5 D’ABRIL DEL 2013

Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067

Visita’ns també a:

Aquest diari es ven conjunta i inseparablementamb El Periódico de Catalunya de divendres

NÚMERO 1.741 ANY 8

PUBLICITATPUBLICITAT

LaUdLsignauncrèditperpagar lesnòmines

L’any 2002, un de cada20 lleidatans era d’origenestranger, mentre que araja és un de cada cinc

Lleida ja té mesa pel dret a l’habitatgeUna trentena de representants de diverses entitats, presents a la constitució

65.000immigrantsmés a Lleidaen 10anys

AJUNTAMENT DE LLEIDA

p. 09 i Edit p. 07p. 3 a 5

p. 10

PUBLICITAT

El romanent de tresoreria s’ha anat exhaurint i la Generalitat li deu 20milions

Alertadavantnousrobatorisdegossosgranspera lesbaralles

p. 10

InvestiguenlesmortsdelmotoristadeLleidaide lanenadeSunyer

p. 10 i 11

Lamesura “és un respir i tota una garantia de cobrament”, assegura el rector

L’ICFasseguraquetéungrupperadquirir laparcel·lade l’Agudana

p. 11

ACN

BONDIA

DIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 201302 D'INTERÈS

PUBLICITAT

Serveis

TELÈFONS

Seguretat

Emergèncias 112

Mossos d’Esquadra 973 700 050

Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000

Policia 091

Guàrdia Civil Atenció Ciutadà

900 101 062

Guàrdia Urbana 092/973 700 600

Urgències mèdiques

ICS 973 221 516

Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200

Hospital de Sta. Maria 973 727 222

Urgències Tàrrega 973 310 852

Comitè Anti-sida 973 221 212

Alcohòlics Anòmims 629 779 654

Comedores compulsivos 676 060 624

Fibrolleida 649 873 838

Creu Roja

Lleida 973 279 900

Agramunt 973 390 880

Balaguer 973 445 795

Cervera 973 532 084

Les Borges Blanques 973 143 493

Mollerussa 973 711 282

Tàrrega 973 500 679

Serveis funeraris 973 237 206

Servei de suport en el Dol de Ponent

973 501 503

Bus Lleida-Andorra 973 352 379

Estació d’Autobusos 973 268 500

FARMÀCIES D’AVUI

De 09.00 a 22.00 h

Garrós. Prat de la Riba, 53

Isanta. Alcalde Porqueras, 76

De 22.00 a 09.00 h

Puigpinós. Humbert Torres, 23

FARMÀCIES DEMÀ

De 09.00 a 22.00 h

Simó. Príncep de Viana, 99 (Pl. Europa)

Villalonga Pifarré. Hostal, 2 (Bordeta)

De 22.00 a 09.00 h

Baquero. Riu Ebre, 10 (Doctora Castells)

AL·LÈRGIES

Parietària 1 A

Gramínies 1 =

Olivera 0 =

Avellaner 0 =Auró Negundo 2 =

Freixe 1 =

Melcoratge 0 =

Om - -

Pi 4 =

Plàtan 4 =

Pollancre 4 =

Salze 2 =Vem 0 =

Xiprer 2 D

Alterania 3 =

Cladosporium 4 =

Del 2 al 6 d’abril

Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3,alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment;=, estable; D, en descens; ?, situació excepcional.

El tempsaLleida

Unambientmés hivernalamb el cel tapat i lapossibilitat demés plujaL’entrada de vent fred de nord ens porta avuiun ambient més hivernal amb destacatdescens tèrmic i un temps força insegur. Així,les temperatures, tant les màximes com lesmínimes, baixaran. També continua lainestabilitat. Així, hi pot haver pluges arreu inoves nevades al Pirineu. El cel estarà moltennuvolat. Pel que fa al cap de setmana, lasituació tendeix a millorar amb més clarianesi un lleu augment de les temperatures.

07.34 h20.27h

Minvant

www.bondia.cat meteo@bondia.cat

DISSABTE DIUMENGE

BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

03AVUI

Lleidahaguanyat65.000immigrants en l’últimadècadaAl 2002, n’hi havia 17.111 pels de 82.0555 dels 2012 i representa el 90%del creixement demogràfic

ALBERTGUERRERO. LLEIDA

L’arribadad’immigrantshamar-cat en els darrers anys l’evo-lució demogràfica d’Espanya,Catalunya i, per extensió, de lescomarques de Lleida. Així, a lademarcació de Lleida el nombred’habitants ha augmentat engairebé 72.000 persones(71.977) en la darrera dècada(2002-2012), passant dels371.055 lleidatans als 443.032.I gran part de l’augment de po-blació es deu als nouvinguts.Lleida ha passat dels 17.111 im-migrantsdel2002als82.053definalsdel2012,segons lesdadespresentadesfaaproximadamentunmesper l’Institutd’Estadísti-ca de Catalunya (Idescat). És adir, 64.942 immigrants més.

En percentatge, la poblacióimmigrada ha passat de repre-

Radiografia sobre la població

L’evolució demogràfica dels darrers anys ha estat marcada clarament per laimmigració. En la darrera dècada, per exemple, les comarques de Lleida han passatdels 371.055 habitants als 443.032. És a dir, unes 72.000 persones més. D’aquestes,el 90% són persones que han arribat d’altres països. Tot un fenomen migratori.

INFOGRAFIA: JOSEP TORRELLES

sentar el 4,61%del total d’habi-tantsal 18,52%.Ésadir,queac-tualment un de cada cinc lleida-tans és d’origen immigrant. Al2002, eren un de cada 20.

Tot i això, l’evolució cons-tant haquedat estancadaenelstresdarrersanys,unfetques’had’atribuir directament a la crisieconòmica. Iésquegranpartdel’arribada d’immigrants es rela-cionavadirectament amb les al-tespossibilitatsdetrobarun llocde treball i, en conseqüència, elpermísderesidència.Senseanarmés lluny, la xifra d’immigrantsdel2011al2012solsvaaugmen-tar en 291 persones.

El boom migratori va ser pa-ral·lel al boom immobiliari i alsanysdebonançaeconòmica.Ai-xí, per exemple, en un sol any(del2004al2005),Lleidavare-

bre uns 14.000 immigrants. Elcreixement va ser constant finsal 2009, quan es va arribar als77.784 immigrants. I és que, enaquell moment, el mercat labo-ral funcionavacomuna locomo-tora.Aquest fetvaprovocar l’ar-ribada de molts nouvinguts a larecerca d’un lloc de treball.

MUNICIPIS

Per poblacions, la ciutat deLleidaés,evidentment, lapobla-ció amb un nombre d’immi-grants més elevat. N’hi ha29.887, el 36,4% de tots elsquins hi ha a la demarcació. Elsegon lloc l’ocupa Mollerussa,

capital del Pla d’Urgell, amb4.349 persones immigrants, elque representa el 29,5% de lasevapoblació (14.729mollerus-sencs).El tercer lloctambél’ocu-pa una capital de comarca. Enaquestcas,Balaguer (Noguera),amb 3.949 nouvinguts. Tàrre-ga (capital de l’Urgell) ocupa elquart lloc amb 3.689 persones.El cinquè lloc és per Guissona,amb més de la meitat de la po-blació immigrant (3.422nouvin-guts per un total de 6.763 guis-sonencs).Per comarques, lapo-blació immigrant és méssignificativa a les comarquesde laPlanaquea lesdelPirineu.

CATALUNYA

A nivell de Catalunya, la po-blacióestrangera residentaCa-talunya és d’1.186.779, segonsel Padró d’habitants a 1 de ge-ner del 2012, i representa el15,7%de lapoblaciócatalana.Elnombre d’estrangers inscritss’ha incrementat en 927 perso-nes,xifraquerepresentaunava-riació interanual del 0,1%.

Per àmbit territorial, s’ob-serva que les comarques ambmajor presència de població es-trangera són l’Alt Empordàambun 28,1% d’habitants estran-gers, la Segarra amb 26,8% i elBaix Empordà amb 21,7%. Encanvi, lesmenorsproporcionsdepoblacióestrangeraestrobenalRipollèsambun8,7%,elBergue-dàambun9,3%i l’Anoiaambun9,5%.

Del 4,61% al 18,52%de la població

Al 2002, un de cada 20lleidatans era d’origenestranger. Ara, és un de

cada cinc

1 de cada 3 viu a laciutat de Lleida

El segon lloc l’ocupaMollerussa i la

segueixen Balaguer iTàrrega

04AVUI BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

Radiografia sobre la població

A.G. LLEIDA

Guissona, a la Segarra, es vaconvertira l’octubredel2010enel primermunicipi català quevasuperar la línia del 50% de ve-ïnsestrangers.Actualment,dels6.763 habitants empadronats,3.422 són immigrants, un50,6%.Té, però, una explicació.I ésque lapoblaciódeGuissonas’hamultiplicatperdos ladarre-ra dècada com a conseqüènciade l’arribada d’immigrants quetreballenalaCorporacióAlimen-tària Guissona (CAG). Amés, lataxa d’atur és força baixa.

Lamajoriaprocedeixend’Eu-

LaCorporacióAlimentària deGuissona, la clau de l’èxit

Guissona:mésdelameitatdelapoblacióésd’origenestranger

Una procedènciamolt concreta

Dels 6.763 habitants enaquesta població, 3.422

són nouvinguts

Una procedènciamolt concreta

Amb majoria de l’Europade l’Est: Ucraïna (1.109) i

Romania (1.094)

ropa de l’Est, sobretot d’Ucra-ïna(1.109) iRomania(1.094), toti que també destaca la presèn-cia de senegalesos, búlgars imarroquins.

JosepCosconera,alcaldedesde 1999 fins al 2011, explicava,quanelpercentatgevaassolirel50%, que la vila s’havia hagutd’adaptar al creixement de po-blació redimensionant serveisbàsics com l’atenció mèdica ol’educació. En aquest sentit,destacava que tant l’Estat comla Generalitat van donar ajutsper disposar de serveis i tècnicsen assistència social imediació.

ACN

Gran part dels immigrants arribats a Guissona treballen a la CAG

A.G.. LLEIDA

La campanya de la recollida dela fruita ha estat històricamentunpuntd’atracciód’immigrants.Tot i això, s’ha de destacar quela podríem qualificar com una“immigració estacional” ja quees concentra principalment enels mesos d’estiu i que no esquedaa lademarcaciódurant laresta de l’any. I és que la cam-panya de la fruita dóna, de mit-jana, feina a unes 7.000 perso-nes. I gran part de les personesque acaben treballant en lescampanyessónd’origenestran-ger.Moltsprocedeixende l’Àfri-ca Subsahariana, majoritària-ment del Senegal i Mali, i esdediquen a les diferents cam-panyes (maduixa, verema, ta-ronges, etc.) que hi ha arreu del’Estat o en altres països comFrança.

Una de les eines que ha fun-cionat molt bé és la contrac-tació en origen. Amb aquestafórmula, sindicats com Unió dePagesos fan venir anualmentcentenars de persones de pa-ïsoscomColòmbiaambcontrac-te per treballar aquests mesos

als camps de Lleida, especial-ment a la zona del Baix Segre.Un contingent que sol repetirany rere any.

Per altra banda, en aquestsanys també s’ha passat de lescampanyesproblemàtiquesambels campaments de temporers(molts dels quals sense docu-mentació) com els quins es vanproduiraAlcarràselsanys2004o2005acampanyesambplenanormalitat. Això ha estat gràci-es a una major coordinació en-tre lesadministracions,pagesosi sindicats. Així, les il·legalitatsque s’havien arribat a produir(treballadors sense contracte,perexemple)s’hanreduïtdefor-ma dràstica en els darrers anys.

Els temporers, una‘immigracióestacional’Es concentra, principalment, alsmesos d’estiu

Part del contingent és d’origen subsaharià

ACN

Unes 7.000 personescada any

Molts procedeixen del’Àfrica Subsahariana itambé viatgen a lescampanyes d’altres

zones de l’Estat i Europa

A.G. LLEIDA

Hompot tenir la sensacióquehihahagutun importantaugmentdeciutadansd’origenxinès iquecada vegada són una part mésimportant dels nouvinguts. Laprimera afirmació és certa però,nimoltmenys,elqueenspodemarribar a pensar. Així, del 2002al 2012 els xinesos que viuen aLleida han passat de ser 158 a1.696. Un increment signifi-

catiu. Ara bé, la població xinesanomés representa poc més del2%dels82.053 immigrantsquehi ha a Lleida. El que si que ésevident que la seva visibilitat ésmoltmésalta.Granpartde laco-munitat xinesa es dedica al sec-tor del comerç. Així, en els dar-rersanyss’hapogutobservarunimportantaugmentdels restau-rants xinesos, així com basars ibotigues de fruites i verdures.

Elsciutadansxinesosnomésrepresentenel2%Hi ha 1.696 ciutadans originaris del gegant asiàtic

Imatge d’arxiu d’un taller dirigit a comerciants xinesos

ACN

BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

05AVUI

Entrevista Josep Presseguer, regidor de Benestar Social a la Paeria de Lleida

La ciutat de Lleida, amb30.000 nouvinguts, ésla 5a població catalanaambmés immigrants.En una dècada hamultiplicat per sis laxifra d’estrangers.

“Faunadècadanomésesparlaventres idiomes,avuisónmésde80”

ALBERTGUERRERO. LLEIDA

Actualment a Lleida, hi ha29.887 immigrants de139.834 ciutadans (21,37%).Al 2002, eren 4.987 (4,3%del 115.000 habitants). És adir, s’ha multiplicat per sis.Com s’ha adaptat la ciutat aaquest augment tantimportant?S’hi ha adaptat molt bé. Inicial-ment va ser molt important percaptar mà d’obra molt necessà-ria, especialment per feines quelagentautòctonanovolia fer.Laciutat ha ofert als immigrantsmolts recursos per adaptar-s’hi.També hem de destacar que hihagutdosgransparts.Laprime-ra va ser l’arribada de gent quevenia per feina, a provar sort, ique enviava els diners al seupaís d’origen i, després, a tot elquerepresentenreagrupamentsfamiliars.Ésuncanvi important,ja que és aleshores quan ar-riben més menors, més dones ielsprimersfillsd’immigrantsqueja neixen a casa nostra.La immigració també ha estatmolt important pel nostre crei-xement demogràfic. Lleida, desdel 2000 al 2012, ha passat de112.000 persones a 140.000.Doncsbé,sinoméshihaguésha-gutcreixementautòcton,el crei-xement vegetatiu hagués estatnegatiu. És a dir, la seva aporta-ció ha estat cabdal.

«Sense laimmigració, el nostrecreixement hagués

estat negatiu»

I a nivell d’administració, latasca deu ser important.S’ha d’adaptar per tal de donarservei a un tipus de gent que noconeix ni la nostra manera defuncionar,ni lesnostresadminis-tracions,ni lapròpia indosincrà-sia del país (educació, sanitat,cultura, etc). I, per tant, ja hi hauna primera adaptació. A més,enshemhagutd’acostumarate-nir gent que parla diferent, que

Josep Presseguer, al seu despatx de la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Lleida

pensa diferent i que té religionsdiferents. I això s’ha de veurecom un enriquiment. Lleida hapassat d’una societat tancada,amb un cert provincianisme, alfetd’esclatar internacionalment.Com a anècdota, fa una dècadaes parlaven català, castellà i al-gun altre idioma. Actualment,se’n parlen més de 80.Què es fa a la gent quan arribaaquí?TenimelServeid’Informa-ció i Orientació i per la Igualtat(SIOPI), que quan la gent arribase’ls explica comfer tots els trà-mits administratius i com tenirels recursos per esdevenir sub-jectes amb drets i deures. Així,per exemple, el 2012vaatendre650 consultes. A banda d’això,hi ha el servei de traduccions,cessions d’acollida (alfabetitza-ció,serveimaterno-infantil, etc).

Suposo que és moltimportant la funció delsserveis socials, pel perfil demolts immigrants. És així?Ésveritat que la gent que ha ar-ribat el que buscava principal-ment era feina i, lamajoria erenper treballar en feines de baixaqualificació i,pertant,elsserveissocials en el moment de l’ar-ribada tenien la seva arribada.Actualment, podríem dir que el50%delsusuarisdelsserveisso-cials són autòctons i l’altramei-tat, són immigrants. Però mésque per la seva procedència, caldestacar que els principals usu-arisd’aquestsserveissónlagentgran i els infants.

«Hem d’evitar elsdiscursos que incitena la xenofòbia, totsels rumors sobre

ajudes són falsos»

Un dels barris on méspoblació immigrant hi ha ésel Centre Històric. N’haperjudicat la seva imatge?Hi ha altres barris amb un per-centatge d’immigrant més ele-vat. Al Centre Històric, ens es-tem referint a tres carrers i duesplaces.ElCentreHistòricésmoltmés ampli. El què ha passat ésque no hi ha hagut relleu gene-racional perquè molts dels fillsquehannascutenaquestazonade la ciutat hanmarxat cap a al-tres barris. I al Centre Històric,ambhabitatgesmésvellssónelsque tenen un preumés baix perllogar-los i han cobert aquestbuit. Ara bé, això ni és bo ni do-lent.Nohemderelacionar immi-gració amb delinqüència.

