1

Diumenge 26 de desembre

Arribada a Paris. Barcelona - París-Charles De Gaulle. Fecha: 26/12/2010 Aerolínea: Air France - vuelos 1649 Hora de salida: 15:55 - Barcelona. Hora de llegada: 17:50 - París-Charles De Gaulle. Duración vuelo: 1 h 55 m DEPARTS BCN TERMINAL 1 - ARRIVES CDG TERMINAL 2F. Transport a Paris Centre ���� Agafar el RER B: aeroport Charles de Gaulle 2 – TGV fins Denfert Rochereau. fins Pasteur (línia 6) i canviar a línia 12, Porte de Versalles

Allotjament: Oceania Porte De Versailles. 52 Rue Oradour Sur Glanes. 15th Arr., 75015 París, Francia Tf : 1 56090909; FAX : 1 56090919. Puerta de Versalles (línia 12)

2

Dilluns 27 de desembre

Museu Louvre � Site officiel du musée du Louvre Palais-Royal-Musée du Louvre (línies: 1 i 7)

Just sortint del metre, hi ha una taquilla i es pot tenir accés al museu amb major agilitat � Passatge de Richelieu. El museu està obert tots els dies excepte els dimarts i els dies de festa francesa següents: 25 de desembre, l'1 de gener i 1 de maig. Horaris � dilluns, dijous, dissabtes, diumenges: de 9.00 a 18.00; dimecres i Divendres de 9.00 a 10.00. Tancat el dimarts. Les entrades al museu són: Pyramid Galerie du Carrousel, Passatge de Richelieu i Porte des Lions.

Considerat el museu més important del món, per la riquesa de les seves col�leccions, està situat en l'antic palau real del Louvre, mansió antiga dels reis de França. Va ser inaugurat en 1793 i des de llavors s'ha convertit en el museu més visitat del món. Els espais d'exposició estan repartits en 8 departaments: Antiguitats Orientals, Antiguitats Egípcies, Antiguitats Gregues, Etrusques i Romanes, Arts de l'Islam, Escultures, Objectors d'Art, Pintures i Arts Gràfics. El més important del Museu és:

La Piràmide de Ming Pei. Inaugurada en 1989 és l'entrada al museu. Abans es formaven llargues cues per entrar, però la Piràmide ha solucionat el problema en part. Té 21,6 metres d'altura; la seva construcció va provocar un viu debat, pel contrast entre el classicisme de l'edifici i l'estil avantguardista del disseny de Pei. En qualsevol cas s'ha convertit en una icona reconeguda per tot el món. A la Piràmide està “La Venus de Milo”.

Antiguitats � Una bona manera de començar la visita és contemplar la secció d'antiguitats del museu. En la secció egípcia, les primeres sales estan dedicades a objectes de la vida quotidiana: escriptura, joies, jocs… A continuació trobem una gran sala amb enormes columnes i estàtues (sala 12), en la qual no cal perdre's el relleu Ramses II entre els déus. La col�lecció continua en el pis superior. A la sala 22 trobem l'escultura “Escriba sentado”. Continuem la visita per la secció d'antiguitats gregues. De seguida trobem a dos dels estels del museu: “La Venus de Milo” i “La Victòria de Samotracia”. La Victòria va ser trobada pel cònsol francès Charles Champoiseau en 1863, a la petita illa grega de Samotracia. Es tracta d'una ofrena dels ciutadans de Rodas, com a agraïment als déus per una victòria naval, possiblement en la batalla de Myonnisos. L'escultura data del S. II abans de Crist, i es tracta d'una obra que mostra una gran teatralitat, amb una assolida sensació de moviment. Quant a la Venus de Milo, va ser trobada a la illa de Milo en 1820. No se sap amb exactitud quina deessa representa; per la sensualitat de les seves formes i la seva semidesnudez podria tractar-se d'Afrodita, encara que també podria ser Anfitrita, una de les nimfes,

3

adorada a la illa. Es considera que va ser esculpida en el S. II a. de C., seguint les pautes de l'escultura clàssica grega d'èpoques anteriors. Entre les antiguitats etrusques destaca, sobretot, el Sarcòfag dels esposos de Cerveteri. (sala 18.) De les antiguitats romanes cal destacar diversos busts i escultures d'emperadors: Agripa, Marco Aurelio, Neró; l'estàtua de Mesalina amb Britànic, nen, en els seus braços; i l'anomenat Sarcòfag de les Muses, font d'inspiració per a artistes moderns.

