Context històric

Embed Size (px)

Text of Context històric

  • 1. Context Histric

2. LesFruitesTropicals
Tema: Les fruites
Subtema: Context histric


En aquet article parlar del context histric de les fruites tropicals el seu sabor i el tipus de fruites que son fruits tropicals.

Les fruites tropicals sn les que es cultiven en les zones tropicals, de clima clid i humit. El seu hbitat natural s frica, l sia tropical, Amrica i Austrlia. Per algunes d aquestes fruites s han adaptat b en altres zones, com les illes Madeira i les Aores, les Canries i fins Andalusia, on , per exemple a Almucar (Granada), tamb s hi donen b.Aquestes fruites obtenen el seu mxim grau de sa i perfum a les zones d origen i, naturalment, collides ben madures. Els transports rpids actuals, si b afavoreixen la seva presncia en els nostres mercats, no permeten que arribin sempre en el seu grau mxim de maduraci. Altrament, des d antic coneixem la pinya- procedent d Amrica-, el pltan i el coco, aix com el dtil.
3. . Per n hi ha moltes daltres, la major part de les quals, a Occidnet, d introducci recent per ja fora generalitzada pel que fa a algunes espe`cies com el mango, la papaia, lalquequengui o fisalis, etc, que ja formen part dels plats i les postres.
Els tipus de fruites tropicals sn:alvocat, carambola, xirimoia
Guayaba, kiwano, Litxi, Mango, maracuj, Papaia, Rambutan, Tamarillo,caqui, platano o banana, Naranjilla, Borojo, Feijoo,Noni, Sndria, Mel, Pinya.
4. Lalvocat procedeix d Amrica, i aix ho expliciten el nom de tres espcies ms conegudes, l antillana, la mexicana i la guatemalteca. Es una fruitaen forma d ou i escora de colro verd rugs, per que pot arribar als dos quilos de pes. T un gust que recorda lanou i l avellana, per la qual cosa s escau molt b en els plats salats, com sn amanides, soeps i salses, com el fams Guacamole mexic.

Carambola Una altra fruita que s`ha posat de moda en la decoraci de postres: tallada, t un bonic color groc i secci en forma d estrella. Procedeix d Indonsia i Malisia, per s ha aclimatat molt b al Brasil, Colmbia, Bolvia, Veneuela, Costa Rica, Repblica Dominicana, etc.

El mango:s considerada la reina de les fruites tropicals .Es un arbre fruiter natiu de Malisia, lndia i el nord de Birmnia- i potserde Sri Lanka- que pot assolir els 30 m d altura. Es molt corrent a l Amrica tropical, a les Canries i a Granada, a la vall del riu Verde. Es distingeix entre mangos i mangas, aquestes ms grosses. N hi ha diverses varietats, com el bizcochuelo, molt dol, que procedeix del Carib.Tamb es cultiva a Florida, Sudfrica, Egipte, Israel, Mxic, Hawai, Mxic.

La guaiaba s originria de centroamrica. Es cultiva al Brasil, Colmbia, el Per, l Equador,Cuba, Puerto Rico Mxic,Florida aix com a les Filipines, Sudfrica, les Canries. Sen fa una pasta que recorda el codonyat.

5. 6. La papaia s un arbre orindde l Amrica llatina (Mxic). A Cuba (lHavana) s coneguda com a fruta bomba. La fruita recorda una poma, per el seu perfum s intens.N hi ha diversos tipus: Bahia, Solo. Hi ha la papaia silvestre (Carica goudotiana), que es fa servrirepr fer confitures.
La xirimoia procedeix dels Andes del Per. La fruita t un color verd, amb forma alveolada. Es cultiva a Amrica, sia, les Filipines, Granada, etc.
El mangostan s d sia segurament de Tailndia-, i es cultiva a Sri Lanka, la Xina, Borneu, Filipines, Malisia i a frica- Guinea, Madagascar- i a Amrica. s una baia de forma esfrica, i fa uns 7 cm de dimetre. T un gust exquisit, entre el de gerd i el prssec, amb notes de prunes i ram.
Tamarillodit tamb, a Mxic, tomatillo i tomate de rbol, pel seu gust cid es fa servir com a horalissa, fregit, al forn o per a salses.
El litxi procedeix de Xina, per tamb es cultiva a tot sia, Florida, Sudfrica, Madagascar,Hawai, etc. Se sol trobar preparat en almvar, per tamb fresc.
El kiwano procedeix de Nova Zelanda, per ara es cultiva a Israel i el Brasil.
La feijoa s com una baia ovoide, procedent del Brasil; t un gust agredol.

