Introducció A L’Antropologia

Introducció a l’antropologia

1.1.- Conceptes bàsics

■ Què és la antropologia?

Anthropos (home) + Logos (estudi)

= estudi de l’home

Subdisplines de l’antropologia

Antropologia física:

1.- Paleontologia → Estudi de l’evolució humana a partir de les restes fòssils.

2.- Genètica → estudia com es produeixen les adaptacions i evolucions humanes a través de l’herència.


Antropologia física:

3.- Primatologia → Estudia l’anatomia i el comportament social dels primats.

2.- Ecologia humana → estudia la relació de les persones amb seu medi


Antropologia arqueològica Antropologia lingüística Antropologia social i cultural

Antropologia de la medicina

Antropologia aplicada

Antropologia urbana

Etnografia i etnologia

Etnografia → disciplina descriptiva

- Finalitat → recollir dades, la documentació i la descripció de processos i fets referits a un grup humà.

- Pràctica → Integrar-se en la població que es vol estudiar, aprendre la llengua i la cultura per descobrir-la i comprendre-la.


Etnografia

Els diferents tipus de vista a l’hora d’interpretar-ne els estudis:

- Punt de vista èmic → Parteix del punt de vista de la persona observada.

- Punt de vista ètic → Parteix de la perspectiva de la persona que investiga.


● Etnologia → disciplina analítica

Objectiu → Estudi comparatiu dels comportaments culturals de diverses societats.


Etnologia

Tipus de trets segons el seu caràcter:

- Trets universals → es donen en totes les cultures, ex. El tabú en el incest.

- Trets generals → es donen en molt grups humans, però no en tots, ex. monoteisme.

- Trets particulars → Només són propis del grup estudiat, ex. Els castellers.

Antropologia i cultura

El concepte llatí de cultura (colere) → literalment “conrear”.

Per tant una persona instruïda és una persona “culta o cultivada”.


Eduard Taaylor va definir el concepte cultura com:

“Aquell tot complex que inclou els coneixements, les creences, l’art, la moral, el dret, els costums i qualssevol altres habilitats i capacitats per l’home com a membre de la societat”.


Segons William Havilland hi ha quatre trets que destaquen en la cultura:

La cultura es compartida

La cultura s’aprèn

La cultura és simbòlica

La cultura és integrada

1.2.- Models teòrics de l’antropologia

Els primers corrents antropològics

L’escola nord – americana

L’escola britànica

L’escola Francesa


De l’evolucionisme al darwinisme social:

Evolucionisme → totes les societats i cultures havien de passar per unes etapes o procés evolutiu.

Lewis H. Morgan → la història de la humanitat s’havia de dividir en tres etapes culturals: salvatgisme, barbàrie i civilització.



Marxisme → Fortament influenciat pel evolucionisme.

Karl Marx → També utilitza la classificació en etapes culturals o models de producció (comunisme primitiu, societat esclavista, feudalisme, capitalisme i comunisme).

Lluita de classes → motor de la història



Darwinisme social → L’evolució de les cultures està relacionada amb l’evolució de les races biològiques humanes.

Charles Darwin → teoria de la selecció natural.


El difusionisme ( =/= a l’evolucionisme)

Difusionisme → La tendència dels pobles a imitar-se i copiar-se és el que fa que una cultura s’assembli més o menys a un altra.

Critica → cultures que mai han estat mai en contacte entre elles han desenvolupat característiques molt similars. Exemples: eines, tècniques.


El particularisme històric: Franz Boas Franz Boas → Creador del treball de camp (la informació

més valuosa és la que s’obté de primera mà). importància de cercar els antecedents històrics per

explicar un fet cultural → particularisme històric. Va demostrar que la raça, la llengua i la cultura no

confegeixen la condició humana, sinó que són trets que funcionen amb independència.

Relativisme cultural → no hi ha cap cultura superior.


Cultura i personalitat Cultura i personalitat → posa èmfasi en la

relació entre els components i institucions socioculturals (la cultura) i els elements psíquics (la personalitat) per sobre dels elements biològics. Remarca la importància de que té el desenvolupament de la 1ª infantesa, l’educació sexual, l’aprenentatge de la higiene.

Ex: Margaret Mead, Ruth Benedict


Funcionalisme Funcionalisme → La comprensió de tots

els elements del sistema cultural d’una societat s’ha de fer a partir de la funció que acompleix cadascun d’ells dins d’aquest sistema.

Dues escoles: La funcionalista i la funcionalista – estructural.


Escola funcionalista

Funcionalisme → Les característiques culturals d’una societat serveixen per assolir les necessitats, tant bàsiques com derivades, dels individus que la formen.

