Gemma España.Ainhoa García.

Cristina Masana.Alicia Perera.

Jèssica Balcells.

Teories del desenvolupament emocional:◦ Conductisme i teoria de l’aprenentatge social.◦ Teoria de la discrepància cognitiva – evolutiva (Hebb).◦ Teoria funcionalista.

Teories sobre l’origen de la personalitat:◦ Teoria conductista (John Watson, Miller, Bandura).◦ Teoria psicoanalítica (Freud, Erikson, Mahler).

Quatre grans sistemes de relació del nen amb la realitat:1. Sistema exploratori.2. Sistema afiliatiu.3. Sistema d’apego.4. Sistema de por als estranys.

L’apego és el vincle afectiu entre el nen i un reduït nombre de persones.

Teoria etològica: els infants estan preparats biològicament per contribuir en l’enllaç afectiu amb els seus cuidadors.

L’absència de la figura d’apego, genera inquietud al nen: plora, protesta, intenta seguir-la...

Hi ha diverses classificacions d’apego que varien segons el seu entorn. I és pot dir que l’apego està condicionat per un conjunt de factors: familiar, social...

Pors estranys amb el vincle de l’apego: Ainsworth.

Temps:

1. Primer any: conquista cert grau d’independència

2. Segon i tercer any: tendeix a explorar, la por als estranys desapareix, el nen va aconseguint un cer punt d’autonomia.

Aquest procés és sempre conflictiu per continues readaptacions del nen i renúncies a certs privilegis i desitjos que el fan avançar o retrocedir.

TEMPERAMENT

Respondre demaneres

predictibles davant els fets

ambientals

Té influència genètica

Determinat per L’ambient

FàcilDifícil i lent

• Es un procés gradual que comença en la infància i continua en l’adolescència. Els canvis en la felicitat, la tristesa, la por...reflexa les capacitats cognitives evolutives i serveixen de funcions socials i de supervivència.

• Al llarg dels dos primers anys de vida les emocions es diferencien més entre sí, es van fent més selectives i complexes i es manifesten amb major rapidesa, intensitat i duració.

• Un moment molt important en el desenvolupament emocional del nen és l’aparició entre el segon i el tercer any de vida de les emocions socio – morals com la vergonya, la culpa i l’orgull.

Característiques bàsiques de les emocions autoconscients:

Emoció. Causa. Implicacions per a un mateix.

Paper que desenvolupa l’altre.

Correlació entre conductes i emocions.

Orgull. Aconseguir o els propis ideals.

Habilitat personal i esforç. Avaluació positiva del “jo”.

L’altre es sent orgullós i reforça les avaluacions positives.

Desig d’aproximació als altres per comunicar-los l’èxit. Emocions de felicitat, excitació i sentiment de triomf.

Vergonya. Coses mal fetes que superen les pròpies expectatives o els ideals dels altres. Incompetència per superar el fracassos.

Avaluació general del sí mateix com una mala persona. Baixa autoestima. Avaluació negativa del “jo”. Accions relativament incontrolables. Falta d’habilitat.

L’altre resulta ser una persona amb poder, un agent actiu, per despreciar. Pèrdua de l’estima dels altres. Avaluació negativa de les pròpies conductes.

Desig d’amagar-se, d’evitar als demès. El si mateix és passiu. Depressió, sentiment d’inutilitat.

Culpa. Violació de les normes morals sobre com comportar-se cap als altres (haver de ser). Violacions que afecten directament als altres.

Avaluació d’una conducta específica incorrecte. Avaluació negativa del “jo” com agent responsable. Accions considerades controlables. Falta d’esforç.

L’altre és la persona ferida per les accions d’un mateix, és a dir, la víctima passiva.

El si mateix es mobilitza per realitzar actes de confessió i reparació per aproximar-se a l’altre. Emocions com ara l’ansietat o la tensió.

• Es dona entre els 28 i els 24 mesos.