Una gran part de laimmigració és musulmana.S’ha parlat molt de lamesquita, la seva ubicació,etc. És un tema que no s’haresolt bé?LaPaeriasemprehatingut lavo-luntat de resoldre-ho i no teniaperquèfer-ho.Recordaques’ha-viaarribatacedirunsolarmuni-cipal. Però sí, hi hagut fiascoscom, per exemple, que la comu-nitat musulmana no hagi estat

ALBERT GUERRERO

capaç d’agrupar-se i tirar enda-vant una nova mesquita. La si-tuació actual, amb el Pavelló deVidre coma lloc onpoden resar,té data de caducitat i és una so-lució provisional.

Tot i això, per exemple,Lleida ha estat pionera ambl’Assemblea de les Religions.És una forma d’integrar elsdiferents col·lectiusd’immigrants?És una manera de crear diàleg idesfer tabús. Es tracta que tot-hom entengui que hi ha moltesreligions i totess’handerespec-tar. Per exemple, la majoria deromanesos són ortodoxos i po-den fer les seves celebracions al’església del Carme. Tot i això,serveix per unir.

La campanya de recollida lafruita porta moltstemporers, la majoriaimmigrants a la ciutat,quines són les tasques quefa el consistori?Pensaqueentresmesosrebem,demitjana,unes1.500persones.Hem fet una cosa que cap ciu-tat deCatalunyaha fet.Hemfetunprojecteespecíficperalstem-porers conjuntament entre laPaeria i entitats socials (CreuRoja, Càritas, el Banc dels Ali-ments,etc.).Aixòésungranèxitde la ciutat i destacar, en espe-cial, que aporten voluntaris. Hihaunprotocolpera totsaquellsque arriben i es fa un treball in-tegral.

És molt difícil. Demanem quesiguiuntemadepaís inonomésde ciutat. L’arribada de nouvin-gutsenssobrepassa.Lacampa-nya de la fruita costa cada any300.000 euros a la Paeria i lacampanya no té lloc a la ciutat.És un fet extraordinari. Catalu-nya ens ha de socórrer.

Heu detectat algun cas dexenofòbia?No.Arabé,hemd’evitarper totsels mitjans certs discursos queincitena laxenofòbia.Enundelsúltims plens, el portaveu del PPvaferundiscurs totalmentequi-vocat.Tambéhi ha la campanyaantirumors. I és que tots els ru-mors són falsos. Això, que elsimmigrants tenen més ajudes(carrets del nens gratis), etc. Éstotalment fals. Ningú m’ho hapogut demostrar.

«Hem passat de seruna societat molttancada a esclatar

internacionalment»

Sembla que l’arribada depoblació immigrant s’hafrenat en els darrers anys.En què es pot millorar?Tenim un gran dèficit. Falta laparticipació efectiva dels immi-grants en la vida social com po-den ser associacions de comer-ciants,deveïns,etc.Tenimalcapqueels immigrantshandeferas-sociacions d’immigrants. Això,estàbéperòhohemdesuperar.Per exemple, que un senegalèssigui a la junta d’una associaciódeveïns.Seràelpasdefinitiu.Elshi costa i ens costa que partici-pin. Ho aconseguiran les novesgeneracions.

«Falta la participacióefectiva dels

immigrants en lavida social»

És, avui per avui, Lleida unaciutat integradora?Molt. Al fet estar que gràcies altreballde laPaeria i totes lesen-titats hem aconseguit un graumolt alt de justícia social. Mésque lacohesió. Intentempertotsels mitjans, donar igualtatd’oportunitats, vinguisd’onvin-guis. Això, està absolutamentgarantit, ambelsmateixosdretsi deures.

06OPINIÓ BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

Cartes al director

La llengua és clau perquè defi-neix un poble i la seva cultura.Araquelapolèmicasobre la llen-gua no presideix l’escena políti-ca, escau fer una reflexió tran-quil·la.Catalunyanopotperme-tre que la futura reforma de laLOMCE(LleiOrgànicadeMillo-ra de la Qualitat Educativa)atempticontraunmodeld’esco-la catalana que és i ha estat unmodel de cohesió social. El mi-nistreWerthadecomplir lasen-tència del Suprem que avala elmodel d’immersió lingüística.

Elmarc jurídic vigent a Cata-lunya i lapràcticaescolargaran-teixen el coneixement i l’ús delcatalà i del castellà, així com elsdrets lingüístics del alumnes. ElTC ho ha avalat en la sentència337/1994 i, més recentment,en la 31/2010. A més, la recentsentència del Suprem rebla elclau i avala l’atenció individua-litzada que Ensenyament pres-ta als 12 alumnes que han sol·li-citat escolarització en castellà i

Jesús estavaparlant de la fideli-tat, es dir, de no trencar la pro-mesa que s’ha fet a algú: l’es-pós/a,alscompromisospolítics,als acords comercials, a Déu.Jesús acaba la seva dissertacióamb aquestes paraules: “Ningúpot servir a dos senyors, perquèoavorrirà l’un i estimarà l’altre,o estimarà a l’un i menysprearàa l’altre. Nopodeu servir aDéu i

considera improcedent la re-visió del conjunt del sistemaeducatiu. Ni les sentències delTC ni del Suprem han qüestio-nat el model lingüístic vigent ino han declarat la seva nul·litatni, menys encara, no n’han im-posat cap altre de diferent. LaGeneralitat dóna compliment alqueels tribunalsdisposen.Werts’haquedatsenseargumentperimposar en la LOMCEunmodellingüístic diferent de l’avui vi-gent icontrastatenels tribunals.La Memòria de la llei ha quedatobsoleta en aquest punt.

Catalunya ha acollit un 50%de població no nascuda al país ihem aconseguit ser un sol po-ble que empra amb normalitatdues llengües. Això ha suposatque un 100% parli i entengui elcastellà,queun90%entenguielcatalà, que un 65%, l’escrigui iun70%, el llegeixi. Aquestes xi-fres, espectaculars, són fruit delnostremodeld’immersió lingüís-tica, model de cohesió social, ique ningú, ningú, té dret a tren-car. Les declaracions de Wertsón les evidènciesméspragmà-tiques de la seva intencionalitatd’atacar la línia de flotació de lacohesió social de la nostra soci-etat. Wert cerca tenir línies es-

colarsencastellàaCatalunyaenlesquals el català sigui residual.

Quan les coses funcionen nocal esmenar-les. A Catalunya elcatalà i el castellà s’aprenen is’emprenambnormalitat. El ca-talà,però,segueixessent la llen-gua minoritzada i que mereixuna protecció especial com allenguapròpiaqueés.Nocalqueel ministreWert impulsi una lleiper espatllar el que és unmodeld’èxit, gràcies a la feina delsmestres i professors i al suportde la població catalana, comen-çant pels pares i mares d’alum-nes.Les lleisnos’handefercon-tra ningú, menys encara contraun poble i la seva llengua.

Que tot unministre d’educa-ció i cultura, que hauria de vet-llar per les llengües cooficials,com li mana la Constitució, esdediqui a fer el contrari demos-tra lasevaconcepcióde l’educa-ció i el seu escàs respecte per ladiversitat.Werts’inventaunpro-blema que no existeix, amb elrisc de generar un conflicte in-necessari en una matèria alta-ment sensible.DesdeCiU li exi-gim que no cerqui l’enfronta-ment per qüestions de llengua ino juguiamblacohesióde laso-cietat catalana.

La immersió lingüística:modeldecohesió

Crec que enguany, en el debatsobre la liquidació del pressu-post municipal de l’any 2012,hemderetreunmerescuthome-natge a les lleidatanes i els llei-datans,queuncopmésimalgratlesdificultats,hancomplertambles seves obligacions i han sos-tingutambelseuesforçfiscal lesfinancesde l’AjuntamentdeLlei-daperquèespuguinprestarser-veis essencials per a tota la ciu-tadania.

DesdelGrupdeCiUens sen-timambunagrancàrregaderes-ponsabilitat a la qual esperemcorrespondre ambel nostre tre-ball diari i estant al seu servei ial seu costat. En aquest sentit,no podem recolzar la gestió del’equip de govern, encara queés lícit que facin ús de la majo-riaabsolutaperexecutarelpres-supost com els hi plagui.

Si bé és cert que patim unsimpagaments de la Generalitati l’Estatmolt quantiosos, tambéhem de tindre la humilitat sufi-cientcomperreconèixerqueensqueda molt camí per fer en elcontrol de la despesa de l’Ajun-tament, és a dir, en comgastemelqueingressemper l’esforçdels

contribuents lleidatans. Iésqueunanymés, hemgastatmésdelque havíem previst al pressu-post.

En concret, 4,7 milions d’eu-rosmés, el triple de la desviacióde l’any 2011, que s’hauran depagar amb el romanent de tre-soreria, amb uns diners que deben segur que trobarema faltaren algunmoment o altre aquestany2013.Aaixò cal sumar els 5milions d’euros en factures im-pagades (el reconeixement decrèdit) en partides com les delsubministrament del gas de lesescoles bressol municipals o dela gestió dels residus, per posardos exemples.

No vull entrar en una guerradedades,quenoentenenelsciu-tadans, ni els interessa. Simple-ment, hem de constatar un copmés la falta de modèstia del’equip de govern al treure pitd’unscomptesdelsqualsnoensen podem sentir orgullosos,quan els ciutadans no es podenpermetre romanents de tresore-ria ni desviacions pressupostàri-es.

Perquèmentre nosaltres, elsregidors de govern i oposició, alPle,discutimsobrenúmeros,elsciutadans pateixen l’Impost deBéns Immobles (IBI) més alt del’Estat, la recaptació sobremul-tes de circulació gairebé es du-plica respecte a les previsionsinicials i els funcionaris munici-

pals veuen retallada la seva nò-mina amb una paga extramenys.

I els proveïdors? Doncs des-prés de demanar 18 milionsd’eurosa l’InstitutdeCrèditOfi-cial (ICO) al maig del 2012 per,enteoria, fernet,aldesembredelmateix any encara acumulem 5milions d’eurosmés en impaga-ments. En algun moment del2012 hi ha hagut un decalatgeen la despesa que no s’ha expli-cat, almenys no s’ha fet amb elsregidors de l’oposició ni amb laciutadania.

Però bé, no ens quedaremamblacrítica.Elnostregrupmu-nicipal i tots els que formemConvergència i Unió a Lleida noensconformemambaquestasi-tuació i pensemen el futur de lanostra ciutat i com endreçar lagestióde l’equipdegovernsoci-alista.

Per començar recomanem al’equipdegovernevitar lasupèr-bia i deixar de repartir culpessensecapautocrítica. I si ingres-semmés,comhapassatal2012,és de sentit comúque destinemaquests diners extra a pagarproveïdorsde l’anysegüent, i in-tentemambaquests romanentsde tresoreria rebaixar l’Impostde Béns Immobles (IBI) o altresimpostos i taxes per donar unrespir a les lleidatanes i els llei-datans, que com hemdit, sí quecompleixen amb la seva ciutat.

Ramon Alturo

Senador de CiUper Lleida

les riqueses” (Lluc 16:13). Entreelvariatauditoris’hi trobavenelsfariseus que estimaven el dineri es “burlaven d’Ell”. Amb lesseves mofes pretenien desen-tendre’sd’Ell comsielqueJesúsdeia no anés dirigit a ells. En elfons, però, els preocupaven lesensenyances del Senyor per-què lamultitudqueelseguiapo-sava en perill el negoci de la re-ligió que els produïa gransguanys a costelles dels fidels aqui oprimien. Jesús no era re-ligiosament correcte. Se n’havi-en de desfer d’Ell.

El tema del diner és de capi-tal importància perquè l’amordesmesuratquese li té és l’arreldemoltsdanys.Peldineresma-ta, es trenquen famílies, els po-lítics posen les mans en l’eraripúblic.Aixòúltimhoposaenevi-dència un dels casos mediàticsrecentment produïts: el de Bar-cenasqueesquitxa lacúpuladel

El paroAntonio Chacon. Fundador CCOO

Para los ciudadanos que te-nemosconcienciadeclaseesindignante que nuestra tasade paro sea el 26,02 % de lapoblación activa. 6 millonesde españoles quieren traba-jar y no pueden. Esto es undesastre humanitario y encualquier país europeo pro-vocaría un estallido social.

Todas lasreformas labora-lesaprobadaspor losgobier-nos del PSOE y del PP, solohanservidoparaaumentarelbeneficio capitalista a costade la explotación de la clasetrabajadora. Se suceden losataquesmásgraves a los de-rechos laborales, dando máspoder a las empresas, abara-tando el despido, mermandoel salario, congelando losconvenios colectivos.

Tenemos la juventud máspreparada de nuestra histo-ria, que quieren condenarlaa emigrar como única formade poder mejorar sus condi-ciones de vida. El Gobiernodice que lo hacen por ganasdeconocermundo,pero lare-alidad es otra. Diariamentehablo con muchos jóvenes ysudeseo es encontrar unpu-estodetrabajoconunascon-dicionesdignasparanotenerque abandonar su patriaysufamilia, hartos de discursosyprácticas tramposas depo-líticosvacíosde ideas,escan-dalizados de que tantos la-drones ilustres acaparen lacabecera de los informativostodos losdías,quenos lanzansus miseria de despilfarro.

Lostrabajadoresylospen-sionistas cada día pagamos

más impuestos, lacarestíadelavidasubiendoylossalariossiguen recortándolos y esta-mospeorquenunca.Nuestranación hoy crea más riquezaque nunca, cada vez existemayor concentracióndepro-ducción, con menos númerode empresas que tienen másbeneficiosdebidoa losavan-ces tecnológicos y la organi-zación del trabajo. Estasgrandes empresas apoyadaspor el gobierno, antes delPSOE y ahora del PP, conlle-van a unos niveles cada vezmayores de precariedad, pa-roypobrezapara laclase tra-bajadora. Crear riqueza es lomejor para una nación, peroque sea repartida entre losque laproducenynoentre losquemenostrabajan.Hayquerescatara laspersonasya losservicios públicos, no a losbancos.

Quieroterminarmiescritoexpresandoloquemepidemiconsciencia política: comotienen moralidad estos diri-gentes socialistas de criticara la derecha, por mal que loesténhaciendo, cuandoelloshan estado más de 14 añosmandandoconmayoríaabso-luta y solo se han dedicado adespilfarrareldineropúblico,yquitarnosa lostrabajadoresy a los pensionistas los de-rechos que habíamos con-quistadoenlaépocadeladic-tadura, y me consta que lossocialistas, cuandohanesta-domandando,hanhechomásde25reformas laboralesyto-das han sido para perjudicara losobrerosybeneficiara lasgrandes empresas. Si estoes socialismo que baje SanPedro yme lo diga a mi.

Els lleidatanssíquecompleixen

Ferumdecorrupció

ISBN

1886-6

883.

Dip

òsit

lega

lL-6

1-20

06.C

ontrol

dePGD.

El diari no es

Joan Ramon Zaballos i Rubio

Cap de l’oposicióa la Paeria

Octavi Pereña i Cortina

BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

07OPINIÓ

Habitualment, quan les cosesvanbé,elspolítics treuenpit i in-auguren equipaments –en mol-tes ocasionsmonumentals–, enelsqualsdiuenqueesconsagra-rà la cultura. Auditoris, teatres,grans arxius, centres d’art i mu-seus, etc., els fan sortir a la por-tadadelsdiferentsdiaris.Sovint,un cop inaugurats aquests es-pais,quedenenprecari i ésales-hores quan es demostra que defet, la cultura, el refinament hu-manista i el fet depotenciarqueles persones tinguem criteri isensibilitat, no els interessa enabsolut; ans al contrari, pot finsi tot arribar-los a fer nosa.

En el nostre entorn més im-mediat estem inundats d’exem-ples que demostren que els qui

PP,elpartitquegovernaaEspa-nya. Els polítics esmereixen servigilats i lligats molt curt.

Algú ha dit que la riquesa lirecorda el fem als camps. Quann’hi ha un gran munt fa pudor.Quan s’escampa pel camp ferti-litza el sòl. El casBarcenas, Gür-tel,Millet i tantsquerecentmentindignen l’opiniópúblicaperquèhi ha en joc moltíssim diner pelmig,ensobliguenaprotegir-nosamb caretes per evitat la feruminfecciosa que desprenen.

Perquèelshomesfancuaperaconseguirdinersalpreuquesi-gui? Per una raó molt senzilla:pensenqueambelsdinersespotaconseguir tot allò que els faràfeliços: un luxós apartament,un creuer en primera classe, al-ternarsocialmentambla jet-set,vestirmodels dels gransmodis-tos, adquirir signes d’osten-tació: joies, tractaments de be-llesa per a privilegiats, àpats en

restaurantspremiatsambestre-llesMichelin…Aquestes perso-nes es creuen que són riquesperquè disposen del millor queels pot proporcionar aquestmón. Pobres és el que són real-ment.Quanels fillsse’lsacostenperdemanar-losdinerspelsseuscapricis inoperabraçar-losper-què no se’ls estimen, estan po-sant de manifest la seva pobre-sa perquè les seves personesno valen res als ulls de la sevaprolemalcriada. Es limiten a ferdebanquersquefinancenelsca-pricis dels seus fills que sols vi-uen per malgastar el que no elshacostatresguanyar,endisbau-xes que alhora els converteixenen depredadors.

