L'ésser humà com a L'ésser humà com a animal simbòlicanimal simbòlic

Tema 3Tema 3

Introducció 1Introducció 1 Els éssers humans establim amb el món i amb

els nostres semblants relacions mediates, és a dir, relacions en que pel mig hi ha signes i símbols de diversos tipus. Les nostres relacions no són, dones, immediates, ni amb els objectes ni amb les persones. I això és així perquè tenim una facultat peculiar: la facultat de la representació; en virtut d'aquesta facultat, la realitat i els altres éssers humans es constitueixen en la nostra intimitat com un conjunt de representacions, de manera que, en afirmació recent del psiquiatre i neuròleg francès Boris Cyrulnik, «som la suma de les nostres representacions» .

Introducció 2Introducció 2

En aquest tema ens ocuparem de la nostra peculiar forma de «fer-nos amb la realitat», és a dir, de la nostra facultat de simbolitzar, del primer i més comú producte de la simbolització (el llenguatge), de les regles més significatives perquè el llenguatge representi i comuniqui realment; i, finalment, de l'art, que arriba a ser en alguns casos un sistema representatiu i creatiu que arriba a ser sublim.

L'home, animal simbòlicL'home, animal simbòlic

1.1 Signes i símbols1.1 Signes i símbolsEn el llenguatge les paraules són En el llenguatge les paraules són

signessignesEl llenguatge de l'ésser humà es El llenguatge de l'ésser humà es

caracteritza per:caracteritza per: Vocabulari: un conjunt de paraulesVocabulari: un conjunt de paraules Gramàtica: regles per a formació de Gramàtica: regles per a formació de

oracions amb significat.oracions amb significat.

Els signesEls signes

Definició de signe (Peirce): “quelcom que Definició de signe (Peirce): “quelcom que representa una altra cosa per a algú”.representa una altra cosa per a algú”.

Exemple: la paraula “arbre” representa Exemple: la paraula “arbre” representa l'objecte l'objecte arbrearbre per els que saben català. per els que saben català.

En el signe lingüístic poden diferenciar-En el signe lingüístic poden diferenciar-se:se: El significant: el mitjà pel qual es transmet El significant: el mitjà pel qual es transmet

el missatge (paraula, imatge, so...)el missatge (paraula, imatge, so...) El significat: el que es representa el receptorEl significat: el que es representa el receptor El referent: l'objecte al qual fa referència el El referent: l'objecte al qual fa referència el

signesigne

Tipus de signesTipus de signes

Segons Peirce hi tres tipus de signes:Segons Peirce hi tres tipus de signes: Les icones: el signe imita l'objecte designatLes icones: el signe imita l'objecte designat Els índex: entre el signe i l'objecte hi ha una relació (el Els índex: entre el signe i l'objecte hi ha una relació (el

fum és índex de foc)fum és índex de foc) Els símbols: entre el signe i l'objecte representat no hi ha Els símbols: entre el signe i l'objecte representat no hi ha

cap tipus de cap relació evident.cap tipus de cap relació evident.

ICONE ÍNDEX SÍMBOL

Els símbolsEls símbols

Només els humans som capaços Només els humans som capaços d'entendre els símbols.d'entendre els símbols.

Són productes convencionals, socials i Són productes convencionals, socials i culturals.culturals. El colom que simbolitza la pau és un El colom que simbolitza la pau és un

símbol des del segle XX.símbol des del segle XX.Un símbol és un signe (el dibuix de Un símbol és un signe (el dibuix de

Picasso) que representa un objecte (un Picasso) que representa un objecte (un colom) que representa una idea (la colom) que representa una idea (la pau)pau)

Els humans vivim en un món ple de Els humans vivim en un món ple de símbols: l'univers simbòlic.símbols: l'univers simbòlic.

L'univers simbòlicL'univers simbòlic

L'ésser humà viu en un „món“ construït a L'ésser humà viu en un „món“ construït a base de símbols. Cada cultura o societat té base de símbols. Cada cultura o societat té el seu univers simbòlic, el conjunt de el seu univers simbòlic, el conjunt de símbols que fan servir.símbols que fan servir.