Pintura � La pintura en el museu es divideix en tres seccions principals: Pintura francesa fins al S. XIX. No cal perdre's els quadres més representatius dels dos corrents principals de la pintura del XIX: escola Romàntica (La bassa de la Medusa, de Géricault; La mort de Sardanápalo, de Delacroix) i escola Neoclàssica (La coronació de Napoleó, de Jacques-Louis David) Pintura del nord d'Europa. Destaquen les pintures de Vermeer (principalment L'encajera i El geògraf) i les teles pintades per Rubens pel Palais de Luxembourg, que s'exposen en la Galeria Medicis. Pintura italiana: No cal perdre's Les noces de Canaa, del Veronés; La Verge i el Nen, de Leonardo da Vinci; i la gran vedette de l'espectacle: La Gioconda.

Opera Garnier

Opera (línies 7 i 8) L'Opera se situa com a element central a la Plaça de l'Opera i es troba molt propera al Museu del Louvre, que està a tan sol 10 minuts de passeig per l'Avinguda de l'Opera. És un dels edificis més macos i representatius de París.

4

L'edifici de l'Opera va ser construït per l'arquitecte Charles Garnier entre 1861 i 1874 per ordre de Napoleó III, qui no arribaria a veure la seva inauguració en 1876, amb l'òpera Jeanne D´Arc, de Mermet. Més que un lloc per gaudir de l'òpera, l'edifici era un lloc de prestigi, un cercle elitista on burgesia i aristocràcia acudien a lluir-se, i és que encara avui dia l'Opera de Paris segueix impressionant per la seva monumentalitat, la seva esplèndida escala d'entrada i la seva sumptuosa decoració sobrecarregada de daurats. També és digne de destacar l'escenari, sobretot la seva sorprenent cúpula decorada amb unes magnífiques pintures obra de Chagall. La impressionant galeria que dóna a les balconades orientades a la Plaça de l'Opera no és menys impressionant que la resta, i en l'actualitat allí se celebren importants festes, actes socials i recepcions. Avui dia, el Palau de l'Opera de Garnier alberga sobretot espectacles de ballet, i solament en ocasions especials es representa allí alguna òpera clàssica, ja que normalment aquestes representacions s'efectuen en la nova òpera, en la pl. de la Bastille. Jardins des Tuileries El Jardí des Tuileries va ser el primer jardí públic de París. Aquesta joia natural de 280.000 metres quadrats, situada entre Concorde i el carrer de Rivoli, va ser imaginada per André li Nôtre, en 1664. Localitzat entre el museu del Jeu de Paume i el museu de l’Orangerie, el jardí ofereix als passejants parterres a la francesa, bosquecillos, escultures a l'aire lliure i petits estanys.

Place de le Concorde Concorde (línia 8)

La Plaça de la Concòrdia té vuit hectàrees quadrades. Es troba a la vora del riu Sena, entre els Champs-Elysées i l'avinguda de les Tuileries. Dissenyada per l'arquitecte Jacques-Ange Gabriel en 1763 per celebrar la glòria del totpoderós rei Luis XV de França, la Plaça de la Concòrdia va ser testimoni de la decapitació del seu nét, el rei Luis XVI, el 21 de gener 1793 durant la Revolució Francesa. En el centre de la plaça, l'obelisc de 3200 anys, prové de les ruïnes d'un temple egipci de Luxor, Egipte. Té 23 metres d'altura, pesa més de 220 tones i està cobert de jeroglífics. L'obelisc va ser ofert en 1829 per Mohammed Alí, virrei d'Egipte per al rei francès Carlos X.