“L’adquisició de tresors ambuna llengua mentidera és unavanitat fugissera dels qui cer-quen la mort” (Proverbis 21.6).Eldineradquiritposant lamàenl’erari públic,mata. Es buscaran

subterfugis legals per eludir laresponsabilitat d’haver posat lamàenelcalaixonesguardenelsdiners públics. Espagaran copi-osesminutes per pagar a famo-sosadvocatsperaconseguirqueprescriguin lescausesquetenenobertes i als lladres no els passires. Passar sí, presumeixen del’intel·ligents perquè són capa-ços d’enganyar tothom, inclús aDéu. Si el final de la història hade ser aquest, no es necessitentribunals de comptes, lleis de fi-nançamentdelspartits polítics ide transparència perquè d’unamaneraoaltraelspolíticssegui-ranuntant-sed’oli elsdits. I comes justificaeldramàtic finalde lamala administració de justíciaambl’excusadelamancademit-jans que té l’Estat per controlarles despeses, les reunions pertractar el tema de la corrupciópolítica són cortines de fum perdistreure l’electorat.

Si no existeix un Tribunal deJustíciaqueestiguiper sobredeles institucions judicials de quedisposa l’Estatensquedemambque la Democràcia és la menysdolenta de les filosofies políti-ques perquè ens concedeix eldret apicardepeusmentre l’éli-tepolíticanoviatjaenclasse tu-rística perquè la dignitat delscàrrecs que ostenta no els per-met semblant vexació. Es se-gueixen regalant vestits i com-plements de marca per presen-tar-se amb dignitat davant elpúblic, continuen viatjant ambdespeses pagades per treure’sl’estrès que els produeix el tre-ball feixuc que fan servint laciutadania,participenendisbau-xes en les que prostitutes de lu-xe, expertes en l’art delmassat-ge,elscapitostosespodenrecu-perar de les ferides rebudesdurant el aferrissats combatsparlamentaris i en les feixugues

i tedioses convencions interna-cionals.

No. No ens conformem ambeldretapicardepeus.Elsquinocreuen en l’existència d’un Tri-bunalSuperiordeJustíciaCeles-tial que està per damunt de lesinstitucions humanes de jus-tícia, la corrupció tant estesaels corseca l’ànima. Els qui cre-iem en un Déu just que passacomptes, encara que no amb larapidesa que voldríem, que dó-na a cadascú el que es mereix,ens indignensí el corruptes. Sa-bemqueenelmomentoportúelJutgedictarà lasentènciadecul-pabilitat. No s’admetran excu-ses. Els prestigiosos bufets noaconseguiran tòrcer la justícia afavordelsseusclients. “Not’ex-asperis a causa dels dolents, noenvegis els qui fan injustícia:perquè aviat seran tallats coml’herba, i es marciran com l’her-ba tendra” (Salm 37:1,2).

ens dirigeixen tenen la potestatde marcar prioritats, en moltesocasions per filies i fòbies, queens condueixen a un panoramatrist i que per comú, es conver-teix en norma. Es paralitza lesactivitats de museus, es fan in-accessibles arxius, es fan pro-gramacionsmusicals i/oteatralsdisperses perjudicant equipa-mentsquefinsnofamassaerenben vius, es deixa de pagar unsdiners compromesos a entitatsen funcionament per afavorirprojectes de futur, i així un llargrosari de fets que exasperen elsqui ens ho mirem amb la impo-tència de no poder-ho refrenar.

A la nostra ciutat serienexemple de tot això l’Arxiu Mu-nicipal que, projectat com esta-va a l’antic mercat de SantaTe-resa, roman a les encaixonadesdependènciesdelpalaude laPa-eria,alsbaixosde l’edificiPal·lasia lesantiguescasernesdeGar-deny.Tambéelprecari i reivindi-catMuseuMorera que, ambun

passat nòmada i amb un futurmés que incert, constitueix unapedra a la sabata del consistoritot i que ara l’alcalde reivindicaliteralment que necessita unanovaseu.Vesaraquindescobri-ment! I mira que ha costat can-viar el sine die per arribar aquí.Igualment es podria detallar lasituaciódelMuseudeLleidaquepassa penúries per incompli-mentdelscompromisosdelspa-

trons a saber: Ajuntament, Ge-neralitat i Consell del Segrià.

Hi ha altres situacions igual-ment lamentables. L’Arxiu de laDiputació, primer castrat de ca-ra als ciutadans i als propis tre-balladorsde la institucióen tan-

car-se lasevabiblioteca isaladeconsulta, ara la corporació pro-vincial ha pres el determini detraslladar-loa laCaparrellaoallíonsigui,pernosesapquinsmo-tius. Igualmentels fonsdepatri-moniculturalde l’IEIquesesus-tenten específicament i de ma-nera única pel bon fer delstreballadors qui els vetllen.

En aquest inventari no po-dem obviar una Llotja que pro-grama i que ho fa responent acriteris populistes, perdent-se alanostraciutatelspetits formatsgenerosos i esplèndids als quèens tenia acostumats el teatrede l’Escorxador.UnaLlotja,per-doneu que insisteixi, que és undispendiquenoensabemelseuabast, i que enmatèria depreusd’entrada resulta absolutamentprohibitiu (noméscal ferunami-ca dememòria i recordar quèvapassar amb l’esplèndida òperad’AnnaBolena o amb elGuillem

Tell de la Baldufa). I a tot això iper si no fos suficient, es desti-

na importants quantitats de di-ners a entitats que, a banda detenir fons de dubtosa qualitat,tenen caràcter privat, quan noreligiós i es treudiners aprojec-tespúblicsquebés’homereixen.

Endefinitiva,grispolíticacul-tural lleidatana;precarietaten lainversiódestinadaaedificarunaciutadania cultivada, amb crite-ri i amb un esperit humanista.Malgrat els esforços dels queens hi dediquem (frustrats gai-rebé sempre per la lluita contraqui ensdirigeix), primael desin-terès i la falta de sensibilitat pertirar endavant polítiques claresd’explotació correcta dels nos-tres equipaments culturals aixícom dels seus continguts.

No és cap novetat. Mancainterès per tot allò que no siguifomentar la cultura d’aparador,compartimentada, fragmentadai amb fissures. Com per estarcontents quan sentim que Llei-daés laCapitaldelsMuseus.Ca-pital de què?

Capitaldelsmuseus?Suposoqueésbroma,oi?

Gris política culturali precarietat en la

inversió destinada aedificar una

ciutadania cultivada

DIRECTORIEdita:Bondia Lleida SLPresident: Jaume Ramon i Solé

Director: Josep Ramon RibéRedacció: Albert GuerreroDirector comercial: Carles Jiménez.Administració: Arancha PajueloMaquetació: J. Torrelles i Juanma PaquicoCoordinadoraBondia.cat: LourdesCardona

Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida.Telèfon: 973 260 065.Correu electrònic: info@bondia.cat.

Web: http://www.bondia.cat/

Editorial

La Universitat de Lleida ha decidit signar una pòlissa de crèdit amb el Banc de Santanderdesprés que hagi tingut la intuïcio que la Generalitat de Catalunya podria ser que pagués tarda la institució universitària i aquesta no pogués fer front al pagament de les 1.500 nòmines, amés de d’altres obligacions pecuniàries. Davant aquesta incògnita, des de la direcció de l’ensuniversitari s’ha fet una aposta arriscada -cal tenir en compte que la utilització de la pòlissaimplica haver de pagar uns sucosos interessos bancaris-, però pitjor seria esperar quearribessin uns diners que potser es demoraran o no arribaran fraccionats. El pols entre el mónuniversitari i la Generalitat ja fa massa dies que arrossega. Igual que la crisi.

s responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).

Lapòlissa bancària de laUniversitat de Lleida

Teresa Ibars

Candidaturad’Unitat Popular

BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

08OPINIÓ

Cartes al director

Rebo un correu d’una jovemestra; ha treballat fent substi-tucions els tres darrers cursosescolars, enguany encara nol’han cridat (mentre, hi ha auleson els ensenyants han de fertorns per vigilar els alumnes, eltitular encara no fa massa diesque està de baixa, encara nos’ha enviat el substitut).

Lihasortitunafeinaenunsú-per i, tal i comestàelpati, l’haac-ceptada.Empreguntaquèhadefer perquè no la treguin de laborsa de substitucions, encaraté l’esperançadetreballarenallòpel que s’ha preparat i li agra-da: l’ensenyança.

Alsanys70quanvaentrarenvigor la que es va dir Llei VillarPalasí, laque introduïa l’EGBielCOU,forenmoltselsensenyantsque accedirem al sistema; éremjoves, que després de 40 anysdevida laboral, uns s’han jubilatialtressomalesportes (ambto-tes les incògnitesquese’nsplan-tegen, però, al cap i a la fi, a lesportes).

Objectivament havia gransexpectativesperquèmolts, comla mestra que m’enviava el cor-reu,ocupessinels llocsque nos-altres anem deixant. Però vesperon,aquestamaleïdacrisi i les

Darrera aquest títol faulístics’amaga la intenció de descriu-reelmomentenquevivimelsca-talans la transició cap a l’estatsobirà. Per molt estrany que ai-xò pugui semblar, les bestiolesens poden ajudar a entendrecóm som els catalans i perquèens passen les coses que enspassen.

Sovint la cultura se serveixdels animals per reflectir el vicisi lesvirtutsdelshumansoperre-flexionar sobre les seves con-ductes. La història de la lite-raturan’estàfarcidad’exemples:a la Grècia clàssica, les faulesd’Isop; al segle XVII, les de LaFontaine; i l’any 1945, Georges

tre perfil, el d’un poble sofert itreballador. Fins i tot algunsl’han adoptat com a símbol ca-talanista en contraposició delbrau d’Osborne, típic de la ico-nografia espanyola.

A l’altra banda de la històriatrobem l’agressor, el personat-ge antagònic de l’heroi. Enaquest cas, es tracta d’un aràc-nid cruel i despietat que va tei-xint poc a poc la seva teranyinainvisible, barrant premeditada-ment l’avenç del catalanisme.L’aranyaescenificadeformabenorquestrada el joc brut de l’Es-tatespanyol.Unabestiolaesqui-fida però poderosa que es pro-veeix d’un exercit de feres benensinistrades ique,segurament,reconeixereu:

Els llimacs,unsmol·luscsgas-teròpodesambcartera,quepre-tenen enllefiscar tot el que se’lspresenta: espanyolitzant elsnenscatalans, controlant l’accióexterior de la Generalitat o per-seguint elsmunicipis sobiranis-tes,entremoltesaltresanimala-des. Els voltors, una espècie decarronyairesde la famíliadelTC,unsocellots demal averanyques’acarnissen amb les lleis cata-lanes i s’alimenten de les restes

en descomposició de l’estatutd’autonomia. La serp, lamés te-mudade lesbestiolespelseuve-rímortífer, l’espoli fiscal, amb elqual immobilitza lavíctima, l’es-trenyi l’ofega,deixant lesarquesde laGeneralitatbenbuides.Lesrates, lesmés repugnantsde lesbèsties, que publiquen men-tides i informesfalsosenmitjansdecomunicaciómésquedubto-sos. I per últim, enmig d’aquestcove femeter, s’alça un estaqui-rotespantaocells,presidentd’unestatd’opereta,quenodiuniaseni bèstia!

La situació és crítica i els vol-tors, rates, serps i llimacs reme-nen porqueria. Tant se val! Laclauésmantenir l’statuquo tirà-nic, estrènyer el llaç tot fent tre-ballar l’ase. I com que al bestiarnafratno li faltenmosques, lasi-tuaciós’agreujaencaramésambl’aparició a escena de subespè-ciesdecorruptes,espies,contra-espies i paràsits de tota mena.Ambtotplegat,elpobrerucaca-ba ineluctablement en un pousense sortida.

Peròquantotsemblaperdut,l’irreductibleasetreuforcesd’onno en hi han i decideix que se’nvol sortir. I en aquell moment li

ve al cap la història d’un cavall,cosí germà seu. Aquest li va ex-plicar que un cop va caure dinsun pou molt profund. El pagès,amodel cavall, davant la impos-sibilitat de treure’l d’aquell pouvadecidir,acontracor,queelsa-crificaria.Vaordenaralseumos-so que enterrés aquella pobrabestia, llençant-li terra a sobre.Però amesura que la sorra que-ia sobre el cavall, aquest se l’es-polsava i, amb lespeülles, l’ana-va trepitjant fins acumular-la,ferma, al fons del pou. Poc apoc el terra anava pujant de ni-vell, fins que l’èquid va podersortird’aquella trampapelsseuspropis mitjans.

Com totes lesfaulestenenunfinalalliçonador, l’ase-quenoésgens ruc- decideix que vol tirarendavant i, convençut, sap quèhade fer i continua,malgrat tot,amb la seva feina feixuga perònecessària:

- No és fàcil construir un noupaís, però sí molt il·lusionador!

Al capdavall, per molts pa-ranys, joc brut i terra a sobre,els catalans ens acabem ado-nantque“noespotmatarunaseacopsdefigues” iencaramenysel ruc català.

polítiqueseducativesqueespre-nenper lluitarcontraellahodes-baraten tot. Unes polítiques, di-uen que encaminades a crearocupació,peròqueportenaquèels joves hagin de buscar el seufuturenaltressectors,altrespa-ïsos o es quedin a casa espe-rant un missatge que els avisiper substituir un docent de bai-xa o amb reducció de jornada.

Situacions com la que emcomentava la jovemestram’hanfet reflexionar que sí, sortim alcarrer clamant “SOS Ensenya-

ment”,organitzemassemblees imarees grogues, ens posem sa-marretes del mateix color i, enacabar, tornem a casa, amb laconsciència que hem fet el quecalia: reclamar unensenyamentde qualitat. Hem de fer més perals nostres joves ensenyants.Sabem que a la majoria de lescomunitatsautònomeshancon-vocatoposicions per amestres,i aquí la consellera Rigau, ensanunciaque enguany“notoca”,noconvocaran inoenshoqües-tionem;comsi fos lomésnormaldel món. I no, companys, no ésnormal i noenspodemresignar.

OposicionsaEnsenyament

Orwell,amblasevaRebel·liódelsanimals, satiritzava sobre el rè-gim comunista soviètic mitjan-çantunmanament,escritenunaparet de la granja: “Tots els ani-malssón iguals,peròalgunssónmes iguals que d’altres”.

Si canviem el focus de lloc iens trasllademal context polítici social actual podemescriure lanostra pròpia faula. Tenim totsels ingredients necessaris i elspersonatgescaracterísticsd’unaal·legoria molt animal: L’aranyacontra l’ase, unahistòriaqueex-plica el joc brut de l’estat espa-nyol contra el procés democrà-tic i sobiranista del poble cata-là.

Tal com diu la dita, “de Jo-seps, Joans i asesn’hi ha a toteslescases”.Aixídoncs,m’hasem-blat que l’ase -amb totes les se-vesvariants“dialectals”: ruc,so-mera o burru- pot representarmolt bé els catalans en aquestafaula contemporània. És l’heroid’aquestconte.Unèquid,nogai-re ben plantat però que simbo-litza el caràcter fort i la resis-tència.Unanimaldecàrrega,so-vint sotmès a maltractament,objecte de burla i mofa.Tot ple-gats’escauperfectamentalnos-

Retorno al planetade los simiosToni Yus Piazuelo. Tàrrega.

Sepretenderecogerenunaleylaprohibicióndeexperimenta-cióndeconsiderara losprima-tes como especie protegida(segúndijomuyacertadamen-te la vicepresidenta SorayaSáenz de Santamaría, para“evitar sufrimientos a los ani-males”, medida positiva delPP, todo sea dicho).Ahora bien, hay voces que enreferencia a este asunto,muestran un desprecio alhechodeque se considere es-pecieprotegidaa losprimates,aludiendo equivocadamenteeste hecho como regresivo yun paso atrás en la Evolución(una teoría muy precisa, aun-que limitada para explicar elorigen,misterioysentidode lavida,queseñalaque loshuma-nosdescendemosde los simi-os, o sea, que somos una es-pecie mejorada).Y a pesar de ciertos sectores,no es incompatible con la reli-gión (laBiblianopretendeserlibro de ciencia, y no se men-ciona el proceso de creaciónde cadaespecie, por lo quenoesdescartable, paracualquiercreyente, que Dios usase laevolución para crearlas).Pero el hecho de que seamosunaespeciesuperiornonosdaenningúncasoderechoacau-sar sufrimientos innecesarios

o amatar por placer a los ani-males por el sólo hechode ca-recer éstosde raciocinio, aun-que sufren y aman igual quenosotros (en ocasiones,mucho más fielmente que al-gunas personas). Ese despre-cio hacia los inferiores no dicemucho de la condición de se-res superiores por parte de ci-ertos sectoresquepiensandeesemodo, puesproteger a losanimales no es incompatiblecon la protección a los huma-nos.Tampoco dice mucho de unacivilización que defiende o ig-nora el sufrimiento de los ani-males como las bárbaras cor-ridas de toros.El mismo Mahatma Gandhiyadecía queel gradode civili-zación deuna sociedad semi-de por el trato que ésta da asus animales.Y Benjamin Franklin, el artífi-ce de la independencia de losEEUU(juntoaThomas Jeffer-sonyLaFayette)señalabaqueser humilde con los superi-ores es undeber; serlo con losiguales,unamuestradecorte-sía; y con los inferiores unaprueba de nobleza.Sobrea laoposiciónporpartede algunos sectores a experi-mentar con células embriona-rias no puede compararse yaque, si bien estas células pue-den desarrollarse, no sientenningún sufrimiento como unser completamente formado

(humano o animal) y puedenllegar a mejorar nuestra cali-dad de vida.Quisiera creer que aquellagentequepiensadeesemodoes coherente con su “defensade lavida”, colaboraen tareassolidarias y contra el hambre,la miseria y las guerras de ra-piña (más cuando éstoshechossonprotagonizadosennombre de Dios, la libertad ola democracia).Asimismo, lesrecomiendoquevean lapelículaHachiko,siem-prea tu lado (unahistoriacon-movedoradel amordeunper-ro hacia su dueño muerto). Yyaquehablamosdeprimates,si tienenocasión,deberíanvol-ver a ver la famosa película Elplaneta de los simios (esto es,la versión antigua protagoni-zada por Charlton Heston).Las frases y los hechos enun-ciados en la película referen-tesa labrutalidadhumana, lasguerras, el matar por placer, yencómolossimiosacabantra-tandoaloshumanosde lamis-ma forma que algunos de és-tos tratan hoy a los animalesquizás lesharíaempatizarconel sufrimiento que se les oca-siona(atados,encerrados,gol-peados, etc…) y en cómo sesentiríaunhumanoenser tra-tadode lamismaforma.Laes-cena final de la Estatua de laLibertad lo dice todo. Parapensar y mucho sobre lo quesomos y a dónde vamos.

