PER QUÈ ELS HUMANS ENS COMPLIQUEM LA VIDA?

DILEMA 4: UN PARTICULAR DEMANA ASSESSORAMENT ÈTIC: Una jove de 23 anys sospita que una companya seva, a la feina, rep maltractaments. Està trista, respon amb suspicàcia i agressivitat a qualsevol imprevist, té morats a la cara dels quals no vol parlar. Què ha de fer? Parlar amb ella? Denunciar el cas? És ètic envair la vida privada dels altres?

Exercici 1: definició de gabinet d’assessorament filosòfic

Un gabinet filosòfic és un consell de persones, les quals ajuden a solucionar problemes ètics o morals que sorgeixen a la vida quotidiana, a partir de la filosofia i emprant el diàleg com a eina fonamental, tractant sempre la persona que demana ajuda com a autònoma i responsable i amb la finalitat d'aconseguir un major benestar personal.

El gabinet filosòfic ajuda als seus clients a examinar racionalment la seva vida, tot fent-los veure els errors de pensament o fal·làcies intel·lectuals alhora que els orienta a través dels autors de la història de la filosofia que serveixen de recolzament per a la discussió dels assumptes que afecten al client.

Exercici 2: Què significa que un problema és ètic? Quina diferència hi ha entre l’ètic i el moral? Per què el problema dels vostres clients és ètic?

Que un problema és ètic significa que mereix una reflexió sobre la validesa de les decisions que se'n deriven i esbrinar si estan d'acord o no amb els principis universals que han d'inspirar qualsevol conducta humana.

La moral és un conjunt de judicis relatius al bé i al mal, destinats a dirigir la conducta humana i que es concreten en normes de comportament que regulen la nostra pràctica diària. Ara bé, com que no totes les persones ni societats formulen els mateixos judicis sobre el bé i el mal, la moral sovint es traduiex com a un conjunt de preguntes i respostes sobre què hem de fer per viure una vida més humana, amb llibertat i responsabilitat.

L’ètica, per altra banda, és una reflexió sobre la moral. L’ètica es troba a un nivell diferent: es pregunta per què considerem vàlids uns i no altres comportaments, compara les pautes morals de les diferents persones o societats tot cercant el seu fonament i legitimació, investiga què és específic del comportament moral,enuncia principis generals o universals inspiradors de tota conducta, crea teories que estableixen i justifiquen allò pel qual val la pena viure.

El problema del nostre client és ètic perquè exigeix una reflexió sobre la validesa moral de l'actuació a emprendre i qüestiona si ha de prevaler el principi de garantir la integritat física i psicològica i la dignitat de la persona per damunt del dret a la intimitat.

Exercici 3: Resum d’una notícia sobre violència de gènere

Un partit radical hindú reparteix guinavets entre les dones de la ciutat de Bombai per a defensar-se dels

violadors.

Aquest fet respon a una campanya d'indignació popular causada per la mort d'una jove violada brutalment en un autobús de Nova Delhi el passat mes de desembre. Des de llavors, milers de manisfestants han demanat a les autoritats més protecció per a les dones i més càstigs per als violadors, però també ha fet créixer la por entre les dones de ser atacades. Per això, moltes han optat per prendre mesures particulars com aprendre defensa personal o comprar una arma.

Mentrestant, el govern ha posat en marxa les primeres mesures per donar resposta a l'onada de protestes i ha obert el primer jutjat especialitzat en jutjar crims de violència de gènere, a l'estat de Bengala occidental i en pensa obrir més a la resta del país. Tot el personal d'aquest jutjat està composat per dones amb la finalitat que les víctimes no se sentin intimidades a l'hora de denunciar o participar en un procés judicial, ja que alguns jutges no han respost convenientment als casos exposats, condicionats pel seu paper d'home en un país de forta tradició masclista.

Notícia

DEPURAR IDEESPluja d’idees per a situar el tema, fer una

primera aproximació i identificar preconceptes.

