1
Itinerari 1: Masies i cases de la vall de Pomar Itinerario 1: Masías y casas en el valle de Pomar Can Colomer 1 Conjunt residencial d’aspecte senyorial que es documenta des de l’edat mitjana, tot i que a la zona també s’hi van localitzar restes romanes. L’edifici principal, de planta i dos pisos, amb les obertures emmarcades en pedra, té adossada una capella i una torre de planta quadrada. El seu estat actual és d’aban- dó. (CPHA) Conjunto residencial de aspecto señorial que se documenta desde la Edad Media, aunque en la zona también se localiza- ron restos romanos. El edificio principal, de planta y dos pisos, con las aberturas enmarcadas en piedra, tiene adosada una ca- pilla y una torre de planta cuadrada. Su estado actual es de abandono. (CPHA) CPHA: Catàleg del Patrimoni Historicoartístic CPHA: Catálogo del Patrimonio Historicoartístico Cal Comte (castell de Gotmar) 2 Casa senyorial documentada ja al segle X, que podria ser d’origen més antic i fins i tot remuntar-se a una vil·la roma- na. L’edifici actual és el resultat de les diverses transfoma- cions i modificacions arquitectòniques dutes a terme al llarg del temps i, tot i contenir alguns elements romànics i gòtics, el seu aspecte és tipicament romàntic. (CPHA) Casa señorial documentada ya en el siglo X, que podría ser de origen más antiguo e incluso remontarse a una villa ro- mana. El edificio actual es el resultado de las diversas trans- formaciones y modificaciones arquitectónicas llevadas a ca- bo a lo largo del tiempo y, aunque contiene algunos elemen- tos románicos y góticos, su aspecto es típicamente román- tico. (CPHA) Riera de Pomar 3 Una de les rieres més importants de Badalona. Neix a la Font del Pop i un tros més avall del punt que es veu a la imatge, s’adjunta amb la riera de Montalegre, que neix al peu de la Conreria, moment a partir del qual pren el nom de riera de Canyadó. A destacar en aquest tram, les parets de tanca de les finques i la vegetació que s’hi fa. Una de las rieras más importantes de Badalona. Nace en la Font del Pop y un poco más abajo del punto que se ve en la imagen, se une con la riera de Montalegre, que nace al pie de la Conreria, instante a partir del cual se conoce co- mo riera de Canyadó. A destacar en este tramo, las paredes que delimitan las fincas y la vegetación que aquí crece. Ca l’Arquer 4 Com la major part de cases d’aquesta vall, es tracta d’una construc- ció molt antiga. Del conjunt, en destaca la masia, de planta, pis i gol- fes i teulada a doble vessant, el cos principal de la qual s’hi van afe- gir altres edificis. A remarcar la porta emmarcada amb pedra, una fi- nestra gòtica i l’arc d’entrada a la finca. (CPHA) Como la mayor parte de las casas de este valle, se trata de una construcción muy antigua. Del conjunto, destaca la masía, de plan- ta, piso y deván, con tejado de dos aguas, a cuyo cuerpo principal se añadieron otros edificios. Es destacable la puerta emmarcada en piedra, una ventana gótica y el arco de la entrada a la finca. (CPHA) Can Miravitges 5 Fruit de les reformes que s’hi feren a final del segle XVII, la masia constitueix un magnífic exemple de com era una explotació agríco- la durant el segle XVIII. De planta rectangular i dos pisos d’alçada, té adossada una capella i, a banda i banda de la façana principal, hi ha les dependències agrícoles. És de propietat municipal. (CPHA) Fruto de las reformas que se realizaron a finales del siglo XVII, la ma- sía constituye un magnífico ejemplo de cómo era, en el siglo XVIII, una explotación agrícola. De planta rectangular y dos pisos de altu- ra, tiene adosada una capilla y a los lados de la fachada principal es- tán las dependencias agrícolas. Es de propiedad municipal. (CPHA) Per a visites, informació al Museu de Badalona. Para visitas, información en el museo de Badalona. Can Bosch (can Cabres) 6 Antiga masia i finca de la qual es tenen notícies d’abans del segle XVII. Coneguda amb el nom de can Cabres, a principi del segle XX l’adquirí Vicenç Bosch Grau, propietari d’Anís del Mo- no, i la transformà, especialment pel que fa a l’espai exterior. Durant una època la família Bosch hi elaborava els caves que comercialitzava. Antigua casa de campo y finca de la que se tiene noticias an- teriores al siglo XVII. Conocida con el nombre de can Cabres, a principios del siglo XX la adquirió Vicenç Bosch Grau, propie- tario de Anís del Mono, y la transformó, especialmente en lo que respecta al espacio exterior. Durante una época la familia Bosch elaboraba en ella los cavas que comercializaba. Can Boscà 7 Situada prop d’on es localitzaren dues sitges ibériques i restes d’un paviment romá, la masia fou construïda a l’època moder- na. És de tipus basilical i té un porxo de construcció posterior i una capella del segle XIX. Cal destacar una torre de planta quadrada, uns finestrals gòtics a la façana principal i un rellot- ge de sol. (CPHA) Situada cerca de donde se localizaron dos silos ibéricos y res- tos de un pavimento romano, la masía fue construida en la épo- ca moderna. Es de tipo basilical y cuenta con un porche de construcción posterior y una capilla del siglo XIX. Hay que des- tacar una torre de planta cuadrada, unos ventanales góticos en la fachada principal y un reloj de sol. (CPHA) Poblat ibèric del turó d’en Boscà 8 Situat a la part alta del turó, en un punt estratègic del territori, l’esplendor del poblat fou al segle III aC. Avui dia s’hi poden veu- re una torre de defensa i part de la muralla, diversos carrers es- glaonats per salvar el desnivell del terreny i cases. El Vas de les Naus, que es conserva al Museu, prové d’aquest poblat. (CPHA) Situado en la parte alta de la colina, en un punto estratégico del territorio, el poblado tuvo su momento de esplendor en el siglo III a.C. Actualmente se puede ver una torre de defensa y una muralla, diversas calles escalonadas para salvar el desnivel del terreno y casas. El Vas de les Naus, que se conserva en el Mu- seo, proviene de este poblado. (CPHA) Per a visites, informació al Museu de Badalona. Para visitas, información en el museo de Badalona. Ca l’Andal 1 De planta rectangular, pis i golfes amb teulada de quatre vessants, és l’únic exemplar d’aquestes característiques que queda a la ciu- tat. La dovella central de cada entrada té gravada una creu. Fou la seu de la rectoria de la parròquia de Badalona fins el segle XVII, en què s’en construí una de nova al carrer de Dalt. (CPHA) De planta rectangular, piso y desván con tejado de cuatro aguas, es el único ejemplar de estas características que queda en la ciudad. La