Embed Size (px)
Citation preview
LA INTERIORITAT
EL MÓN QUE NO VEIEM
Les persones estem constituïdes per dues realitats necessàries i complementàries :
• El món exterior (Allò que veiem)
• El món interior (el més íntim de cadascú perquè som molt més del que mostrem)
LA REALITAT DE L’ÈSSER HUMÀ
MÓN EXTERIOR : ∗ Allò que és “material” ∗ Gestos ∗ La veu ∗ Els sentits ∗ La mirada ∗ La forma de caminar ∗ El riure ∗ La forma de vestir
* La forma de comportar-nos
Som una unitat.....
MÓN INTERIOR : ∗ Els sentiments ∗ Les idees ∗ Els somnis ∗ Allò que és “dins” ∗ La actitud ∗ La voluntat ∗ La llibertat ∗ L’ànim
* L’alegria
Podem viure més des de “fora” o des de “dins”
DES DE “DINS “
DES DE “FORA”
Però hauríem de posar la nostra aparença externa al servei d’allò que volem ser en el
nostre interior.
ESTEM CRIDATS A VIURE ARMÒNICAMENT
El primer que coneixem de l’altre és el seu cos : la seva apariencia externa.
En canvi nosaltres per veure la nostra apariencia externa
necessitem un mirall.
DINS I FORA
Nosaltres ens veiem des de dins….mentre als demés els veiem des de fora.
PARADOXA..........
Sabem que el més important és el que tenim dins però moltes vegades jutgem als altres per la seva apariencia externa i no fem cap esforç per mirar el seu món intern.
Què és el més important?.....
...mirar més enllà........
Exercici 1
Lo essencial és invisible als ulls...
.....
Exercici 2
És el lloc íntim de la persona en el qual sabem que som nosaltres mateixos, amb el que sentim, amb el que de veritat som i volem, lluny de la pressió de tot el que és exterior.
És la capacitat de reflexionar i guardar a l’interior el que anem vivint i experimentant. Es manifesta en una manera de ser i estar que ens fa sensibles i receptius als valors de la vida
La interioritat........
La superficialitat, en canvi, és la manca de profunditat i de fonament. És l’aparença la idea oposada a la interioritat.
La felicitat de les persones depèn més del que senten
en el seu interior que del que realment els hi passa.
La interioritat........
El món dels afectes: desitjos, emocions, sentiments.
El món dels nostres valors i ideals: Tot allò en què creiem i que considerem bo per a nosaltres i els altres (les nostres creences i escala de valors).
Les crides interiors, els desitjos profunds: És on escoltem la nostra vocació, aquella “missió” per la qual ens sentim cridats a la vida.
Un diàleg interior amb nosaltres mateixos: En aquest diàleg contrastem el que ens passa i anem descobrint qui som i com volem dirigir la nostra pròpia vida. Aquest diàleg troba el ple desenvolupament quan s’obre cap els altres, quan compartim el que pensem o sentim.
Elements de la interioritat.....
El camí cap a l’interior d’un mateix demana sortir de la superficialitat i crear espais de silenci per poder escoltar-se un mateix.
Es una condició INDISPENSABLE!
Ens cal SILENCI per escoltar-nos.....
Només així podrem arribar a ser allò que volem ser, conscients dels nostres errors i de les nostres equivocacions.
Hi ha dos classes de realitat:
A. La REALITAT SENSIBLE: És tot allò que es pot mesurar i comprovar amb els sentits. És el pensament científic.
B. La REALITAT ESPIRITUAL: És el món intern que no veiem però que “sentim”. És allò intangible i invisible que influeix en les vides de les persones. (Tot allò que ens han transmès la gent que hem conegut)
La realitat que es veu i la que no es veu.....
Déu , pels creients, és una realitat que no es veu, és una presència en la interioritat que els acompanya a la seva vida. És una presència interior. Forma part d’allo que anomenem “Espiritualitat”.
La realitat que es veu i la que no es veu.....
Jesús va viure la seva ”interioritat” en molts moments en que creava espais i ambients de silenci apartant-se de la immensa activitat que realitzava.
En aquests moments d’interioritat Jesús crea un diàleg amb Déu, el seu Pare, per trobar les energies necessàries per realitzar la “missió” cap on està orientada la seva vida.
En aquests moments de silenci, Jesús procura sentir i escoltar el que el Pare li demana per anar prenent decisions sobre la seva vida.
Jesús i la seva interioritat
QUÉ ENS DIU JESÚS SOBRE LA INTERIORITAT?Jesús predicava el mateix que vivia, per això insisteix en que l’autèntic ésser de les persones és l’ésser interior, no les aparences externes.
Així ho explica en el Sermó de la Muntanya, quan proclama les Benaurances i ensenya a resar el Pare Nostre (Mt 5-7). L’important és ser una persona que comparteix els béns, que és justa i que prega.
El que importa és que som en el nostre interior. Per això Jesús critica tant la conducta dels fariseus que estaven moltaferrats a les pràctiques externes.