PLUJA D’IDEES: Violència ( agressió física i psicològica) Igualtat ,dignitat i llibertat de la persona Legislació i justícia Relacions de parella: estimació, gelosia, relacions de

poder o submissió, por Dret a la intimitat Paper de la dona al llarg de la història Masclisme Educació

PRECONCEPTES La violència de gènere és sempre de l'home cap a la dona Es més evident la violència física que de la psicològica. La violència de gènere es genera amb la frustració de

l'home. La causa de la violència de gènere és sobretot la gelosia La violència de gènere es produeix a les classes socials

més baixes. Els maltractadors han sofert maltractes a la infància. Moltes dones aguanten els maltractament per no perdre

els fills o perquè creuen que són actuacions aïllades. És molt difícil que un maltractador canviï.

CONCEPTUAR I PROBLEMITZARPàgina d’Anna Sarsanedas. Què s’ha de fer

davant els maltractaments? http://www.xtec.cat/~asarsane/etapss.htm

Segons aquest informe, s'ha de fer una reflexió ètica sobre els maltractaments de la vida quotidiana, saber què s'ha de fer davant d'aquests maltractaments i actuar segons un codi deontològic (de conducta) per a castigar el maltractament i també prevenir-lo. Els principis bàsics generals d'actuació són:

Beneficència o benevolència (fer el bé). No maleficència (evitar el mal, no córrer riscos

innecessaris). Autonomia (tenir en compte els interessos, preferències i

decisions dels subjectes). Justícia (equitat o donar a cadascú el que li correspon

segons el que ha fet, repartir amb equitat els recursos escassos amb igualtat de drets per a l'eficàcia i benestar de tots).

Rigor o integritat en el que es fa. Transparència (cal que circuli la informació i es pugui

validar)

Aquests principis han d'anar acompanyats dels valors de la llibertat, la Igualtat, la tolerància, la responsabilitat, el respecte i la prudència, fonamental per a mantenir la flexibilitat necessària per comprendre la complexitat del tema. Tots aquests principis i valors són útils per a preveure i evitar els maltractaments del dia a dia, davant dels quals cal establir un codi de conducta i unes lleis que obliguin a qui els cometen a reconèixer la incorrecció de la seva acció i penalitzin els maltractaments declarats com a tals. Tot i així, en la vida quotidiana es produeixen situacions en que es difícil determinar quina és l'acció més correcte a realitzar

80% de las chicas cree que las quieren aunque las maltraten

Segons aquesta notícia, als darrers anys s'ha incrementat la violència de gènere entre els adolescents. A més, en un estudi realitzat entre els joves es va detectar que molts d'ells pensen que l'amor vertader comporta necessàriament gelosia. També moltes dones joves creuen que la seva parella els pot estimar encara que les maltracti. Els homes, per la seva banda, no consideren com a maltractament a la seva parella accions com controlar el mòbil, imposar la roba que han de dur, decidir amb qui han de sortir o fins i tot, obligar-la a les relacions sexuals. Molts veuen la seva parella com a un objecte sexual.

Article de El País

ARGUMENTACIÓ i FEED BACKOpcions i argumentació de cada una

Un cop reunits els membres del gabinet filosòfic i, després de presentar i explicar la informació recollida, es posen damunt la taula les diferents opcions possibles:

1 - No intervenir en el cas perquè és un assumpte que pertany a l'àmbit privat de la persona i aquesta té dret a preservar la seva intimitat, tal com reconeix la llei. No és un assumpte propi i no ens afecta directament Es posa el dret a la intimitat per damunt de tot i no es reconeix la moralitat de l'acció. La conseqüència és la continuació del maltractament .

2- Parlar amb la persona afectada i tractar de convèncer-la que ella mateixa ha d'intentar posar fi a aquesta situació de maltractament. Aconsellar-la i fer-li veure els perjudicis que se'n deriven de la seva situació. Tanmateix, respectar la llibertat i l'autonomia de la persona i no fer cap més actuació si aquesta nega l'evidència dels fets. Prevaleix el dret a la llibertat i l'autonomia de la persona per damunt dels altres. Tampoc es garanteix posar fi al maltractament.