L’avinguda dels Champs-Elysées Els Champs-Elysées es coneix com l'avinguda més bella del món. Els Champs-Elysées s'estenen des de la Plaça de la Concorde a l’Arc de Triomphe. Són 1910 m. de longitud i 70 m. d'ample. Espectaculars esdeveniments tenen lloc en els Champs-Elysées. Els Champs-Elysées són també el millor lloc per anar de compres i sortir. Centenars de tendes de moda, cinemes i restaurants animen Champs-Elysées dia i la nit.

5

Arc de Triomphe Charles de Gaulle Etoile (línia 1)

L'arc del Triomf de París és molt més gran que la majoria d'arcs de triomf que podem veure per Europa, els seus de 50 metres d'altura i 45 d'amplària realment impressionen. Els seus orígens tenen lloc en 1806, quan l'emperador Napoleó Bonaparte va decidir construir un Arc de Triomf com a homenatge als seus exèrcits i per commemorar les seves victòries. L'Arc del Triomf es va completar en 1836, 15 anys després que Napoleó va morir. Uns 300 graons porten als visitants al terrat on gaudir d'unes vistes espectaculars dels Champs-Elysées, la Torre Eiffel i París. És de franc. La vista no té gens que envejar a la que hi ha des de la torre Eiffel o des de la torre Montparnasse, perquè encara que amb molta menys altura, però es pot contemplar el dibuix de l'estel. Aquest estel no és sinó l'origen que tenen en aquesta plaça les 12 avingudes que d'ella parteixen, espectacular, per no perdre-t'ho. Sobre l'arc estan gravats els noms de grans revolucionaris, militars i les victòries de Napoleó. En 1920 les restes d'un soldat es van dipositar als peus de l'arc per commemorar als desapareguts durant la I Guerra

6

Mundial, una flama que mai s'apaga crema en el seu record, associacions d'antics combatents s'encarreguen d'encendre-la tots els dies a les 6:30 de la tarda.

La Grande Arche de la Défense Inaugurat en 1989 amb motiu de les cerimònies del Bicentenari de la Revolució Francesa, el Gran Arc és un monument de formigó, cobert de cristall i marbre, que pesa més de 300.000 tones. El seu sostre culmina als 110 m d'altura; compta amb un mirador exterior que permet admirar la magnífica perspectiva de la prestigiosa línia que s'estén des de l'Arc del Triomf fins al museu del Louvre. Pugi, a bord d'un dels 4 ascensors panoràmics, tots de cristall, fins a la 35ª planta i obri ben els ulls. La Grande Arche de la Défense (línia 1)

Dimarts 28 de desembre

Île de la cité i Saint-Louis Pont Neuf (línia 7)

L’illa de la cité és el bressol de Paris; és l'illa més gran del Sena on 200 anys a. de C. es va instal�lar la tribu cèltica dels parisii i va fundar la seva ciutat, Lutetia (lloc voltat per aigua) . La puixant París va ser proclamada capital del regne durant el regnat de Clovis, l'any 506.