El llenguatge i l‘art són dos instruments per El llenguatge i l‘art són dos instruments per crear i usar els símbols i fan de mediadors crear i usar els símbols i fan de mediadors entre la realitat i el subjecte.entre la realitat i el subjecte.

Wittgenstein: Wittgenstein: „els límits del nostre „els límits del nostre llenguatge expressen els límits del nostre llenguatge expressen els límits del nostre món“.món“.

L’animal fantàsticL’animal fantàstic

Els símbols construïts per l’ésser humà Els símbols construïts per l’ésser humà tenen tant l’origen en la tenen tant l’origen en la raóraó com en la com en la fantasiafantasia..

Tradicionalment s’ha destacat el paper Tradicionalment s’ha destacat el paper de la de la raóraó en la construcció del nostre en la construcció del nostre “món”.“món”.

Actualment es destaca també el paper Actualment es destaca també el paper de la de la fantasiafantasia, els ideals i projectes, , els ideals i projectes, moltes vegades “irracionals”, de l’ésser moltes vegades “irracionals”, de l’ésser humà, com per exemple “volar”.humà, com per exemple “volar”.

Sistemes simbòlicsSistemes simbòlics

Disposam de tot un sistema que ens Disposam de tot un sistema que ens permet interpretar el que permet interpretar el que experimentam des d’una perspectiva experimentam des d’una perspectiva construïda socialment i culturalment.construïda socialment i culturalment.

El llenguatge, l’art, la ciència, la El llenguatge, l’art, la ciència, la religió, la moral, la política, la religió, la moral, la política, la mitologia, les tradicions, etc, són mitologia, les tradicions, etc, són alguns dels elements del nostre alguns dels elements del nostre sistema simbòlic: ens proporcionen sistema simbòlic: ens proporcionen símbols per tractar amb la realitat.símbols per tractar amb la realitat.

El llenguatgeEl llenguatge

Funcions del llenguatgeFuncions del llenguatge

El llenguatge humà és un sistema de El llenguatge humà és un sistema de comunicació interpersonal que exerceix comunicació interpersonal que exerceix tres funcions:tres funcions:

1.1. RepresentativaRepresentativa. Els signes lingüístics són . Els signes lingüístics són símbols que serveixen per símbols que serveixen per representarrepresentar estats de coses.estats de coses.

2.2. ExpressivaExpressiva. Els signes lingüístics són . Els signes lingüístics són símptomessímptomes que manifesten els estats que manifesten els estats interiors dels parlants.interiors dels parlants.

3.3. Apel·lativaApel·lativa. Els signes lingüístics són . Els signes lingüístics són senyalssenyals dirigides a l’interlocutor, de qui dirigides a l’interlocutor, de qui s’espera una determinada reacció.s’espera una determinada reacció.

Coneixement i llenguatgeConeixement i llenguatge

1.1. Adquirim coneixement a través del Adquirim coneixement a través del llenguatge (llegim, escoltam...)llenguatge (llegim, escoltam...)

2.2. Conservam el coneixement gràcies al Conservam el coneixement gràcies al llenguatge (llibres, suport informàtic...)llenguatge (llibres, suport informàtic...)

3.3. Compartim els coneixements a través Compartim els coneixements a través del llenguatge (parla, escriptura...)del llenguatge (parla, escriptura...)

4.4. El llenguatge és la condició de El llenguatge és la condició de possibilitat del coneixement.possibilitat del coneixement.

La constitució lingüística del La constitució lingüística del coneixement.coneixement.

No és possible conèixer sinó és a través No és possible conèixer sinó és a través del llenguatge.del llenguatge.

Necessitam els codis lingüístics per Necessitam els codis lingüístics per aprehendre els estats de coses de la aprehendre els estats de coses de la realitat.realitat.

El llenguatge és el mitjà en què té lloc el El llenguatge és el mitjà en què té lloc el coneixement: no hi ha coneixement més coneixement: no hi ha coneixement més enllà o fora del llenguatge.enllà o fora del llenguatge.

Pensar i parlar van entrelligats als éssers Pensar i parlar van entrelligats als éssers humans.humans.

Dimensions del llenguatge Dimensions del llenguatge humàhumà

Dimensió sintàcticaDimensió sintàctica. La sintaxi són les . La sintaxi són les regles per a la combinació de paraules i regles per a la combinació de paraules i construir un missatge entenedor. Són les construir un missatge entenedor. Són les relacions dels signes entre si.relacions dels signes entre si.

