Embed Size (px)
Citation preview
8/13/2019 Xerrada sobre veganisme.
http://slidepdf.com/reader/full/xerrada-sobre-veganisme 1/4
Xerrada sobre veganisme.
Normalment, faig aquesta. Aquest dia estavalligada a un tast de menjars vegans. Féremtallarines de carabassó amb tofu, i provàremalguns embotits vegans. També menjàremxocolata de comerç just i altres pastissos
sense ingredients animals.----------------
Us vaig a parlar del veganisme. Com que,per a molts de vosaltres, serà la primera vegada que rebeu una informació clara delque representa pels altres animals no tindrecap altra consideració que la de propietatsdels i les humanes, no vaig a utilitzar capimatge dura. Heu de saber, però, que el quemostren eixes imatges és la realitat de lesgranges, els escorxadors, els laboratoris, els
zoos… Vull que us fixeu en una cosa: el que jo dirého diu la pròpia indústria de l’explotacióanimals. Només cal prestar atenció quan laseua veu ix als diaris, als telenotícies, etc.Quan afronten el debat amb l’animalisme,manipulen aquesta informació amb veritats amitges, mentires senceres, ocultacions iornaments. Però, molt sovint, s’oblidend’aquest debat i diuen les coses senseembuts. Jo us mostraré alguns exemples.
Primer, farem una mica d’història. Elmoviment nasqué a Anglaterra com aresultat d’un debat que, des de 1909, esplantejà al si del vegetarianisme, queaglutinava diferents visions. Les mésimportants eren dues: la de la gent que era vegetariana com a opció de salut i el de la queho era per “compassió” pels animals quemorien per la seua carn. D’aquest segongrup sorgí un pensament que volia anar finsa les arrels del problema i que començà aassenyalar cap a tots els aliments d’origen
animal, ja que tots implicaven el patiment i lamort dels animals.
El 1944, quan les bombes encara queien a Anglaterra, un d’aquests grups es plantejàcrear una secció dins la Societat Vegetarianaper a aglutinar la gent que rebutjava,
especialment, el consum de lactis. Com que la direcció no volia que s’obrira aquest debat al si del’organització, convidaren aquesta gent a marxar. Donald Watson pensà el nom “veganisme” per adonar un nom diferenciat a postura, que volia ser molt més que una opció alimentària. Ho va fer,senzillament, retallant el mot “vegetarianisme”, i pensà en ell com a opció transitòria fins quearribara altre millor, però s’ha consolidat com a definitiu.
El novembre de 1944, la Vegan Society es donà a conèixer i publicà el nº1 del seu butlletí. Peraixò, la data de l’1 de novembre ha quedat com a dia mundial del veganisme.
El vedell nascut en el camí cap a l'escorxador de sa mare,amb amb la marca a l'orella.
8/13/2019 Xerrada sobre veganisme.
http://slidepdf.com/reader/full/xerrada-sobre-veganisme 2/4
Als anys 1970 es definí el moviment pels drets dels animals, que té en el veganisme la seuaprincipal eina de compromís, de lluita a nivell personal. Els éssers humans som animals, granssimis que compartim molt amb la resta d’animals: volem viure i volem fer -ho amb tranquil·litat,fugint de la por i l’estrès sempre que ens és possible. Per això compartim un mecanisme: lacapacitat de sentir i, per tant, de patir. El nostre sistema nerviós ens dota d’aquesta capacitat coma la resta d’animals terrícoles.
Per això, tots i totes compartim tres drets que no ens poden negar: el dret a la vida, el dret a lallibertat i el dret a la integritat (a no patir tortures, ni maltractaments). Les persones veganes viuenla vida compromeses amb el respecte a aquests drets inalienables, i per això fan tot el que està alseu abast per a no consumir res que siga d’origen animal.
