View
212
Download
0
Category
Preview:
DESCRIPTION
Conferència Climent Giné
Citation preview
CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS VOCIII
Rubí, 15 de novembre de 2011
L’ESCOLA INCLUSIVA Reflexions i propostes
Climent Giné
Facultat de Psicologia, CC de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
Universitat Ramon Llull
GUIÓ
1. Presentació
2. Què entenem per inclusió?
3. Què ens diu la recerca?
4. Algunes estratègies per avançar
5. El rol dels mestres d’EE – mestres de suport
6. Algunes condicions
1. Presentació
● És necessari promoure una reflexió col·lectiva sobre
la necessitat de que l’Escola / Institut esdevingui un
entorn d’aprenentatge i de progrés personal per a tots
els estudiants.
● El que ara necessitem és passar del “discurs” a “les
evidències” en relació a la inclusió.
● El discurs sobre la inclusió s’ubica més en l’esfera dels
valors que no pas en les metodologies, tècniques, etc.
És una manera de pensar i d’entendre l’educació.
1. Presentació
● Construir una escola inclusiva té més a veure amb el
desenvolupament i capacitació de les escoles que
amb la voluntat d’escolaritzar grups vulnerables.
● S’associa a l’atenció a la diversitat a l’aula.
● La inclusió és un compromís ètic; és una qüestió de
voluntat.
● És contracultural.
2. El que entenem per inclusió
a) Canvi de “mirada”: La inclusió suposa traslladar el
focus d’atenció de “l’alumne” al context:
Context cultural: societat; escola (el pensament
del professor/a)
Context institucional: centre; aula
b) La inclusió té a veure amb la identificació i progressiva
reducció de barreres a l’aprenentatge i a la
participació (Ainscow, 2005).
c) Substituir “n.e.e.” per “barreres a l’aprenentatge i a la
participació” posa de relleu l’adopció d’un model social
en la comprensió de les dificultats.
d) Els components crítics de l’escola inclusiva:
PRESÈNCIA – PARTICIPACIÓ – RESULTATS
(èxit en l’assoliment de fites)
2. El que entenem per inclusió
e) En conseqüència, suposa desenvolupar contextos i
crear oportunitats per tal que tots els alumnes puguin
aprendre:
Incrementar la participació (en particular dels
col·lectius amb major risc).
Promoure que tots els alumnes se sentin valorats.
f) La inclusió (Ainscow, 2005) és un procés que mai
acaba de millora de l’escola (inclou tota la comunitat
educativa). Una escola en moviment.
2. El que entenem per inclusió
i) La importància dels resultats (valuosos per a la
persona).
j) Educació Inclusiva resta íntimament associada a
Educació Integral dels nois i noies. Com afirma Tedesco
(2005): l’objectiu de viure junts constitueix un objectiu
d’aprenentatge i un objectiu de política educativa.
k) El llegat més transcendental de l’educació ha de ser la
capacitat de treballar i conviure junts (gent diversa). I
aquesta és una aspiració que ha de ser construïda
socialment (Tort, 2005).
2. El que entenem per inclusió
Booth, Nes y Stromstad (2003) ens ofereixen una síntesi:
• Diversitat
• Aprenentatge i participació
• Democràcia
• La globalitat de l’escola/institut
• Un procés que afecta la societat (en conjunt)
3. Què ens diu la recerca?
Sis “canvis” es revelen com a decisius:
a) Promoure (trobar) espais i temps per tal que el
professorat tingui l’oportunitat de dialogar amb els
companys/es sobre el que fan o els agradaria fer.
b) Analitzar les pràctiques a través de
l’observació/reflexió.
c) Treball cooperatiu (tutoria entre iguals)
d) Canviar el rol dels especialistes d’EE
e) Promoure la complicitat de la comunitat educativa
(professorat; pares; alumnat) i la complicitat social
(altres escoles, serveis de la comunitat).
f) “Lideratge” compartit del procés.
4. Algunes estratègies per avançar
4.1. La necessitat de promoure (a l’escola; a la comunitat)
una definició compartida del principi d’inclusió)
● S’observa arreu confusió entorn del què s’entén per
inclusió. Les diferències en el concepte, a vegades
subtils i a vegades més grolleres, poden dificultar
qualsevol intent de progrés i canvi.
