UNITAT 13. UN MÓN GLOBALITZAT

Les relacions econòmiques, socials i culturals que el capitalisme ha establert entre els països i les regions de la Terra creen situacions de col·laboració, d’intercanvi, d’interdependència i de domini polític, social i econòmic.El que caracteritza l’actual globalització són les relacions que es produeixen a nivell mundial i que a més a més, es produeixen de manera instantània i amb gran intensitat.

1. ELS RECURSOS DEL MEDI NATURAL

1.1. La diversitat del medi natural El medi natural, format per:

Relleu Sòls Clima Vegetació Fauna

L’activitat dels éssers humans sobre el medi natural l’ha modificat molt. Per això, quan parlem de paisatge, ens referim al medi natural combinat amb l’acció humana.

La superfície terrestre ens ofereix una gran diversitat de paisatges combinats amb el clima de cada espai de la Terra:

Paisatges de zones càlides. o Paisatge equatorial, paisatge tropical i paisatge desèrtic.

o S’estenen per la zona intertropical.

Paisatges de zones temperades. o Tres tipus de paisatges:

Mediterrani Oceànic o atlàntic Continental

o Situats per tots dos hemisferis

Paisatges de zones fredes. o Paisatge polar i d’alta muntanya.

o Situats als dos cercles polars i a les serralades més altes de la Terra.

1.2. Els recursos naturals del planeta La natura ofereix una gran varietat de béns aprofitables per satisfer les necessitats dels humans i

contribuir al seu benestar. Alguns d’aquests béns es renoven per si mateixos, mentre que altres la reutilització és difícil o impossible.

Els recursos naturals es classifiquen segons la disponibilitat en el temps, la taxa de regeneració i el ritme de consum:

Recursos renovables. o No s’exhaureixen pel fet d’utilitzar-los

o Es regeneren a una taxa igual o superior a la taxa d’explotació.

o El Sòl i l’aigua es poden convertir en recursos no renovables per un ús intensiu.

Recursos no renovables. o Es poden trobar en quantitats finites a diferents llocs.

o Es regeneren lentament.

o Es poden utilitzar fins que s’esgoten o fins que no és rendible explotar-los.

o Alguns es poden reciclar o reutilitzar fins a un cert nivell.

L’augment de la població i del consum de béns ha comportat:

1

Reducció RRNN Increment residus i contaminació (pot afectar molt negativament sobre el medi i les

persones)

1.3. La distribució dels recursos al món El consum energètic a escala global s’incrementa cada any degut a l’ús de combustibles fòssils

(carbó, petroli i gas natural) per als transports, les indústries i l’activitat domèstica. Tant la producció com el consum d’aquests recursos energètics és molt desigual. L’energia nuclear es fa a partir de l’urani. La majoria de les centrals nuclears es troben a països

desenvolupats (EUA, Japó i països europeus) tot i que l’urani prové freqüentment de països en vies de desenvolupament com ara la Xina, l’Índia i el Brasil.

Els jaciments minerals més rics es localitzen en països en vies de desenvolupament, com per exemple el ferro, que el podem trobar a Brasil, Xina i Índia.

1.4. Els impactes mediambientals al món Fa referència a qualsevol transformació de l’ambient que pugui tenir repercussions per al paisatge,

els ecosistemes o al benestar de les persones. Originada per l’acció humana. Alguns dels impactes que afecten el planeta:

La producció i el consum energètic. o Augment de l’ús de combustibles fòssils ha fet incrementar la contaminació

atmosfèrica amb substàncies perilloses i tòxiques. o Conseqüències: destrucció de la capa d’ozó, l’efecte hivernacle i la pluja àcida.