7

Totalment fortificada, va haver de suportar els múltiples i terribles atacs dels normands. Durant tota l'Edat Mitjana, l'illa desbordaria de vida; la població en constant augment es traslladava a poc a poc a les ribes del Sena, i política, espiritual i culturalment l'illa seria el centre d'atracció de tota Europa. En aquesta època van ser construït els seus tres principals monuments: El Palau Real -després la Conciergerie, dins del palau la Sainte-Chapelle, i la Catedral de Notre Dame. Amb les seves 26 hectàrees, l’illa de la cité comptava abans de la Revolució amb vint esglésies, quatre capelles, el palau de l'arquebisbe de París, quatre places públiques, dos hospitals, una biblioteca, al voltant de 46 carrers i prop de 15.000 habitants. Després d'importants treballs d'urbanització, que van consistir sobretot en l'obertura de carrers més amplis que permetessin l'entrada de llum solar i l'enderroc de barris insalubres, hi ha a la illa al voltant de 5600 habitants, una església -Notre Dame-, una capella -la Sainte-Chapelle-, un hospital - l'Hotel de Dieu-, la Conciergerie i el palau de Justícia, la Prefectura de Policia, quatre places -Vert-Galant, Dauphine, Ile de France i la plaça Louis-Lépine, on es troba el mercat de flors- i tretze carrers. Dels 37 ponts de París, vuit comuniquen l’illa de la cité amb la ciutat: el pont més antic de París, el Pont Neuf, travessa l'illa en el seu extrem oest unint ambdues ribes del Sena, en el braç nord i cap a l'est segueixen el Pont au change, el Pont Notre-Dame i el Pont d'Arcole; en el braç sud, el Pont Saint-Michel, el Petit Pont, el Pont au Double i el Pont de l'Archeveche permeten aconseguir la ribera esquerra. El pont de Saint-Louis, una passarel�la per als vianants, uneix l’illa de la cité amb l'illa Saint-Louis, a l'oest darrera de la catedral. L'illa Saint-Louis es va formar amb la unió de dos illots i va ser urbanitzada recentment al segle XVII. És sobretot un lloc afable i de residències costoses on es manté encara un cert aire provincià. Un passeig pels tranquils carrers d'aquesta illa permet allunyar-se en plena ciutat del soroll del trànsit i de les multituds de turistes que envaeixen l’illa de la cité. El Pont de Sully travessa el Sena passant per l'extrem oriental de la illa Saint-Louis, permetent arribar a la Plaça de la Bastilla cap al nord-est i l'Institut del Món Àrab cap al sud. El Pont de la Tournelle uneix l'illa a la ribera esquerra (sud), mentre que el Pont Marie i el Pont Louis-Philippe comuniquen amb la Ribera dreta.

El Palau Real -després la Conciergerie � El palau real més antic de París es va fer cèlebre en convertir-se a la presó de personatges importants en temps de la Revolució.

La Sainte-Chapelle � Esta considerada com una veritable joia de l'art gòtic. Edificada en el cor del Palau de l’illa de la cité (Conciergerie), la seva història es remunta al segle XIII, quan el rei Louis IX -futur Saint-Louis de França- va manar construir una capella per rebre la corona d'espines del Crist que va comprar a l'emperador de Constantinoble la corona d'espines de Crist per una suma considerable,

8

i en 1241, un tros de la Santa Creu provinent de Bizancio. Per això és que va decidir construir un lloc digne per conservar aquests tresors. Concebuda com un relicari preciós, havia de servir també com a capella real. Estava composta, en realitat, de dues capelles superposades. La inferior estava destinada a la gent comuna del palau i la superior, a la família real. La capella baixa va ser dedicada a la Mare de Déu i serveix de base a la capella alta. La seva altura relativament baixa -6,60 metres en la seva part més elevada- i massissos pilars que suporten tota l'estructura de l'edifici, fan l'efecte al visitant d'entrar a una cripta. El sostre està preciosament adornat en colors daurats i blau. Per mitjà d'una escala de caragol s'accedeix a la capella alta, concebuda com un relicari monumental, delicadament pintada i treballada. La capella alta amb els seus 600 m² de vidrieres, dels quals 2/3 són autèntics, ofereix un dels conjunts més complets de l'art del vitrall d'aquesta època. És aquí on es conserven les relíquies, en un imponent relicari de plata i coure. La Sainte-Chapelle va sofrir les vicissituds del temps i els vaivens de la història. Va ser afectada per dos incendis, en 1630 i 1776. Els vitralls de la capella baixa van ser destruïts després d'una crescuda del Sena en 1690. Durant la Revolució, va ser despullada dels seus tresors, algunes estàtues van ser desfigurades, el mobiliari de la capella alta va desaparèixer i el relicari va ser retirat per a la seva fosa. La Corona d'espines va ser salvada i enviada finalment a Notre Dame. Perdent així la seva funció original, en 1803 la Sainte-Chapelle va ser convertida en lloc d'arxiu.

