SANT JOAN DESPILa seva història es remunta a l'època romana, en què rebia el nom de Vicomiciano. Posteriorment va tenir diversos noms, destacant Sant Joan del Llobregat i Sant Joan Despí, però sempre carregat de religiositat. Durant la Guerra Civil passa a ser Pi del Llobregat i el 1939 Sant Joan Despí.L‘escut de la ciutat és l'atribut a Sant Joan Baptista, patró de la ciutat.La vida es desenvolupa en els voltants de la capella de Sant Joan (any 1002) , que va ser construïda molt a prop d'un gran pi, la qual és el senyal descriptiu de l'escut, es van construir al seu voltant masies dedicades a l'agricultura i ramaderia

Plànol de Sant Joan Despí del 1873

Can Codina Masia del 1090, és la més antiga i té una història que ha arribat fins als nostres dies. Va ser un Codina que es va instal-lar a la població. Era època de molta fe i sentit cristià d’ajuda als desvalguts. Els fills de la casa varen habilitar una cambra per poder-hi passar la nit els caminants i frares que demanaven almoines. L’any 1210 un frare tot ple de pols demanà passar-hi la nit. A primera hora del matí els Codina anaven a treballar les terres; en tornar, la cambra estava tancada, varen picar i en no sentir cap soroll van decidir forçar la porta. En entrar estava tot fosc i la cambra era buida. En lloc de trobar el monjo, hi havia pintada una imatge del frare agenollat i amb les mans dirigides al cel. Mirant amb detall la imatge van reconèixer a l’anomenat “ Pobret d'Assís”.

A l’any 1585 va ser reconstruït i el 1736 s‘hi van fer reformes . Molt arrelada a la seva tradició agrícola, s’hi conserven molts estris del camp.A l’esquerra destaca el graner de doble planta i àmplies arcades de punt rodó.

Pelegrinatge a Can Codina Un dia abans d’anar a dormir el monjo va dir a la família Codina, “a casa vostra no vindrà mai cap desgràcia i sempre tindreu un hereu per continuar la nissaga, però sempre haureu de viure al mas” . Des d'aquest dia i fins ara es venera la imatge de Sant Francès d’Assís (cada 4 d'octubre es pot visitar)

En l'actualitat continua habitada per la família Codina, que com bé va predir Sant Francesc d'Assis mai no hi ha faltat un hereu.

Cal Felip La torre de Cal Felip és l’element medieval de més interès del municipi. Esta integrada dins la masia que data del segle XVII. Es tracta de una torre romànica de planta circular, segurament del segle XII, que servia de talaia de defensa. Està dividida en tres pisos oberts a l’exterior a través d’espitlleres.

A la primera planta s’hi troba una capella renaixentista, al menjador hi havia una vidriera modernista. L’edifici actual és del segle XIX, a la part de dalt i ha una galeria amb arquets tri lobulats i el coronament emmerletat que li dóna un aire de castell medieval

El 1972 va estar ocupada per la comunitat religiosa de La Salle

En l'actualitat està en estat deplorable d'abandonament….. s'haurien de prendre mesures per no deixar perdre una joia arquitectònica com aquesta.

Cal Maset Antigament (Cal Vallhonrat), notable exemple de casa pairal, la qual ha mantingut l’estructura d’origen gòtic. Es creu que es una de les més antigues, probablement del segle XVI. Té la porta d’arc escarser i damunt un magnífic finestral renaixentista

Destaquen les quatre torres emmerletades i els esgrafiats, que representen escenes al·legòriques de la vinya i el camp. Al pis superior hi ha la galeria de solana

Des de fa un parell d'anys està totalment reformada i pertany a un esportista d'elit .

Per la part posterior els anys 20El masover va ser el Sr. Francesc Calvet i Guasch fill de Cal Tomaset (de qui el topònim del Maset)

Can Po Cardona Masia del segle XVIII d’estil barroc català. que a mitjan segle XIX va ser adquirida per Josep Cardona (el nom de Po deriva de l'apel·latiu familiar Josepó) El 1928 es transforma en casa residencial

Vista des de l’ estació del tren

Imatges del 1924

Reformada l’any 1928 segons projecte de l’arquitecte Juli M. Fossas (1868-1945) amb afegiment de la part lateral dreta, construcció d’una escala interior, de la torre, reforma de la façana i incorporació dels esgrafiats, dedicats a les quatre estacions de l’any. A les façanes laterals s’hi poden veure els bustos d’Àngel Guimerà ,de Mossèn Cinto Verdaguer i de Francesc Cambó.En l‘actualitat està habitada

Can Pau TorrentsTambé anomenada Cal Baró de la Bleda.Antiga propietat de la família Salvador, tota una nissagad’il·lustres botànics de la seva època, on s’ubicava el jardí botànic, creat per Jaume Salvador i Pedrol el 1723.Fou designat Jardí Botànic de la Cort reial.