Dimensió semànticaDimensió semàntica. Són els significats de . Són els significats de les paraules que empram. Les relacions les paraules que empram. Les relacions dels signes amb els significats dels signes amb els significats corresponents.corresponents.

Dimensió pragmàticaDimensió pragmàtica. Són les relacions . Són les relacions dels signes amb els usuaris. El context, dels signes amb els usuaris. El context, l’entonació, els gestos que acompanyen l’entonació, els gestos que acompanyen els signes transmeten uns missatges o uns els signes transmeten uns missatges o uns altres, i els usuaris els entenen si altres, i els usuaris els entenen si comparteixen el mateix univers simbòlic.comparteixen el mateix univers simbòlic.

La lògicaLa lògica

Què és la lògica?Què és la lògica?

Què és la lògica? Què és la lògica? «La ciència que estudia els «La ciència que estudia els raonaments per aclarir quins són vàlids i quins no»raonaments per aclarir quins són vàlids i quins no»..

La lògica no s’ocupa de fets o fenòmens del món sinó La lògica no s’ocupa de fets o fenòmens del món sinó de raonaments o d’arguments. Aquests raonaments de raonaments o d’arguments. Aquests raonaments poden estar ben ordenats i deduir-se les conclusions poden estar ben ordenats i deduir-se les conclusions de les premisses o no, i això ens ho dirà la lògica, de les premisses o no, i això ens ho dirà la lògica, però aquesta, en cap cas ens dirà si el contingut dels però aquesta, en cap cas ens dirà si el contingut dels raonaments és vertader o fals.raonaments és vertader o fals.

La lògica no entra en la veritat o falsedat dels fets del La lògica no entra en la veritat o falsedat dels fets del món, no és una ciència empírica, sinó que món, no és una ciència empírica, sinó que només només s’ocupa de determinar si l’s’ocupa de determinar si l’estructuraestructura d’un raonament d’un raonament és correcte o no, per això és una ciència formalés correcte o no, per això és una ciència formal, , tracta de la tracta de la formaforma del raonament, no del seu del raonament, no del seu contingut. Vegem un exemple.contingut. Vegem un exemple.

Un anunci de la televisió deia així:Un anunci de la televisió deia així:La vida és mòbilLa vida és mòbil

Mòbil és VodafoneMòbil és VodafoneDóna per suposat que l’espectador traurà la conclusióDóna per suposat que l’espectador traurà la conclusió

«La vida és Vodafone»«La vida és Vodafone» És correcte deduir aquesta conclusió a partir de les premisses És correcte deduir aquesta conclusió a partir de les premisses

inicials? Vegem l’estructura del raonament:inicials? Vegem l’estructura del raonament:La vida = ALa vida = AMòbil = BMòbil = B

Vodafone = CVodafone = C Així l’estructura del raonament és la següent:Així l’estructura del raonament és la següent:

A = BA = BB = CB = C

----------------------A = CA = C

ExempleExemple

ExempleExemple Ara observam l’estructura del raonament i la nostra lògica Ara observam l’estructura del raonament i la nostra lògica

de sentit comú i la ciència de la lògica ens diuen que aquest de sentit comú i la ciència de la lògica ens diuen que aquest raonament és correcte o vàlid. Això significa que tots els raonament és correcte o vàlid. Això significa que tots els raonaments amb aquesta estructura són vàlids, si canviam raonaments amb aquesta estructura són vàlids, si canviam el contingut segueix essent correcte. Per exemple, si la el contingut segueix essent correcte. Per exemple, si la competència contraataca dient:competència contraataca dient:

L’amor és comunicacióL’amor és comunicacióComunicació és MovistarComunicació és Movistar

------------------------------------------------------------------------------------L’amor és MovistarL’amor és Movistar

El raonament és exactament el mateix i és igual de vàlid, té El raonament és exactament el mateix i és igual de vàlid, té la mateixa estructura o forma, i la lògica ens podrà la mateixa estructura o forma, i la lògica ens podrà demostrar per què és un raonament vàlid, en passar-lo a demostrar per què és un raonament vàlid, en passar-lo a símbols podrem calcular amb ells com fa l’altre ciència símbols podrem calcular amb ells com fa l’altre ciència formal, la matemàtica.formal, la matemàtica.

