia. Abans Ara Disfsia TEL Ents com afsia congnita o de desenvolupament. + o - equivalents Concepte que engloba subtipus que aparegueren per a precisar la disfsia.
43. 43. Criteris diagnstics: Puntuacions en escala verbal de tests -1,25 desviaci tpica. CI >85. Dificultats en el parlar, adquisici fonolgica molt lenta, repeticions costoses. Lxic limitat amb problemes devocaci. Evoluci sintctica molt lenta, juxtaposici. A nivell pragmtic, llenguatge unit a les accions, no conten o comenten fora de context.
44. 44. Gran variabilitat i heterogenetat. La classificaci dels subtipus de TEL aportada per Rapin i Allen s la segent: Trastorns de la vessant expressiva: Trastorns de la programaci fonolgica. Fludesa en producci per articulaci distorsionada. Comprensi normal. Dispraxi verbal. Rona articulaci. Enunciats 1 o 2 paraules que no millora amb repetici. Trastorns de comprensi i expressi: Trastorn fonolgic - sintctic. Fludesa verbal pertorbada. Sintaxis deficient. Comprensi millor que expressi. Bon vocabulari. Agnsia auditiva - verbal. Comprn mal llenguatge oral per bons gestos. Mala fludesa i articulaci verbal. Trastorns del procs central del tractament i de la formulaci: Trastorn semntic - pragmtic. Llenguatge ms o menys normal, per comprensi literal i no sadapta a la interacci amb interlocutor. Trastorn lxic - sintctic. Sintaxis pertorbada, problemes evocaci paraules, Rona comprensi denunciats, bona de paraules.
45. 45. Desfasament en lelaboraci del llenguatge en relaci a la cronologia habitual de les adquisicions lingstiques. El llenguatge apareix ms tard de lo habitual i lentament. Afecta de manera homognia als aspectes morfolgics, sintctics, fonolgics i semntics. Diagnstic entre 2 i 6 anys. Si als 6 anys continua, possible transici a Disfsia o TEL.
46. 46. Criteris: Producci espontnia inintelligible. Es prolonga la parla infantil. Abunden infinitiu gerundi i participi, errors de concordana. Frases curtes, juxtaposici dels elements sense connectors. Vocabulari molt redut i amb poca precisi (paraules genriques). Dificultats de percepci i memria auditiva. Comprensi millor que expressi. Retard motor. Mala lateralitat.