7. 8. Histria de la maduixa
Tema: Les fruites
Subtema: Context histric
Des de fa molts millennis, l'home ha vingut utilitzant la maduixa silvestre com aliment, per les seves propietats medicinals no van ser tingudes en compte fins al segle XIII, sent Raimond Llull el primer a recomanar les maduixes per al tractament de gran nombre d'afeccions i especialment percombatre l'anmia de les joves i retornar la joventut a les dones madures.A Frana, les maduixes van comenar a conrear-se en el segle XIV.A Espanya el seu cultiu s ms recent.Sempre sha parlat dels benedicis per la salud daquesta fruita, per exemple l'escriptor francs Fontenelle, que va arribar a centenari, atribua la seva longevitat al costum de fer cada any una abundant cura de maduixes.Els moderns Instituts d'Esttica Femenina utilitzen les maduixes per a confeccionar mscares de bellesa amb les quals rejovenir el cutis dels seus clients.
9. Les notables propietats de les maduixes es deuen al seucontingut en vitamines i salsminerals.Segonsestudisanalticsrecents, el suc de maduixess un delsproductesms complexos del regne vegetal.A ms de contenirvitamines A, C, Bl i B2, les maduixessn notables per les sevescidsorgnics (cidctric en particular) elsquals, cremant en l'organisme, alliberen bases que confereixen a aquestafruita un interessant poder alcalinitzant.Encara que una mica cida (pH 3,4), la maduixas, doncs, un alimentalcalinitzant.Les maduixes proporcionen tamb calci, fsfor i ferro.La relacicalciolfsforo (1,3) smoltinteressant i s'aproxima a la relaciprpia de l'organismehum.Lesmaduixescontenen tamb potassi, magnesi, sodi, coure i altresimportantsoligo-elements.Hi ha persones que s'abstenen de menjarmaduixes per por que elsprodueixinurticria.Per, excepte en casos de veritableallrgia, el que produeixurticria no sn les maduixes, sinelsresidusamoniacals de la descomposici de substnciesorgniquesutilitzadescomabonament del maduixeres.Aquestperill se suprimeixrentantcurosament les maduixes i deixant-preparadesamb una mitja hora d'antelaci al seuconsum, a fi que haginpogut recuperar la seva deliciosa aroma.
10. HISTRIA DE LA POMA
Tema: Les fruites
Subtema: Context histric
En aquet article parlar de la histria de la poma, els seus orgens i varietats.
Lapomaselfruitde la pomera, arbredelafamliadelesRoscies.Aquestafamliainclou msde2.000espciesdeplantesherbcies, arbustosiarbresdistributsperregionstemperadesde totelmn.
Lesprincipalsfruiteseuropes,a msdelroser,pertanyenaaquestagranfamlia.Espodriadir queelcultiudelapomastananticcom lahumanitat, ila pomeral'arbrefruitermsconreata nivell mundial.
Esdesconeixl'origenexactede la pomera.Unsautorsassenyalenqueprocedeix delesmuntanyesdelCaucas,mentreque altresindiquen queelMalussieversi.
Tamb nhi ha una mitologia de la pomade Adam i Eva.La poma es fa servir com una allegoria de qualsevol fruita, per aix apareix freqentment amb connotacions simbliques.
11. Alparadsterrenal, per exemple, unaserptemptaAdamperqu mengi una poma de l'arbre prohibit. El cor de la poma s una figura que podria haver originat elpentacle. La deesaAtalantava perdre una carrera i es va casar amb un pretendent que abans refusava per la cobdcia que la va impulsar a recollir unes pomes daurades. Igualment d'or sn les pomes de la deessaIdun, de la mitologia escandinava, que conferien immortalitat a qui les mossegava. Els portuguesos, al seu torn, la consideren un afrodisac.
Les pomes d'or apareixen tamb aljard de les Hesprides, com a fruit de l'arbre de la vida. Hi ha opinions sobre que les "pomes d'or" sn en realitatcodonysque s que tenen aquest color daurat i el seu conreu s anterior al de la poma a Grcia; les pomes daurades "golden" sn producte d'una mutaci recent.
En la cultura popular tamb juguen un important paper. Una poma, en caure, va inspirar aIsaac Newtonla teoria de la gravetat. En un altre mbit cultural,Blancaneuscau mig morta quan es menja una poma enverinada; aquest s un altre element simblic de forta presncia, el del fruit que dna alhora la vida i la mort per l'acci, en aquest cas, d'unabruixa. En la tradici sussa, el seu heroiGuillem Tellha de travessar amb una fletxa una poma collocada damunt el cap del seu fill.
12. El Ram
El ram s el fruit de la vinya , una planta lorigen de la qual se situa per la zona de lOrient prxim, pe que avui en dia es troba estesa en moltes regions de clima mediterrani clid, ats que esta planta precisa dun clima bondads per a poder viure adequadament. Del ram, quan es deixa fermentar, es produeix el vi, una beguda que va gaudir de gran tradici en tots els pobles de lantiguitat, noms cal mencionar que en la cultura romana i grega existia un deu del vi, dionisiosobacus respectivament. els romans celebraven unes grans festes denominades bacanalsen honor daquest du i com a tribut al vi. Hi ha dos tipus de rams el blanc i el negre. Es molt tipic tamb menjar 12 rams blancs per fi dany.
13. La pinya
s una planta tropical originria deBrasil,BolviaiParaguaio possiblement tamb podria ser del nord de Sud Amrica. Alhora, es pot trobar conreada a altres pasos tropicals i subtropicals per a l'obtenci del seu fruit. s una planta herbcia,perenne, de la famlia de lesbromeliciesque al contrari que moltes altres espcies d'aquesta famlia, que snepfits, creix sobre terra ferma. La pinya tropical s una plantaherbciaiperenne. Encara que la majoria de les bromelicies snepfits, l'ananascomosuss una planta que creix sobre terra ferma.
T una roseta basal de fulles rgides, sssils, lanceolades, estretament imbricades, amb uns marges dotats despines curtes, de 30 a 100cm de llarg. Poden ser espinoses o no segons les varietats. Grcies a la forma lleugerament cncava que tenen poden conduir laigua de la pluja cap a la roseta. Snembeinants i es disposen de manera que afavoreixen lacumulaci daigua a les axilles don la planta pot agaf