dovela central de cada entrada tiene gravada una cruz. Fue la se- de de la rectoría de la parroquia de Badalona hasta el siglo XVII, fe- cha en que se construyó una nueva en la calle de Dalt. (CPHA) Can Boscà (Torre Nova) 2 Edifici de principi del segle XIX que combina les estances residen- cials, al primer pis, amb les d’ús agrícola, a la planta baixa, construït per a la família Rosés, propietària dels terrenys de l’entorn. Des de 1986 és propietat municipal i ha estat reabilitat d’acord amb plans d’escoles d’oficis i cases taller. El seu ús actual és administratiu. Edificio de principios del siglo XIX que combina los aposentos residencia- les, en el primer piso, con los de uso agrícola, en la planta baja, construido para la familia Rosés, propietaria de los terrenos de los alrededores. Desde 1986 es propiedad municipal y ha sido rehabilitado de acuerdo con planos de escuelas de oficios y casas taller. Actualmente es de uso administrativo. Can Barriga 3 Existia ja al segle XV. El conjunt és format per la casa, de plan- ta i dos pisos -el segón destinat a graner-, i al davant hi havia l’era i els corrals, estables, etc. Curiosament la coberta de la xemeneia és una campana. (CPHA). L’altra casa fou construï- da al primer quart del segle XX. Tots dos edificis són de pro- pietat municipal. Existía ya en el siglo XV. El conjunto está formado por la casa, de planta y dos pisos -el segundo destinado al granero-, frente a la que se encontraban la era y las construcciones para uso agrícola: corrales, establos, etc. Curiosamente, la cubierta de la chimenea es una campana. (CPHA). La casa nueva fue construi- da hacia primer cuarto del siglo XX. Actualmente ambos edifi- cios son de propiedad municipal. Asil Roca i Pi (can Gusi) 4 Edifici construit l’any 1899 com a fàbrica de teixits de seda i co- tó, conegut per can Gusi. Tot i que l’empresa tancà al final de la primera década del segle XX, les naus i la base de la xeme- neia s’han mantingut. Des de 1912 és la seu d l’asil Roca i Pi. Arquitectònicament destaquen les naus d’obra vista. (CPHA) Edificio construido en 1899 como fábrica de tejidos de seda y algodón, conocido como Can Gusi. A pesar de que la empre- sa cerró a finales de la primera década del siglo XX, las naves y la base de la chimenea se han conservado. Desde 1912 es la sede del asilo Roca i Pi. Arquitectónicamente destacan las na- ves de obra vista. (CPHA) Can Banús 5 Casa residencial que pren l’aspecte actual l’any 1901, quan Pere M. Soler (propietari d’una important fàbrica tèxtil) enca- rrega reformes a la seva casa-torre. Tenia diverses estances: habitatge, jardí, quadres, caseta de joc... Des de l’any 1971 és de propietat municipal i actualment està cedida a la Fundació Acollida i Esperança. Casa residencial que adquiere su aspecto actual en 1901, cuando Pere M. Soler (propietario de una importante fábrica textil) encarga reformas en su casa-torre. Tenía diversas estan- cias: vivienda, jardín, cuadras, caseta de juego... Desde 1971 es de propiedad municipal y actualmente está cedida a la “Fundació Acollida i Esperança”. La barriada de l’antiga esglèsia 6 Conjunt de cases, construïdes en èpoques diferents i situades al peu del turó de Montigalà, que durant molts anys constituïren un dels dos petits nuclis d’habitatges agrupats de Canyet. L’any 1884 s’hi va in- augurar l’església de Sant Crist, de la qual encara resta un tros de paret després que fos cremada el 1936, en esclatar la Guerra Civil. Conjunto de casas, construidas en épocas diferentes y situadas al pie de la colina de Montigalà, que durante muchos años constitui- rán uno de los dos pegueños núcleos de viviendas agrupadas de Canyet. En 1884 se inauguró la iglesia de Sant Crist, de la que aún queda un trozo de pared después de que fuera quemada en 1936, al estallar la Guerra Civil. Cases de can Ferrater 7 Conjunt de cases molt senzilles de planta i pis i amb un espai d’horta al davant. Construïdes a final del segle XVIII o principi del XIX, eren habitatges ocupats per families de jornalers del camp vin- culades a la masia de can Ferrater. (CPHA) Conjunto de casas muy sencillas de planta y piso y con un espacio de huerta delante. Contruidas a finales del siglo XVIII o principios del XIX, eran viviendas ocupadas por familias de jornaleros del campo vinculadas a la masía de Can Ferrater. (CPHA) Can Ferrater 8 Important masia reformada al segle XVIII,moment en el qual se li donà l’aspecte senyorial que encara avui conserva. A més del cos principal, convé destacar la bassa i els jardins de la part anterior de la casa. Les obres de la carretera de Canyet van dividir la finca, i la capella es pot veure avui dia a l’inici del carrer de can Tiano. (CPHA) Importante masía reformada en el siglo XVIII, momento en el que se le dio un aspecto señorial que todavía hoy conserva. Además de la parte principal, conviene destacar el estanque y los jardines de la parte anterior de la casa. Las obras de la ca- rretera de Canyet dividieron la finca, y la capilla se puede ver actualmente al principio de la calle Can Tiano. (CPHA) Can Pontons 9 Conjunt de tres cases, que s’identifica amb el renom amb què es coneixien els Rotllan, antics propietaris. La primera que es veu és de final del segle XIX. De la segona, que sembla que és la més antiga, n’hi ha noticies des de final de l’edat mitjana. Pel que fa a la tercera, té l’aspecte d’una construcció del primer quart del segle XX. Conjunto de tres casas, que se identifica con el sobrenombre con que se conocía a los Rotllan, sus antiguos propietarios. La primera que se ve es de finales del siglo XIX. De la segunda, que parece ser la más antigua, se tienen noticias desde finales de la Edad Media. Y la tercera tiene el aspecto de una cons- trucción del primer cuarto del siglo XX. Carrer de can Tiano 1 Constitueix un altre dels nuclis de cases agrupades de Canyet. Fins ben entrat el segle XX, ha estat un dels punts neuràlgics de la vida social de la gent de la zona: hi havia el centre on es desenvolupa- ven els actes socials, una botiga de queviures i el primer telèfon, s´hi guardava el carro que duia la roba que rentaven les bugaderes... Éste es otro de los núcleos de casas agrupadas de Canyet. Hasta bien entrado el siglo XX ha sido uno de los puntos neurálgicos de la vida social de la gente de la zona: aquí estaba el centro donde se desarrollaban los actos sociales, una tienda de comestribles y el primer teléfono, se guardaba el carro que llevaba la ropa que lava- ban las lavanderas... Can Nadal 2 Conjunt agrícola, de construcció