Tema 9. L’edat moderna.

1. La vida a l’Edat Moderna

1.1.- Els governs a l’edat moderna.

Al començament de l’edat Moderna, els monarques europeus van anar imposant la seva

autoritat sobre la noblesa feudal. És el moment en que es crea la monarquia autoritària: nou

model de govern on els reis exercien el poder sobre tot el territori que governava i concentrava

la majoria d’atribucions de gestió ( justícia, recaptació impostos, controlo exèrcit, ... )

Les principals monarquies absolutes europees van ser les que van crear les dinasties dels

Habsburg i dels Borbons.

1

1.2.- La societat a l’edat moderna.

Es va mantenir l’estructura social estamental que hi havia a l’edat mitjana. Hi havia privilegiats, el rei, la noblesa i el clergat, i no privilegiats, la resta de la població. No obstant, l’estament de no privilegiats hi havia grans diferències. També van aparèixer alguns personatges que actuaven al marge de la llei, com els bandolers, els pirates i els corsaris.

•La majoria de la població vivia i treballava al camp.•La tecnologia agrària va evolucionar poc.•El feudalisme va perviure al camp.

1.3.- L’economia a l’edat moderna.

A l’Europa dels segles XVI i XVII es van viure dues situacions econòmiques molt diferents:

1.El segle XVI va ser un període d’expansió econòmica. Amb el creixement de les ciutats, iniciat a la baixa edat mitjana, es va produir un canvi en el sistema econòmic: l’economia feudal va donar pas a un capitalisme inicial. Amb els descobriments geogràfics l’activitat econòmica es va desplaçar de la Mediterrània a l’Atlàntic. A més a més, es va portar a Europa molt or i plata trobats a Amèrica i hi va haver un intercanvi de productes agrícoles entre Europa i Amèrica.

2.El segle XVII va ser, en canvi, un període de depressió econòmica.Amb l’excepció d’Anglaterra i Holanda, Europa va patir un estancament econòmic al llarg del segle XVII. La crisi no va ser només econòmica sinó general. El comerç i l’exportació d’or van decaure, les epidèmies, les males collites eren freqüents i sovint hi havia crisis de subsistències.

2. Espanya a l’Edat Moderna

2.1.- L’Espanya dels Reis Catòlics

A l’inici del s. XV, la península ibèrica estava dividida en 4 regnes cristians (Castella, Corona d’Aragó, Navarra i Portugal) i el regne musulmà de Granada.

El matrimoni de Isabel de Castella i Ferran d’Aragó va comportar la unió d’aquests 2 regnes (1479), posteriorment, aquests dos reis van conquerir Granada (1492). Més endavant van annexar el regne de Navarra (1512).

2

2.2.- L’imperi hispànic

L'Imperi Hispànic va ser un dels primers imperis globals —un imperi que abastava possessions a tots els continents— a diferència dels imperis de l’antiguitat i medievals. Altres imperis globals posteriors o contemporanis foren l'Imperi portuguès i l'Imperi britànic.

IMPERI DE CARLES I

Carles I va rebre el 1516 va rebre l’herència hispànica ( Corona de Castella i Corona d’Aragó ), i va ser coronat com a Carles I d’Espanya. Va ser el primer dels reis de la dinastia dels Hasburgs. El 1519 va heretar l’Imperi alemany i va ser proclamat com a emperador Carlos V d’Alemanya. Es va convertir en emperador d’un territori immens.

En mori, l’imperi va quedar dividit, i el seu fill Felip II va heretar part dels seus territoris.

IMPERI DE FELIP II

Felip II no va rebre els territoris de l’imperi alemany. Els seus dominis es van ampliar el 1580 amb la incorporació del regne de Portugal i les colònies portugueses a Amèrica, Àsia i Àfrica.

Va fixar la cort a Madrid i va crear l’exèrcit més potent d’Europa.

Cada territori tenia les seves pròpies lleis, institucions de govern i costums. Hi havia una política comuna en: política exterior, justícia, recaptació d’impostos i administració de recursos. Castella era el centre de la monarquia hispànica del segle XVI.

LA CAIGUDA DE L’IMPERIDurant els segle XVI, època de depressió econòmica, l’imperi hispànic va tenir molts conflictes interns (entre els seus propis ciutadans) i externs (amb altres països). Aquest fet va provocar una progressiva decadència de l’imperi ( segle XVII ). Després de moltes guerres per mantenir els territoris, es va firmar la Pau de Westfalia (1648), que va comportar la fi de l’hegemonia de l’imperi espanyol a Europa. La decadència es va agreujar amb la mort del rei Carles II sense descendència l’any 1700, que va provocar una gran guerra de successió.

3

3.- Catalunya a l’Edat Moderna La dinastia Habsburg jugà un paper decisiu en la història de Catalunya. A partir de la seva arribada al poder van mantenir una forta tendència al centralisme.

El punt culminant d'aquests esforços centralitzadors es dóna sota Felip IV i el seu privat el comte duc d'Olivares, quan aquesta política va portar a la guerra dels segadors (1640-1652).

Carles II, el fill de Felip IV, va morir sense fills el 1700 i va deixar la corona hispànica a Felip V. Diferents països europeus, entre ells Àustria, Anglaterra, Holanda i Portugal no van acceptar aquesta successió, i el 1702 van declarar la guerra a França i a Felip V.