A final del segle XIX és adquirit per la família Maluquer, la qual fa edificar la capella neogòtica dedicada a Sant Jaume. Te una sola nauamb rosassa quadrifoliada, i arcogival

A principi del segle XX, els Maluquer van vendre la propietat als seus masovers, el Torrents, i el 1972 la van convertir en restaurant

Can Negre Masia del 1680, data que encara es conserva a la façana principal. Al final del segle XIX Jaume Gustà i Bondia hi fa la primera ampliació afegint una galeria lateral.

El 1914 el propietari Pere Negre i Jover encarrega a J.M. Jujol un projecte de reforma de la que llavors era la seva casa d’estiueig.

Del 1915 al 1930 Jujol realitza la transformació de la casa: hi afegeix les golfes, dissenya una nova façana, remodela el menjador, el balcó, les habitacions, l’oratori i l’escala

La façana es de línies sinuoses, una particular interpretació del barroc, remarcant la tribuna dissenyada a manera d'insòlit carruatge.A la part superior hi ha cinc medallons.A l‘interior, destaca l’escala i la petita capella.

El 1966 va ser cedida pels fills d’en Pere Negre i Jover al poble, i és el signe d’identitat de Sant Joan Despí

Can MaluquerMasia de 1848, està formada per un cos central i dues ales laterals,.A la façana hi ha un rellotge solar de l'any de la seva Construcció. També coneguda com Cal Tiret

Era la residencia estival del senador Josep Maluquer. La família Ribas eren els masovers. Hi van viure dues generacions , fins i tot quan funcionava com a Museu Maluquer i posteriorment com a Casal de la Gent Gran. La van abandonar a final dels anys noranta.

Cal Tous Masia del segle XVI, dedicada al conreu dels arbres fruiters i agrícola.A mitjan segle XIX s'introdueix el blat de moro.

El masover assecant i treballant el cànem, un altre cultiu molt estès en aquella època

Amb els anys han cedit part de les seves terres, aquí podem veure els arbres fruiters en flor al voltant de la finca.

En l'actualitat hi viu i la regenta la família Olivé, els masovers.

Ca l’Armand

Cantada de caramelles davant Ca l’Armand l’any 1919

Al segle XVIII la família de Joaquin Casas compra els terrenys propietat de la Marquesa d’Armand. Al segle XIX la família construeix el mas.

En l'actualitat hi estan instal·lades diverses entitats recreatives i el Jutjat de Pau

Can Casas Mas construït el 1710, tal com indica el rellotge de sol. Va sé la casa pairal del prohom Frederic Casas, que va cedir una part dels seus terrens per construir una escola

En l'actualitat hi ha la Fundació Pedagògica El Brot, una entitat creada per donar suport als nens i adolescents amb trastorns d'aprenentatge .

Cal Rei Construïda a cavall dels segles XVI i XVII, antigament coneguda com Can Tomaset, ja que hi residia el canonge Tomàs Escalé a mitjan segle XIX. L’origen de Cal Rei prové d’un dels seus habitants, que s’assemblava a un monarca.

Els penúltims propietaris del mas van sé la família Dexeus i Trias de Bes, els quals l’any 1978 la van vendre als masovers que havien cuidat del mas durant diverses generacions.

Quan es feia la collita del blat de moro el posaven a assecar , després s’esgranaven les panotxes. Per fer via, es reunien els avis, les fadrines solteres, els fills i nets. Hi havia cases que disposaven de màquines per esgranar.

Màquina de Cal Rei

Restaurada l’any 2000 respectant el seu aspecte original, descobrí una rajola datada del 1790. Compta amb una capella decorada amb pintures religioses, una antiga bomba d’aigua i un forn. A la façana hi destaca l’antic rellotge de sol

En l'actualitat continua habitada

Cal Serra i Cal Sandiumenge Cases pairals edificades el 1746 a la propietat del conegut com Manso Seguí, adquirides a través d'un concurs de creditors pel Sr. Magi Sandiumenge i Sr. Josep Serra Marrugat. Es creu que tenia funcions d’hostal.

Cal Sandiumenge A mitjan els anys quaranta la família Olivé Sigales va comprar-la com a regal de casament per al seu fill Baldiri. Recentment la casa ha estat restaurada per fer habitatge social per a la gent gran.