3- Denunciar directament al cas a la policia perquè aquesta emprengui les accions pertinents d'acord amb la llei. Prevaleix la defensa del dret a la vida i la integritat de la persona i l'obediència a la llei encara que la decisió no provengui de la pròpia víctima i sigui forçada des d'una persona externa. Es posa fi al maltractament i l'agressor és castigat.

Opció escollida per a la resolució

Un cop havent discutit i reflexionat a fons cadascuna de les possibilitats d'actuació, el gabinet, com a consideracions prèvies, defineix el codi deontològic bàsic que ha de seguir la proposta elegida:

- S' ha d'actuar tan sols amb la intenció de fer el bé i evitant la possibilitat de crear alguna situació pitjor o córrer riscos innecessaris. S'ha de descartar una actuació moguda per altres interessos com la curiositat, el sensacionalisme o la morbositat.

- S'ha de tenir en compte els desitjos i interessos de la persona afectada, el que esta disposada a fer i el que no i s'ha d'acceptar i valorar les seves decisions sempre que aquestes responguin a la finalitat última d' aconseguir el seu propi bé com a persona.

- S'ha d'intentar fer prevaler el valor de la justícia de manera que cadascú pugui ser penalitzat per les conseqüències de les seves accions d'acord amb la legislació vigent per tal de garantir el dret a la vida, la seguretat i la convivència de tots els ciutadans.

- S'ha d'actuar sempre amb prudència, rigorositat i transparència en cada pas i alhora amb una certa flexibilitat, atenent la complexitat del cas.

Aquest gabinet vol fer constar que l'elecció no és fàcil, ja que algunes premises que es consideren vàlides per separat, entren en conflicte en presentar-se juntes en la mateixa situació. I aquí radica la dificultat del problema. Tanmateix, finalment escollim la postura d'intervenir amb la finalitat d'acabar amb el maltractament, encara que això impliqui la denúncia policial. És una postura que parteix de la segona opció: intentar convèncer la persona afectada que actui per iniciativa pròpia, però que pot acabar en la tercera alternativa:denunciar el maltractament en cas que ella no ho faci.

Els passos més detallats d'aquesta actuació són:

1. Parlar directament amb la companya afectada, sempre amb tacte i prudència, manifestant les sospites i deixant clar el mòbil que impulsa a actuar: el seu benestar com a persona. Si la persona reconeix la situació de maltractament i demana ajut, adreçar-la als Serveis Socials corresponents on es faran càrrec del cas. També pot passar que la persona afectada negui la veritat i no vulgui reconèixer que pateix maltractament.

2. En aquest cas, si les sospites continuen i la companya segueix negant una realitat que cada cop més evident, s'ha d'intentar aconseguir algunes proves del maltractament (cercar alguns testimonis directes, esbrinar si ha rebut assistència metge...).

 

3. Amb les proves aconseguides, convé parlar de nou amb la companya, avisar-la que s'està al corrent de la seva situació i oferir-li ajut, explicant-li que si ella col·labora la situació serà molt més fàcil de remeiar. Se li pot recomanar que recorri als Serveis Socials o a Centres Assessors de la Dona on persones especialitzades li donaran la informació necessària i l'assessorament emocial i jurídic adequat a la seva situació.

4. En darrer terme, si la situació de maltractament continua i la víctima no actua, convé denunciar el cas als Serveis Socials o directament a la Policia on, feta una valoració del cas, intervindran en el sentit de protegir la víctima i evitar represàlies o futures agressions, alhora que, provada la denúncia, es dictaran les resolucions judicials que la llei estableixi en aquests casos per castigar l'agressor.

La justificació de les actuacions que hem escollit es fonamenta en les següents consideracions:

- La finalitat última que es persegueix és el bé físic i psicològic de la persona i s'empara en el dret a la vida i a la dignitat de la persona, reconeguts universalment en la Declaració dels Drets Humans. El motiu que impulsa a actuar és, per tant, totalment honest i dóna sentit a les actuacions proposades. Les normes morals fan referència a valors que les transcendeixen, però que els donen sentit. I en aquest cas, el valor màxim, el respecte a la persona és el que guia l'actuació a emprendre. Malgrat l'existència de teories ètiques relativistes, la majoria de la gent creu que el maltractament i la violència són moralment reprovables.