Els usos del sòl. o La pèrdua o alteració del sòl està provocat per la instal·lació de noves poblacions o

per convertir-los en camps de conreu o de pastura.o Conseqüències: desertificació (erosió per l’ús inadequat del sòl i per l’acció humana

en general). L’aigua.

o S’ha multiplicat per 6 el consum mundial d’aigua els últims 70 anys.

o Explotació accelerada i la contaminació per les activitats agrícoles, industrials i

urbanes estan posant en perill els recursos hídrics. La biodiversitat.

o Conjunt de les espècies vegetals i animals que existeixen al planeta.

o La pèrdua de diversitat biològica és degut a la desforestació dels boscos i a la

sobreexplotació de moltes espècies.

1.5. Els riscos ambientals El risc ambiental és la possibilitat que hi ha que es produeixi una catàstrofe en el medi ambient a

causa d’un fenomen natural o d’una acció humana. Pot tenir conseqüències greus sobre les persones i béns. Zones de contacte entre plaques litosfèriques, marges de rius, zones volcàniques, etc.

pateixen un alt risc de patir desastres naturals. Els riscos es poden classificar segons l’origen:

Naturals Tecnològics Mixtos

Depenent de cada país pot afectar d’una manera més o menys forta per la diferència de tecnologies i materials que s’utilitzen.

Riscos naturals.

2

Relacionats amb la dinàmica interna i externa de la Terra. Origen geològic.

o Volcans

o Terratrèmols

o Tsunamis

o Moviments de vessants

Origen meteorològic. o Inundacions

o Sequeres

o Huracans

o Tornados

Origen físic. o Incendis

Origen biològic. o Plagues

2. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN UN MÓN GLOBAL: SECTOR PRIMARI

2.1. Paisatge agrari Morfologia agrària És el dibuix o l’aspecte que presenta el camp. L’espai conreat es divideix en

parcel·les: Per la mida (latifundis, mitjanes o minifundis) Per la forma (regulars o irregulars) Pels límits (Open fields i bocage)

Sistemes de conreu Policonreu

o Es conreen diverses espècies en una mateixa explotació

Monoconreuo Tota l’explotació es dedica a un sol tipus de conreu

Segons les necessitats d’aigua i la forma d’obtenir-la, els conreus poden ser:o Regadiu

Utilitzen l’aigua del subsòl, de rius o pantans per regaro Secà

Només reben l’aigua de la pluja Tipus d’agricultura i ramaderia

Extensivao Produir gran quantitat de productes en l’espai més petit possible.

o Suposa un alt rendiment per superfície

o Mà d’obra abundant, llavors

Intensivao S’aplica a llocs amb molta terra i mà d’obra escassa i cara

o Grans quantitats de producte a un preu baix.

o Tècniques modernes, poca mà d’obra i molta mecanització

2.2. Agricultura de subsistència i ramaderia tradicional Als països més pobres agricultura de subsistència

Obtenir els aliments necessaris per subsistir. Conreen productes per al consum familiar (autoconsum) Poc excedent

3

Treball manual i poques eines Rendiment baix de les terres Policonreu (en petites superfícies) Àsia, Oceania, Amèrica Llatina i Àfrica

Ramaderia tradicional S’utilitza el bestiar per treballar el camp Alguns agricultors tenen petits ramats que proporcionen aliment i vestit Zones intertropicals de la Mediterrània

2.3. Agricultura de mercat i ramaderia comercial Agricultura de mercat aquella que tant l’estructura de la producció com el caràcter de les

inversions depenen del mercat. Objectius: Augment de vendes i reducció de costos S’utilitza molta maquinària Tècniques de conreu modernes

o Alta productivitat i rendiments alts

Destinada als mercats nacional i internacional La tecnificació i la modernització de les tècniques han provocat problemes mediambientals

(contaminació de l’aigua i del sòl degut als productes químics per augmentar el rendiment) Amèrica del Nord, Europa Occidental, Japó, Austràlia...

Ramaderia comercial Objectiu principal: vendre la producció al mercat i obtenir-ne el benefici màxim Explotació intensiva: cria del bestiar en granges altament tecnificades Explotació extensiva: grans espais per a la pastura dels animals, que s’alimenten d’herbes

que creixen de forma natural.