Cal Serra (Can Sala) Construïda el 1746 segons consta a la façana principal, té planta rectangular amb esgrafiats de tipus neoclàssic que duen les dates de 1851 i 1930.

En el seu interior té una capella

L’any 2003 es torna a restaurar.

En l'actualitat està habitada

Can Trias de Bes Construïda a mitjan segle XVIII d’estil Italià , per un de Bes que pertanyia al cos diplomàtic com consta en un escut a la façana. Tenia mobles de gran valor i moltíssims quadres de temes religiosos. Era el lloc d’estiueig de la família. Les terres que envoltaven la casa eren molt extenses, les conreaven els masovers

També denominadaTorre de l’òliba

Al 1936 va ser col·lectivitzada per la CNT, i va se centre de tortura dels que foren detinguts. Allò va fer que es perdés el valuós mobiliari i les obres d’art. Acabada la guerra, la finca retornà als propietaris.

En l'actualitat l'han restaurat i està a la venda.

Cal Pau Ventura Un darrer exemple de masies de Sant Joan, és Cal Pau Ventura o Cal Camprubí. (el marit es deia Pau i la dona Ventura), casa situada al despoblat i datada el 1752 . La família Camprubí va viure de la terra durant generacions fins que l’agricultura no va ser rendible.

Ca l’Alerm o Casa Gran La denominada Casa Gran es té constància que existia pels volts de 1643 per una inscripció del rellotge de sol. Es reforma l’any 1843 amb una forma més rectangular. Els primes propietaris coneguts van ser la família Romanyà. El 1895 es ven als Creixells, actuals propietaris. Els masovers actuals, la família Alerm, pagesos d’ofici s’establiren al mas el 1877 d'aquí la denominació més popular de Ca l’Alerm. Es van establir com a arrendataris i encara conserven la tradició del conreu de la terra.

Cal Quicol Casa pairal dins del nucli urbà. Data de 1925. La va construir Joan Duran i Bonic per viure -hi amb el seu fill i la jove. És una mostra de las cases pairals de l’època, consta de planta baixa i pis , un gran pati interior on es deixaven els carros i els animals. Abans s’havia dedicat a masover a cal Maset. En l’actualitat hi viuen els hereus.

Can Caldes o Cal Guillén Mas de més de 200 anys. El nom de Caldes li ve del primer propietari, tenien terres de conreu i animals. En l'actualitat hi viuen tres famílies.

Cal Codony – Ca l’Insa Casa pairal del segle XVIII Aquesta casa ha tingut diversos noms can Marcelino, Pilar Sigró. Tenien una mujada de terres que portava el Sr. Guillem, que era de la família

En l'actualitat pertany al restaurant Follia.

Can TrabalEls que l'habiten no són família del propietari, està dins de les instal·lacions del Club de Futbol Barcelona. Tenen un pas d'entrada igual que can Roldán.

El propietari ens explica que a la propietat hi havia un molí de vent, el qual utilitzaven per treure aigua del pou, per regar els camps que arribaven fins a Sant Joan. Actualment està encaixonada a les instal·lacions esportives del Club de Futbol Barcelona.

Cal Roldán

Cal Lirón o Badia Boba

El masovers i veïns de Cal Lirón

Casa pairal del segle XIX, situada a prop de cal Tous, el nom li ve dels propietaris la família Lirón; el de Badia Boba, pot ser que al davant de l'actual casa hi havia una abadia, els terrenys pertanyien al Bisbat. Els Lirón hi venien a estiuejar . De les terres en tenien cura els masovers.

En l’actualitat està habitada

Can Tusquets (Cal Musiano). Força separat de la resta de masos. Es un tipus de construcció que pot ser dels segles XVII ó XVIII. La torre sembla renaixentista (s. XV i XVI) i la capella és del XIX, .

Vivien a Barcelona i l’any 1836 el Sr. Tusquets era regidor de l’Ajuntament barceloní.

Se suposa com a primer propietari un tal Lajorfa d’origen francès, d’aquí el toponímic del so “monsieur” en un procés d’anys. Al segle XIX passa a ser propietat de la família Tusquets. Tenien el mas en explotació dels masovers. El Sr. Francesc Tusquets, era un dels deu majors propietaris de Sant Joan. El mas estava envoltat de pins i palmeres, cirerers i garrofers que donaven una bona ombra. La família hi passava les temporades d’estiu.