- La nostra actuació també pretén garantir un altre dret fonamental: la igualtat de totes les persones sense distinció de sexe. Per tant, no hi ha cap justificació per a les relacions de parella basades en el domini d'un sobre l'altre que impliqui imposicions, amenaces o l’ús de la força física o psicològica. Aquest principi ens ha d'empènyer a lluitar contra falses creences, prejudicis irracionals o costums que consideren la dona com a un objecte sotmès a la voluntat de l'home.

-La intervenció en la vida privada i la vulneració del dret a la intimitat de la persona es justifica tenint en compte que les circumstàncies de maltractament que viu la víctima afecten a la seva autonomia i llibertat, amb la qual cosa és difícil que prengui una decisió racional i objectiva sobre el seu propi bé. És corrent en molts casos que la víctima estigui confusa, que tengui sentiments ambivalents (amor i odi cap a l'agressor) o que justifiqui l'actuació de l'agressor no donant-li la importància adequada (“només ha estat una vegada, no ho tornarà a fer”) o fins i tot adoptant un sentiment de culpabilitat, creient que l'agressió és merescuda. La por a l'agressor, en molts casos, paralitza i anul·la la capacitat d'actuació. En aquestes condicions no queda altre remei que forçar aquella actuació que la víctima no s'atreveix a fer, tot pensant en el benefici que se'n deriva per a ella mateixa.

- El maltractament és un delicte tipificat per la llei i com a ciutadans responsables tenim el dret denunciar-lo per tal de garantir la seguretat i la convivència pacífica de les persones. Tot i que moralitat i legalitat no sempre coincideixen, en aquest cas la llei contra la violència de gènere s'ajusta a la moral dels països occidentals respecte a la condició de la dona. A més, a l'hora de prendre una decisió ètica no només hem de pensar en el benefici individual de la persona afectada sinó en el bé de la societat en què vivim, tal com ja va argumentar Aristòtil. La denúncia del cas pot animar a altres dones a actuar i contribuir a erradicar la violència de la nostra societat, fent-la així més justa per a tothom.

-Finalment, encara que d'aquesta actuació es poden desprendre conseqüències negatives (separació dels membres d'una família, sentiments de venjança per part de l'agressor...) les pautes d'actuació es justifiquen des d'una ètica deontològica, segons la qual, les accions són correctes en si mateixes, independent de les seves conseqüències perquè responen al nostre sentit del deure. Aquesta postura és reconeguda per les teories ètiques actuals, de tipus formal (Kant i els filòsofs de l'ètica discursiva). Així, hem de reconèixer que actuar contra el maltractament és una actuació moralment correcta perquè respon al desig de ser una norma de caràcter universal consensuada per la comunitat.

Resum de les fases del treball amb comentaris sobre com us heu organitzat i els entrebancs que heu trobat

Des d’un principi, si hem de ser sincers, la tasca proposada no ens va entusiasmar gaire, de manera que ens va costar posar-nos a treballar de forma seriosa. Tot i així, el resultat pensem que és prou bo malgrat les primeres dificultats de motivació.

A la primera sessió, dia 21/1/13, vam emprendre la tasca elegint un coordinador. En el nostre cas, la coordinadora escollida va ser na Marina Camarero. A partir de llavors, el primer que vam fer va ser donar una ullada general a la webquest per tal d’entendre el conjunt de la tasca que havíem de realitzar. Un cop feta aquesta primera observació, ens vam adonar que el treball constava bàsicament de dos tipus d’activitats: unes de recerca d’informació i conceptualització (activitats 1 i 3), i altres, més importants, de reflexió, problematització i argumentació (activitats 2 i la 4). Per això, vam pensar, que la manera més eficaç de treballar seria repartir-nos les primeres activitats de dos en dos i fer conjuntament, reflexionant i posant en comú les idees de tots els membres, la resta del treball.