Lògica d’enunciatsLògica d’enunciats

Un enunciat és una oració que afirma o Un enunciat és una oració que afirma o nega quelcom i que pot ser vertadera o nega quelcom i que pot ser vertadera o falsa.falsa.

No són enunciats les oracionsNo són enunciats les oracions Imperatives (Tanca la porta!)Imperatives (Tanca la porta!) Interrogatives (Has sopat?)Interrogatives (Has sopat?) Desideratives (Tant de bo em toqui la loteria!)Desideratives (Tant de bo em toqui la loteria!)

La lògica d’enunciats agafa l’enunciat com La lògica d’enunciats agafa l’enunciat com un tot i demostra la validesa o no dels un tot i demostra la validesa o no dels raonaments prenent com a base raonaments prenent com a base l’enunciat, sense entrar als detalls.l’enunciat, sense entrar als detalls.

Formalització o simbolitzacióFormalització o simbolització

1) S’utilitzen les lletres: p, q, r, s, t, u, v.... per 1) S’utilitzen les lletres: p, q, r, s, t, u, v.... per simbolitzar els enunciatssimbolitzar els enunciats

2) JUNTORS O CONNECTORS. Són els que 2) JUNTORS O CONNECTORS. Són els que connecten els enunciats entre sí.connecten els enunciats entre sí.

NEGACIÓ «¬» (no, no és el cas, no és cert...)NEGACIÓ «¬» (no, no és el cas, no és cert...) Ex. Avui fa sol = pEx. Avui fa sol = p Avui no fa sol = ¬p Avui no fa sol = ¬p No és cert que avui plogui = ¬pNo és cert que avui plogui = ¬p

CONJUNCIÓ «CONJUNCIÓ «» (i, però...)» (i, però...) Ex. Avui fa sol i fa fred / Avui fa sol però fa fred Ex. Avui fa sol i fa fred / Avui fa sol però fa fred El juliol l’institut està obert però no hi ha classes El juliol l’institut està obert però no hi ha classes El juliol l’institut no està obert (està tancat) i no hi ha El juliol l’institut no està obert (està tancat) i no hi ha

classes classes La porta està oberta i tancada La porta està oberta i tancada El llibre és blanc i negre i vermell El llibre és blanc i negre i vermell

FormalitzacióFormalització

DISJUNCIÓ «DISJUNCIÓ «» (o, o...o)» (o, o...o)Ex. O estudies o suspendràs Ex. O estudies o suspendràs O menges molta fibra o vas restret, i O menges molta fibra o vas restret, i

tendràs problemes tendràs problemes O estudies i fas l’examen, o suspendràs O estudies i fas l’examen, o suspendràs O vas de viatge i gastes molts diners, o O vas de viatge i gastes molts diners, o

et quedes a casa i estudies. et quedes a casa i estudies.

FormalitzacióFormalització CONDICIONAL (IMPLICACIÓ) «CONDICIONAL (IMPLICACIÓ) «» »

(si...aleshores..., ... per tant..., quan... aleshores...)(si...aleshores..., ... per tant..., quan... aleshores...) Si fas els deures, aleshores et sentiràs satisfet Si fas els deures, aleshores et sentiràs satisfet Quan tenguis mal de cap pren una aspirina Quan tenguis mal de cap pren una aspirina Si no fas els deures, aleshores no et sentiràs satisfet Si no fas els deures, aleshores no et sentiràs satisfet Si fas l’examen però no fas el quadern, aleshores Si fas l’examen però no fas el quadern, aleshores

suspendràs l’avaluació suspendràs l’avaluació Ni dorms ni deixes dormir Ni dorms ni deixes dormir No és possible que somniïs i no estiguis dormit No és possible que somniïs i no estiguis dormit No tendré el títol de batxiller si no aprovo totes les No tendré el títol de batxiller si no aprovo totes les

assignatures assignatures Si surts el vespre i beus alcohol, aleshores no condueixis. Si surts el vespre i beus alcohol, aleshores no condueixis.