La Catedral de Notre Dame (Notre-Dame de Paris) � La Catedral de Notre Dame és una immensa església gòtica dedicada a la Mare de Déu en l’illa de la Cité. La construcció d'aquesta catedral va prendre molt temps i esforç de moltes generacions. Els treballs de construcció van començar en 1163 i no va ser fins a 1345 que es van acabar; encara que després va sofrir diverses modificacions, algunes negatives, entre els segles XVII i XIX. Quan Napoleó va ser coronat allí, era tal la deterioració que bona part del temple es va ocultar amb teles, tapissos i banderes. La reconstrucció va ser realitzada seguint els designis puristes de Viollet-li-Duc, i recolzada per l'opinió publica i la intel�lectualitat francesa. El seu interior, de cinc naus, té grandiositat, i l'altura de la volta central destaca encara més contemplant les columnes de la mateixa, que la seva arrencada manquen de la lleugeresa visual que defineix el gòtic. Amb planta de 130 metres de llarg per 48 d'ample, l'església no és de les més grans, però sí de les més harmonioses, especialment la seva portada principal, amb tres plantes superposades i sengles torres quadrangulars. Un dels elements més característics d'aquesta façana és la galeria calada que uneix les torres. Altres elements d'interès són les portades laterals i el cor. Es pot pujar a les torres, des de les quals es contempla una bella imatge de la ciutat, amb el Sena al costat.

9

Al llarg dels anys, la catedral ha presenciat innombrables esdeveniments històrics, tals com la coronació de Napoleó Bonaparte, la Beatificació de Juana d'Arc i la coronació d'Enrique VI d'Anglaterra. No obstant això, també ha sofert també d'actes de vandalisme en repetides ocasions al llarg de la història.

Hôtel de Ville (Ajuntament) � Després de veurr Notre Dame es travessa el Ponte d'Arcole cap a l’Hôtel de Ville.

Barri de Montmartre El barri de Montmartre és sens dubte un dels llocs de major contrast a París. La gentada del Sacré-Cœur i de la plaça de Terttre es creua amb els assidus a les boniques terrasses de la plaça de les Abbesses; en els bulevards, es barregen els clients dels basars amb els sex-shops de Pigalle, sota la mirada impassible del Moulin de la Galette. Solament ha d'allunyar-se una mica cap a l'església de la Trinité o el pati de Batignolles per retrobar la calma. Als seus carrers afables trobarà petits museus plens d'encant, un grapat de teatres famosos o fins i tot inesperades places de poble, sota campanars a l'abric dels rumors de la ciutat. Montmartre va ser la llar d'artistes com Picasso, Modigliani, Van Gogh, Matisse, Degas o Toulouse-Lautrec, potser per això avui segueixen acudint fins a ell molts pintors que passen hores immortalitzant els seus carrers o fent retrats als turistes. Normalment els trobaràs en la Place du Tertre, que al costat dels carrers adjacents està plena de restaurants i acollidores tendes de records. Just al costat es troba el seu monument més representatiu, la Basílica del Sagrat Cor, que està situada en el punt més alt Montmartre, i des de la qual es veuen unes meravelloses vistes de París Si vols evitar-te les escales, pots pujar fins a la part més alta en funicular.

10

Circuït pel barri ���� Inici: Blanche (linea 2). Moulin rouge � data d'una època (1889) en la qual la població tenia necessitat de relaxar-se i pensar en coses que no fossin la guerra. Molts artistes han trobat aquí la seva inspiració, el més famós de tots Henri de Toulouse-Lautrec, qui va immortalitzar a les ballarines amb el seu sensual “can-can”, fent famós el cabaret per tot el món. A la nit il�luminat està molt bonic, encara que cal dir que té una estètica d'una altra època i pot semblar fins i tot cutre als ulls del turista actual, així que cal fer un exercici d'imaginació i comprendre el significat d'aquest lloc en l'època d'entre guerres. Musée de l’Erotisme Café des Deux Moulins � és la cafeteria on treballava “Amelie” en la pel�lícula tal com apareix. Casa de Van Gogh Moulin de la Galette � l'únic supervivent dels 30 molins que poblaven abans aquest barri. Moulin Radet Estatua de Passe-Murraille, que no deixa a ningú indiferent.

