Viatge a Madrid Toledo1r Batxillerat

Guia de Viatge

Promoció 2012

Vista de ToledoEl Greco pels volts del(1604-1614)Oli sobre tela

La promoció a Madrid i Toledodels alumnes de 1r de Batxillerat

ACristina AlbesaDídac AlbiElna BonetAlbert CebriánMaria GarcíaJimena LegazÀlex MasJosep Mª MerinoBernat MiquelJosep MuñozMontse NogalRosa PorredonMireia PujolAlbert RalloPaula SánchezÀngel SanromàAniol SolanoOriol ToledoAriadna VallsPol VenturaXavi CamarasaÀnnia PedrolMarina ValdezateMarc FisaGuillem ExpósitoDaniel PrietoÀlex Segura

BAdrià Albesa Adrià LloretAdrià PradoAndrea Arribas Anna Moreno Arnau LlabrésCarla TurróCarles Miró Carlos López Cèlia PérezEric RosellFinja NackFrancesc MorlanesGemma PollGerard MoyaGuillem ArlàndezJoan Erra Joan SalinasJordi PedraJudit MaletKevin BlanchLluís CiercoMartin DansMiquel LópezMireia CanoMiriam RiveraOriol GarciaPau BassedasPere Arrufat

<Busca la paraula “qr” a la app world de la Blackberry per poder llegir els codis

<Busca “google goggles al market del teu android

<Busca “google app a la app store del teu iphone

Madrid

El Palau ReialSímbol del poder reial a Madrid.

Vídeo documentalTurístic sobre Madrid

El congrés i el senatper Cristina Albesa i Marina Valdezate

El Congrés dels Diputats és la cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa al poble espanyol. Forma part del Palau de les Corts Espanyoles situat a Madrid. Està compost per un mínim de 300 i un màxim de 400 diputats, però actualment el nombre és de 350. Aquests són escollits per cada província segons el nombre d’habitants de cada territori exceptuant les ciutats de Ceuta i Melilla que tenen un sol representant. El Congrés ha d’exercir juntament amb el Senat la representació del poble espanyol i el control de l'acció del Govern d'Espanya. A més a més exerceix les funcions d'atorgament i retirada de confiança en el Govern en cas que sigui necessari. El mandat dels diputats finalitza quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució de la Cambra. Aquest dret de dissolució correspon al cap d'estat d'Espanya, actualment el rei, que l'exerceix a petició del President del Govern i sota l'exclusiva responsabilitat d'aquest. Els òrgans d’aquesta Cambra són: el President del Congrés (José Bono), la Taula del Congrés, la Junta de portaveus, una Comissió i la Diputació Permanent.

El Senat espanyol és la Cambra alta de les Corts Generals i òrgan constitucional que representa al poble espanyol. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, aproven els seus pressupostos, controlen l'acció del Govern i tenen altres competències que li atorga la Constitució Espanyola. El mandat dels senadors finalitza quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució de la Cambra. El dret de dissolució també correspon al rei d'Espanya que l'exerceix a petició del President del Govern i sota l'exclusiva responsabilitat d'aquest de la mateixa manera que en el Congrés dels Diputats. Els senadors són escollits per les Comunitats Autònomes i poden retirar-se quan passin els quatre anys o si la Comunitat Autònoma hi esta d’acord poden romandre un temps més. Els òrgans d’aquesta Cambra són: el President del Senat (Javier Rojo), la Taula del Senat, la Junta de portaveus, una Comissió i la Diputació Permanent.

El congrés d’espanya Porta d’entrada principal.

El senat espanyol Façana de l’edifici.

El Palau reialper Àngel Sanromà i Dídac Albi

El Palau Reial de Madrid és la residència oficial del rei d’Espanya. Es caracteritza pel seu estil Barroc i classicista. Té una superfície de 135.000 m² i va ser dissenyat per Filippo Juvara, Juan Bautista Sachetti y Francesco Sabatini.

En l’exterior del Palau trobem dos jardins i dos places: la Plaça d’Armeria, la Plaça d’Orient, els Jardins del Camp del Moro i els Jardins de Sabatini. Com a curiositat, en els jardins i places trobem un conjunt d’estàtues de sants i reis que tenen la finalitat de donar un aire més classicista al Palau Reial.

En l’interior del Palau consten dos plantes, la planta baixa i la planta alta. A baix trobem: la Reial Botica (actualment funciona com a museu de farmàcia), la Reial Armeria (una exposició d’armadures) i la Reial Biblioteca (funciona com a exposició d’obres mestres de la literatura). En la planta alta consten: l’Escala Principal, el Saló de Basters (funcionava com a saló de ball o menjador de gala), Saló de Columnes, Saló de Gasparini (on el rei es vestia), Saleta de Porcellana, Saló dels Miralls, Saló del Tro (on s’exposen els seients reials dels monarques), Capella Reial, Antiga Cambra de la Reina, Cambra de l’Infant Don Lluis, Cambra de la Reina Maria Lluïsa i Cambra de Carles IV.

També cal esmentar les nombroses col·leccions que el Palau Reial exposa, on trobem: un Stradivarius Paltainos, un gran nombre d’obres d’art i escultura,rellotges, porcellanes... Actualment el Palau és insuficient per abastir totes les col·leccions.

Palau reialFaçana principal

Palau reialInterior de l’edifici.

Clima i geografiaper Rosa Porredon, Bernat Miquel i Ariadna Valls

ClimaEl clima de Madrid és sec i solejat. El seu clima continental es caracteritza per temperatures extremes: juliol i agost absolutament abrasador, però un curt i intens fred d’hivern .La poca pluja que cau a Madrid es concentra entre els mesos d’octubre i novembre i també durant la primavera de març a maig.Es diu que les estacions més agradables són la tardor i la primavera ja que el calor de finals de juliol i agost deixa la ciutat casi abandonada.

Situació de MadridMadrid està ubicat geogràficament en la zonacentral de la Península Ibèrica. Les coordenades d’aquesta ciutat són 40°26ʹ′ N 3°41ʹ′ O i la seva altura respecte al nivell delmar es aproximadament de 667 metres.

Situació de ToledoToledo està situada al centre d’ Espanya, a pocs quilòmetres de la capital. Arribar a Toledo és mol senzill gràcies a la seva situació geogràfica. Tan sols es troba a 71 km de Madrid, una de les ciutats més importants d’ Espanya. Mitjançant l’autopista N401 podem arribar directament a Toledo en només 45 minuts aproximadament.

Recorregut

Una de les dues torres KioAl Paseo de la Castellana

ToledoVista de la ciutat

Barcelona

Toledo

Madrid

El museu Thyssenper Ània Pedrol i Aniol Solano

El Museu Thyssen està situat a la cantonada del Passeig del Prado amb la Carrera deSan Jerónimo, i ocupa l'edifici conegut com a Palau de Villahermosa, construït al segleXIX. Va ser inaugurat com a museu el 1992, i més tard, el 2004. En el Museu Thyssenhi ha obres de gran rellevància amb peces claus d'autors com Goya, Rembrandt, VanGogh o Caravaggio, en un recorregut per les principals etapes tant de l'art europeucom nord-americà, aquest últim del segle XIX

Seguint una disposició cronològica dels 1.000 quadres i les 200 obres, incorporades perla col·lecció Carmen Thyssen, es presenten al públic en les col·leccions temàtiques:

- Pintura gòtica, primitius italians i neerlandesos: amb aquesta primera temàticas'inicia a la segona planta, el recorregut en la Història de l'Art del Museu Thyssen. Ones pot apreciar l'art medieval.