senzilla, que pren el nom dels seus antics propietaris. Està format per tres habitatges: el dels propietaris, el dels masovers i el dels parcers. La producció de vi hi era impor- tant i, encara avui dia, a la finca, hi ha un celler i algunes premses. Conjunto agrícola, de construcción sencilla, que lleva el nombre de sus antiguos propietarios. Está formado por tres viviendas: la de los propietarios, la de los granjeros y la de los aparceros. La produc- ción de vino era importante, y hoy en día, en la finca, hay una bo- dega y algunas prensas. Can Botella 3 Construcció residencial dels primers anys del segle XX, edifi- cada per la propietària de la zona, Antònia Ysant, que féu construir també el conjunt de cases de la colònia de Sant An- toni, pensades per a estiueig. A mitjan segle XX canvià de pro- pietari i, com a conseqüència, de nom. Construcción residencial de los primeros años del siglo XX, edificada por la propietaria de la zona, Antònia Ysant, que hizo construir también el conjunto de casas de la colònia de Sant Antoni, proyectadas para el verano. A mediados del siglo XX cambió de propietario y, en consecuencia, de nombre. Cal Ros 4 Conjunt de cases adossades a la paret de la finca de can Pu- jol, que han acabat prenent el nom d’una de les families que hi ha residit. De planta baixa i pis, i teulada d’un sol pendent, sembla que foren construides pels propietaris de can Pujol per destinar-les a habitatges per a jornalers de les seves terres. Conjunto de casas adosadas a la pared de la finca de Can Pu- jol que han acabado tomando el nombre de una de las familias que las habían habitado. De planta baja y piso, y tejado de una única vertiente, parece ser que fueron construidas por los pro- pietarios de Can Pujol para destinarlas a viviendas para jorna- leros de sus tierras. Can Grapa 5 Antiga masia, actualment dividida en diversos habitatges, que sembla que fou la casa pairal de la família Nadal, assentada a Canyet des de molt antic. Del conjunt destaca la que havia es- tat la façana principal de la finca, que conserva la porta d’en- trada i dues finestres gòtiques. Antigua masía, actualmente dividida en diversas viviendas, que el parecer fue la casa solariega de la familia Nadal. Del conjun- to destaca la que había sido la fachada principal de la finca, que conserva la puerta de entrada y dos ventanas góticas. Torre Codina 6 És una de les construccions més singulars de Badalona. Docu- mentada ja al segle XIII, el conjunt, fortificat, és format per dos cossos de dos i tres pisos d’alçada i una torre adossada. Refor- mada l’any 1943 per Joser M. Jujol, conserva un celler gòtic i les sales de cups i premses. A la finca hi ha el brollador de la font de la Rosa. Des de l’any 2003 és de propietat municipal. (CPHA) Es una de las construcciones más singulares de Badalona. Do- cumentada ya hacia el siglo XIII, el conjunto fortificado está for- mado por dos cuerpos de dos y tres pisos de altura y una to- rre adosada. Reformada en 1943 por Josep M. Jujol, conserva una bodega gótica y las salas de lagares y prensas. En la finca se encuentra el manantial de la font de la Rosa. Desde el año 2003 es de propiedad municipal. (CPHA) Can Pujol 7 Dominant la vall és, segurament, la principal masia de Canyet, per la seva continuïtat, la riquesa dels seus antics propietaris i l’aspec- te de casa senyorial que encara manté. De planta baixa, pis -en el qual destaquen els balcons- i golfes, a la part del davant hi ha un jardí i a cada banda les dependències auxiliars. (CPHA) Dominando el valle, ésta es, seguramente, la masía principal e Can- yet, tanto por su continuidad y la riqueza de sus antiguos propieta- rios como por el aspecto que tiene actualmente. De planta baja, pi- so -en el que destacan los balcones- y desván, tiene un jardín en- frente y a cada lado las dependencias auxiliares. (CPHA) Colònia de Sant Jaume i can Selvas 8 S’anomena colònia de Sant Jaume un conjunt de cases destinades a l’estiueig, construïdes a principi del segle XX pels propietaris de can Selvas en terrenys seus. La mateixa casa Selvas, segurament construïda al segle XIX, domina el conjunt. (CPHA) Se llama colonia de Sant Jaume a un conjunto de casas destinadas al veraneo construidas a principios del siglo XX por los propietarios de Can Selvas en sus terrrenos. La propia Casa Selvas, seguramen- te construida en el siglo XIX, domina el conjunto. (CPHA) Can Mas Oliver (can Ribó) 9 Antiga masia d’estructura basilical, de planta, pis i golfes al cos central, amb tres obertures. Transformada al segle XX, la casa principal té adossades diverses construccions que, en el seu moment, havien de ser dependències comple- mentàries de l’explotació. Conserva encara un celler impor- tant i l’era. (CPHA) Antigua masía de estructura basilical, de planta, piso y des- ván en el cuerpo central, con tres aberturas. Transformada en el siglo XX, la casa principal tiene adosadas diversas construcciones que, en su momento, debían ser dependen- cias complementarias de la explotación. Conserva aún una bodega importante y la era. (CPHA) Can Trons 10 Masia de tres cossos en forma basilical que sembla que és del segle XVI, encara que podria haver-hi hagut una edifica- ció anterior. A la part superior del cos central, s’hi obren cinc finestres que donaven accés al graner. Cal destacar les reixes de forja catalana que protegeixen les finestres de la planta baixa. (CPHA) Masía de tres cuerpos en forma basilical que al parecer da- ta del siglo XVI, aunque pudiera haber habido una edifica- ción anterior. En la parte superior del cuerpo central se abren cinco ventanas que daban acceso al granero. Son destacables las rejas de forja catalana que protegían las ventanas de la planta baja. (CPHA) Can Mas 11 Conjunt agrícola, del qual es tenen referències documentals a l’edat mitjana, ubicat a la zona anomenada Serra d’en Mas. La casa, de planta i pis, també té golfes al cos central, on desta- quen tres finestres, i conserva, encara, la sala de cups i el celler. Conjunto agrícola, del que se tienen referencias documentales en la Edad Media, ubicado en la zona denominada Serra d’en Mas. La casa, de planta y piso, también tiene desván en el cuerpo central, en el que destacan tres ventanas, y conserva, todavía, el lagar y la bodega. Torrent de can Mas 12 El camí seguit fins aquí travessa la serra d’en Mas. En aquest punt convé destacar tres elements característics de tota la zo- na agrícola de Badalona. D’una banda, la boca d’una mina, de l’altra, el canyissar que creix al peu d’aquesta mina (vegetació ben característica