Embed Size (px)
Citation preview
Què és real? Què és veritat?
Què coneixem realment?
Aparença i realitat
Què és una poma?
Com definiries “real”? (Matrix)
QUÈ ÉS LA REALITAT?
La part de la Filosofia que s’ha ocupat tradicionalment de respondre a aquesta pregunta ha estat la Metafísica i, en concret també, l’Ontologia.
La paraula “realitat” prové del llatí realitasque deriva de la paraula res (cosa, objecte, experiència, causa, etc.)
A la filosofia antiga es parlava del problema de l’”ésser” enlloc de “realitat”
Com coneixem la realitat
Amb els sentits
Amb la raó
Amb els dos
DEFINICIONS NEGATIVES
1. Realitat és el contrari d’aparença
2. Realitat és el contrari de possible
DEFINICIONS POSITIVES
1. Realitat material, sensible
2. Realitat contingent
3. Realitat necessària
4. Realitat psíquica
5. Realitat virtual
6. Realitat històrica o dinàmica
7. Models de realitat
1. Realitat s’oposa a “aparença”
El que és real és el que no és aparent. El món aparent és fals, hi ha una altra “realitat”. El món que ens apareix als sentits no és real, el món real només es pot pensar amb la raó, no amb els sentits.Exemple: mite de la caverna de Plató
Plató: el mite de la caverna
Explicació simple del mite
2. Realitat s’oposa a “possible”
El que és real ja és, no
només és una possibilitat.
(Ara tenim la possibilitat de
ser un premi Nobel, però
això encara no és realitat).
1. Realitat material
La realitat és allò “físic, material, sensible”, és a dir, allò que podem conèixer amb els sentits (tocar, veure, escoltar, ensumar i degustar). Problemes:
○ El problema és que, de vegades, els sentits és enganyen (escoltam un renou que potser només hem imaginat).
○ Hi ha “coses” que no experimentam amb els sentits i les consideram reals (el no-res, l’infinit, etc.)
2. La realitat és el que “existeix”
El que existeix ara però abans no existia o deixarà d’existir es diu “contingent”. Dir que la realitat és el que existeix planteja el problema de si és real quan no existia o deixarà d’existir.
3. La realitat és allò “necessari”
La realitat és allò que NO pot
deixar d’existir, és a dir, és
“necessari”. Plató ho atribueix a
les “idees”, el cristianisme a
“Déu”, etc.
4. Realitat psíquica
La realitat també inclou els processos “psíquics”, és a dir, els pensaments, desitjos, somnis, idees, etc. Problema: pot ser real que imaginem un nigul
de nata, però no que existeixi realment el nigul de nata.
5. Realitat virtual
Amb l’ajuda de la tecnologia
digital podem experimentar
sensacions que semblen ser
reals però només són “virtuals”.
(MATRIX és virtual o real?)
6. Realitat històrica
Realitat: la història i la vida.
Aquesta concepció de la realitat indica que allò
real no és quelcom permanent i immutable, sinó
que la realitat està en continuu canvi, és un procés
històric o vital que no es pot reduir a un ésser fix.
La realitat sempre és dinàmica.
Heràclit va entendre el món en continuu moviment.
Hegel entén la realitat en forma dinàmica i
dialèctica.
Dilthey, Ortega y Gasset i Nietzsche destaquen la
vida enlloc de la realitat.
7. Realisme depenent del
model (Hawking)Realisme depenent del model: la realitat sempre depén de l’observador, que no es pot eliminar, i no hi ha cap model de cap observador que sigui més vàlid que un altre; si concorden amb les observacions dels fets, els models són vàlids.
“Segons el realisme depenent del model no té sentit preguntar si un model és real o no; només té sentit preguntar si concorda o no amb les observacions. Si hi ha dos models que concorden amb les observacions, com la imatge del peixet i la nostra, no es pot dir que un sigui més real que l’altre. Podem emprar el model que ens resulti més convenient en la situació que estam considerant.”
Models sobre la “realitat”
Realisme: la realitat existeix independent del subjecte.
Realisme ingenu: la realitat és tal i com la percibim.
Realisme crític: només sabem com és la realitat a partir de la nostra percepció i no podem saber mai com seria en si.
Idealisme: la realitat no existeix independentment del subjecte, ja que només coneixem les nostres idees sobre ella. La realitat, per tant, es troba en la consciència.
I què és la veritat?
Origen de la paraula
En grec es deia “alétheia”, que significa
descobrir, desvetllar allò que està ocult.
○ La veritat existeix oculta i es tracta de trobar-
la.
En llatí es deia “veritas”, que significa dir el
que correspon a la realitat.
○ La veritat es troba en la correspondència
entre el que es diu i la realitat.
TEORIES DE LA VERITAT
La veritat com a correspondència La veritat consisteix en què el que pensam o deim es
correspongui amb la realitat.
Problemes
a) Com podem comprovar què és la realitat sense que la pensem?
b) Hi ha un punt de vista objectiu entre el pensament i la realitat?
Criteri de veritat: la correspondència entre el pensament i la realitat.
“El moix està sobre
l’estora”Correspondència
realitat
pensament
o llenguatge
La veritat com a coherència Un coneixement és vertader quan encaixa, és
coherent, amb el sistema de coneixements que ja
tenim per cert.
Criteri de veritat: la coherència lògica.
Fals,
incoherentVertader,
coherent
La veritat com allò útil,
pragmàtica La teoria pragmatista de la veritat considera
els enunciats des del punt de vista de l’utilitat
respecte d’un fi. Si funciona o serveix,
aleshores el coneixement és vertader.
Criteri de veritat: la utilitat.
útil,
vertaderinútil,
fals
La veritat com a consens S’estableix com a veritat allò que les persones
acorden, pacten, consensuen com a veritat.
Es tracta d’aportar raons suficients per a que la
majoria accepti un coneixement com a vertader.
Criteri de veritat: el consens.
Altres criteris de veritat
El criteri d’autoritat: es considera un coneixement vertader per l’autoritat que el proposa.
El criteri de l’evidència: es considera vertader el coneixement que intuitivament veim clar i indiscutible.
El criteri de la tradició: es considera vertader el coneixement que des de sempre se l’hi ha considerat.
EL CONEIXEMENT
De forma genèrica “conèixer” significa que un “subjecte” capta, entén, un “objecte”.
Es poden distingir 3 graus del coneixement:
OPINIÓ: és un estat del coneixement en què un subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat.
CREENÇA: és un estat en que el subjecte està segur del que creu, però no ho pot justificar objectivament.
SABER: és una opinió fonamentada tant subjectivament com objectivament. És pot justificar.
Postures entorn del coneixement
Dogmatisme: creure amb tota seguretat en quelcom sense acceptar la possibilitat d’estar equivocats. Creu que hi ha una veritat absoluta.
Escepticisme: no creu que es pugui arribar a un coneixement segur, sempre existirà el dubte. Res no es pot conèixer de forma segura.
Relativisme: tot coneixement depén del context, època o cultura, o del subjecte i, per tant, no hi ha cap veritat absoluta. Tot és relatiu o subjectiu.
Pragmatisme: creure que la veritat és allò útil, allò que serveix.
Criticisme: es pot arribar a conèixer veritats, però s’ha d’acceptar sempre la crítica i la possibilitat d’error.