2.4. La pesca Principals zones de pesca:

Plataforma continental (zona marítima costanera amb una profunditat inferior a 300m.) Zones de contacte entre corrents marins freds i càlids Llocs on hi ha molt de plàncton

Xina, Indonèsia, Japó, EUA... i entre els països europeus Rússia, Noruega i Espanya. Noves tècniques i augment de nombre de vaixells que pesquen Explotació massiva ( posa en perill el creixement i la reproducció d’espècies)

S’han pres mesures en alguns països per evitar-ho, protegir les cries i més control Proposta de futur: aqüicultura (explotació del mar basada en la reproducció i el conreu de les

espècies)

3. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN UN MÓN GLOBAL: LA INDÚSTRIA

3.1 Tendències de la indústria mundial Canvis en l’activitat industrial a partir del procés de globalització:

L’augment de la producció i disminució dels costos gràcies a la revolució tecnològica. L’enfortiment dels sistemes d’informació ha donat lloc al desenvolupament de nous sectors

industrials: electrònica, informàtica, telecomunicacions i robòtica. Degut a la competència, s’incorporen innovacions tecnològiques perquè les empreses

puguin fer front a ella i a més a més, ser més emprenedores.

3.2. Els espais industrials al món La indústria dels països desenvolupats

Estats Units, països de la Unió Europea, Japó i Rússia, entre d’altres

4

Moderna Alt nivell de productivitat A disposició: Capital, tecnologia avançada, personal qualificat i bones infraestructures Influència en el mercat internacional

o Capacitat per controlar els preus dels productes

o Són centres de decisió mundial

Diferents tipus d’indústrieso Des de distribuïdores de matèries primeres fins a indústries punta (informàtica,

telecomunicacions...) Descentralització de les indústries que pertanyen “al món desenvolupat”

o Mà d’obra abundant i barata

o Facilitats legals

o Provoca l’etiquetatge d’un país asiàtic en els productes europeus

La indústria dels països en vies de desenvolupament Són països recentment industrialitzats. Són també anomenats països emergents Brasil, Índia, Mèxic i Xina. Baix nivell de productivitat Pocs mitjans (Capital, tecnologia, formació de la mà d’obra...) Dependència dels països desenvolupats Poca capacitat de decisió i de control sobre els intercanvis i preus dels productes Indústries que destaquen:

o Extracció de matèries primeres

o També orientades a l’exportació (calçat, vestit, aparells electrònics, etc.)

o Poc competitives

3.3. Els transports i les comunicacions Augment de la mobilitat gràcies a l’evolució dels mitjans de transport i les comunicacions. Factors decisius dels mitjans de transport: seguretat, preu i temps.

Actualment, molt avançats i moderns Bones infraestructures (aeroports, ports, xarxes ferroviàries...)

Són avantatges que garanteixen l’arribada dels productes en bones condicions Noves tecnologies a les comunicacions (telefonia mòbil, GPS...) faciliten:

Control de la producció Venta de producte Fer seguiments de l’empresa des d’un sol lloc sense moure’s de la ubicació, així doncs

evitant desplaçaments de personal i reduint temps.

4. ELS INTERCANVIS I LES DESIGUALTATS TERRITORIALS AL MÓN

4.1. Territoris centrals i territoris perifèrics Segons el diferent grau de desenvolupament i d’ingressos, s’agrupen els països del món en:

Territoris centrals (anomenats països de la Tríada: EUA, UE i Japó)o Control del comerç i tecnologia

o Alts nivells de productivitat

o Economies diversificades

o Ingressos elevats

o Domini sobre altres regions que depenen d’ells.

Territoris perifèrics o Economies poc complexes

5

o Baix nivell de productivitat

o Desenvolupament industrial i agrari escàs

o Relacions comercials amb l’exterior depenents

o Països de l’Àfrica subsahariana

Nivell de vida baixo També existeixen països oblidats(sense recursos naturals i immersos en guerres)

Territoris semi perifèrics emergents Combinació de característiques dels espais centrals i perifèrics Segueixen les ordres dels països centrals però estan aconseguint generar un

desenvolupament propi Brasil, Argentina, Sudàfrica, Índia, Xina...