● Un primer pas, sembla que hauria de ser promoure
debat entre els centres i en la zona – que impliqui tots
els agents – que permeti arribar a una definició
compartida del què entenem per inclusió.
4.2. La necessitat de revisar els principis que guien les
prioritats i les normes de l’escola, les pràctiques i les
cultures.
● Un aspecte que pot ajudar els centres a iniciar i
promoure processos de canvi té a veure amb la reflexió
entre tots els sectors de la comunitat educativa orientada
a la revisió de la normativa (política) de l’escola, de les
pràctiques i les cultures.
● L’Index for Inclusion / Guia per a l’Educació Inclusiva
proveeixen el marc idoni per revisar el desenvolupament
de les polítiques, les pràctiques i les cultures de les
escoles en relació a la inclusió.
● La importància de la cultura escolar i el seu impacte
“conformador” de les pràctiques ha estat posat en
evidència per múltiples autors.
4.2. La necessitat de revisar els principis que guien les prioritats i les normes de l’escola, les
pràctiques i les cultures.
● Hargreaves (1994) introdueix una distinció afortunada
i fèrtil entre el contingut de la cultura del professorat
(les actituds, valors, creences i hàbits que
comparteixen un determinat grip de professors i
professores) i la forma que adopta aquesta cultura
(les relacions que estableixen i que es concreten en
les maneres de col·laboració).
● Ainscow (2005) associa el desenvolupament de
pràctiques inclusives a processos d’aprenentatge
social en un lloc determinat que influencien la manera
de pensar i actuar de les persones.
4.3. A la cerca d’evidències
● En els darrers anys, el que més ha marcat la recerca i
la pràctica en l’àmbit de la inclusió ha estat la voluntat
de passar del “discurs” a “les evidències”.
● Els centres despleguen moltes maneres d’avançar cap
a una escola més inclusiva.
● És necessari comprometre’s en buscar evidències de
canvis en les nostres escoles que reflecteixin el progrés
cap a la inclusió. Es tracta d’evidències pel que fa a:
a) Presència
b) Participació
c) Resultats
● Aquestes evidències s’han de trobar en el professorat,
alumnat i famílies.
5. El rol dels mestres d’educació especial - mestres
de suport (Hoover i Patton, 2008)
Rol Competències
1. Fonamentar les decisions en
dades
• Avaluació funcional
• Avaluació en base al currículum
• Estratègies de “monitoratge”
2. Intervenció basada en
l’evidència
• Coneixement dels aspectes
centrals del currículum
• Recerca-acció
• Estratègies instruccionals
eficaces
3. Proveir suports en l’àmbit social,
emocional i del comportament
• Gestió de l’aula
• Gestió dels problemes de
conducta
• Donar suport social i emocional
5. El rol dels mestres d’educació especial - mestres de suport (Hoover i Patton, 2008)
Rol Competències
4. Ensenyament diversificat • Adaptació i modificació del
currículum
• Estratègies diferenciades
• Sensibilitat a les diferències
culturals
5. Col·laborar amb els mestres • Habilitats per a la comunicació
• Habilitats d’acompanyament
(“coaching”)
• Lideratge
• Treball amb els pares
• Relació amb la comunitat
6. Algunes condicions
a) Capacitació del centre
b) Lideratge (distribuït)
c) Reflexió i treball en equip (a diferents nivells de
l’organització)
d) Actitud ètica.
• L’ètica comença amb la insatisfacció del què es fa i la
voluntat de millora (V. Camps)
• “Tenir cura” com a actitud ètica
• Compromís (inclou la pròpia formació). Valors
6. Algunes condicions
e) Visió positiva; confiança en les possibilitats de canvi i
de progrés dels estudiants i les institucions.
f) La importància de la comunitat.
g) La formació continuada i el desenvolupament del
professorat.
CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS VOCIII
Rubí, 15 de novembre de 2011
L’ESCOLA INCLUSIVA Reflexions i propostes
Climent Giné
Facultat de Psicologia, CC de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
Universitat Ramon Llull
Recommended