Cimetière St. Vincent Au Lapin Agile � famòs cabaret. Close du Montmartre � La plantació del vinyer data de 1932 i s'estén sobre una superfície de 1556 m².

11

Musée de Montmartre � Situat en el cor de l'antic barri de Montmartre, un museu d'encant per a les seves col�leccions i documents, la seva construcció, al jardí que ho envolta. La casa principal, anomenada "Casa de Rosimond", (famós actor del grup de Molière) conserva l'aspecte campestre i pintoresc de les residències camperoles del segle XVII. La casa va protegir importants artistes: Renoir, Utrillo, Valadon, Dufy, Satie, Bloy, Bernard, Poulbot. N’hi ha exposicions temporalas, generalment d’artistes que hagin viscut a Montmartre, o que hagin creat la major part de les seves obres. El museu alberga un centre cultural organitzat, al voltant de personalitats, de conferències i concerts. Casa de Eric Satie Depòsti d’agua Église St. Pierre de Montmartre � coneguda per ser la més antiga de París, va ser consagrada el 21 d'abril de 1147 pel Papa Eugenio III i conserva una part romànica d'una gran bellesa. Basilique du Sacré Cœur � La Basílica està en ple alt del pujol, des d'on la vista és realment espectacular. Els seus orígens daten de 1870; en aquell any França, en guerra amb Alemanya, no vivia el seu millor moment, ja que parteix del seu territori es trobava ocupat per l'enemic i a més les relacions amb el Vaticà no passaven pel seu millor moment. Llavors es comencen a atribuir les desgràcies del país més a un càstig de Déu que a una errònia política exterior, la qual cosa es va traduir en la idea generalitzada que era necessari construir un temple per redimir-se davant Déu i suplicar el perdó per les faltes comeses. D'aquesta manera, en 1872 el Cardenal Guibert aprova la construcció d'una església, i tria Montmartre com a lloc més adient. En 1873 l'Assemblea Nacional aprova el projecte i es dóna llum verda a la construcció de l'església. En 1919, l'església es consagra com a Basílica, la qual cosa la converteix en lloc de pelegrinatge, un santuari que atreu cada any a milers de pelegrins de tota França i el món sencer. Com a curiositat, destacar que la construcció es va realitzar amb diners obtinguts amb col�lectes en tota França, estant els noms dels donants, molts d'ells modests, inscrits en la pedra de la Basílica. La Basílica és més impressionant per fora que per dins (encara que també mereix la pena ser visitada), és d'un blanc lluminós i lluent perquè està construïda d'una pedra especial que amb l'aigua segrega una substància blanca, així que mentre més pluja més blancor. Place du Tertre � aquesta petita plaça, situada en el més alt del barri, és una reminiscència de l'antic poble i es respira encara una atmosfera bohèmia i càlida a causa de la presència dels nombrosos bars pintorescs (aptes per a totes les economies), on la gent es queda asseguda durant hores i semblen no tenir gens que fer, entaulant conversa encara que no es coneguin de res. Els artistes presenten les seves obres i retraten als turistes que així ho desitgen, els preus oscil�len entre els 15 i 100 €, alguns, no tots, admeten targeta de crèdit. Aquest és el lloc de trobada i reunió dels habitants del barri (per a alguns d'ells Montmartre no s'ha annexionat encara).

