Embed Size (px)
Citation preview
Mònica VilaplanaAnna Morales
Andrea MalagarrigaMarta Sender
Assignatura: Educació FísicaProfessora: Dolors Ribalta
FILOGÈNESIEvolució de l’espècie
ONTOGÈNESIEvolució d’una persona
-Resistència-Velocitat-Força-Flexibilitat
-Corporalitat-Temporalitat-Espaialitat
-Expressió-Interacció-Introjecció
Són els moviments bàsics que tota persona desenvolupa des
de que neix i durant la seva vida.
Estan inclosos en el nostre codi genètic.
Capacitat d'executar un acte motor que es caracteritza per
voler aconseguir un objectiu concret.
TIPUS D’HABILITATS MOTRIUS BÀSIQUES
Desplaçaments
Control d’objectes
Girs
Salts
Llançament Recepció
Els desplaçaments són tota progressió d'un punt a un altre de l'espai, utilitzant com a mitjà el moviment corporal, total i parcial.
Factors destacables:
- Posada en acció
- Ritme de l'execució
- Canvis de direcció
- Les paredes - La duració de l'execució
Són aquells desplaçaments en
els que la persona controla la
seva posició en l’espai, les
condicions del desplaçament i
les vies energètiques que ha
d’utilitzar per dur a terme
aquesta acció.
És aquell desplaçament en que no hi
ha contacte entre l’individu i el terra.
El subjecte amb recolzament i
traccions va variant l’alçada del seu
centre de gravetat .
És el desplaçament que es duu a terme en el medi aquàtic.
Destaca per la flotació d’un subjecte
en l’aigua a través de l’atracció
gravitatòria.
És un moviment anatòmic del cos
en l’acció de caminar.
És un moviment automàtic.
Forma part dels anomenats
“patrons motors bàsics”.
Suport successiu i alternatiu dels
peus sobre la superfície de
desplaçament, amb existència de
fase aèria a causa del increment de
la velocitat.
És el desplaçament en el que intervenen els
segments no especialitzats a la propulció del cos.
Finalment hi ha un descens del centre de gravetat
en relació a la superfície de desplaçament, això
disminueix el desequilibri i dificulta, per tant, la
possibilitat de desplaçament.
Es diferencia de l’anterior per la
distancia entre el centre de gravetat i
la superfície del desplaçament.
S’utilitza una força i un esforç
muscular molt gran i elevat.
Són aquells desplaçaments en els
que l'individu no és totalment
responsable dels factors necessaris
per tal de que es dugui a terme
l’exercici. També estan encarats
per resoldre problemes específics.
Són desplaçaments en els que la situació
del subjecte en el medi i l'acció de la força
de la gravetat provoquen el desplaçament.
Alguns objectes (patins, monopatins...)
provoquen que aquest desplaçament és
pugui tornar un desplaçament actiu.
És un desplaçament que l’individu no pot realitzar
per si mateix.
Hi ha dos tipus:
• Suspensió: el contacte amb l’agent que desplaça es
fa per sobre del centre de gravetat.
• Suport: el contacte amb l’agent es realitza per sota
del centre de gravetat.
La forma principal d'interacció amb el medi s'estableix a partir dels reflexos.
La part motora està molt relacionada amb tot allò sensorial.
Control del cap, primer amb ajuda i després sense.
Girar de posició ventral a posició dorsal i viceversa.
Es manté assegut, primer amb recolzament i després sense.
Comença una evolució cap a la marxa, passant d'una posició flexionada a una estesa.
S’inicia el gateig.
Als 10 mesos gateja de manera coordinada.
Entre els 9 i 10 mesos inicia la verticalitat recolzant-se en algun punt de suport.
A partir dels 10 mesos es manté dempeus tot sol i comença a caminar amb moviments molt globals.
Millora la marxa (en una sola direcció), la qual s’arriba a dominar als dos anys.
Primers intents de carrera.
No separa moviments de cames i braços.
Comença a pujar-se als objectes que hi ha al seu voltant per explorar l’espai.
El nen agafa més autonomia i comença a incorporar noves formes de moviment.
Primeres manifestacions de carrera.
S’alterna el caminar amb la carrera.
Realitzen llançaments.
Saben fer rodar una pilota.
Realitzen la quadrupèdia utilitzant peus i mans en una única direcció.
Es perfeccionen les conductes de l’etapa anterior.
Desapareixen els reflexos.
El moviment de braços i cames és independent.
Són capaços d’escalar, lliscar, saltar amb les dos peus i trepar.
Carrera dominada totalment amb salts, girs, etc.
Es desplacen caminant, corrent i saltant en diferents direccions.
Utilitzen el tricicle de manera coordinada.
Durant la carrera són capaços de franquejar obstacles.
Llencen i capturen objectes combinadament.
Realitzen la quadrupèdia amb moviments continus.
Realitzen la reptació.
Adquireixen la maduresa en el control motor.
S’estableix la lateralitat.
Cursa: Cursa aixecant els genolls i amb poc desplaçament (skipping)
Cursa saltada
Córrer amb passes més llargues d’una cama que de l’altra
Marxa:Exercicis creats per la variació dels mecanismes d’execució
Caminar de puntetes i de talons
Caminar amb rigidesa i totalment relaxats
Passar de “gegants” a “nans” i viceversa
Caminar progressivament, amb passes cada vegada més petites/més grans
Reptacions:
Variar la relació entre el suport de mans i peus
Exercicis per variació del mitjà de desplaçament
Quadrupèdies:
Conduir la pilota o portar-la en equilibri
Quadrupèdia inversa. Per parelles, amb els peus, lluitar per la
possessió de la pilota
Lliscaments:Amb patins:
Eslàlom
Ajupir-se i aixecar-se Per parelles, un empenta a l’altre
Amb monopatí:
Per parelles, un condueix a l’altre
Lliscar-se empenyent amb un peu
Grimpes:
Fer recorreguts a
cegues per les
espatlleres
En les espatlleres, alguns alumnes es
col·loquen, fixos en elles. Els que
realitzen l’exercici han de passar per
sobre d’aquests sense tocar-los
Transports:Diferens formes de transport per parelles:
La moto
El carretó
A collibè
Peus sobre peus
Arrossegament
Per grups, crear transports que s’ajustin a les consignes donades pel professor:
3 cames i 2 braços4 cames
La serp
Tauló
Anem de safari
Relleu pel túnel