dels torrents i les rieres) i, finalment, el bosc de pi pinyoner i alzina. El camino seguido hasta aquí atraviesa la Serra d’en Mas. En este punto conviene destacar tres elementos característicos de toda la zona agrícola de Badalona. Por un lado, la boca de una mina, por otro, el cañizar que crece al pie de esta mina (vegeta- ción muy característica de los torrentes y las rieras) y, finalmen- te, el bosque de pino piñonero y encina. Mas Jornet 13 Conjunt format per set cases de planta i dos pisos i teulada d’un sol pendent, conegut, també, fins fa pocs anys, amb el nom de can Viscarda. Probablement el conjunt fou construït pels propietaris de la masia de can Móra. Conjunto formado por siete casas de planta y dos pisos y tejado de una única vertiente, conocido también hasta hace pocos años, con el nombre de Can Viscarda. Probablemente el conjunto fue construi- do por los propietarios de la masía de Can Móra. Can Móra 14 Situada al peu de la riera de Canyet, vora on es va trobar una sitja amb materials de l’edat del ferro, la masia fou reformada cap a l’any 1700. La façana és de planta i dos pisos, el primer clarament residencial, mentre que una part del segon era per a graner. Té una capella incorporada a l’edifici. (CPHA) Situada junto a la riera de Canyet, donde se encontró un silo con materiales de la Edad de Hierro, la masía fue reformada hacia el año 1700. La fachada presenta planta y dos pisos, el primero claramen- te residencial, mientras que una parte del segundo era para el gra- nero. Tiene una capilla incorporada al edificio. (CPHA) Ca l’Amigó 15 Conjunt agrícola dels més antics de Canyet. Actualment di- vidida en diversos habitatges, la masia manté encara l’es- tructura de tipus basilical, amb la porta amb arc de mig punt i grans dovelles, i una finestra gòtica. Dos barris tan- quen la finca principal, mentre que les dependències com- plementàries queden una mica més allunyades. (CPHA) Conjunto agrícola de los más antiguos de Canyet. Actual- mente dividida en diversos habitáculos, la masía mantiene todavía la estructura de tipo baselical, con la puerta con ar- co de medio punto y grandes dovelas, y una ventana góti- ca. Dos barrios cierran la finca principal, mientras que las dependencias complementarias quedan un poco más aleja- das. (CPHA) Monestir de Sant Jeroni de la Murtra 1 Fundat l’any 1416, funcionà com a monestir fins a l’any 1835. La part més antiga i central del monestir és gòtica, i la resta del conjunt va anar prenent forma progressivament. L’any 1975, el claustre i el cos d’edificis que l’envolten, la torre, l’església i les capelles foren declarats Monument historicoartístic d’interès nacional. (CPHA) Fundado en el año 1416, funcionó como monasterio hasta 1835. La parte más antigua y central del monasterio es gótica, y el resto del conjunto fue tomando forma progresivamente. En 1975, el claustro y el cuerpo de edificios que lo rodean, la to- rre, la iglesia y las capillas fueron declarados Monumento his- tórico-artístico de interés nacional. (CPHA) Per a visites, informació al Museu de Badalona. Para visitas, información en el museo de Badalona. La Miranda i les ermites 2 Edificada sobre un assentament rural d’època romana, les res- tes que es conserven pertanyien a l’ermita de la Miranda que, juntament amb les ermites de Sant Onofre i Sant Climent, for- maven part del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. (CPHA) Edificada sobre un asentamiento rural de época romana, los restos que se conservan pertenecían a la ermita de la Miranda que, junto a las ermitas de Sant Onofre y Sant Climent, forma- ban parte del monasterio de Sant Jeroni de la Murtra. (CPHA) Can Butinyà 3 Situat en una de les zones de Badalona on s’ha documentat més con- tinuïtat d’hàbitat, l’edifici actual és del segle XVIII, per bé que la masia ja existia al segle X. De planta i dos pisos i coberta a dues vessants, té la façana esgrafiada i una torre de defensa adossada. L’ús predo- minant era l’agrícola, tot i el seu aspecte residencial. (CPHA) Situado en una de las zonas de Badalona en las que se ha docu- mentado más continuidad de hábitat, el edificio actual es del siglo XVIII, aunque la masía ya existía en el siglo X. De planta y dos pisos y tejado a dos aguas, tiene la fachada esgrafiada y una torre de de- fensa adosada. Su uso principal era el agrícola, aunque su aspecto es de casa residencial. (CPHA) Ca l’Alemany i creu de Montigalà 4 Edificada al damunt de les restes d’una vil·la romana, era una impor- tant casa de planta i dos pisos i teulada a dues vessants al davant de la qual hi havia una gran bassa, envoltada per una galeria amb arcades, utilitzada per als conreus de regadiu. A la façana de la ca- sa hi havia l’escut en pedra de la família Alemany. (CPHA) Edificada sobre los restos de una villa romana, era una importante casa de planta y dos pisos y tejado a dos aguas delante de la cual había una gran balsa, rodeada por una galería con arcos, utilizada para cultivos de regadío. En la fachada de la casa estaba el escudo en piedra de la familia Alemany. (CPHA) Durada aprox.: Duración aprox.: 3/4 d’hora de passeig. 3/4 de hora de paseo. No recomanat després de ploure. No recomendado después de llover. Transport / Transporte: B3, B4, B6, B24, B27, B33, B44 Itinerari 2: Els edificis de la riera de Canyet Itinerario 2: Los edificios de la riera de Canyet Durada aprox.: Duración aprox.: 1 hora i 1/4 de passeig. 1 hora y 1/4 de paseo. Transport / Transporte: B2, B6, B8, B9, B19, B24, B26 Itinerari 3: Masies i cases de Canyet Itinerario 3: Masías y casas de Canyet Durada aprox.: Duración aprox.: 1 hora i 3/4 de passeig. 1 hora y 3/4 de paseo. Transport / Transporte: B19, B26 Itinerari 4: Edificis a la vall de Sant Jeroni Itinerario 4: Edificios en el valle de Sant Jeroni Durada aprox.: Duración aprox.: 1 hora de passeig. 1 hora de paseo. ITINERARIS PER BADALONA MASIES I RIERES Ptge. de la Plana, 14, bxs. 08912 Badalona (Barcelona) T. 93 483 29 90 • F. 93 384 25 08 [email protected] BadalonaTurisme @BadalonaTurisme Amb el suport de: Amb la col·laboració de: Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat Museu de Badalona www.badalonaturisme.cat CPHA: Catàleg del Patrimoni Historicoartístic CPHA: Catálogo del Patrimonio Historicoartístico CPHA: Catàleg del Patrimoni Historicoartístic CPHA: Catálogo del Patrimonio Historicoartístico CPHA: Catàleg del Patrimoni Historicoartístic CPHA: Catálogo del Patrimonio Historicoartístico ITINERARIOS POR BADALONA MASÍAS Y RIERAS dorso masies.qxp 15/6/12 11:36 Página 1