‘L’aranyacontra l’ase’

Javier Giménez

FETE-UGTTerres de Lleida

CristinaTorrent

Presidenta de la CasaGran del Catalanismea Lleida

Hem de fer més perals nostres docents,a la majoria de les

comunitats sí que esfan oposicions

BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

09LLEIDA

PUBLICITATPUBLICITAT

LaUdLfauncrèditprivatperpoderfer frontanòmines i lesdespesesEl romanent de tresoreria s’ha anat exhaurint i la Generalitat no ha pagat res dels 20milions que deu

REDACCIÓ. LLEIDA

Elrectorde laUniversitatdeLlei-da(UdL),RobertoFernández,vaexplicar ahir enunaentrevista aRàdio Lleida que el centre uni-versitari “ha tingut que recórrerper primera vegada al finança-mentprivatperassegurar-se les1.500 nòmines i altres despe-sescorrentsdavant lapersistèn-cia de l’impagament del deutedel Govern català amb la UdL,quesumaja20milionsd’euros”.Concretament, el Banc de San-tander ha concedit una pòlissade crèdit de 4,5 milions d’eurosa laUdLperpoderfer frontalpa-gament de nòmines si la Gene-ralitat es retarda o en paga no-més una part.

Fins ara, si la Generalitat esretardava en el pagament, hoavançavaelpropicentreuniver-sitari amb un remanent de tre-soreria que s’ha anat exhaurint,en part perquè el Govern catalàencaranohapagatcappartdels

aproximadament20milionsquedeu al centre.

Fernándezvaexplicarque“ésunrespirper a launiversitat,pe-rò que tindrà un cost d’entre80.000 i 90.000 euros. El rec-tor tambévaafegirque“desprésdemoltes negociacions del rec-toratperquèelBancdeSantan-der -lacomissióderiscos-esne-

gava de donar-lo pel problemade la liquidesade laGeneralitat,al final tenint en compte que laUdLtéunamoltbonarelacióhis-tòrica, el propi president delBanc ens ha concedit aquestapòlissa i la formalitzarem en lespròximes setmanes”.

És una pòlissa de4,5milionsd’euros que ens costarà aproxi-madamentde80.000a90.000euors d’interessos. Si la Ge-neralitatpaguéseldeute,vaafe-gir el rector, no es desactivariala pòlissade crèdit, queesman-tindria com a garantia de co-brament. El Consell Social de laUdLvaautoritzarel rectoracon-tractar finançamentprivat finsa6 milions d’euros.

A banda, la UdLporta des defa temps algunesmesures d’es-talvi. Per exemple aquesta Set-mana Santa s’han estalviat35.000eurosambel tancamentdemoltesdependènciesdelcen-tre.

Una pòlissa de 4,5milions

La contractació suposaentre 80.000 i 90.000euros en interessos

Roberto Fernández(rector UdL):

“És un respir i és totauna garantia de

cobrament”

El centreacollirà l’OlimpíadaestataldeFísicaUn total de 141 alumnes provinents d’arreu de l’Estat participa-ranen la faseestatalde la24aOlimpíadadeFísica,quetindrà lloca la Universitat de Lleida (UdL) del 13 al 15 d’abril. Els cinc pri-mers participaran a la 44a Olimpíada Internacional de Física.

HERMÍNIA SIRVENT (PAERIA)

BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

10 LLEIDA

EnalertapernousrobatorisdegossosI, especialment, de races grans, com és el cas delsmastins

REDACCIÓ. LLEIDA

Les protectora d’animals LydiaArgilés va denunciar ahir quedarreraments’estanproduintunincrement de robatoris de gos-sos de races grans. Uns gossosque podrien ser robats per serutilitzats, posteriorment, en ba-ralles.

Segonsva relatar ahir la pro-tectoraa la sevapàginaweb, di-mecres a la nit, cap a les 10, unafamíliaquepassejavaambelseugos (una barreja de mastí) perlazonade laRamblad’Aragóvanseratacatsperuns individusque

anaven amb una furgoneta fos-ca ivan intentaragafar lacorret-ja de l’animal i introduir-lo dinsde la furgoneta.

La protectora Lydia Argilésafegeix que “sort que en aquellinstant passava una patrulla dela Guàrdia Urbana i se’n vananar”. L’entitat sospita que tor-nen a actuar els que roben elsgossosperabaralles.Peraquestmotiu, demanen que si s’obser-ven actituds sospitoses s’infor-mi a la Guàrdia Urbana o alsMossos. També a aquells quetinguin gossos grans.

Intent frustrat a laRambla d’AragóUns individus van

intentar endur-se un gosdimecres a la nit

Demanen que esdenunciïn

La protectora LydiaArgilés insta a informarles forces de seguretat

REDACCIÓ. LLEIDA

La Guàrdia Urbana continuavaahir investigant les possiblescausesde l’accidentdedimecresa lanitaPratde laRiba iquevanacabar amb la vida d’un mo-torista que va ser atropellat perun camioner.

La investigació determinaràquina va ser la responsabilitatdel camioner i si hadeser impu-

tat o no. Cal recordar que el ca-mióvamarxar del lloc dels fets iva ser interceptat poc desprésper la Guàrdia Urbana. El xòferva assegurar que no se’n haviaadonat i vadonarnegatiualcon-trol d’alcoholèmia. Podria en-frontar-seaundelicted’omissiódel deure de socors o, fins i tot,a un delicte d’homicidi impru-dent.

Investiguen l’accidentmortalaPratde laRibaEs desconeix si el camioner serà imputat o no

Unacusatd’estafardiuqueell tambéésvíctimaREDACCIÓ. LLEIDA

L‘acusat d’estafar més de68.000 euros a 17 particularsambvendes fraudulentesdeve-hicles va assegurar que ell tam-bé va ser estafat.

Enxampat robantenunedificid’HumbertTorresREDACCIÓ. LLEIDA

Els Mossos van detenir dimartsun jove, de 20 anys, que va sersorprès quan robava a l’interiord’un equipament esportiu endesúsdelcarrerHumbertTorres.

Llibrede laDiputació sobre receptesde la terraLaDiputaciópresentaràel llibreDegust.Cuina iArtde les ter-res de Lleidadins els actes previstos per laDiadadeSant Jor-di, que ahir es van presentar a l’IEI. El pròleg és del restaura-dor Joan Roca, del Celler de Can Roca.

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Ruixenambpinturaunaoficinade“laCaixa”L’organització juvenil Arran, que es va atribuir la bretolada,acusa bancs, caixes i grans empreses d’aprofitar la crisi “pertreure el màxim benefici de l’explotació de les classes popu-lars”.

ARRAN

REDACCIÓ/ACN. LLEIDA

Unatrentenaderepresentatsdediversesentitatsde laciutatvanassistir ahira la constitucióde laMesa municipal per al foment ilagarantiadeldreta l’habitatge.L’alcaldede la ciutat,ÀngelRos,va explicar que la es busca lacoordinació entre totes les enti-

tats que duen a terme inicia-tives a favor del dret a l’habitat-ge i ha destacat que en dosme-sos, lanovaoficinamunicipalhaatès 151 famílies. El portaveude la Plataforma d’Afectats perla Hipoteca, Eduard Baches,consideraqueésunagranopor-tunitat per trobar solucions.

Lamesamunicipalpeldreta l’habitatge,unarealitat

La Paeria va acollir ahir al vespre la constitució

HERMÍNIA SIRVENT (PAERIA)

2.000escolarspassaranpelsmatinals infantilsde laMostradeCinemaLaMostradeCinemaLlatinoamericà i laPaeria repetiranenguanyla iniciativadelsMatinals Infan-tils. Les projeccions tindran lloc entre el 15 i el 19 d’abril al CaixaForum, per on es preveu que pas-sin uns 2.000 escolars. Selkirk, el verdadero Robinson Crusoe (foto) és un dels films.

MOSTRA DE CINEMA

BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

11COMARQUES

PUBLICITAT

CatalunyaRàdiorefàelmodelterritorialElimina corresponsals

REDACCIÓ. LLEIDA

La direcció de Catalunya Ràdioha decidit prescindir de la tren-tena de corresponsals desple-gatsper totes lescomarquesca-talanes i implantarà, a partir del’1 demaig, unnoumodel de co-berturadel territori.Elmodelquearaes liquidaésundelstretsdis-tintius que han tingut les emis-sores de laGeneralitat des de lasevafundacióarafa30anys.Unmodel que ha garantit que elgrup d’emissores de CatalunyaRàdio hagi estat fins ara l’emis-soradereferènciaen la informa-ció de tot el territori del nostrepaís.

Els col·laboradors territori-als han estat, durant aquests30 anys, també treballadors deCatalunya Ràdio i, tal com de-nunciaCCOO, “no es pot enten-dre la informació a les nostresemissores sense el seu paper.Hanfetunafeinaexemplar, sen-se límits horaris i amb precarie-tat laboral”.

LaSeuestrenyelsetgealsincívics2a fase de la campanya

REDACCIÓ. LASEU D’URGELL

La segona fase de la campanyadecivismeLaSeuésteva.Cuida-la!,que incidiràen l’eliminaciódedefecacionsdegossosalsespaispúblics, el reciclatge dels re-sidus i l’ús de les papereres, esva presentar ahir. En el marc delacampanya,espreveuextremarlavigilància envers accions incí-viques i sancionar-les, tenint encompte l’ordenança municipalde convivència ciutadana.

La campanya de civisme esreforçarà en aquesta nova faseamb l’actuació de la PoliciaMu-nicipal,queextremaràenelsprò-xims tres mesos la vigilància enllocs problemàtics de la ciutat.L’inspector Josep Martínez vaanunciar expedients sanciona-dors que poden suposar unamulta que oscil·la entre 30 i 60euros per als incívics. En base al’ordenança de convivència ciu-tadana,si l’infractorreincideixespodria doblar la quantia de lasanció.

ACN.CERVERA

L’Institut Català de Finances(ICF) ha assegurat que el pas-sat mes de febrer els òrgans degovern de l’estament van apro-var un principi d’acord amb ungrup empresarial interessat acomprar la fincade l’AgudanadeCervera.

Fonts de l’Institut van afegirque aquest principi d’acord in-clouriaqueelgruptambéhauriad’assumir l’enderroc i el saneja-ment de la parcel·la que actual-mentacull les instal·lacions,molt

deteriorades,de l’anticescorxa-dor que va tancar al 2010.

L’alcalde de Cervera, RamonRoyes, va celebrar aquest prin-cipi d’acord però ha demanat al’ICFquesi finalmentelgrupem-presarial es fa enrere s’executiigualment l’enderroc de l’escor-xador.

Des de l’ICF es va informar-que el grup empresarial inte-ressatencomprar laparcel·ladel’Agudana té la intenció de tirarendavant un projecte industriala la mateixa, però no ha trans-cendit ni dequin tipusseriani el

nombrede llocsdetreballqueespodrien crear. En qualsevol cas,el principi d’acord comportariaqueelcompradors’hauriadefercàrrec de l’enderroc i el saneja-ment de les actuals instal·laci-ons.

En aquest sentit, l’alcalde deCervera,RamonRoyes,varecla-mar ahir a l’ICF que enderroquil’antigaAgudanapelseumales-tatestructural ipelperillquesu-posa, fins i tot, pels lladres quehi han entrat en reiterades oca-sionsa larecercademetall i cou-re.

L’ICFdiuquetéungruppercomprarelsolardel’AgudanaEl principi d’acord comportara l’enderroc i el sanejament de la parcel·la en qüestió

L’ESCORXADORVATANCÀPORTES EL 2010

L’Agudanava tancar al junyde2010 i va deixar al carrer mésde mig centenar de treballa-dors. Feia anys que la situacióde la planta estava patint percontinuarendavant iels treba-lladors ja patien endarreri-mentsenelscobramentsdelesnòmines. L’escorxador tenia100 anys d’història i en èpo-ques bones havia arribat a te-nirmésde300treballadors.Vacomençar l’activitat aTorà.

Mollerussa celebraelDiadel Llibre InfantilLaBibliotecaComarcal JaumeViladeMollerussavaacollirdi-mecres a la tarda amb motiu del Dia Internacional del LlibreInfantil unanovasessióde l’HoradelConte, aquest copacàr-rec de Carles Crespo.

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

L’ermitad’Irgo recuperael retaule ja restauratEls restauradors del Centre deBénsMobles deCatalunyaes-tan treballant en les tasquesdecol·locaciódel retaulede l’er-mita de Sant Salvador d’Irgo, a l’Alta Ribagorça, un cop res-taurat. Es tracta d’un retaule d’estil barroc popular.

MARTA LLUVICH (ACN)

Intoxicades4personesenunfocaAlmacellesREDACCIÓ.ALMACELLES

Quatrepersonesvanresultar in-toxicades lleumentdimecresa lanit en un incendi d’habitatged’Almacelles, segons els Bom-bers de la Generalitat.

ElCEIdeBorgesensenyaa ferestudisdemercatREDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES

ElCentred’Empreses Innovado-res de les Borges Blanques or-ganitzadilluns lacàpsula forma-tivagratuïtaComfer ienfocarunestudi demercat.

BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

12 COMARQUES

REDACCIÓ. SUNYER

El jutjatd’instrucciónúmero1deLleida ha obert diligències prè-vies permirar d’esbrinar si hi hanegligènciaoresponsabilitatsenl’accidentdeSunyer enquèdiu-menge passat va morir una ne-na de 10 anys aixafada per unstubs de formigó.

Segons avançava ahir Ràdio

Lleida, el jutjatestudiaara l’ates-

tat quehanelaborat elsMossosd’Esquadra i l’informe provisio-nal de l’autòpsia de la menor.

Val a dir, però, que es tractadel procediment habitual enaquest tipus d’accidents.

Cal recordarqueenl’accident,també va resultar ferida de gra-vetat una altra nena de la vila,queevolucionafavorablemental’hospital Vall d’Hebron.

Els ‘click’ prendran la capital de l’Urgell durant tot el cap de setmana

Tàrregaobreelcalendaricatalàdefiresde ‘clicks’Exposamés de 4.000 ‘playmobils’ en 10 diorames

REDACCIÓ.TÀRREGA

Més de 4.000 clicks envairanTàrrega aquest cap de setmanaenmotiude la2aedicióde laFi-ra del Playmobil, que obrirà elcalendari català d’aquests cer-tàmens. En total les figures es-taran repartides en 10 diora-mesqueserancompletamentdi-ferents als de l’any anterior.

El diorama més gran estaràdedicatalFarWest i constaràdemésde27metresquadratsambunmiler de figures en una crea-

ció que es preveu espectacular.Els responsables de SomosClicks destinaranmés de 12 ho-res a construir aquest espai pledevaquers, sheriffs imoltscom-plements que faran les delíciesdels assistents al certamen. Laresta de temàtiques giraran alvoltantd’unavil·la romana,elPolNord,unarecreaciód’unatacpi-rata, un món de fantasia i mol-tes sorpreses més.

LaFira,amés,comptaràamb11 botiguers especialitzats.

El jutge investiga lamortde lanenadeSunyerPer tal d’esclarir si hi va haver o no negligència

ElFeMAPoferiràenguany40concertsen20indretsInclou com a novetat estades turístiques al Pirineu

REDACCIÓ. LASEU D’URGELL

El Comitè Executiu del FestivaldeMúsicaAntiga(FeMAP)esvareunirdimecresa laSeud’Urgellper tal d’aprovar la programa-ciócompletadelFestival,queésde 40 concerts en 17 municipisde Catalunya i 3 parròquiesd’Andorra, en total 6 punts mésque l’any passat.

ElFestival s’inauguràel12dejuliola laCatedralde laSeud’Ur-

gell i es clourà el 24 d’agost a laCasa Areny Plandolit d’Ordino.Igualment, es van aprovar elspreus de les entrades i les dife-rents vies d’abonament i de re-duccions per a determinatscol·lectius.

Aquest any 2013, el Festivalcompta amb dues novetats im-portants: estades turístiques alPirineu iunconcertúnicquetin-drà lloc a l’estanyGento.

