L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018

Miquel Alet Torres,

psicòleg i psicopedagog.

Col·legi Oficial de Metges de Lleida.

Lleida, 22 de febrer de 2018.

• Emmarcar l’atenció precoç a Catalunya.

• Prevenció primària, secundària i intervenció: individu, família,

comunitat i xarxa.

• Senyals de risc del desenvolupament i moments idonis de derivació.

• De Pediatria al CDIAP i del CDIAP a Pediatria.

• Família i entorns:

potenciar l’ «Efecte CDIAP».

• Servei Social Especialitzat.

• De la concepció als 6 anys (Desenvolupament infantil).

• Moments: Pre- Peri- Postnatal. Petita i Primera infància.

• Prevenció (Primària o Risc), detecció (Projectes comunitaris i xarxa),diagnòstic i intervenció (CDIAP i entorns). Coordinació i assessorament(Salut, Ensenyament, altres serveis socials, lleure...).

• Treball interdisciplinari al CDIAP.

• Xarxa: Aspecte ecològic i comunitari. Entorns.

• Família, criança i parentalitat.

• Projecte M-Chat Despistatge.• 18/24 m. Infermeria. Derivació casos positius o dubtosos.

• Fal·libilitat: negació parental- Canvi a ítems bàsics vivencials.

• Projecte Prematurs.• Derivació dels prematurs (extrems, severs, moderats i prop a terme).

• Participació a Pre i Postpart. Grups de Relació entre germans.• Arribada del nadó. Canvis personals, parella i família. Hàbits i estructura.

• Emocions i sentiments. Posicionament i desenvolupament sensorial i motriu dels primersmesos.

• Assessorament i detecció a les Llars d’Infants.• Suport educatiu en discapacitat. Suport a les educadors en gestió de la diversitat del

desenvolupament. Consultoria per a pares en hàbits, conducta, alimentació,llenguatge...

• Escoles de pares i mares.

• Protocol derivació deformitats cranials.

• Intervenció interdisciplinària.

• Comunitària (global i particular) i en xarxa amb els serveis

educatius, socials i de salut (Inter).

• Treball de dol (Psico i resta).

• Treball de maximització de la qualitat de vida individual i

familiar, minimització dels factors de risc inherents (TS i resta).

• Programes inclusius socials (educatius als centres): Exemples

d’oci i temps de lleure inclusiu.

!!Visió personal subjectiva i mínima basada en

retrospectives dels casos!!

MOTRIUS- POSICIONALS:

- Plagiocefàlies i altres deformitats cranials.

- Marxa tardana més enllà dels 16-18 mesos.

- Manca de moviment espontani reiterat en demandes familiars o de les llars d’infants.

- «Detallisme» amb les mans, subtilitat en l’exploració més enllà de l’exploració més grossa (obligatori > 15 m).

TEA

Discapacitat cognitiva i

intel·ligència límit.

Discapacitat sensorial

subtil.

Tendències de personalitat

i aspectes de salut mental:

ansietat, obsessius...



LLENGUATGE i COMUNICACIÓ:

- Mutismes (mutisme selectius).

- Argot excessivament allargat

- (més enllà dels 18/24 mesos)

- Llenguatge «adultitzat», «de padrí».

- Estructures de frases tardanes, intercanviades

- (estructura) o dificultats en teixir discurs explicatiu.

- Excessiva interpretació en imatges o manca de

Comprensió de les imatges.

- Dificultats de comprensió de preguntes o aspectes interpretatius bàsics.

Discapacitat intel·lectual i


TEA (Asperger- No

especificats).

TEL.

Dificultats d’aprenentatge:

Dislèxia, ...

Trastorns de la regulació:

comportament, vincle...

Sensorials.

Tendències de personalitat.



COGNICIÓ I ALTRES PROCESSOS

PSICOLÒGICS.

No reactivitat de les neurones mirall. Posteriorment,

dificultats en la imitació bàsica («Tat», tancar ulls...).

Permanència de l’objecte tardana

(més enllà dels 13- 14 m).

Inatenció marcada des de sempre i no millorada. Impulsivitat i exploració sense finalitat.

No evolució a la simbolització (manca de pas del joc paral·lel (12 m) al joc simbòlic i compartit (24 m)).

Manca de comprensió de patrons motrius, personals... (cap als 36 m).