Quant a la segona sessió, duta a terme dia 22/1/13, vam repartir-nos les tasques de la següent manera: en Borja i en Marc van començar amb el primer exercici de l'activitat 1, que consistia en fer una definició de gabinet d’assessorament filosòfic. Segons asseguren els dos membres, aquesta feina va resultar eficaç, ja que la van deixar enllestida. En Lluís es va encarregar de l’exercici 2, que es basava en la diferenciació entre ètica i la moral. Aquesta tasca, al igual que l’exercici anterior, també quedà bonibé enllestida. L’exercici 3 va ser dut a terme per na Marina i na Rosa, també de forma ràpida i sense problema.

Respecte el desenvolupament de les següents sessions hem de confessar que no es van dur a terme de forma prou adequada. Reconeixem que tots en general ens vam relaxar una mica, deixant de banda els objectius que ens havíem proposat des d’un principi. El diàleg i la discussió en grup no va ser prou efectiva i el procés del treball es va estancar. Tanmateix, hem de dir que vam aprofitar alguna d’aquestes sessions per fer la pluja d’idees i els preconceptes (Activitat 2), la qual consideràvem senzilla i més dinàmica. Podem dir que tots vam participar activament i van sorgir idees aprofitables i interessants.

Després d’aquest període d’interrupció, ens vam adonar que el temps s’escurçava i que la feina se complicava. Per això, a partir de llavors vam posar-nos a treballar de valent. En aquells moments ens faltaven l’activitat tres quatre i cinc, de manera que vam enllestir ràpidament l’activitat 3, que consistia en resumir les idees bàsiques de dos articles, vam deixar per al final el power point, a manera de resum, i vam centrar-nos totalment en l’activitat 4 o nucli del treball: l’elaboració de l’informe per a la nostra clienta amb la decisió presa i justificada sobre les pautes de conducta a seguir, que requeria més temps de reflexió i dedicació.

Certament, l’activitat 4 fou la més laboriosa. Havíem d’ordenar les idees i preparar el producte final que havíem de lliurar a la nostra clienta. Però no era tan fàcil, ja que constava de diverses fases:

Primer de tot havíem de recopilar i ordenar la informació de manera que cada membre presentés i expliqués als altres la informació escollida. Cadascú va donar la seva opinió personal respecte quina seria la millor forma d’actuació de la clienta. Però havíem de consensuar una sola postura, per això vam haver d’analitzar cada opinió a fons per arribar a un acord.

Respecte la segona fase, que consistí en portar a terme una discussió oberta entre tots cinc, es desenvolupà de forma adequada i favorable. Resultà senzilla ja que tots vam estar bastant d’acord a l’hora de decantar-nos per una de les opcions. La justificació d’aquesta, en canvi, va resultar un tant complicada perquè ens va costar d’expressar-la amb els seus corresponents pressupòsits filosòfics, però ens en vam sortir.

Quant a l’elaboració de l’informe va resultar més fàcil, perquè ja teníem les idees clares i només mancava redactar-ho. L’únic dubte que va sorgir fou la manera de dirigir-nos a la nostre clienta, que vam solucionar adoptant la forma impersonal que ens va aconsellar el professor.

Finalment, ja amb la feina enllestida, vam elaborar conjuntament la presentació digital,amb els principals punts del treball.

Com a conclusió podem dir que tot i no haver sabut funcionar prou bé en grup, haver perdut temps en algunes sessions, no haver-nos sabut organitzar prou la feina, haver repartit les tasques de manera desigual i haver acabat el treball de forma un poc precipitada, el resultat ha estat prou bo. I això ha estat gràcies a què hem compensat aquestes mancances dedicant-hi un temps extraordinari fora de l’horari lectiu.