El 1980 l'Ajuntament decidí expropiar-la amb la finalitat de convertir-la en zona d’equipaments. Ha estat restaurada i a les seves dependències es troba la Policia Local i un nou edifici annex destinat a L'Àrea de Serveis a la Persona i l’Arxiu Municipal.

Cal Muxet Casa pairal del 1929. Pertany al Sr Jordi Olivé Molas (germà de Cal Muxo). Dedicada a l'agricultura i ramaderia, tenien vedells i porcs. Es troba al costat de can Pau Torrents

l'actualitat viu la seva filla

Cal Sala Casa pairal de principi del segle XX. Adquirida pel Sr. Sala Rovira abans de la guerra, és l'última casa del terme de Sant Joan, a la ctra. de Cornellà a Sant Feliu, al seu costat hi ha Cal Xalan i Can Calvet, de la mateixa època. Aquesta zona era coneguda com Rabosa

En l'actualitat està deshabitada

Cal Maset petit – Cal Calvet A principis del segle XX el Sr. Francesc Calvet i Guasch compra terres a La Rabosa i construeix la casa pairal. Es dedica a l'agricultura (va ser masover de Cal Maset). El seu fill deixa l'agricultura per incorporar-se al FCB, en els anys 1939-1952, com a jugador de l'equip

En l'actualitat hi viu el seu nét amb la família

Cal Roldán Pigat o cal Pigat Finca provinent del Sr. Geroni de Magarola, pertanyia a la noblesa. Era propietari de moltes terres i cases de la Junta Corregimental Carlina. A la seva mort el 1841 fou venuda a la família Planells, que la renova totalment tenint en compte que la seva construcció provenia del segle XVI. Els primitius Planells posen de masovers a la família Roldán, que als pocs anys tenen un fill ros amb moltes pigues, aquet fou motiu del sobrenom.. Desapareguda

Torre del Pardals o Cal Jaume BoCasa pairal davant de les Begudes.Membres de la família Valón, propietaris de la Torre dels Pardals l’any 1903

En l'actualitat està abandonada

Can Pau Ventura c/ Bon viatge A la dreta hi ha la masia de cal Pau Ventura. Durant la guerra, la família Camprubí que n’era la propietària va marxar, fou requisada per l'Ajuntament i cedida al PUCS. A primers de maig de 1937 fou l’escenari d’uns incidents que s’acompanyaren d’un espectacular tiroteig. Al fons, l’església parroquial abans de ser cremadaDesapareguda

Cal Trabal Finca situada al centre del poble, abastava una gran extensió, amb un Mas al centre, edificada sobre els inicis del segle XVIII. Havia estat propietat de la família Vallhonrat i mes tard de la Creixells. La família Trabal en fou masovera entre 1884 i 1974 Fotografía de 1942 Desapareguda

AMSJD 4566 Donació de Rita Trabal

Can Canalias Data del 1717. Conegut com Cal Cristino, aquets mas estava situat al centre de la vila. Es dedicava a la producció de fruita. Aproximadament, entre 1929 i 1930 s`hi establiren com ha masovers Josep Mestres i Carbonell, (alcalde després del 1936).

La família es va fer càrrec del mas fins a finals de 1960. Anys més tard es va enderrocar

Cal Domènec Masia molt important situada al centre de la vila, propietat de la família Sociats i de gran extensió. La Sra. Dolors Sociats,casada amb el Sr. Antoni Domènec, oriünd de Sevilla, residien a la població. El 1851 venen les terres del davant per construir habitatges i un nou carrer que es batejà com Mediodía.

Ca l’Ivo Casa pairal de final del segle XIX, situada a la part posterior de l'església. La va construir la família Alerm . La casa va ser enderrocada per construir locals comercials i Caixa de Catalunya

Can Quel Datada del 1600 aproximadament, aquesta masia es coneixia amb el nom de Mas Cardona de la Creu, afrontava amb el c/de la Barca, Cal Muxo i la riera de la Font Santa. En aquest extrem hi havia una creu, d’aquí el nom. El 1790 fan reformes al mas i es registra en una rajola, que amb els anys va trobar a les golfes la família de Miquel Casas conegut com Quel, que en van ser els masovers, durant diverses generacions. tot i que no la van adquirir fins l’any 1940 .

La masia tenia dues mujades de terra, conreaven cànem i cereals, disposaven d’ un pou del qual extreien aigua per al consum. Quan es va fer el canal de la Infanta al segle XIX, es va introduir l’agricultura de regadiu, verdures, arbres fruiters, etc. Desapareguda

Cal Magí de les Vaques Casa del 1809, el besavi de l'actual propietari ja es deia Magí Carbonell. Hi instal·là una vaqueria i també era el masover de Cal Mossota. La casa es va reformar, en una gran part fan casetes per llogar.