És una lluita de justícia que té, especialment, dues lluites germanes. És així perquè les tress’enfronten a prejudicis sense cap fonament que serveixen com a ideologia justificadora dedominació i que, desgraciadament, acumulen mil·lennis d’història. En el cas del moviment pelsdrets dels animals el prejudici és l’especisme, que ha generat molts arguments sense cap base pera negar la condició de subjectes morals als altres animals i, per tant, per a la seua esclavització,tortura i matança.
La primera és la lluita antiesclavista, antiracista, antiimperialista. En aquest cas, el prejudici és
el racisme i ha servit per a justificar l’esclavitud, l’explotació i la negació de drets en condiciód’igualtat a altres éssers humans, per raó de la seua raça, ètnia o, simplement, nació. D’aquestalluita heretem moltes experiències, com l’esforç per mostrar a la societat la realitat assenyalantcap a qui acumula els beneficis de l’explotació i cap al mercat i els productes amb elsquals obté aquests beneficis. I, heretem, el compromís de no participar d’aquesta
explotació amb formes de consumalternatives.
Us mostre l’exemple de diagrama del Brookes (1788). És el plànol d’un vaixell negrer per a ocupar tots elsseus racons amb personesamuntegades i lligades durant tot el viatge, immobilitzades com si forensacs de blat, com si foren objectes. Lagent de la Antislavery Society recorregué els ports del Regne Unit buscant testimonis sobre la realitat del’esclavitud, i es va fer amb fuets,grillets i molts més instruments detortura que aquesta indústria feiaservir per mostrar-los públicament.Quan aconseguiren aquest diagrama,feren centenars de còpies i
aconseguiren que es publicara als diaris, el que el convertí en un símbol de la lluita antiesclavista.El moviment pels drets dels animals fa el mateix quan investiga, obté i mostra totes eixes imatgesdures de les quals parlàvem.
També us mostre un recipient de “sucre fet sense mà d’obra esclava”. Podríem dir que és unaprimera forma de veganisme: produir i consumir sense explotació, sense injustícia. Una forma derevolució tranquil·la a través del que posem a taula i molt més: també hi havia roba de cotó sensemà d’obra esclava. El mateix es fa amb el veganisme.
La segona lluita germana és la feminista. El prejudici és el masclisme, fonament del’heteropatriarcat per a sotmetre les dones a una posició subordinada als homes heterosexuals, quesempre les han imposat la seua autoritat i han volgut limitar la seua llibertat de decisió amb lleis,normes socials o violència. Del feminisme hem aprés a perseverar i resistir, i també rebem(com de l’antiracisme) el compromís de solidaritat de qui no pateix el jou del prejudici.
8/13/2019 Xerrada sobre veganisme.
http://slidepdf.com/reader/full/xerrada-sobre-veganisme 3/4
El moviment sufragista (pels dret al votde les dones) començà la seua lluita alsEUA el 1844, amb la Declaració deSentiments de Seneca Falls. No culminàfins a la definitiva promulgació de la 19aesmena, el 1920. Són 76 anys de lluita iuna única supervivent de Senneca Falls:
una jove de 19 anys que pogué votar perprimera vegada amb 85.Desgraciadament, nosaltres també tenimper davant una lluita llarga per a canviaruna forma de fer injusta arrelada a lesnostres societats.
La declaració de John Stuart Mill abansde la seua boda amb la pionera feministaHarriet Taylor també és un exemple delcompromís fonamentat en la renúncia a
privilegis odiosos. No cap dubte que en pots traure beneficis, però com que es fonamenten en el
greu perjudici d’altres individus, els rebutges. Així, també estem agermanades i agermanats amb totes les lluites contra la injustícia, fonamentadaen principis i justificacions fets a mida. Per exemple, amb la lluita contra el colonialisme i elgenocidi cultural que arraconen pobles i llengues. O com la lluita contra l’explotació obrera il’apropiació del treball mitjançant conceptes com la propietat o el capital. O contra la destrucciódel planeta…. Totes les lluites justes són nostres.