- El Quatroccento, el Cinquecento i la pintura alemanya en els segles XV i XVI: Enaquest període cronològic es troben algunes obres del Greco, Tintoretto i Dürer entred'altres.- Pintura dels segles XVII i principis del XVIII: barroc i barroc tardà a Espanya i Itàlia, amés de la variant en la pintura flamenca i holandesa. S'exposen obres de mestres comRembrandt, Caravaggio, o Murillo.

- Pintura del segle XVIII: del rococó al neoclassicisme. Aquest és un recorregut pelspintors que o bé buscar la pintura del detall del rococó, o bé van tornar a prendre laantiguitat clàssica com a model.

- Pintura nord-americana del segle XIX: és la gran novetat d'aquesta exposició aEuropa. Aquest museu a Madrid és dels pocs del continent europeu que han prestatatenció a aquest període.

- Pintura europea del segle XIX: on destaquen corrents com el romanticisme,

Musseu ThyssenFaçana principal

CannalettoLa plaça de Sant Marc a Venècia

l'impressionisme, post-impressionisme, fauvisme o expressionisme. Aquí sónimportants les obres de Manet, Van Gogh o Goya entre d'altres.

- Síntesi de la modernitat a Europa i els Estats Units: recorre les obres d'artistesmoderns tan importants com Kandinsky, Klee, Braque i Joan Miró entre d'altres.

- Surrealisme, tradició figurativa i Pop Art L'exposició es tanca amb una col.lecció enquè hi ha obres de Lichtenstein, Magrit, Dalí i fins i tot un retrat del Baró Thyssen-Bornemisza realitzat per Lucian Freud.

La Vila de Madridper Montse Nogal i Elisabet Rodas

La Vila de Madrid va tenir el seu origen en els temps de l’ emir musulmà Mohamed I (852-886) que va fer construir una fortalesa a la riba esquerra del riu Manzanares. Alfonso VI la va conquerir el 1083. Felip II va traslladar la Cort a Madrid en 1561, a partir de llavors la vila es va anar transformant sota l' impuls dels monarques de la casa dels Àustries, Felip III i Felip IV tindran la missió d’ eixamplar-la i embellir-la.

Al segle XVII, es va construir una muralla per donar recer als nous ravals, el seu traçat coincideix amb les actuals ronda de Segòvia, Toledo i València. Carles III la va modernitzar al segle XVIII, es van traçar les grans artèries de la ciutat, com el Passeig de la Castellana, el de Recoletos, el del Prado i el de les Acàcies. Al segle XIX va estar marcat per la Guerra de la Independència. A més José Bonaparte va escometre la reforma de la Puerta del Sol i els seus voltants. En el regnat d'Isabel II va canviar notablement el seu urbanisme. A la fi de segle, es va projectar l'eixample de la ciutat. A continuació del segle XX es va obrir i urbanitzar la Gran Via i, a mitjans, es va allargar el Passeig de la Castellana on modernes construccions substituïren antics palauets.

En elles es van instal·lar les més importants empreses del món financer. Avui és una ciutat cosmopolita i oberta, d'intensa vida cultural i nocturna i seu d'una de les primeres pinacoteques clàssiques del món: el Museu del Prado.

Plaça de la Vila de MadridSeu del govern de la comunitat de Madrid

Edifici MetropolisCentre de la ciutat

El Parc del Retiroper Guillem Expósito i Marc Fisa

El Parc del Retiro és sens dubte el parc més emblemàtic de la ciutat de Madrid, tant per la seva grandària, el seu emplaçament en ple centre de Madrid, i sobretot per la seva singular bellesa i la dels diferents elements que el componen.

El seu origen es data en temps de Felip IV quan el seu ministre el Comte-Duc d'Olivares destina un seguit de terres per a la família reial, i es construeixen al seu interior una sèrie de palaus, estanys i jardins per als reis. Amb el temps, el parc es va anar ampliant, i de fet, elements d’avui dia es troben fora del Parc del Retiro, com el Casón del Buen Retiro, o el Museu de l'Exèrcit.

Al llarg de la seva història, el Parc del Retiro va ser malmès especialment en dos moments: durant la Guerra de la Independència, quan les tropes franceses ho van utilitzar com a fortalesa enfront de l'assetjament de les tropes angleses, que van arrasar la majoria dels palaus i jardins, i la Guerra Civil Espanyola, on igualment el Retiro va patir un gran càstig.

Actualment, el Retiro és un dels parcs més bells del món, i és un lloc on es poden visitar importants exposicions d'art (dos dels seus palaus són utilitzatspel Museu Reina Sofia per a la realització d'exposicions temporals), fer un passeig amb barca per l'estany o simplement descansar en qualsevol banc a l'ombra de qualsevol arbre.

Com a llocs més representatius trobem en primer lloc l’estanc del Retiro, un estanc cèlebre i majestuós; “la estátua del ángel caído”, que és una estàtua única en el món ja que és l’únic monument que representa al diable; “el palacio de cristal” que antigament era un hivernacle però actualment és la seu per la realització d’exposicions organitzades per el Centre d’Art Reina Sofia; i per últim, “la casa de vacas”, que era una vaqueria i allà emmagatzemaven la llet, com el seu nom indica, però més endavant va ser una sala de festa.

Palau de cristallAl parc del Retiro

Estatua de l’ángel caigut

Un ànec al costat del gran llac.Junt al monument a Alfons XII

L’escut de Madridper Oriol Toledo i Josep Mª Merino

Expliquen que, cap a l'any 1222, la clerecia de la vila (va reunir els clergues de les parròquies madrilenyes) i el Consell, es van embrancar en un enfrontament per la possessió de les pastures i boscos de ”el alfoz”, que eren els territoris de jurisdicció municipal o local.

Cada un dels dos bàndols enfrontats, defensava drets seculars o tradicionals sobre les terres del voltant, doncs aquestes, representaven una innegable font de riquesa. Explica la tradició que va intervenir el rei, tancant el plet de manera salomònica, fent cessió de les pastures als clergues i dels boscos i les muntanyes al Consell, i aquesta decisió fou acatada per ambdós contendents.

D'aquest plet, es va derivar l'escut medieval de la vila, no sabem si com a conseqüència immediata o va ser un fet que va esdevenir lentament . Lo cert és que, a partir de llavors, l'escut de la clerecia local, va seguir sent el vell de la vila, és a dir, un ós rampant de quatre grapes, pasturant, sobre camp de plata, que ja coneixem, per haver estat el blasó dels madrilenys en els camps de les Navas. Va modificar però el Consell la seva ensenya, potser per deixar constància de les seves noves i ja legítimes propietats, ja que representava a un ós de peu, sobre les potes del darrere, menjant fruits de la copa d'un arbust, tal com avui encara coneixem.L'escut de Madrid es va oficialitzar el 1967, tot i que té orígens medievals.

L'Ajuntament de Madrid fa servir una versió de l'escut com a logotip municipal.D'argent, un ós, de sable recolzat en un arbocer de sinople o natural fruitat de gules. Bordura d'atzur carregada de set estrelles de plata.

l'ós i l'arboçEscultura situada a la plaça de la Porta del Sol

Escut de l’ajuntament de MadridAmb l’ós i l’arboç

Gastronomia a Madridper Paula Sánchez i Elna Bonet

Anem a Madrid, per tant, hem de tenir en compte alguns dels plats típics d'aquesta comunitat com és el famós “Cocido Madrileño”. L'elaboració d'aquest plat és senzilla però implica paciència perquè se li ha de dedicar estona. Finalment, trobem d'una banda la carn i els cigrons, en un plat, la sopa en un altre i la verdura amb les patates i les pastanagues, en un altre. És a dir, tres plats que són ideals per reposar les forces en els dies freds de l'hivern.Un altre plat molt típic de Madrid i que és ràpid i senzill de fer és: el “bocadillo de calamares”, un plat que no te massa secret, ja que està fet de pa i calamars, personalment no l’he provat mai però suposo que si us agraden els calamars i el pa, us agradarà aquest plat tant típic de Madrid. (Ara si, una cosa que penso que cal comentar és, que és un entrepà una mica “rarillo”,però en aquesta vida s’ha de provar i menjar de tot així que ja sabeu, si no sabeu que dina, us demaneu un entrepà d’aquests.