ElsMuseusdeLleidadescobreixenCalTrepatRepresentantsde l’AssociaciódeMuseusde lesTerresdeLlei-da i Aran van visitar ahir per primera vegada les instal·laci-ons del Museu de la Mecanització Agrària J. Trepat.

Arrencael cicle ‘Quèestàpassant aCatalunya?’La Federació de Lleida de Convergència Democràtica de Ca-talunya (CDC)va iniciar ahir a lesBorgesBlanques el cicle dexerrades-col·loquiQuè està passant a Catalunya?

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

CDC

Mollerussavenun22%decotxesperSt JosepPer valor de 4,5milions

REDACCIÓ.MOLLERUSSA

ElSalóde l’Automòbil de lapas-sada 141a Fira deSant Josep deMollerussava tancarhavent su-peratengairebéun22%elnom-bredecotxesvenutsrespectedel’any passat, la qual cosa supo-sa una destacable recuperacióde lesvendespersegonanycon-secutiu (l’any 2012 es van re-gistrar un 12% més de vendesque l’any2011),dadasatisfactò-ria i que confirma les bones ex-pectatives manifestades pelsmateixos expositors durant lacelebració del certamen.

Així, dels 152 cotxes que esvan vendre l’any 2012 s’ha pas-sat enguany als 185 per un im-port total de 4.485.835 euros,xifra aquesta darrera que supo-saunmiliód’eurosmésque ladel’any passat. Pel que fa al preumitjàdel cotxevenuthaestatde24.248euros,mitjanapersobrede la dels darrers dos anys ques’ha vist incrementada pel crei-xement de la venda d’automò-bils de gamma alta.

DOMÈNEC CAUS

REDACCIÓ.BARCELONA

Fins al 30 de gener, la Generali-tat ha rebut 17sol·licituds de fa-mílies que demanen l’escolarit-zació dels seus fills en castellàdurantaquestcursenelscentrespúblics,mentrequedurant totelcurs 2011-12 les peticions vanpujar a 106.

La dada la va aportar ahir laconsellera d’Ensenyament de laGeneralitat, IreneRigau, en res-postaaunapreguntaparlamen-tàriadelPPcatalà formuladapelseu portaveu al Parlament, En-ricMillo, i l’ha publicat el Butlle-tíOficial del ParlamentdeCata-lunya (BOPC).

Rigau també va detallar quela conselleria, en complimentde les sentències judicials sobreel sistema d’immersió lingüísti-caaCatalunya,hadictatcinc re-solucions que ordenen als cen-

5 resolucions percomplir sentències

Ordena centres aescolaritzar alumnes en

llengua castellana

Què han de fer lesescoles en aquest casFacilitar la informació i el

material necessari iexaminar-los en castellà

Rigau recalca quesón casos concrets“No es tracta d’un

pronunciament generalcom a llengua vehicular”

Caigudaenpicatdelespeticionsd’escolaritzarelsfillsencastellàEnguany ho demanen 17 famílies front de les 106 del 2012

tres on estan escolaritzats elsfills de les famílies demandantsque “reconeguin la seva situ-ació jurídica individualitzada”.Això implica l’ús del castellà enlesmatèriesno lingüístiques.Elscentres, doncs, han de facilitartota la informació i el material aaquests alumnes en aquestallengua, així com examinar-losen castellà.

La consellera també va des-tacar que les resolucions dicta-des també acorden que els ins-pectorshandefer“el seguimentcorresponent del seu compli-ment” i especifica que donenrespostaa lessentènciesdelSu-premdeldesembredel2010idelmaigdel2011, ino“aunpronun-ciament general referent a l’úsdel castellà com a llengua vehi-cular”enelsistemaeducatiuca-talà.

BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

13ACTUALITAT

OriolPujol, declararàel16d’abril pel ‘cas ITV’AGÈNCIES.BARCELONA

L’exsecretari general de CDC,OriolPujol,declararàel16d’abrilcom a imputat per la seva pre-sumptavinculacióenelcasde laconcessió d’estacions d’ITV.

ElpresidentdeMadridvolposar límitsalsmitjansAGÈNCIES.MADRID

El president de la Comunitat deMadrid, Ignacio González, es vamostrar partidari d’establir “lí-mits” alsmitjansper noperjudi-car persones i institucions.

Dominidel’anglèspertitular-seales ‘unis’Proposta delMas-Colell

AGÈNCIES.BARCELONA

Elconsellerd’Economia iConei-xement, Andreu Mas-Colell, vaanunciar ahir que proposarà re-querir als estudiantsuniversita-ris un cert nivell d’anglès, equi-valentalFirstoB2enelcasd’an-glès, per titular-se.

PerMas-Colell és unamesu-raquepresentaranalConsell In-teruniversitari de Catalunya lesproperes setmanes amb l’ob-jectiu d’aconseguir que “d’unavegadapertotes”elstitulatsuni-versitari tinguin garantides lescompetències amb una tercerallengua.Elconsellerd’EconomiaiConeixementtambévareconèi-xer que hi haurà més retalladesa les universitats públiques pe-rò no va concretar cap xifra nicap mesura. Malgrat tot, va re-conèixerque lasituacióés ‘’tran-sitòria’’. D’altra banda, creu quecal ampliar l’oferta d’huma-nitats i llengües. Ara, aquestescarreres representen un 6,5%del totalmentre lamitjanaeuro-pea és del 12.

AGÈNCIES.BARCELONA

Elconsellerd’Economia iConei-xement, Andreu Mas-Colell, vaassegurar ahir que la Generali-tat “necessita un pressupost”per funcionar amb “un mínimd’efectivitat” i “impulsar les di-ferents agendes de govern”. Elconseller va respondre així alpresident d’ERC, Oriol Junque-ras,quevaasseguraralmatíque

no avalarà un pressupost quefixi l’objectiu dedèficit de laGe-neralitat en l’1,5% del PIB.

Mas-Colellva reconèixerqueel pressupost de la Generalitat“no serà del gust de ningú” ique “no agradarà” a l’Executiucatalà, però va refusar “especu-lar” amb les xifres de l’ajusta-mentfinsquenoespresentinelscomptes públics.

“El pressupost catalànoseràdelgustdeningú”Nova advertència del conseller d’Economia

La imputacióde la infantaCristinadónaunamala imatged’EspanyaMargallo afirma que el Govern té una “enorme preocupació” per les qüestions que afecten lamonarquia

AGÈNCIES.MADRID/BARCELONA

El ministre d’Afers Estrangers,JoséManuelGarcía-Margallo,vaafirmar que el Govern espanyolté una “enorme preocupació”per les qüestions que afecten lamonarquia, comla imputaciódela infantaCristinaenelcasNóos.Elministrehovadir a la sevaar-ribada a la reunió d’alt nivell so-bre seguretat alimentària queorganitza les Nacions Unides aMadrid.

García-Margallo va explicarque la imputacióde la infantaésuna decisió judicial i que tant elgoverncomelPartitPopularhanrespectatsempre lesactuacionsdels jutges.Sobreaquest cas, elministrevaremarcar: “Elquede-mano és que es tramiti amb ra-pidesa perquè no beneficia lamarcaEspanya”. El capde la di-plomàcia espanyola també vaassenyalar que “qualsevol cosaque afecti una institució que haestat capital en la transició es-

panyola i que és capital per alprestigi d’Espanya a l’exteriorcausaunaenormepreocupació”.

AJORNAR LA DECLARACIÓ?D’ltra banda, el jutge José

Castro, qui ha imputat la infan-ta, va fer les seves primeres de-claracions ivaassegurar quenodescarta que la citació de la in-fanta s’ajorni. Cal recordar queestà prevista pel dia 27d’abril ales 10 del matí i que la FiscaliaAnticorrupció va assegurar querecorreria aquesta decisió.

A TREBALLARDestacar també que la filla

petitadelsreisd’Espanyavasor-tir ahir, com cadamatí, per anara treballar. La infanta va arribarcap a les 09.15 hores a la seucentral de “la Caixa”, i va entrarcaminant per la porta principal.La infanta va començar a treba-llar el 1993 amb la Fundació “laCaixa”.

FelipdeBorbó:“Els jutgesmereixenmàximaconfiança”El príncep Felip va demanar ahir des de Barcelona als nous jutges de l’Estat espanyol, durant ellliurament del despatx judicial a la 63apromoció, que afrontin els nous reptes dels actuals “tempscomplexos” amb “valentia”, ja que són “mereixedors de la màxima confiança”.

FIRMA FOTO

LabaronesaThyssenutilitzaparadissosfiscalsUna investigació ha destapat la identitat de milers d’usuaris deparadisos fiscals, entre ells la baronessa Carmen Thyssen, queusa una companyia a les Illes Cook per comprar art.

Draghi: “El rescatdeXiprenoéselmodel”El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi,va assegurar ahir que la manera com s’ha dut a terme el res-cat de Xipre “no és un model” que s’hagi d’aplicar a altrespaïsos en un futur.

REUTERS/ACN

BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

14 ESPORTS

Unavictòriapercalmarelsànims?El Lleida Bàsquet juga aquesta nit aOurense després d’una setmana convulsa pels impagaments

REDACCIÓ.OURENSE

El Força Lleida disputa avui (21hores) al Pazo de los DeportesPaco Paz d’Ourense, un partitquepot significar, en cas devic-tòria, lapermanènciamatemàti-ca a la LEB Or i la classificacióvirtual per als play-off d’ascensa final de temporada. Però abandadel’aspecteesportiu, l’en-frontamentestàemmarcatenelconflicte entre la plantilla i la di-rectiva pels impagaments i elsnous contractes. I és que cal re-cordar que els jugadors vananunciar dimarts que es planta-ven. Una vaga que s’ha deciditajornar fins la setmana vinent.Caldràveuresielpartitd’avuiésun bàlsam.

Peraquestmatx,el tècnic llei-datà, Joaquín Prado, té tots elsseus jugadors a disposició uncop Juanpi Sutina esva reincor-porar als entrenaments amb elgrup i podrà, per tant, jugar de-màaterresgallegues.L’equipvamarxarahiralmatíenautocarenun llargdesplaçamentd’unes10hores.

El rival d’avui ocupa l’avant-penúltimaposicióa lataulaclas-

sificatòria (play out) amb 8 vic-tòries i 12derrotes i, per tant, esjugamoltíssimenaquestencon-tre.Elsgallecs intentaranferva-ler la seva superioritat a casaon ha sumat set victòries delsdarrers vuit partits derrotant arivals de molta entitat com elBurgos o el Breogan. Els seushomesmésperillosossón l’ame-ricà Barbour i el croat MateoKedzo.

Per la seva banda, el ForçaLleida (6è amb 10 victòries i 13derrotes) vol tornar a guanyarfora icertificaraixíunaexcel·lenttemporada a la pista. “Hem fetla millor setmana d’entrena-ments de la temporada” deiadijous el capità de l’equip, Mi-quel Feliu i volem “competir almàxim”. Cal recordar que ambaquesta d’avui només quedentres jornades per acabar la lligaregular.

Cal recordar que en el partitde laprimeravolta,els lleidatansvan tombar els gallecs per 79 a64. El màxim anotador del par-tit va ser James Johnsonamb18punts.Enaquellmoment, l’equipva sumar la cinquena victòria. El Força va guanyar el darrer partit, contra el Barça B (83-76)

FORÇA LLEIDA

Tots els homesdisponibles

El tècnic lleidatà comptaamb tots els jugadors uncop recuperat Jaumpi

Sutina

Un rival que s’hi jugala vida

Els gallecs estan lluitantper evitar baixar de

categoria però la sevapista és un fortí

La plantilla diu queno afectarà

El capità de l’equip,Miquel Feliu, asseguraque “competirem al

màxim”

JuanjoGarra, amb labanderade la ciutatL’alcaldedeLleida,ÀngelRos,va lliurarahira l’alpinista Juan-joGarra la bandera de la ciutat perquè l’acompanyi durant laseva ascensió al Dhaulagiri. El nou cim, de 8.167metres i si-tuat alNepal, suposarà el novè8.000de l’esportista lleidatà.

HERMÍNIA SIRVENT (PAERIA)

5aedicióde laMarxaPopular al SegriàPaeria, Km0 Ponent i Castellers de Lleidavan presentar ahirla 5a edició de laMarxa Popular del Segrià, que tindrà lloc elproper 14 d’abril. L’any passat va aplegar a més de 2.000persones.

PAERIA

Capdevilaencaraésdubtecontra l’OsasunaAGÈNCIES.SANTADRIÀ

El lateralesquerrede l’Espanyol,el targarí Joan Capdevila, va re-alitzar ahir al matí una part del’entrenament amb la resta delgrup.Tot iaixò,desprésesvator-nar a exercitar amb els recupe-radorsfísics.Encaraésdubtepelpartit contra l’Osasuna.

ElSuzukiGrauRacingfitxaunpilotargentíREDACCIÓ. LLEIDA

ElpilotargentíGastónVivasfor-marà part de l’equip lleidatàSuzuki Grau Racing de Super-motard.FormaràequipambÀn-gel Grau, David Giménez, ZoeParra, Xavier Albà, Óscar Mocéi Joan Serra al Campionat d’Es-panyadeSupermotard.Vivas jahavia col·laborat amb l’equip.

Ral·li de12horesd’escaladaaTerradetsREDACCIÓ. LLEIDA

LaDiputacióvaacollirahir lapre-sentació del Ral·li d’EscaladaTerradets,quetindrà llocalCon-gostdeTerradetsdesd’avui i finsdiumenge. El ral·li consisteix enescalardurant12horeselmàximnombre de rutes de gran longi-tud (entre 200 i 500metres) si-tuades en una mateixa paret oen diverses parets.

AGÈNCIES.BARCELONA

El portaveu de la junta directivadelFCBarcelona,ToniFreixa,vaexplicarqueelclubblaugranahaadreçat un escrit a la UEFA perexpressar el seu malestar perl’arbitratgedeWolfgangStarkaParís. El clubenténqueel col·le-giat alemanyno va aplicar la re-glamentació (la reglanúmero5)enelmomentquenovaaturarel

joc després d’una topada entreMascherano i Jordi Alba, a con-seqüència de la qual els fut-bolistes van quedar estesos aterra.

La voluntat del Barça és quelaUEFA“adopti lesmesuresne-cessàriesperquèaquestsfetsnoesrepeteixin”.Freixahaexplicatque no se senten “maltractats”pelsúltimsarbitratgeseuropeus.

Escrit delBarçaa laUEFApelmal arbitratgeFreixa diu, però, que “el club no se sentmaltractat”

ElCampd’Esportsviurà lamillorentradadiumengeS’esperen 5.000 aficionats contra el líder, l’Alabès

REDACCIÓ. LLEIDA

El Lleida Esportiu espera la mi-llor entrada de la temporadaaquestdiumenge,a les17hores,contra l’Alabès, el líder de la ca-tegoria. De fet, el club esperaunes 5.000 persones. Cal re-cordar que, amés, tots els afici-onats blaus que vulguin assistiral partit entre el Lleida Esportiui l’Alabès poden comprar elspacks i entrades anticipades a

les oficines del Camp d’Esportsperunpreuconjuntde20euros.Són de lateral i gols.

D’altrabanda,elcluborganit-zarà aquest estiu el I CampusdeTecnificaciódeFutbolLoCar-gol & Lo Marraco. El campus vadirigit a nens i nenes de 8 a 11anys i es farà a les instal·lacionsesportives del Mangraners CDdeLleidadurantelsmesosde ju-liol i agost.

BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

15ESPORTS

EldebutdeMárquezaMotoGP,elgranatractiude lanovatemporadaEl lleidatà s’estrena aquest cap de setmana aQatar i el seu germàÀlex farà tota la temporada a 125

REDACCIÓ. LLEIDA

El circuit de Losail, al Qatar, do-naràel tretdesortidaaquestcapde setmana a una nova tempo-rada delMundial deMotociclis-me.Elsprimersentrenamentsesvandisputarahir (veuredesglos-sament).

El principal al·licient de latemporadaés, inonomésperalslleidatans,eldebutdeMarcMár-quez a MotoGP, l’anomenada“categoria reina”. I és que el trode Cervera no para de sorpren-dre a tot el circuit. De fet, en latemporadadelseudebutparteixcom un dels favorits per endur-seel títol.Amés,hovaenundelsmillors equips, Honda-Repsol, iamb Dani Pedrosa com a com-pany.Semblaqueseràdenouunduel entre la marca japonesa iYamaha,quecomptaamblesse-ves files amb Jorge Lorenzo i elretorn de l’eternValentino Ros-si. Aquests quatre pilots són elsfavorits de totes les quinieles.

Protagonistes durant la pre-temporada, tant Dani Pedrosacom Márquez han superat els

PRIMERGRANPREMI

Lorenzo, Pedrosa iRossi, els rivals

Honda i Yamaha són elsdos equips amb més

opcions de títol

Temps d’escàndol ala pretemporada

A Austin, on va debutar,el de Cervera va fer el

millor temps

Àlex vol ser el‘rookie’ de Moto3El petit dels Màrquezfarà la seva primeratemporada completa

entrenamentshivernalsambno-ta. El vigent subcampió de Mo-toGPhafetunsregistres impres-sionants i, fins i tot, en enel noucircuit d’Austin vamarcar el mi-llor temps. Sobre el seus objec-tius, Márquez apunta que “ne-cessitaré un temps d’adaptacióperò no descarto res”.