4.2. El sistema mundial d’intercanvis: el comerç desigual Volum comercial escàs dels països poc desenvolupats a causa de les seves limitacions en la

producció i els fluxos comercials Països que amb una economia de subsistència no poden ni accedir al mercat internacional Altres països, depenen en un 80-90% de l’exportació

Són països que conreen cacau, sucre, cafè o cotó Qui decideix, però, els preus, són les borses de NY, Londres, París... que per ser intermediaris

s’enduen uns beneficis molt elevats Sorgeix el comerç just o solidari Hi ha tres grans fluxos comercials a nivell mundial que uneixen Amèrica del Nord, la UE i Corea i

Japó. Altres territoris del món queden “marginats” per qüestions com ara la deficiència de les

seves xarxes de comunicacions i el poc potencial que tenen.o Aquests territoris els toca exportar poc i a baix preu, mentre que han d’importar

productes manufacturats a preus molt alts.o Augment del deute extern per atorgar-los préstecs que després no poden tornar.

Això els fa empitjorar més la seva situació econòmica i augmentar la pobresa que ja tenen

5. LA POBLACIÓ I LES CIUTATS AL MÓN

5.1. La distribució e la població mundial Població repartida de manera molt desigual i concentrada a les zones més riques i a les ciutats Distribució de la població per sexes a nivell mundial molt similar Estructura per edats dóna una piràmide demogràfica expansiva (degut a l’elevada natalitat dels

països pobres)

5.2. Les dinàmiques demogràfiques i l’economia Desacceleració del creixement des de la dècada dels 70 amb una reducció de la taxa de natalitat

Aquesta taxa és molt desigual respecte els països rics(10% i 1,6 fills per dona) i els països pobres(superen el 40% i 2,7 fills per dona)

Augment de les migracions durant els darrers trenta anys, amb fluxos dirigits cap a països desenvolupats i emergents.

EUA posseeix un major nombre d’immigrants (21,3% del total mundial d’immigrants internacionals)

o Els segueix la Federació Russa, Alemanya, França, Aràbia Saudita, Canadà, Índia i

Regne Unit.

6

5.3. Polítiques demogràfiques El creixement vegetatiu baix als països rics i alt als països molt pobres Als països desenvolupats es promocionen polítiques natalistes (que afavoreixen la natalitat) mentre

que els països desenvolupats forcen polítiques antinatalistes per disminuir el creixement vegetatiu.

5.4. Les xarxes urbanes: un món de ciutats El lloc que una ciutat ocupa en el marc global de ciutats depèn de factors com ara les interrelacions

que cada ciutat crea dins l’economia mundial Nombre de funcions que desenvolupa i en quin àmbit Nivell d’influència que exerceix Pes polític i econòmic

Les ciutats destinen molts diners per promocionar-se i poder formar part dels grans esdeveniments i celebracions per atraure turisme i més inversions.

Existència de tres ciutats globals: NY, Tòquio i Londres Acumulen població i són els grans centres de decisió a escala mundial.

Tot i així, moltes ciutats que acumulen més de 20 milions d’habitants (Ciutat de Mèxic, Delhi, Bombai o Sao Paulo) estan situades a països subdesenvolupats i tenen un pes reduït en la jerarquia urbana mundial.

Les tres primeres ciutats amb millor qualitat de vida(respecte els trets socials i econòmics, creativitat cultural, sanitat i educació, medi ambient...) són Viena, Zuric i Ginebra.