“Cocido Madrileño”Fet amb carn i cigrons

El típic entrepà de calamarsA un bar de Madrid

Museu Princesa Sofíaper Mireia Pujol i Maria García

El Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) és el museu espanyol nacional d’art del segle XX que va inaugurar-se el 10 de setembre de 1992.

Està situat a Madrid, a la zona d’Atocha, i més concretament al C/ Santa Isabel nº 52, i forma part del conegut Triangle d’Or de l’Art, que inclou també el famós Museu del Prado i el Museu Thyssen-Bornemisza.

El museu conta amb una col·lecció permanent molt completa amb obres d’artistes com Pablo Picasso, Salvador Dalí, Antoni Tàpies o Eduardo Chillida. També té una biblioteca d’accés lliure especialitzada en art, amb més de 100.000 llibres, 3.500 gravacions sonores i prop de 1.000 vídeosL’obra més important que es pot observar al museu és el Guernica de Picasso, que és un quadre que té com a motiu el bombardeig que hi va haver a Guernica durant la Guerra Civil Espanyola.

Edifici que acull el Museu Reina SofíaAl centre de Madrid

Gernikade Pablo Picasso

El Madrid dels Àustries i la Puerta del Solper Àlex Segura i Pol Ventura

L'encant del Madrid antic es troba en el que els madrilenys anomenen "El Madrid dels Àustries". Aquest sobrenom d'aquesta part del districte madrileny té origen històric: és en aquesta zona on la dinastia dels Habsburg creà els edificis històrics d'una zona que ells van triar com a capital d'Espanya. Els seus edificis recorden l'època imperial espanyola, quan els Habsburg regentaven un imperi que anava des de més enllà dels Països Baixos fins a Amèrica.

El Madrid dels Àustries s'estén des del Sol recorrent Mayor i Arenal fins a la Latina i la Plaça d'Orient. La manera de començar el recorregut és caminar els escassos metres que separen la Porta del Sol de la Plaça Major. Aquesta Plaça és el cor dels Àustries.

La Puerta del Sol és una de les places més famoses de Madrid. Aquesta plaça és famosa per ser el quilòmetre 0 de les carreteres espanyoles i per ser el punt des d’on es retransmeten les campanades de cap d’any en nombroses televisions. Les campanades són seguides des d’ un dels edificis més destacats de la plaça, la Casa de Correos on hi ha el Reloj de la Torre .

Originalment la Puerta del Sol era una de les entrades a Madrid (s.XV) i el seu nom es degut a que està encarada cap a l’est. Amb el pas del temps la plaça a passat a ser part del centre de la ciutat i actualment és un lloc de visita obligada per a qualsevol turista que visita Madrid.

Plaza MayorAl centre del Madrid dels Àustries

El famós rellotge de la Puerta del SolL’edifici és la seu del govern de la Comunitat de Madrid.

El Museu del Pradoper Àlex Mas i Xavi Camarasa

Gràcies a la nova mentalitat científica sorgida de la Il·lustració, la idea de crear un museu, provinent de José Moñino, va ser aprovada pel rei Carlos III l’any 1786 i el disseny de tal obra se li va ser atorgat a Juan de Villanueva, un dels millors arquitectes del rei. Junt amb altres construccions, el Museu del Prado suposava la culminació de la carrera de Villanueva i era classificat dins el conjunt de la Colina de las Ciencias. Tot i això, la llarga duració de la construcció va fer que el resultat final fos una mica diferent del disseny inicial.No obstant, encara que va estar acabat a principis del segle XIX, la guerra de la Independència va fer que aquest es destinés a fins militars, caient en un estat de ruïna total i utilitzant alguns dels materials del ‘edifici per a crear armes i altres objectes.De totes maneres, gràcies a l’interès mostrat per Ferran VII i Isabel de Braganza, l’any 1818 es va iniciar la recuperació de l’edifici per part del deixeble de Villanueva: Antonio López Aguado. En acabar (1819), va ser inaugurat el ‘’Museu Reial de Pintures’’ (antic nom del Museu del Prado), el qual exhibia algunes de les millors peces de les ‘’Colecciones Reales Españolas’’. Poc a poc s’anirien afegint noves sales i obres. Un dels fets destacats és que el Museu del Prado incorpora el Museu de la Trinitat.Amb la mort de Isabel II d’Espanya al 1868, el Museu va passar a ser nacional i mica en mica va anar integrant altres institucions com el Museu d’Art Modern, el Museu Iconogràfic, etc.Bona part dels segles XIX i XX , el Prado va viure una situació de certa precarietat, ja que l'Estat li va brindar uns recursos insuficients. Les deficients mesures de seguretat, amb una part del personal del museu residint-hi i munts de llenya emmagatzemats per a les estufes, van provocar l'alarma d'alguns entesos. Els madrilenys es van acostar al lloc alarmats, i la falsa notícia va ajudar a l'adopció d'algunes millores d'urgència. Tot i diverses ampliacions anteriors, el Prado sofria limitacions d'espai, més greus a partir dels anys 60, quan el boom turístic va disparar el nombre de visitants. A poc a poc, la pintura es va adaptar a les noves exigències tècniques, el sistema de filtrat i control de l'aire es va instal.lar en els anys 80, coincidint amb la restauració de moltes pintures de Velázquez.

Entrada al MuseuDes del passeig de la Castellana

Després d'un controvertit concurs d'idees, va ser adjudicada a l'arquitecte Rafael Moneo, ja ben conegut en aquestes arts pels seus treballs en el Museu Nacional d'Art Romà de Mèrida i el Museu Thyssen-Bornemisza, entre altres.

El jardín de las deliciasDe el Bosco, (dues de les tres parts del cuadre)

Literatura i música de Madridper Albert Cebrian i Dani Prieto

LiteraturaA Madrid la literatura no va ser un referent fins el “Segle d’Or”, l’època de gran moment de la cultura espanyola que compren des de la publicació de la Gramàtica castellana de Nebrija del Renaixement, del segle XVI, fins la mort de Calderón al Barroc, del segle XVII.

Madrid, llavors, es va fer servir com a escenari d’obres literàries o com a part de títols d’obres, com per exemple: El Acero de Madrid de Lope de Vega, o o bé per referir-se a la vila en sí, les seves costums i tradicions.

Hi ha diversos autors que o bé van fer servir Madrid en les seves obres o bé van néixer i es van criar a Madrid. Miguel de Cervantes, Lope de Vega i Quevedo són alguns d’aquest gran grup d’autors.

Però poc va durar aquesta època de grans autors quan a partir del segle XVIII es va viure una decadència literària i escènica que va fer baixar la qualitat de les obres.

MúsicaA Madrid podem trobar molta música tradicional però hi destacarem la Zarzuela, que consta de una representació dramàtica alternada amb les cançons populars del gènere. Dins de la Zarzuela podem destacar-hi alguns autors importants, com Federico Chueca, Ruperto Chapí o José Serrano.

