De l’esclavatge humà a l’alliberament animal.

Jesús Frare, d’Iniciativa Animalista.

Exposició de la Plataforma Carles Pinazo1. Sala d’exposicions de l’ETS de Camins, Canals i Ports2, Universitat Politècnica de València3. Del 26 de febrer al 27 de març de 2013.

07/03/2013, 18:00, Conferència. La Plataforma Carles Pinazo i la lluita animalista, amb Rosa Tormos (PCP i PUPA4) i José Manuel Gil (FEDENVA5 i SPASAV6). Sala d’actes de l’ETS de Camins, Canals i Ports, Universitat Politècnica de València (Edifici 4H, segona planta).

Conferència. De l’esclavatge humà a l’alliberament animal, amb Toni Infante (Iniciativa Animalista7, que ha realitzat l’exposició

L’esclavatge especista dels altres animals) i JacquesLouviers (autor de l’exposició La cadena trencada: la història oculta, sobre l’esclavatge humà modern, imperialista i racista).

Aquesta conferència estava programada inicialment pel 28/02/2013 a les 18:00H, però fou suspesa pel temporal de fortes pluges i vent. Està pendent de programació per a una nova data.

Àrea de gestió cultural del Vicerectorat d’Alumnat i Cultura, UPV8.

Organitza: Plataforma Carles Pinazo / PUPA UPV.

Elaboració de l’exposició: JacquesLouviers / Iniciativa Animalista

Fotografies: JonAmad9 / Igualtat Animal10

LA UPV INAUGURA UNA MOSTRA SOBRE EL MALTRACTAMENT ANIMAL11.

Universitat Politècnica de València, Vicerectorat d’Alumnat i Cultura, notícia del 26/02/2013.

L’esclavitud converteix els individus en propietats, en inversions de les que s’espera la màxima rendibilitat. Es dota d’una ideologia justificadora per a passar per sobre de les vides i els interessos dels éssers que sotmet i explota, i els fa patir vides miserables des del moment que naixen.

L’esclavitud és un genocidi permanent. Com tots els genocidis, naix i es reprodueix de cervells que l’ideen i el justifiquen, de mans que l’executen, de butxaques que recullen els beneficis i de societats que no volen veure, que no volen escoltar, que no volen pensar, que no volen parlar. Aquestes societats sempre estan formades per homes i dones que la ideologia esclavista situa a la banda bona de la seua línia imaginària, sense cap fonament racional ni, per suposat, ètic.

És la línia de l’heteropatriarcat masclista, de l’imperialisme racista blanc europeu, del feixisme… Aquestes línies deixen per sota humans i humanes que veuen intervingudes les seues vides, les seues voluntats i els seus cossos, que fan treballs i exerceixen rols imposats per la seua condició subordinada i, en definitiva, pateixen el perjudici que genera el privilegi. La resistència, la

1 http://plataformacarlespinazo.wordpress.com/ 2 http://www.upv.es/entidades/ETSICCP/indexv.html 3 http://www.upv.es/index-va.html 4 http://pupa.upv.es/ 5 http://www.fedenva.com/ 6 http://spasav.com/ 7 http://www.iniciativaanimalista.cat/ 8 https://www.upv.es/entidades/ACU/indexv.html 9 http://www.theanimalday.org/ 10 http://www.igualdadanimal.org/ 11 http://www.upv.es/entidades/VACU/noticia_846642v.html

desobediència o la rebel·lió comporten càstigs especials que sempre troben en el sistema les corresponents justificacions polítiques, jurídiques, ideològiques o socials.

El mateix passa amb l’esclavatge especista, on les víctimes són els altres animals. La línia de l’espècie és tan arbitrària com les altres, no és més que un recurs justificador de l’ús d’individus amb capacitat de sentir i patir i amb interessos propis, convertits en propietats i explotats fins a les últimes conseqüències. Són individus que volen viure, ser lliures per a fugir dels perills i reduir la tensió al mínim i que no volen patir l’infern permanent que els reserva la vida com a objectes d´ús dels humans i humanes.