En resum: el veganisme és una eina política, un instrument de lluita que, com hem dit,rebutja qualsevol forma d’explotació animal. Anem a veure un exemple dels motius pels
quals tota forma d’explotació animal és, enrealitat la mateixa.
Aquest text curt sobre l’ovella ripollesa1 ensmostra l’estret lligam de totes les formesd’explotació de les ovelles: la producció dellana (vestit) i la producció de llet (lactis),amb la producció de carn en forma de xaisque van a l’escorxador amb 2-3 setmanes de vida. El ramader diu una frase breu i clara:quan li lleven el xai, “la mare passa al lot deles ovelles lleteres per munyir i fer el recuit iels altres lactis”.
Diapositiva 6: Amb aquest exemple, sempre parle del "botó"
que engega la màquina, com l'anomena Luís Pérez (deDefensanimal.org). el negoci sustentat en l'especisme depende la decisió final de la persona consumidora, que garanteix
la reproducció del sistema d'ús i explotació animal. Intente explicar aquesta realitat per a gent que, probablement, afronta el primerrepte de consciència sobre l'explotació animal.
Tenim molts exemples més: les vaques lleteres i els vedells i vedelles per a la carn, les pells delsanimals per a fer cuir o, fins i tot, els ossos i cartílags per a fer gelatina. També s’ha de destacar elcas de les gallines i la matança de tots els pollets mascles a les granges de cria de reproductores, ola pròpia matança de les gallines (com a màxim, abans de complir els dos anys) per a substituir-lesper individus més joves i productius. O la captura d’animals pels zoos, un negoci per a gransempreses lligades amb el negoci de la caça. Els zoos també “produeixen” animals a través de lacria, que venen a altres zoos i que poden acabar als laboratoris de vivisecció o, quan son vells, a
tancats per a que els maten persones caçadores que volen un trofeu ràpid (es diu “caça en llanda”).
1 Animalisme CAT, 21/01/2011, La llet, la llana i l’escorxador. Més clar, aigua. http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/01/la-llet-i-lescorxador-mes-clar-aigua_21.html
8/13/2019 Xerrada sobre veganisme.
http://slidepdf.com/reader/full/xerrada-sobre-veganisme 4/4
Tot està entrelligat, i tota forma d’ús implica explotació, esclavatge, maltractament i mort. El vellsistema especista necessita que els animals siguen coses, propietats, per a que els altres animalsmai tinguen la consideració moral de subjectes de drets i queden fora de les lleis. Així, tot el queobligatòriament se li ha de fer a un animal no humà està justificat per la seua condició de propietat,d’instrument de producció.
Diapositiva 7: Aquesta imatge vol representar les quatre gransformes d'ús i explotació animal:alimentació (una imatge d'El panostre de cada dia);experimentació (representadapel Britches); vestit (l'ovellamerina amb la seua cria marcadaper a l'escorxador) ientreteniment (el caçadororgullós amb el seu antílop nande Bates, mort només per a quees poguera fer aquesta foto).
Els plats que anem a tastarformen part del nostre dia
a dia. Hem elegit, primer,una opció fàcil depreparar, amb alguns delsingredients que descobrimquan arribem al veganisme: tofu, seitan,soja texturitzada,tempeh… És una de les
moltes alternatives dintre d’una dieta completa, que cobreix tots els requeriments nutricionals d’unésser humà com ha reconegut el Comitè mèdic nord-americà per una medicina responsable(PCRM), un gran nombre d’associacions de dietètica i l’OMS.
Sentireu a parlar, entre altres moltes coses, de la B12. Encara que la discussió està molt oberta, lamillor opció és la prevenció, i més encara si tenim en compte que aquesta vitamina es produeixindustrialment sense explotació animal i que s’afegeix a molts aliments o es presenta en preparatscomplementaris (càpsules i pastilles).
A partir de demà, tot queda a les vostres mans.