A part de la Zarzuela, també hi podem trobar així molt conegut i important el Chotis, un tradicional ball madrileny però provinent d’Escòcia.

Per acabar amb la música de Madrid, acabarem citant alguns cantants nascuts a Madrid que han assolit una fama important: Julio Iglesias, Masiel, cantant que va fer guanyar a Espanya una Eurovisió, en Plácido Domingo i l’Ana Belén.

Miguel de CervantesQue va néixer a Madrid (Alcalá de Henares)

Ana BelénNascuda a Madrid

El hombre del Pianoen directe

OvillejosPoema de Cervantes

Vista de la ciutatPanoràmica de Toledo

Toledo

Vídeo explicatiu de ToledoTurismo de España

Geografia i barris de la ciutat de Toledoper Jordi Pedra

GeografiaToledo es troba situada a uns 71 quilòmetres de la capital d’Espanya, una distància considerable, però que es troben unides gràcies a mitjans com les carreteres o el mateix tren, que ens permeten accedir a la capital. Limita amb aquests pobles o amb aquests municipis que es troben inclosos, conjuntament amb Toledo, a la província de Toledo.

Bargas Olías del ReyMocejón RielvesAlbarreal de Tajo Almonacid de ToledoGuadamur PolánArgés CobisaBurguillos de Toledo Namborca

Toledo s’expandeix per una superfície de 231,1 quilòmetres quadrats i es troba assentada a una altura aproximada de 529 metres sobre el mar (msnm).

La ciutat, barrisToledo, si l’examinem detalladament, trobaríem o podríem distingir vàries zones residencials o barris; i és que, històricament, ha tingut molta importància la ciutat i amb el pas del temps ha anat creixent considerablement expandint-se unes distàncies determinades a la vora del riu més llarg d’Espanya, el Tajo, formant un meandre. El primer fet que ens crida l’atenció es el casc antic que disposa. A simple vista és totalment diferenciable respecte la ciutat. Aquest casc es troba situat a la dreta del riu formant una distància aproximada de 100 metres. El podem diferenciar ja que encara s’aprecia la muralla de la ciutat que la va protegir durant els conflictes que hi van haver.A mitjans del segle XIX, comença l’expansió residencial de Toledo fora del casc antic, és a dir, fora de les muralles que formaven el casc antic. Més tard, als anys 40, es comença a construir la possible “Zona Obrera” on hi treballaven els obrers i que disposaven de ben a prop, el ferrocarril, que es trobava en la mateixa zona. Aquesta zona no va ser rebutjada per els arquitectes, tot el contrari. Als anys 60, Toledo, es va anar expandint per la mateixa zona on es trobava el ferrocarril.

Toledo de nitVista del nucli antic.

Però, es durant els anys 70 que es va edificant i modernitzant la ciutat amb el nucli urbà, seguint, ara, el marge esquerra del riu. Ara el municipi de Toledo té una configuració residencial molt dispersa on nombrosos barris es troben a centenars de metres del nucli urbà.Aquest desenvolupament residencial viscut en els segles anteriors va fer, gràcies a la qualitat dels habitatges, que els habitants comencessin a viure en aquests barris i el casc emmurallat, poc a poc, anava perdent la seva essència.

Districte del Casc Antic:• Barris de la zona interior delimitada per les muralles del

casc històric de Toledo.• Antequeruela–Covachuela.• Zona de Cigarrales i Cerro de los Palos.• San Martín.• Azucaica, Urbanització “Casa de Campo”

Districte de Santa Bárbara:• Santa Bàrbara

Districte de Santa María de Benquerencia (Polígon)

• Santa María de Benquerencia zona residencial.• Santa María de Benquerencia zona industrial.

Districte de Centre-Nord • San Antón-Avenida de Europa.• Palomarejos.• Santa Teresa-Reconquista.• Vega Baja, San Pedro el Verde i Circo Romano.• Buenavista.• Urbanizacions Valparaíso, La Legua y Cigarrales de

Vistahermosa.• Urbanizació Tres Culturas-Finca Buenavista.• Urbanizacions La Bastida, San

Bernardo, Montesión y Olivar de los Pozos.

El Climaper Jordi Pedra

La ciutat de Toledo té un clima mediterrani continental.

PrecipitacionsEn general, a la ciutat, són escasses, però normalment, l’època de precipitacions, es concentra a la primavera i també a finals de la tardor.L’època de sequera assetja durament la ciutat, sobretot a l’estiu.

TemperaturesToledo, en aquest àmbit, té un desavantatge. Sobretot quan es comença a notar l’estiu pateix el que és coneix com una oscil·lació tèrmica. Per el matí, pot fer molta calor, però per la nit bastant de fred, la diferència de graus centígrads entre el matí i la nit és el que es coneix com oscil·lació tèrmica. Pot ser bastant suau, com a Barcelona, o bastant acusada com és Toledo. Normalment, a la ciutat, per hivern, les temperatures poden ser fresques i bastant baixes, fet que produeix gelades de forma freqüent. Per estiu és tot el contrari, les temperatures poden arribar als 40 ºC i passar, així, molta calor.

ToldedoNevat

El temps a ToledoThe Weather Channel

Història de Toledoper Cèlia Pérez

Història antigaEl primer assentament fix que es coneix a la ciutat consisteix en una sèrie de castres (poblats fortificats preromans), sobre els quals més endavant es va aixecar la ciutat celtibèrica emmurallada, un dels centres més importants dels carpetans (habitants de Carpentània, una antiga regió Hispànica habitada per celtes). Un d'aquests primers assentaments se situa en el Turó del Bú (sobre un turó de la riba esquerra del riu Tajo), del qual s'han obtingut nombroses restes en les excavacions, i que es poden observar en l'actual Museu-Hospital de Santa Creu , a Toledo.L'any 193 a. C.  i després d'una gran resistència, Marc Fulvio Nobilior conquesta la ciutat.  Els romans la van reconstruir i la van denominar Toletum, dins la província de Carpetània. Gràcies a la fermesa de la indústria del ferro a la ciutat, es va poder crear la moneda. La zona on s'assentava la ciutat va patir un profund procés de romanització, com testimonien les nombroses restes de viles romanes, especialment a la ribera del Tajo. Els romans van deixar nombrosos vestigis com un imponent aqüeducte, una via romana i un circ. Gran part d’aquestes construccions van ser desmuntades i aprofitades per a la construcció d’altres edificis com també per a la muralla que envolta la ciutat. També hi ha una part important al subsòl de la urbs.