Catalunya reconeix l’arxiduc Carles d’Àustria com a rei. Aquest fet provoca la Guerra de Successió. Els europeus van acabar reconeixent Felip V com a rei d’Espanya.La derrota dels catalans va permetre a Felip V imposar la seva autoritat abolint les lleis catalanes, les Corts i la Generalitat ( Decret de Nova Planta ).

4. Grans descobriments, grans viatges.

El segles XV i XVI van ser moments de grans descobriments i aventures marítimes. Els factors que van possibilitar els aquests grans descobriments varen ser:

Avenços tècnics i científics (brúixola, caravel·la, mapes oceànics, astrolabi,...) Desig d’enriquir-se i trobar or. Necessitat de noves rutes comercials.

Alguns descobriments destacats de l’època són:

La terra gira al voltant del sol (Nicolau Copèrnic) La circulació sanguina (Miquel Servet) La impremta (Johanes Gutemberg)

4.1.- El projecte de Cristòfol Colom. Les Índies

Cristòfol Colom era un navegant d’origen italià que coneixia de l’existència de rutes comercials amb les índies pel sud d’Àfrica. Va plantejar als Reis de Portugal una expedició pel mig de l’oceà atlàntic, per arribar abans a les illes de les espècies. Aquests li van rebutjar el projecte. Aleshores va presentar el projecte als Reis Catòlics, que després de molts dubtes, van decidir ajudar-lo i li van proporcionar una nau (Santa Maria), dues caravel·les (La Pinta i la Miña), aliments, armes i un centenar de mariners.

El viatge es va iniciar el 3 d’agost de 1492 al port de Palos (Huelva) i després d’una parada a les Illes Canàries, va continuar per l’oceà atlàntic, fins que dos mesos després va desembarcar a l’Illa de San Salvador (Carib), creient que havia arribat a les Índies.

Colom va fer diferents viatges a Amèrica, però mai va saber que havia descobert un nou continent. Va ser Amerigo Vespucci, un cartògraf italià, que va plantejar que aquelles eren unes noves terres, un nou continent.

4

4.2.- La conquesta i colonització d’Amèrica.

Durant la conquesta i colonització dels imperis precolombins els espanyols van imposar la llengua (castellà) i la religió (cristiana) a tots els pobles conquistats. Van construir ciutats i van reorganitzat administrativament els territoris.

De les terres americanes van importar alguns productes que a Europa no es coneixien: patata, pinya, tomàquet, or, cacau, sucre, blat de moro,...

La conquesta d’Amèrica no va ser fàcil, però hi ha dos factors que van ajudar a superar la superioritat del exercits precolombins davant dels soldats espanyols:

La superioritat de l’armament: els espanyols tenien, armadures, cavalls, armes de foc i gossos ensinistrats.

La influència de les llegendes.

4.3.- Els pobles precolombins.

Són els pobles i cultura que existia a Amèrica abans de l’arribada de Cristòfol Colon.

Imperi Inca. Vivien en el territori que avui ocupa Perú, Ecuador i Bolivia. Eren agricultors. Governava un emperador, que rebia el nom d’inca (fill del Sol). Eren politeistes i

Imperi Asteca. Vivien a casi tot Mèxic. Estaven governats per un emperador. Eren agricutors, artesans i ceramistes. Destaca el cultiu del cacau. No coneixien l’ús de la roda. Eren politeistes i van construir grans temples on feien sacrificis.

Imperi Maia. Ocupaven el sud de Mèxic, Guatemala i Honduras. Estaven organitzats en ciutats-estat. Eren experts matemàtics i en astronomia. Eren politeistes.

5

4.4.- La primera volta al món

Dins d’aquesta revolució en els viatges marítims, el 1519, el navegant portuguès Fernando Magalhaes, va iniciar la primera volta al món amb vaixell.

Va sortir d’Andalucia, va travessar d’Atlàntic i va baixar fins al sud de l’actual Argentina, va creuar l’estret avui anomenat de Magallanes, i va seguir ca a les ille filipines on va morir. Juan Sebastiàn el Cano es va encarregar d’agafar el timó i continuar el viatge fins a Espanya. El viatge va tardar 3 anys i es va demostrar que la terra era rodona.

5. L’art a l’edat moderna.

5.1.- El renaixement.

El renaixement és l'art sorgit a Itàlia el segle XV i estès per tota Europa el segle XVI, i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l’antiguitat clàssica grega i romana, en l’exaltació de la naturalesa com a model i en el nou sentit de l’home, aportat per la filosofia humanista.

Destaquen artistes com El Greco, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel o Boticelli

5.2.- El barroc.

El barroc va ser un estil artístic nascut a Itàlia al final del segle XVI que es va estendre per Europa durant el segle XVII. Es van continuar utilitzant elements de l’art renaixentista ( cúpules, columnes, perspectiva ...), però va desaparèixer l’equilibri propi del Renaixement.

Aquest estil artístic va coincidir a Espanya amb una època de gran esplendor, “el siglo de Oro”.

Dins d’aquest moviment destaquen pintors com Bartolomé Murillo o Diego Velázques i escriptors com el famós Miguel de Cervantes (El Quixot).

6

6. Paraules claus (conceptes) Per poder estudiar, un bona eina és tenir una llista dels conceptes més importants del tema.

7. Mapa de conceptes Per poder estudiar, una altra bona eina organitzar els conceptes anterior amb un mapa de conceptes.

7

8