Itinerari 1: Masies i cases de la vall de Pomar r

  • Upload
    others

  • View
    2

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Itinerari 1: Masies i cases de la vall de PomarItinerario 1: Masías y casas en el valle de Pomar

Can

Co

lom

er

1Conjunt residencial d’aspecte senyorial que es documenta desde l’edat mitjana, tot i que a la zona també s’hi van localitzarrestes romanes. L’edifici principal, de planta i dos pisos, ambles obertures emmarcades en pedra, té adossada una capellai una torre de planta quadrada. El seu estat actual és d’aban-dó. (CPHA)Conjunto residencial de aspecto señorial que se documentadesde la Edad Media, aunque en la zona también se localiza-ron restos romanos. El edificio principal, de planta y dos pisos,con las aberturas enmarcadas en piedra, tiene adosada una ca-pilla y una torre de planta cuadrada. Su estado actual es deabandono. (CPHA)

CPHA: Catàleg del Patrimoni HistoricoartísticCPHA: Catálogo del Patrimonio Historicoartístico

Cal

Co

mte

(cas

tell

de

Go

tmar

)

2Casa senyorial documentada ja al segle X, que podria serd’origen més antic i fins i tot remuntar-se a una vil·la roma-na. L’edifici actual és el resultat de les diverses transfoma-cions i modificacions arquitectòniques dutes a terme al llargdel temps i, tot i contenir alguns elements romànics i gòtics,el seu aspecte és tipicament romàntic. (CPHA)Casa señorial documentada ya en el siglo X, que podría serde origen más antiguo e incluso remontarse a una villa ro-mana. El edificio actual es el resultado de las diversas trans-formaciones y modificaciones arquitectónicas llevadas a ca-bo a lo largo del tiempo y, aunque contiene algunos elemen-tos románicos y góticos, su aspecto es típicamente román-tico. (CPHA)

Rie

rad

eP

om

ar

3Una de les rieres més importants de Badalona. Neix a laFont del Pop i un tros més avall del punt que es veu a laimatge, s’adjunta amb la riera de Montalegre, que neix alpeu de la Conreria, moment a partir del qual pren el nom deriera de Canyadó. A destacar en aquest tram, les parets detanca de les finques i la vegetació que s’hi fa.Una de las rieras más importantes de Badalona. Nace en laFont del Pop y un poco más abajo del punto que se ve enla imagen, se une con la riera de Montalegre, que nace alpie de la Conreria, instante a partir del cual se conoce co-mo riera de Canyadó. A destacar en este tramo, las paredesque delimitan las fincas y la vegetación que aquí crece.

Ca

l’Arq

uer

4Com la major part de cases d’aquesta vall, es tracta d’una construc-ció molt antiga. Del conjunt, en destaca la masia, de planta, pis i gol-fes i teulada a doble vessant, el cos principal de la qual s’hi van afe-gir altres edificis. A remarcar la porta emmarcada amb pedra, una fi-nestra gòtica i l’arc d’entrada a la finca. (CPHA)Como la mayor parte de las casas de este valle, se trata de unaconstrucción muy antigua. Del conjunto, destaca la masía, de plan-ta, piso y deván, con tejado de dos aguas, a cuyo cuerpo principalse añadieron otros edificios. Es destacable la puerta emmarcada enpiedra, una ventana gótica y el arco de la entrada a la finca. (CPHA)

Can

Mir

avitg

es

5Fruit de les reformes que s’hi feren a final del segle XVII, la masiaconstitueix un magnífic exemple de com era una explotació agríco-la durant el segle XVIII. De planta rectangular i dos pisos d’alçada,té adossada una capella i, a banda i banda de la façana principal, hiha les dependències agrícoles. És de propietat municipal. (CPHA)Fruto de las reformas que se realizaron a finales del siglo XVII, la ma-sía constituye un magnífico ejemplo de cómo era, en el siglo XVIII,una explotación agrícola. De planta rectangular y dos pisos de altu-ra, tiene adosada una capilla y a los lados de la fachada principal es-tán las dependencias agrícolas. Es de propiedad municipal. (CPHA)Per a visites, informació al Museu de Badalona.Para visitas, información en el museo de Badalona.

Can

Bo

sch

(can

Cab

res)

6Antiga masia i finca de la qual es tenen notícies d’abans delsegle XVII. Coneguda amb el nom de can Cabres, a principi delsegle XX l’adquirí Vicenç Bosch Grau, propietari d’Anís del Mo-no, i la transformà, especialment pel que fa a l’espai exterior.Durant una època la família Bosch hi elaborava els caves quecomercialitzava.Antigua casa de campo y finca de la que se tiene noticias an-teriores al siglo XVII. Conocida con el nombre de can Cabres,a principios del siglo XX la adquirió Vicenç Bosch Grau, propie-tario de Anís del Mono, y la transformó, especialmente en loque respecta al espacio exterior. Durante una época la familiaBosch elaboraba en ella los cavas que comercializaba.

Can

Bo

scà

7Situada prop d’on es localitzaren dues sitges ibériques i restesd’un paviment romá, la masia fou construïda a l’època moder-na. És de tipus basilical i té un porxo de construcció posteriori una capella del segle XIX. Cal destacar una torre de plantaquadrada, uns finestrals gòtics a la façana principal i un rellot-ge de sol. (CPHA)Situada cerca de donde se localizaron dos silos ibéricos y res-tos de un pavimento romano, la masía fue construida en la épo-ca moderna. Es de tipo basilical y cuenta con un porche deconstrucción posterior y una capilla del siglo XIX. Hay que des-tacar una torre de planta cuadrada, unos ventanales góticos enla fachada principal y un reloj de sol. (CPHA)

Po

bla

tib

èric

del

turó

d’e

nB

osc

à

8Situat a la part alta del turó, en un punt estratègic del territori,l’esplendor del poblat fou al segle III aC. Avui dia s’hi poden veu-re una torre de defensa i part de la muralla, diversos carrers es-glaonats per salvar el desnivell del terreny i cases. El Vas de lesNaus, que es conserva al Museu, prové d’aquest poblat. (CPHA)Situado en la parte alta de la colina, en un punto estratégico delterritorio, el poblado tuvo su momento de esplendor en el sigloIII a.C. Actualmente se puede ver una torre de defensa y unamuralla, diversas calles escalonadas para salvar el desnivel delterreno y casas. El Vas de les Naus, que se conserva en el Mu-seo, proviene de este poblado. (CPHA)Per a visites, informació al Museu de Badalona.Para visitas, información en el museo de Badalona.

Ca

l’And

al

1De planta rectangular, pis i golfes amb teulada de quatre vessants,és l’únic exemplar d’aquestes característiques que queda a la ciu-tat. La dovella central de cada entrada té gravada una creu. Fou laseu de la rectoria de la parròquia de Badalona fins el segle XVII, enquè s’en construí una de nova al carrer de Dalt. (CPHA)De planta rectangular, piso y desván con tejado de cuatro aguas, esel único ejemplar de estas características que queda en la ciudad.La dovela central de cada entrada tiene gravada una cruz. Fue la se-de de la rectoría de la parroquia de Badalona hasta el siglo XVII, fe-cha en que se construyó una nueva en la calle de Dalt. (CPHA)

Can

Bos

cà(T

orre

Nov

a)

2Edifici de principi del segle XIX que combina les estances residen-cials, al primer pis, amb les d’ús agrícola, a la planta baixa, construïtper a la família Rosés, propietària dels terrenys de l’entorn. Des de1986 és propietat municipal i ha estat reabilitat d’acord amb plansd’escoles d’oficis i cases taller. El seu ús actual és administratiu.