Història medievalDesprés de les primeres incursions germàniques, es reedificaren les antigues muralles amb objectius defensius. L’any 418 els visigots van entrar a la ciutat i la van convertir en la capital de l’imperi hispano-visigot i en arquebisbat. D’aquesta manera la ciutat va adquirir més importància civil i religiosa.  L'any 711 va ser conquerida per Táriq ibn Ziyad i sotmesa al domini musulmà. La presa de la ciutat va ser duta a terme sense dificultats, mitjançant capitulació, ja que gran part de la població ja havia fugit. Els àrabs la van anomenar Tulaytula.El predomini de població mossàrab la va convertir de seguida en un focus de contínua preocupació per Còrdova. El 797, durant l'emirat de Alhakén I, va esclatar una revolta contra Còrdova. L'emir va enviar al muladí Osca Amrús ben Yusuf (anomenat Amorroz a les cròniques cristianes) per sotmetre la

ciutat.  Amrús va delmar els muladís locals mitjançant un cruel ardit: va organitzar un banquet al palau del governador i va convidar a dinar als muladís principals de la ciutat.  A les portes de la residència, va contractar uns botxins i, a mesura que anaven arribant els convidats, se'ls tallava el coll, i es llançava el cadàver a una rasa.  D'aquesta manera, l'emir va aconseguir sotmetre per un temps al poble toledà. No obstant això, aquests van tornar a revoltar el 811 i el 829, després de la seva mort. Finalment, Abd al-Rahman III va posar fi a la revolta de la ciutat de Toledo el 932, després d'un setge de dos anys, sotmetent-la al califat cordovès. En desintegrar el califat al segle XI, Toledo es va convertir en un important regne de taifa, que no obstant, va haver de pagar pàries als reis de Castella per mantenir la seva independència.El 25 de maig de 1085, Alfons VI de Lleó i Castella entra a Toledo i sotmet el regne, garantint als pobladors musulmans la seguretat de les seves persones i béns.  El rei va concedir furs propis a cadascuna de les minories existents: mossàrabs, musulmans i jueus. Després de la capitulació de la ciutat, va sobrevenir el període de major esplendor de Toledo, d'una gran intensitat cultural, social i política. L'Escola de traductors de Toledo, florent durant els segles XII i XIII, així com les nombroses obres d'art civils i religioses, les quals van deixar una important empremta a la ciutat.Es va tolerar la pràctica religiosa de les comunitats jueva i musulmana, però aquesta actitud tolerant no va durar molt de temps.  Els cristians van construir la nova catedral sobre la mesquita major, que al seu torn s'aixecava sobre l'antiga catedral visigoda.El 1162 la ciutat va ser conquerida pel rei Ferran II de Lleó, durant el convuls període de la minoria d'edat d'Alfons VIII de Castella. El rei lleonès va nomenar a Fernando Rodríguez de Castro "el Castellà, governador de la ciutat.  La ciutat de Toledo va romandre en poder dels lleonesos fins l'any 1166, quan va ser recuperada pels castellans.Durant la guerra civil castellana Toledo va lluitar al costat de Pere I i, després de patir un llarg setge, va ser presa el gener de 1369. Al llarg de tota l'Edat Mitjana la ciutat va anar creixent.  En aquesta expansió va participar de forma activa la població jueva, fins a la seva expulsió en 1492.

Edat modernaEls Reis Catòlics van urbanitzar i engrandir la ciutat. Isabel la Catòlica va fer construir a Toledo

el monestir de Sant Joan dels Reis per commemorar la batalla de Toro i ser enterrada allí amb el seu marit, però després de la reconquesta de Granada dels Reis van decidir enterrar-se en aquesta última ciutat, i així va ser.Va ser una de les primeres ciutats que es va unir a la revolta de les Comunitats el 1520. Després de la derrota comunera en la batalla de Villalar, els comuners toledans, dirigits per Maria Pacheco, van ser els que més resistència van oposar als designis de Carles V, fins a la seva rendició en 1522. Toledo es va convertir en una de les capitals de l'imperi.Posteriorment, amb la decisió de traslladar la cort a Madrid, adoptada per Felip II, l'any 1561, la ciutat va perdre gran part del seu pes polític i social. La ruïna de la indústria tèxtil va accentuar la decadència de Toledo.La constitució de la Reial Companyia de Comerç i Fàbriques, en 1748, en el marc de renovacions borbòniques inspirades per la Il·lustració, va portar un breu ressorgiment de la ciutat, però a la fi del segle XVIII estava novament arruïnada i reduïda a funcions merament administratives.

Història contemporàniaDesprés del començament de la Guerra Civil Espanyola, la ciutat va romandre a la zona republicana. No obstant això, a l’Alcàsser, que era la seu de l'Acadèmia d'Infanteria, es va refugiar un grup de suport als revoltats comandats pel coronel Moscardó, que va resistir al Govern des del 21 de juliol de 1936 fins l'arribada de les tropes del general Varela el 27 de setembre d'aquest mateix any. El setge de l'Alcàsser va ser molt utilitzat per la propaganda franquista.  L'Alcàsser, gairebé completament destruït en el setge, va ser reconstruït en la seva totalitat posteriorment.La repressió i la violència entre els partidaris de cada bàndol van ser els signes característics de la guerra i postguerra. En un primer moment, amb la ciutat encara sota domini republicà, es van realitzar afusellaments populars, on els ciutadans eren executats per la simple sospita de ser de "dretes" o pertànyer a l'Església Catòlica En un d'aquests afusellaments resultaria mort el degà de la catedral i segons la tradició historiogràfica franquista, Luis Moscardó, fill del coronel tancat a l’Alcàsser. Al setembre de 1936 es va instal·lar un Tribunal Popular al Palau Arquebisbal que va tenir una vida curta. Després de la presa de la ciutat per les tropes franquistes es va intensificar de nou la repressió, especialment amb les execucions en hospitals de

Restes de forats de bala en una façana d’algun edifici de Toledo

La ciutat reflectida al riu Tajo

dones i milicians ferits. Fins al desembre de 1936 la ciutat va viure en un estat de terror, liderat pel comandant Planas i dirigit a tots els ciutadans que no havien col·laborat amb les tropes nacionals. La ciutat va ser triada oficialment capital de la comunitat autònoma de Castella la Manxa, després d'una votació a les Corts, el 7 de desembre de 1983.

Vídeo sobre la historia de ToledoTelevisió espanyola

El Grecoper Finja Nack i Miquel López

E l s e u v e r i t a b l e n o m é s D o m e n i k o s Theotokopoulos. Va néixer a Càndia (Creta, Grècia) el 1541 i va morir a Toledo el 7 d'abril de 1614. Va ser un pintor, escultor i arquitecte del Renaixement que va treballar principalment a Espanya tot i sent d’origen grec.En la seva illa natal va estudiar arquitectura, orfebreria, escultura i pintura i va llegir els grans clàssics de la història. El seu estil era bizantí que era el que predominava a Creta durant aquell temps.Al 1566 es va traslladar cap a Venècia, treballà en el taller de Ticià i va conèixer pintors tan importants com Tintoretto, Veronès i Bassano. Va ser influenciat pels manieristes i per Ticià, fent referència al color. I pel que fa les figures i la utilització de l’espai es nota la influència de Tintoretto. És a dir, va ser deixeble de dos grans mestres. “La curació del cec”, obra més important d’aquesta època.Després es va dirigir cap a Roma, al 1570. Allà va ser influït per Miquel Àngel en l’escultura i va rebre el seu nom de “El Greco”. En aquesta època es va centrar molt en l’estudi de l’arquitectura romana. “Purificació del Temple” i el “Retrat de Giulio Clovio”, són les obres que més destaquen d’aquesta època.Al 1577 es va traslladar a Toledo. Ja en arribar, li van encarregar molts treballs, com ara, diversos altars i la cèlebre Assumpció de la Verge per a l'església de “Santo Domingo el Antiguo”. A partir d’aquí comença a utilitzar colors menys convencionals, agrupaments més heterodoxos de personatges i proporcions anatòmiques úniques. Va intentar obtenir el suport del rei Felip II, però no ho aconsegueix. També va treballar per a la Catedral. “L'espoli”, pintat per a la sagristia, mostra un esplèndid Crist vestit de vermell, assetjat pels botxins. Va tenir diversos judicis per culpa dels seus contractadors que es negaven a pagar-li dient que els treballs eren molt cars. Al 1586 es va convertir en el mestre més important de la península. Com a home ric que posseïa una gran casa a Toledo es feia amb intel·lectuals d'elit i nobles poderosos de la cort. Va ser amic del poeta Luis de Góngora. La seva vida, plena d'orgull i independència, sempre va tendir a finançar-se el seu particular i estrany estil i a evitar curosament

El GrecoQue va néixer a Creta

les imitacions. Va ser una veu respectada i un home celebrat.El seu fill, Jorge Manuel Theotocópuli, era seguidor seu, i tenia com a deixeble Luís Tristán, que va assolir perfectament bé l’estil del seu mestre.Les obres finals que a partir de 1590, “El baptisme de Crist” (1596-1600) i “L'adoració dels pastors” (1612-14), mostren les figures dels personatges sagrat. La formació humanística del Greco s'evidencia en les obres de l’últim període, que inclouen personatges de la mitologia grecollatina. En els seus darrers anys, utilitza temes repetits, i es veu el coneixement profund que tenia de la cultura del seu temps.Després de morir, els segles següents va ser gairebé oblidat i considerat un artista de segona, fins que al segles XIX, una modernistes catalans el van redescobrirà París. Es va convertir en un dels referents del nacionalisme espanyol.