Cal MuxoMasia situada a l'entrada del poble, (carrer Major).Com es pot apreciar, dedicats al conreu de la terra

Desapareguda

Cal Bonic o Los TilosCasa pairal del 1890

Desapareguda

Ca l’Andreu Era propietat de Gabriel Camprubí. És del segle XIX. Es va conèixer com Ca l’ Andreu. Els masovers, la família Sensarich, van tenir tres fills i el Sr. Camprubí va apadrinar l’única filla, la qual va heretar la casa com a regal del padrí. A la dècada dels 60 la van enderrocar per construir l’AP-2.

Cal Pi Mas molt antic situat al centre del poble, antiga propietat del monestir de Sant Cugat. Els propietaris foren els germans Forns i Quadres, ministres plenipotenciaris i concessionaris de la Fundació Forns. Constava de planta baixa amb estable , cuina espaiosa, celler amb bótes de vi, cup de verema. El pis superior contenia les cambres de dormir i una petita sala a l’exterior coberta que servia de salador i nevera natural. A fora de casa i a peu del carrer Major hi havia un pou de corriola proveïdor d’aigua, un cobert per guardar el gra, els carros i estris de pagès. Desapareguda

Cal Figo Casa pairal del 1850 Propietat de la Vda. Creixell, vivien a Barcelona i les terres les tenien en lloguer.

Desapareguda

Les Begudes, un raval mes que un barri L’any 1846 ja es documenta el nom de les Begudes. Aquell raval agrupava les masies o cases de camp (com apareixen en el padró) situades al camí ral fins a Sant Feliu. Al peu del camí s’hi trobava els masos o cases pairals com Cal Vermell. Aquesta era la que probablement va donar el nom al raval, ja que s’afirma des d’antic que donaven begudes i allotjament als que recorrien el camí de Barcelona a l’interior.

Cal VermellVa ser una de las primeres en construir-se a les Begudes, hi paraven les diligències a fer el canvi de carruatges. A la paret es pot veure una font .

Desapareguda

Cal Batllori Finca agrícola i ramadera situada a les Begudes. El masover va ser Pere Carbonell Ribes.

Desapareguda

Cal Segura Aquesta casa de camp esta dins de les Begudes on viu la família Gelabert des de 1878.

Batuda dels cereals a Cal Segura pels volts de 1915 Per començar la sega, s’havia de tenir les eines ben esmolades, la roba sempre era la més vella i gastada, anaven tallant i avançant en línia recta mentre feien les garbes i s’apilaven en rotllanes i es tapaven. Anaven al camp de bon matí, treballaven durant dues hores, feien un descans, el vailet que solia ajudar anava a la casa a buscar l’esmorzar, que consistia en pa, embotits i vi fresc. Després continuaven la feina fins l’hora de dinar quan el vailet tornava amb el menjar. En acabat l’àpat, era habitual fe una bona becaina sota d’un garrofer.

Cases pairals desaparegudes sense documentació•Cal Manyet•Ca l’Anselm•Ca l’Esteve Roldán – Can Butllofes•Les Grasses – Cal Manadé•Cal Peretons de la família Carnicé•Cal Seba de la família Alsina •Cal Roldán –Ca l’Hereu Roldán •Cal Madurell•Ca l’Enriqueta de la família Montsec

i després.....Totes aquestes fruites i verdures conreades en aquestes masies i cases pairals, amb l’esforç de tota la família, erentransportades al born o a diferents mercats de Barcelona,pels correters, persones que compartien les diferentstasques del repartiment i el camp

Les nostres fonts d’ informació• http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=082172• http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sant_Joan_Desp%C3%AD• http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/sant%20joan%20desp%C3%A

D/order/title

• http://www.elbrot.es/cast/fundacion.html• http://www.diba.cat/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p09d061.pdf• http://rafa-bcn.blogspot.com.es/2011/09/sant-joan-despi-un-pueblo-que-sorprende.html• http://www.sjdespi.com/• Biblioteca Merçe Rodareda, Arxiu Municipal• MÚSICA: Recull de música catalana• Fotografies realitzades per Carles Rosa i Neus

Al personal de l'Arxiu patrimonial i especialment a la Sra. Montse Duran .I a totes les persones de Sant Joan que ens han facilitat informació.

AGRAÏMENTS

Seniorlab

Juny 2013