Pla de suport al comerç cultural de proximitat

  • View
    448

  • Download
    7

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Mesura de govern en relaci al comer cultural de proximitat presentat en Comissi de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovaci el 16 d'abril de 2013.

Transcript

  • 1. Pla de suport al comercultural de proximitat.Mesura de GovernAbril 2013

2. Pla de suport al comer cultural de proximitat.Mesura de GovernComissi de Cultura, Coneixement, Creativitat i InnovaciAbril 2013La ciutat de Barcelona presenta un perfil cultural propi i singular, una atmosfera caracterstica quela distingeix i la fa atractiva, tant pels seus ciutadans com per a totes les persones que la visiten.Aquest clima cultural propi es construeix diriament a partir de moltes i diverses aportacions: lespersones i les seves prctiques culturals; les entitats, collectius i plataformes, aix com les xarxesde centres culturals pblics, associatius i privats (museus, biblioteques, centres cvics, fbriques decreaci, teatres, sales de msica i auditoris, escoles densenyaments artstics, etc.) que, junt ambel sistema dindstries culturals, contribueixen al desenvolupament cultural de la ciutat.En aquest context, destaca especialment laportaci del conjunt de persones, projectes i iniciativesque tenen en com lintercanvi comercial basat en la producci i la creaci cultural o, dit daltramanera, el conjunt de realitats que sagrupen en la denominaci de Comer cultural de proximitat.Es tracta duna categoria mplia, de lmits difosos, que inclou totes aquelles realitats orientades ala producci i comercialitzaci de bns culturals essencials (tangibles i, tamb, intangibles) dediversos sectors creatius (les arts, els mitjans, les creacions funcionals i el patrimoni) i quecontribueixen al desenvolupament integral (cultural, social, econmic i ambiental) dels territoris ones localitzen.Per el sistema cultural s, en general, un sistema frgil, fruit dequilibris complexos. En aquestsentit, correspon a les administracions pbliques i, per tant, a lAjuntament de Barcelona en primerlloc, vetllar pel manteniment daquest conjunt dequilibris: les dinmiques associades a laterciaritzaci de les ciutats, el context generalitzat de crisi, els processos de globalitzaci i els seusimpactes en termes dhomogenetzaci cultural, la dinmica de concentraci de lactivitat comercialen grans grups i marques de carcter transnacional. Aquests sn tan sols algunes de lesamenaces que afecten directament a les xarxes de persones, empreses, entitats i collectius queconformen el sistema de comer cultural de Barcelona.Llibreries, galeries, sales de msica en viu, espais de creaci, sales de teatre i antiquarisconformen, junt amb el conjunt despais de nova generaci (espais hbrids, orientats tant a lacreaci com a la comercialitzaci darticles funcionals, dartesania o arts aplicades, de disseny demoda o relacionats directament amb el desenvolupament de les TIC) i els espais de trobada(esdeveniments peridics, mercats, fires i festivals) relacionats amb aquesta activitat -comercial ialhora cultural- han de ser objecte de suport, de protecci i de reconeixement.2www.bcn.cat2 3. s per tot aix que sha considerat del tot necessari impulsar un conjunt de mesures orientades alimpuls al Comer cultural de proximitat i que cal integrar en el Pla de Comer de Barcelona. Enaquest sentit, aquestes 20 mesures que es presenten neixen dun procs dacord entre les reesde Cultura, Comer i Promoci econmica, compromeses amb el desenvolupament integral de laciutat, i de la concertaci amb els agents culturals i representants del teixit comercial de la ciutat..El Pla de suport al comer cultural de proximitat sha realitzat en tres fases:FASE 1. FORMULACI DE LES BASES DEL PLAFASE 2. ANLISI INTERNA i EXTERNAFASE 3. PROPOSTA DE 20 MESURES DE SUPORT AL COMER CULTURAL DEPROXIMITAT3www.bcn.cat 3 4. 01. El comer cultural de proximitat, una mplia realitat vinculada a lacultura i la creativitat.La inexistncia duna definici clara i precisa del terme Comer cultural de proximitat, ha obligat afer una formulaci, orientada a establir un conjunt de criteris que ajudin a delimitar lobjecte del Pla.Es tracta, evidentment, duna definici operativa, que permetr acotar el tipus dactivitats idestabliments que poden ser inclosos en la categoria del Comer cultural de proximitat deBarcelona.De forma inicial, es consideren inclosos en la categoria del Comer Cultural de Proximitat totsaquells:Establiments, entitats, iniciatives i projectes dedicats principalment a la producci icomercialitzaci de determinats bns culturals essencials, pertanyents a quatre sectorscreatius (les arts, els mitjans, les creacions funcionals i el patrimoni) i que contribueixen aldesenvolupament cultural, social, econmic i ambiental dels territoris on es localitzen, enbase al compliment de criteris de proximitatELS BNS CULTURALS ESSENCIALSLa UNESCO distingeix entre els bns i serveis culturals essencials i els relacionats. Es tractaduna classificaci segons el seu grau estimat de contingut cultural, aix s, el missatge ocontingut originalment intencionat per a un creador o autor. Aix, serien bns