Edificio de principios del siglo XIX que combina los aposentos residencia-les, en el primer piso, con los de uso agrícola, en la planta baja, construidopara la familia Rosés, propietaria de los terrenos de los alrededores. Desde1986 es propiedad municipal y ha sido rehabilitado de acuerdo con planosde escuelas de oficios y casas taller. Actualmente es de uso administrativo.

Can

Bar

rig

a

3Existia ja al segle XV. El conjunt és format per la casa, de plan-ta i dos pisos -el segón destinat a graner-, i al davant hi havial’era i els corrals, estables, etc. Curiosament la coberta de laxemeneia és una campana. (CPHA). L’altra casa fou construï-da al primer quart del segle XX. Tots dos edificis són de pro-pietat municipal.Existía ya en el siglo XV. El conjunto está formado por la casa,de planta y dos pisos -el segundo destinado al granero-, frentea la que se encontraban la era y las construcciones para usoagrícola: corrales, establos, etc. Curiosamente, la cubierta de lachimenea es una campana. (CPHA). La casa nueva fue construi-da hacia primer cuarto del siglo XX. Actualmente ambos edifi-cios son de propiedad municipal.

Asi

lRo

caiP

i(c

anG

usi)

4Edifici construit l’any 1899 com a fàbrica de teixits de seda i co-tó, conegut per can Gusi. Tot i que l’empresa tancà al final dela primera década del segle XX, les naus i la base de la xeme-neia s’han mantingut. Des de 1912 és la seu d l’asil Roca i Pi.Arquitectònicament destaquen les naus d’obra vista. (CPHA)Edificio construido en 1899 como fábrica de tejidos de seda yalgodón, conocido como Can Gusi. A pesar de que la empre-sa cerró a finales de la primera década del siglo XX, las navesy la base de la chimenea se han conservado. Desde 1912 es lasede del asilo Roca i Pi. Arquitectónicamente destacan las na-ves de obra vista. (CPHA)

Can

Ban

ús

5Casa residencial que pren l’aspecte actual l’any 1901, quanPere M. Soler (propietari d’una important fàbrica tèxtil) enca-rrega reformes a la seva casa-torre. Tenia diverses estances:habitatge, jardí, quadres, caseta de joc... Des de l’any 1971 ésde propietat municipal i actualment està cedida a la FundacióAcollida i Esperança.Casa residencial que adquiere su aspecto actual en 1901,cuando Pere M. Soler (propietario de una importante fábricatextil) encarga reformas en su casa-torre. Tenía diversas estan-cias: vivienda, jardín, cuadras, caseta de juego... Desde 1971es de propiedad municipal y actualmente está cedida a la“Fundació Acollida i Esperança”.

Laba

rria

dade

l’ant

iga

esgl

èsia

6Conjunt de cases, construïdes en èpoques diferents i situades al peudel turó de Montigalà, que durant molts anys constituïren un dels dospetits nuclis d’habitatges agrupats de Canyet. L’any 1884 s’hi va in-augurar l’església de Sant Crist, de la qual encara resta un tros deparet després que fos cremada el 1936, en esclatar la Guerra Civil.

Conjunto de casas, construidas en épocas diferentes y situadas alpie de la colina de Montigalà, que durante muchos años constitui-rán uno de los dos pegueños núcleos de viviendas agrupadas deCanyet. En 1884 se inauguró la iglesia de Sant Crist, de la que aúnqueda un trozo de pared después de que fuera quemada en 1936,al estallar la Guerra Civil.

Cas

esde

can

Ferr

ater

7Conjunt de cases molt senzilles de planta i pis i amb un espai d’horta al davant. Construïdes a final del segle XVIII o principi delXIX, eren habitatges ocupats per families de jornalers del camp vin-culades a la masia de can Ferrater. (CPHA)

Conjunto de casas muy sencillas de planta y piso y con un espaciode huerta delante. Contruidas a finales del siglo XVIII o principiosdel XIX, eran viviendas ocupadas por familias de jornaleros delcampo vinculadas a la masía de Can Ferrater. (CPHA)

Can

Ferr

ater

8Important masia reformada al segle XVIII,moment en el qual seli donà l’aspecte senyorial que encara avui conserva. A mésdel cos principal, convé destacar la bassa i els jardins de lapart anterior de la casa. Les obres de la carretera de Canyetvan dividir la finca, i la capella es pot veure avui dia a l’inici delcarrer de can Tiano. (CPHA)Importante masía reformada en el siglo XVIII, momento en elque se le dio un aspecto señorial que todavía hoy conserva.Además de la parte principal, conviene destacar el estanque ylos jardines de la parte anterior de la casa. Las obras de la ca-rretera de Canyet dividieron la finca, y la capilla se puede veractualmente al principio de la calle Can Tiano. (CPHA)

Can

Po

nto

ns

9Conjunt de tres cases, que s’identifica amb el renom amb quèes coneixien els Rotllan, antics propietaris. La primera que esveu és de final del segle XIX. De la segona, que sembla que ésla més antiga, n’hi ha noticies des de final de l’edat mitjana. Pelque fa a la tercera, té l’aspecte d’una construcció del primerquart del segle XX.Conjunto de tres casas, que se identifica con el sobrenombrecon que se conocía a los Rotllan, sus antiguos propietarios. Laprimera que se ve es de finales del siglo XIX. De la segunda,que parece ser la más antigua, se tienen noticias desde finalesde la Edad Media. Y la tercera tiene el aspecto de una cons-trucción del primer cuarto del siglo XX.

Car

rer

deca

nTi

ano

1Constitueix un altre dels nuclis de cases agrupades de Canyet. Finsben entrat el segle XX, ha estat un dels punts neuràlgics de la vidasocial de la gent de la zona: hi havia el centre on es desenvolupa-ven els actes socials, una botiga de queviures i el primer telèfon, s´higuardava el carro que duia la roba que rentaven les bugaderes...

Éste es otro de los núcleos de casas agrupadas de Canyet. Hastabien entrado el siglo XX ha sido uno de los puntos neurálgicos dela vida social de la gente de la zona: aquí estaba el centro donde sedesarrollaban los actos sociales, una tienda de comestribles y elprimer teléfono, se guardaba el carro que llevaba la ropa que lava-ban las lavanderas...

Can

Nad

al

2Conjunt agrícola, de construcció senzilla, que pren el nom dels seusantics propietaris. Està format per tres habitatges: el dels propietaris,el dels masovers i el dels parcers. La producció de vi hi era impor-tant i, encara avui dia, a la finca, hi ha un celler i algunes premses.