El Entierro del Señor de Orgaz de El Grecoper Miquel López i Finja Nack

EL GRECO (Candía, Creta, 1541 - Toledo, 7 abril 1614)Primer Goya i, després d'aquest, Picasso i altres autor s, veur ien en e l Greco e l pr imer impressionista, al primer a ser capaç de donar amb dos pinzellades forma a un rostre. Per a ell pintar no era dibuixar i pintar: era el volum, la forma. Efectes tan sorprenents com el clar reflex de la cara de Sant Esteve a la armadura del Senyor d'Orgaz, no són sinó esborralls com més de prop s'observen. Doménikos estudià pintura a Creta, la seva illa natal, convertint-se en un pintor exemplar, però gairebé cap de les seves pintures de joventut ha sobreviscut. Estaven, probablement, pintades en l'estil bizantí en voga en la Creta d'aquells temps. Algunes reminiscències d'aquest estil són evidents en els seus treballs posteriors.Va treballar a Venècia, al taller de Tiziano, i a Roma, estudiant les obres de Miquel Àngel. Finalment s'estableix a Toledo en 1577. La seva vida, plena d'orgull i independència, sempre va tendir a la consolidació del seu particular i estrany estil, evitant curosament les imitacions. Un contemporani el va definir com un "home d'hàbits i idees excèntrics, tremenda determinació, extraordinària reticència i extrema devoció ".

El quadreEl 15 de març del 1586 signava un acord entre Don Alonso i El Greco en què es fixava de forma molt necessària la iconografia de la zona inferior de la tela. El pagament es faria després d'una taxació, havent acabar la pintura per Nadal d'aquest mateix any. El treball es va allargar per més temps, lliurant a primavera de 1588. Va ser taxada per Luis de Velasco i Hernando de Nunciva en 1.200 ducats, quantitat que va semblar excessiva al rector, en comparació amb els 318 del "Expolio" de la Catedral o els 800 del "Sant Maurici "de l'Escorial. En no arribar a un acord va haver d'intervenir el Consell Arquebisbal, que determinar que es pagaran els 1.200 ducats de la primera taxació. Tot i que El Greco va seguir les indicacions donades per D. Alonso, es servirà del seu vast coneixement de la tradició iconogràfica oriental per a transmetre la seva pròpia visió sobre els grans temes que integren el quadre. L'art al servei d'un geni, un geni al servei de la fe. El 1975, després d'un conscienciós

El Entierro del señor de OrgazA Toledo

estudi científic, el quadre va merèixer una notable restauració per part del I.C.R.O.A.. A més unit a aquest procés, va ser desmuntat del seu emplaçament original i disposa l' que ara es pot contemplar.

Esglèsia de Santo Toméper Mireia Cano, Eric Rosell i Judit Malet

L’església de Sant Tomé està situada a la ciutat de Toledo i té una gran importància ja que hi podem trobar El entierro del conde de Orgaz, una de les obres més representatives del Greco, i per la Torre Mudèjar del segle XVI. Aquesta església és del segle XII, però va ser reconstruïda totalment al segle IV per un encàrrec del Senyor Orgaz, el major notari de Castella, la fàbrica del qual només e s con se rva l a t o r re mudè ja r. É s una còpia reduïda de la de Sant Román, i el seu model es  repeteix  amb  escasses  variacions  en  les  De Santo  Leocadia, Sant  Miquel Alt,  bella  obra del  segle XV, i   en  Sant  Pere Màrtir,  totes elles  a Toledo. La seva torre és un dels millors exemples de l’art mudèjar toledà, la qual està construïda amb maons i maçoneria encintada. La part alta està dividida en tres trams amb arcs de ferradura els quals estan inscrits en altres lobulats, un conjunt d’arcs lobulats separats per columnes de fang vidriat i en la part superior finestrals de campanes. Destaca també la seva ceràmica vidriada, les incrustacions d'una fornícula visigòtica i una creu puntada. L'interior de l'església és de tres naus, amb absis poligonal de tres paraments, i hidestaca la capella plateresca (amb entrada per la porta de ponent) que alberga el quadre de el Enterrament del Comte d'Orgaz, del Greco, un oli sobre tela de 4,80 per3,60 m.Podem contemplar a més altres obres com un

Esglèsia de Sant ToméVista del campanar d’estíl mudèjar.

Part posterior de l’esglésiaVista des d’un carrer de Toledo

retaule plateresc del segle XVI i dos barrocs, una pila baptismal de marbre del segle XVI, una bellíssima imatge de la Mare de Déu en marbre del segle XII, tres interessants llenços de Luis Tristán i dues escultures de l'escola de Alonso Cano.

Guia de compres i oci a Toledoper Anna Moreno

El bon fer d’obradors i confiters:El massapà d'origen àrab i deliciós paladar, té la fama guanyada des de l'edat mitjana. Continua sent, en les seves originals preparacions, un dels postres més admirats, a més de mostrar-se com un dels seus més reconeguts ambaixadors a nivell internacional en matèria gastronòmica.

El DamasquinatgeUna herència oriental de renom universal, el “damasquinado”, tècnica nascuda a Orient, fa de metalls preciosos i de les seves riques i acolorides possibilitats ornamentals, autèntiques obres mestres en l'artesania. L'alta valoració de què gaudeix, descansa en el manteniment de modes i formes ancestrals, que no descuren la seva acomodació als gustos i necessitats més actuals i exigents. Quan l'acer es fa art: “la espadería toledana”Sempre atenta i vigilant a la qualitat de les seves obres, és a Toledo on trobem les millors peces de espaseria i la seva principal producció, que arriba a llocs tan llunyans com Japó.  Altres CompresEn l'entorn de la cèntrica plaça de Zocodover, cor històric de la ciutat, es localitzen nombrosos establiments especialitzats en les més diverses ofertes, des del comerç tradicional fins a les més prestigioses firmes internacionals de confecció en règim de franquícia.

Els barris de Santa Teresa i Avinguda d'Europa, fora del vell nucli urbà, es mostren dos noves i actives zones comercials amb múltiples propostes de compra adaptades a tot tipus d'edats i interessos. Una de les veus més fermes del panorama espanyol del disseny en moda té el seu aparador, Félix Ramiro.

Dos grans centres comercials, situats a l'extraradi de la ciutat, completen amb la seva amplíssima oferta comercial, de restauració i oci, l'oferta turístic-lúdica de Toledo.