essencials aquellsbns directament relacionats amb el continguts cultural (ex: un llibre). I serien bns relacionatsaquells vinculats amb serveis, equipament i materials de suport que serveixen a la creaci, laproducci i la distribuci dels bns essencials (ex: un CD verge).QUATRE SECTORS CREATIUS (LES ARTS, ELS MITJANS, LES CREACIONS FUNCIONALS IEL PATRIMONI)LOrganitzaci de Nacions Unides sobre Comer i Desenvolupament (UNCTAD) defineix elssectors creatius com aquells que inclouen totes aquelles activitats que generen productes amb unfort contingut simblic, molt vinculat a la propietat intellectual i que, majoritriament, es destinen almercat.4www.bcn.cat4 5. Daquesta manera, els sectors creatius: Sn els cicles de creaci, producci i distribuci de bns i serveis que utilitzen la creativitati el capital intellectual com a inputs primaris. Constitueixen un conjunt dactivitats basades en el coneixement (knowledge-based),centrades (per no limitades) en les activitats artstiques que generen, potencialment,ingressos monetaris per la seva venda i pels seus drets de propietat intellectual. Inclouen productes tangibles i serveis intangibles (o artstics) amb un contingut educatiu iun valor econmic i una finalitat mercantil. Es troben en la crulla entre el sector artes, el sector de serveis i els sectors industrials. Emergeixen com un nou sector dinmic en les economies modernes i en els intercanvisinternacionals.Els sectors creatius inclouen les anomenades upstream activities (activitats culturals tradicionals,com sn les arts en viu, les arts visuals, etc.) i les anomenades downstream activities (les activitatscreatives ms properes al mercat, com sn les activitats de publicitat, edici o de mitjans decomunicaci).La classificaci de la UNCTAD inclou quatre grups dactivitats (arts, mitjans, creacions funcionals ipatrimoni) de les quals noms considerarem com a objecte del Pla les segents:Les arts:Les arts visuals: pintura, escultura, fotografia i antiguitats.Les arts escniques: msica en viu, teatre, dansa, pera, circ, titelles...Els mitjans:Les publicacions i mitjans impresos: llibres, premsa i altres publicacions.Els audiovisuals: cinema, televisi, rdio, altres transmissions.Les creacions funcionals:El disseny: interior, grfic, de moda, de joieria, de joguines, etc.Nous mitjans: programari, videojocs i altres continguts creatius digitals.El patrimoni:Lartesania com a expressi cultural tradicional5www.bcn.cat 5 6. EL COMER CULTURAL: ESTABLIMENTS, ENTITATS, INICIATIVES I PROJECTESAmb independncia de la forma jurdica (societats mercantils, cooperatives, associacions,fundacions) i de la classificaci jurdica i administrativa (segons el CNAE o lIAE) de lactivitat, eltipus dentitats que desenvolupen activitats comercials en els quatre mbits descrits podenrespondre, duna banda, a tipologies molt definides destabliments comercials (Galeries, Sales deMsica, Sales de Teatre, Espais de Creaci, Llibreries, Videoclubs, Botigues de discs, Antiquaris,etc..) i que compten amb Gremis i Associacions professionals que les reconeixen i reglamenten; o,daltra banda, a tipologies difuses o hbrides: en algunes ocasions, es fa difcil definir unestabliment si ens guiem pel tipus de productes que shi venen o per les activitats que shi realitzen.En aquest sentit, es proposa incloure els establiments hbrids noms quan lactivitat principal espugui classificar en algun o alguns dels quatre mbits descrits. Tamb es pot recrrer a criteriscomplementaris, com ara la participaci a esdeveniments relacionats amb aquestes activitats, comTallers Oberts.Sigui com sigui, determinats establiments poden ser considerats clarament com a relatius alComer Cultural. Sn els segents:De lmbit de les arts: Galeries i establiments comercials dedicats a la comercialitzaci de produccions prpiesde les arts visuals (pintura, escultura, fotografia i antiguitats). Sales de msica, sales de teatre i espais de creaci orientats a la producci dartsescniques (msica en viu, teatre, dansa, pera, circ, titelles...).De lmbit dels mitjans: Llibreries generalistes i/o especialitzades, aix com altres establiments orientats a lacomercialitzaci de llibres i altres publicacions. Botigues de discs i videoclubs.De lmbit de les creacions funcionals: Establiments dedicats a la comercialitzaci de creacions de disseny (grfic, moda, joieria,joguines).De lmbit patrimonial: Establiments dedicats a la comercialitzaci dobjectes patrimonials, especialment lesartesanies com a expressi cultural tradicional. 6www.bcn.cat 6 7. Tamb cal considerar com a plataformes de comer cultural de proximitat totes aquelles iniciatives itots aquells projectes que, sense lelement de la localitzaci diria (i lobertura tamb diria), tambsn referents en la comercialitzaci de productes relatius a algun o als quatre mbits seleccionats:determinats esdeveniments puntuals o peridics (fires, mercats, etc..) a laire lliure o enequipaments culturals (CCCB, Xarxa de Centres Cvics, etc...).TAULA 1. Tipus destabliments a considerar com a Comer Cultural de Proximitat MS ENLL DELS TIPOLOGIES SECTOR CREATIUMBITESTABLIMENTS DESTABLIMENTARTSArts visualsGaleries i comerespecialitzat Fires, mercats iesde