6. PROCÉS DE GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA

6.1. Progrés de les noves tecnologies de la comunicació Les noves tecnologies de la comunicació(informàtica i telemàtica) han fet possible la globalització

econòmica Els contactes i intercanvis entre les diverses empreses o entre les seves seus poden

comunicar-se de manera instantània. L’aplicació de noves tecnologies ha comportat:

o Deslocalització i desestructuració industrials

La ubicació pot ser a qualsevol lloc del món que trobin avantatges. Això els fa estar presents en qualsevol lloc i abastir altres mercats

o Augment dels serveis d’informació i cultura

Ajuden a conèixer mercats i afavorir el consumo Mobilitat geogràfica

Les persones es poden desplaçar amb més llibertat a escala mundialo Lliure circulació de capitals

Fa una dècada els estats controlaven els moviments de capital entre països i estava tot més restringit. Actualment, en una gran part dels països del món, el capital es pot invertir sense autorització prèvia del govern.

Dos tipus de capitals: Capital productiu. Invertit en activitats empresarials de tipus industrial

o de serveis. Capital financer. Opera en borsa tant a curt com a llarg termini, per

ser invertit en les accions de les empreses o per especular amb els tipus d’interès. Els darrers anys, el capital financer ha aconseguit grans beneficis especulant amb els diners i això provoca que les empreses hagin d’esforçar-se per obtenir més rendiment i atraure capital productiu.

7

6.2. La liberalització dels mercats financers Mercats financers

Comprar o venda valors Accions Opcions de futur Basats en l’especulació (Borsa)

El procés de liberalització dels mercats financers ha estat el resultat de les mesures que uns governs van adoptar a partir del 79. Des de llavors, el capital circula fàcilment per les borses de tot el món (en especial EUA, els països de la UE i el Japó)

El mercat de capitals(que es troba dins del mercat financer) ha crescut molt. Els diners són invertits en les borses dels països que ofereixen més oportunitats i s’esperen obtenir més beneficis.

Invertir en empreses que cotitzen en borsa els proporciona desenvolupar activitats industrials i de serveis, creació de feina i de riquesa.

6.3. La concentració de capital Economia global caracteritzada per:

Grans empreses multinacionals que tenen per objectiu augmentar els seu capital, realitzar processos de concentració empresarial i ampliar els seus mercats.

o Aquestes multinacionals es poden formar gràcies al creixement intern, per fusió amb

altres empreses o per compra mitjançant una OPA (Compra de les accions d’una empresa a un preu superior a la cotització de borsa que tenen en aquells moments per absorbir-la)

o Concentren un poder econòmic enorme i exerceixen una clara influència en les

decisions polítiques a nivell estatal i internacional. Expansió de les empreses

Centres de producció i gestió ubicades a diversos països del món. Relacions entre empreses, sistemes productius i territoris. El fet d’invertir en un altre país genera ocupació i més capacitat productiva

6.4. La globalització social Ha provocat grans canvis allà on s’ha implantat

Incorporació de la dona al mercat de treball remunerat. o Nous models familiars o nous comportaments demogràfics (endarreriment de l’edat

de maternitat per consolidar la situació laboral) Augment del nivell del consum

o Gran oferta de productes a escala planetària

o Difusió massiva de productes (la majoria similars entre ells)

Mercat laboral o També globalitzat a través dels moviments migratoris. Els treballadors ja poden

accedir al mercat de treball dels diferents països del món.

6.5. La globalització cultural El procés de la globalització també afecta el món de la cultura

La ciència, on els grans centres mundials d’investigació estableixen vincles de cooperació per dur a terme estudis mèdics, etc.

o Prioritats a la investigació i s’han aconseguit nous productes i noves tecnologies que

han comportat transformacions profundes.o Les empreses cada cop inverteixen més en R+D (EUA, la UE i Japó són els més

avançats en alta tecnologia)

8

o Quan es du a terme un avenç científic o tecnològic, se’n registra la propietat i aquells

que vulguin utilitzar la novetat han de pagar uns drets d’ús (la investigació encara no s’ha liberalitzat)

Gustos artístics i esportius s’han uniformitzat. Gràcies als mitjans de comunicació, es permet seguir a gairebé tot el món i els seus esdeveniments artístics, esportius i culturals, i fer-ne promoció. El món s’ha uniformat i gairebé la major part de la humanitat compra els mateixos llibres, coneix els grans esportistes, músics o actors, etc.