Bronislaw Malinowsky → Treball de camp un mètode sistemàtic i intensiu

→


Escola funcionalista - estructural

Funcionalisme – estructural → La majoria de les necessitats detectades per

Malinowsky eren universals (ex: menjar).

Radcliffe-Brown → El més important eren les relacions humanes (a diferencia de Marylowsky, que donava preferència als individus).

L’escola francesa

Emilie Durkheim → La sociologia es concebia com una disciplina científica que incorporava totes ciències socials.

Marcel Mauss → El do (essai sur le don).

L’escola francesa

L’estructuralisme L’estructuralisme → interpreta la casualitat

com una relació entre els elements d’un sistema, on cada element s’ha d’analitzar en relació amb el seu entorn.

La interpretació causal d’un fenomen s’ha de remuntar a l’estructura oculta.

Claude – Lévi - Strauss → prioritza els aspectes sincrònics i no els diacrònics.

1.3.- L’organització en grups

Grups formals i grups informals

Grup → Conjunt de persones que tenen una característica comuna. Grups formals → formats expressament, amb tasques, funcions

definides i unes normes, ex.: associacions de voluntaris. Grups informals → depenen més de les relacions espontànies, ex.:

grups d’amic. Poden tenir una certa estructura. (assistents a una manifestació).

Grups de pressió → Ex.: de un grup formal, neixen de manera informal i amb el temps es genera una organització i els grups es formalitzen.


Grups de pertinença i grups de referència

Grup de pertinença → quan un individu forma part. Ex.: grup d’edat, en funció de l’edat un rols determinats.

Grup de referència → un individu no pertany, però vol formar part. Ex.:

preadolescents → adolescents.


Grups primaris i grups secundaris Grups primaris → grups petits, amb una

forta carrega afectiva i fort sentiment de pertinença. Ex: la família, amics.

Grups secundaris → grups més nombrosos i amb les relacions interpersonals indirectes. Ex.: comunitat de veïns, l’empresa, etc.

■ Les persones dins dels grups

Identitat i estatus

Segons el Sr. S. Ryan “Els individus solen tenir més duna identitat grupal. El seu barri, escola, ciutat, província, regió, nació, continent, religió, grup ètnic o grup d’interès”.

Les persones dins dels grups

Identitat i estatus Estatus → situació que li es assignada a

cadascú dins de la societat. Estatus adscrits → inevitable i no es pot triar. Ex.: ésser home o dona, edat, ésser fill, etc. Estatus adquirits → es guanyen amb l’esforç,

les activitats, les accions, el saber fer. Ex.: ....


Perjudicis i discriminació Perjudici → és el menyspreu que fa referència a

un grup o a una persona, com ara els seus valors, les seves creences, les seves normes, etc.

Estereotips → són representacions mentals idees que prenen forma a partir d’una opinió simple, reduccionista i subjectiva, normalment subjectiva i desfavorable.


Perjudicis i discriminació Discriminació → Conjunt de pràctiques que

perjudica un grup i els seus membres. Discriminació racial Discriminació institucional Genocidi → eliminar un grup Etnocidi → eliminar una cultura Assimilació

1.4.- Les relacions de parentiu

El parentiu → es una construcció cultural Utilitza una terminologia que defineix els tipus

de parents i a l’hora els individus dins del grup. Aspectes essencials en la construcció del

parentiu: ● Filiació ● Matrimoni ● Residència

■ La filiació

La filiació → defineix l’estatus de l’individu respecte als seus ascendents, descendents i col·laterals

Segons com s'organitzen les línies de filiació tenim dues grans divisions:

● filiació unilineal

● filiació cognatícia ( no unilinial)

La filiació unilineal

Filiació unilineal → només té en compte una línia (femenina o masculina)

- Filiació patrilineal o agnaticia → només té en compte la línia del pare.

- Filiació matrilineal o uterína → només té en compte la línia de la mare.

- Filiació unilineal doble → reconeix totes dues línies, però en proporcions diferents.

- Filiació optativa o ambilinial → es pot triar la línia de filiació.

La filiació unilineal

Com a grups de parentiu més importants en les filiacions unilineal destaquen:

- Llinatge → els parents parteixen d’un avantpassat comú, lligats per la consanguinitat.

- Clans → descendents d’un avantpassats comú, real o mític. Totemisme.

+ 1 clan → tribu

+ 1 tribu → ètnia

La filiació no unilineal o cognatícia

La filiació no unilineal o cognatícia → té en compte tant la línia femenina com masculina

- Família nuclear → (pares i fills)

- Família extensa → (avís, pares i fills)

■ El matrimoni

Matrimoni → unió entre un home i una dona per formar una família.