Per tant, agafa un taxi. Per tant, agafa un taxi. Si s’apugen els sous, aleshores gastam més. Si gastam Si s’apugen els sous, aleshores gastam més. Si gastam

més, aleshores els preus dels productes pugen. Per tant, més, aleshores els preus dels productes pugen. Per tant, si s’apugen els sous, els preus dels productes pugen. si s’apugen els sous, els preus dels productes pugen.

FormalitzacióFormalització

BICONDICIONAL (DOBLE IMPLICACIÓ) BICONDICIONAL (DOBLE IMPLICACIÓ) ««» (Si i només si... aleshores; » (Si i només si... aleshores; Només si..., ...; Sempre que... Només si..., ...; Sempre que... aleshores...; Només quan...)aleshores...; Només quan...)Ex. Només si tens un quatre de Ex. Només si tens un quatre de

l’examen et farà mitja la nota l’examen et farà mitja la nota Sempre que tenguis 18 anys podràs Sempre que tenguis 18 anys podràs

votar i tenir el permís de conduir votar i tenir el permís de conduir

FAL·LÀCIES FORMALSFAL·LÀCIES FORMALS Negació de l’antecedentNegació de l’antecedent

Si tenim un condicional i tenim l’antecedent Si tenim un condicional i tenim l’antecedent negat, no podem concloure la negació del negat, no podem concloure la negació del conseqüent.conseqüent.

p p q q¬ p¬ p------------------¬ q¬ q

Exemple: Exemple: Si plou els carrers estan banyatsSi plou els carrers estan banyatsNo plou.No plou.

Concloure, Concloure, Per tant, els carrers no estan banyatsPer tant, els carrers no estan banyatsés incorrecte lògicament.és incorrecte lògicament.

(Explicació: (Explicació: p p és una condició suficient de és una condició suficient de qq però no però no necessària. Els carrers poden estar banyats per altres necessària. Els carrers poden estar banyats per altres motius: la humitat, la màquina de netejar, etc.)motius: la humitat, la màquina de netejar, etc.)

FAL·LÀCIES FORMALSFAL·LÀCIES FORMALS

Afirmació del conseqüentAfirmació del conseqüentSi tenim un condicional i tenim el Si tenim un condicional i tenim el

conseqüent igual, no podem afirmar conseqüent igual, no podem afirmar l’antecedent.l’antecedent.

p p q qqq------------------pp

Exemple: Exemple: Si dones cianur al canari es moriràSi dones cianur al canari es moriràEl canari es morEl canari es mor

ConclureConclure Per tant, li has donat cianur al canariPer tant, li has donat cianur al canariés incorrecte lògicamentés incorrecte lògicament

(Explicació: q té altres causes apart de p. El canari es pot (Explicació: q té altres causes apart de p. El canari es pot morir de fam, de fred, de mort natural, d’un esglai, etc., no morir de fam, de fred, de mort natural, d’un esglai, etc., no necessàriament per ingerir cianur.)necessàriament per ingerir cianur.)

LÒGICA INFORMALLÒGICA INFORMAL

La lògica informal La lògica informal no pot calcularno pot calcular la la validesa o no dels arguments.validesa o no dels arguments.

La lògica informal estudia les La lògica informal estudia les condicions que han de complir els condicions que han de complir els arguments per ser correctes.arguments per ser correctes.

També destapa els arguments que També destapa els arguments que semblen correctes però que no ho semblen correctes però que no ho són: les fal·làcies.són: les fal·làcies.

LES FAL·LÀCIESLES FAL·LÀCIES

Són argumentacions Són argumentacions incorrectes que semblen incorrectes que semblen

correctes.correctes.

FAL·LÀCIA: PREGUNTES FAL·LÀCIA: PREGUNTES COMPLEXESCOMPLEXES

Són preguntes que pressuposen Són preguntes que pressuposen quelcom no demostrat.quelcom no demostrat.

Exemple: Exemple: has deixat ja de molestar al has deixat ja de molestar al meu cosí?meu cosí?(S’està donant per suposat que estàs (S’està donant per suposat que estàs

molestant al meu cosí)molestant al meu cosí)Tant si respons amb un Tant si respons amb un sisi com amb un com amb un

nono ho dones per suposat. ho dones per suposat.