12

Dalí Espace Montmartre � l'única exposició permanent de França dedicada per complet al geni del surrealisme espanyol. La muralla de Je t'aime � Després d’haver recollit les paraules “T’estimo” en més de 300 llengües, l'artista Frédéric Baron va voler transmetre aquest missatge gravant-ho en una paret construïda al parc Jehan-Rictus, prop de la plaça de les Abbesses. Final: Abbesses (linia 12)

Dimecres 29 de desembre

Tour Eiffel Bir Hakeim (línia 6)

És un símbol i un monument ineludible de la capital, culminant a 324 metres d'altura, amb 10.000 tones d'acer. Construïda en 2 anys, 2 mesos i 5 dies per a l'Exposició Universal de 1889. Situada en l'extrem del Champ de Mars a la riba del riu Sena, la torre va ser l'edifici més elevat del món durant més de 40 anys, fins que la va superar l'edifici Chrysler, de Nova York, en 1930. La torre es pot visitar pujant per escala o per ascensor. En el primer pis, trobarà les tendes; en el segon, podrà gaudir d'un menjar gastronòmic a 125 m. per sobre del sòl; en el tercer pis, toqui els núvols i aprofiti una vista excepcional de 360 graus. Horaris:

13

Todos los dias Ascensor Escaleras

Del 1 de enero al 12 de junio

9.30 hs a 23.45 hs Última subida a las 23.00 hs (a la planta superior 22.30 hs)

9.30 hs a 18.30 hs Último acceso a las 18.00 hs

Del 13 de junio al 29 de agosto

9.00 hs a 0.45 hs Última subida a medianoche (a la planta superior a las 23.00 hs)

9.00 hs a 0.45 hs Último acceso a medianoche

Del 30 de agosto al 31 de diciembre

9.30 hs a 23.45 hs Última subida a las 23.00 hs (a la planta superior a las 22.30 hs)

9.30 hs a 18.30 hs Último acceso a las 18.00 hs

Champ de Mars El perfil rectilini del Champ-de-Mars recorda la vocació inicial del terreny: un camp de maniobres per a l'Escola Militar. Obert en 1780, es transforma en lloc de manifestacions nacionals: festa de la federació en 1790, Condecoracions ofertes per Napoleó en 1804, després el marc de diverses exposicions universals. Lagos, estanys, passejos sinuosos i grutes ornamenten el Champ-de-Mars. Nombroses aus freqüenten el lloc. Les invalides És un imponent complex arquitectònic francès del segle XVII, creat pel rei Luis XIV amb la intenció que les instal�lacions oferissin un lloc per als veterans invàlids de guerra que quedaven sense llar.

14

Des de l'esplanada dels Invàlids es percep la rectitud de les seves línies de façana, que realcen el poder de la gran cúpula. També és notable la imatge que s'observa des de la plaça Vauban. A l'interior destaca el pati principal i l'església del Dom. Destaca la daurada cúpula de la capella Sant Luis, que el monarca va manar construir per al seu ús privat i com a mausoleu real, encara que posteriorment no va arribar a allotjar les restes de cap monarca. En l'actualitat alberga les restes de Napoleó Bonaparte, portats des de la illa de Santa Elena 19 anys després de la defunció. En aquest edifici es troba el Museu de l'Armada. Molt prop d'aquest immens edifici es troba el Museu Rodín, on s'exposa bona part de la seva obra, incloent El Pensador.

Barri de St. Germain-des-Prés És un dels barris més elegants del centre de la ciutat. En ell es troba l'església més antiga de París: l'abadia benedictina de Saint Germain des Prés, fundada al segle VI. Va ser destruïda gairebé completament durant la Revolució, a excepció de l'església. En ella es destaquen el coro, la capella de Santa Teresa i la de Sant Benito, en la qual hi ha una placa que recorda el lloc on va ser enterrat Descartes, entre uns altres. Enfront de l'església es troben dos cafès emblemàtics de París: el Cafè des Deux Magots i el Cafè de Flore, que eren els preferits dels intel�lectuals de l'època, Sartre i Simone de Beauvoir entre altres, després de la II Guerra Mundial.

Mercat

Museu d'Orsay Dedicat a les arts plàstiques i especialment famós pels seus fons de l'impressionisme, encara que també exhibeix obres del postimpressionisme i realisme, entre corrents. Cronològicament, cobreix la història de l'art entre els mestres antics (que estan en el Museu del Louvre) i l'art modern i contemporani (en el Centre Georges Pompidou).