- Formules per l’adquisició del conjuge:

● La dot → bens o diners que la família de la núvia dóna a la família del marit.

● La compensació → pagament que rep la família de la núvia per part de l’home

● Intrecanvi de pressents → (de valor similar)

■ El matrimoni

- Altres formes d’estratègia matrimonial:

● Fugida → Els conjugues fugen per aconseguir el reconeixement matrimonial.

● Captura → pot comportar bel·ligerància per part dels parets de la dona

■ El matrimoni

- Regles i normes que regules el matrimoni ● El tabú de l’incest → prohibeix el matrimoni

entre i les relacions sexuals entre familiars. - Normes que permeten o prohibeixen el

casament: ● Endogàmia → restringueix el matrimoni a un

grup en concret ● Exogàmia → matrimoni fora d’un grup de

pertinença.

■ El matrimoni

- Regles i normes que regules el matrimoni

● Soroat → al morir l’esposa, la germana o una parenta pròxima es casa amb el marit.

● levirat → al morir el marit, la germà o una parent pròxim es casa amb la viuda.

■ El matrimoni

Monogàmia → format per un home i una dona (la parella).

Poligàmia → format per + dos membres

● Poligínia → Un marit pot tenir dues o més dones.

● Poliàndria → Una dona pot tenir dos o més marits.

■ El matrimoni

Divorci → Institució que permet la ruptura dels vincles matrimonials. Per raons de:

- esterilitat - adulteri - maltractament - negligència - manca de relacions sexuals

■ La residència

Tipus de residència:

● Residència Neolocal

● Residència patrilocal

● Residència matrilocal

● Residència bilocal

● Residència ambilocal

■ La diferenciació per gènere

● Rol de gènere → cada sexe té unes tasques pròpies en cada cultura.

● Estereotpis de gènere → idees que caracteritzen de forma molt simple al homes i les dones

● Estratificació del gènere → defineix la posició jeràrquica de cada sexe.

1.5.- L’organització econòmica

Diferents formes d’organització socioeconòmica

Reciprocitat i distribució Altres tipus d’intercanvis

■ Diferents formes d’organització socioeconòmica Classificació de les societats en funció de les

tècniques empleades en l’obtenció de recursos:

● Societats recol·lectores → agafen el que troben directament de la natura (fruits silvestres o petits animals).

● Societats caçadores → es basa en la caça i la pesca (implica una col·laboració).

■ Diferents formes d’organització socioeconòmica

● Societats farratgeres → viuen de la caça, la pesca i la recol·lecció.

- Organització social: banda (petits grups relacionats per parentiu o matrimoni)

- Divisió del treball basada amb el gènere.

- Diferències socials basades en l’edat.


● Societats pastorals → viuen d’animals domèstics → llet, carn, sang, greix, pell, cuiro, etc.

- Sistema de vida: nomadisme o trashumancia

- Societats pocs denses i lligades a través del parentiu.

- Exemple: beduins i tuaregs.


● Societats agricoles → modificació del medi i un fort tractament dels recursos.

- Poblacions → concentrades, estables i denses.

- No necessiten recorre grans espais a la recerca d’aliments.

■ Diferents formes d’organització socioeconòmica ● Societats industrials → apareixen amb

l’aparició de l’artesania. - Ja no es produeix per l’autoconsum sinó per

crear un excedent per vendre al mercat. - Objectiu: reduir costos de producció, rebaixar

preus i arribar al major nombre de consumidors possible.

- Producció mecanitzada - Exemple: Anglaterra de finals del s. XIX.


● Societats postindustrial

- Apareix el sector terciari

- Escassetat de feina → fet estructural

- Teletreball, autoocupació (autònoms)

- Família nuclear reduïda (parella amb un o dos fills com a molt)

■ Reciprocitat i distribució

Tres formes de distribució econòmica: ● Reciprocitat → forma de donar i rebre, entre

individus relacionats pel parentiu, matrimoni - Reciprocitat generalitzada → la persona

que dona no espera res a canvi i de forma immediata (llaços d’unió familiars o molt íntims)

- Reciprocitat equilibrada → valors dels béns intercanviats són similars.

- Reciprocitat negativa → situació incòmoda (anar de boda i no fer regal


Tres formes de distribució econòmica:

● Redistribució → repartiment de serveis o recursos a través d’un poder central.

Exemple: impostos.


Tres formes de distribució econòmica:

● L’intercanvi de mercat → preus en funció de la llei de la oferta i la demanda. Es necessari un excedent de productes.

Diners.

■ Altres tipus d’intercanvi

En economies de subsistència (intercanvi de productes sense diners).