FAL·LÀCIA: ARGUMENT FAL·LÀCIA: ARGUMENT CIRCULARCIRCULAR

Per demostrar alguna cosa s’utilitza Per demostrar alguna cosa s’utilitza el mateix que es vol demostrar.el mateix que es vol demostrar.

Exemple: A la pregunta Exemple: A la pregunta per què la per què la porcellana es romp fàcilment? porcellana es romp fàcilment? No es No es correcte respondre “correcte respondre “perquè és fràgil”perquè és fràgil” perquè fràgil significa precisament perquè fràgil significa precisament que es romp fàcilment.que es romp fàcilment.

FAL·LÀCIA: EX POPULOFAL·LÀCIA: EX POPULO

(DEL POBLE)(DEL POBLE)Consisteix en defensar una opinió Consisteix en defensar una opinió

diguent que “diguent que “tothom ho pensa” o tothom ho pensa” o “tothom hi està d’acord”.“tothom hi està d’acord”.

Esquema: Esquema: tothom admet que p és tothom admet que p és correcte. Per tant, p és correcte.correcte. Per tant, p és correcte.

Exemple: Exemple: “tothom accepta que “tothom accepta que l’ànima existeix. Per tant, l’ànima l’ànima existeix. Per tant, l’ànima existeix.”existeix.”

FAL·LÀCIA: GENERALITZACIÓ FAL·LÀCIA: GENERALITZACIÓ INADEQUADA O PRECIPITADAINADEQUADA O PRECIPITADA

Consisteix en aplicar les Consisteix en aplicar les característiques d’alguns membres característiques d’alguns membres d’un grup a tots els membres del d’un grup a tots els membres del grup.grup.

Esquema: Esquema: algunsalguns xx són són yy. Per tant, . Per tant, totstots els els xx són són yy..

Exemple: Exemple: ““Perquè hi ha Perquè hi ha algunsalguns albanesos que són lladres albanesos que són lladres creure que creure que totstots les albanesos són lladres. les albanesos són lladres.””

FAL·LÀCIA: PENDENT FAL·LÀCIA: PENDENT RELLISCÓSRELLISCÓS

Consisteix en encadenar molts arguments Consisteix en encadenar molts arguments amb algun de fals per acabar amb una amb algun de fals per acabar amb una conclusió que sembla vertadera.conclusió que sembla vertadera.

Exquema: pExquema: pq, qq, qr, rr, rs. Per tant, ps. Per tant, ps.s.(Com que hi ha algun condicional que no és vertader (Com que hi ha algun condicional que no és vertader

però queda amagat entre els altres, es dona la però queda amagat entre els altres, es dona la conclusió per bona, però no ho és.conclusió per bona, però no ho és.

Exemple: Exemple: Si t’agraden els peixos aleshores Si t’agraden els peixos aleshores t’agraden els animals. Si t’agraden els animals t’agraden els animals. Si t’agraden els animals aleshores t’agraden els moixos. Si t’agraden els aleshores t’agraden els moixos. Si t’agraden els moixos aleshores t’agrada la independència. Per moixos aleshores t’agrada la independència. Per tant, si t’agraden els peixos t’agrada la tant, si t’agraden els peixos t’agrada la independència.independència.

FAL·LÀCIA: FAL·LÀCIA: AD IGNORANTIAMAD IGNORANTIAM

(A L’IGNORÀNCIA)(A L’IGNORÀNCIA)Consisteix en afirmar alguna cosa Consisteix en afirmar alguna cosa

perquè no s’ha demostrat el contrari.perquè no s’ha demostrat el contrari.Esquema: com que ningú ha Esquema: com que ningú ha

demostrat que demostrat que pp és vertader, és vertader, aleshores aleshores pp és fals. és fals.

Exemple: encara no s’ha demostrat Exemple: encara no s’ha demostrat que els fantasmes no existeixin, per que els fantasmes no existeixin, per tant, els fantasmes existeixen.tant, els fantasmes existeixen.

FAL·LÀCIA: FAL·LÀCIA: AD HOMINEMAD HOMINEM

(A L’HOME)(A L’HOME) Consisteix en atacar a la persona que Consisteix en atacar a la persona que

defensa un argument enlloc d’atacar defensa un argument enlloc d’atacar l’argument.l’argument.