Massapà de Toledoa una pastisseria

Damasquinatged’artesania

Plaça de ZocodoverAl cor del centre històric

El Monestir de San Juan de los reyesper Andrea Arribas i Gemma Poll

Sant Joan dels Reis de Toledo és un temple ordenat per construït pels Reis Catòlics per commemorar la victòria en la Batalla de Toro (1476) entre les tropes castellà-aragoneses enfront del rei de Portugal Alfonso V i Juana la Beltraneja, la qual cosa donava via lliure al seu regnat.

Sant Joan dels Reis es converteix així en un edifici de gran valor simbòlic per a Isabel i Fernando que ho trien inicialment com a panteó nacional. Posteriorment va ser cedit als franciscans. La construcció del temple va ser encarregada a l'arquitecte Juan Guas i a l'escultor flamenc Egas Cueman, que va tenir intervenció decisiva en la decoració.

Descripció artística del monestir de Sant Joan dels ReisL'àmplia església té una nau única i capelles entre els contraforts i cor elevat als peus. Les voltes presenten múltiples nervis. Tant en els murs interiors com a exteriors mostra nombrosos motius reials entre els quals destaquen escut dels Reis Catòlics, així com l'àguila de Sant Joan i una franja epigràfica amb un text commemoratiu. Aquest temple es va finalitzar en 1495.

El Monestir de San Juan de los reyes s'ha fet cèlebre per l'exposició en els seus murs externs de cadenes que simbolitzen l'alliberament de captius cristians en algunes ciutats andaluses durant la Guerra de Granada.

Si l'església del Monasterio de San Juan de los Reyes és important, el seu claustre ha de considerar-se com a excel·lent. Té dos pisos.L'inferior presenta arcs apuntats amb tracería d’estil gòtic. El superior porta arcs. La coberta del claustre és de fusta amb pedra molt decorada amb motius geomètric, al estil àrab.La llaura dels conjunts escultòrics que esquitxen les galeries del claustre baix són molt diverses. Juntament amb grans estàtues adossades als murs i pilars de les galeries, es desenvolupa tot un programa de filigrana en decoració vegetal i d’animals. Cal detenir-se a contemplar-la per fer-se una idea de la minuciositat amb la qual van treballar el conjunt d'escultors.

El monestir de Sant Joan del ReisUna visió nocturna

El claustreA la part superior s’observa un estil Mudèjar.

Museu sefardita de Toledoper Adrià Albesa

El museu sefardita de Toledo és una mostra de la cultura jueva a la península Ibèrica.Aquestes mostres expressen la cultura hebraico-castellana.

Al museu podem distingir 5 sales:

Sala 1: Marc històric i geogràfic del poble jueu des de l’Antic Orient fins a la cultura Hel·lènica. També s’explica la religió i les tradicions jueves.Sala 2: Representa l’arribada del poble jueu a la península Ibèrica dintre de la època romana. Pati Nord: Exposició de les restes funeràries jueves més ben conservades de la península.Sala 3: Representa la cultura i la vida quotidiana jueva entre els s.XIII-XV, fins a l’expulsió dels jueus a l’any 1492.Sala 4: Hi trobem l’antiga sagristia.Sala 5: Representa el cicle festiu i vital del poble jueu amb objectes de la península, Europa i el Nord d’Àfrica.

Restes arqueològiques al Museu SefarditaInterior

La SinagogaInterior

Porta de nova frontissaImatge 1

Porta del solimatge 2

Porta de Valmardónimatge 3

Porta d’Alfons VIimatge 4

Porta de Cambrónimatge 5

Les portes de Toledoper Martín Dans

Hi ha diferents portes a la ciutat de Toledo, entre les quals destaquen les següents:

PORTA NOVA DE FRONTISSA Sobre una antiga porta àrab va ser edificada l'actual en 1550 per l'arquitecte Covarrubias. Està formada per dos cossos independents amb dos alts murs emmerletats que els uneixen, formant un pati entre ells. Dos reis d'armes custodien el gran escut imperial. El frontispici triangular ho remata un àngel amb espasa nua. Quan entrem per aquesta porta, sobre l'arc, veurem l'estàtua del primer arquebisbe, Sant Eugeni, i sobre el nínxol es llegeixen uns veure-us de Wamba invocant als sants patrons. En aquesta petita plaça del conjunt de la porta veurem una altra amb escut imperial.

PORTA DEL SOL Antiga porta militar del segon recinte emmurallat de Toledo. Construcció d'estil modern que en la seva façana mostra la imposició de la casulla a Sant Ildefons. El relleu del petit arc central del primer cos rememora la justícia del Rei Ferran ordenant decapitar Fernando González, agutzil major de Toledo, per haver segrestat dos nens per assolir els favors d'unes dames.

PORTA DE “VALMARDÓN” Porta d'accés a l'antiga medina musulmana i on encara es conserva la Mesquita del Crist de la Llum. La porta data dels segles IX o X. Al segle XV se la coneixia com Porta de la Creu i en la seva estada superior residia el Corregidor; més quan aquest canvi de residència va ser aprofitada com a presó, fins que la Corona la va donar a Pere Lasso de Castella.

PORTA DE ALFONSO VI O PORTA VELLA DE FRONTISSA S'explica que Alfons VI, presoner al Monestir de Sahagun per ordre del seu germà Sanç II, va fugir disfressat de monjo i va demanar asil i hospitalitat a Al-Mamun a la Cort musulmana de Toledo. Adonant els àrabs de la presència d'Alfonso VI, que es va fer el dormit, van voler provar si realment ho estava fonent plom fos a prop de la seva mà, el Rei va saber suportar tal prova. Des de llavors a Alfons VI se li coneix com el de la mà perforada.

PORTA DEL CAMBRÓN La Cambronera es compon d'arbustos espinosos que solen plantar-se a les tanques de les heretats. La gran quantitat de Cambroneras en aquesta zona van donar nom a la Porta de Cambrón, monument renaixentista de 1576.. Durant el període àrab va patir reformes. A les fornícules de la façana es poden veure les estàtues dels Reis visigots Sisenando i Sisebut i al centre l'escut de Toledo. S'explica que per aquesta porta va sortir Maria de Pacheco, vídua de Juan de Padilla, disfressada de camperola, per aprofitar el corrent del Tajo i endinsar-se en Portugal.

1

2

3

4

5

La Sinagoga de Trànsitper Carla Turró

Aquesta sinagoga està situada a la ciutat de Toledo, és un edifici del segle XIV. Va ser aixecat sota el mecenatge de Samuel ha-Levi en temps del rei Pere I. És una sinagoga construïda en estil mudèjar. Podem destacar dins d’aquesta construcció uns elements de major interès: una armadura, la sala d'oració ornamentada amb arcs que permeten l'entrada de llum de l’exterior i frisos policromats en guix decorats amb motius vegetals, geomètrics i epigràfics, a més de motius heràldics de la corona de Castella.En aquest edifici es barregen les diferents cultures que hi havia a Espanya en aquest moment, la jueva, la cristiana i la islàmica que té una major influència tècnica i decorativa. De la mateixa manera que forma constructiva, té en comú el coneixement científic de totes aquests moviments culturals, especialment l'islàmic, per la lleugeresa dels seus materials i la falta de treball arquitectònic a l'exterior

HistòriaLa construcció es va realitzar durant l'existència de la prohibició de construir sinagogues tot i això va ser permesa per Pere I com agraïment pel suport i fidelitat dels jueus de la ciutat de Toledo al monarca en la seva lluita per la recuperació de la ciutat després d'haver passat a estar sota control de Enric de Trastàmara.La sinagoga del Trànsit es troba dins del call jueu que estava format per carnisseries, socs, muralles, portes, cases i fins a un total de deu sinagogues més. La conquesta de Toledo pels cristians no va canviar la situació de la comunitat jueva tot i que en el segle XIII desapareix la tanca i el barri jueu es barreja amb la ciutat. Després de l'expulsió dels jueus el 1492, el call és ocupada per la noblesa i l'àrea de la sinagoga és concedit pels Reis Catòlics a l'Ordre de Calatrava, que situa allà el priorat de Sant Benet i la converteix en església privada de la ordre, construint al costat nord un arxiu per a les ordres militars de Calatrava i Alcántara.