Però no serà l’únic Márquezdel circuit. El seugermàÀlex fa-

rà tota la temporada completaamb l’equip KTM a la categoriadeMoto3, formant tàndemambel també català Àlex Rins. L’ob-jectiu del petit dels Márquez ésaconseguirserelmillordebutantde la categoria. Els seus regis-tresdurant lapretemporadahanestat forçabons inodescartaferalgun podi o, fins i tot, algunavictòria.

MarcMárquezva aconse-guir el quart millor tempsen la primera sessió d’en-trenaments del Gran Pre-miQatar. JorgeLorenzovamarcar el millor registreseguit pel sorprenent CalCrutchlowiValentinoRos-si.EldeCerveraesvaque-dar unes sis dècimes delvigent campió. La sorpre-sa va ser Dani Pedrosa,que només va poder servuitè.

Per la sevabanda,ÀlexMárquez va aconseguirtambé el quart millor re-gistre a Moto3. En la pri-mera sessió nomésva po-der ser 14è. Es va quedara un segon de la pole.

4tmillor ‘crono’enlaprimerajornada

MOTOGP.COM

Àlex Márquez (dreta) i el seu company Àlex Rins, companys a Moto3

REPSOL MEDIA

Imatge de tots els pilots que disputaran el Mundial de Moto GP. Márquez, tercer per l’esquerra a la primera fila, ahir a la foto oficial que es va fer al circuit de Losail

BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

16 FET

REDACCIÓ. LLEIDA

LaFederaciódeCollesde l’Aplecdel Caragol de Lleida (Fecoll)participarà demà en la iniciativaTasta Lleida que se celebrarà alPoble Espanyol de Barcelona apartir de les 11h i fins a les 17h.L’activitat de la Fecoll se centra-rà en l’organització d’una cara-golada popular pels assistents,un àpat que inclourà caragols alagormanda,vedella ipoltredelsPirineus, pera de Lleida, pà depagès iungotdecervesa.Amés,desdeprimerahora laFecollofe-rirà també un show cooking de

caragols que durarà fins a les16h.

Aaquestes activitats promo-cionals se sumaran les realitza-des per altres associacions, en-titatsculturals iempreses lleida-tanes que prendran part en elTasta Lleida que comprendràuntastgastronòmic iuntastcul-tural de la ciutat com a cita prè-viadelmesfestiu lleidatàperex-cel·lència: el maig. En aquestsentit, la Plaça Major del PobleEspanyol acollirà una desfiladade les comparses de l’Associ-ació de la Festa de Moros i Cris-

tiansdeLleida,acompanyatsperla música d’Ilerband i les es-calesdelaglorietadel recintese-ranl’escenaride l’espectacleXimdel Centre de Titelles de Lleida.La música vindrà de la mà de laxaranga de l’Aplec Mai toquembé que es mourà per tot el re-cinte. Finalment, s’exhibirà unagranja de caragols en miniaturaa la glorieta del Poble Espanyol

L’entrada al recinte serà gra-tuïtapels residentsaCatalunya.Caldrà adquirir, però, un tiquetper degustar el plat principal dela caragolada popular.

15 reclusos de Lleida, ambfeina gràcies a “la Caixa”El percentatge d’inserció laboral és del 39%

REDACCIÓ. LLEIDA

Un total de 15 reclusos de cen-tres penitenciaris lleidatans vantrobar feina l’any 2012 per mit-jà del programa Reincorpora del’Obra Social ”la Caixa”, que esdesenvolupaarreudeCatalunyaamb la col·laboració del Depar-tament de Justícia de la Genera-litat. Dels 38 participants quehan finalitzat l’itinerari, el 39%jahaaconseguit la inserció labo-

ral, un percentatge superior a lamitjana estatal (24%). Aquestaxifra és especialment desta-cableenelmomentactual, jaquela població reclusa és un delscol·lectius amb més dificultatsper accedir al món laboral.

Els participants van iniciar elseu itinerari amb cursos de for-mació en oficis i, posteriorment,vanprestarunserveisolidarivin-culat a la formació.

La Fecoll difon Lleida iAplecal Poble Espanyol de BCNDemà es farà una caragolada popular i ‘show cooking’ de caragols pels assistents

La psicòloga d’HermanoMayor serà a PetitàliaSònia Cervantes, una de les convidades ‘estrella’

REDACCIÓ. LLEIDA

Sònia Cervantes, la psicòlogadels programes televisius Her-mano mayor i El Campamento,serà una de les convidades es-trelles de la 7a edició de Petità-lia, saló que tindrà lloc el 13 i 14d’abril al Pavelló 4 de Fira deLleida. Cervantes impartirà eldissabte13d’abrilunaconferèn-cia que -sota el títol Guia per apares: pautes per a una educació

emocionalment intel·ligent- volaportar als pares alguns “se-crets” per formar correctamentels fills com a persones. L’actetindrà lloc a les 17.30 h a la Zo-na de Xerrades de Petitàlia.

Sònia Cervantes (Barcelo-na,1974) té un gabinet psicolò-gic a Elx, on fa psicoteràpiad’adults, teràpia orientada alcanvi en els adolescents, terà-pies sexuals i de parella.

Aprendre abuscar feinaa les BorgesBlanquesÚltimes places del curs

REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES

L’Oficina Jove de les BorgesBlanquesofereix lesúltimespla-ces per al cicle de xerrades i ta-llers d’assessorament i orienta-ció en matèria laboral per tal deconscienciar als alumnes sobreles tècniques de recerca activade feina. El curs, completamentgratuït, començarà el proper di-jousdia11 iconstaràdenouses-sions teòrico-pràctiques d’unahora i mitja de durada.

SotaelnomPrimaveradel tre-ball, les xerrades s’impartiran alCasal Marino, al carrer Avema-ria de les Borges Blanques, itindran com a objectiu el treballd’una forma dinàmica i partici-pativa dels aspectes bàsics en lacerca de feina. Les classes esfaran tots els dijous durant elsmesos d’abril, maig i juny de les10.30 a les 12.00. La inscripcióespotferatravésdelscanalsha-bituals,presencialmenta l’Ofici-na Jove, a través del telèfon 97314 34 47, per correu electrònic(garrigues@oficinajove.cat), iperFacebook i Twitter.

“La iniciativaofereixaundelssectors més castigats per l’atur,els joves, una formació adequa-da que els proporciona més fa-cilitats per accedir al mercat la-boral en un moment tan compli-cat”, diu la regidora de Joventuti Educació, Maria Fusté.

Xerrada de Carme Polo a‘Divendres de Lideratge’REDACCIÓ. LLEIDA

La periodista Carme Polo parla-ràsobreLacomunicació i l’impac-te personal, als Divendres de Li-deratge, avui a la sala de juntesde la Facultat de Dret (9.30h).

Contracte de 10 milionsde Ros Roca a MalàisiaREDACCIÓ. TÀRREGA

Ros Roca Environment, a tra-vés de la seva companyia a Ma-làisia, s’ha adjudicat un contrac-te de 10 MEUR per produir ca-mions recol·lectors i elevadors.

Jornades de Finançamentde GLOBALleidaREDACCIÓ. LLEIDA

La Cambra de Comerç de Lleidaacollirà el dijous vinent (de 10 a11.30h) una xerrada sobre Líni-es de finançament 2013. La jor-nadaésgratuïta,peròcal inscriu-re’s a finances@globalleida.org

‘GASTROMERCAT’ AMBPRODUCTES DE LA TERRA

laPlaçaMajordelPobleEspa-nyol també tindrà un gastro-mercat amb venda directa deproductes de la terra (oli de laDO Les Garriges de les co-operatives de Vinaixa i Ma-ials,vide laDOCostersdelSe-gre amb el celler Mas Blanch iJové de la Pobla de Cérvoles iCasa Patau, peres DOP Perade Lleida, així com també padel Gremi de Forners de lesTerres de Lleida).

Jugant amb la ciència al col·legi Santa AnnaEl col·legi Santa Anna inicià la Setmana de la Ciència amb unespectacle de màgia i ciència, jugant i experimentant ambnitrògen líquid amb la doctora en química M. J. Fernández.

COL·LEGI SANTA ANNA

L’empresa Ilerda Serveis compleix 25 anysFundada el 1988 per Fulgenci Cerón, Ilerda Serveis és una pe-tita empresa familiar, líder a la província en la comercialitza-ció i distribució de productes de neteja i higiene industrial.

Z COMUNICACIÓN

BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

17PROPOSTES

R.P.R. LLEIDA

Màrius Serra presenta a Lleida el seu nou llibre,Plans de futur, i aprofitem per parlar amb ell sobrela seva nova obra i altres qüestions d’actualitat.

Plans de futur no és una biografia. Podríemdefinir-la com la història d’uns profunds lligamsd’amor familiars?Seria ben bé això. Per a mi, trobar-me l’entorn familiarde Ferran Sunyer va ser com un regal. Es reunien unasèrie de punts que sempre m’han interessat: per unabanda, unmatemàtic –que és com un poeta que escriuen una llengua que no s’ensenya en una acadèmiad’idiomes–, i per altra banda, la discapacitat física, quea casa vam viure durant deu anys. Aquest darreraspecte em feia una mica de recança, tornar a escriurede cadires de rodes, però el vaig superar posant el fo-cus en les dues cosines, l’Àngels i la Maria, veritablesprotagonistesde lanovel·la. Idesprés,Dalí.Ungenicon-traposat amb el geni de Ferran Sunyer. I, a més, l’exiliinterior de la postguerra.

Dalí i Sunyer, tan antagònics... per qui sents méssimpatia?Jo crec que són les dues cares de la mateixa moneda.Crec que Dalí tenia una cuirassa des de la seva pròpiafeblesa. Sunyer ja tenia la cuirassa imposada. Emcom-mou més Sunyer, però em quedo amb la moneda sen-cera: em quedo en la capacitat humana de mostrar elgeni de maneres molt diverses. Dalí, des de l’art i l’his-trionisme, sempre es mostra molt interessat per laciència. No estan tan lluny.

Els jocs de paraules estan contínuament presentsen la novel·la...En efecte, i tinc coartada (riu). L’avi de les Carbona, Jo-an Carbona, va ser alcalde de Figueres i eramolt cone-gut pels jocs de paraules. No ho sap gaire gent, però téun llibre-anecdotari ambexpressions i jocs deparaulesde l’època. Malgrat no ha resistit bé el pas del temps,demostra que les famílies Sunyer i Carbona estimavenel llenguatge i tenien molt bona base cultural. Aquestescenari m’anava perfecte per a la novel·la. La dimen-sió de joc verbal hi és, tot i que no és central al llibre.

Quin és el focus de lectura que centra per a tu lanovel·la?M’interessaven lesrelacionsd’amorde la família.Novo-liaque leshistòriesexteriorsse’mmengessinelnuclidela novel·la, que era la relació familiar... vaig ser curósamb el tractament deDalí, sense obviar-lo. Era una no-vel·la de portes endins però amb les finestres obertes alaguerracivil, lapostguerra... tot iserunahistòriad’unesrelacions familiars molt intenses i molt particulars. Pe-rò el context i els protagonistes són molt concrets.

La mare i les cosines escriuen en llenguatgematemàtic sense saber-ne...Sí, i això té una dificultat tremenda. Jo vaig anar aunsimposimatemàticaPalmabendocumentat...i vaig arribar a la conclusióque jomai entendriael llenguatgematemàtic!Probablementaquestfet em va donar la idea clara del mèrit quesuposava transcriure llenguatge mate-màtic sense saber-ne i que en la novel·lam’havia de centrar en elles.

Tu pertanys al col·lectiu literariOulipo...Sí, la literatura potencial. És una escola

literària, que no imposa cap línia estètica, però que gi-raalvoltantde la ideade l’escripturacomatreball, llunyde la idearomànticade la inspiració.Foufundatelsanysseixanta per un grup de poetes expulsats del surrealis-me, on també hi havia matemàtics. Jo sempre m’hesentit a prop d’aquest postulats. Crec que tots –crea-dors o no– hem de tenir una mínima formació científi-ca. I que la cultura és una i conjunta, no hauria d’existiraquesta dicotomia entre ciències i lletres.

Pel que fa al procés sobiranista actual... creus queva per bon camí?Jo sócde tarannàoptimista, peròd’unoptimisme infor-mat, no desfermat, eh? Amb esperit crític (riu). Crecque estem en un carreró sense sortida i que caldrà uncanvi radical. La maduració social va en la línia clara-ment sobiranista, perquè es demostren els augurisméspessimistesrespecte la incapacitatd’establirponts.Una altra cosa és el context inestable, polític, econò-mic... hi hamoltes dificultats. Això, que pot ser un obs-tacle, també té virtuts. Jo ho vaig viure personalmentdurant deu anys amb un fill i ho he reviscut en la figurade FerranSunyer: les situacions demàxima crisi sovintfan treure totes les màscares i desvelen el que ésessencial. I aleshores coses que ni tan sols et planteja-ves,perquèpodiesrelativitzar-les,esdevenenclares.Ai-xò és aplicable al procés de sobirania que estem. Enla cruïlla actual, hem de dir: “Cap aquí”. I el tercersector,aquí, és fonamental.Endarrer terme,aquírau la qüestió essencial: si realment es creuen lademocràcia... o no.Ara està endiscussió el dreta ser comunitat. Crec que molta gent acabaràposant-se al bàndol sobiranista sense ser-hoestrictament. Perquè l’altra opció no està do-nant cap senyal d’intel·ligència política. Hi vahaver una primera onada, arran de la ma-nifestació de l’11 de setembre, despréssemblava que hi havia una desin-flada, una ressaca, pe-rò només ho sem-blava. La revifadatorna. I el quequedaéselmarde fons. Iaquest marde fonsapel·la lesconsci-ènc iesde lagent.

El món cultural està molt ressentit per la crisi. I elprocés sobiranista se’n pot veure afectat...Sí, aquest és un dels punts crítics. La pulsió sobiranis-ta té arrels culturals, sempre les ha tingudes. I esveuenmolt malmeses per l’actual situació. L’educació i la sa-nitat s’hanvistmolt afectades. L’educació és la base detot. És preocupant que, darrere, hi hagi aquesta men-talitat de la cultura com a luxe o com a lleure. La cultu-ra, però, és canviant. Malgrat tot, jo vull un país lliure,peròelvull culte.Perquènoentenc la llibertatsensecul-tura.

Totes les teves novel·les destil·len un humortendre... és perquè et surt així, o t’ho imposes?No m’ho imposo, forma part del meu estil. Cada histò-ria, però, imposael seu to. Labiografia del Ferranveniacontaminada per la vivència a casa delmeu fill, això erainevitable. Hi ha un cert paral·lelisme amb Quiet. Peròla gent que va tractar amb Sunyer també coincidia enquè era molt afable i irònic. Això és molt agraït. Tambét’hededir que jo, personalment, el queno tinc ésunes-perit tràgic de l’existència. I suposo que això també esreflecteix en lameva formad’escriure. I enPlans de Fu-tur, la història i els personatges eren totalment afins aaquesta visió, la qual cosa em va facilitar molt la tas-ca...

Entrevista Màrius Serra

“Lessituacionsdemàximacrisisovintdesvelenelqueésessencial”

BONDIA

DIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 201318 PUBLICITAT

BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

19PROPOSTES

AGUERRERO. LLEIDA

El Cafè del Teatre acull aquesta nit (21.30 hores) elconcert del grup de culte de rock instrumental LosCoronas en el marc del cicle Live Sessions Day ique tindrà lloc els dies 31 d’octubre i 1,2 i 3 denovembre a la ciutat. David Krahe (guitarradel grup) ens en fa cinc cèntims.

Què ens oferireu al concert deLleida?Per al públic que no ens hagi vistmai, la possibilitat de poder escol-tar una banda de rock instrumen-tal. Pels qui ens coneixen o sónamants d’aquest estil, una bandaamb arrels hispanes, amb un color iuna intensitatpròpies i ambunsodi-ferent. Sempre intentemrevitalitzar elgènere amb una identitat molt nostra.

Rock instrumental però amb nous estils. Comheu evolucionat des dels vostres inicis als 91?És molt difícil estar 20 anys i no evolucionar, nomésper una qüestió de supervivència. El grup ha anat evo-lucionant, especialment des del 1995, quan hi va haveruna evolució de grups de rock instrumental arran, curi-osament, de la pel·lículaPulp FictiondeQuentinTaran-tino.Nosaltreshavíemd’aportarquelcomalgènere.Hemintentat créixermusicalment per la via del contagi amb

altres estils. El millor elogi és que ens diguin que hi haun so Coronas propi i que ens fa diferents.

El nou disc es titulaAdiós Sancho. Per què?Témoltes connotacions. És, principalment, un nomde-dicat a l’actor Sancho Gracia perquè som uns amantsde la banda sonora de la sèrieCurro Jiménez. També ésun homenatge a la iconografia d’aquella època.També

té un component quixotesc, com un allunyament de lanostrapartméstradicional (igualquefemenaquestnoudisc). Iperúltim,uncomiatalsvalorsmésrancisd’aquestpaís.

Es curiós que abans que aquí, l’hagueu pre-sentat llunyd’Espanya (a Austràlia). Com

és el públic estranger?Vatenirunarespostamoltbona jaquevàrem tenir una gran repercussió,amb 16 concerts en unes tres set-manes. Segurament, repetirem almarç de l’any vinent. Pel que fa altipus de públic, et puc assegurarqueelsanglosaxonsensveuenméscom un grup de folklore, amb una

sonoritat flamenca i tendència capalrock que com un grup de rock instru-

mental. I, en canvi, és totalment al revés.Nosaltrestenimunaessènciarockeraqueno

hem perdut mai.