Esquema: Esquema: xx diu que diu que pp, però , però xx és un és un yy; per ; per tant, tant, pp és fals. és fals.

Exemple: el president de l’Associació de Exemple: el president de l’Associació de Veïns diu que Palma és una ciutat molt Veïns diu que Palma és una ciutat molt bruta, però això no pot ser veritat perquè bruta, però això no pot ser veritat perquè aquest president sempre va brut i put.aquest president sempre va brut i put.

FAL·LÀCIA: FAL·LÀCIA: AD VERECUNDIAMAD VERECUNDIAM

(A L’AUTORITAT)(A L’AUTORITAT) Consisteix en donar per correcte un argument Consisteix en donar per correcte un argument

simplement perquè ho diu algú important, famós… simplement perquè ho diu algú important, famós… sense que sigui un expert en la matèria.sense que sigui un expert en la matèria.

X diu Y. Com que X és famós i surt per la tele, Y X diu Y. Com que X és famós i surt per la tele, Y deu ser veritat.deu ser veritat.

El rei diu que X és el millor restaurant del món. El rei diu que X és el millor restaurant del món. Com que ho diu el rei segur que X és el millor Com que ho diu el rei segur que X és el millor restaurant del món.restaurant del món.

(Cal observar que la persona no és un expert en la (Cal observar que la persona no és un expert en la matèria. Si ho diu un cuiner reconegut matèria. Si ho diu un cuiner reconegut internacionalment no seria una fal·làcia, encara internacionalment no seria una fal·làcia, encara que tampoc no demostra res.)que tampoc no demostra res.)

FAL·LÀCIA: FAL·LÀCIA: AD BACULUMAD BACULUM

(AL BASTÓ)(AL BASTÓ)Consisteix en presentar un argument Consisteix en presentar un argument

amb amenaces que no permeten amb amenaces que no permeten decidir la conclusió. Una amenaça, decidir la conclusió. Una amenaça, però, no és una bona raó per però, no és una bona raó per defensar un argument.defensar un argument.

Exemple: has d’estudiar a la Exemple: has d’estudiar a la universitat perquè si no ho fas no et universitat perquè si no ho fas no et compraré un cotxe.compraré un cotxe.

FAL·LÀCIA: FAL·LÀCIA: AD POPULUMAD POPULUM

(AL POBLE)(AL POBLE)Consisteix en emocionar a la gent, Consisteix en emocionar a la gent,

tocar-lis els sentiments, fer-lis por, tocar-lis els sentiments, fer-lis por, perquè donin per vertadera una perquè donin per vertadera una conclusió.conclusió.

Exemple: Exemple: “Si no teniu fe en Déu “Si no teniu fe en Déu anireu a l’infern on cremareu per tota anireu a l’infern on cremareu per tota l’eternitat!”.l’eternitat!”.

FAL·LÀCIA: FALSA CAUSAFAL·LÀCIA: FALSA CAUSA

(POST HOC, ERGO PROPTER HOC)(POST HOC, ERGO PROPTER HOC) Consisteix en unir causalment dos fets Consisteix en unir causalment dos fets

pròxims en el temps i posar-ne un com la pròxims en el temps i posar-ne un com la causa de l’altre.causa de l’altre.

Esquema: X passa immediatament abans Esquema: X passa immediatament abans que Y. Per tant, X és la causa de Y.que Y. Per tant, X és la causa de Y.

Exemple: Exemple: “Vaig veure passar un moix “Vaig veure passar un moix negre abans de tenir l’accident; per tant, negre abans de tenir l’accident; per tant, el moix negre va ser el causant de el moix negre va ser el causant de l’accident.”l’accident.”

FAL·LÀCIA: FAL·LÀCIA: TU QUOQUETU QUOQUE

TU TAMBÉTU TAMBÉConsisteix en defensar una idea Consisteix en defensar una idea

basant-se en el fet de que tu també basant-se en el fet de que tu també ho vares fer.ho vares fer.

Exmple: Exmple: “Com pots dir que faig “Com pots dir que faig malament en mentir si tu has mentit malament en mentir si tu has mentit moltes vegades!”moltes vegades!”