TEA.

TDAH.

TEL.


Dislèxia, ...

Trastorns de la regulació.



SOCIALITZACIÓ I EMOCIONS.

Absència o retard en l'adquisició dels gestos

bàsics d’imitació (adéu, «bravo»...).

Excessiva inexpressió emocional.

Manca d'ansietat de separació evolutiva

( més enllà dels 12 m).

Irritabilitat excessiva i dificultat de regulació important.

Adhesions a patrons i rigideses necessàries per funcionar

VS desinterès per temes diaris.

Desinterès per la presència d’altri (mirada que travessa) (des dels 12 m).



TEA.

Trastorns reactius a la

vinculació- Riscs familiar i

social.

Dificultats sensorials.

Retards del llenguatge-

TEL.


Futuribles dificultats de

salut mental.



PSICOLÒGIQUES i D’EXPRESSIÓ CORPORAL.

Allargament de l’etapa de rebequeries més

enllà dels 3 anys i mig.

Alteracions del son i l’alimentació continuades

o cícliques i incapacitants.

Hipercinèsia.

Autoagressions i manca de consciència del dolor

o de respecte al propi ser.

Retencions, retards en l'adquisició dels esfínters



TEA.


vinculació- Riscs familiar i

social.

Trastorns de la regulació

conductual, emocional, de

l’atenció...

Futuribles dificultats de

salut mental: emocionals,

de conducta.

Trastorns d’expressió

corporal complicats: enuresi

i encopresi.



ALTRES

Germans amb discapacitat/ trastorns del

desenvolupament.

Famílies hiperdemandants.

Mares amb depressió post-part.

Prematuritat.

Dificultats del part i puerperi.

Conflictivitat i violència.

Adopcions i acolliments familiars.

TEA.

TDAH.

TEL.


Dislèxia, ...





vinculació.

Trastorns emocionals.

INFANT I

FAMÍLIA

? DIAGNÒSTIC

POTENCIACIÓ

ÚNIC EQUIPATENCIÓ AL DOL

GRAU D’INSIGHT

FAMILIAR

• Conseqüències familiars per la discapacitat o l’arribada al

CDIAP:

• Incertesa.

• Dol.

• Por.

• Futur.

• Canvis sistema de família.

Entorns:

• Llar d’Infants- Escola.

• Família extensa.

• Consultes i serveis variats: SSB, Salut...

• Programes específics d’atenció a famílies:

• Perfil de fortaleses parentals davant del diagnòstic de

trastorn del desenvolupament en nens i nenes d’entre els 0 i

6 anys:

Model d’apoderament familiar precoç.(Miquel Alet Torres, 2017).

S’ha descrit un perfil d’habilitats parentals caracteritzatper:

Agressivitat.

Independència.

Capacitat de resolució del dol.

Capacitat de resolució de problemes.

No obviar els aspectes d’autoestima i empatia, i detreball en equip.

L’enfocament de la potenciació, la parentalitat positiva iles capacitats ens permet treballar les habilitats de formaproactiva i positiva.

• S’ha descrit un Perfil de fortaleses de caràcter que segueixuna línia que podria ser homogènia, basat en:

Integritat.

Esperança.

Perseverança.

Equitat.

En altres combinacions el treball en equip, la vitalitat ila gratitud.

• Les fortaleses han descrit un Perfil de Virtuts descrit per:

Coratge.

Justícia.

Saviesa.

• Els perfils descrits ens permeten crear accions i

intervencions pròpies per orientar i donar suport

als pares i mares en el procés d’estada al CDIAPdurant la primera infància.

• Valorem que, lluny de programes habituals, un programa

específic concretaria actuacions en les situacions

especials de Trastorns del Desenvolupament.

• Dol, pèrdua i trastorn del desenvolupament poden ser inclosos en

paradigmes com la parentalitat i la psicologia

positiva.

• Els progenitors i cuidadors poden ser focusd’atenció «REAL» lluny de ser només elements de suport.

• Caldrà crear un protocol d’avaluació de lesfortaleses i les habilitats parentals per ajustar el

model a cada cas concret.

• Els equips sanitaris i resta d’equips socials hiestaran implicats per crear l’Equip Únic. Formar-

los, ajudarà en l’efecte global d’atenció als Trastorns delDesenvolupament.

Health & Medicine

L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018