Tot i així, volem dir que alguns factors han dificultat l’elaboració i el desenvolupament d’aquesta webquest. En primer lloc, la manca de coneixements filosòfics ha fet costós saber relacionar aquesta matèria amb el dilema plantejat. No és tan fàcil lligar els pocs coneixements de teories ètiques, filòsofs o conceptes filosòfics que sabem amb la tasca que havíem de realitzar. Pensam que ens hauria anat millor haver disposat de més ajuda per part del professorat a l’hora d’analitzar i aprofundir en el tema. També cal dir que molts enllaços de la webquest, que potser ens haguessin ajudar a encaminar un poc més la feina, no funcionaven. Podem dir que en certs moments ens hem trobat perduts i sense prou recursos. Per altra banda, no estam gaire acostumats a la discussió filosòfica i no hem sabut conduir el diàleg de forma prou adient. Potser necessitaríem conèixer millor les pautes que el regeixen i practicar-lo amb més freqüència.

De cara a l’any vinent, proposam corregir aquests aspectes per tal d’obtenir millors resultats

Valoració del grup sobre:o El que heu après de l’experiència. Valoració de la filosofia

com a instrument d’anàlisi i de resolució de conflictes

La nostra valoració és la següent:

Hem après en primer lloc que la moralitat forma part de la nostra condició humana i no podem deixar d'actuar al marge d'aquesta. La nostra condició de persones lliures ens obliga a decidir constantment entre diferents opcions i a assumir les conseqüències dels nostres actes.

En segon lloc, que la resolució d'un dilema ètic no és fàcil ni immediata perquè es presenten valors en conflicte i decidir quins prevaleixen sobre els altres no és sempre clar. Per això cal reflexió, discussió en grup i justificació dels arguments per tal d'arribar a la solució més òptima

La filosofia pot servir com a instrument d'anàlisi i de resolució de conflictes de la nostra vida quotidiana. Per una banda, des de la lògica ens pot ajudar a raonar millor, a detectar els nostres errors i fal·làcies, els nostres prejudicis irracionals.

Per l'altra, des de la història de la filosofia, analitzant les respostes que han donat els grans pensadors al llarg del temps, també podem enfrontar-nos amb més seguretat i arguments als problemes actuals de la humanitat. Malauradament, tot i que als seus orígens la filosofia era més bé una forma de vida, al llarg dels segles s'ha anat convertint en una disciplina tancada, de caràcter teòric i completament deslligada de la vida pràctica. Per això ens costa de contemplar-la des d'aquest nou vessant d'autoajuda. A nosaltres ens ha costat aquest enfocament també perquè no coneixem prou la història de la filosofia ni els grans corrents filosòfics per poder relacionar-los amb els casos pràctics exposats. És una feina complexa per a la qual ens manca preparació.

o Els aspectes metodològics i els recursos que creieu que són aplicables a altres matèries del vostre currículum acadèmic o de les vostres relacions

Quant a la metodologia emprada, valoram positivament la feina en grup i la seqüenciació dels pasos marcats per arribar a l'elaboració de l'informe final, ja que ens ha obligat a cercar informació i contrastar opinions, però hem trobar a faltar alguns enllaços que ens ajudessin a relacionar un poc més el tema tractat amb la filosofia.

Els dos recursos metodològics emprats en aquest treball són aplicables a qualsevol matèria acadèmica i fins i tot en l'àmbit de resolució de problemes de tipus personal. Per una banda, mitjançant la recerca de la informació, hem hagut de conceptualitzar, problematitzar i argumentar per arribar a una conclusió i això és un procés intel·lectual molt ric. Per altra banda, això s'ha fet en equip, cosa que facilita i enriqueix el procés quan tothom aporta la seva visió i està disposat a deixar-se convèncer pels arguments dels companys si les seves raons són més sòlides i més ben fonamentades que les nostres. Aquest mètode requereix una actitud oberta i flexible i una rigorositat en el diàleg que no és fàcil d'aconseguir i per a la qual no hem estat gaire entrenats al llarg de la nostra escolaritat Creim que s'hauria de començar amb discussions guiades pel professorat expert on se'ns ajudés a formar-nos en aquesta metodologia que,si es treballa bé, pot ser molt útil i enriquidora.

Marina Camarero, Lluís Camps, Borja Aguiló, Marc Ruesca i

Rosa Gornès.

1r Batxillerat ACurs 2012/2013