Conjunto agrícola, de construcción sencilla, que lleva el nombre desus antiguos propietarios. Está formado por tres viviendas: la de lospropietarios, la de los granjeros y la de los aparceros. La produc-ción de vino era importante, y hoy en día, en la finca, hay una bo-dega y algunas prensas.

Can

Bo

tella

3Construcció residencial dels primers anys del segle XX, edifi-cada per la propietària de la zona, Antònia Ysant, que féuconstruir també el conjunt de cases de la colònia de Sant An-toni, pensades per a estiueig. A mitjan segle XX canvià de pro-pietari i, com a conseqüència, de nom.Construcción residencial de los primeros años del siglo XX,edificada por la propietaria de la zona, Antònia Ysant, que hizoconstruir también el conjunto de casas de la colònia de SantAntoni, proyectadas para el verano. A mediados del siglo XXcambió de propietario y, en consecuencia, de nombre.

Cal

Ro

s

4Conjunt de cases adossades a la paret de la finca de can Pu-jol, que han acabat prenent el nom d’una de les families que hiha residit. De planta baixa i pis, i teulada d’un sol pendent,sembla que foren construides pels propietaris de can Pujol perdestinar-les a habitatges per a jornalers de les seves terres.Conjunto de casas adosadas a la pared de la finca de Can Pu-jol que han acabado tomando el nombre de una de las familiasque las habían habitado. De planta baja y piso, y tejado de unaúnica vertiente, parece ser que fueron construidas por los pro-pietarios de Can Pujol para destinarlas a viviendas para jorna-leros de sus tierras.

Can

Gra

pa

5Antiga masia, actualment dividida en diversos habitatges, quesembla que fou la casa pairal de la família Nadal, assentada aCanyet des de molt antic. Del conjunt destaca la que havia es-tat la façana principal de la finca, que conserva la porta d’en-trada i dues finestres gòtiques.Antigua masía, actualmente dividida en diversas viviendas, queel parecer fue la casa solariega de la familia Nadal. Del conjun-to destaca la que había sido la fachada principal de la finca,que conserva la puerta de entrada y dos ventanas góticas.

Torr

eC

od

ina

6És una de les construccions més singulars de Badalona. Docu-mentada ja al segle XIII, el conjunt, fortificat, és format per doscossos de dos i tres pisos d’alçada i una torre adossada. Refor-mada l’any 1943 per Joser M. Jujol, conserva un celler gòtic i lessales de cups i premses. A la finca hi ha el brollador de la font dela Rosa. Des de l’any 2003 és de propietat municipal. (CPHA)Es una de las construcciones más singulares de Badalona. Do-cumentada ya hacia el siglo XIII, el conjunto fortificado está for-mado por dos cuerpos de dos y tres pisos de altura y una to-rre adosada. Reformada en 1943 por Josep M. Jujol, conservauna bodega gótica y las salas de lagares y prensas. En la fincase encuentra el manantial de la font de la Rosa. Desde el año2003 es de propiedad municipal. (CPHA)

Can

Puj

ol

7Dominant la vall és, segurament, la principal masia de Canyet, perla seva continuïtat, la riquesa dels seus antics propietaris i l’aspec-te de casa senyorial que encara manté. De planta baixa, pis -en elqual destaquen els balcons- i golfes, a la part del davant hi ha unjardí i a cada banda les dependències auxiliars. (CPHA)

Dominando el valle, ésta es, seguramente, la masía principal e Can-yet, tanto por su continuidad y la riqueza de sus antiguos propieta-rios como por el aspecto que tiene actualmente. De planta baja, pi-so -en el que destacan los balcones- y desván, tiene un jardín en-frente y a cada lado las dependencias auxiliares. (CPHA)

Col

ònia

deS

ant

Jaum

eic

anS

elva

s

8S’anomena colònia de Sant Jaume un conjunt de cases destinadesa l’estiueig, construïdes a principi del segle XX pels propietaris decan Selvas en terrenys seus. La mateixa casa Selvas, seguramentconstruïda al segle XIX, domina el conjunt. (CPHA)

Se llama colonia de Sant Jaume a un conjunto de casas destinadasal veraneo construidas a principios del siglo XX por los propietariosde Can Selvas en sus terrrenos. La propia Casa Selvas, seguramen-te construida en el siglo XIX, domina el conjunto. (CPHA)

Can

Mas

Oliv

er(c

anR

ibó

)

9Antiga masia d’estructura basilical, de planta, pis i golfes alcos central, amb tres obertures. Transformada al segle XX,la casa principal té adossades diverses construccions que,en el seu moment, havien de ser dependències comple-mentàries de l’explotació. Conserva encara un celler impor-tant i l’era. (CPHA)Antigua masía de estructura basilical, de planta, piso y des-ván en el cuerpo central, con tres aberturas. Transformadaen el siglo XX, la casa principal tiene adosadas diversasconstrucciones que, en su momento, debían ser dependen-cias complementarias de la explotación. Conserva aún unabodega importante y la era. (CPHA)

Can

Tro

ns

10Masia de tres cossos en forma basilical que sembla que ésdel segle XVI, encara que podria haver-hi hagut una edifica-ció anterior. A la part superior del cos central, s’hi obrencinc finestres que donaven accés al graner. Cal destacar lesreixes de forja catalana que protegeixen les finestres de laplanta baixa. (CPHA)Masía de tres cuerpos en forma basilical que al parecer da-ta del siglo XVI, aunque pudiera haber habido una edifica-ción anterior. En la parte superior del cuerpo central seabren cinco ventanas que daban acceso al granero. Sondestacables las rejas de forja catalana que protegían lasventanas de la planta baja. (CPHA)

Can

Mas

11Conjunt agrícola, del qual es tenen referències documentals al’edat mitjana, ubicat a la zona anomenada Serra d’en Mas. Lacasa, de planta i pis, també té golfes al cos central, on desta-quen tres finestres, i conserva, encara, la sala de cups i el celler.Conjunto agrícola, del que se tienen referencias documentalesen la Edad Media, ubicado en la zona denominada Serra d’enMas. La casa, de planta y piso, también tiene desván en elcuerpo central, en el que destacan tres ventanas, y conserva,todavía, el lagar y la bodega.

Torr

ent

de

can

Mas

12El camí seguit fins aquí travessa la serra d’en Mas. En aquestpunt convé destacar tres elements característics de tota la zo-na agrícola de Badalona. D’una banda, la boca d’una mina, del’altra, el canyissar que creix al peu d’aquesta mina (vegetacióben característica dels torrents i les rieres) i, finalment, el boscde pi pinyoner i alzina.El camino seguido hasta aquí atraviesa la Serra d’en Mas. Eneste punto conviene destacar tres elementos característicos detoda la zona agrícola de Badalona. Por un lado, la boca de unamina, por otro, el cañizar que crece al pie de esta mina (vegeta-ción muy característica de los torrentes y las rieras) y, finalmen-te, el bosque de pino piñonero y encina.