L’exposició vol mostrar aquesta realitat. La cadena trencada, la història oculta pretén fer justícia als homes i dones que patiren l’esclavitud moderna, senzillament, per ser negres d’Àfrica. Passaren més de 400 anys entre la captura de les primeres 235 persones esclaves per l’expedició Lançarote de Freitas (1444) i l’abolició definitiva de l’esclavitud a Amèrica (arribà a l’encara colònia espanyola de Cuba el 1886, i al Brasil el 1888). La major part d’estudis calculen el nombre total de víctimes entre els 10 i els 28 milions, mentre que alguns el situen per sobre dels 60 milions.

JacquesLouviers, l’ànima d’aquesta exposició, resumeix l’esclavitud d’una forma senzilla: és que tu pots fer de mi el que vulgues, perquè jo sóc negre. La seua empatia esclata quan té a les mans uns grillons molt xicotets i et conta que eren per a xiquets i xiquetes, considerats molt rebels, i que diverses fonts parlen d’haver-los vist als canells d’infants de 3 anys. Quan acabà de muntar aquesta exposició, les emocions i la tensió acumulada desembocaren en un ictus del que es recupera ràpidament i que no ha deixat cap seqüela.

Tot el nostre suport i estima per a aquest lluitador contra l’oblit, que ens posa al davant dels objectes que, un dia, serviren per a torturar homes i dones, xiquets i xiquetes, avis i àvies de carn i ossos com els que ens miren des de les fotografies. Un lluitador que, armat d’eixa gran empatia, també ha trencat la barrera de l’espècie.

L’exposició és una continuïtat amb L’esclavitud especista. Podem veure altres esclaus i esclaves, envoltats d’eines de tortura molt semblants a les que es troben a l’exposició. Els podem veure en el moment en que perden la llibertat o capcots darrere les reixes. En el moment en que pateixen martiri públic i no compten, no són res ni ningú. En el moment en el que el seu patiment ja s’ha

acabat per sempre.

Només són objectes que han d’engreixar el més ràpidament possible, posar més ous, “donar” més llet amb el menor cost, generar molta llana, tindre molta pell. Ocupar el menor espai possible, menjar el més poc que siga possible, morir el més ràpid possible. Divertir i entretenir, donar resultats dignes d’un Premi Nobel.

Són propietats, i tenen el valor que els dóna el mercat capitalista.Per aquesta causa, moren més de 3.000 animals per segon al món. Uns 95.000 milions cada any.

Res del que han de patir és necessari, i tot el que pateixen respon a grans interessos econòmics sustentats en l’especisme, la línia que els condemna. Acabar amb aquest esclavatge està en les nostres mans, perquè es pot portar perfectament una vida vegana, sana i equilibrada, sense cap carència ni risc de malaltia i sense cap ús ni explotació animal.

Com digué Paula Casal al pròleg en castellà d’Animal Liberation, de Peter Singer, quan recordem

Captura a Àfrica.

Linxament als EUA.

altres moviments d’alliberament, ens agradaria pensar que, d’haver estat allí, hauríem estat abolicionistes o sufragistes o que, almenys, no hauríem cooperat amb l’opressió, ni ens hauríem desentès d’ella. Pel que fa a l’alliberament animal, la pilota és a la nostra taulada.

-----

Estic a favor dels drets dels animals igual que dels drets humans. És l’única manera de ser un humà complet. Abraham Lincoln.

Sense lluita, no hi ha progrés.

Aquesta lluita pot ser moral, o pot ser física, o pot ser alhora moral i física, però ha de ser una lluita. El poder no concedeix res sense una demanda. Mai ho ha fet i mai no ho farà. FrederickDouglass, abolicionista. Autor de Vida de FrederickDouglass, un esclau americà.

Quan es tracta d’animals, tots i totes som nazis… Pels animals cada dia és Treblinka. IsaakBashevisSinger. Premi Nobel de Literatura. Nord-americà, jueu d’origen polonès.

Sobre tot, sigueu capaces de sentir profundament qualsevol injustícia comesa contra qualsevol individu a qualsevol part del món. És la millor qualitat de la gent revolucionària. CheGuevara.

Tancament de Galápagos (comarca de La Campiña, Guadalajara). El bou pateix la persecució, l’assetjament i els colps de vehicles com tractors i 4x4.