Al segle XVII l'església de Sant Benet passa a ser coneguda popularment com del Trànsit.

Finalment, l'any 1964 es decideix que la sinagoga Samuel ha-Leví sigui la seu del museu sefardita, el qual té com a objectiu conservar el llegat de la cultura hispano-jueva i sefardita perquè quedi integrada com a part essencial del patrimoni històric espanyol, tasca que exerceix fins l'actualitat.

Anàlisi de l’obraLes dimensions d'aquest temple són 23 metres de longitud, 9,5 ample, 17 m d'alçada. La planta de l'edifici és rectangular. L'alçat es divideix en dues plantes, la primera és la zona on se situaria la zona del ritu i a la zona superior, on encara s'aprecia la ubicació de les bigues que sostenien el lloc on es posaven les dones.

Anàlisi tècnicMaterialsEls materials principals d'aquesta construcció són el maó, la maçoneria, la fusta i el guix a més a més també trobem ivoriL'alternança d'aquests materials aconsegueix un enriquiment de la sinagoga, que pel que podem contemplar són materials senzills i d'un cost baix.

TècniquesTalla o tècnica de ganivet: requereix un procés de garbellar, pastar la barreja humida i tallat. L'acabat final es realitza netejant i polint fins a quedar brillant.

 El motlle: es va emprar molt per els frisos repetits o per a les inscripcions en els sepulcres o les obres realitzades en els púlpits. Primer es dibuixava el tema fent una incisió i elaborant la talla. Es feia un buidatge i es treballaven diferents nivells fins a aconseguir els temes. L'acabat era de vegades amb olis que feien l'obra impermeable.Modelatge sobre una matriu.

Anàlisi formalPel que respecta a l'art mudèjar, és tracta d’un estil artístic que es desenvolupa en els regnes cristians recentment reconquerits, de la Península Ibèrica, però que incorpora influències, elements o materials d'estil hispano-musulmà. Es tractant-se d'un fenomen exclusivament hispànic que té lloc entre els segles XII i XVI, com a unió dels corrents artístics cristianes (romàniques, gòtiques i renaixentistes) i musulmanes de l'època. Una de les característiques que pren de l'art islàmic, és la manca d'una tècnica arquitectònica desenvolupada, per exemple, accepta l'arc però sense emprar-lo com a solució constructiva, sinó

Lloc webSinagoga de Trànsit

com a mesura decorativa.

Mudèjar ToledàDels tipus d’art mudèjar, el toledà un una mescla entre els models cordovesos i els del període taifa, influenciats per l'art almoràvit i el almohade fins al punt que van a fusionar en un de sol. En destaquen les yeserías de la sinagoga de Sta Maria La Blanca i les yeserías de la Sinagoga del Trànsit on es pot dir que s'arriba a la plenitud de l'estil naturalista toledà. En aquesta sinagoga s'utilitzen el arcs ogivals de ferradura, el que demostra aquesta unió entre els cristians i l'islàmic. D'igual manera, que a la part inferior de la sinagoga hi ha els murs nus i tota la resta amb una profusa decoració, és una barreja entre la sobrietat jueva i l'obsessió per l'horror vacui dels àrabs.

Nocions estètiquesLa sinagoga es caracteritza principalment pel contracti provocat per l'austeritat de l'exterior de l'edifici i l'abundant decoració interior, es tracta d’un edifici senzill, que destaca per la seva harmonia entre la horitzontalitat i la verticalitat. Similituds formals i estilístiquesLes sinagogues segueixen el mateix prototip estilístic i formal, com podem observar en les sinagogues de Santa Maria de la Blanca (Toledo) o la sinagoga de Còrdova.Hi va haver certs intercanvis artístics entre Granada i altres llocs, com Sevilla i Toledo. El colze de 54 centímetres l'hem rastrejat, a part de en algunes edificacions de l'Alhambra o en construccions de la Granada nazarí, com el Corral del Carbó.

Antecedents i conseqüents de l’obraEl temple de Jesusalem és el primer antecedent de la creació de les sinagogues. El poble d'Israel quan va ser deportat a Babilònia, va tenir la necessitat de crear un llaç amb aquest temple, d'aquí té el seu origen aquestes. Aquest temple era el centre espiritual, com a tal, totes les sinagogues s'orienten en un eix Est-Oest, amb vista a Israel.Les diferents sinagogues realitzades posteriors a la sinagoga del Trànsit, han estat molt influenciades per aquesta. Pedrera Burgos en el seu llibre abans esmentat, dóna importància a Santa Maria de la Blanca i la del Trànsit com les sinagogues més imitades posteriorment a nivell nacional i fins i tot internacional.

Interior de l’edifici

Entrada a la Sinagoga

L’indústria espasera a Toledoper Pau Bassedas i Arnau Llabrés

Toledo és una ciutat espanyola que històricament destaca per la seva producció d’armes blanques, espases. Les espases de Toledo són armes d’únic o doble fil, amb empunyadura i d’una grandària considerable (com a mínim mig metre). Aquesta indústria tan desenvolupada a Toledo té els seus orígens en l’època romana, tot i que la seva època més important fou durant l’ocupació àrab i més tard durant i després de la Reconquesta duta a terme pels regnes cristians. Entre els segles XV i XVII aquest fabricació artesanal no va ser només considerada de vital importància dins d’Espanya, sinó arreu d’Europa. Va ser important fins a tal punt que en la seva època va ser considerada la millor indústria espasera d’Europa.

Aquesta imatge mostra tots els tipus d’espases produïdes durant l’Edat Medieval a Toledo. De les espases toledanes no solament en destacava l’espasa en sí, sinó que també es considerava de gran qualitat la seva baina. Aquesta era fabricada a partir de pells, fusta o metalls (com el ferro o el bronze)

Espasa ToledanaEspasa San Fernando

El claustreA la part superior s’observa un estil Mudèjar.

Lloc webLes espases de Toledo

Gastronomia de Toledoper Adrià Prado i Guillem Arlández

La gastronomia típica de Toledo està arrelada a les seves tradicions caçadores i pastores. Les seves receptes són una combinació d’influències morisques i cristianes, que aportem un gran plaer al paladar.Unes quantes de les seves especialitats de carns són el “cochinillo asado”, el “cordero” i la “caldereta manchega”.Però la seva cuina no només destaca per les carns sinó també per les hortalisses i els peixos.Les dues delícies regionals que han tingut més fama internacionalment són el formatge manxec, que és un formatge enriquit de llet d’ovella, vaca o les dues barreges; i el massapà, el qual els artesans, amb un toc d’imaginació, li donen unes formes increïbles i simpàtiques.Els seus vins tenen una gran qualitat com “La Mancha” i la “Mentrida”.

El monestir de Sant Joan del ReisUna visió nocturna

Caldereta manchega

A

Albergue de San ServandoSituat al costat del Tajo

A

Mapa de Toledo

<En cas de que et perdis, llegint aquest codi et localitzara l’alberg

ScanLife Barcode Reader Google goggles Google Search app Aplicacions per blackberry,

Android i iPhone

933 710 504Telèfon de l’escola