Quartier Latin (Barrio Latino) Cluny-La Sorbona (línia 10)

El punt de referència de la zona podria dir-se que és la Pl. de Saint Michel, amb l'estàtua de bronze de San Miguel dominant al drac. Els carrers dels voltants sempre estan plenes de gent que concorre als nombrosos bars i restaurants de la zona. Aquest barri va ser i és el regne indiscutit dels estudiants. Abans anomenat "Montagne Sainte Genevieve" en honor a la patrona de París, va canviar el seu nom pel de Barri Llatí perquè a la universitat fins al segle XVIII es va parlar llatí. La Sorbona, fundada en 1257, és la universitat francesa més famosa. Un teòleg, Robert de Sorbon, va aconseguir del rei un espai de 3 cases i un subsidi on els seus alumnes poguessin estudiar. El col�legi va adquirit fama i en 1626 el cardenal Richelieu ho va convertir en

15

universitat. Va ser tancada durant la revolució i Napoleó li va retornar els seus antics privilegis. Entre 1885 i 1901 va ser ampliada, amb la qual cosa van desaparèixer les antigues construccions i solament es conserva la tomba de Richelieu i la capella.

El Panteó � Situat en el cor del Barri Llatí, davant de la Sorbona, és un dels primers monuments neoclàssics de França. Obra de l'arquitecte Soufflot, la seva construcció va començar en 1764 i les obres van durar 26 anys. De la seva arquitectura destaca el pòrtic de columnes sobre el qual descansa un frontó clàssic inspirat en el Panteó d'Agripa, a Roma, mentre que la cúpula ho fa en la de la catedral de Sant Pablo a Londres. En el centre de la cúpula penja un pèndol de 28 quilos amb el qual Focault va demostrar la teoria de la rotació de la terra. En la cripta del Panteó estan les tombes de Rousseau, Voltaire, Alejandro Dumas, Víctor Hugo i Madame Curie, entre uns altres.

Dijous 30 de desembre

Le Marais El nom d'aquest barri deriva que fins al segle XII, quan va començar a ser habitat una zona que no era més que un immens pantà (marais) en la riba dreta del Sena. Els primers a establir-se al segle XIII van ser els monjos. Però l'auge d'aquesta zona va començar amb la construcció de la Pl. des Vosges, al mateix temps que la noblesa construïa palaus a la zona. Va començar la urbanització i van arribar al barri els jueus. Quan Luis XV va traslladar la cort a Versalles, molts edificis van quedar abandonats. Amb la Revolució, els nobles que encara quedaven en el Marais van haver de deixar-ho i els habitatges van ser ocupats per burgesos i artesans que van vendre o van llogar els habitatges, o les van adaptar com a

16

comerços o magatzems. Recentment en 1962 es va promulgar una llei per protegir tots els monuments del país, amb la qual cosa es va iniciar una campanya de restauració del barri, que va donar com resultat l'atractiu conjunt que avui podem observar, caracteritzat per carrers estrets, cafès, elegants mansions convertides moltes d'elles en museus, petites boutiques i una població animada, que comprèn la colònia jueva i, més recentment, la comunitat gai. Centre Pompidu El Centre Nacional d'Art i Cultura, dissenyat pels arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers, compta amb 50.000 obres d'art modern catalogades. Destacant els moviments cubista, surrealisme, fauviste i pop art, amb obres creacions de Picasso, Kandisky, Chagall, Otto Dix, Miró, Matisse... Galeries LAFAYETTE

Arribada a Barcelona París-Charles De Gaulle – Barcelona. Fecha: 30/12/2010 Aerolínea: Air France - vuelos 2148 Hora de salida: 19:05 - París-Charles De Gaulle. Hora de llegada: 20:45 – Barcelona. Duración vuelo: 1 h 40 m DEPARTS CDG TERMINAL 2F - ARRIVES BCN TERMINAL 1.