• El nen es reconeix a si mateix i es distingeix dels altres.

• Apareixen conductes que impliquen sentiments de competència (plaer) o incompetència (frustració) i consciencia de la violació de les normes.

• Als dos anys són conscients del significat del "fes" i "no facis“.

• Les interaccions socials poden repercutir tant de manera positiva com negativa.

L’AUTOCONCEPTE

• Al voltant dels 12 mesos: capacitat per discriminar rostres femenins de rostres masculins • Al voltant dels 18-20 mesos: utilització correcta de les etiquetes de gènere.• Al voltant dels 24- 30 mesos: identitat de gènere.

• Les emocions tenen dos funcions importants a la vida del nen: estimulen el contacte amb els cuidadors i ajuda a aquests a adaptar-se a les necessitats del bebè.• A finals del primer any responen a les expressions facials de la mare.• Les senyals emocionals dels nens, com el somriure, el plor i el interès, influeixen en la conducta d’altres persones de forma poderosa. Al final del primer any, els nens miren a altres deliberadament buscant estímuls emocionals que els ajuden a avaluar successos estranys incerts, com l’apropament d’un estrany.

• L’autoregulació de les experiències emocionals comença en la infància i la

recolzen la maduració del sistema nerviós central, el desenvolupament

cognitiu i el llenguatge, i uns pares sensibles.

• Durant els anys preescolars, els nens comencen a ajustar-se a les normes de

manifestació emocional de la seva cultura.

• Tema de gran interès l’empatia, important mediadora de les relacions

interpersonals i motivadores de la conducta pro social.

A partir dels 10 mesos els nens s’interessen pel malestar dels altres es

tracta d’un malestar empàtic global perquè no poden separar els sentiments

dels demés dels seus propis.

• L’emergència de veritables respostes empàtiques es donarà a mitjans del

segon any.

 

• Els nens usen una idea quan són capaços de construir una imatge d’un objecte després que aquest hagi desaparegut del seu camp visual durant un període de

temps.• El món de les idees, que fa referència a sentiments i a relacions amb altres

humans, ha arribat al nivell de conceptualització .• Les imatges i símbols permeten al nen ajuntar les idees per a idear unes

conductes i emocions més complexes.• El desenvolupament del llenguatge fa que el nen sigui capaç d’idear conceptes.

• El nen té la capacitat d’entretenir-se amb jocs simbòlics, de “fer veure que”.• També té la capacitat d’utilitzar patrons gestuals complexes. Els nens usen,

molt sovint, la gesticulació complexa.

Formes que ajuden als nens a expressar les seves idees.

Descriptiva: Capacitat de tenir idees per mitjà de la denominació dels objectes.

Interactiva o funcional: més complicada, però més important. Expressa les idees emocional mitjançant el llenguatge o els gestos.

La capacitat que té el nen d’expressar les seves idees de forma interactiva té quatre nivells:

1r nivell: El nen transmet un cert sentit d’intencionalitat, fent referència a alguna cosa que desitja.

2n nivell: El nen expressa una necessitat o desig que l’implica a ell i a una altra persona.

3r nivell: Les idees del nen s'engloben en petites illes que contenen experiències multisensorials. Qualsevol cosa que pot passar s’expressa mitjançant un joc simbòlic o llenguatge verbal.

4t nivell: El nen enllaçarà diverses idees emocionals per poder desenvolupar una història més complexa.

Estar disponible per relacionar-se i jugar amb el nen. Animar-lo a utilitzar idees a nivell descriptiu. Animar-lo a utilitzar idees a nivell relacional o funcional

mitjançant el llenguatge o símbols. Ser el seu company en un joc de simulació, però no

prendre el control de la situació. Introduir temes que el nen evita, de tal manera que no

afecti la seva identitat. Assegurar-se que les intervencions que s’estableixen

amb un nen en situacions diàries, l’ajudin a elaborar noves idees emocionals.