Són més de 22 anys. Us queda corda per estona?I tant, encara ensquedamoltagasolina imolta carrete-ra per fer. Mai ens hem plantejat un horitzó temporal.Durant aquests anys, hem anat fent petites passes pe-ròmolt fermes. El nostre únic objectiu ha estat sempreel de tenir la credibilitat del públic i puc dir que ho hemaconseguit.

Entrevista Los Coronas

“Tenimunsoqueens fadiferents”

Entrevista Brighton 64

“Tornemambelnostreestilmod”A.GUERRERO. LLEIDA

Torna Brighton 64, un dels grups mítics de l’estilmod, nascut a Barcelona l’any 1981 però que es vaseparar al 1989. 24 anys després, Albert Gil, RickyGil (germans de l’actriu Ariadna Gil), Jordi Fontich iTino Peralbo han decidit reprendre una aventuramusical i tornar a pujar junts dalt d’un escenari.Parlem amb Ricki Gil (baix i veu). El nom de labanda és una referència a les llegendàries batallescampals entre mods i rockers que van tenir lloc aBrighton, al sud d’Anglaterra, en l’estiu de 1964.Toquen demà al Cafè del Teatre (21.30 hores)també en el marc del Live Sessions Day.

Després d’una llarga aturada, a finals dels 80,heu decidit tornar. Per què?Hihamoltes ivariadesraons.Durantsaquestsanys,desde la separació del grup cap al 87, tots hem estat fentdiferents projectesque s’hanacabat. I teníemganesdetornar. Cal dir que mai hem perdut el contacte i ens re-uníem de tant en tant per tocar i recordar vells temps.La clau va ser la gira que vam fer l’any passat per cele-brar els 30 anys de l’inici del grup.Ha estat el detonantper tornar a formar Brighton 64.

El nou disc es titula Esto va en serio. Serà així?El nomté la seva ironia. Sempreenshempres les cosesmolt seriosament.Ésuna formadedir que tornemaes-

cena. I és que la música modsempre ha estat la nostra pas-sió, de fet, no hem marxat mai.El nostre objectiu és no fer unacosa puntual. Ja ens plantegemfer un nou disc per al 2014. Ai-xò sí, ara som més selectius.L’edat et dóna una nova pers-pectiva de les coses.

I què ens aporta de nou?Hi hamoltes novetats o recordareuvelles cançons?Són cançons inèdites però quenovoldirquesiguinnoves.Hemrepescat temes que al seu mo-mentesvanquedarenuncalaix.També n’hem fet de noves. Personalment, és del discque estic més content i és que abans fèiem les cosescom podíem. Ara és més contundent, més frescs. Tot iaixò, als concerts, tocarem el nou repertori amb els te-mes vells.

Sou molt recordats per la cançó La casa de la bomba.Que va suposar aquest single per a vosaltres?Ens va impulsar a un nivell més comercial, a un nou ti-pus de públic que fins aquell moment no ens coneixia.Malauradament, poc després el grup es va desfer.

Per cert, un local de la ciutat de Lleida porta aquestnom (s’hi venen les entrades del concert). És curiós?Així és. És molt curiós que un local d’oci nocturn de laciutat de Lleida porti el nom de la nostra cançó. És totun homenatge.

Sou pioners en el moviment mod a Espanya. Parlarde mods actualment crea una certa nostàlgia?Però fixat, quan nosaltres vam començar el mod ja eraun estil vell. Són estils del passat però que encara te-nen la seva vigència.

BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

20 PROPOSTES

CinemesRambla C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 26 Lleida

Django desencadenado (+16) 16.00 19.00 22.00Lincoln (+7) 22.00El lado bueno de las cosas (+12) 16.00 18.10 20.20 22.25Argo (+7) (HD) 16.50 19.00El atlas de las nubes (+16) (HD) 21.10

Principal Pl/ Paeria, 8 Lleida- Tel.: 902 17 09 38

Parker (+16) (HD) 16.45Ana Karenina (apta) (HD) 19.00 21.20

Lauren C/ Pere Cabrera, 6-8 -LleidaTel.: 973 20 54 48 - www.laurenfilm.es

Jack el cazagigantes (+7) °16.10Por la cara (+12) 16.00 18.05 20.15 22.20 •00.25Un amor entre dos mundos (apta) 16.10 18.15 20.20 22.25 •00.30Tesis sobre un homicidio(+12) 16.15 18.15 20.30 22.30 •00.30Posesión infernal (Evil Dead) (+18) 16.30 18.30 20.30 22.20 •00.15Efectos secundarios (+12) 16.15 18.15 20.20 22.25 •00.30Los últimos días (+12) 16.10 18.15 20.20 22.25 •00.30Los amantes pasajeros (+16) 16.40 18.40 20.30 22.25 •00.15Los Croods (apta) °16.30 °18.30 °20.30G.I. Joe (+12) 16.00 18.05 20.15 22.25 •00.30Anna Karenina (apta) 16.45 19.15 21.45 •00.10Oz, un mundo de fantasía (+7) °16.45 °19.15The Host (La huésped) (+12) 16.00 18.20Una bala en la cabeza (+16) 20.40 22.30 •00.20

Funatic C/ Pi i Margall, 26 - LleidaTel.: 902 12 59 02. - www.funatic.es

Cristiada (For Greater Glory) (+16) 15.00, 19.20, 22.00Un asunto real (+12) 17.00Weekend (+16) (VOS) 15.50 22.30Las flores de la guerra (+16) 17.00Mon petit (apta) 19.25Una pistola en cada mano (+7) 21.00La cocinera del presidente (apta) 15.20 17.25 20.50Grandes esperanzas (+7) 19.00 22.30

JCA Alpicat C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó. Alpicat - Tel.: 973 70 63 50

Efectos secundarios (+12) °12.00 °14.10 16.10 18.10 20.10 22.10 •00.10G.I. Joe: la venganza (+12) °12.20 °14.30 16.30 18.25 20.20 22.15 •00.10G.I. Joe: la venganza (+12) (3D) °15.00 17.00Posesión infernal (+18) (HD) 19.10 20.50 22.35 •00.20Tesis sobre un homicidio (+12) °12.00 °14.00 16.30 18.30 20.35 22.35 •00.35Parker (+16) °11.35 °13.45 16.00 18.10 20.20 22.30 •00.40The Host (La huésped) (+12) °11.30 15.40 17.50 20.00 22.10 •00.20Dando la nota (+12) 16.15 18.15Argo (+7) °11.35 °13.40 20.20 22.35 •00.40Anna Karenina (apta) 16.30 18.45Hansel & Gretel: cazadores de brujas (+12) °12.10 °14.00 21.05 22.45 •00.25Grandes esperanzas (+7) °11.30 °13.45 16.05 18.20Una bala en la cabeza (+16) 20.40 22.20 •00.05Django desencadenado (+16) °11.50 21.10 •00.05Oz: un mundo de fantasía (+7) 16.35 18.50Oz: un mundo de fantasía (+7) (3D) °11.50Los Croods (apta) °12.00 °14.50 16.00 18.00 19.50 21.40 •23.30Los Croods (apta) (3D) °15.00 18.35Los Croods (apta) (català) 16.45Un amor entre dos mundos (apta) (3D) 20.25 22.25 •00.25Un amor entre dos mundos (apta) °11.40 °13.40 15.40 17.40 19.40 21.40 •23.40Los últimos días (+12) °12.15 °14.20 16.15 18.05 20.00 21.50 •23.45Jack el cazagigantes (+7) (3D) °11.30Jack el cazagigantes (+7) °13.40 15.50 18.00Los amantes pasajeros (+16) °11.50 20.10 22.00 •23.50Por la cara (+12) °12.00 °14.10 16.25 18.25 20.30 22.30 •00.30

Urgell C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13. www.circusa.com

Un amor entre dos mundos Dv. 22.30 Ds. 18.30, 20.30, 22.30 Dg. 16.30, 18.30, 20.30 Dl. 22.15Los últimos días (+12) (HD) Dv. 22.30 Ds. 20.15, 22.30 Dg. 16.15, 20.15 Dl. 22.15G.I. Joe: venganza (apta) Ds. 18.15 Dg. 18.15La trama (+12) Dv. 22.30 Ds. 20.20, 22.30 Dg. 18.20, 20.20 Dl. 22.15Los Croods (apta) Ds. 18.30 Dg. 16.45

Majèstic Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30. www.circusa.com

Efectos secundarios (+12) Dv. 22.30 Ds. 18.00, 2015, 22.30 Dg. 18.00, 20.15, 22.30 Dl. 22.15G.I. Joe: venganza (apta) Dv. 22.30 Dg. 22.30Amor (+12) Dv. 22.30 Ds. 20.15 Dg. 20.15Una bala en la cabeza (+16) Ds. 22.30 Dg. 18.00 Dl. 18.15

Casal C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64. www.circusa.com

El cuarteto (apta) Dv. 22.15 Ds. 22.15 Dg. 19.30Los Croods (apta) Ds. 19.15 Dg. 17.30

Armengol Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig. www.circusa.com

El lado bueno de las cosas (+16) Ds. 22.30 Dg. 19.30 Dl. 22.15Abuelos al poder (apta) Dg. 17.00

El Casal C/Major, 36. Almacelles - Tel.: 973 74 23 45. www.circusa.com

L’orígen dels guardians (apta) Dg. 17.00, 20.00El vuelo (+16) Dg. 20.00

Casal C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 00 64. www.circusa.com

Mirant el cel (apta) Dv. 22.00Abuelos al poder (apta) Dg. 17.00Gangster Squad (Brigada de élite) (+16) Ds. 22.30 Dg. 19.30 Dl. 22.15

Planell C/ Lleida, 2. Linyola - Tel.: 973 57 51 88. www.circusa.com

Hansel i Gretel: cazadores de brujas (+12) Ds. 22.00 Dg. 17.30Abuelos al poder (apta) Dg. 19.00

SeqüeladeG.I. Joeambunanovadosid’acció

G.I. Joe: la venganzaAcción, Fantástico.EUA, 2013. 110’. Dir.: Jon Chu. Int.: BruceWillis, AdriannePalicki, ChanningTatum, RayPark. Lauren, JCA Alpicat

Seqüela de d’G.I. Joe. Dos sol-datsdestinatsaKazakhstan(elcapità Duke Hauser i el seucompany Ripcord) reben l’or-dre de transportar un arma-mentespecialcreatperMARS,una empresa d’armes contro-ladaper JamesMcCullen.Des-prés de ser atracats per unsbandits, són rescatats pels GIJoe, un grup secret internacio-

naldeforcesespecials.Elsban-dits pertanyena l’organitzacióCobra. Mentre Duke i Ripcords’entrenen per unir-se al grup,McCullentreballaensecretperCobra i planeja recuperar elsexplosius. Duke iRipcord hau-ran de demostrar que són unsautèntics herois nord-ameri-cans, impedint el llançamentdels projectils.

Bruce Willis és un dels protagonistes d’aquest film d’acció

Novaadaptaciód’unanovel·ladeDickens

Grandes esperanzasDrama.RegneUnit, 2012. 128’.Dir.:MikeNewell. Int.: JeremyIrvine,RalphFi-ennes, HelenaBonhamCarter, HollidayGrainger. Funatic i JCAAlpicat

Una nova adaptació d’una deles novel·les més conegudesd’un dels més importants es-criptorsbritànicsdelsegleXIX,comva ser Charles Dickens.

El film relata la història delfill d’unhumil ferrer,quesomiaamb convertir-se en cavaller.Quanésenviat aLondresaes-tudiar gràcies als diners d’unbenefactoranònim,veu l’opor-tunitat de conquerir la noia de

la qual està enamorat des depetit, lanebodad’unavellaaris-tòcratapertorbadaquehaedu-cat a la noia només per fer pa-tir els homes. El director de lapel·lícula, Mike Newell, mantéelselements fonamentalsde lahistòria i els personatges clau,aixícomelsautènticselementsde l’època, però tot i així les hiarregla per fer de la pel · lículauna experiència nova.

Helena Bonham Carter protagonitza aquest llargmetratge

Pel·lícules PROGRAMACIÓ IHORARIS: DEL5AL’11 D’ABRIL.(°) Només dissabte i diumenge. (•) Sessió golfa: divendres i dissabte.

BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

21PROPOSTES

ExposicionsFesta de Moros i CristiansSala Rogeli Aragonès del Centre decultura Contemporània de Pardinyes.Feiners, de 19.00 a 20.30 i festius, de12.00 a 14.00.

Finsel 19d’abril, espotvisitar l’expo-sició sobre la Festa deMoros i Cristi-ans, el curs de l’any.

ConferènciesComunicacióSala de juntes de la Facultat de Dret iEconomia. CappontA les 09.00.

Dins del cicle mensual, Divendres delideratge, la periodista, escriptora iconsultora independentdegestiócul-tural,CarmePolo, imparteixunacon-ferència sobre la comunicació i l’im-pacte personal.

Com identificar els boletsSala de l’Ajuntament d’AspaA les 21.00.

Xerrada sobre com identificar els bo-lets,acàrrecdeJoséManuelPérezRe-dondo, biolèg i membre de la secciódeMicologia de l’IEI.

Conferència de la PAHBellpuig.Dissabte 6, a les 19.00

Xerrada de la Plataforma d’Afectatsper laHipotecaUrgell-Segarra.

TallersJugant a definir paraulesAbacus Lleida.Dissabte 6, a les 12.00.

L’activitat s’emmarca en els Dissab-tes infantils,organitzatsper lacoope-rativa.

LlibresVincles i arrelsComplex Cultural de Juneda.Dissabte 6, a les 20.00.

Presentació del llibre Vincles i arrels.VIIITrobadad’Estudiososde lacomar-ca de les Garrigues, amb la participa-ciódelpresidentdelCentred’Estudisde lesGarrigues, JosepRubió, ielsco-autorsdel llibre, JoanCornudella i Isi-dre Piñol.

ConcursosAuquesMés informació a l’ajuntament deBalaguer, www.balaguer.cat.

En elmarc de la commemoració dels600 anys de la caiguda del Comtatd’Urgell, esconvocaunconcursd’au-ques, dirigit a alumnes de 5è, 6è, 1r i2n d’ESO. Els treballs s’han de lliurara laPallavacaraabansdel30demaig.Atorgaran tres premis de60,40 i 20euros per cada categoria.

TrobadesPrimera trobada de celíacsPavelló municipal de la Bordeta. LleidaDissabte 6, a les 10.00.

Les associacions lleidatanes de celí-acs i diabètics han organitzat la pri-mera trobada, on hi haurà activitatscom màgia, jocs, actuacions, gimca-na i un dinar de germanor. El preu ésde 5 euros per persona.

Diversos75 anys del primerbombardeig a AgramuntDies 5, 6 i 7 d’abril. Agramunt.Inscripcions: Oficina deTurisme(973391089) fins divendres, 5 d’abril.

Durant tot el cap de setmana Agra-muntviuràdiferentshomenatgesa lesvíctimes delbombardeigde la Guer-raCivil,amblecturadelnomdelesvíc-timesregistrades, inauguracióde l’ex-posicióCatalunyabombardejada, con-ferències, recorregut guiat pelsdiferents refugis antiaeris o presen-tació de l’audiovisual inèdit Quan lamort venia del cel.

Tast de vins i lletresBiblioteca Joan Duch. Juneda.A les 21.00.

Tast devins del cellerMasBlanc i Jo-vé,amblecturadetextosa l’entorndelvi,acàrrecdelacompanyiaCassigalls.

EsportsBicicletada a JunedaSortida de la plaça CatalunyaDiumenge7, a les 10.00.

L’Ampadel’escolaManuelOrtizdeJu-neda convida a recórrer en bici unadistànciade25quilòmetres,ambsor-tida i arribada a Juneda. Els partici-pants dinaranaBell-lloc i s’avitualla-ran aTorregrossa.

ConcursEnigmàrius illibresaLlardecans

La Societat acollirà dissabte ales 20.30 la presentació con-juntadels llibresPlansdefutur,de Màrius Serra, guanyadordelpremiSant Jordidenovel·la2012, iComexplicaraquestpa-ís als estrangers, de MathewTree.

Quant a diumenge, a partirde les 13.30, Serra i l’associa-cióculturalFemPobleorganit-zenunconcursd’Enigmàriusenviu.Mentrestant,quivulguipo-drà fer el vermut.

Lletres

MathewTree iMàrius SerraLa Societat. LlardecansDissabte 6 i diumenge7. Entrada lliure.

Guiadelcapdesetmana

Espai MerCAT de Tàrrega.Dissabte 6 i diumenge 7.Preus: menors de 12 anys, gratuït.De 12 a 18 anys 1€Majors de 18 anys 2€

Mésde3.000 ‘cliks’ iaccent solidari aTàrregaLa Fira del Playmòbil desplegarà un dio-rama de més de 24 m2 amb més de 3.000‘clicks’ basat enel FarWest. El 10%dels be-neficis seran per un projecte del CAP deTàrrega. També es repartiran playmòbils ahospitals, centres d’acollida i residències.

Diumenge 7, 18.00 hMonestir de Vallbona de lesMonges.Entrada lliure.

