Els dialectes del català

• Un sistema de comunicació oral que està format per un conjunt de sons, que és reflecteix sovint en un codi escrit i que és compartit per tota una comunicat.

Per exemple: el català, el castellà, l’anglès,el Swahili...

Les regles que fa servir la llengua combina una serie de morfemes d’una determinada manera per formar paraules, i amb aquestes sintagmas, oracions i textos.

Una llengua és …

Un dialecte és … • Una varietat

geogràfica, històrica o social d’una llengua, associada a la procedència dels parlants.

Hi ha dialectes constitutius i dialectes consecutius.

Català

Català Oriental

Català Occidental

Dialectes constitutius: -Rossellonès -Central

Dialectes cosecutius: -Balear -Alguerès

Dialectes constitutius: -Nord-occidental

Dialectes consecutius: -Valencià

Hi ha dos grans dialectes en la llengua catalana

Diferències entre català oriental i occidental

Català Oriental Català Occidental -Neutralització de les vocals a i e en posició àtona (ús de la vocal neutra): llibre, pinta -Pronunciació [u] de la o àtona (amb l'excepció de la major part de l'illa de Mallorca): monòtona-Pronunciació de la E tancada delllatí vulgar com a e oberta o neutra: ceba tres-No pronunciació de la i del grup ix: caixa  -Desinència –ø, -i o -u a la primera persona del present d'indicatiu: cant, canti, canto

-Distinció de a i e en posició àtona: llibre, pinta -Distinció de o i u en posició àtona: monòtona-Pronunciació de la E tancada del llatí vulgar i es pronuncien com a e tancada: ceba tres-Pronunciació de la i del grup ix: caixa-Desinència -o o -e a la primera persona del present d'indicatiu: canto, cante

Català Occidental

Català Occidental

Català nord-occidentalO Lleidetà Valencià

-Ribagorçà -Pallarès -Tortosí

Valencià septentrional Valencià apitxat

Valencià meridional

Català nord-occidental (o Lleidatà)

És parla a:És parla a: -La Ribagorça (ribagorçà)-El Pallars (pallarès)-L’Alt Urgell -La Llitera-La Noguera-Part de la Segarra-D'Urgell-El Segrià-El Baix Cinca-Les Garrigues-Part del Priorat

Quanta gent el parla?Quanta gent el parla? -La xifra de parlants catalans del nordoccidental supera als 600.000 parlants.La ciutat més gran és Lleida amb 80.000Parlants.

Característiques del vocabulisme

-L’absència de la [ә] (vocal neutra) i la distinció o/u en posició àtona: Pare/Para i mestre/mestra sonen diferent al so final. Carro/ Cotò pronuncien en [o] la vocal remarcada.-La forma lo/los de l’article masculí: Lo pare, lo casco, los hòmens...-L’africació (t/d) dels sons ƒ/з ( que escrivim amb les lletres X/J-G), en posició inicial: “lo djove, la txocolata” en comptes el jove, la xocolata. -La forma de la primera persona del present d’indicatiu pronunciada [o]: Canto, marxo...

Subdialectes del Català nord-occidental o Lleidatà

RibagorçàRibagorçà

El PallarèsEl Pallarès

El TortosíEl Tortosí

El RibagorçàÉs parla a:És parla a:Comprèn una faixa lingüïstica que fa de pontentre el Català i l’Aragonès. S’estén des de Benas fins al sud de Tamarit de la Llitera fins a l’oest amb la frontera d’Aragò i cap a l’est per una liniea que corre entre el Flamicell i la Noguera Ribagorçana.

Característica de la parlaCaracterística de la parlaEls parlars ribagorçans gaudeixen de força vitalitat els parlants tenen conciència de servir-se per d’un parlar xampurrat, casolà i familiar amb relació amb la llengua del Castellà.