● Elementals formes de comerç → intercanvi de productes sense diners

● Tronc mut o comerç silenciós → és dóna entre el pigmeus i bantus a l’Àfrica



● Kula → intercanvi de productes molt valuosos. Ex: Nova Guinea

+ vell i + històric → + valor



● Potlatch → conceben la riquesa com un fet no material (el prestigi) / ho hi ha diners

- Regalen els excedents per guanyar prestigi. + quantitat + valor dels regals → + prestigi

- No hi estratificació econòmica.

■ 2.6.- Identitat i diversitat cultural

Identitat cultural → és allò que ens caracteritza respecte a altres col·lectivitats culturals, com poden ser les normatives, pautes, conductes i valors


Tipologies culturals

● model cristià

● model budista

● model musulmà

Integrisme

Fonamentalisme


Multiculturalisme i interculturalisme ● Diversitat cultural → la varietat en la

forma de ser, de construir-se i situar-se en el temps i en l’espai.

● Multiculturalisme → és la convivència de diverses cultures en un espai determinat que dóna com a resultat una realitat multicultural.


Multiculturalisme i interculturalisme

● Multiculturalisme Problemes i conflictes

aculturació (pèrdua de la seva cultura) ● El procés d’aculturació es pot donar per:

- Integració

- assimilació

- segregació → guetos


Multiculturalisme i interculturalisme

● Interculturalisme → és un fenomen que tracta d’esbrinar i comprendre les diferents relacions entre les cultures, sobretot en quant a les relacions mútues, la reciprocitat i l’intercanvi, entre individus, grups i institucions.


Multiculturalisme i interculturalisme ● Interculturalisme → ha de facilitar la

convivència, la qual cosa implica un intercanvi cultural i un reconeixement del dret igualitari de les diferents cultures a partir del respecte a la diferència i a la igualtat.

Cal que hi hagi una política que no instrumentalitzi les identitats i que s’adreci a la obertura cultural.


Mecanismes d’integració cultural

● Models teòrics d’integració de les minories ètniques:

- Assimilació

- fusió

- Pluralisme cultural

■ 2.7.- Què és el canvi social?

■ Canvi social → és el conjunt de formes de transformació (normalment lentes) de les societats, com a necessitat d’aquestes d’adaptar-se a les noves maneres d’entendre el món (política, economia, innovacions tecnològiques etc.)


El paper de l’escola ● L’escola → Lloc per a la ideologització

(transmissió d’una sèrie de valors i formes de pensar de la comunitat on es viu).

● Doble visió de la ideologització: 1ª: l’escola és una institució que reprodueix la

ideologia i els valors socials dominants. 2ª: l’escola és el lloc més adequat per produir

canvis de ideològics, socials i personals.


El paper de l’escola

● És important: que l’escola posi a l’abast dels alumnes un capital cultural i a l’hora contribueixi a formar-los en una consciència crítica i racional que els permeti decidir i portar a la pràctica allò que puguin assolir malgrat les seves diferències, amb una actitud de respecte i d’igualtat.

■ 2.8.- Actuacions de l’escola davant de conflictes generats per la diversitat Cap a una escola més igualitària ● Societat intercultural → Cal portar a

terme diferents models i programes educatius que parteixen de principi derivats de diferents disciplines:

- Principis antropològics: han de partir de la identitat, les diversitats, la comunicació i el diàleg.

■ 2.8.- Actuacions de l’escola davant de conflictes generats per la diversitat

Cap a una escola més igualitària - Principis epistemiològics: s’han

d’analitzar tots aquells valors que són universals i comuns a les diferents cultures.

- Principis praxiològics: a través de programes educatius que els treballin de forma eficaç i que siguin realistes.

■ 2.8.- Actuacions de l’escola davant de conflictes generats per la diversitat

Cap a una escola més igualitària

● Programes educatius concrets a partir dels models i corrents estudiats:

- Progames d’educació compensatòria → finalitat de superar els dèficits culturals i lingüístics en favor d’una igualtat d’oportunitats.

■ 2.8.- Actuacions de l’escola davant de conflictes generats per la diversitat Cap a una escola més igualitària - Educació en el pluralisme cultural →Comprensió intercultural → que facilita la

comprensió del dret a la diferència, així com l’aprenentatge de les diferents competències multiculturals.

- Educació bilingüe i bicultural → (català, castellà, anglès – francès)

- coeducació → més enllà de la convivència dels alumnes a l’aula.

■ 2.8.- Modalitats de cooperació

La cooperació → pretén potenciar tots els processos que impliquin un creixement autosostingut a través d’activitats productives.

Exemples de modalitats de cooperació:

- educació per al desenvolupament

- Projectes de desenvolupament

- l’ajut humanitari d’emergència

Technology

Introducció A L’Antropologia