Mas

Jorn

et

13Conjunt format per set cases de planta i dos pisos i teulada d’unsol pendent, conegut, també, fins fa pocs anys, amb el nom de canViscarda. Probablement el conjunt fou construït pels propietaris dela masia de can Móra.

Conjunto formado por siete casas de planta y dos pisos y tejado deuna única vertiente, conocido también hasta hace pocos años, conel nombre de Can Viscarda. Probablemente el conjunto fue construi-do por los propietarios de la masía de Can Móra.

Can

Mór

a

14Situada al peu de la riera de Canyet, vora on es va trobar una sitjaamb materials de l’edat del ferro, la masia fou reformada cap al’any 1700. La façana és de planta i dos pisos, el primer claramentresidencial, mentre que una part del segon era per a graner. Té unacapella incorporada a l’edifici. (CPHA)

Situada junto a la riera de Canyet, donde se encontró un silo conmateriales de la Edad de Hierro, la masía fue reformada hacia el año1700. La fachada presenta planta y dos pisos, el primero claramen-te residencial, mientras que una parte del segundo era para el gra-nero. Tiene una capilla incorporada al edificio. (CPHA)

Ca

l’Am

igó

15Conjunt agrícola dels més antics de Canyet. Actualment di-vidida en diversos habitatges, la masia manté encara l’es-tructura de tipus basilical, amb la porta amb arc de migpunt i grans dovelles, i una finestra gòtica. Dos barris tan-quen la finca principal, mentre que les dependències com-plementàries queden una mica més allunyades. (CPHA)Conjunto agrícola de los más antiguos de Canyet. Actual-mente dividida en diversos habitáculos, la masía mantienetodavía la estructura de tipo baselical, con la puerta con ar-co de medio punto y grandes dovelas, y una ventana góti-ca. Dos barrios cierran la finca principal, mientras que lasdependencias complementarias quedan un poco más aleja-das. (CPHA)

Mo

nest

ird

eS

ant

Jero

nid

ela

Mur

tra

1Fundat l’any 1416, funcionà com a monestir fins a l’any 1835.La part més antiga i central del monestir és gòtica, i la resta delconjunt va anar prenent forma progressivament. L’any 1975, elclaustre i el cos d’edificis que l’envolten, la torre, l’església i lescapelles foren declarats Monument historicoartístic d’interèsnacional. (CPHA)Fundado en el año 1416, funcionó como monasterio hasta1835. La parte más antigua y central del monasterio es gótica,y el resto del conjunto fue tomando forma progresivamente. En1975, el claustro y el cuerpo de edificios que lo rodean, la to-rre, la iglesia y las capillas fueron declarados Monumento his-tórico-artístico de interés nacional. (CPHA)Per a visites, informació al Museu de Badalona.Para visitas, información en el museo de Badalona.

LaM

iran

da

iles

erm

ites

2Edificada sobre un assentament rural d’època romana, les res-tes que es conserven pertanyien a l’ermita de la Miranda que,juntament amb les ermites de Sant Onofre i Sant Climent, for-maven part del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. (CPHA)Edificada sobre un asentamiento rural de época romana, losrestos que se conservan pertenecían a la ermita de la Mirandaque, junto a las ermitas de Sant Onofre y Sant Climent, forma-ban parte del monasterio de Sant Jeroni de la Murtra. (CPHA)

Can

But

inyà

3Situat en una de les zones de Badalona on s’ha documentat més con-tinuïtat d’hàbitat, l’edifici actual és del segle XVIII, per bé que la masiaja existia al segle X. De planta i dos pisos i coberta a dues vessants,té la façana esgrafiada i una torre de defensa adossada. L’ús predo-minant era l’agrícola, tot i el seu aspecte residencial. (CPHA)

Situado en una de las zonas de Badalona en las que se ha docu-mentado más continuidad de hábitat, el edificio actual es del sigloXVIII, aunque la masía ya existía en el siglo X. De planta y dos pisosy tejado a dos aguas, tiene la fachada esgrafiada y una torre de de-fensa adosada. Su uso principal era el agrícola, aunque su aspectoes de casa residencial. (CPHA)

Ca

l’Ale

man

yi

creu

deM

ontig

alà

4Edificada al damunt de les restes d’una vil·la romana, era una impor-tant casa de planta i dos pisos i teulada a dues vessants al davantde la qual hi havia una gran bassa, envoltada per una galeria ambarcades, utilitzada per als conreus de regadiu. A la façana de la ca-sa hi havia l’escut en pedra de la família Alemany. (CPHA)

Edificada sobre los restos de una villa romana, era una importantecasa de planta y dos pisos y tejado a dos aguas delante de la cualhabía una gran balsa, rodeada por una galería con arcos, utilizadapara cultivos de regadío. En la fachada de la casa estaba el escudoen piedra de la familia Alemany. (CPHA)

Durada aprox.:Duración aprox.:

3/4 d’hora de passeig.3/4 de hora de paseo.

No recomanat després de ploure.

No recomendado después de llover.

Transport / Transporte:B3, B4, B6,

B24, B27, B33, B44

Itinerari 2: Els edificis de la riera de CanyetItinerario 2: Los edificios de la riera de Canyet

Durada aprox.:Duración aprox.:

1 hora i 1/4 de passeig.1 hora y 1/4 de paseo.

Transport / Transporte:B2, B6, B8, B9, B19, B24, B26

Itinerari 3: Masies i cases de CanyetItinerario 3: Masías y casas de Canyet

Durada aprox.:Duración aprox.:

1 hora i 3/4 de passeig.1 hora y 3/4 de paseo.

Transport / Transporte:B19, B26

Itinerari 4: Edificis a la vall de Sant JeroniItinerario 4: Edificios en el valle de Sant Jeroni

Durada aprox.:Duración aprox.:

1 hora de passeig.1 hora de paseo.

ITINERARIS PER BADALONAMASIES I RIERES

Ptge. de la Plana, 14, bxs.08912 Badalona (Barcelona)T. 93 483 29 90 • F. 93 384 25 08

[email protected]

BadalonaTurisme@BadalonaTurisme

Amb el suport de:

Amb la col·laboració de:

Àrea de Medi Ambient i SostenibilitatMuseu de Badalona

www.badalonaturisme.cat

CPHA: Catàleg del Patrimoni HistoricoartísticCPHA: Catálogo del Patrimonio Historicoartístico

CPHA: Catàleg del Patrimoni HistoricoartísticCPHA: Catálogo del Patrimonio Historicoartístico

CPHA: Catàleg del Patrimoni HistoricoartísticCPHA: Catálogo del Patrimonio Historicoartístico

ITINERARIOS POR BADALONAMASÍAS Y RIERAS

dorso masies.qxp 15/6/12 11:36 Página 1