Característiques del vocabulismeCaracterístiques del vocabulismeLa delimitacó dialectal del ribagorça ve

donadaper les isoglosses que corresponen a: pl, cl... /pll, cll... (plorar/pllorar), (gent/txent).I una altre isoglossa es la del plural femení –es/ -as (vaques/vacas)

El Pallarès És parla a:És parla a:És un dels dialectes més conservadors del Català. Les especials condicions

geografíques on es parla, aixì com: Cerdanya, Andorra, i

la Seu d’Urgell, expliquen fàcilment aquestestatísme.

Característiques del vocabulismeCaracterístiques del vocabulismeEl vocabulisme tònic del Pallarès es caracterítza per un grau d’obertura de la /e/ menor que el Català central i per un accentuat grau de tancament de la /o/, especialment travada per una nasal (onça , unça) I el vocalisme àton, la /a/ pot arribar a

ser una mena de [e] de tipus oriental.

El TortosíÉs parla a:És parla a:Aquest subdialecte s’estén d’una manera extricta pel Baix Ebre i el Montsià; en qualitat de comarques de transició entre el València i el nord-occidental si poden afegir els ports de Morella, el Maestrat, la Rivera d’Ebre, la Terra Alta i el Matarranya.

Característiques del vocabulismeCaracterístiques del vocabulismeEl vocabulisme cal notar la palatalització de la vocal de llarg el manteniment del hiatus o l’aparició d’una /u/ àtona en comptes de la /o/. I els castellanismes són abundosos.

ValenciàÉs parla a:És parla a: -Els Ports de Morella-El Maestrat-La Plana de Castelló-L’Alcalatén-El Camp de Morvedre-El Campo de Túria-Horta de València-La Ribera del Xúquer-La Costera-La Vall d’Albaida-La Safor-El Comtat-La Marina-L’Alcoià-Les Valls del Vinalopó-Horta d’Alacant-Baix Vinalopó

Quanta gent el parla?Quanta gent el parla? El Valencià és el dialecte amb més nombres de parlants desprès del Català central: uns dos milions, si ve cal advertir que la llengua es troba en situació precària els nuclis poblats: València, Alacant i Elx...

Valencià septentrionalÉs parla a:És parla a:Hem pogut constatar que la zona

septentrional del valencià constitueix, en realitat, una àrea de transició entre aquest dialecte i el Nord-occidental.

Característiques del vocabulismeCaracterístiques del vocabulismeEl parlar de la Plana ha tingut alguns canvis i reestructuracions com per exemple els 23 fonemes consonàntics baixen a 21, degut a l’absorció d’algunes lletres; com per

exemple: dotze pron. = [dóže]Caixa pron. = [káįsa]Amistats pron. = [amistáš]

Valencià apitxatÉs parla a:És parla a:L’apitxat, es el subdialecte més diferènciat. S’estèn des d’una linea que va del nord d’Almenara, Algar, Olocau del Carraixet i Casinos fins a una altra que, seguint el

Xúquer des d’Antella fins a Albalat de la Ribera, puja al Cap al Nord i tomba cap al litoral, deixant

el Perelló fora.

Característiques del vocabulismeCaracterístiques del vocabulismeEl fonetisme d’aquest subdialecte consisteix en ensordir la /z/ en /s/. Per exemple:Rosa pron. = [rrósa]La /ž/ en /š/. Com per exemple:Viatge pron. = [biášė]La /ž/ en /ŝ/ Com per exeple Dotze pron. [doŝė]En aquest subdialecte i és molt viu el

perfect simple (cantí, vinguí, viu).

Valencià meridional És parla a:És parla a:S’estèn per la part meridional.

Característiques del vocabulismeCaracterístiques del vocabulismeÉs la diferenciació del diftong ou en au .

Com per exeple: Maure és moure...L’harmonia vocàlica, per la qual la é o ó obertes assimilen la –a final, fent-lan passar també a e o o obertes: serre, serra, terre, terra, ollo, olla, tovallolo, tovallola...La pèrdua de la –d- intervocálica, és molt accentuada. Exemple: sea, seda. Així com

la de la –r final i la de la –t dels grups –nt i lt. El perfet compost (vaig cantar) predomina sobre el simple (cantí). Els pronoms neutres tenen la variant asto, això, allò en lloc del sistema general valencià açò, això , allò.