7. LA GEOPOLÍTICA

7.1. Ordre i desordre mundials Sistema capitalista, creadora de riquesa, però a la vegada, creadora de grans desigualtats.

Ha posat també en perill la conservació del medi ambient del planeta. Ha provocat el declivi relatiu de l’ordre mundial establerts per EUA El fracàs del sistema capitalista en alguns estats va provocar l’islamisme com a guia

política. Es van decantar per polítiques violentes de trencament i de rebuig a tot allò que consideren que pertany al món occidental.

o Aquest rebuig del món occidental és fomentat pel conflicte entre Israel i Palestina.

L’enfrontament entre alguns països àrabs i crea incertesa en el sistema mundial i alimenta a petits grups terroristes.

D’altra banda, a Xina, amb un sistema polític tipus comunista, practica un sistema d’economia de mercat.

És considerat una potència mundial gràcies a la seva competitivitat de la seva economia en el mercat mundial.

La solució als problemes del sistema mundial exigeix negociacions i acords i la necessitat de creació o reforma d’alguna institució que reguli l’economia i la justícia a escala mundial. L’ONU només va ser creada per garantir l’ordre i la pau al món, però s’hauria de redefinir la seva funció per poder posar fi als problemes del món.

8. LES ORGANITZACIONS INTERNACICONALS

8.1. Organitzacions internacionals Una organització internacional és aquella que inclou membres de dos o més països per cercar una

cooperació política, econòmica o d’un altre tipus. La globalització ha fet evolucionar l’organització i el desenvolupament d’aquestes organitzacions i

es classifiquen en dos grups: Organitzacions internacionals públiques

o Integrades per estats sobirans

o ONU (pertanyen pràcticament tots els estats del món. Té com a objectiu vetllar per

l’equilibri mundial i solucionar els conflictes polítics, socials i territorials) Organitzacions internacionals privades

o Enfocades cap a qüestions mundials

o ONG’s (Creu Roja, Amnistia Internacional o Metges Sense Fronteres)

o Entitats que no depenen de cap institució estatal ni pertanyen a cap grup polític

o Associacions de persones que actuen de manera voluntària, conscienciades per

alguna problemàtica concreta Destrucció de la natura Fam

9

Dèficits de serveis i equipaments

8.2. Organitzacions internacionals de cooperació política i militar A més de l’ONU, trobem organitzacions com per exemple la Unió Africana o l’Organització d’Estats

Americans. Organitzacions orientades a aspectes polítics específics com la defensa dels drets humans Destinades a la seguretat i la cooperació militar

8.3. Les organitzacions globalitzadores i antiglobalitzadores FMI, el Grup 7+1 o la OCDE són estructures organitzatives que els països centrals i del nord

utilitzen com a àmbits de decisió i pressió en la defensa i la imposició dels seus propis interessos econòmics i polítics.

Tant aquestes organitzacions com la OMC poden ser acusades de que només afavoreixen els interessos d’uns quants (els que parteixen posicions privilegiades en el context polític i econòmic mundial)

Al marge d’aquestes organitzacions, n’hi ha d’altres que es caracteritzen per la seva opció antiglobalitzadora.

Integrades les ONG, ja que moltes d’elles no estan a favor amb les maneres i els mètodes que duen a terme l’OMC o el FMI.

o Critiquen la manca de transparència i de participació ciutadana

o Consideren que beneficien bàsicament a le empreses transnacionals i els individus

amb més poder adquisitiu. El Fòrum Social Mundial o el Fòrum Social Europeu són reunions d’individus i col·lectius que

pensen que és possible una altra forma de globalització i que és necessari un repartiment de la riquesa i del benestar.

10