La JuliàCarbonell celebradeuanysaVallbonaSotael lemaElnostreauditori, el territori, l’Or-questra Simfònica Julià Carbonell de lesTer-resdeLleidaoferiràunconcertambmotiudelseudesèaniversari. Donaràel tret de sortidaal cicle d’actes organitzats per l’IEI ambmo-tiu deSant Jordi.

Café del Teatre. 5 i 6 d’abril.A les 21.30 h.Coronas (antic.12€; taq. 15€)Brighton (antic.10€; taq. 13€)

LiveSessionsDaypresentaLosCoronasiBrighton

Los Coronas, grup de culte dins l’escena delrock instrumental, nascut el 1991, actuarà eldissabte5d’abril, i diumenge6hofaràalma-teix lloc els Brighton 64, que l’any 2011 vancelebrar la gira del 30è aniversari de la for-mació.

Dissabte 6, 17.00 hPavelló poliesportiu deVilanova de Bellpuig.18 euros.

Lax’nBusto iBetagarri,al Concert de l’EsteladaFins a vuit formacions desfilaran pel pave-lló deVilanovaconvocatsper ladesenaedi-cio del Concert de l’Estelada. Lax’n’Busto,Betagarri iBramsencapçalenuncartell queinclouPauAlabajos,TheMamzelles,LaTro-baKungFú,Xeic! i laTerrassetadePreixens.

Temps de Reis i ReinesCastell del Rei. Lleida.Diumenge7, a les 12.003 euros per persona.

Una proposta per viatjar a l’èpocadels castells, de reis com Jaume I elConqueridor i de grans conquestescatalanes. Lavisita teatralitzadaésper a nens de 3 a 12 anys.

Contes per la salutPati de l’IEI. Lleida.Dissabte 6, a les 11.00.

Representació teatral.

FiradeFlorejacsCarrers i Castell de les Sitges de lapoblació.Dissabte 6 i diumenge7

L’artesania floral i les tradicions lo-cals són els eixos de la fira, que in-clouunamostra floral iactivitats re-lacionadesambelpatrimoni i la tra-diciómedievals i l’entorn natural.

Firade laPasqüetaRambla Generalitat d’Esterri d’Àneu.Diumenge7

Esterri d’Aneu acull un mercat ons’exposa i ven artesania típica delPirineu,embotits, formatges imen-jar en general.

Fauna salvatge del PirineuMón Natura Pirineus. Son.Dissabte 6 i diumenge7, a les 10.00.Fins a 25 euros, segons l’edat iincloient-hi l’àpat. Cal reservar.

Unaocasióperconèixerespèciesre-presentatives de la fauna salvatge,comel cabirol, isard, guineu o tren-calòs. De lamà d’un tècnic es visitael centre de fauna.

Entra a bondia.cat

si vols informar-te de més actes culturals

BONDIADIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013

22 OCI

1 27

5Sudo

ku

La teva tenacitat davant un assumpterelacionatamblasalutdóna,perfi,bonsresultats i ja et trobes millor perquè nohas deixat de seguir certes indicacions.

ÀRIES21 MARÇ-19 ABRIL

Si saltes per sobre d’algú que té poderi fas una volta per aconseguir quedarmillor, pots trobar-te més endavant unretret. Vés amb molt de compte.

TAURE20 ABRIL-20 MAIG

Potser janoetdiverteixi tantcomabansaquesta situació en la qual et trobavesa gust amb el joc de la seducció. Novol-dràs anar més enllà.

BESSONS21 MAIG-20 JUNY

No quedaràs molt bé davant d’algú sidius que no a alguna cosa amb el que jat’havies compromès. Potser ara no etvingui de gust, però cal fer-ho.

CRANC21 JUNY-22 JULIOL

Hi ha forces avui, probablement moltinteriors,queetarrosseguenamirar totambdesganaodesconfiança.Noetdei-xis portar per elles,

LLEÓ23 JULIOL-22 AGOST

Els plans que estàs fent respecte a al-guna cosa que té aveure amb els dinersfamiliars, no et convé exposar-los en-cara. Has madurar més per tenir èxit.

VERGE23 AGOST-22 SETEMBRE

Ressalta avui bastant el teu bon humorielsteusànimsal’horad’encararaques-tes tasques quotidianes que potser ha-vies deixat de banda uns dies.

BALANÇA23 SETEMBRE-22 OCTUBRE

T’hasproposatunobjectiuquesapsno-més depèn de la teva força de voluntati laveritat és que no et faltarà empentaper assolir-lo, malgrat tot.

ESCORPÍ22 OCTUBRE-21 NOVEMBRE

Resignacióés laparaulaqueavuimésetvindrà a la ment i és que hi ha elementsi circumstàncies amb les que no potslluitar, però t’ho prendràs amb calma.

SAGITARI21 NOVEMBRE-21 DESEMBRE

No és bon dia per a converses massaimportantsniperatrucadesquetinguincom a objectiu buscar feina o una infor-mació determinada.

CAPRICORNI22 DESEMBRE-19 GENER

A poc a poc recuperes la confiança entu mateix i també fas que els més pro-pers relaxin les tensions o els seusenuigs cap a tu.

AQUARI20 GENER-18 FEBRER

No ha d’importar avui mostrar-te afec-tuós i, fins i tot, afalagador amb algúqueveus que necessita un gest especi-al i sentir que estàs al seu costat.

PEIXOS19 FEBRER-20 MARÇ

Horòscop

Universitat de Lleidahttp://sudoku.udl.cat

Completael taulelldividitennouquadrats(81caselles),disposatsen nou files i columnes, emple-nant les cel·les amb números del’1al9sensequeesrepeteixicapxifra a la fila, ni a la columna, nial requadre.

N. 1.728

Solucions n. 1.727

68 5

7 49

36 8

54 7

75 7

32 1

19

7

47 6

9

7 5

6 3

5 6 10 0 00 0 0

2 3 70 0 00 0 0

4 9 80 0 00 0 0

0 0 00 0 00 0 0

0 0 00 0 00 0 0

0 0 00 0 00 0 0

0 0 00 0 00 0 0

0 0 00 0 00 0 0

0 0 00 0 00 0 0

BONDIA

DIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 201323TELEVISIÓ

06.00 Notícies 3/24.08.00 Els matins.14.00 Telenotícies comarques.14.20 El medi ambient.14.30 Telenotícies migdia.15.40 Cuines.15.50 La Riera.16.35 Divendres.18.15 Joséphine.19.57 Espai Terra20.20 El Gran Dictat21.00 Telenotícies vespre.21.50 Zona zàping.22.25 La gran pel·lícula Efectes

personals. 2009. EUA.Michelle Pfeiffer, AshtonKutcher. Waler és un jovelluitador professional quetorna a casa de la família.

00.35 Pel·lícula (+18) L’exèrcitde cinc homes. 1968.Itàlia. Un home conegutcom l’Holàndés té un pla iper dur-lo a terme reuneixa quatre vells amics.

02.25 TR3S C.02.30 Divendres.04.00 Ritmes&Blues a l’estudi.

Earth Angels.05.30 Jazz a l’estudi.

07.50 Doraemon.08.42 Quin crac, l’Àngelo!.09.00 MIC.09.43 Els barrufets.10.33 Avatar: l’últim mestre de

l’aire.11.42 Futbol galàctic.12.32 Mofeta Kung Fu.13.10 La lliga dels supermalvats.13.45 Shin Chan.14.35 Els pingüins de

Madagascar.15.23 Bola de Drac Z Kai.16.10 One piece.17.00 MIC.17.37 Una mà de contes.17.51 Fungi.18.04 L’abella Maia.18.52 L’Spirou petit.19.30 Info K.19.45 Doraemon.20.15 Tom i Jerry.20.55 Bola de drac.21.20 La Riera.22.05 GR Pirineus.23.05 Cronos.00.13 Catmúsica.01.52 TR3S C.01.57 Bleach.

07.00 8 de 8.07.30 Catalunya blues.08.00 8 al dia matí.09.05 Televenda.11.05 Vaughan en vivo.11.30 Migdia.13.30 Arucitys.16.30 Sí, cariño. Sèrie.16.55 Pel·lícula. El jorobado de

Notre Dame. 1982. Dir:Michael Turner. Int:Anthony Hopkins, DerekJacobi, David Suchet.

18.50 8 al dia.22.15 Gran cinema. Campo de

sueños. 1989. EUA. Dir:Phil Alden Robinson. Int:Kevin Costner, AmyMadigan, Ray Liotta. EnRay Kinsella, un grangerd’Iowa, comença aescoltar una veu que lixiuxiujea: “Si elconstrueixes, ell vindrà”.

00.15 Només per als teus ulls.Emmanuelle negra. Unaperiodista i fotògrafaconeguda amb el nomd’Emmanuelle, viatja al’Àfrica.

01.50 Clips.

07.59 La cançó del bon dia.08.00 Club Banyetes.08.15 Notícies en xarxa (r).09.00 Lleida al dia (r).10.30 Cafeïna (r).11.30 Univers de formació (r).12.00 Museus (red).12.30 Fórmula Pi (red).13.00 Gaudeix la festa (r).13.30 Central de neu.14.00 Báltico Extremo.14.30 Bonus Music.14.45 Aran TV.15.00 Cafeïna.16.00 Los pastores de la tundra.16.30 Barcelona és molt més.16.45 Mirades (r)17.00 La 7mana a Ponent.17.30 Info 7.18.00 CatSons.18.30 Club Banyetes.18.45 Aventura’t.19.15 Arant TV (red).19.30 Esports en xarxa.20.00 Notícies vespre.20.45 El temps.20.49 Anem a dormir. Infantil.20.50 Batalletes (r).21.00 Escenaris.

06.00 Noticias 24 horas.06.30 Telediario matinal.08.30 Los desayunos de TVE.

Programa de análisis de laactualidad con entrevistasy tertulias.

10.10 La mañana de La 1.14.00 L’informatiu. Inclou El

Temps.14.30 Corazón.15.00 Telediario 1.16.05 L’informatiu.16.15 El tiempo.16.30 Desaparecida. Serie.17.45 Amores verdaderos. Serie.18.00 Tenemos que hablar.19.00 +Gente. Con Anne

Igartiburu i Roi Groba.21.00 Telediario 2.22.00 El tiempo.22.30 Cine. Protegidos por su

enemigo. 2008. EUA. Dir.Neil LaBute.

00.15 Cine. John Rambo. 2007.EUA. Dir: SylvesterStallone. Int. SylvesterStallone, Julie Benz, PaulSchulze.

01.30 La noche en 24h.03.05 TVE es música.05.30 Noticias 24h.

06.30 That’s English.07.00 Documental.07.55 Biodiario.08.00 Documental.08.55 Biodiario.09.00 Pueblo de Dios.09.35 Aquí hay trabajo.10.05 UNED.11.00 Documental.12.00 Para todos La 2.13.50 Zoom net.14.10 En portada. En el reino del

plomo.14.55 Docufilia.15.35 Saber y ganar.16.05 Grandes documentales.17.30 Destinos clásicos.18.15 Paseos históricos. Nueva

York.18.45 El escarabajo verde.19.00 La casa encendida.19.35 Solo Moda.20.00 Anillos de oro.21.00 Sin barreras.22.00 La suerte en tus manos.22.15 Cómo nos reímos.23.00 El documental de La 2.00.00 Atención obras.

06.00 Fusión sonora.06.30 Informativos Telecinco.

Presentado por LeticiaIglesias.

08.55 El programa de Ana Rosa.Presentado por Ana RosaQuintana.

12.45 Mujeres y hombres yviceversa. Presentado porEmma García.

14.30 De buena ley. Presentadopor Sandra Barneda.

15.00 Informativos Telecinco.Con David Cantero, IsabelJiménez y Sara Carbonero.

16.00 Sálvame diario.Presentado por JorgeJavier Vázquez.

20.15 Pasapalabra. Presentadopor Christian Gálvez.

21.05 Informativos Telecinco.Presentado por PedroPiqueras y J.J. Santos.

22.15 Sálvame Deluxe.Presentado por JorgeJavier Vázquez.

02.30 Premier Casino.Presentado por AitorTrigos y Teresa Martín.

05.00 En concierto.05.15 Fusión sonora.

06.15 Noticias de la mañana.08.55 Espejo público.12.00 Karlos Arguiñano en tu

cocina.12.30 La ruleta de la suerte.14.00 Los Simpson.15.00 Noticias.Presentado por

Vicente Vallés y LourdesMaldonado.

15.45 Deportes.16.00 Tu tiempo.16.25 Amar es para siempre.17.30 El secreto de Puente Viejo.18.45 ¡Ahora caigo! Presentado

por Arturo Valls.19.45 Atrapa un millón diario

especial famosos. ConCarlos Sobera.

21.00 Antena 3 Noticias 2.Presentado por MatíasPrats y Mónica Carrillo.

21.40 Deportes 2. Presentadopor Manu Sánchez.

21.55 La previsión de las 9. ConRoberto Brasero.

22.10 Increíbles.El gran desafío.Concurso baso en pruebasde destreza, memoria ocálculo.

02.40 Ganing Casino.05.00 Únicos.

06.00 La Sexta en concierto.07.45 Al rojo vivo (red).09.30 Crímenes imperfectos.10.30 Crímenes imperfectos.

Ricos y famosos.11.30 Informe criminal.12.30 Al rojo vivo. Presentado

por Antonio G. Ferreras.14.00 La Sexta Noticias 1ª

edición. Presentado porHelena Resano.

15.00 Jugones. Informacióndeportiva presentado porOscar Ricón y AntonioEsteva.

15.25 La Sexta Meteo 1ª edición.15.30 Así nos va.16.30 Bones. Una madre y un

niño en la bahía.17.40 Más vale tarde.20.00 La Sexta Noticias 2ª

edición.20.55 La Sexta Meteo 2ª

edición.21.00 La Sexta Deportes 2ª

edición.21.30 La Sexta Columna.22.30 Equipo de investigación.02.00 Astro TV.05.00 La Sexta en concierto.

07.00 El zapping de los surferos.08.30 Lo sabe, no lo sabe.09.45 Caso abierto. Wilkommen;

Protección a testigos;grafiteros.

12.30 Las mañanas de Cuatro.Presentado por MartaFernández.

14.00 Noticias Cuatro.Presentado por HilarioPino.

14.50 Deportes Cuatro.15.45 Castle. De cabeza; Si me

engañas una vez...17.40 Money Time. Presentado

por Luján Argüelles.18.30 Te vas a enterar.20.00 Noticias Cuatro.21.00 Hermano mayor.23.45 Callejeros. Policías de

paisano; Me han robado;Al ladrón.

02.00 Cine Cuatro. La cuartafase.

03.30 Ciudades del pecado.Porno contra arte. Lapsicóloga Abbey Tylerinvestiga unasmisteriosasdesapariciones.

04.00 NBA. LA Lakers-Memphis.

TV3 Súper3/33 8TV LleidaTV

La1

La2

Tele5 Antena3 LaSexta Cuatro

Llegeix-lo, passa’l, recicla’l.

05/04/2013

PUBLICITAT

Avui felicitem els VICENÇ i lesEMÍLIA

PUBLICITAT

Bryan, el nom del fillde Pedro RodríguezA can Barça porten unatemporada que els juga-dors, a més de destacarper ara pels bons resultatsa les diferents competici-ons, estan en plena pater-nitat. L’últim d’aquestsque ha estat pare ha estatPedro Rodríguez Pedrito, ial seu fill li han posat elnom de Bryan.Tot fa pensar que no ge-nerarà la polèmica del queva tenir Gerard Piqué ambla cantant colombianaShakira, al que li van posarMilan. En aquest cas, pe-rò, la conya va pujar moltde to quan els barcelonis-tes van perdre a la Cham-pions amb el conjunt mila-nista, però després, amb laremuntada al Camp Nou,ja no se n’ha parlat més.

TWITTER@Ramonpoch«L’expresident de la Generalitatapostaperdonarperacabada larelació amb Espanya. Sap d quèva.»@jaumeclotet«Aquest Margallo és un lince -Margallo: “La imputación de laInfanta no beneficia a la marcaEspaña”»@AbelLorente17«Todo mi apoyo a @mikifeliu ylos jugadores de #Lleida !No esfacil la situación y hay que serfuertes! Grandes jugadores,enormes personas»@amicsdelalletja«Hihamésdiputatsalparlamentcontralaimmersióencatalà(28)q famílies a Catalunya que la re-butgen (només 17!!). #Lleida@Colonos_Cs»@_JoanSole«Vaja, per Camacho CATté dretademanarcanvimodeldefinan-çamentLOFCAperònoaferunaconsulta sobiranista»

XARXES SOCIALS F B OF E R B U L L I R L’ O L L A

CARMEN CERVERAUna investigació ha despatat laidentitat de milers d’usuaris deparadisosfiscals,entreelsqualshi ha la baronessaThyssen, queels empra per comprar art.

PUNT I A PART

ROBERTO FERNÁNDEZLa UdL ha subscrit una pòlissaamb el Banc de Santander pergarantir el pagament de les1.500nòminesialtresdespeses,per si la Generalitat es retarda.

Demà la Laia fa 2 anys que duu alegria a les nostres vides. Felicitats!

LA FOTOTECA

Felicitem l’Aleví C de l’At. Segre, 2ns al torneig de Penyes Blaugrana

Els Armats de la Sang van visitar malalts a l’Arnau per Setmana Santa